DE LA TESIS:La Cirugía Mayor Ambulatoria (CMA) se ha ido imponiendo en nuestro entorno y su tendencia a nivel mundial es de un incremento sostenido, incluso en los países en los que el número total de intervenciones quirúrgicas ha disminuido. La anestesia subaracnoidea (AS), usada hace más de 100 años, resulta una técnica eficaz, segura y satisfactoria globalmente; sin embargo se discute su utilización en CMA, debido principalmente a sus efectos colaterales, como la prolongación del tiempo de la primera micción postoperatoria (TPMP) y la retención urinaria, a pesar de que estos también aparecen cuando se utiliza la anestesia general (AG), se administran opiáceos o debido a otros factores.Considerando que la principal barrera para la utilización de la AS en CMA es la prolongación del TPMP y/o la retención urinaria, determinar los factores de riesgo que influyen en su prolongación y cuantificar la frecuencia de este tipo de anestesia, permitirá dimensionar la importancia de aminorarlos, el objetivo de esta tesis es conocer la incidencia de la AS en CMA dentro de la actividad anestésica en Cataluña y determinar los factores que influyen en el TPMP cuando se utiliza la AS con lidocaína al 3% en tres tipos de cirugía en régimen ambulatorio.Este trabajo es una línea de investigación de calidad en CMA y se divide en dos partes que han dado lugar a dos artículos publicados. Para averiguar la incidencia de la AS en CMA en nuestro entorno, se utilizaron los datos de una encuesta epidemiológica observacional prospectiva transversal controlada, sobre la actividad anestésica realizada en todos los hospitales de Cataluña, públicos y privados. Se recogió toda la actividad anestésica durante 14 días de corte, elegidos de forma aleatoria a lo largo del año 2003 y representativos respecto a la población, al territorio y al tiempo, utilizando como población de referencia el censo de Cataluña del año 2003.Para identificar los factores de riesgo asociados al TPMP en tres tipos de CMA bajo AS con lidocaína al 3%, se diseñó un estudio clínico observacional prospectivo de seguimiento o de cohorte, aprobado por el comité de investigación del Hospital de Viladecans que se desarrolló durante un periodo de 2 años y medio. Se incluyeron todos los pacientes programados para tres tipos de cirugía en la unidad de CMA de dicho hospital comarcal: Grupo I: cirugía de extremidades inferiores. Grupo II: herniorrafia inguinal. Grupo III: cirugía anorectal benigna.Los criterios de exclusión fueron los siguientes: pacientes con síndrome prostático o cualquier otro tipo de disfunción de la micción previa a la cirugía, rechazo de la AS por parte del paciente, antecedentes de alergia a la lidocaína y reconversión a la AG y/o administración peroperatoria de hipnóticos u opiáceos. Los datos se recogieron de forma prospectiva, iniciando el listado de inclusión el día en el que el paciente acudió a la consulta de anestesia para prepararse para la cirugía, durante la cual se obtuvo el consentimiento informado y se inició la recogida de los datos demográficos, de las características generales del paciente y del tipo de cirugía en una hoja exclusivamente diseñada para ello. El día de la cirugía se comprobaron las pérdidas y se registraron los datos de las todas las variables. Se prolongó el control del paciente en su domicilio mediante una llamada telefónica a las 48/72 horas postoperatorias y se registró cualquier incidencia o complicación. Las variables dependientes o resultado fueron el TPMP y el tiempo de alta y las variables independientes el sexo; la edad; el peso; la talla; el estado físico según la escala de la ASA; el tipo de cirugía; la duración de la cirugía; la dosis de lidocaína subaracnoidea y la cantidad total de suero infundido. Para identificar los factores de riesgo asociados al TPMP se construyeron modelos de regresión lineal para un solo factor (univariante) y para múltiples factores (multivariante). Los coeficientes de regresión (RC) de los modelos lineales con sus correspondientes intervalos de confianza para el 95% (IC) representan la