Aquesta tesi doctoral es proposa mostrar l'existència d'una forma específica de construir discursos visuals que correspon a la representació panoràmica, i defensa com, més enllà de la tecnologia utilitzada, aquesta es diferencia d'altres sistemes de representació, com ara la imatge pictòrica, fotogràfica i cinematogràfica. L’aproximació a la representació panoràmica es realitza a partir d’un recorregut històric per les diverses formes de representació panoràmica del territori i per l’anàlisi específic de l’obra fotogràfica de les Rutes amagades de Mallorca, de Jesús Garcia Pastor. Les Rutes amagades de Mallorca, publicació periòdica d’excursions fotogràfiques de Jesús García Pastor, editada sense interrupcions a Palma de Mallorca entre 1964 i 1980, suposa una de les aportacions fotogràfiques més singulars i originals sobre el paisatge realitzades en aquest país. En els setze anys que dura la publicació dels 83 fascicles que componen les Rutes..., García Pastor realitza, edita i publica més de 7.500 fotografies, la majoria de les quals són composicions panoràmiques formades per fotografies juxtaposades que omplen les prop de 3.000 pàgines de l’obra. Més enllà de representar un immens inventari del paisatge mallorquí, les Rutes…, ofereixen un nou apropament fotogràfic al territori: García Pastor construeix un diàleg íntim entre el paisatge i l’experiència del seu trànsit gràcies a la representació panoràmica i d’aquesta manera, composa per a l’espectador la possibilitat quasi bé cinematogràfica, quasi bé virtual, de tornar a experimentar les seves caminades. García Pastor recorre el paisatge amb la fotografia i la representació panoràmica. Posteriorment recopila dades del territori, topònims, i descripcions textuals que van esdevenir el singular llibre Mallorca altiva. Finalment, en una format proper a l’àlbum personal i assumint la pèrdua de dimensió pública, realitza les filmacions videogràfiques. L’ús i l’adaptació de diferents mitjans expressius posa en evidència l’heterodòxia de l’autor i la seva recerca per trobar algun recurs narratiu capaç d’expressar la dimensió panoràmica que per ell té el paisatge de Mallorca. Les diferents aproximacions que Jesús García Pastor fa del territori semblen presagiar les possibilitats de representació i d’experimentació que ofereixen les simulacions virtuals. La panoràmica sembla oferir una visualització on paisatge i territori es fusionen; on reconstrucció i indexació conviuen en forma de simulació espacial. Pocs neologismes han tingut un èxit tant fulgurant i universal com el terme panorama. A pesar del seu origen pictòric, el pas al llenguatge comú fou pràcticament immediat així com el salt a les diferents llengües europees. L’amalgama de significats que contempla i l’apropiació que n’han fet diversos camps de coneixement demostren la laxitud i adaptabilitat del mot. Probablement aquesta ambigüitat sigui motiu, en part, de la dificultat per ancorar-lo de forma exclusiva a un procediment o sistema de representació. Finalment doncs, què diferencia una representació panoràmica de qualsevol altra forma de representació? La recerca històrica ens ha portat fins a Alberti, Brunelleschi i Leonardo, i ens ha permès descobrir novament les dificultats que presenta la perspectiva lineal. Dificultats per localitzar un espectador que es desplaça, així com impossibilitat per contemplar la representació de la trajectòria de la mirada. Les diferents formulacions que permet la imatge panoràmica intenten donar resposta, amb més o menys fortuna, a aquestes dues qüestions: en les panoràmiques esfèriques, considerar un espectador que es desplaça i en les composicions panoràmiques i les imatges panòptiques, donar forma al gir a dreta i a esquerra, amunt i avall de la mirada. / This research aims to show the existence of a specific way of build visual discourse: the panoramic representation. And also defends how, further of the technology used, this system of representation differs from others, such as the static image, pictorial or photographic, and the cinematographic images. The approach to the panoramic representation is carried out from historical perspective. This research analyzes several forms of panoramic representation in visual arts, and does a specific study of the photographic work Rutes Amagades de Mallorca, by Jesus Garcia Pastor. The Rutes amagades de Mallorca, periodical publication of photographic tours by Jesús García Pastor, was edited without interruptions in Palma de Mallorca between 1964 and 1980. These suppose one of the most singular and original photographic contributions about the landscape photography in Spain. Over sixteen years were published 83 fascicles that compose the Rutas… García Pastor took and edited more than 7.500 photographs. The most of them are panoramic compositions formed by juxtaposed photographs. They are published in the 3000 pages of his work.

