Sports commentary is an essential part of live broadcasted sports as well as eSports and is a task that requires that the caster be verbally proficient and can maintain a high tempo when speaking, especially in more fast-paced sports. This study aims to analyze this promotional language sportscasters use by approaching it from the linguistic phenomenon of metadiscourse. This will be achieved by utilizing a theoretical framework adapted from previous research on eSports commentaries. By comparing a traditional sport, in this case mixed martial arts, with that of the eSport of Super Smash Bros. Melee, the aim is to see what differences can be found between the two sports’ commentaries and their use of metadiscursive promotional language. After comparing these two sets of commentaries, the results show that there are some differences in how promotional language is used to enhance the understanding and excitement of their respective sports. The major differences found are in how the two sets of commentaries use metaphors as well as that the eSport casters show a pattern of using evaluative adjectives in a more varied and colorful way. / Sportkommentatorer är en väsentlig del av live-sänd idrott såväl som eSport och är en uppgift som kräver att kommentatorn är muntligt skicklig och kan hålla ett högt tempo när hen talar, särskilt i sporter med högre tempo. Denna studie syftar till att analysera det promotionsbefrämjande språk som sportkommentatorer använder genom att närma sig det från det lingvistiska fenomenet metadiskurs. Detta kommer att uppnås genom att använda sig av ett teoretiskt ramverk som anpassats från tidigare forskning om eSports kommentarer. Genom att jämföra det med en traditionell sport, i detta fall mixed martial arts, med eSporten Super Smash Bros. Melee, är målet att se vilka skillnader som kan hittas mellan dem två sporternas kommentarer och deras användning av metadiskursivt promotionellt språk. Efter att ha jämfört dem två kommentarerna så visar resultaten att det finns vissa skillnader i hur promotionsbefrämjande språk används för att förstärka förståelsen och spänningen i deras respektive sporter. De största skillnaderna som fanns är i hur de två kommentarerna använder metaforer samt att eSports-kommentatorerna visar ett mönster av att använda evaluerande adjektiv i ett mer varierat och färgrikt sätt.

This thesis examines the discipline of English studies in South Africa through a review of articles published in 11 academic journals over the period 1958-2004. The aims are to gain a better understanding of the functions of peer-reviewed journals, to reveal the presence of rules governing discursive production, and to uncover the historical shifts in approach and choice of disciplinary objects. The Foucauldian typology of procedures determining discursive production, that is: exclusionary, internal and restrictive procedures, is applied to the discipline of English studies in order to elucidate the existence of such procedures in the discipline. Each journal is reviewed individually and comparatively. Static and chronological statistical analyses are undertaken on the articles in the 11 journals in order to provide empirical evidence to subvert the contention that the discipline is unruly and its choice of objects random. The cumulative results of this analysis are used to describe the major shifts primarily in ranges of disciplinary objects, but also in metadiscursive and thematic debates. Each of the journals is characterised in relation to what the overall analysis reveals about the mainstream developments. The two main findings are that, during the period under review, South African imaginative written artefacts have moved from a marginal position to the centre of focus of the discipline; and that the conception of what constitutes the `literary' has returned to a pre-Practical criticism definition, broadly inclusive of a variety of types of artefact including imaginative writing, such as autobiography, letters, journals and orature. / English Studies / D. Litt. et Phil. (English)

This thesis examines the discipline of English studies in South Africa through a review of articles published in 11 academic journals over the period 1958-2004. The aims are to gain a better understanding of the functions of peer-reviewed journals, to reveal the presence of rules governing discursive production, and to uncover the historical shifts in approach and choice of disciplinary objects. The Foucauldian typology of procedures determining discursive production, that is: exclusionary, internal and restrictive procedures, is applied to the discipline of English studies in order to elucidate the existence of such procedures in the discipline. Each journal is reviewed individually and comparatively. Static and chronological statistical analyses are undertaken on the articles in the 11 journals in order to provide empirical evidence to subvert the contention that the discipline is unruly and its choice of objects random. The cumulative results of this analysis are used to describe the major shifts primarily in ranges of disciplinary objects, but also in metadiscursive and thematic debates. Each of the journals is characterised in relation to what the overall analysis reveals about the mainstream developments. The two main findings are that, during the period under review, South African imaginative written artefacts have moved from a marginal position to the centre of focus of the discipline; and that the conception of what constitutes the `literary' has returned to a pre-Practical criticism definition, broadly inclusive of a variety of types of artefact including imaginative writing, such as autobiography, letters, journals and orature. / English Studies / D. Litt. et Phil. (English)

