En l’última dècada, el número d'estudiants amb discapacitat a les universitat espanyoles ha augmentat considerablement. Aquest fet es deu als canvis produïts a la legislació espanyola respecte a les persones amb discapacitat a la societat, als avenços tecnològics i al canvi de filosofies educatives, que han substituït els plantejaments de l'educació especial pels de la integració al sistema educatiu ordinari. No obstant, el pas d'aquests estudiants per la universitat no és lliure d'importants dificultats. Els docents universitaris no estan preparats per atendre la diversitat i, per tant, desenvolupar un projecte educatiu amb igualtats d'oportunitats és difícil. Les actituds i les accions del docents vers la diversitat i les metodologies pedagògiques inclusives són essencials per garantir l'èxit educatiu dels estudiants amb discapacitat. Així doncs, l'objectiu d'aquesta recerca ha estat conèixer quines són les actituds i les accions dels docents universitaris espanyols vers la diversitat i la implementació del disseny universal de la instrucció. Per poder donar resposta aquest objectiu prèviament hem hagut d'adaptar i validar al context espanyol l'instrument Inclusive Teaching Strategies Inventory - ITSI (Lombardi i Murray, 2011; Lombardi, Murray i Gerders, 2011). La investigació s'ha dut a terme amb la col•laboració de 649 docents procedents de 43 universitats espanyoles i de totes les branques d'estudis existents (Art i Humanitats, Ciències Socials, Ciències de la Salut, Ciències Bàsiques i Enginyeria i Arquitectura). Metodològicament, es tracta d'una investigació quantitativa de naturalesa descriptiva, explicativa i predictiva. Els resultats obtinguts en la recerca posen de manifest, en primer lloc, que l'instrument adaptat s'adequa amb èxit a la població espanyola. En segon lloc, que l'experiència prèvia amb la discapacitat, especialment la formació en discapacitat, és un pilar essencial per avançar cap a la creació d'aules inclusives dins el marc universitari. I finalment, que els docents universitaris de la nostra mostra generalment tenen una actitud i una manera d'impartir les classes bastant positiva vers el Disseny Universal aplicat a l'educació. En síntesi, assolir els objectius que ens hem proposat ha de permetre que les institucions universitàries i els seus docents tinguin una eina que els permeti avaluar quina és la seva situació respecte l'atenció a la diversitat i, llavors, puguin aplicar, si s'escau, mesures per garantir la igualtat d'oportunitats a les aules universitàries. / En la última década, el número de estudiantes con discapacidad en las universidades españolas se ha incrementado considerablemente. Este hecho es debido a los cambios producidos en la legislación española respeto a las personas con discapacidad en la sociedad, a los avances tecnológicos y al cambio de filosofías educativas, que han substituido los planteamientos de la educación especial por los de la integración en el sistema ordinario. No obstante, el paso de estos estudiantes por la universidad no es exento de importante dificultades. Los docentes universitarios no están preparados para atender a la diversidad y, por lo tanto, desarrollar un proyecto educativo con igualdad de oportunidades es difícil. Las actitudes i las acciones de los docentes hacia la diversidad y las metodologías pedagógicas inclusivas son esenciales para garantizar el éxito educativa de los estudiantes con discapacidad. El objetivo de esta investigación ha sido conocer cuáles son las actitudes y las acciones de los docentes universitarios españoles hacia la diversidad y la implementación del Diseño Universal de la Instrucción. Para poder dar respuesta a este objetivo previamente hemos tenido que adaptar i validar al contexto español el instrumento Inclusive Teaching Strategies Inventory - ITSI (Lombardi i Murray, 2011; Lombardi, Murray i Gerders, 2011). La investigación se ha llevado a cabo con la colaboración de 649 docentes procedentes de 43 universidades españolas y representantes de todas las ramas de estudios existentes (Arte y Humanidades, Ciencias Sociales, Ciencias de la Salud, Ciencias Básicas y Ingeniería y Arquitectura). Metodológicamente, se trata de una investigación cuantitativa de naturaleza descriptiva, explicativa y predicativa. Los resultados obtenidos en la investigación ponen de manifiesto, en primer lugar, que el instrumento adaptado se adecua con éxito a la población espanyola. En segundo lugar, que la experiencia previa con la discapacidad, especialmente la formación previa en discapacidad, es un pilar esencial para avanzar hacia la creación de aulas inclusivas dentro del marco universitario. I finalmente, que los docentes universitarios de nuestra muestra generalmente tienen una actitud y una manera de impartir las clases bastante positiva hacia el Diseño Universal aplicado a la educación. En síntesis, lograr los objetivos que nos hemos propuesto tiene que permitir que las instituciones universitarias y a sus docentes tengan una herramienta para evaluar cuál es su situación hacia atención a la diversidad y, entonces, puedan aplicar, si es necesario, medidas para garantizar la igualdad de oportunidades en las aulas universitarias. / During the last decade, the number of students with disability in Spanish Universities has grown considerably. This is due to changes done in the Spanish legislation regarding people with disability, to technological advances and to the change in educational philosophies. These new philosophies have substituted the approaches of special education for other based on the integration to the regular education system. However, the experience of these students in the University is not free of major difficulties. University teachers are not well prepared for attending the whole diversity and therefore it is difficult to develop an educational project with the same opportunities for everybody. Teachers’ attitudes and actions towards diversity and inclusive educational methodologies are essential in order to guarantee educational success of students with disability. Thus, the objective of this research has been to know which are the attitudes and actions of Spanish university teachers towards diversity and towards the implementation of Universal Instruction Design (UID). To answer this question we previously had to adapt and validate the Inclusive Teaching Strategies Inventory – ITSI (Lombardi, A. and Murray, C., 2011; Lombardi, A., Murray, C. and Gerders, H., 2011) instrument to the Spanish context. The investigation has been conducted in collaboration with 649 teachers from 43 different Spanish universities including all kind of different academic studies (Arts and Humanities, Social Sciences, Health Sciences, Basic Sciences and Engineering and Architecture). Methodologically, this is a quantitative research of descriptive, explanatory and predictive nature. The obtained results show first, that the adapted instrument (ITSI) fits properly with Spanish population. Secondly, that previous experience with disability (especially in disability formation) is a key factor to move forward to the creation of inclusive classrooms within the university context. Finally, university teachers of our study have a positive attitude and a positive way to teach towards Universal Design applied to education. In summary, to achieve the objectives we set for ourselves should allow that university institutions and its teachers, have a tool which permits the evaluation of themselves regarding the attention to diversity. Then they could implement some measures to ensure equal opportunities in university classrooms.