This thesis pioneers a study in the dynamics of territorial control of the island of Mallorca from ca. 902-1300 AD, with the aim of providing the first holistic and systematic study of the known Islamic fortresses of this island, and determining the reasons which account for the lack of the so-called hisn/qarya complex there. The scientific focus of this project explores the effects that island contexts may have on the identity-forming processes of their population and how these in turn affect the socio-political makeup of these ‘bounded’ polities. More specifically, in the case of Mallorca the core of this study is devoted to the relation between the hinterland fortifications of the Islamic period and the island’s capital city Madīna Mayūrqa, concluding that due to the relative isolation of Mallorca’s segmentary communities from their mainland analogues they evolved a distinctive meta-identity which gradually supplanted their traditional tribal allegiances and redefined their relation with the state and political authority in general. Other areas of interest explored here are the use of rammed earth and masonry in Andalusi Architecture, and the mechanisms of integration of the Islamic territorial setup of Mallorca into the Christian kingdom of Aragon from 1229 onwards. The data here presented results from a broad variety of sources such as extensive archival research, architectural and spatial analysis of the 17+ sites surveyed, aerial photography, hydro-archaeology and in particular viewshed analysis, which was able to provide highly relevant results regarding the interconnectivity of the various sites and therefore give important evidence on their operational context. The creation of the viewsheds relied heavily on GIS software (Global Mapper 10-12) as well as architectural design software (AutoCAD, Illustrator, Sketchup) in order to carry out partial reconstructions of some of the main structures on the island.

I den här uppsatsen görs en studie över svenskarnas resemotiv till Mallorca. Studien utgörs av tre studieområden. Den första behandlar hur resemotiven ser ut idag, den andra ser till hur utvecklingen av resemotiv sett ut från 1960-talet och den sista fokuserar på researrangörernas syn på sina kunder och deras resemotiv till Mallorca. Uppsatsen utgörs av en kvalitativ del samt en kvantitativ del då insamlandet av empirisk data har gjorts. Den primära delen i undersökningen utgörs av den kvantitativa insamlingsmetoden. Det gjordes en enkätundersökning där 91 respondenter deltog och besvarade frågor om sina resemotiv. Den kvalitativa delen består av intervjuer som har gjorts med två researrangörer och en resebyrå som fick svara på frågor om vilka deras kunder är, deras resemotiv, hur utvecklingen sett ut över en 50-årsperiod och vilka trender man kan se inom charterturismen. Teorierna som är använda i uppsatsen utgår ifrån två olika teorifamiljer, den ena familjen handlar om teorier knutna till begreppet resemotiv och den andra om teorier knutna till begreppet resepersonligheter. Resultatet presenteras i form av diagram och text där en sammanställning av svar från intervjuer och enkätundersökning har gjorts. I resultatet syns bland annat vilka resemotiv resenärerna har nu och hur det sett ut sen 1960-talet. Därefter kommer analysdelen där teori och empiri kopplas samman och sambandet dem emellan analyseras för att förstå varför resultatet blev som det blev. I slutsatsen presenteras de resultat som uppkommit under denna undersökning. Den främsta slutsatsen är att det varma klimatet är det primära resemotivet och har varit det över hela perioden. / This thesis is a study of Swedes' travel motives to Majorca. The thesis consists of three areas of study. The first area deals with the travel motives today, the other area looks at the development of the travel motives since the 1960s and the last area focuses on the travel agent's view of their customers and their travel motives to Majorca. The essay consists of a qualitative part and a quantitative part of the empirical data. The primary component in the study consists of the quantitative collection method. It consists of a survey in which 91 respondents participated and answered questions about their travel motives to Majorca. The qualitative part consists of interviews made with two tour operators and one travel agent who answered questions about which their customers are, what their travel motives are, developments of the motives during a 50 years period and which trends can be seen in the charter tourism industry. The theories that are used in the paper are based on two different theory families; one family is about theories related to the concept of travel motives and the other dealing with the theories linked to studies of travel personalities. The results are presented in the essay in form of graphics and text that concludes responses from interviews and questionnaires. The result shows the travel motives now and the motives since the 1960s. Next up is the analysis section where we connect theories and empirical findings and find connections between them to understand why the result ended up like it did. In the conclusion, we describe what we come up with in this whole investigation. The main conclusion is that the warm climate is the primary travel motive and has been throughout the whole period.

