[ES] La siguiente investigación busca, desde la teoría y la propia práctica pictórica, profundizar en la problemática de re-presentación del cuerpo que se distancia de cierta normalización del mismo. Se centrará, por un lado, en identificar a pintores contemporáneos que logren exponer corporalidades y subjetividades que se distancien de la producción e imagen mediática, es decir, del canon y normalización de los cuerpos. Buscando visualizar aquellas manifestaciones pictóricas contemporáneas donde el cuerpo cobra importancia como imagen representada y también como un cuerpo que surge dentro del propio quehacer pictórico, vale decir, la existencia de una corporalidad en el propio acto de pintar. Desde esta perspectiva, proponemos que se posibilitan vías para visualizar y conocer el cuerpo, desde la figuración y la abstracción, desde lo visible e invisible. Hablaremos del acto pictórico, de lo que con él acontece y los significados y sentidos que este mismo levanta hoy en día. La pintura metaforiza al cuerpo a la vez que este aparece representando. Es decir, la imagen manual representa una subjetividad, involucra un cuerpo y la pintura hace y deja un registro de ese proceso, que se hace visible desde su temporalidad, sus movimientos y actos en forma y color, haciendo presente otras posibilidades corporales, que nos posicionan como sujetos sensibles dentro de un espacio determinado o delimitado. Esto da pie a reflexiones sobre la pintura, el cuerpo, la identidad y la visualidad hoy en día. / [CA] La següent investigació busca, des de la teoria i la pròpia pràctica pictòrica, aprofundir en la problemàtica de re-presentació del cos que es distancia d'una certa normalització d'aquest. Se centrarà, d'una banda, a identificar a pintors contemporanis que aconseguisquen exposar corporalitats i subjectivitats que es distancien de la producció i imatge mediàtica, és a dir, del cànon i normalització dels cossos. Buscant visualitzar aquelles manifestacions pictòriques contemporànies on el cos cobra importància com a imatge representada que s'allunya d'un cànon i també com un cos que sorgeix dins del propi quefer pictòric, val dir, l'existència d'una corporalitat en el propi acte de pintar. Des d'aquesta perspectiva, proposem que es possibiliten vies per a visualitzar i conéixer el cos, des de la figuració i l'abstracció, des del visible i invisible. Val dir que, parlarem de l'acte pictòric, del que amb ell esdevé i els significats i sentits que aquest mateix alça hui dia. La pintura *metaforiza al cos alhora que aquest apareix representant. És a dir, la imatge manual representa una subjectivitat, involucra un cos i la pintura fa i deixa un registre d'aqueix procés, que es fa visible des de la seua temporalitat, els seus moviments i actes en forma i color, fent present altres possibilitats corporals, que ens posicionen com a subjectes sensibles dins d'un espai determinat o delimitat. Això dona peu a reflexions sobre la pintura, el cos, la identitat i la visualitat hui dia. / [EN] The following research seeks, from the theory and the pictorial practice itself, to deepen in the problematic of re-presentation of the body that distances itself from certain normalization of the same. It will focus, on the one hand, on identifying contemporary painters who manage to expose corporealities and subjectivities that distance themselves from the media production and image, that is, from the canon and normalization of bodies. We seek to visualize those contemporary pictorial manifestations where the body becomes important as a represented image that distances itself from a canon and also as a body that emerges within the pictorial work itself, that is, the existence of a corporeality in the act of painting itself. From this perspective, we propose the possibility of visualizing and knowing the body, from figuration and abstraction, from the visible and the invisible. That is to say, we will talk about the pictorial act, what happens with it and the meanings and senses that it raises today. Painting metaphorizes the body at the same time that it appears to represent. That is to say, the manual image represents a subjectivity, it involves a body and the painting makes and leaves a record of that process, which becomes visible from its temporality, its movements and acts in form and color, making present other bodily possibilities, which position us as sensitive subjects within a determined or delimited space. This gives rise to reflections on painting, the body, identity and visuality today. / Alarcón Pino, NR. (2023). Práctica pictórica: un estudio sobre la presencia visible e invisible del cuerpo en la pintura contemporánea [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202311