[ES] El lenguaje es el punto de partida de la comunicación humana y lo usamos con diversos propósitos. Esta breve reflexión se lleva a cabo para introducir el tema que desarrollamos en esta investigación, que está precisamente relacionado con el uso del lenguaje. En esta tesis apostamos por realizar un análisis de la retórica en las noticias radiofónicas de tres países: España, Perú y Estados Unidos. Durante mucho tiempo se ha dicho que la retórica juega un papel fundamental dentro del lenguaje de los medios de comunicación y esta concepción ha quedado confirmada con los hallazgos encontrados en nuestra tesis. Somos conscientes de que la retórica no trabaja sola, sino en conjunto, ya que ésta abraza formas de estudio como el metadiscurso y la pragmática. Por ejemplo, autores como Dafouz Milne (2000), plantea en su estudio la necesidad de encuadrar el metadiscurso en un marco teórico más en línea con sus características y necesidades como lo es la retórica. El metadiscurso es esencial en esta investigación y lo abordamos en esta tesis porque se comporta, en palabras de Fairclough (1992), como un recurso que se utiliza en un texto cuando "the speaker is situated above or outside her own discourse, and is in a position to control and manipulate it" (p. 122). Es exactamente en el entorno de los medios de comunicación donde se puede observar la enorme influencia y poder que tienen éstos sobre nuestras sociedades. En tal sentido, a lo largo de esta tesis se irá mostrando cómo los periodistas construyen sus discursos, en sus respectivas lenguas -sea español o inglés- a la hora de difundir las noticias y, por lo tanto, en el apartado de los Resultados (7) explicaremos los efectos que pretenden producir en los oyentes. Por lo expuesto antes, esta tesis busca establecer semejanzas y diferencias en el uso de las estrategias metadiscursivas en el discurso radiofónico de las noticias de España, Perú y Estados Unidos en las temáticas de la política y los sucesos. Así pues, para lograr todo ello, se tomó la decisión de trabajar con la taxonomía propuesta por Hyland en 2005, la cual clasifica los marcadores metadiscursivos en dos categorías la textual y la interpersonal. Esta decisión deviene del hecho de que dicho modelo nos permite observar el modo en que los presentadores de noticias organizan sus discursos y la relación que establecen con sus oyentes a través de ellos. Además, la clasificación de Hyland ha sido extensamente utilizada en investigaciones y se considera un modelo consolidado y ampliamente aceptado por la comunidad académica. Los resultados que de aquí brotaron, nos permitieron comprender las formas de persuasión que se usan en español y en inglés en relación con el tipo de discurso que elegimos analizar. Por otro lado, y debido a la naturaleza de la investigación, ofrecemos resultados cuantitativos y cualitativos, que, desde nuestro punto de vista, muestran datos más completos. Por último, recurrimos a la herramienta METOOL para que nos ayude a etiquetar, analizar y obtener resultados ya sea "por expresiones, por corpus o por categorías" (Carrió-Pastor, 2020, p. 266). a, muestran datos más completos. Por último, recurrimos a la herramienta METOOL para que nos ayude a etiquetar, analizar y obtener resultados ya sea "por expresiones, por corpus o por categorías" (Carrió-Pastor, 2020, p. 266). / [CA] El llenguatge és el punt de partida de la comunicació humana i l'usem amb diversos propòsits. Aquesta breu reflexió es duu a terme per a introduir el tema que desenvolupem en aquesta investigació, que està precisament relacionat amb l'ús del llenguatge. En aquesta tesi apostem per realitzar una anàlisi de la retòrica en les notícies radiofòniques de tres països: Espanya, el Perú i els Estats Units. Durant molt de temps s'ha dit que la retòrica juga un paper fonamental dins del llenguatge dels mitjans de comunicació i aquesta concepció ha quedat confirmada amb les troballes trobades en la nostra tesi. Som conscients que la retòrica no treballa sola, sinó en conjunt, ja que aquesta abraça formes d'estudi com el metadiscurso i la pragmàtica. Per exemple, autors com Dafouz Milne (2000), planteja en el seu estudi la necessitat d'enquadrar el metadiscurso en un marc teòric més en línia amb les seues característiques i