L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a la comprensió dels processos de construcció de significat humans i la seva relació amb el benestar psicològic. Aquesta contribució s’emmarca en els enfocaments constructivistes i construccionistes socials, i en la teoria narrativa. Tot que els enfocaments constructivistes constructivistes i socials comparteixen la premissa bàsica que els processos de construcció de significats són construïts en la interacció en contextos socioculturals específics, ambdós paradigmes difereixen sobre l'èmfasi que posen en l'individu enfront allò social. No obstant això, les últimes investigacions han arribat a reconèixer alguns punts de trobada per integrar ambdós enfocaments, pel que fa al focus en la narrativa i el llenguatge (McNamee, 2004). Aquesta tesi té com a objectiu explorar alguns d'aquests punts de trobada, ja que es troba a la cruïlla de la integració dels enfocaments constructivistes i construccionistes, en analitzar la construcció de significat des d'un enfocament narratiu. Per tant, es presenta una sèrie d'estudis centrats en dos enfocaments narratius integradors en el qual s'entrellacen les perspectives constructivistes i construccionistes. El primer enfocament integrador seguit és l'enfocament constructivista relacional, proposat per Luis Botella i col•laboradors (Botella, 2001; Botella i Herrero, 2000). El segon enfocament, és la Teoria dialògica i, en concret, la metodologia Dialogical Investigations of Happenings of Change, desenvolupada per Jaakko Seikkula i col•laboradors (Seikkula, Laitila, i Rober, 2012). Per tal d'aconseguir l’objectiu d'aquesta tesi -contribuir a la comprensió dels processos de construcció de significat i la seva relació amb el benestar psicològic basant-se en la teoria narrativa- quatre estudis diferents han estat desenvolupats que persegueixen els següents objectius: 1. Analitzar les característiques i l'existència de narratives prototípiques que diferenciïn els pacients que presenten depressió d’aquells que presenten ansietat; 2. Analitzar disrupció narrativa i la qualitat de vida percebuda en els processos d'immigració; 3. Analitzar els processos de construcció de significat des d'un enfocament dialògic en un entorn psicoterapèutic d'una teràpia de parella per violència de gènere. En els dos primers objectius, l'estudi de les narracions s'aborda des d'un enfocament constructivista relacional, el qual sembla el més apropiat quan es treballa de forma individual. El tercer, se centra en el Dialogical Methods of Investigations of Happenings of Change, el qual sembla el més apropiat quan es treballa amb la família i la teràpia de parella. En les conclusions es destaquen els principals resultats troballes de cada estudi i la forma en què proporcionen nova informació sobre els processos de construcció de significat, des d’un enfocament narratiu. També s’assenyalen les possibles implicacions clíniques derivades d'aquest programa de recerca, les limitacions i les qüestions que es deixen per a investigacions futures. Finalment, en les conclusions finals es discuteix sobre la utilitat d'aquests dos enfocaments integradors quan el focus se centra en la narrativa i la construcció de significats. / El objetivo de esta tesis es contribuir a la comprensión de los procesos de construcción de significado y su relación con el bienestar psicológico. Esta contribución se nutre de los enfoques constructivistas y construccionistas sociales, basándose en la teoría narrativa. Aunque los enfoques constructivistas y construccionistas sociales comparten la premisa básica de que los procesos de construcción de significados son construidos en la interacción en contextos socioculturales específicos, ambos paradigmas difieren sobre el énfasis que ponen al individuo frente a lo social. Sin embargo, las últimas investigaciones han llegado a reconocer algunos puntos de encuentro para integrar ambos enfoques en referencia a la narrativa y el lenguaje (McNamee, 2004). Esta tesis tiene como objetivo explorar algunos de estos puntos de encuentro, ya que se sitúa en el cruce de la integración de los enfoques constructivistas y construccionistas, al analizar la construcción de significados a través de un enfoque narrativo. Por lo tanto, se presenta una serie de estudios centrados en dos enfoques narrativos integradores en los que se entrelazan las perspectivas constructivistas y construccionistas. El primer enfoque integrador seguido es el enfoque constructivista relacional, propuesto por Luis Botella y colaboradores (Botella, 2001; Botella y Herrero, 2000). El segundo, es la Teoría dialógica y en concreto, la metodología “Dialogical Methods of Investigations of Happenings of Change”, desarrollada por Jaakko Seikkula y colaboradores (Seikkula, Laitila y Rober, 2012). Con el fin de lograr el objetivo de esta tesis -contribuir a la comprensión de los procesos de construcción de significado y su relación con el bienestar psicológico desde la teoría narrativa- cuatro estudios diferentes han sido desarrollados que persiguen los siguientes objetivos: 1. Analizar las características y la existencia de narrativas prototípicas que diferencien los pacientes con depresión de los pacientes con ansiedad; 2. Analizar la disrupción narrativa y la calidad de vida percibida en los procesos de inmigración; 3. Analizar los procesos de construcción de significado desde un enfoque dialógico en un entorno psicoterapéutico de una terapia de pareja por violencia de género. En los dos primeros objetivos, el estudio de las narraciones se aborda desde un enfoque constructivista relacional, el cual parece más apropiado cuando se trabaja con los individuos. El tercero, se centra en el Dialogical Methods of Investigations of Happenings of Change, el cual parece el más apropiado cuando se trabaja con terapia familiar y/o de pareja. En las conclusiones se destacan los principales resultados de cada estudio y la forma en que proporcionan nueva información sobre el proceso de construcción de significados, desde un enfoque narrativo. También señalamos las posibles implicaciones clínicas derivadas de este programa de investigación, las limitaciones y las cuestiones que se dejan para trabajos futuro. Por último, en las conclusiones finales se discute acerca de la utilidad de esos dos enfoques integradores cuando el enfoque se centra en la narrativa y la construcción de significados. / The goal of this thesis is to contribute to the understanding of human meaning making processes and their relation to psychological well-being. This contribution is drawn from constructivist, and social constructionist approaches, heavily relying on narrative theory. Although