Vikten av hållbarhetsredovisning kan ses genom den uppmärksamhet ämnet har från företag, media, myndigheter och den ökande regleringen genom införandet av nya direktiv och lagstiftning. Att manuellt analysera företags hållbarhetsredovisningar är en tidskrävande process. En automatiserad analys av hållbarhetsredovisningar skulle innebära ekonomiska och tidsmässiga vinster när viktiga insikter tas fram relaterat till större företags påverkan på sin miljö och omgivning. Denna studie syftar till att utforska möjligheterna till en automatisering av en befintlig manuell arbetsmetod. Prototypen som utvecklats tillämpar moderna språkbehandlingsmetoder, ett område inom maskininlärning, för att realisera denna vision. Studiens implementation uppnår för de utvärderade språkmodellerna upp till 96% precision för majoritetsklassen vid bearbetning av grunddatat respektive 55% precision för minoritetsdataklassen vid bearbetning av grunddata jämfört resultat från den manuellt genomförda metoden. Slutsatsen är att en automatiserad version av den befintliga manuella analysmetoden kan konstrueras och även förbättras med den snabba utveckling som sker inom teknologi och språkmodeller, om ytterligare resurser avsätts. Resultaten visar hopp om potentialen för en metodik som utvecklas i vidare arbeten. / The importance of sustainability reporting can be observed by the attention directed towards the subject from companies, media and authorities’ continuous new directives and laws. To manually analyze companies’ sustainability reports is a time-consuming process. An automated approach analyzing sustainability reports would give advantages regarding both time and economics when important insights related to companies’ operations are brought into light. This study aims to explore possibilities in automating an existing manual method related to analyzing sustainability reports. The developed prototype applies modern language models and methods related to machine learning to realize this vision. For the evaluated language models, the study’s implementation achieves up to 96% precision for the majority class, while the minority class achieves up to 55% precision in processing of data, when compared to reference results from the manual evaluation method. The work’s conclusion indicates that an automated version of the existing manual method for analysis can be constructed with sufficient resources, and even further improved as the area of technology further advances. The results are positive for the potential for a more sophisticated method that can be developed in further work.

Las emisiones contaminantes hacia la atmósfera, en parte debidas a los motores de combustión interna utilizados en el transporte, es una de las mayores preocupaciones de nuestra sociedad. En el caso de los motores diesel, las especies contaminantes son el monóxido de carbono, los hidrocarburos sin quemar y, principalmente, los óxidos de nitrógeno (NOx) y las partículas de hollín. Estas últimas son el producto de un complejo balance entre su formación y su oxidación. Una vía de futuro es conseguir una combustión por difusión de baja temperatura, intrínsecamente de muy baja formación de hollín. Tanto la formación como la oxidación del hollín dependen directamente del proceso de mezcla. En efecto, el parámetro principal que parece controlar el proceso de formación de hollín es la cantidad de oxígeno englobado por el chorro de combustible en la distancia entre el inyector y el inicio de la llama (lift-off). Al acelerar la mezcla aire-combustible aumentando la presión de inyección y reduciendo fuertemente el diámetro de los orificios del inyector se ha visto que se puede conseguir una combustión por difusión rápida y sin formación de hollín. No obstante, se conoce muy poco sobre el comportamiento del lift-off y del resto del proceso de formación de hollín en condición de combustión de baja temperatura, con baja concentración de oxígeno. El objetivo principal del trabajo es profundizar en la comprensión de estos procesos. Para lograrlo, se ha definido cuatro objetivos particulares: * Caracterizar el efecto de la concentración de oxígeno sobre el lift-off. * Caracterizar las consecuencias sobre el proceso de formación de hollín. * Cuantificar el impacto del aumento de la presión de inyección y del uso de orificios de inyección extremadamente pequeños sobre los dos puntos anteriores. * Para ello, se debe desarrollar: o una metodología de medida simultánea del lift-off y de la concentración de hollín en la llama basada en diferentes técnicas de visualización de ............ / Monin, C. (2009). Caracterización del proceso de formación de hollín en una llama de difusión diesel de baja temperatura [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/6161 / Palancia

