Pronouns carry considerable importance in language. The speaker’s identity and connection to the audience emerges through the consistent use of certain pronouns (De Fina, 1995). This research is about the use of we, us, and our in political discourse. Specifically, their use will be examined in the inaugural addresses of George W. Bush in 2005 and Barack Obama in 2009. The aim of this research is to examine the frequencies and the co-occurrences of these pronouns and then compare their use in these two speeches. More specifically, how do the pronouns examined affect the message and enhance hearer credibility. This is done by applying (a) a quantitative corpus linguistics analysis and (b) qualitative analysis of the context of use. The results show that there is a difference in frequency of pronoun use; however, the usage of pronouns is rather similar in the two speeches

Denna studie handlar om oskarp filmdialog: filmdialog där orden inte kan uttydas auditivt. Sådan dialog kan konstruera ett publikperspektiv genom att antingen ge eller neka tillgång till filmens fiktiva händelser (se bl.a. Kozloff 2000, Horton 2013). Syftet med denna studie är att undersöka hur filmdialog görs oskarp och hur denna filmdialog styr publikperspektivet. I och med detta ansluter sig denna studie till tidigare forskning som undersöker filmpublikens förhållande till filmdialog (se bl.a. Bubel 2008, Alvarez-Pereyre 2011, Dynel 2011). Teori och metod tillhörande forskningsdisciplinen conversation analysis används selektivt för att undersöka detta ur ett publikperspektiv. Erving Goffmans ramverk för deltagande (1981) används även som förklaringsmodell. Forskningsmaterialet består av 56 excerperingar ur 11 svenska spelfilmer, utgivna mellan år 2008 och 2020. Resultaten visar att den existerande typologin över oskarp filmdialog behöver utökas med en ny kategori (primad oskärpa) samt att en och samma filmscen kan innehålla ett dynamiskt och föränderligt publikperspektiv som en konsekvens av hur filmdialogen är konstruerad.  Filmdialog demonstreras därmed vara fullt kapabel till att styra publikperspektiv självständigt från övriga cineastiska resurser. Utöver detta uppmärksammar studien hur språkvetenskap arbetar tvärvetenskapligt och hur CA-verktyg kan användas för att representera icke-ratifierade deltagares perspektiv.

This empirical study deals with the issues of language choice and code alternation as a common practice in the organization of the complex check in activity with multiple participants in hospitality properties in Sweden. In particular, it discusses several interactional tasks that code alternation may accomplish in that setting and represents a crossroad of general linguistics, bilingualism studies and conversation analysis. In the light of arising interest of specialists of different areas of linguistics in bilingualism in formal settings, it deals with institutional bilingualism in Sweden, an EU country with a comparatively high level of bilingualism among residents. In the era of the new economy with its globalization and human mobility, bilingualism has become an emergent practice in many tourism settings, the hospitality sector of tourism among them. In hospitality as a tourism setting with a potentially high concentration of foreign tourists, it is inevitable that certain groups of hotel guests include members who expose different language abilities and preferences. As a result, in the interaction with one single group of guests two or even more languages can be used at the same time, as oriented to the needs and preferences of each and every guest. This investigation aims at discussing some possible accomplishments of language choice and code alternation in a standardized hotel check in activity where a single group of guests has to be addressed in two languages, Swedish and English, and where the language choices are crucial for participation and the accomplishment of the check in activity in general.