constructivist and social constructionist approaches share the basic assumption that meaning making processes are embedded and constructed in interaction in specific sociocultural contexts, both paradigms differ regarding the emphasis they place to the individual vs the social word. However, latest research has come to recognize some meeting points for bridging both approaches when the focus is on narrative and language (McNamee, 2004). This thesis aims at exploring some of these meeting points, since it is situated at the crossroad of the integration of constructivist and constructionist approaches, when analyzing meaning-making through a narrative focus. Therefore, it presents a series of studies focused on two integrative narrative approaches in which constructivist and social constructionist perspectives are intertwined. The first integrative approach followed is the Relational Constructivist approach, proposed by Luis Botella and collaborators (Botella, 2001; Botella &,Herrero, 2000). The second one, is the Dialogical Theory and specifically, the Dialogical Investigations of Happenings of Change methodology, developed by Jaakko Seikkula and collaborators (Seikkula, Laitila,, & Rober, 2012). In order to accomplish this thesis’ goal -to contribute to the understanding of human meaning making processes and their relation to psychological well-being relying on narrative theory- four different studies have been developed addressing the following objectives: 1. To analyze the characteristics and the existence of prototypic narratives that differentiate depressed from anxious patients; 2. To analyze narrative disruption and the perceived quality of life in immigration processes; 3. To analyze meaning making processes from a dialogical approach in a psychotherapeutic setting of a couple therapy for Intimate Partner Violence. As can be inferred, in the first two objectives, the study of narratives is addressed from a relational constructivist approach, which seemed the most appropriated when working with individuals. The third one is focused on the Dialogical Methods of Investigations of Happenings of Change, which seemed the most appropriated when working with family and couple therapy. In the conclusion we highlight the main findings of each study and the way in which they provide new information on human meaning making process focusing on a narrative approach. We also point out the potential clinical implications derived from this research program, the limitations, and the issues that are left for future work. Finally, in the concluding remarks we discuss about the usefulness of those two integrative approaches when focusing on narrative and meaning making.

En les últimes dècades, la qualitat de vida familiar (d'ara endavant QdVF) ha emergit com un constructe decisiu tant per millorar les condicions de vida de les famílies de persones amb discapacitat com per valorar els resultats dels serveis i suports que aquestes reben. La finalitat d'aquesta recerca ha estat, d'una banda, conèixer en quina mesura els suports que ofereixen els serveis d'atenció precoç - i altres serveis- s'adeqüen a les necessitats dels infants amb trastorns en el desenvolupament i de les seves famílies i, en conseqüència, tenen un impacte positiu en la QdVF; i de l'altra, explorar si la col•laboració entre les famílies i els professionals esdevé un factor fonamental que intervé en la percepció de la QdVF. Per poder respondre aquestes qüestions prèviament hem hagut d'adaptar i validar al context català els instruments Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Professional Partnership (Summers el al., 2005) i Beach Center FQOI. (Hoffman et al., 2006) i crear uns indicadors complementaris per millorar la informació derivada d'aquestes escales. La investigació s'ha dut a terme amb la col•laboració de 202 famílies d'infants amb trastorns en el desenvolupament de 0 a 6 anys que assisteixen a 13 centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Metodològicament, la investigació és de naturalesa descriptiva i explicativa/estructural. Per conèixer la influència que l'adequació dels suports i la col•laboració famílies -professionals exerceixen en la QdVF hem fet ús del Model d' Equacions Estructurals. Els resultats obtinguts en la recerca posen de manifest, en primer lloc, que els tres instruments adaptats s'adeqüen amb èxit a la població catalana i que els índexs dissenyats han resultat ser una molt bona solució per facilitar l'avaluació i la interpretació dels constructes que les escales anteriors pretenen mesurar. En segon 1loc, que la percepció de les famílies és que els serveis no acaben de donar una resposta com pleta a les necessitats particulars dels seus fills i del conjunt de la família. En tercer lloc, que la col•laboració que mantenen amb els professionals és relativament bona i que estan raonablement satisfetes amb la seva QdVF. Finalment, que l' adequació dels suports ha resultat ser un bon predictor de la QdVF i que la col•laboració es revela un dels factors clau que fa de mitjancer d'aquest efecte. En síntesi, assolir els objectius que ens hem proposat ha de permetre que els professionals dels serveis i les institucions públiques es trobin en condicions més favorables per dissenyar propostes de millora pels serveis d'atenció precoç, amb la finalitat que la qualitat de vida d'aquestes famílies i el progrés dels infants amb discapacitat que viuen a Catalunya es vegi progressivament potenciada i incrementada. / En las últimas décadas, la calidad de vida familiar (en adelante CdVF) ha emergido como un constructo decisivo tanto para mejorar las condiciones de vida de las familias de personas con discapacidad como para valorar los resultados de los servicios y apoyos que estas reciben. La finalidad de esta investigación ha sido, por una parte, conocer en qué medida los apoyos que proporcionan los servicios de atención temprana - y otros servicios- se adecúan a las necesidades de los niños con trastornos en el desarrollo y a las de sus familias y, en consecuencia, tienen un impacto positivo en la CdVP; por otra, explorar si la colaboración entre las familias y los profesionales aparece como un factor fundamental que interviene en la percepción de la CdVF. Con el fin de responder estas cuestiones previamente nos hemos visto con la necesidad de adaptar y validar al contexto catalán los instrumentos Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Profesi onal Partnership (Summers et al., 2005) y Beach Center FQOL (Hoffman el al., 2006) y crear unos índices complementarios para mejorar la información derivada de estas escalas. La investigación se ha llevado a cabo con la colaboración de 202 familias de niños con trastornos en el desarrollo de 0 a 6 años que asisten a 13 centros de atención temprana. Metodológicamente, la investigación es de naturaleza descriptiva y explicativa/estructural. Para conocer la influencia que la adecuación de los apoyo s y la colaboración familias-profesionales ejercen en la CdVF nos hemos basado en la técnica de análisis de datos del Modelo de Ecuaciones Estructurales. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto, en primer lugar, que los tres instrumentos adaptados se ajustan a la población catalana y que los índices diseñados han resultado ser una muy buena solución por facilitar la evaluación y la interpretación de los constructos que las escalas anteriormente citadas pretenden medir. En segundo lugar, que la percepción de las familias es que los servicios no acaban de dar una respuesta completa a las necesidades particulares de sus hijos y del conjunto de la familia. En tercer lugar, que la colaboración que las familias mantienen con los profesionales es relativamente buena y que están razonablemente satisfechas con su CdVF. Finalmente, que la adecuación de los apoyos resulta ser un predictor de la CdVF y que la colaboración es uno de los factores esenciales que media este efecto. En síntesis, dar respuesta a los objetivos propuestos debería permitir que los profesionales de los servicios y las administraciones estén en condiciones más favorables para diseñar propuestas de mejora para los servicios de atención temprana, con el fin de que la calidad de vida de estas familias y el progreso de los niños con discapacidad que viven en Catalunya se vea progresivamente potenciados e incrementados. / In recent decades, the Family Quality of Life (FQOL) has emerged as a decisive construct, both to improve the condition of lire of the families of persons with disabilities and to assess the results of services and supports that they receive. The aim of this research is twofold: to identify to what extent early childhood intervention center supports - and those of other services - meet the needs of children with intellectual and developmental disabilities and their families and, as a result, have a positive impact on the FQOL; and to explore whether the partnership between families and professionals has become a fundamental mediator factor of the perception of FQOL. In order to answer these questions we had to adapt and validate the instruments Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Professional Partnership (Summers et al., 2005) and Beach FQOL (Hoffman et al., 2006) to the Catalan context, and we had to create complementary indexes to improve upon the information stemming from these scales. This study was conducted in collaboration with 202 families with children with intellectual disabilities ranging in age from 0 to 6 years, who attended 13 early childhood intervention centers. Methodologically, this study is descriptive and explanatory/structural; we used the Structural Equation Models to identify the influence that the adequacy of supports and the partnerships exert on the FQOL. The results obtained from the research show that, firstly, the three adapted instruments were successfully used with the Catalan population, and that the designed indexes turned out to be a good solution for evaluating and interpretating the constructs that the previous scales tried to measure, Secondly, the families' perception is that the centers do not provide a complete answer to the specific needs of their children nor of the family as a whole. Thirdly, the partnerships held with professionals arerather good, and the families are reasonably satisfied with their FQOL. Finally, the supports’ adaptation turned out to be a good predictor of the FQOL and that these partnerships have become one of the key factors that mediate on this effect. In brief, achieving the set goals that we have set forth must allow service professionals and public bodies to be in a more favourable positions lo design policies to improve early childhood intervention centers, to the end that the quality of life of these families and the progress of children with disabilities living in Catalonia will be progressively strengthened and increased.

El Contracte Psicoterapeutic i els Impulsors són ambdós conceptes de 1'Análisi Transaccional, corrent iniciada per Eric Berne per abordar les temátiques portades pels seus pacients. Tenint en compte els cinc Impulsors diferents que Taibi Kahler va descriure i la formulació d'un Contracte Psicoterapeutic basat en les teories de 1'Análisi Transaccional, s'han estudiat 150 casos identificant l'lmpulsor primari de cada pacient amb el qüestionari del Guió de Vida de Holloway, establint un objectiu de Contracte Psicoterapeutic i així comprovant si la demanda inicial del pacient es resolia una vegada canviat l'lmpulsor. Els resultats de l'estudi acompanyen la hipotesi, demostrant que fent servir el Contracte Psicoterapeutic s'aconsegueix canviar l'Impulsor primari del pacient i canviant l'Impulsor s'aconsegueix resoldre la demanda inicial. / El Contracto Psicoterapéutico y los Impulsores son ambos conceptos del Análisis Transaccional, corriente iniciada por Eric Beme para abordar las temáticas traídas por sus pacientes. Teniendo en cuenta los cinco Impulsores diferentes que Taibi Kahler describió y la formulación de un Contrato Psicoterapéutico basado en las teorías del Análisis Transaccional, se han estudiado 150 casos identificando el Impulsor primario de cada paciente con el cuestionario del Guión de Vida de Holloway, estableciendo un objetivo de Contrato Psicoterapéutico y así comprobando si la demanda inicial del paciente se resolvía una vez cambiado el Impulsor. Los resultados del estudio acompañan la hipótesis, demostrando que usando el Contrato Psicoterapéutico se logra cambiar el Impulsor primario del paciente y cambiando el Impulsor se logra resolver la demanda inicial. / The Psychotherapeutic Contract and Drivers are both concepts of Transactional Analysis, theory initiated by Eric Beme to solve the problems his clients had. Taking into consideration the five different Drivers that Taibi Kahler described and using a Psychotherapeutic Contract based on the Transactional Analysis theories, 150 cases have been studied, identifying the basic Driver of each patient with Holloway's Life Script Questionnaire, establishing a Psychotherapeutic Contract objective and checking out if the patient's initial demand was solved once the Driver was changed. The results of the study showed how using the Psychotherapeutic Contract, Drivers can be changed and by changing the basic Driver, the patient's initial demand can also be solved.

