[EN] SUMMARY THESIS 1. INFORMATION NOTE In the present study Industrial location, it includes some information sheets, which have been developed differentiating two blocks of content, as described in paragraphs 1 and 2, in which the following information appears Paragraph 1. - Identifying companies. - The area occupied. - Number of enterprises. - Number of employees - Impact on the environment. Paragraph 2. - Infrastructure. (lighting, water and energy). - Urban services. - Transport. - Typology. (Structural type and age of the building). Our study is based solely on paragraph 1, leaving the information obtained in paragraph 2 for future research. 2. SUMMARY The factors affecting the international, national and local industrial activities are not only spatial aspects but also political and economic. We can say that: 1.- With the European Free Trade Agreements are basically eliminate economic protectionism, important pillar in the agriculture, livestock and food, this entails the systematic impoverishment of uncompetitive sector as small farms have and also some industrialized . It is cheaper to import than produce. The artisanal sector so ingrained in our city since time immemorial almost disappears against the Asian market to move to the import and trade. Aldaia, an industrial town devoted to fan board and furniture, has virtually no fans factories, one is making it by hand, all manufacturers import and trade and processed products. Most of them sold in the Historic Center. Alacuas factory had more important boards of Europe, Boards Ferrer with an approximate area of 20,000 m2 and a number similar to the historic center or Campanar workers, as has succumbed to pressure Asian is cheaper to buy than make. The textile and wood happens exactly the same, in a period of 20 years virtually all businesses disappear. In the year 85, Metal represents 18.6% Food 12% Wood 10.30%, textiles 7%, these sectors account for almost 48% of all affected industry and after by free trade areas between competition and investment. In this situation the industry has to become a very unfavorable situation, to this other factors that will cause a little outcome desired by all, both social and economic, that will be occupying land speculation are added. That's one of the top concerns among others that have the Law on Land Scheme and Town Planning 1990. 2.- The political part corresponds to the industrial reconversion that begins to develop after the economic crisis of 1973, but actually makes 80 to 90, in which economic measures are taken in order to adjust the supply and demand. Today is repeating this situation, you do not understand economics to understand. / [ES] RESUMEN TESIS DOCTORAL 1.- NOTA INFORMATIVA En el presente estudio de localización Industrial, incluye unas fichas informativas, que se han elaborado diferenciando dos bloques de contenidos, descritos en los apartados 1 y 2, en los que aparece la siguiente información. Apartado 1. - La identificación de las empresas. - La superficie ocupada. - Número de empresas. - Número de empleados - Impacto en el medio ambiente. Apartado 2. - Infraestructuras. (alumbrado, agua y energía). - Servicios urbanísticos. - Transporte. - Tipología. (Tipología estructural y edad de la edificación). Nuestro estudio se basa única y exclusivamente en el apartado 1, dejando la información obtenida en el apartado 2 para futuros estudios de investigación. 2.- RESUMEN Los factores que condicionan, a nivel Internacional, Nacional y Local las actividades industriales, no son solamente los aspectos urbanísticos sino también los políticos y económicos. Podemos decir que: 1.- Con los Acuerdos Europeos de Libre Comercio, se eliminan básicamente el Proteccionismo económico, pilar importante en el sector Agrícola, Ganadero y Alimentación, ello trae consigo el empobrecimiento sistemático del sector poco competitivo por las explotaciones tan pequeñas que tenemos y además poco industrializadas. Es mas barato importar que producir. El sector artesanal tan arraigado en nuestra ciudad desde tiempos inmemoriales prácticamente desaparece frente al mercado Asiático para pasar a la importación y el comercio. Aldaia, un pueblo industrial dedicado al abanico, el tablero y el mueble, prácticamente no tiene fábricas de abanicos, alguno queda que lo hace de forma artesanal, todos los fabricantes importan y comercian productos ya elaborados. La mayor parte de ellos vendían en el Centro Histórico. Alacuas tenía la fábrica de tableros más importante de Europa, Tableros Ferrer con una superficie aproximada de 20.000 m2 y un número de trabajadores similar al del Centro Histórico o Campanar, pues ha sucumbido