O Manuscrito Espagnol 30, mais popularmente conhecido como Atlas Catalão, é um objeto de difícil catalogação, mas com importância reconhecida pelas diversas áreas do saber que se debruçam sobre ele. A predominância da parte geográfica, o mapamúndi que ocupa quatro das seis folhas do Manuscrito, o coloca entre os objetos mais estudados pela Historia da Cartografia, uma vez que suas características permitem classifica-lo entre as Cartas Portulano, produto cartográfico que se tornou comum no século XIV, principalmente no comércio mediterrâneo controlado pela Catalunha, na figura de Pedro IV, de Aragão, cuja família de longa data mantinha relações com a família do judeu Cresques Abraham, possível autor do Manuscrito produzido em Maiorca e produzindo cartas Portulano com tamanha frequência que se chegou a cogitar a existência de uma Escola Cartográfica na ilha. A leitura de suas características cartográficas enfatiza a questão da técnica utilizada para a obtenção do desenho de um plano da Terra, no caso, o perfil mediterrâneo, quase com a mesma perfeição obtida com a técnica disponível hoje. As duas folhas restantes do Manuscrito são entendidas como sendo Cosmografia, uma vez que representam, em seu Calendário, a ordem aristotélica do Cosmos, além da divisão da esfera pelo ano solar. Como um manuscrito medieval, suas fontes são de difícil identificação. Por outro lado, a ausência de identificação de procedência em suas folhas favoreceu no sentido de um aprofundar-se na historia da produção cartográfica na Ilha de Maiorca durante o século XIV e na cotidianidade da comunidade judaica que o produziu. Do cotejamento entre a cotidianidade da comunidade produtora do Manuscrito com a historiografia desenvolvida pela Leitura Cartográfica resultou uma série de dados, principalmente em relação às atividades desenvolvidas pela comunidade judaica de Maiorca, materializados neste estudo que discorre sobre o Padrão Cartográfico Portulano, as fontes disponíveis na comunidade judaica e a necessidade de se considerar a unidade pictórica de um Manuscrito Medieval quando de sua leitura. Esta pesquisa busca ainda equacionar a situação histórica que poderia explicar a hipótese de existência de uma escola e de um estilo cartográfico na produção maiorquina a partir da biblioteca documentada na comunidade judaica, entendendo que parte desta biblioteca possa ter sido utilizada como fonte do Manuscrito e justificativa de seu programa pictórico, conclusão desta investigação. / The Manuscript Espagnol 30, more popularly known as \"Catalan Atlas\" is an object of difficult cataloging, but has its importance recognized for several areas of knowledge that focus on it. The predominance of the geographical part , the world map which occupies four of the six Manuscript leaves, places it among the most studied objects of the Cartography History, once their characteristics allow it ranks among the Portulano Charter, cartographic product that has become common in the XIV century, mainly in the Mediterranean trade controlled by Catalonia, in the figure of Pedro IV of Aragon, whose family had longstanding relationships with the family of the jew Cresques Abraham, possible author of the Manuscript produced in Mallorca and producing Portulano Charters with such frequency that it was considered the existence of a \"Cartographic School\" on the island. The reading of their cartographic characteristics emphasizes the issue of the technique used for obtaining a drawing earth plane, in this case, the Mediterranean profile, almost with the same perfection obtained with the available techniques today. The two remaining leaves of the manuscript are defined as Cosmography, since it represents in its calendar the Aristotelian order of the Cosmos, besides the sphere division by the solar year. As a medieval manuscript, its sources are difficult to identify. On the other hand, the lack of identification of its origin in their leaves assist towards a deepening in the history of cartography production on the Mallorca island during the XIV century and in everyday life of the Jewish community that produced it. From the confront between the day by day of producing community Manuscript with historiography developed by Cartographic Reading resulted a series of data, especially in relation to the activities of the Jewish community of Majorca, materialized in this study that discusses about the Standard cartographic Portulano, the sources available in Jewish community and the need to consider the pictorial unity of a Medieval Manuscript when reading it. This research also seeks to equate the historical situation which could explain the hypothesis of a school and a cartographic style in Majorcan production based in the documented library of the Jewish community, understanding that part of this library may have been used as a source of the Manuscript and a justification for its pictorial program, conclusion of this investigation.

O Manuscrito Espagnol 30, mais popularmente conhecido como Atlas Catalão, é um objeto de difícil catalogação, mas com importância reconhecida pelas diversas áreas do saber que se debruçam sobre ele. A predominância da parte geográfica, o mapamúndi que ocupa quatro das seis folhas do Manuscrito, o coloca entre os objetos mais estudados pela Historia da Cartografia, uma vez que suas características permitem classifica-lo entre as Cartas Portulano, produto cartográfico que se tornou comum no século XIV, principalmente no comércio mediterrâneo controlado pela Catalunha, na figura de Pedro IV, de Aragão, cuja família de longa data mantinha relações com a família do judeu Cresques Abraham, possível autor do Manuscrito produzido em Maiorca e produzindo cartas Portulano com tamanha frequência que se chegou a cogitar a existência de uma Escola Cartográfica na ilha. A leitura de suas características cartográficas enfatiza a questão da técnica utilizada para a obtenção do desenho de um plano da Terra, no caso, o perfil mediterrâneo, quase com a mesma perfeição obtida com a técnica disponível hoje. As duas folhas restantes do Manuscrito são entendidas como sendo Cosmografia, uma vez que representam, em seu Calendário, a ordem aristotélica do Cosmos, além da divisão da esfera pelo ano solar. Como um manuscrito medieval, suas fontes são de difícil identificação. Por outro lado, a ausência de identificação de procedência em suas folhas favoreceu no sentido de um aprofundar-se na historia da produção cartográfica na Ilha de Maiorca durante o século XIV e na cotidianidade da comunidade judaica que o produziu. Do cotejamento entre a cotidianidade da