[ES] Esta tesis sondea los estereotipos y apropiaciones alrededor de la figura femenina en el arte, con énfasis en la pintura contemporánea occidental. La figura femenina se analiza desde la religión, la mitología y la literatura, pero también a través de la idea de una cultura sobreexcitada en lo tecnológico-publicitario y en lo estético, donde el cuerpo femenino ha sido constantemente provisto de un contenido erótico. Analizamos la manera como se ha enseñado "la figura humana" en general y "la figura femenina" en las academias de Bellas Artes desde el caso que conocemos en la ciudad de Bucaramanga. Revisamos las olas y corrientes feministas para aproximarnos a este piso conceptual, acercándonos también al feminismo en el contexto colombiano. Analizamos las posibilidades de apropiación como método creativo. Mostramos que estos estereotipos fueron protagonistas en las obras de muchos artistas del siglo XIX y la primera mitad del siglo XX, y que su origen se remonta a las mitologías, a las figuras bíblicas y a personajes literarios e históricos, entre otros. Indagamos en las formas de ver la figura femenina en el contexto sociocultural colombiano, primero abordando algunos estereotipos del ámbito local, y luego analizando un producto publicitario que se inserta en el cotidiano social y en la forma de percibir el cuerpo de la mujer como objeto de consumo en la publicidad cervecera. También nos aproximamos al tema "Mujer, paisaje y cultura, enfoques sobre la figura femenina", a través de la obra de tres artistas colombianos. En la última parte de la tesis, abordamos la proyección del dolor en la figura femenina a través de la aportación personal, primero, con algunos antecedentes en el entorno colombiano, luego, con algunas experiencias pictóricas acerca del dolor propio, recordando la muerte de Kelly Estefanía y otros duelos. Finalmente, damos cuenta del proceso y el resultado de comisariados y exposiciones hechas en Bucaramanga: la exposición individual Estereotipos femeninos, realizada en el Museo de Arte Moderno de Bucaramanga, el comisariado Iconografías femeninas, con artistas de España, México y Colombia, y el comisariado Mujeres en cuerpo y alma, con estudiantes, egresados y una profesora del programa de Artes Plásticas de la Universidad Industrial de Santander, estos últimos realizados en la Sala de exposiciones Macaregua de la UIS. La metodología de esta investigación se basa en técnicas cualitativas como las entrevistas, las revisiones y análisis de obras artísticas, y la actividad de inmersión y participación que brinda la tarea del comisariado y la exposición de obras propias. Por lo tanto, la metodología atenderá a la especificidad de las prácticas artísticas. Concluimos señalando la posición que asumen los artistas que participaron en los comisariados y las exposiciones Iconografías femeninas y Mujeres en cuerpo y alma sobre el tema de las mujeres, con una clarísima intención de asumir responsabilidades al elegir sus enfoques conceptuales y el modo de materializar las imágenes, objetos o acciones. También evidenciamos su convicción de que los asuntos de violencia de género, de igualdad de derechos y de narrativas autobiográficas son de interés mundial, y que apuntan al desmonte de estereotipos. / [CA] La tesi sondeja els estereotips i apropiacions al voltant de la figura femenina en l'art, amb èmfasi en la pintura contemporània occidental. La figura femenina s'analitza des de la religió, la mitologia i la literatura, però també a través de la idea d'una cultura sobre excitada en el tecnològic-publicitari i en l'estètic, on el cos femení ha sigut constantment, proveït d'un contingut eròtic. Ens situarem primer en una breu anàlisi sobre la manera com s'ha ensenyat "la figura humana" en general i "la figura femenina" en les acadèmies de Belles arts des del cas que coneixem a la ciutat de Bucaramanga. Revisarem les ones i corrents feministes per a tindre un reconeixement d'aquest pis conceptual, acostant- nos també al feminisme en el tapís colombià. Analitzem les possibilitats d'apropiació com a mètode creatiu. Veurem que aquests estereotips van ser protagonistes en les obres de molts artistes del segle XIX i la primera meitat del segle XX, i que el seu origen es remunta a les mitologies, a les figures bíbliques, i a personatges literaris i històrics, entre altres. D'altra banda, indaguem en les maneres de veure la figura femenina en el context soci cultural colombià, primer abordant alguns estereotips de l'àmbit local, i després analitzant