a la presión Asiática, es más barato comprar que fabricar. Al sector Textil y Madera le sucede exactamente lo mismo, en un periodo de 20 años prácticamente desaparecen todas las empresas. En el año 85, el Metal representa el 18,6%, la Alimentación el 12%, la Madera el 10,30%, el textil el 7%, prácticamente estos sectores representan el 48% de la industria y todos ellos afectados con posterioridad por el libre comercio entre áreas de libre competencia e inversión. Ante tal situación la industria se tiene que reconvertir en una situación muy desfavorable, a ello se añadirán otros factores que le provocaran un desenlace poco deseado por todos, tanto social como económico, que será la especulación del suelo que ocupa. Esa es una de las máximas preocupaciones entre otras que tiene la Ley Sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana de 1990. 2.- La parte Política se corresponde con la Reconversión Industrial que se empieza a elaborar después de la crisis económica de 1973, pero en realidad se hace de los 80 a los 90, en la que se toman medidas económica con la finalidad de ajustar la oferta a la demanda. Hoy mismo se esta repitiendo esta situación, no hace falta entender de economía para comprenderlo. / [CA] RESUM TESI DOCTORAL 1.- NOTA INFORMATIVA En el present estudi de localització Industrial, inclou unes fitxes informatives, que s'han elaborat diferenciant dos blocs de continguts, descrits en els apartats 1 i 2, en els que apareix la següent informació. Apartat 1. - La identificació de les empreses. - La superfície ocupada. - Nombre d'empreses. - Nombre d'empleats - Impacte en el medi ambient. Apartat 2. - Infraestructures. (enllumenat, aigua i energia). - Servicis urbanístics. - Transport. - Tipologia. (Tipologia estructural i edat de l'edificació). El nostre estudi es basa únicament i exclusivament en l'apartat 1, deixant la informació obtinguda en l'apartat 2 per a futurs estudis d'investigació. 2.- RESUM Els factors que condicionen, a nivell Internacional, Nacional i Local les activitats industrials, no són només els aspectes urbanístics sinó també els polítics i econòmics. Podem dir que: 1.- Amb els Acords Europeus de Lliure Comerç, s'eliminen bàsicament el Proteccionisme econòmic, pilar important en el sector Agrícola, Ramader i Alimentació, això comporta l'empobriment sistemàtic del sector poc competitiu per les explotacions tan xicotetes que tenim i a més poc industrialitzades. És mes barat importar que produir. El sector artesanal tan arrelat en la nostra ciutat des de temps immemorials pràcticament desapareix enfront del mercat Asiàtic per a passar a la importació i el comerç. Aldaia, un poble industrial dedicat al palmito, el tauler i el moble, pràcticament no té fàbriques de palmitos, algun queda que ho fa de forma artesanal, tots els fabricants importen i comercien productes ja elaborats. La major part d'ells venien en el Centre Històric. Alaquàs tenia la fàbrica de taulers més important d'Europa, Taulers Ferrer amb una superfície aproximada de 20.000 m'i2 un nombre de treballadors semblant al del Centre Històric o Campanar, perquè ha sucumbit a la pressió Asiàtica, és més barat comprar que fabricar. Al sector Tèxtil i Fusta li succeïx exactament el mateix, en un període de 20 anys pràcticament desapareixen totes les empreses. L'any 85, el Metall representa el 18,6%, l'Alimentació el 12%, la Fusta el 10,30%, el tèxtil el 7%, pràcticament estos sectors representen el 48% de la indústria i tots ells afectats amb posterioritat pel lliure comerç entre àrees de lliure competència i inversió. Davant de tal situació la indústria s'ha de reconvertir en una situació molt desfavorable, a això s'afegiran altres factors que li provocaren un desenllaç poc desitjat per tots, tant social com econòmic, que serà l'especulació del sòl que ocupa. Eixa és una de les màximes preocupacions entre altres que té la Llei Sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana de 1990. 2.- La part Política es correspon amb la Reconversió Industrial que es comença a elaborar després de la crisi econòmica de 1973, però en realitat es fa dels 80 als 90, en la que es prenen mesures econòmica amb la finalitat d'ajustar l'oferta a la demanda. Hui mateix s'esta repetint esta situació, no cal entendre d'economia per a comprendre-ho. / Pascual Galan, A. (2016). Estudio de la actividad industrial y su impacto en el medio urbano en la ciudad de Valencia desde 1985 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/65998