comunidade produtora do Manuscrito com a historiografia desenvolvida pela Leitura Cartográfica resultou uma série de dados, principalmente em relação às atividades desenvolvidas pela comunidade judaica de Maiorca, materializados neste estudo que discorre sobre o Padrão Cartográfico Portulano, as fontes disponíveis na comunidade judaica e a necessidade de se considerar a unidade pictórica de um Manuscrito Medieval quando de sua leitura. Esta pesquisa busca ainda equacionar a situação histórica que poderia explicar a hipótese de existência de uma escola e de um estilo cartográfico na produção maiorquina a partir da biblioteca documentada na comunidade judaica, entendendo que parte desta biblioteca possa ter sido utilizada como fonte do Manuscrito e justificativa de seu programa pictórico, conclusão desta investigação. / The Manuscript Espagnol 30, more popularly known as \"Catalan Atlas\" is an object of difficult cataloging, but has its importance recognized for several areas of knowledge that focus on it. The predominance of the geographical part , the world map which occupies four of the six Manuscript leaves, places it among the most studied objects of the Cartography History, once their characteristics allow it ranks among the Portulano Charter, cartographic product that has become common in the XIV century, mainly in the Mediterranean trade controlled by Catalonia, in the figure of Pedro IV of Aragon, whose family had longstanding relationships with the family of the jew Cresques Abraham, possible author of the Manuscript produced in Mallorca and producing Portulano Charters with such frequency that it was considered the existence of a \"Cartographic School\" on the island. The reading of their cartographic characteristics emphasizes the issue of the technique used for obtaining a drawing earth plane, in this case, the Mediterranean profile, almost with the same perfection obtained with the available techniques today. The two remaining leaves of the manuscript are defined as Cosmography, since it represents in its calendar the Aristotelian order of the Cosmos, besides the sphere division by the solar year. As a medieval manuscript, its sources are difficult to identify. On the other hand, the lack of identification of its origin in their leaves assist towards a deepening in the history of cartography production on the Mallorca island during the XIV century and in everyday life of the Jewish community that produced it. From the confront between the day by day of producing community Manuscript with historiography developed by Cartographic Reading resulted a series of data, especially in relation to the activities of the Jewish community of Majorca, materialized in this study that discusses about the Standard cartographic Portulano, the sources available in Jewish community and the need to consider the pictorial unity of a Medieval Manuscript when reading it. This research also seeks to equate the historical situation which could explain the hypothesis of a school and a cartographic style in Majorcan production based in the documented library of the Jewish community, understanding that part of this library may have been used as a source of the Manuscript and a justification for its pictorial program, conclusion of this investigation.

Outcrops of late Quaternary deposits along the north–east coast of Mallorca were examined, and a high resolution chronological framework established using optically stimulated luminescence of quartz and feldspar grains. Coastal sections at Es Barrancar and Cala Mata record a complex succession of alluvial fan deposition with a minor aeolian component, mainly deposited during the last two glacial cycles. For the last ~200ka different orbital configurations appear to have produced a series of subtly different climatic scenarios that resulted in great variations in the regional availability of moisture. In turn, each of these climatic scenarios set in motion a distinct set of sedimentary processes, which imprinted themselves upon the character of fluvial system response recorded in the alluvial archives on Mallorca. Within the resulting complex of sediments were units of fluvially reworked aeolianite which, although truncated in places, were traceable laterally along wide sections of the sea front outcrops of both fan systems. These archives yielded 47 new OSL and pIRIR290 ages which suggest a number of previously unrecognised periods of enhanced fluvial activity. Luminescence ages identify significant ephemeral fluvial activity taking place during MIS 6, MIS 5 sub-stages d/c, b/a, and across the MIS 5/4 boundary. Another major phase of reworking corresponds with the middle part of MIS 3, and continued sporadically into the Last Glacial Maximum. These fluvial reworking events have been interpreted as having taken place during cold arid climatic intervals, when vegetation was at a minimum, precipitation was low and displayed a much higher degree of seasonality, enhancing the effects of runoff.

Brackish springs are relatively frequent phenomena in coastal carbonate formations and their existence has been extensively reported in Mediterranean coasts. In fact, more than 300 brackish springs have been identified only in the coast of the former Yugoslavia. They essentially consist of inland or submarine karst outlets discharging waters with flow-dependent salinity. The phenomenon is particularly surprising in inland springs, where high flow rates with significant salinities (presumably coming from the sea) may be discharged several meters above sea level. In addition to its scientific interest, brackish springs hold a strategic potential as a source of water in areas with often limited water resources. In order to design their appropriate management a quantitative understanding of their controlling mechanisms both in general and at every particular spring has to be achieved.These mechanisms have been studied for many years but some controversy still remains. It is clear that they are related to deep well developed karst systems. Under these conditions, groundwater flows in a turbulent mode through a network of interconnected conduits immersed in a porous matrix with slow Darcyan flow velocities. Surprisingly, different models to explain the functioning of the system, although based on different conceptual and methodological approaches lead to similar results. This sugests that a global study on the salinitzation mechanisms of brackish springs should be undertaken. Here, we first derive the equations governing turbulent flow for density-dependent fluids and describe different