un cas de producte publicitari que s'insereix en el quotidià social i en la manera de percebre el cos de la dona com a objecte de consum en la publicitat cervesera. Fem també una aproximació al tema "Dona, paisatge i cultura, enfocaments sobre la figura femenina", mitjançant l'obra de tres artistes colombians. En l'última part de la tesi, abordem la projecció del dolor en la figura femenina a través de l'aportació personal, primer amb alguns antecedents en l'entorn colombià, després amb algunes experiències pictòriques sobre el dolor propi recordant la mort de Kelly Estefanía, i altres pintures de duel. Finalment, donem compte del procés i el resultat de comissariats i exposicions que realitzem en Bucaramanga: l'exposició individual "Estereotips femenins", realitzada en el Museu d'Art Modern de Bucaramanga, el comissariat "Iconografies femenines", amb artistes d'Espanya, Mèxic i Colòmbia, i el comissariat "Dones en cos i ànima", amb estudiants, egressats i una professora del programa d'Arts Plàstiques de la Universitat Industrial de Santander, aquests últims realitzats a la Sala d'exposicions Macaregua de la UIS. La metodologia d'aquesta investigació es basa en tècniques qualitatives com les entrevistes, les revisions i anàlisis d'obres artístiques, i l'activitat d'immersió i participació que brinda la tasca del comissariat i l'exposició d'obres pròpies. Per tant, la metodologia atendrà l'especificitat de les pràctiques artístiques. Es conclou assenyalant la manera com els artistes que van participar en els comissariats i les exposicions Iconografies femenines i Dones en cos i ànima prenen posició en les seues obres sobre el tema de les dones, amb una claríssima intenció d'assumir responsabilitats en triar els seus enfocaments conceptuals i la manera de materialitzar les imatges, objectes o accions. També s'evidencia la seua convicció que els assumptes de violència de gènere, d'igualtat de drets i de narratives autobiogràfiques són d'interés mundial, i que apunten al desmunt d'estereotips. / [EN] The thesis probes stereotypes and appropriations around the female figure in art, with emphasis on contemporary Western painting. The female figure is analyzed from religion, mythology and literature, but also through the idea of an overexcited culture in technology-advertising and aesthetics, where the female body has been constantly, provided with an erotic content. We will first place ourselves in a brief analysis of the way in which "the human figure" in general, and "the female figure", has been taught in the academies of Fine Arts from the case that we know in the city of Bucaramanga. We will review the feminist waves and currents to have a recognition of this conceptual floor, also approaching feminism in the Colombian tapestry. We analyze the possibilities of appropriation as a creative method. We will see that these stereotypes were protagonists in the works of many artists of the 19th century and the first half of the 20th century, and that their origin dates back to mythologies, biblical figures, and literary and historical figures, among others, and that their origin dates back to mythologies, biblical figures, and literary and historical figures, among others. We investigate the ways of seeing the female figure in the Colombian sociocultural context, first addressing some stereotypes of the local sphere, and then analyzing a case of an advertising product that is inserted in the social daily life and in the way of perceiving the body of women as an object of consumption in beer advertising. We also make an approach to the theme "Women, landscape and culture, approaches to the female figure", through the work of three Colombian artists. In the last part of the thesis, we address the projection of pain in the female figure through personal contribution, first with some antecedents in the Colombian environment, then with some pictorial experiences about one's own pain, remembering the death of Kelly Estefania, and other paintings of mourning. Finally, we account for the process and result of curatorships and exhibitions that we carry out in Bucaramanga: the solo exhibition "Female Stereotypes", held at the Museum of Modern Art in Bucaramanga, the curatorship "Feminine Iconographies", with artists from Spain, Mexico and Colombia, and the curatorship "Women in Body and Soul", with students, graduates and a professor from the Plastic Arts program of the Industrial University of Santander, the latter held in the Macaregua Exhibition Hall of the UIS. The methodology of this research is based on qualitative techniques such as interviews, reviews and analysis