[ES] El aumento de las emisiones de CO2 en el sector del transporte ha sido continuo en estos últimos años debido principalmente a la carbonización del sector junto al aumento de la flota de vehículos. Este hecho tiene efectos adversos en la calidad medioambiental, siendo este gas uno de los principales constituyentes de los gases de efecto invernadero, contribuyendo así al calentamiento global. Para mitigar las emisiones de CO2, es necesario una política con estrictas regulaciones que conduzcan a la descarbonización del sector del transporte. En este sentido, la electrificación del sector del transporte es la principal vía para conseguir tales objetivos. Lamentablemente, pasar a la electrificación total del sector en un periodo relativamente corto de tiempo presenta ciertas dificultades, como son la alta demanda de electricidad renovable, la baja capacidad de las baterías, y la falta de estaciones de repuesto. Por ello, el uso de combustibles sintéticos obtenidos a partir de fuentes de energía renovables se presenta como una opción complementaria para ayudar a alcanzar los objetivos de reducción de emisiones de CO2, debido a que puede implementarse de forma más rápida. En la presente tesis doctoral se aborda la caracterización de dos combustibles sintéticos, OME1 y OMEX. Primeramente, se realizó un estudio para caracterizar la estructura de alta y baja temperatura de la llama de ambos combustibles bajo condiciones de referencia de la Engine Combustion Network (ECN) en una instalación de alta presión y temperatura. Posteriormente, se realizaron medidas en un motor óptico, evaluando el efecto que tiene la combinación del uso de mezclas de OMEX/diésel junto a geometrías de pistón no convencionales en la formación de hollín dentro del cilindro. El uso de geometrías de pistón no convencionales se usó debido a que en estudios usando diésel se consiguen reducciones de hollín al mejorar el proceso de mezcla aire-combustible. Por ello, se pretende analizar si ese efecto se obtiene igualmente en presencia de un combustible sintético como es el OMEX. Las instalaciones en las que se han realizado los distintos estudios presentan accesos ópticos. A través de ellos se han usado distintas técnicas de visualización, tanto basadas en laser, como en la propia radiación emitida por la llama. Como conclusiones, se podría resumir en que se ha visto que lo ya conocido sobre el proceso de combustión diésel puede ser aplicado a la combustión del OMEX, con el beneficio de que este es un combustible que no presenta estructura de precursores de hollín haciéndolo idóneo para aplicaciones reales de motor. A pesar de las incompatibilidades de este combustible con la infraestructura del motor, esta se soluciona usando mezclas con diésel, que, además, combinándolo con geometrías no convencionales de pistón se obtienen reducciones importantes de formación de hollín dentro del cilindro. / [CA] L'augment de les emissions de CO¿ en el sector del transport ha sigut continu en aquests últims anys degut principalment a la carbonització del sector al costat de l'augment de la flota de vehicles. Aquest fet té efectes adversos en la qualitat mediambiental, sent aquest gas un dels principals constituents dels gasos d'efecte hivernacle, contribuint així al calfament global. Per a mitigar les emissions de CO¿, és necessari una política amb estrictes regulacions que conduïsquen a la descarbonització del sector del transport. En aquest sentit, l'electrificació del sector del transport és la principal via per a aconseguir tals objectius. Lamentablement, passar a l'electrificació total del sector en un període relativament curt de temps presenta unes certes dificultats, com són l'alta demanda d'electricitat renovable, la baixa capacitat de les bateries, i la falta d'estacions de suministre. Per això, l'ús de combustibles sintètics obtinguts a partir de fonts d'energia renovables es presenta com una opció complementària per a ajudar a aconseguir els objectius de reducció d'emissions de CO¿, pel fet que pot implementar-se de forma més ràpida. En la present tesi doctoral s'aborda la caracterització de dos combustibles sintètics, OME1 i OMEX. Primerament, es va realitzar un estudi per a caracteritzar l'estructura