La detecció de factors de risc poden ser una peça clau en la prevenció dels trastorns de salut mental. Com fa anys que es coneix l'estructuració de l'aparell psíquic és fruit de les interaccions entre la genètica i el medi ambient, per aquest motiu, les experiències relacionals a la infància condicionen el desenvolupament neurològic i emocional del nen. Existeixen esdeveniments vitals que poden ser considerats de risc per a la salut mental d'un nen, com per exemple, els problemes obstètrics o maltractaments. S'ha demostrat que l'acumulació d'aquestes circumstàncies generen una trajectòria de vida alterada que fa més vulnerables a les persones davant la possibilitat de patir un trastorn mental. El LISMEN és un llistat d'ítems en salut mental basat en la bibliografia científica nacional i internacional sobre factors de risc. La informació que demana és accessible per professionals no especialitzats en salut mental i es pot utilitzar en serveis de salut comunitaris com els de pediatria i medicina de família. L'anàlisi estadístic realitzat en aquesta investigació mostra que la seva fiabilitat (índex Kappa<0,7) i consistència interna (Alpha de Cronbach entre el 0,80 i el 0,98) són excel•lents i que és sensible i específic (80% i 70% per a un punt de 9 factors de risc acumulats) per detectar poblacions que acumulen un risc patològic en salut mental. El LISMEN és un instrument que ajuda a sistematitzar la informació biogràfica de la persona i fàcil d'utilitzar en la detecció i prevenció dels trastorns mentals. / La detección de factores de riesgo pueden ser una pieza clave en la prevención de los trastornos de salud mental. Como ya es conocido la estructuración del aparato psíquico es fruto de las interacciones entre la genética y el medio ambiente, por este motivo, las experiencias relacionales en la infancia condicionan el desarrollo neurológico y emocional del niño. Existen acontecimientos vitales que pueden ser considerados de riesgo para la salud mental de un niño, como por ejemplo, los problemas obstétricos o situaciones de maltrato. Se ha demostrado que la acumulación de estas circunstancias generan una trayectoria de vida alterada que hace más vulnerables a las personas ante la posibilidad de padecer un trastorno mental. El LISMEN es un listado de ítems en salud mental basado en la bibliografía científica nacional e internacional sobre factores de riesgo. La información que pide es accesible para profesionales no especializados en salud mental y se puede utilizar en servicios de salud comunitarios como los de pediatría y medicina de familia. El análisis estadístico realizado en esta investigación muestra que su fiabilidad (índice Kappa<0,7) y consistencia interna (Alpha de Cronbach entre el 0,80 y el 0,98) son excelentes y que es sensible y específico (80% y 70% para un punto de 9 factores de riesgo acumulados) para detectar poblaciones que acumulan un riesgo patológico en salud mental. El LISMEN es un instrumento que ayuda a sistematizar la información biográfica de la persona y fácil de utilizar en la detección y prevención de los trastornos mentales. / The risk factors for a mental health disorders , may be a key in the prevention of those disorders. Our genetic predisposition in interaction with environmental exposures build our psyche, therefore the relational experiences in the childhood determine the child's emotional and neurological development. Some life events , such as obstetric problems or child abuse , may increase the risk of psychopathology. Research suggests that the accumulation of these circumstances generate an altered life trajectory that results in a vulnerability for mental disorders. LISMEN is a list of items on mental health, based on scientific literature both national and international about risk factors . Information requested is available for not specializing mental health professionals and can be used in community health services such as paediatrics and general practitioners. Statistical analysis shows that reliability (kappa <0.7) and internal consistency (Cronbach's alpha between 0.80 and 0.98) are excellent and LISMEN is sensitive and specific (80% and 70 % for a 9-point cumulative risk factors) to identify populations at risk. LISMEN is a tool to helps systematize personal and biographical information, easy to use in detection and prevention of mental disorders.

Relació entre funció reflexiva i desenvolupament de conductes agressives en menors amb antecedents de maltractament, negligència i/o abús sexual" Hem estudiat si havia relació entre la funció reflexiva (FR) i els tipus de conducta agressiva (verbal, física i indirecta) en una població amb antecedents de maltractes, negligència i/o abús sexual. S’han avaluat 100 subjectes de 12 a 17 anys: 50% cada grup: residents en centres de protecció de menors i estudiants de secundaria, amb paritat d’edat i sexe. S’ha valorat: Funció reflexiva (FFI), conductes agressives (DIAS), quocient intel•lectual (RAVEN) i perfils de personalitat i psicopatologia (MACI). Encara que no es va poder establir una demostració confirmatòria de la relació entre FR i nivells de agressivitat, els resultats suggereixen que una FR baixa o negativa, unida a antecedents de maltractament, negligència i/o abús sexual a la infància, es un factor de risc per desenvolupar conductes agressives i trastorns de la personalitat i addiccions. / Hemos estudiado si existía relación entre la función reflexiva (FR) y los tipos de conducta agresiva (verbal, física e indirecta) en una población con antecedentes de maltrato, negligencia y/o el abuso sexual en la infancia. Se han evaluado de 100 sujetos de 12 a 17 años: 50% cada grupo: protección de menores y estudiantes de secundaria, con paridad de edad y sexo. Se ha valorado: Función reflexiva (FFI), conductas agresivas (DIAS), cociente intelectual (RAVEN) y perfiles de personalidad y psicopatología (MACI). Los resultados sugieren que: los sujetos con FR alta tienden a usar la agresión indirecta, las puntuaciones altas de CI correlacionarían con puntuaciones altas en FR, una mayor puntuación del síndrome clínico correlacionaría con una mayor puntuación en la escala de agresión y parecería que la conducta de tipo adictiva puede ser un factor de alto riesgo para desarrollar conductas agresivas de tipo verbal. / Relationship between reflective function and development of aggressive behaviour in children with a history of abuse, neglect and/or sexual abuse" We studied whether there was a relationship between the reflecting function (RF) and the types of aggressive behaviour (verbal, physical and Indirect) in a population with a history of maltreatment, neglect and/or sexual abuse in childhood. We evaluated 100 subjects from 12 to 17 year: 50% each group: child protection centres and high school students, with age and gender parity. It has been assessed: reflecting function (FFI), aggressive behaviour (DIAS), IQ (RAVEN) and profiles of personality and psychopathology (MACI). Although we could not establish a confirmatory demonstration of the relations between RF and aggression levels due to research limitations, the results suggest that if it appears that low or negative RF, coupled with a history of maltreatment, neglect and sexual abuse it is a risk factor for aggressive behaviour and personality disorders and addictions.