of artistic works, and the immersion and participation activity offered by the task of curating and exhibiting one's own works. Therefore, the methodology will attend to the specificity of artistic practices. It concludes by pointing out the way in which the artists who participated in the curatorships and the exhibitions "Feminine iconographies" and "Women in body and soul" take a position in their works on the subject of women, with a very clear intention of assuming responsibilities when choosing their conceptual approaches and the way of materializing images, objects or actions. Their conviction is also evidenced that issues of gender violence, equal rights and autobiographical narratives are of global interest, and that they point to the dismantling of stereotypes. / Toloza Hernández, JG. (2022). Apropiaciones y usos de la figura femenina en la pintura contemporánea. Un estudio a partir de pinturas y muestras propias [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181950

[ES] La presente investigación consiste en un acercamiento analítico a los campos del cómic y la pintura: sus elementos constitutivos esenciales, su historia, sus puntos de comunión tanto como sus diferencias e incompatibilidades, se constituyen en nuestro objeto de estudio. Nuestra hipótesis se basa en la premisa de que estos lenguajes son formas artísticas y lenguajes diferentes, con similitudes y diferencias que pueden ser profundas. Postulamos que la colaboración y convivencia de ambos lenguajes dentro de una obra plástica reviste un grado de complejidad y requiere considerar un abanico de aspectos que pudiesen resultar problemáticos, para lograr una obra que finalmente se alimente y enriquezca de ambos lenguajes, en una relación armónica. Nuestro objetivo es reconocer estos aspectos que pudiesen facilitar o dificultar la interacción entre ambos lenguajes, en búsqueda de posibles vías de comunicación y colaboración. Para ello realizaremos un análisis formal e histórico de ambas disciplinas, tanto de cada una por separado, como en aquellos aspectos en los cuales se relacionan. Identificaremos cada lenguaje con un territorio diferenciado, y estableceremos un conjunto de clasificaciones que nos permitirán reconocer diversos aspectos propios de cada uno de estos campos. Nos acercaremos a nuestro objeto de estudio a través del estudio de textos académicos, entrevistas a actores relevantes, registros de prensa y documentales; nuestra investigación comprende también el diseño y elaboración de una serie de obras artísticas, insertas dentro del proceso de investigación, cuyo objetivo es servir como campo de exploración e indagación, que nos permite a su vez generar cuestionamientos y enfrentarnos a problemas específicos relacionados con la puesta en practica de las ideas. Concluiremos habiendo recorrido los territorios de la pintura y el cómic, cartografiado y estudiado los distintos aspectos en los que ambos lenguajes comulgan y los aspectos que los separan, categorizando asimismo las diversas formas en las que la pintura y el cómic han interactuado entre sí, en una clasificación que permite arrojar luz sobre algunos de los aspectos confusos en relación con este territorio expandido. / [CA] La present investigació consisteix en un acostament analític als camps del còmic i la pintura: els seus elements constitutius essencials, la seua història, els seus punts de comunió tant com les seues diferències i incompatibilitats, es constitueixen en el nostre objecte d'estudi. La nostra hipòtesi es basa en la premissa que aquests llenguatges són formes artístiques i llenguatges diferents, amb similituds i diferències que poden ser profundes. Postulem que la col·laboració i convivència de tots dos llenguatges dins d'una obra plàstica revist un grau de complexitat i requereix considerar un ventall d'aspectes que pogueren resultar problemàtics, per a aconseguir una obra que finalment s'alimente i enriquisca de tots dos llenguatges, en una relació harmònica. El nostre objectiu és reconéixer aquests aspectes que pogueren facilitar o dificultar la interacció entre tots dos llenguatges, en cerca de possibles vies de comunicació i col·laboració. Per a això realitzarem una anàlisi formal i històrica de totes dues disciplines, tant de cadascuna per separat, com en aquells aspectes en els quals es relacionen. Identificarem cada llenguatge amb un territori diferenciat, i establirem un conjunt de classificacions que ens permetran reconéixer diversos aspectes propis de cadascun d'aquests camps. Ens acostarem al nostre objecte d'estudi a través de l'estudi de textos acadèmics, entrevistes a actors