d'alta i baixa temperatura de la flama de tots dos combustibles sota condicions de referència de la Engine Combustion Network (ECN) en una instal·lació d'alta pressió i temperatura. Posteriorment, es van realitzar mesures en un motor òptic, avaluant l'efecte que té la combinació de l'ús de mescles de OMEX/dièsel al costat de geometries de pistó no convencionals en la formació de sutge dins del cilindre. L'ús de geometries de pistó no convencionals es va usar pel fet que en estudis usant dièsel s'aconsegueixen reduccions de sutge en millorar el procés de mescla aïre-combustible. Per això, es pretén analitzar si aqueix efecte s'obté igualment en presència d'un combustible sintètic com és el OMEX. Les instal·lacions en les quals s'han realitzat els diferents estudis presenten accessos òptics. A través d'ells s'han usat diferents tècniques de visualització, tant basades en laser, com en la pròpia radiació emesa per la flama. Com a conclusions, es podria resumir en què s'ha vist que el ja conegut sobre el procés de combustió dièsel pot ser aplicat a la combustió del OMEX, amb el benefici que aquest és un combustible que no presenta estructura de precursors de sutge fent-lo idoni per a aplicacions reals de motor. Malgrat les incompatibilitats d'aquest combustible amb la infraestructura del motor, aquesta se soluciona usant mescles amb dièsel, que, a més, combinant-ho amb geometries no convencionals de pistó s'obtenen reduccions importants de formació de sutge dins del cilindre. / [EN] The increase in CO2 emissions in the transport sector has been continuous in recent years, mainly due to the carbonization of the sector, together with the increase in the vehicle fleet. This fact has adverse effects on environmental quality, being this gas is one of the main constituents of greenhouse gases, thus contributing to global warming. To mitigate CO2 emissions, a policy with strict regulations leading to decarbonizing the transport sector is necessary. In this regard, electrification of the transport sector is the main way to achieve such goals. Unfortunately, moving to full electrification of the sector in a relatively short time presents certain difficulties, such as high demand for renewable electricity, low battery capacity, and lack of refueling stations. Therefore, using synthetic fuels obtained from renewable energy sources is presented as a complementary option to help achieve CO2 emission reduction targets because it can be implemented more quickly. This doctoral thesis deals with characterizing two synthetic fuels, OME1 and OMEX. First, a study was carried out to characterize both fuels high and low temperature flame structures under reference conditions of the Engine Combustion Network (ECN) in a high-pressure and high-temperature installation. Subsequently, measurements were performed on an optical engine, evaluating the effect of combining the use of OMEX/diesel blends and unconventional piston geometries on in-cylinder soot formation. Non-conventional piston geometries were used because, in diesel studies, soot reductions are achieved by improving the air-fuel mixing process. Therefore, it is intended to analyze whether this effect is also obtained in the presence of a synthetic fuel such as OMEX. The facilities where the different studies have been carried out have optical accesses. Through them, different visualization techniques have been used based on laser and the radiation emitted by the flame. In conclusion, it could be summarized that it has been seen that what is already known about the diesel combustion process can be applied to the combustion of OMEX, with the benefit that this is a fuel that does not present a soot precursor structure, making it suitable for real engine applications. Despite the incompatibilities of this fuel with the engine infrastructure, this is solved by using blends with diesel, which, in addition, by combining it with non-conventional piston geometries, significant reductions in in-cylinder soot formation are obtained. / Tejada Magraner, FJ. (2023). Analysis of Fuel Effects on the Diffusive Flame Structure Using Advanced Optical Techniques in a Single Cylinder Optical Engine [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202376