Tactile perception is considered an important contributor to the overall consumer experience of a product. However, what physical properties that create the specifics of tactile perception, are still not completely understood. This thesis has researched how many dimensions that are required to differentiate the surfaces perceptually, and then tried to explain these dimensions in terms of physical properties, by interconnecting human perception measurements with various physical measurements. The tactile perception was assessed by multidimensional scaling or magnitude estimation, in which methods human participants assign numbers to how similar pairs of surfaces are perceived or to the relative quantity of a specified perceptual attribute, such as softness, smoothness, coarseness and coolness. The role of friction and surface texture in tactile perception was investigated in particular detail, because typically tactile exploration involves moving (at least) one finger over a textured surface. A tactile approach for measuring friction was developed by means of moving a finger over the surfaces, mounted on a force sensor. The contribution of finger friction to tactile perception was investigated for surfaces of printing papers and tissue papers, as well as for model surfaces with controlled topography. The overarching research goal of this thesis was to study, systematically, the role of texture in tactile perception of surfaces. The model surfaces displayed a sinusoidal texture with a characteristic wavelength and amplitude, fabricated by surface wrinkling and replica molding techniques. A library of surfaces was manufactured, ranging in wavelengths from 270 nm up to 100 µm and in amplitudes from 7 nm up to 6 µm. These surfaces were rigid and cleanable and could therefore be reused among the participants. To my knowledge, this is the first time in a psychophysical experiment, that the surface texture has been controlled over several orders of magnitude in length scale, without simultaneously changing other material properties of the stimuli. The finger friction coefficient was found to decrease with increasing aspect ratio (amplitude/wavelength) of the model surfaces and also with increasing average surface roughness of the printing papers. Analytical modeling of the finger’s interaction with the model surfaces shows how the friction coefficient increases with the real contact area, and that the friction mechanism is the same on both the nanoscale and microscale. The same interaction mechanism also explains the friction characteristics of tissue paper. Furthermore, it was found that the perceptions of smoothness, coarseness, coolness and dryness are satisfactorily related to the real contact area at the finger-surface interface.  It is shown that it is possible to discern perceptually among both printing papers and tissue papers, and this differentiation is based on either two or three underlying dimensions. Rough/smooth and thin/thick were the two main dimensions of surface feel found for the printing papers, whereas friction and wavelength were strongly related to the perceptual cues employed in scaling the model surfaces. These experimental results support the duplex theory of texture perception, which holds that both a “spatial sense”; used to discriminate the roughest textures from the others, and a “vibration sense”; used to discriminate among the smoother textures, are involved. The perception of what is considered rough and smooth depends on the experimental stimulus context. It is concluded that friction is important for human differentiation of surface textures below about 10 µm in surface roughness, and for larger surface textures, friction is less important or can even be neglected. The finger friction experiments also allowed the following conclusions to be drawn: (i) The interindividual variation in friction coefficients is too large to allow direct comparison; however, the trends in relative friction coefficients for a group of participants are the same. (ii) Lipids are transferred to the test surface of study, and this lowers the friction. (iii) Many of the studies point to a characteristic frequency during sliding of about 30 Hz, which is both characteristic of the resonance frequency of skin and the expected frequency associated with the fingerprints. (iv) The applied load in surface interrogation is in fact regulated in response to the friction force. The limits in tactile perception were indirectly researched by similarity scaling experiments on the model surfaces. Wrinkle wavelengths of 760 nm and 870 nm could be discriminated from untextured reference surfaces, whereas 270 nm could not. The amplitude of the wrinkles so discriminated was approximately 10 nm, suggesting that nanotechnology may well have a role to play in haptics and tactile