necessitats com ho és la retòrica. El metadiscurso és essencial en aquesta investigació i ho abordem en aquesta tesi perquè es comporta, en paraules de Fairclough (1992), com un recurs que s'utilitza en un text quan "the speaker is situated above or outside her own discourse, and is in a position to control and manipulate it" (p. 122). És exactament a l'entorn dels mitjans de comunicació on es pot observar l'enorme influència i poder que tenen aquests sobre les nostres societats. En tal sentit, al llarg d'aquesta tesi s'anirà mostrant com els periodistes construeixen els seus discursos, en les seues respectives llengües -siga espanyol o anglés- a l'hora de difondre les notícies i, per tant, en l'apartat dels Resultats (7) explicarem els efectes que pretenen produir en els oïdors. Per tot el que s'ha exposat abans, aquesta tesi busca establir semblances i diferències en l'ús de les estratègies metadiscursivas en el discurs radiofònic de les notícies d'Espanya, el Perú i els Estats Units en les temàtiques de la política i els successos. Així doncs, per a aconseguir tot això, es va prendre la decisió de treballar amb la taxonomia proposada per Hyland en 2005, la qual classifica els marcadors metadiscursivos en dues categories, la textual i la interpersonal. Aquesta decisió esdevé del fet que aquest model ens permet observar la manera en què els presentadors de notícies organitzen els seus discursos i la relació que estableixen amb els seus oïdors a través d'ells. A més, la classificació de Hyland ha sigut extensament utilitzada en investigacions i es considera un model consolidat i àmpliament acceptat per la comunitat acadèmica. Els resultats que d'ací van brollar, ens van permetre comprendre les formes de persuasió que s'usen en espanyol i en anglés en relació amb la mena de discurs que triem analitzar. D'altra banda, i a causa de la naturalesa de la investigació, oferim resultats quantitatius i qualitatius, que, des del nostre punt de vista, mostren dades més completes. Finalment, recorrem a l'eina METOOL perquè ens ajude a etiquetar, analitzar i obtindre resultats ja siga " por expresiones, por corpus o por categorías" (Carrió-Pastor, 2020, p. 266). / [EN] Language is the foundation of human communication, and we use it for a variety of purposes. This brief reflection serves to introduce the topic of this research, which is specifically related to the use of language. In this thesis, we will conduct a comparative analysis of the use of rhetoric in radio news from three countries: Spain, Peru, and the United States. For a long time, it has been said that rhetoric plays a fundamental role within the language of the media and this conception has been confirmed by the findings found in our thesis. We are aware that rhetoric does not work alone, but together, as it embraces methods such as metadiscourse and pragmatics. For example, authors such as Dafouz Milne (2000), raises the need to frame metadiscourse in a theoretical framework more in line with its characteristics and needs as rhetoric. In this thesis, we discuss metadiscourse because, in the words of Fairclough (1992), it serves as a tool used in a text when "the speaker is situated above or outside her own discourse, and is in a position to control and manipulate it" (p. 122). It is precisely in the media that one can observe the enormous influence and power they have over our societies. Within this context, throughout this thesis it will be shown how radio journalists build their discourse, in their respective languages -whether Spanish or English- when delivering the news. And the effects that they intend to produce on listeners will be explained in Chapter 7. This thesis seeks to establish parallels and discrepancies between the use of metadiscursive strategies found in radio discourse in Spain, Peru, and the United States on the topics of politics and current events. In order to achieve this, we decided to work with the taxonomy proposed by Hyland in 2005, which is classified into two categories, textual and interpersonal. This decision stems from the fact that this model allows us to observe the way news presenters organize their discourse and the relationship they establish with their listeners through them. In addition, Hyland's classification is frequently used in research and is respected among academics as a valid model. The results gathered allow us to understand the forms of persuasion that are given in Spanish and English in relation to the type of discourse that we chose to analyze. Due to the nature of the research, we offer quantitative and qualitative results, which from our point of view, leads to a more complete understanding. Finally, we relied on the METOOL analysis tool to help us label, analyze and obtain results either "por expresiones, por corpus o por categorías" (Carrió-Pastor, 2020, p. 266). / Ruiz Barrera, MA. (2023). Análisis comparativo de la retórica en las noticias radiofónicas de España, Perú y Estados Unidos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191961