Avec quatorze anticorps utilisés en oncologie, les anticorps monoclonaux ont enfin une place de choix dans l'arsenal thérapeutique anticancéreux. Cependant, l'un des modes d'action les plus importants de ces molécules, la cytotoxicité à médiation cellulaire dépendante des anticorps (ADCC), souffre de plusieurs limites en raison de la nécessité d'une interaction optimale avec le FcγRIIIA. L'équipe du Dr. Daniel Baty a conçu de nouveaux formats d'anticorps bispécifiques basés sur l'utilisation de domaine unique d'anticorps de lamas (sdAb) et capables de contourner la plupart de ces limites. Des banques de phages issus de lamas immunisés ont permis de sélectionner deux sdAbs (d'affinités différentes) dirigés contre le FcγRIIIA exprimé par des cellules NK et les macrophages, ainsi qu'un sdAb dirigé contre l'antigène tumoral carcino-embryonnaire (ACE). En utilisant les domaines CH1 et Ck d'IgG1 humaine comme motif d'hétérodimérisation et les sdabs anti-ACE et anti-FcγRIII précédemment sélectionnés, nous avons développé des formats innovants d'anticorps bispécifiques Fab-like nommés bsFabs. Ces molécules sont faciles à produire, très stables et peuvent déclencher la lyse des cellules tumorales par les cellules NK humaines à des concentrations de l'ordre du picomolaire. Elles ne se lient pas au récepteur inhibiteur FcγRIIB, n'entrent pas en compétition avec des IgG sériques pour la liaison aux récepteurs, et leur activité cytotoxique est indépendante de la glycosylation du Fc et du polymorphisme du FcγRIIIA. / With fourteen antibodies used in oncology, monoclonal antibodies finally have a place in the therapeutic arsenal against cancer. However one of the modes of action of the most important of these molecules, cell-mediated cytotoxicity antibody-dependent (ADCC), suffers from several limitations due to the need for optimal interaction with the FcγRIIIA. Daniel Baty's team has developed new formats of bispecific antibodies based on the use of single domain llama antibodies (SdAb) that are capable of circumventing most of the these limitations. Phage libraries from immunized llamas were used to select two sdAbs directed against the FcγRIIIA expressed by NK cells and macrophages (with different affinities for FcγRIII), as well as one SdAb directed against the tumor antigen carcinoembryonic (CEA). Using CH1 and Ck domains of human IgG1 as a motif for heterodimerization and sdabs previously selected, we have developed innovative anti-CEA and anti-FcγRIII formats of bispecific antibodies Fab-like named bsFabs. These molecules are easy to produce, very stable and can trigger tumor cell lysis by human NK cells at picomolar concentrations. They do not bind FcγRIIB inhibitory receptor, do not compete with serum IgG and their cytotoxic activity is independent of FcγRIIIA polymorphism. In addition, they slow tumor growth in mouse model. In terms of pharmacokinetics, although bsFabs have a reasonable tumor retention, one of the limitations of these formats is size, which leads to rapid renal elimination. Such findings led us to consider the creation of new antibody formats to both increase tumor retention and secondly the half-life of antibodies in the body.

Cette étude vise à comprendre quelle était la place des camélidés chez les Moche du centre urbain de Guadalupito de la vallée de Santa au Pérou. Les données ostéologiques analysées ont été obtenues grâce aux travaux effectués par le projet archéologique PSUM (Proyecto Santa de la Universidad de Montreal) de l’Université de Montréal. Dans ce document, une synthèse concernant les Moche de la côte nord du Pérou est d’abord présentée. Puis, il sera question de décrire le site archéologique Guadalupito et d’effectuer des observations concernant les camélidés d’Amérique du sud. Ce sont surtout les données zooarchéologiques qui ont été considérées pour répondre aux questions de recherche de ce travail. La céramique, les fibres de camélidés et les données ethnohistoriques ainsi qu’ethnographiques concernant les camélidés ont également été sujets à quelques observations afin de pouvoir répondre aux questions de recherche de manière holistique. Les résultats ont dévoilé qu’une grande quantité des camélidés du centre urbain de Guadalupito ont été exploités pour leur viande. Les camélidés constituaient une denrée alimentaire de base pour les gens qui fréquentaient les secteurs associés à l’élite. Plusieurs autres camélidés ont été utilisés comme animal de charge, car ils sont morts à un âge plus avancé. Aussi, il y avait des échanges entre la côte et la sierra, car de la laine tissé selon un style de la sierra a été trouvée. Certains camélidés étaient également utilisés lors de rituel et/ou pour leur cuir. Les lamas offraient une source stable de protéines, car ces