mechanisms of salinization of inland brackish springs, in order to compare with the spring discharge and concentration response for those mechanisms of salinization.The insights gained in this analysis are applied to the study of S'Almadrava spring (Mallorca, Spain). This spring discharges up to 2 m3/s with salinities of 20 mS/cm at an elevation of 8 m.a.s.l. It generally displays an inverse relation between discharge rate and concentration (i.e., discharging higher salinity waters for low flow rates, and vice versa). A hypothetical but geologically feasible dual permeability model is proposed to reproduce observed salinity variations for both the dry and wet seasons but also to explain the secondary salinity peaks observed after every rainfall event. Model results agree with observations, but the lack of geological information at depth impedes model validation. Therefore, a second validation of the conceptual model is undertaken based on high-frequency geochemical observations. Due to the highly dynamic conditions of the system, the geochemical data was analyzed using fully coupled reactive transport modelling. The interpretation of geochemical data not only helps on validating conceptual models but also yields information on the water-rock interaction processes occurring at deep carbonate systems. In fact, one of the processes initially proposed to explain the occurrence of well-developed karst systems at depth, is the enlargement of tectonic fissures by carbonate dissolution due to the mixing of fresh and seawater.The theory of dissolution by mixing waters is based on the fact that when two solutions are mixed, concentrations in the mixture are volume weighted averages of the two end-members, but the thermodynamic activities of the species controlling the water-mineral reactions are non linear functions of the mixing ratio. Therefore, two end-member solutions in equilibrium with a solid phase could lead to an undersaturated mixture depending on several factors, most notably CO2 content and ionic strength. Observation of mixing and carbonate dissolution at depth has not been possible because of technical difficulties. More accessible to observation is the seawater mixing zone in coastal aquifers where calcite undersaturation and/or calcite dissolution have been reported numerous times. Yet, dissolution in coastal environments is not always clear and oversaturation or lack of dissolution in mixing zones have also been described. This apparent inconsistency on field observations around the world prompted the studies of the second part of the thesis. Flow-through laboratory experiments were performed in CO2-controlled atmosphere in order to quantify the dependence of the dissolution of calcite with the mixing ratio, and the role that CO2 variations may have on enhancing the dissolution capacity of the mixture. Results show that, although dissolution occurs, the major carbonate dissolution in aquifers must be considered only in a geological time scale. Sanford and Konikow (1989) predicted the location and magnitude of long term porosity development of coastal aquifers, based on a two step method. We compare their results with a reactive transport model approach in 1D and 2D, showing that reactive transport is required to properly understand the phenomenon because it is found that dissolution is controlled not only by geochemical factors but also by the rate at which fresh and salt water mix (i.e., by dispersion).

L'objectiu de la tesi és analitzar el procés que va seguir la introducció de la llengua castellana en els diversos grups socials, a partir del Decret de Nova Planta. És obvi que aquest procés es troba íntimament relacionat amb l'ensenyament, però també és un procés desigual que dependrà, per una banda, del grup social analitzat i, per l'altra, dels àmbits d'ús. A partir d'aquestes premisses hem organitzat el camp d'estudi en tres grans apartats: a) Ensenyament; b) Àmbits d'ús i c) Anàlisi de textos.a)ENSENYAMENTL'estudi de l'organització de l'ensenyament es presenta clau per saber fins a quin punt van ser efectives les lleis que es dictaren en contra de la llengua catalana. Hem dividit l'estudi en dos grans blocs: el món escolar de l'Antic Règim i el món escolar de l'Estat liberal. En el primer bloc hem analitzat les escoles de primeres lletres, les escoles de gramàtica i finalmente la universitat. Un cop definida la situació de l'ensenyament a Mallorca hem estudiat l'ús i la pervivència de la llengua catalana en el món escolar de l'Antic Règim, per passar després a analitzar les lleis i circulars que es dictaren en contra de la llengua catalana.En el segon bloc tracto de la política educativa de l'estat liberal que es definirà per tots els intents que es portaren a terme per tal de difondre l'escolarització i per aconseguir una organització centralitzada de l'ensenyament. En aquest apartat analitzo l'acció educativa i castellanitzadora de la Societat Econòmica d'Amics de País i l'avanç que s'experimentà en l'escolarització que ens portaràja a una alfabetització en llengua castellana.L'anàlisi dels informes sobre la situació escolar del XVIII, provinents de l'autoritat borbònica, demostren que l'obsessió uniformitzadora i la conseqüent repressió lingüística es situa en el darrer terç del XVIII, conseqüència directa de la "Real Cédula de Aranjuez" de 1768. Aquesta política repressora afectarà a poc a poc totes les classes socials, començant per les classes socials més alte.s i estenent-se després a la resta de classes socials, però de manera extensiva no es veuran els seus fruits fins entrat el tombant de segle. La castellanització de l'escola de primeres lletres se situarà en el XIX, molt possiblement a partir de la primera dècada del XIX.b) ÀMBITS D'ÚSHem centrat la investigació en els diferents àmbits d'ús perquè creiem que és l'única manera d'analitzar com i quan la llengua catalana va perdent presència en l'ús escrit, substituïda per la llengua castellana. Hem plantejat el desenvolupament d'aquest capítol a partir de dos eixos: l'àmbit públic i l'àmbit privat. b.1) Àmbit públicLa recerca portada a terme a diferents arxius municipals m'ha permés arribar a una sèrie de conclusions sobre el joc de llengües que s'estableix: a) Les actes dels ajuntaments sempre es redacten en català fins el 1768. Es veu clarament el tall que pressuposa l'ordre de la "Real Cédula"; però això no obliga a fer canvis de llengua respecte a altres escrits propis de la burocràcia municipal. b) La majoria de persones que ocupaven càrrecs sabien escriure en una i altra llengua, però durant tot el segle XVIII