contribución de cada factor en la predicción del TPMP.De los resultados de nuestro estudio se estima que de las 603.189 anestesias realizadas en Cataluña, 206.992 [34,32%, IC 95%(33,3-35,4%)] se hicieron en régimen ambulatorio, de las cuales el 28,9% fueron anestesias regionales y de ellas el 22,2% correspondió a la AS, lo que supuso una tasa anual de una AS por cada 500 habitantes, resultando ésta, la segunda técnica anestésica regional más frecuente en CMA.Los factores de riesgo asociados a la prolongación del TPMP resultaron, el sexo masculino [RC 20,3 minutos, IC 95% (9,7-30,1) p<0,001], la duración de la cirugía [RC 10,4 minutos, IC 95% (2,9-18,1) p<0,007], La dosis de lidocaína [RC 10,1 minutos, IC 95% (7,1-14,4) p<0,001], el índice de masa corporal [RC -1,4 minutos, IC 95% (-2,5- (-0,2 min.) p<0,024] y la herniorrafia inguinal [RC 20,1 minutos, IC 95%(11,5-29,8) p<0,001]. Sin embargo la edad, el estado físico según la escala de la ASA, la cantidad total de suero infundido, y la cirugía anorectal benigna no influyeron sobre el TPMP. Respecto al estudio de la incidencia de la AS en CMA en Cataluña, cabe destacar la calidad de la procedencia de los datos, cuyo porcentaje de pérdidas fue menor al 5%, resaltando la importancia de dicha aportación debido a que son escasos los datos publicados al respecto, tanto a nivel nacional como internacional. Respecto a los resultados sobre los factores que influyen sobre el TPMP cuando se utiliza la AS con lidocaína al 3%, de los resultados se desprende que la herniorrafia inguinal, el sexo masculino, la mayor duración de la cirugía y la mayor dosis de lidocaína a nivel subaracnoideo resultaron los factores de riesgo asociados a la prolongación del TPMP.Cabe destacar que la edad, el estado físico según la escala de la ASA, la cantidad total de suero infundido y la cirugía anorectal benigna no resultaron asociados.El principal valor añadido de nuestros resultados es conocer que la AS se utiliza de forma común en CMA en nuestro medio, y por lo tanto determinar los factores de riesgo que influyen en la prolongación del TPMP permitirá aminorarlos, mejorando la calidad y la eficiencia de la recuperación postoperatoria en CMA cuando se utiliza este tipo de anestesia.

L'abril de 1998, durant l'accident miner d'Aznalcóllar, més de 6 milions de m3 de llots i aigües àcides altament contaminades amb metalls pesants van ser vessats al riu Guadiamar (Sevilla), destruint els ecosistemes fluvials al llarg de 60 km. Després de l'accident, es van implementar diferents tasques de neteja del material vessat i de restauració.Aquesta tesi pretén documentar el procés de recuperació ecològica del riu Guadiamar durant els cinc anys posteriors per així poder valorar tant els efectes de les pertorbacions com de les mesures de restauració aplicades. S'intenta fer una avaluació global de l'estat del sistema, tenint en compte els aspectes abiòtics que poden influenciar a les comunitats aquàtiques (qualitat de les riberes i de l'hàbitat fluvial, i qualitat fisicoquímica de l'aigua i els sediments) i els aspectes biològics resumits en l'estudi de les comunitats de macroinvertebrats. A conseqüència del tipus de contaminació vessada metalls pesants, bioacumulables i sovint tòxics a baixes concentracions era imprescindible l'estudi dels efectes dels metalls sobre la fauna aquàtica per poder valorar l'estat global de l'ecosistema. Per això, s'estudià també l'acumulació de metalls en macroinvertebrats.L'estudi es realitzà entre el juliol de 1998, tres mesos després de l'accident, i el juliol de 2003, més de cinc anys més tard, amb un total de 18 mostrejos a 10 punts diferents del riu Guadiamar repartits entre una zona pròpiament fluvial i una zona de maresma.Els resultats mostren com la qualitat de les riberes i dels hàbitats fluvials és dolenta als punts afectats per la mina. Al llarg dels cinc anys, s'observa una recuperació de la qualitat física en els punts afectats de la zona fluvial; les riberes milloren però encara es mantenen en un estat dolent; els hàbitats fluvials, en canvi, recuperen valors