rellevants, registres de premsa i documentals; la nostra investigació comprén també el disseny i elaboració d'una sèrie d'obres artístiques, inserides dins del procés d'investigació, l'objectiu de la qual és servir com a camp d'exploració i indagació, que ens permet al seu torn generar qüestionaments i enfrontar-nos a problemes específics relacionats amb la posada en practica de les idees. Conclourem havent recorregut els territoris de la pintura i el còmic, cartografiat i estudiat els diferents aspectes en els quals tots dos llenguatges combreguen i els aspectes que els separen, categoritzant així mateix les diverses formes en les quals la pintura i el còmic han interactuat entre si, en una classificació que permet llançar llum sobre alguns dels aspectes confusos en relació amb aquest territori expandit. / [EN] The present research consists of an analytical approach to the fields of comics and painting: their essential constitutive elements, their history, their points of communion as well as their differences and incompatibilities, constitute our object of study. Our hypothesis is based on the premise that these languages are different artistic forms and languages, with similarities and differences that can be profound. We postulate that the collaboration and coexistence of both languages within a plastic work has a degree of complexity and requires considering a range of aspects that could be problematic, in order to achieve a work that finally feeds and enriches both languages, in a harmonious relationship. Our objective is to recognize these aspects that could facilitate or hinder the interaction between both languages, in search of possible ways of communication and collaboration. To this end, we will carry out a formal and historical analysis of both disciplines, both of each one separately, as well as in those aspects in which they are related. We will identify each language with a differentiated territory, and we will establish a set of classifications that will allow us to recognize different aspects of each of these fields. We will approach our object of study through the study of academic texts, interviews with relevant actors, press records and documentaries; our research also includes the design and elaboration of a series of artistic works, inserted within the research process, whose objective is to serve as a field of exploration and inquiry, which in turn allows us to generate questions and confront specific problems related to the implementation of ideas. We will conclude having traversed the territories of painting and comics, mapping and studying the different aspects in which both languages converge and the aspects that separate them, also categorizing the various ways in which painting and comics have interacted with each other, in a classification that allows us to shed light on some of the confusing aspects in relation to this expanded territory. / Ocaña Salinas, LA. (2023). Hacia un territorio expandido. Convergencia y relaciones fronterizas entre la Pintura contemporánea y el Cómic actual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202599

[ES] La presente tesis doctoral teórico-práctica tiene como punto de partida la voluntad de comprender la dualidad intrínseca de la imagen, de su triunfo y su derrota. Las tensiones surgidas de las relaciones entre los términos imagen y realidad, o representación y presentación, han sido el germen de una concepción de la imagen contradictoria y paradójica en el mundo occidental. En consecuencia, las imágenes siempre han gozado de un estatus ambivalente que tan pronto las alzaba a entes sagrados, como eran denostadas, o incluso violentamente atacadas. A pesar del vasto campo de estudio propuesto, esta investigación está acotada en la producción artística de la autora, principalmente pictórica. A partir de cuatro series realizadas entre el 2017 y el 2020 -que actúan como activadoras, pretexto, pero también como medio y objeto principal de estudio- nos hemos aproximado a este planteamiento inicial, al tiempo que iban surgiendo otras muchas cuestiones, todas ellas relacionadas con el vínculo que mantenemos en la actualidad con el mundo visual. En estas páginas se recoge, por tanto, el análisis teórico, iconográfico, plástico y formal de dichos proyectos, los cuales vertebran la estructura de la tesis, así como los contenidos teóricos más concretos, como serían: el gesto iconoclasta, las paradojas del archivo, la tecnificación de los aparatos ópticos o la guerra de las imágenes. Este recorrido plástico y teórico da lugar a un interrogante presente a lo largo de toda la investigación, y que