el català es manté com a llengua primera en l'ús normal de la comunicació escrita entre l'ajuntament i el poble. c) Les cartes i ordres de caràcter oficial provinents de Palma són sempre en castellà i d) La correspondència privada es manté en català fins el 1820, dins la dècada del 30 ja són molt escadusseres les cartes escrites en català.Analitzo tota una sèrie de documents notarials d'àmbit privat en què la llengua catalana va mantenir-se fins ben entrat el segle XIX. Divideixo l'estudi de la llengua utilitzada en l'àmbit notarial en dos blocs molt específi'cs: Primerament, analitzo alguns dels llibres d'Art de Notaria que es troben a Mallorca, com són un Art de començaments del XVIII i el "DeNotaria" de 1797. I en segon terme estudio els llibres de diversos notaris per establir el moment de canvi lingüístic en els actes notarials. He resseguit els llibres de 15 notaris, des de començaments del XVIII fins el 1860, per veure quan va ser bandejada la llengua catalana en l'ús comú del notariat i, també,si es poden constatar canvis cronològics entre Palma i els pobles. D'aquesta mostra he extret les següents conclusions: a) La llengua catalana es manté absolutament majoritària, i en molts casos única, en els documents notarials del segle XVIII i primer terç del XIX; si hi ha escrits en castellà, aquests vénen condicionats pels clients dels notaris, però no són més que exepcions. c) A grans trets podríem dir que cap a 1840 el català ja ha perdut presència a Palma, però als pobles es manté fina a la dècada de 1850 i d) Els documents notarials que mantenen per més temps la llengua catalana són els testaments, els contractes d'arrendament i els inventaris.Sobre la llengua utilitzada a l'Audiència cal dir que, malgrat que el castellà era la lengua oficial, trobem, durant la primera meitat del segle XVIII, documents escrits en català, provinents de particulars. També podem constatar el desconeixement de la llengua castellana per part dels terstimonis i la necessitat de la traducció oral que s'imposava per poder arribar a una entesa amb el tribunal. b.2) Àmbit privatHe tractat tota mena d'escrits que són fruit de necessitats bàsiques i habituals, és a dir, els usos lingüístics escrits que qualsevol persona pot tenir necessitat de fer servir. He estudiat llibres de l'administració de les cases o heretats, de comptabilitat i correspondència comercial i privada, factures, deutes i contractes d'arrendament. També incloc en aquest apartat documents interns d'alguns convents. L'objectiu era abastar una gran diversitat de documentació per tenir una mostra prou extensa d'usos lingüístics i alhora cobrir un període cronològic força dilatat. La mostra documental que utilitzo cobreix des de finals del XVII fins a la segona meitat del XIX.Sobre els usos de la llengua catalana escrita a l'àmbit privat, cal remarcar que el català es manté fins a la primera meitat del XIX en l'administració econòmica de tipus familiar, és a dir, en els llibres de comptabilitat.de les cases o heretats, en els contractes d'arrendament i en les factures de menestrals i pagesos. En canvi, la correspondència que he trobat demostra una tendència més primerenca cap a la castellanització.c) ANÀLISI DE TEXTOSUn cop analitzats diversos àmbits d'ús de la llengua catalana escrita, he estudiat el tipus de llengua que s'hi utilitzat i això ho he fet a partir d'algunes sèries documentals que m'han aportat una visió cronològica dels canvis lingüístics. És a dir, dins la mateixa tipologia de documents analitzo la llengua emprada a partir de la primera dècada del segle XVIII fins que aquests documents, de manera majoritària, es veuen substituïts per documents en llengua espanyola. Analitzo les següents sèries: Testaments, Contractes d'arrendament agrari i Factures de menestrals.He analitzat sis testaments corresponents als anys 1709, 1722, 1731, 1798, 1819 i 1849. He continuat amb l'anàlisi de sis contractes d'arrendament agrari que pertanyen als anys 1678, 1716, 1736, 1782, 1806 i 1833. I finalment he estudiat una sèrie de factures dels anys 1799, 1818, 1828, 1834, 1857 i 1879. Al final d'aquest apartat m'he plantejat fins a quin punt la llengua que he analitzat amb el codi ortogràfic que es feia servir coincideix amb les propostes ortogràfiques que apareixen a Mallorca en el segle XIX. L'estudi d'aquestes fonts m'ha permès constatar la vigència d'un codi escrit, propi d'un grau de formalitat alt, que molt lentament va perdent els seus trets formals per acostar-se a la parla. El procés de dialectalització que hem pogut constatar ve donat per la pèrdua de norma escrita que, a vegades, serà degut a una manca de formació lingüística en llengua catalana per causa d'una escolarització precària i d'altres vegades, els trets dialectals denotaran una formació en llengua castellana que no permetrà cap mena de formació en llengua catalana. Conseqüència d'aquest últim fet serà la pèrdua del codi formal i l'apropament a la dialectalització com a únic recurs per escriure en llengua catalana. És en aquest darrer context on sorgeixen les noves propostes ortogràfiques.Com a resum final cal dir que la importància de l'ensenyament en el procés d'introducció de la llengua castellana és bàsic perquè no tan sols és la causa directa de la pèrdua del codi ortogràfic tradicional, sinó que aquesta manca va repercutir directament en la capacitat d'escriptura en llengua catalana. I en conseqüència, els àmbits d'ús de la llengua catalana escrita es reduiran cada cop més. A partir de la "Real Cédula" de 1768 podríem considerar que comença aquest procés que no es veurà plenament aconseguit fins arribar al segle XIX. / The doctorate's memory has as main objective the study of the Catalan language in Majorca during the XVIII century and the first half of the XIX one, and the process by which this language was displaced in the pub1ic and private uses by Spanish. This analysis is not based on literary texts but in documental series that hug a wide typology: wills; public, commercial and private correspondence; agrarian lease contracts, notarial and municipal documentation, etc. One of the fundamental contributions is the demonstration that there was a formal code of written Catalan language during the studied period that it was not displaced in their use until the progressive schooling of the population in Spanish. Therefore the results of the political repression against the Catalan language might to be located in the first decades of the XIX century, when the literacy in the Spanish language begins and the progressive illiteracy in the Catalan language, and not in the XVIII century.