elevats de qualitat a partir del segon o tercer any després de l'accident, segons el punt. A la maresma, riberes i hàbitat mantenen una qualitat semblant durant tot el període d'estudi.La qualitat fisicoquímica del tram afectat és dolenta. Prop de la mina es mantenen nivells de metalls en aigua i sediments molt elevats, i un pH àcid que recupera la neutralitat uns 15 km aigües avall. Més avall, entre 20 i 30 km sota les mines, la contaminació metàl·lica és moderada, però en canvi s'afegeix una contaminació orgànica elevada. Al tram inferior, entre 40 i 60 km de les mines, la contaminació minera és baixa i l'orgànica, moderada.La contaminació minera actual prové principalment de l'activitat present i passada de la mina, ja que els nivells actuals de contaminació són semblants als dels anys 80, abans de l'accident.Als punts afectats la comunitat de macroinvertebrats està molt empobrida. Els grups taxonòmics més afectats són els efemeròpters, plecòpters, tricòpters, crustacis i mol·luscs, i l'hàbitat més afectat, el reòfil. Al llarg del temps, les comunitats del tram intermig es recuperen lleugerament però previsiblement, no es recuperaran completament fins que la qualitat fisicoquímica sigui bona, malgrat que els hàbitats s'hagin recuperat.Els macroinvertebrats acumulen concentracions de metalls elevades que tendeixen a disminuir al llarg dels cinc anys d'estudi. Malgrat tot, actualment encara són elevades fins a 15 km aigües avall de la mina i a tot el riu s'hi poden detectar traces d'alguns metalls a concentracions superiors que les de control. Els tricòpters Hydropsyche i alguns odonats destaquen per acumular concentracions de metalls superiors a les d'altres tàxons, mentre que crustacis i mol·luscs presenten més coure. En general, els organismes detritívors seguits dels herbívors acumulen més que els carnívors.Entre un 33 i un 75% de la concentració total de metalls en els Hydropsyche forma part del contingut intestinal i és excretada en 24 hores de purga. Tot i així, les concentracions segueixen sent en general més elevades als punts afectats que als controls. Els Hydropsyche són doncs uns bons organismes per a ser utilitzats com a indicadors de la contaminació minera. / As a consequence of the Aznalcóllar mine accident in April 1998, more than 6 million m3 of mud and water with low pH and high metal concentrations were spilled into the Guadiamar River (SW Spain). Consequently, 60 km of the river ecosystem were destroyed. This work wants to assess the recovery of the ecosystem including abiotic and biotic aspects, as well as measuring metal accumulation in aquatic organisms. The riparian zone and fluvial habitat characteristics, the physico-chemical parameters of water and sediments, the macroinvertebrate community composition and structure, and the bioaccumulation of metals in macroinvertebrates were studied in 10 sampling sites and 18 occasions between July 1998 and July 2003.The results showed bad quality levels of riparian zone and fluvial habitats at all affected sites, but also a bit recovery of the quality along the five years. The physico-chemical quality was also bad. Near the mine, high metal concentrations and low pH were recorded during all sampling period; 15 km downstream, the pH was neutral and metals were high; between 20 and 30 km downstream, mine pollution was medium, but organic pollution coming from urban and agro-industrial wastes affected this reach; the latest 30 km presented low mine pollution and moderate organic pollution.The macroinvertebrate community was poor at all affected sites, and only recovered a little after five years. Ephemeroptera, Plecoptera, Trichoptera, Mollusca and Crustacea were the most affected taxa, and riffles were the most affected habitat. Also, metal accumulation in macroinvertebrates was high at all affected sites, and decreased a little bit with the distance from the mine and along time. Possibly, the macroinvertebrate community will not recover at all until physico-chemical quality of water and sediments is good, although fluvial habitat quality is good.