[pt] Esta tese investiga a interação mediada pela tecnologia, a partir de mensagens produzidas e compartilhadas por cidadãos da região metropolitana do Rio de Janeiro no Twitter e no Facebook, com foco na mobilidade urbana, em seus deslocamentos no trânsito e no transporte público e privado. Os objetivos deste estudo buscam: i) realizar um exame analítico das atividades e ações na sequência conversacional, descrevendo como são produzidas e interpretadas pelos participantes; ii) analisar os papéis que o cidadão e as ferramentas tecnológicas desempenham interacionalmente em uma estrutura de multiparticipação; iii) refletir sobre como as atividades e ações que surgem nas conversas virtuais se relacionam à vida social urbana. O estudo está baseado nos suportes teóricos da Análise da Conversa, no contexto virtual, que informam sobre tomadas de turno, atividades e ações, nos conceitos da Sociolinguística Interacional, no âmbito da estrutura de participação e dos papéis dos participantes na produção e interpretação dos enunciados, e nos estudos da ordem social sobre a mobilidade urbana em grandes cidades. A metodologia é qualitativa e interpretativa. Os dados consistem de conversas públicas registradas nas páginas das redes sociais do BRT Rio, do Metrô Rio, do O Dia 24 Horas e da SuperVia, onde os participantes interagem entre si e com as empresas. As mensagens foram selecionadas de acordo com as ações que implementam, contextualizadas no universo da mobilidade urbana. A análise dos dados indica que: i) a disposição dos turnos nas sequências não-ordenadas de encadeamento das postagens demanda novas estratégias de produção de ações na organização da interação, e as expectativas dos participantes se definem a partir da escolha de qual turno anterior realizarão uma ação em sequência; ii) nestas ações surgem interpretações como a de solicitação e fornecimento de informação, notificação, elogio, agradecimento, reclamação, sugestão, insulto, crítica ou de não-responder; iii) motoristas e passageiros desempenham um papel coletivo ao interagir neste ambiente, onde a estrutura de participação torna-se mais complexa ao converter todos os participantes em falantes potenciais e ouvintes ratificados, simultâneos e alternados, configurando padrões de organização social de interação multiparticipativa. O estudo destas novas formas tecnologicamente mediadas de comunicação, com foco na mobilidade urbana em uma grande cidade, atualiza os conceitos acerca dos modelos de interação face a face, do papel do cidadão neste processo e dos fenômenos sociais contemporâneos situados. / [en] This thesis investigates the interaction mediated by technology, from messages produced and shared by the citizens of the Rio de Janeiro on Twitter and Facebook, focusing on urban mobility, during their movements in traffic and in public and private transportation. The objectives of the study seeks to: i) perform an analytical examination of the activities and actions in the conversational sequence, describing how participants produce and interpret them; ii) analyze the roles that citizen and social network technologies play interactively in a multi participation framework; iii) reflect on how the activities and actions that arise from virtual conversation are related to urban social life. The study is based on the theoretical concepts of Conversation Analysis, in the virtual context, via new technologies, which inform about turn-taking, activities and actions, Interactional Sociolinguistics, in the scope of participation framework and participants roles in the production and interpretation of the utterances, and the studies of the social order upon urban mobility in big cities. The methodology is qualitative and interpretive. The data consist of public conversations from the social network pages of BRT Rio, Metro Rio, O Dia 24 Horas and SuperVia, where participants interact with each other and with the companies. The messages were selected according to the actions they implement, contextualized in the universe of urban mobility. The analysis of the data indicates: i) the arrangement of the turns in the unordered sequences of post demands new producing actions strategies on the organization of the interaction, and the expectations of the participants are defined from the choice of which previous turn they will perform an action in sequence; ii) ii) in these actions, different interpretations arise, such as requesting and providing information, notification, praise, thanks, complaint, suggestion, insult, criticism or non-response; iii) drivers and passengers play a collective role in interacting in this environment, where the participation framework becomes more complex by converting all participants into simultaneous and alternated potential speakers and ratified listeners , setting patterns of multiparticipative social organization of interaction. These new technologically mediated forms of communication, focusing on the urban mobility in a big city, update the concepts about face to face interaction models, the citizen s role in this process and the situated contemporary social phenomena.

[ES] La relevancia de la opinión de los ciudadanos ha aumentado en la última década. Hoy, muchas administraciones gubernamentales han establecido procesos de participación pública como uno más de los pilares necesarios para tomar una decisión sobre varios aspectos críticos de la gobernanza. Las iniciativas de participación electrónica facilitan a los ciudadanos el acceso a dichos procesos. En la actualidad, no existe una definición de campo clara y aceptada debido a la gran diversidad de propuestas teóricas y la naturaleza interdisciplinaria de las iniciativas. Se han propuesto varios marcos y aplicaciones de participación electrónica desarrollados ad-hoc para responder a una iniciativa específica. Sin embargo, todavía no se ha desarrollado una propuesta metodológica que cubra de forma integral todo el proceso de e-Participación y que, además, esté soportado por una herramienta software. Esta tesis revisa la literatura actual en el campo de la e-Participación mediante un mapeo sistemático del trabajo de investigación junto con algunas propuestas anteriores relevantes en el área, con el ánimo de proporcionar una guía conceptual de los componentes de la e-Participación. Esta revisión analiza los hallazgos y agrupa los resultados con el fin de estructurar un marco conceptual de e-Participación al que denominamos ePfw, un marco para ayudar a la definición e