animaux étaient sous le contrôle des Moche. Enfin, le camélidé a été le mammifère le plus polyvalent avant l’arrivée des animaux en provenance de l’Europe et il a représenté un moyen de transport et une source de nourriture fiable et significative chez les Moche. / This study aims to understand the role of camelids in the Moche urban centre of Guadalupito in Santa Valley, Peru. The faunal data analyzed were acquired from the PSUM (Proyecto Santa de la Universidad de Montreal). A synthesis of the Moche culture is presented, the Guadalupito site is described and observations regarding South American camelids are included. Mostly zooarchaeological data were analyzed to answer questions about the way the Moche used camelids. However, ceramics, materials made from camelid fibres, ethnohistoric and ethnographic data were also examined in order to interpret the results from a holistic perspective. Results show a higher concentration of camelid remains in places associated with higher socioeconomic status. Many camelids were used for their meat and leather. In fact, camelids constituted a basic source of sustenance for those of elevated rank. Some camelids at the Guadalupito site were used to carry goods because they died at a more mature age. Exchanges between the coast and the mountains must have existed (even if they were not regular), as some camelid fibres incorporating a style distinct to the mountains were discovered at the Guadalupito site. Other camelids were used for rituals. Finally, llamas offered a stable source of protein to the Moche people who domesticated the animals to fulfill a variety of tasks. This confirms the perception of the lama as one of the most useful animals in this region prior the arrival of European animals.

No description available.

In this research project, we aim to explore the use of Large Language Models (LLMs) as an interface to interact with API tools in natural language. Bubeck et al. [1] shed some light on how LLMs could be used to interact with API tools. Since then, new versions of LLMs have been launched and the question of how reliable a LLM can be in this task remains unanswered. The main goal of our thesis is to investigate the designs of the available system prompts for LLMs, identify the best-performing prompts, and evaluate the reliability of different LLMs when using the best-identified prompts. We will employ a multiple-stage controlled experiment: A literature review where we reveal the available system prompts used in the scientific community and open-source projects; then, using F1-score as a metric we will analyse the precision and recall of the system prompts aiming to select the best-performing system prompts in interacting with API tools; and in a latter stage, we compare a selection of LLMs with the best-performing prompts identified earlier. From these experiences, we realize that AI-generated system prompts perform better than the current prompts used in open-source and literature with GPT-4, zero-shot prompts have better performance in this specific task with GPT-4 and that a good system prompt in one model does not generalize well into other models.

Identifying the most used design patterns and communication methods for a microservices architecture holds paramount importance in ensuring system stability within the IT industry. With a plethora of approaches available, encompassing various design patterns and communication techniques, the selection of technologies often hinges upon the expertise and knowledge of software designers. However, designing microservices solely through human efforts poses significant challenges for companies. Moreover, the monitoring aspect presents its own set of complexities in the realm of microservices. This research aims to elucidate the prevalent design patterns and communication methods utilized in modern IT microservices environments. It also seeks to demonstrate the integration of Artificial Intelligence tools such as ChatGPT into the architecture design process, particularly in enhancing monitoring capabilities within microservices. Subsequently, a prototype is proposed to offer design guidance, as recommended by the ChatGPT and Llama 2 customized models in accordance with the specified requirements. Additionally, the study primarily seeks to identify prevalent design patterns and communication methods employed within the IT industry through the utilization of surveys and interviews conducted with both technical and non-technical personnel.