Aquesta tesi investiga la vivència del succés traumàtic estudiant les conseqüències a nivell de salut mental i de comportaments segurs, en supervivents de desastres i situacions d'emergència. En el primer estudi s'investiga la relació entre creixement posttraumàtic i estrès posttraumàtic i els predictors que poden promoure'ls. Els resultats de l'estudi evidencien una relació positiva entre el creixement posttraumàtic i els símptomes d'intrusió-hiperarousal i entre el creixement posttraumàtic i els símptomes d'evitació. S'utilitzen regressions múltiples per analitzar els factors de risc i de protecció associats al desenvolupament dels símptomes d'estrès i de creixement. Les anàlisis revelen que els símptomes de pànic prediuen tant els símptomes d'intrusió-hiperarousal com el creixement posttraumàtic. A més, es destaca que els símptomes d'intrusió-hiperarousal són mediadores en la relació entre els símptomes de pànic i el creixement posttraumàtic. En el segon estudi s'analitza si l'autoeficàcia percebuda durant una situació d'emergència és un factor de protecció enfront del desenvolupament de símptomes d'estrès posttraumàtic, utilitzant un model multivariant de regressió múltiple, on s'han inclòs altres predictors de símptomes d'estrès posttraumàtic, com alguns factors que reflecteixen l'experiència prèvia en emergència de la persona. Els resultats de l'estudi evidencien que els participants que es perceben com a més autoeficàcies durant el succés traumàtic presenten menys símptomes d'estrès posttraumàtic. Al contrari, en el gènere femení, la major percepció d'amenaça personal i més gravetat de la situació, s'associen a més símptomes d'estrès posttraumàtics. El tercer estudi analitza les reaccions emotives i comportamentals de supervivents afectats per un terratrèmol, utilitzant com a marc teòric dos models que intenten explicar la reacció humana en situacions de perill, és a dir el Model de l' Afecció Social de Mawson (2005) i el model ampliat de Kuligowski i Mileti (2009). Els resultats evidencien que algunes reaccions comportamentals són més freqüents que d'altres. A més, es confirma la hipòtesi del Model ampliat de Kuligowski i Mileti (2009), és a dir, que més percepció de risc s'associa amb l'evacuació, mentre que una major preparació en emergència prediu comportaments més adequats durant el terratrèmol. D'acord amb el Model del Vincle Social, els comportaments de recerca de proximitat de persones significatives són més freqüents que comportaments que reflecteixen la intenció d'escapar de la situació de perill. No obstant això, el context social no influeix en la resposta emocional, ni en l'evacuació i la recerca de protecció dins de l'edifici . Aquesta tesi contribueix a un millor enteniment del comportament humà en situacions de perill. Els resultats destaquen la importància de considerar tant els aspectes de vulnerabilitat com els possibles beneficis a aconseguir després de la vivència d'un succés traumàtic i la necessitat de millorar la preparació dels ciutadans per enfrontar-se als riscos ambientals . / Esta tesis investiga la vivencia del suceso traumático estudiando las consecuencias a nivel de salud mental y de seguridad en sobrevivientes de desastres y situaciones de emergencia ocurridas en España e Italia. En el primero estudio se investiga la relación entre crecimiento postraumático y estrés postraumático y sus predictores. Los resultados del estudio evidencian una relación positiva entre el crecimiento postraumático y los síntomas de intrusión-hyperarousal, y entre el crecimiento postraumático y los síntomas de evitación. Los análisis revelan que los síntomas de pánico predicen tanto los síntomas de intrusión-hyperarousal como el crecimiento postraumático. Además, se destaca que los síntomas de intrusión-hyperarousal son mediatores en la relación entre los síntomas de pánico y el crecimiento postraumático. En el segundo estudio se analiza si la autoeficacia percibida durante una situación de emergencia es un factor de protección frente al desarrollo de síntomas de estrés postraumático, utilizando un modelo multivariante de regresión múltiple, donde se han incluido otros predictores de síntomas de estrés postraumático, como algunos factores que reflejan la experiencia previa en emergencia. Los resultados del estudio evidencian que los participantes que se perciben como más autoeficaces durante el suceso traumático presentan menos síntomas de estrés postraumático. Al contrario, el género femenino, mayor percepción de amenaza personal y más gravedad con respecto a la situación, se asocian a más síntomas de estrés postraumáticos. El tercero estudio analiza las reacciones emotivas y comportamentales de sobrevivientes afectados por un terremoto, utilizando como marco teórico el Modelo del Apego Social de Mawson (2005) y el modelo ampliado de Kuligowski y Mileti (2009). Los resultados evidencian que algunas reacciones comportamentales son más frecuentes que otras; además, más percepción de riesgo se asocia con la evacuación, mientras que una mayor preparación en emergencia predice comportamientos más adecuados durante el terremoto. De acuerdo con el Modelo del Apego Social, los comportamientos de búsqueda de cercanía de personas significativas son más frecuentes que comportamientos que reflejan la intención de escapar de la situación de peligro. Sin embargo, el contexto social no influye en la respuesta emocional, la evacuación y la búsqueda de protección dentro del edificio. La presente tesis contribuye a un mejor entendimiento del comportamiento humano en situaciones de peligro. Los resultados destacan la importancia de considerar tanto los aspectos de vulnerabilidad como los posibles beneficios conseguibles tras la vivencia de un suceso traumático y la necesidad de mejorar la preparación de los ciudadanos para enfrentarse a los riesgos ambientales. / This thesis explores the experience of a traumatic event by studying the consequences in mental health and security among survivors of disasters and emergency situations; which occurred in Spain and Italy. In the first study we investigated the relation between posttraumatic growth and posttraumatic stress symptoms, and the contribution of several predictors to these outcomes. Posttraumatic growth was positively related to posttraumatic avoidance and intrusion-hyperarousal symptoms. Peritraumatic panic was a predictor of posttraumatic intrusion-hyperarousal symptoms and posttraumatic growth. Moreover, posttraumatic intrusion-hyperarousal symptoms mediate the relationship between peritraumatic panic symptoms and posttraumatic growth. The second study investigates if perceived self-efficacy during an emergency situation has a protective role in the development of posttraumatic stress symptoms. We explored the impact of self-efficacy in a multiple regression model including other predictors of posttraumatic stress symptoms, such as factors related to survivors’ previous experience in emergency. Results showed that survivors who perceived themselves as more self-efficacious during the traumatic event had less posttraumatic stress symptoms. In contrast, female gender, more self-threat perception and higher trauma severity were associated with more symptoms. The aim of the third study was to investigate emotional and behavioural responses in earthquake survivors using the Kuligowski and Mileti’s (2009) extended model and the Social Attachment Model as a framework to explain the behavioural responses. The results evidenced that some behavioural responses were more frequent than others; moreover, perceived risk was associated with evacuation, and emergency preparedness was related to more efficient and effective responses during the earthquake. In line with the Social Attachment Model, affiliation behaviours were more frequent than flight behaviours, while, contrary to predictions, the social context did not influence emotional responses, evacuation behaviour, and search for protection. This thesis contributes to a better understanding of human behaviour in dangerous situations. The results highlight the importance of considering both vulnerability and potential achievable benefits following the experience of a traumatic event and the need to increase citizens’ preparedness to cope with environmental risks.