El treball presentat en aquesta tesi pretén contribuir a l'estudi mediambiental de la limitació de les emissions de components orgànics volàtils (VOCs), degudes a l'ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i instal·lacions industrials, mitjançant la tècnica de la destil·lació discontinua o batch. Amb aquest objectiu s'ha treballat amb un model matemàtic senzill, basat en els balanços de matèria i en les relacions d'equilibri líquid-vapor, que permeti d'una forma ràpida predir la separació per destil·lació batch de mescles líquides de VOCs. El llenguatge de programació utilitzat ha estat el Fortran 77. Per a poder comprovar la bondat del model en diversos escenaris i la seva eventual millora i validació, s'ha realitzat el muntatge i la posta a punt d' una planta pilot de destil·lació batch.El model s'ha aplicat en primer lloc a la simulació d'una mescla binària (metanol-aigua), per a poder estudiar el seu comportament en la predicció de la separació per destil·lació batch dels components. Les simulacions realitzades amb el model s'han comparat amb els experiments realitzats en la planta pilot i amb el simulador comercial Batchsim de Pro/II. La mescla metanol-aigua s'ha escollit especialment per a realitzar la posta a punt de la planta pilot, on la mescla citada és la primera que s'experimenta en la planta. Després d'estudiar la mescla binària, el model s'ha aplicat a una mescla ternària (ciclohexà toluè-clorobenzè). Els resultats obtinguts mitjançant la simulació del model s'han comparat amb els experiments realitzats en la planta pilot i amb el simulador Batchsim de Pro/II, per poder estudiar la capacitat de predicció del model a escala industrial.Una vegada estudiat el model i la seva validació per a mescles reals sense azeòtrop, el següent pas ha estat estudiar si el model és capaç de predir el comportament de mescles azeotròpiques binàries. Així, el model s'ha aplicat a un azeòtrop binari de mínim punt d' ebullició (toluè-n-butanol). A l'igual que en les mescles anteriors estudiades, els resultats obtinguts per simulació amb la mescla azeotròpica s'han comparat amb els resultats experimentals obtinguts en la planta pilot i amb el simulador Batchsim de Pro/II.En l'última part del treball s'estudia la resolució de l'azeòtrop toluè-n-butanol mitjançant l' addició d' n-octanol. Els resultats obtinguts per simulació es comparen amb els obtinguts experimentalment i amb el simulador Batchsim de Pro/II.Després d'estudiar l'aplicació del model senzill a les diferents mescles, es pot concloure que el model utilitzat és una eina útil i vàlida que permet estudiar la separació de mescles binàries i multicomponents per destil·lació batch, així como mescles azeotròpiques binàries. Permet col·laborar en la reutilització de compostos orgànics volàtils, com els dissolvents, i en l'estudi de descàrrega zero en les indústries químiques de procés discontinu, en especial en el sector de la química fina. Aquestes indústries han de disposar de models senzills i de resposta ràpida, com el presentat en aquesta tesi, per poder fer front a les normatives ambientals cada vegada més estrictes.Per altra banda, les característiques del model el fan apropiat per al càlcul del temps d' operació de separació per destil·lació batch, en programes de seqüenciació òptima d' operacions de processos batch. Els programes informàtics realitzats en aquesta tesi pretenen contribuir a la resolució de problemes de programació d'operacions (scheduling), dins de la planificació de la producció (planning) de plantes discontinues. / El trabajo presentado en esta tesis pretende contribuir al estudio medioambiental de la limitación de las emisiones de componentes orgánicos volátiles (VOCs), debidas al uso de disolventes orgánicos, en determinadas actividades e instalaciones industriales, mediante la técnica de la destilación discontinua o batch. Para ello se ha trabajado con un modelo matemático sencillo, basado en los balances de materia y en las