I en tid då AI-språkmodeller används alltmer i vår vardag, blir det relevant att undersöka hur det påverkar samhället. Denna studie undersöker, utifrån teorier om etik och jämställdhet, hur AI-språkmodeller i sina texter ger uttryck för mångfald, icke-diskriminering och rättvisa. Studien fokuserar på att identifiera och analysera förekomsten av könsbias i AI-språkmodellernas svar samt hur det påverkar människors förtroende för dessa system. En fallstudie genomfördes på tre AI-språkmodeller - ChatGPT 3.5, Gemini och Llama-2 70B, där data insamlades via intervjuer med dessa modeller. Därefter gjordes intervjuer med mänskliga informanter som reflekterade över AI-språkmodellernas svar. AI-språkmodellerna visade en obalans i hur de behandlar kvinnor och män vilket kan förstärka befintliga könsstereotyper. Detta kan påverka människors förtroende för AI-språkmodeller och informanterna lyfte problematiken om vad neutralitet och rättvisa innebär. För att skapa mer ansvarsfulla och rättvisa AI-system krävs medvetna insatser för att integrera etiska och jämställdhetsperspektiv i AI-utveckling och användning. / In a time when Large Language Models (LLMs) are increasingly used in our daily lives, it becomes important to investigate how this affects society. This study examines how LLMs express diversity, non-discrimination, and fairness in texts, based on theories of ethics and gender equality. The study focuses on identifying and analyzing the presence of gender bias in the responses of LLMs and how this impacts people's trust in these systems. A case study was conducted on three LLMs: ChatGPT 3.5, Gemini, and Llama-2 70B, where data was collected through interviews with them. Subsequently, interviews were conducted with human informants who reflected on the LLMs’ responses. The LLMs showed imbalance towards gender, potentially reinforcing existing gender stereotypes. This can affect people's trust in LLMs, and the informants highlighted the issue of what neutrality and fairness entail. To create more responsible and fair AI systems, conscious efforts are required to integrate ethical and equality perspectives into AI development and usage.

The topic of Prehispanic llama caravan trade has been widely examined in the archaeology of Northern Chile and Norwestern Argentina. Comparatively speaking, in Peru the topic has been previously explored only minimally. Recently, research based on bone isotope analyses from sites in the North Coast of Peru is adding to our knowledge of Prehispanic camelid herd management systems. The present article aims at advancing yet a different case of camelidherd exploitation, this time from the South Coast of Peru. This interpretation stems from the first evidence of ceramic bells from Huayuri, a Late Prehispanic Nasca settlement (1100-1532 AD) with a clear Late Horizon occupation (1470 – 1532 AD), and is complemented with information of other examples from the region not formally reported before. After presenting the context of the findings, I propose these ceramic bells were llama bells. As suggested by ethnographiesof llama (Lama glama) herders, the presence of these bells in the domestic area of the site strongly suggests a direct involvement of some of Huayuri’s domestic units in the organization of the caravans. At a more general level, descriptions from colonial documentation and the regional distributions of additional bells, support the idea a northsouth axis of circulation crossing the deserts of Ica and Nasca, from Tacaraca in Ica to Arequipa to the south of Nasca. / En los Andes, el tema del tráfico caravanero prehispánico ha sido ampliamente estudiado especialmente en el norte de Chile y en el noroeste argentino. En el Perú, en cambio, las investigaciones arqueológicas tradicionalmente llegaron sólo a esbozar aspectos muy generales de los modos de explotación de los rebaños de camélidos. Recientemente, varios investigadores han aportado nuevas propuestas sobre el modo de tenencia de camélidos durante la época prehispánica en la Costa Norte, los que se basan en buena cuenta en estudios isotópicos de colecciones óseas. Este artículo pretende aportar al tema añadiendo detalles sobre otro caso prehispánico diferente de tenencia de camélidos, esta vez de la Costa Sur peruana. El punto de partida de esta reconstrucción son las primeras evidencias arqueológicas de campanas cerámicas de la cuenca norte del río Grande de Nasca, la que se complementa con información de ejemplares adicionales provenientes de otros sitios de la región. Este grupo inicial de campanas proviene del sitio arqueológico Ciudad Perdida de Huayuri, en la quebrada de Santa Cruz, y se asocia particularmente al Horizonte Tardío (1470-1532 AD). Luego de un análisis del contexto en las que se encontró, sostengo que las campanas cerámicas se usaron como campanas de llamas (Lama glama) o cencerros, y a la luz de información etnográfica, su presencia en Huayuri sugiere la participación de las unidades domésticas en la organización del tráfico caravanero. A un nivel interpretativo más general, y a la luz de documentos coloniales tempranos y de la distribución espacial de los ejemplares adicionales, se sugiere la existencia de un eje de circulación norte-sur a lo largo de la costa atravesando el desierto de Nasca e Ica, quizá extendiéndose desde Ica al norte hasta Arequipa al sur.