El fenomen atmosf��ric de les brises marines adopta a l���illa de Mallorca caracter��stiques protot��piques, i la seva efectivitat permet una f��cil constataci�� com�� i la subseq��ent verificaci�� cient��fica. Operant simult��niament des de les diferents costes, les brises adquireixen un car��cter unitari i centr��pet que ocasiona converg��ncies d���aire a ��rees de l���interior, a on la precipitaci�� estival tendeix a focalitzar-se. L���espai agrari de Mallorca s���ha conformat hist��ricament amb el massiu desplegament territorial d���infrastructures de base cereal��stica, fonamentalment eres de batre. El principal factor de la seva localitzaci�� ��s la disponibilitat de vent, tot constituint unitats de significaci�� e��lica susceptibles d���interpretar-se en clau clim��tica. La seva georeferenciaci�� per fotointerpretaci�� de l���ortofotografia de l���any 1956 s���ha tradu��t en un mapa sint��tic d���eres, m��s una metodologia in��dita per a determinar indirectament les direccions del vent a cada empla��ament. El model ���anemogr��fic��� resultant s���ajusta amb relativa bondat amb les simulacions del sistema de brises precedents. / El fen��meno atmosf��rico de las brisas marinas adopta en la isla de Mallorca caracter��sticas protot��picas, y su efectividad permite una f��cil constataci��n com��n y la subsiguiente verificaci��n cient��fica. Operando simultaneamente desde las diferentes costas, las brisas adquieren un car��cter centr��peto que ocasiona convergencias de aire en ��reas del interior, donde la precipitaci��n estival tiende a focalizarse. El espacio agrario de Mallorca se ha conformado hist��ricamente con el masivo despliegue territorial de infraestructuras de base cereal��stica, fundamentalmente eras de trillar. El principal factor de su localizaci��n es la disponibilidad de viento, constituyendo unidades de significaci��n e��lica susceptibles de interpretarse en clave clim��tica. Su georeferenciaci��n por fotointerpretaci��n de la ortofotografia del a��o 1956 se traduce en un mapa sint��tico de eras, m��s una metodolog��a in��dita para determinar indirectamente las direcciones del viento en cada emplazamiento. El modelo ���anemogr��fico��� resultante se ajusta con relativa bondad con las simulaciones del sistema de brisas precedentes. / In Mallorca, sea breeze presents prototypical characteristics. It is so consistent that its effectiveness allows for easy common as well as scientifc verification. Daytime breezes operate simultaneously from different coasts, and penetrate inland. Its centripetal nature causes wind convergences in certain inland areas, where summer rainfall tend to focus. The agricultural area has historically made with massive territorial deployment of cereal production infrastructure, mainly threshing floors, the main factor of its location being the quantity of the wind resources available. These are small circular spaces that can be interpreted in relation to climate. A synthetic chart of threshing floors and a methodology designed to indirectly determine the dominant wind directions at each site have been developed, based on their geo-referencing by photo-interpretation of the ortho-photographs of 1956. The resulting ���anemographic��� model fits nicely with the main features of the sea breezes identifed by the theoretical-experimental and numerical simulations already tested.