El estrés ocupacional prolongado puede causar el síndrome de quemarse por el trabajo (en adelante SQT), Burnout, en profesiones en las que se mantiene una relación de ayuda constante y directa, basada en un contacto interpersonal intenso con los beneficiarios del servicio. Así, la profesión sanitaria muestra altos niveles de estrés y es propensa a desarrollar el SQT. Los objetivos del estudio fueron los siguientes: (1) Análisis de la calidad psicométrica del MBI-HSS (Maslach Burnout Inventory-Human Services Survey) (Maslach y Jackson, 1986). (2) Análisis de prevalencia del SQT en los profesionales de enfermería (3) Estudiar a través de un diseño longitudinal cómo la influencia de los procesos afectivos y cognitivos sobre las actitudes y conductas es decisiva en el desarrollo del SQT en el ámbito hospitalario, en concreto en profesionales de enfermería. El estudio se realizó mediante un diseño longitudinal dirigido a profesionales de enfermería (n= 316) de hospitales públicos y concertados de la Comunidad Valenciana, utilizando un cuestionario en el que las variables de antecedentes y consecuentes del SQT se midieron en dos momentos diferenciados por un espacio temporal de un año natural. Los resultados del estudio fueron que:(1) el cuestionario MBI-HSS presentaba una adecuada validez factorial para evaluar el SQT en profesionales españoles de enfermería. Los valores de consistencia interna eran aceptables para las escalas de Agotamiento emocional y Realización personal en el trabajo pero la consistencia interna de la escala de Despersonalización resultó moderada, lo que plantea dudas acerca de la validez de esta escala para evaluar el constructo. (2) Los niveles de prevalencia del SQT varían en función de los puntos de corte, que deberían ser específicos para cada país. (3) En relación al proceso de SQT, la Realización personal en el trabajo en tiempo 1 (T1) es un antecedente significativo de Despersonalización en tiempo 2 (T2). (4) Se confirmó que las variables en T1: Autoeficacia, Apoyo social percibido, Conflictos interpersonales eran antecedentes significativos de Realización personal en T2; y, las variables en T, Conflictos interpersonales y Sobrecarga laboral, eran antecedentes significativos de Agotamiento emocional en T2. (5)Además, las dimensiones del MBI, Agotamiento emocional y Despersonalización, en T1, eran antecedentes significativos de Satisfacción laboral y Problemas de Salud en T2.(6) Sin embargo, se confirmó parcialmente la relación longitudinal entre las variables Motivación para la ayuda, Percepción de Inequidad, Conflicto de rol, Ambigüedad de rol y Absentismo con las dimensiones del MBI. Los resultados obtenidos permiten concluir que el MBI-HSS presenta algunas insuficiencias psicométricas que, aunque no lo invalidan, hacen que sea recomendable elaborar instrumentos con mayor calidad para estudiar el SQT. A pesar de las limitaciones a nivel psicométrico, que presenta el instrumento su amplia utilización y repercusión internacional lo convierte en un instrumento válido para estudiar el SQT. En segundo lugar, los niveles de prevalencia del SQT varían en función de los puntos de corte considerados. Además, los criterios normativos utilizados en otros países pueden conllevar errores diagnósticos por exceso o por defecto. De cara a futuros estudios, es necesario establecer los criterios diagnósticos con muestras grandes suficientemente representativas y puntos de corte específicos por país, con el fin de discriminar a los trabajadores que padecen el SQT de los que no. En tercer lugar, el diseño longitudinal permite afirmar que las relaciones probadas entre las distintas variables resultan claves para la intervención psicológica a nivel organizacional. Las organizaciones deben concienciarse del importante papel que juegan los factores emocionales y relacionales en el desarrollo del SQT en los profesionales de enfermería, con el fin de mejorar la calidad de vida laboral de estos trabajadores. / Nursing has been considered a risk profession with high levels of stress and burnout. Objectives of the present study were:(1) To analyse the psychometric quality of the MBI-HSS (Maslach Burnout Inventory-Human Services Survey) (Maslach and Jackson, 1986). (2) To determine the prevalence of Burnout among nurses (3) To examine the influence of the affective and cognitive processes on the attitudes and behaviour over the development of Burnout in the hospital ambit . The study was made using a longitudinal design directed to nurses (n= 316) from public and concerted hospitals of the Valencian Community (Spain), using a questionnaire made in two different moments (one natural year in between) and measuring the antecedents and consequences of Burnout. Results of the study allow to conclude that the MBI-HSS is useful (adequate factorial value) to evaluate the Burnout in Spanish nurses. The measurement of internal reliability was acceptable for the Emotional Exhaustion and Personal Accomplishment scales, although the internal reliability of the Despersonalization scale was moderated. In relationship with the second objective, we conclude that the level of prevalence of the Burnout change on depending of the critical points considered, suggesting that the diagnostic criteria must be established with big and representative samples and specific for each country, in order to assure the diagnosis of Burnout. The longitudinal design of the present study allowed to confirm that the relationships analysed among the different variables are critical for the psychological intervention to the organizational level. Personal Accomplishment in time 1 (T1) is a significative antecedent of despersonalization in time 2 (T2). Also, it was confirmed that the variables: Self-efficacy, Social Support, Interpersonal Conflicts in T1 were predictive of Personal Accomplishment in T2; and variables Interpersonal Conflicts and Workload were predictive of Emotional Exhaustion in T2. Moreover, the dimensions of the MBI, Emotional Exhaustion and Despersonalization, in T1, were significative antecedents of Job Satisfaction and Health Problems in T2. However, it was only partially confirmed the longitudinal relationship among the variables Communal Orientation, Perceived Inequity, Role Conflict, Role Ambiguity and Absenteeism and the dimensions of the MBI-HSS.