ha actuado como hipótesis de la misma: ¿son las imágenes peligrosas? En este sentido, las diferentes piezas realizadas a lo largo de los años intentan dar una respuesta abierta y especulativa a esta cuestión, entendiendo el arte como un modo de conocimiento específico, generador de reflexiones en el plano conceptual, simbólico y sensible. Planteamos, por tanto, una crítica a las imágenes a través de la creación artística, que permita cuestionar los modos en las que estas operan y circulan, al tiempo que reflexionamos con ellas y no sólo sobre ellas. / [CA] La present tesi doctoral teòric-pràctica té com a punt de partida la voluntat de comprendre la dualitat intrínseca de la imatge, del seu triomf i la seua derrota. Les tensions sorgides de les relacions entre els termes imatge i realitat, o representació i presentació, han sigut el germen d'una concepció de la imatge contradictòria i paradoxal en el món occidental. En conseqüència, les imatges sempre han gaudit d'un estatus ambivalent que tan prompte les alçava a ens sagrats, com eren injuriades, o fins i tot violentament atacades. Malgrat el vast camp d'estudi proposat, esta investigació està delimitada en la producció artística de l'autora, principalment pictòrica. A partir de quatre sèries realitzades entre el 2017 i el 2020 -que actuen com a activadores, pretext, però també com a mitjà i objecte principal d'estudi- ens hem aproximat a este plantejament inicial, al mateix temps que anaven sorgint moltes altres qüestions, totes elles relacionades amb el vincle que mantenim en l'actualitat amb el món visual. En estes pàgines s'arreplega, per tant, l'anàlisi teòric, iconogràfic, plàstic i formal d'estos projectes, els quals vertebren l'estructura de la tesi, així com els continguts teòrics més concrets, com serien: el gest iconoclasta, les paradoxes de l'arxiu, la tecnificació dels aparells òptics o la guerra de les imatges. Este recorregut plàstic i teòric dona lloc a un interrogant present al llarg de tota la investigació, i que ha actuat com a hipòtesi d'esta: són les imatges perilloses? En este sentit, les diferents peces realitzades al llarg dels anys intenten donar una resposta oberta i especulativa a esta qüestió, entenent l'art com un mode de coneixement específic, generador de reflexions en el pla conceptual, simbòlic i sensible. Plantegem, per tant, una crítica a les imatges a través de la creació artística, que permeta qüestionar els modes en les quals estes operen i circulen, al mateix temps que reflexionem amb elles i no sols sobre elles. / [EN] The starting point of this theoretical-practical doctoral thesis is the will to understand the intrinsic duality of the image, its triumph and its defeat. The tensions between the terms image and reality, or representation and presentation, have been the seed of a contradictory and paradoxical conception of the image in the Western world. As a result, images have always enjoyed an ambivalent status that has led to elevate them to sacred entities, as they were reviled, or even violently attacked. Despite the vast field of study here proposed, this research is limited to the author's artistic production, which is mainly pictorial. From four series made between 2017 and 2020 -which work as activators, pretext, but also as means and main object of study- we have approached the initial proposal, while many other questions were arising, and all of them were related to the link that we currently have with the visual world. These pages, therefore, contain the theoretical, iconographic, plastic and formal analysis of these projects, which are the structure of the thesis, as well as the more specific theoretical contents, such as: the iconoclastic gesture, the paradoxes of the archive, the technification of optical devices or the war of images. This plastic and theoretical journey gives rise to a question present throughout the investigation, and which has acted as a hypothesis of it: are the images dangerous? In this sense, the different pieces made over the years try to give an open and speculative answer to this question, understanding art as a mode of specific knowledge, generating reflections on the conceptual, symbolic and sensitive plane. We propose, therefore, a critique of images through artistic creation, which allows us to question the ways in which they operate and circulate, while reflecting with them and not only on them. / Císcar Cebria, A. (2024). Triunfo y derrota de las imágenes. Una investigación desde y a través de la propia práctica artística sobre la fenomenología de las imágenes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205232