implementación de procesos e-Participación. ePfw modela todos los componentes, etapas, actividades y flujos de información que ocurren en un proceso de e-Participación. ePfw incorpora un metamodelo que muestra una perspectiva estructural en la que se especifican las propiedades de las entidades que participan en los procesos de e-Participación. Además, se presenta una evaluación de la completitud y funcionalidad de ePfwTool, una herramienta de soporte para el marco ePfw, la cual ha sido evaluada por usuarios expertos en e-Participación, mostrando los resultados obtenidos. Por otra parte, y dado que es necesario crear un entorno confiable para que los ciudadanos elijan participar en los procesos de e-Participación, esta tesis analiza los factores que influyen directamente en la confianza en las iniciativas de e-Participación a través de una investigación empírica. El estudio se realiza en los ciudadanos de la ciudad de Valencia (España) y analiza los factores predominantes que influyen en el procedimiento, la tecnología y el riesgo percibido o beneficios de la e-Participación electrónica. Los resultados obtenidos se exponen a través de modelos creados y sintetizados con la herramienta SmartPLS. Finalmente, se ha enriquecido marco ePfw con la incorporación de los factores de confianza analizados. / [CA] La rellevància de l'opinió dels ciutadans ha augmentat en l'última dècada. Avui, moltes administracions governamentals han establit processos de partici-pació pública com un més dels pilars necessaris per prendre una decisió sobre diversos aspectes crítics de la governança. Les iniciatives de participació elec-trònica faciliten als ciutadans l'accés a aquests processos. En l'actualitat, no existeix una definició de camp clara i acceptada causa de la gran diversitat de propostes teòriques i la naturalesa interdisciplinària de les iniciatives. S'han proposat diversos marcs i aplicacions de participació electrònica desenvolupats ad hoc per respondre a una iniciativa específica. No obstant això, encara no s'ha desenvolupat una proposta metodològica que cobrisca de forma integral tot el procés d'una d'e-Participació i que, a més, estigui suportat per una eina. Aquesta tesi revisa la literatura actual en el camp de la e-Participació mitjançant un mapatge sistemàtic de la feina d'investigació juntament amb algunes propostes anteriors rellevants en l'àrea, amb l'ànim de proporcionar una guia conceptual dels components de la e-Participació. Aquesta revisió analitza les troballes i agrupa els resultats que permeten estructurar un marc conceptual de e-Participació al qual denominem ePfw, un marc per ajudar a la definició i im-plementació de processos e-Participació. ePfw modela tots els components, etapes, activitats i fluxos d'informació que tenen lloc en un procés de e-Participació. ePfw incorpora un metamodel que mostra una perspectiva estructural en què s'especifiquen les propietats de les entitats que participen en els processos de e-Participació. A més, es presenta una avaluació de la completesa i funcionalitat de ePfwTool, una eina de suport per al marc ePfw, la qual ha sigut avaluada per usuaris experts en e-Participació, mostrant els resultats obtinguts. D'altra banda, i atés que és necessari crear un entorn de confiança perquè els ciutadans trien participar en els processos de e-Participació, aquesta tesi analitza els factors que influeixen directament en la confiança en les iniciatives de e-Participació a través d'una investigació empírica. L'estudi es realitza en els ciutadans de la ciutat de València (Espanya) i analitza els factors predominants que influeixen en el procediment, la tecnologia i el risc percebut o beneficis de la e-Participació. Els resultats obtinguts s'exposen a través de models creats i sintetitzats amb l'eina SmartPLS. Finalment, s'ha enriquit marc ePfw amb la incorporació dels factors de confiança analitzats. / [EN] The relevance of the opinion of citizens has increased in the last decade. Many government administrations have now introduced public participation processes as a necessary part of making decisions on critical aspects of governance. Although electronic participation initiatives provide citizens with access to these processes. Currently, there is no clear and accepted definition of the field due to the great diversity of theoretical proposals and the interdisciplinary nature of the initiatives. Various e-Participation frameworks and applications developed ad-hoc have been proposed to respond to a specific initiative. However, a methodological proposal has not yet been developed that covers the entire e-Participation process supported by a software tool. This thesis reviews the current literature in the field of e-Participation through a systematic mapping of the research work together with some previous relevant proposals for the area, with the aim of providing a conceptual guide to the components of e-Participation. This review analyzes the findings and groups the results in order to structure a conceptual framework for e-Participation which we call ePfw, a framework to assist in the definition and implementation of e-Participation processes. ePfw can model all the components, stages, activities and information flows that occur in an e-Participation process. ePfw incorporates a metamodel that shows a structural perspective in which the properties of the entities that participate in the e-Participation processes are specified. An assessment of the completeness and functionality of ePfwTool, a support tool for the ePfw framework, is also described and has been evaluated by various e-Participation experts, showing the results obtained. Given that there is a need to create a reliable environment for citizens to choose to participate in e-Participation processes, this thesis analyzes through empirical research the factors that directly influence trust in e-Participation initiatives. The study is carried out on the citizens in the city of Valencia (Spain) and analyzes the predominant factors that influence the procedure, the technology involved and the perceived risks and benefits of e-Participation. The results obtained are explained through models created and synthesized with the SmartPLS tool. Finally, the ePfw framework was improved by incorporating the trust factors analyzed. / Santamaría Philco, AA. (2020). Un marco de soporte para el ciclo de vida de la eParticipación enriquecido con gestión de confianza [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158691