Aquesta tesi presenta l'edició i l'estudi filològic del còdex 122 de l'arxiu del Regne de Mallorca (ARM). El manuscrit és un llibre de comptes o pinqàs d'un jueu prestamista mallorquí de la segona meitat del segle XIV. Es tracta del registre personal d'aquest jueu on hi ha anotats préstecs realitzats majorment a cristians tot i que s'hi registren també préstecs a jueus i a moros. Consta de 137 folis dels quals 180 planes contenen alguna anotació. La llengua del manuscrit és el judeoàrab tot i que els noms de lloc, de persona, els mesos de l'any, mesures i algunes festivitats cristianes apareixen en català i part del lèxic en hebreu. Les dates de les anotacions corresponen al calendari gregorià i els préstecs registrats van des de l'any 1360 fins l'any 1391. Pel que fa a la paleografia l'escriptura emprada és la cursiva sefardí i hi apareixen afegitons de dos escrivans més. La tesi està dividida en dues seccions principals. La primera secció inclou: a) l'estudi i la descripció codicològica i paleogràfica del manuscrit, b) un estudi lingüístic de les tres llengües que hi apareixen (l'hebreu, el català i el judeoàrab), c) una anàlisi del contingut que inclou l'edició d'unes cèdules i un estudi dels préstecs, d) un apartat sobre la metrologia i e) un estudi de l'onomàstica. La segona secció conté l'edició facsímil del manuscrit, la transcripció paleogràfica, els índexs onomàstics i la bibliografia. En un estudi paral•lel al del manuscrit es publiquen unes cèdules en judeoàrab custodiades també a l'ARM i que són contractes d'obligació o de "comanda" de quatre dels préstecs anotats al còdex. El prestamista autor del manuscrit és el mateix, el jueu en Magalluf Mili i els notaris que van custodiar aquestes cèdules foren en Jordi Nadal i en Julià Font Cuberta. En el còdex hi apareixen préstecs realitzats sota la supervisió de 31 notaris cristians tot i que molts són realitzats en obligació al Veguer de la Cort, al Governador o en obligació a la ciutat on són duts a terme. Els prestamistes són 3, en Magalluf Mili, el rabí Se'adià Mili i la dona Havà. Aquests préstecs van ser realitzats a 28 poblacions mallorquines. Aquest treball de tesi presenta una relació de totes les operacions de préstec contingudes al manuscrit i un estudi comparatiu per poblacions. D'aquest es desprèn que més de tres quartes parts del total dels préstecs foren duts a terme a Ciutat de Mallorca on s'hi registren préstecs referents a cabassos de farina, préstecs realitzats a la Llotja del comerç i garanties. De les anotacions s'ha pogut deduir que l'interès que s'aplicava era variable i oscil•lava entre el 10 i el 20%. Pel que fa a l'estudi onomàstic es presenten les principals fonts documentals que havien servit fins ara de base per a l'estudi de l'antroponímia mallorquina del segle XIV i es remarca la importància que representa per aquesta disciplina del cabal d'antropònims aportat pel còdex 122. Un total de 768 noms de cristians, 19 moros i 81 jueus conformen una llista que es presenta als índexs onomàstics amb referències al número de foli on són registrats. El període que reflecteix el manuscrit, la segona meitat del segle XIV, va ser un temps de revoltes que va representar gairebé el final de la comunitat jueva de Mallorca. L'any 1391 van arribar a l'illa els avalots que s'havien estès a les jueries peninsulars. Durant aquests avalots habitants de la part forana de l'illa van arribar a la capital per tal d'alliberar-se dels contractes d'obligació. Van assaltar la jueria i van matar més de 300 jueus. La major part dels supervivents van ser forçats a batejar-se i acceptar el cristianisme. Els nous conversos van ser obligats a declarar davant del Governador i aquesta declaració s'ha conservat en els Pregons de 1391 de l'arxiu de l'antiga Cúria General de Mallorca. Entre les declaracions se'n troben dues que fan referència a l'autor del manuscrit, en Magalluf Mili. Segons aquestes declaracions se suposa que aquest va morir durant els avalots de 1391 deixant vídua a na Vitala, la seva esposa. / This thesis presents the editing and philological study of the codex 122 of the Archive of the Kingdom of Majorca (ARM). The manuscript is a book of accounts or pinqás written by a Jewish Majorcan moneylender in the second half of the fourteenth century. This is the personal record of this Jew where noted loans made mostly to Christians although there are also loans to Jews and Moors. It consists of 137 folios including 180 pages contain some annotation. The language of the manuscript is Judaeo-Arabic although place names, anthroponyms, months of the year, the measures and some Christian festivals are in Catalan and lexicon in Hebrew. The dates registered correspond to the Gregorian calendar and the loans are recorded between 1360 and 1391. In regard to paleography writing is the Sephardic Cursive script and there are additions of two more scribes. The thesis is divided into two main sections. The first section includes: a) the study of the manuscript including a codicological and paleographic description, b) a linguistic study of the three languages that appear (Hebrew, Catalan, and Judaeo-Arabic), c) a content analysis that includes the publication and study of some warranty documents of loans, d) a section on metrology and e) a study of onomastics. The second section contains the facsimile edition of the manuscript, a paleographic transcription, the name indexes and bibliography. Published here are some warranty documents of loans in Judaeo-Arabic that are contracts of obligation or "command" of 4 loans registered in the codex. The lender is the author of the manuscript itself, the Jewish Magalluf Milli. In the codex are registered loans made under the supervision of 31 Christian notaries although many are made in obligation to the Veguer of the Court, the Governor or in obligation to the city in wich they are made. Lenders are 3, Magalluf Milli, Rabbi Seadiah Milli and a woman named Khavah. Loans are made in 28 villages of Mallorca. In the comparative study of the loans it follows that more than 75% were made in the City of Mallorca. From the annotations is also clear that the interest was variable and ranged between 10 and 20%. The codex presents a rich onomastic resource, greatly expanding our knowledge of anthroponomy of the era. The thesis adds this source to the index available from previously documented material. A total of 768 Christians, 19 Muslims and 81 Jews make up a list displayed in the index of names.