Esta tesis analiza el perfil delictivo de los jóvenes tutelados en justicia juvenil, sus experiencias de apegos pasados y presentes y sus habilidades emocionales. Para ello se han realizado 5 estudios. El primero de ellos analiza descriptivamente la tipología de delitos y su comparación con la población delincuente no tutelada. Los estudios 2 y 3 pretendían analizar el impacto de la institucionalización en los sistemas de apego y el desarrollo de habilidades emocionales en jóvenes tutelados en acogimiento residencial. En el 4 estudio se observa la influencia del apego y las habilidades emocionales en las conductas delictivas de estos jóvenes. Finalmente, en el quinto estudio se relacionan las variables referentes al apego, regulación emocional y apoyo social para concretar propuestas de intervención para la prevención de la delincuencia en los centros de acogimiento residencial. Los resultados sugieren que la intervención en los centros enfocada al desarrollo de apegos seguros y habilidades emocionales puede favorecer un mayor ajuste social y la prevención de conductas delictivas. / Aquesta tesi analitza el perfil delictiu dels joves tutelats a justícia juvenil, les seves experiències d'aferrament passades i presents i les seves habilitats emocionals. Per això s'han realitzat 5 estudis. El primer analitza descriptivament la tipologia de delictes i la seva comparació amb la població delinqüent no tutelada. Els estudis 2 i 3 pretenien analitzar l'impacte de la institucionalització en els sistemes d'aferrament i el desenvolupament d'habilitats emocionals dels joves tutelats en acolliment residencial. En el 4 estudi s'observa la influència del aferrament i les habilitats emocionals en les conductes delictives d'aquests joves. Finalment, en el cinquè estudi es relacionen les variables referents a l'aferrament, regulació emocional i suport social per concretar propostes d'intervenció per a la prevenció de la delinqüència en els centres d'acolliment residencial. Els resultats suggereixen que la intervenció en els centres enfocada al desenvolupament dels aferraments segurs i les habilitats emocionals pot afavorir un major ajust social i la prevenció de conductes delictives. / This thesis analyzes the criminal profile of dependent (in care) youths in juvenile justice, their attachment experiences and their emotional skills. There are 5 studies. The first study, uses descriptive analyzes for to observe the type of offenses and their comparison with delinquent normative population. The second and third study analyze the impact of institutionalization on attachment and emotional skills in youths of residential care. The 4 study shows the influence of attachment and emotional skills in criminal behavior of these youths. Finally, in the fifth study relate the variables of attachment, emotional regulation and social support for proposal a concrete preventive intervention in residential care centers. The results suggest that the intervention in residential care centers focused on developing secure attachments and emotional skills can promote better social adjustment and preventing criminal behavior.

Introducció: La descripció de les característiques de persones diagnosticades d'Estat Mental d'Alt Risc (EMAR), que són susceptibles d'esdevenir un Primer Episodi Psicòtic (PEP), és el primer pas per a la prevenció primària i secundària efectuada en els serveis del nostre sistema sociosanitari. Material: 23 pacients diagnosticats d’EMAR i altres 23 de PEP que han estat atesos en l'Equip d'Atenció Precoç als Pacients en risc de Psicosi (EAPPP) de Barcelona, durant el període 2006-2011. Mètode: Estudi transversal descriptiu per determinar la percepció subjectiva de la qualitat de vida, condicions psicosocials i clíniques de pacients segons presentin un EMAR o PEP. Resultats: S'observa que els pacients amb EMAR i PEP tenen una percepció subjectiva de la qualitat de vida i un funcionament Global (GAF) similar, tot i obtenir puntuacions diferents en l'escala PANSS i perfils diagnòstics CIE-10 clínicament diferenciats. Conclusions: A la vista dels resultats, és important diagnosticar a les persones que presenten un EMAR, que tenen característiques psicosocials similars a les que presenten un PEP, per així evitar una possible evolució cap a un trastorn psicòtic. / Introducción: La descripción de las características de personas diagnosticadas de Estado Mental de Alto Riesgo (EMAR), que son susceptibles de convertirse en un Primer Episodio Psicótico (PEP), es el primer paso para la prevención primaria y secundaria efectuada en los servicios de nuestro sistema sociosanitario. Material: 23 pacientes diagnosticados de EMAR y otros 23 de PEP que han sido atendidos en el Equipo de Atención Precoz a Pacientes en riesgo de Psicosis (EAPPP) de Barcelona, durante el período 2006-2011. Método: Estudio transversal descriptivo para determinar la percepción subjetiva de la calidad de vida, condiciones psicosociales y clínicas de pacientes según presenten un EMAR o un PEP. Resultados: Se observa que los pacientes con EMAR y PEP tienen una percepción subjetiva de la calidad de vida y un Funcionamiento Global (GAF) similar, a pesar de obtener puntuaciones diferentes en la escala PANSS y perfiles diagnósticos CIE-10 clínicamente diferenciados. Conclusiones: A la vista de los resultados, es importante diagnosticar a las personas que presentan un EMAR, cuyas características psicosociales son similares a las que presentan un PEP, para así evitar una posible evolución hacia un trastorno psicótico. / Intoduction: The description of the characteristics of people diagnosed with Ultra High Risk (EMAR) of psychosis, which are likely to become a First Episode of Psychosis (PEP), is the first step in primary and secondary prevention made in our health service system. Material: 23 patients diagnosed EMAR and 23 of PEP who have been treated in the Early Care Team for Patients at risk of psychosis (EAPPP) of Barcelona, between the years 2006-2011. Method: Descriptive cross-sectional study to determine the subjective perception of quality of life, psychosocial and clinical conditions of patients by presenting At-Risk Mental State of psychosis (EMAR) or a First Episode of Psychosis (PEP). Results: Patients with EMAR and PEP have a subjective perception of quality of life and a similar Global Functioning despite getting different scores on the PANSS scale and CIE-10 diagnostic profiles differentiated clinically. Conclusions: It is important to diagnose people with EMAR, whose psycho-social characteristics are similar to PEP, in order to avoid a possible evolution towards a psychotic disorder.