perception. / Taktil perception bidrar starkt till den sammantagna upplevelsen av en produkt, men hur materials olika ytegenskaper påverkar och styr perceptionen är ännu inte helt klart. Den här avhandlingen undersöker hur många och vilka egenskaper som är viktiga när känslan mellan två ytor jämförs. Tillvägagångssättet är tvärvetenskapligt där fysikaliska mätningar kopplas ihop med perceptions mätningar där människor används som instrument. Två typer av perceptionsförsök har utförts, multidimensionell skalning där försökspersoner sätter siffror på hur lika två ytor känns, samt magnitud estimation där i stället intensiteten på specifika perceptuella storheter som t.ex. upplevt lenhet, upplevd mjukhet och upplevd strävhet bedömdes. Eftersom taktil perception innebär kontakt samt relativ rörelse mellan hud och ytor, har fokus i avhandlingen varit att undersöka hur friktion och ytans struktur (ytråhet) påverkar och bidrar till den taktila perceptionen. Förutom fysikaliska mätningar på friktion och ytstruktur har värmekonduktivitet, mjukhet samt olika standard mätningar inom pappersindustrin mätts. En metod för att mäta friktion mellan ett finger och olika ytor har utvecklats för att i möjligaste mån återspegla friktionskomponenten i upplevt taktil perception. Friktionskoefficienter beräknades och jämfördes mellan alla ytor. De stimuli som har studerats är tryckpapper och mjukpapper samt modellytor, gjorda för att systematiskt undersöka hur ytstruktur påverkar perceptionen. Tillverkningsmetoden för modellytorna valdes så att ytorna var tåliga och kunde tvättas och därmed återanvändas. Strukturen på ytorna bestod av ett vågformat mönster där våglängden varierade mellan 270 nm och 100 µm och amplituden mellan 7 nm och 6 µm. Enligt vår vetskap är det första gången som strukturer i de här skalorna har gjorts utan att samtidigt ändra andra material egenskaper. Friktionskoefficienten minskade med ökad kvot mellan amplituden och våglängden på modellytorna samt med ytråheten på tryckpappren. En analytisk modell tillämpades på kontakten mellan ett finger och ytorna som visade att friktionskoefficienten beror av den verkliga kontaktarean. För de mycket grövre mjukpappren uppmättes inga stora skillnader i friktion förmodligen för att kontakarean mellan de olika mjukpapprena var lika. Den faktiska kontakarean visade sig också vara viktig för perceptionen av lenhet, strävhet, torrhet och svalhet. Det visade sig vara en stor perceptuell skillnad mellan olika typer av tryckpapper och mjukpapper utifrån hur stimuli placerade sig på en taktil karta. För de tre materialen användes enbart två alternativt tre egenskaper hos materialet för att särskilja mellan alla olika par. För tryckpapper verkade en viktig dimension kunna beskrivas av alla de perceptuella och fysikaliska egenskaper som har med kontaktarean att göra, d.v.s. lenhet, svalhet, torrhet, ytråhet, värmekonduktivitet samt friktion. För att taktilt särskilja mellan olika ytor där bara strukturen är varierade, kunde friktion och våglängden relateras till spridningen i kartan. Båda studierna stödjer duplex theory of texture perception, där ett spatialt sinne används för att särskilja en av de grövre ytorna från en slät, och ett vibrationssinne för att särskilja mellan olika släta strukturer. Friktionen visade sig alltså vara en viktig fysikalisk egenskap för strukturer under åtminstone 10 µm i ytråhet. Från fingerfriktions mätningar kunde även följande slutsatser dras: (i) Stora skillnader i friktionskoefficient mellan olika personer uppmättes, men trenderna mellan olika individer var samma, vilket gör att relativa skillnader i friktion från en individ är representativa. (ii) Lipider (fingerfett) som överförs från fingret till ytan vid kontakt sänker friktionen. (iii) Frekvensinnehållet i friktionskraften varierar mellan olika ytor och den frekvenstopp som ses vid 30 Hz kan möjligtvis bero på fingrets struktur eller resonansfrekvensen på huden. (iv) Den pålagda kraften under en friktionsmätning visar sig omedvetet regleras av den friktionskraft som fingret möter under rörelse.  Hur små strukturer som kan diskrimineras har indirekt undersökts genom likhetsförsöket på modellytorna där försökspersoner skulle bedöma hur lika alla par av ytor kändes. Resultaten visade att ytorna med våglängder på 760 nm och 870 nm upplevdes olika jämfört med referens ytor utan något systematiskt mönster, medan ytan med 270 nm i våglängd inte kunde särskiljas. Amplituden på ytan som kunde diskrimineras var endast ca 10 nm, vilket indikerar att nanoteknologi mycket väl kan bidra inom haptiken och för att i framtiden kontrollera den taktila perceptionen. / <p>QC 20121026</p>