relaciones de equilibrio líquido-vapor, que permita de una forma rápida predecir la separación por destilación batch de mezclas líquidas de VOCs. El lenguaje de programación utilizado ha sido el Fortran 77. Para poder comprobar la bondad del modelo en diversos escenarios y su eventual mejora y validación, se ha realizado el montaje y la puesta a punto de una planta piloto de destilación batch.El modelo se ha aplicado en primer lugar a la simulación de una mezcla binaria (metanol-agua), para poder estudiar su comportamiento en la predicción de la separación por destilación batch de los componentes. Las simulaciones realizadas con el modelo se han comparado con los experimentos realizados en la planta piloto y con el simulador comercial Batchsim de Pro/II. La mezcla metanol-agua se ha escogido especialmente para realizar la puesta a punto de la planta piloto, donde dicha mezcla es la primera que se experimenta en la planta. Después de estudiar la mezcla binaria, el modelo se ha aplicado a una mezcla ternaria (ciclohexano-tolueno-clorobenceno). Los resultados obtenidos mediante la simulación del modelo se han comparado con las experiencias realizadas en la planta piloto y con el simulador Batchsim de Pro/II, para poder estudiar la capacidad de predicción del modelo a escala industrial.Una vez estudiado el modelo y su validación para mezclas reales sin azeótropo, el siguiente paso ha sido estudiar si el modelo es capaz de predecir el comportamiento de mezclas azeotrópicas binarias. Para ello, el modelo se ha aplicado a un azeótropo binario de mínimo punto de ebullición (tolueno-n-butanol). Al igual que en las mezclas anteriores estudiadas, los resultados obtenidos por simulación con la mezcla azeotrópica se han comparado con los resultados experimentales obtenidos en la planta piloto y con el simulador Batchsim de Pro/II.En la última parte del trabajo se estudia la resolución del azeótropo tolueno-n-butanol mediante la adición de n-octanol. Los resultados obtenidos por simulación se comparan con los obtenidos experimentalmente y con el simulador Batchsim de Pro/II.Después de estudiar la aplicación del modelo sencillo a las distintas mezclas, se puede concluir que el modelo utilizado es una herramienta útil y válida que permite estudiar la separación de mezclas binarias y multicomponentes por destilación batch, así como mezclas azeotrópicas binarias. Permite colaborar en la reutilización de compuestos orgánicos volátiles, como los disolventes, y en el estudio de descarga cero en las industrias químicas de proceso discontinuo, en especial en el sector de química fina. Estas industrias deben disponer de modelos sencillos y de respuesta rápida, como el presentado en esta tesis, para poder hacer frente a las normativas ambientales cada vez más estrictas.Por otro lado, las características del modelo lo hacen apropiado para el cálculo de tiempos de operación de separación por destilación batch, en programas de secuenciación óptima de operaciones de procesos batch. Los programas informáticos realizados en esta tesis pretenden contribuir a la resolución de problemas de programación de operaciones (scheduling), dentro de la planificación de la producción (planning) de plantas discontinuas. / The work presented in this thesis pretends to be a contribution to the environmental study of the limitation of the emissions from volatile organic compounds (VOCs), due to the use of organic solvents, in certain activities and industrial installations, by discontinuous or batch distillation.A simplified mathematic model based on mass balances and vapor-liquid equilibrium has been used to predict the separation of liquid mixtures of VOCs by batch distillation. The model has been implemented in Fortran 77. A pilot plant of batch distillation has been constructed in order to validate the results obtained by simulation with the model.First the model has been applied to the simulation of a binary mixture (methanol-water), in order to study the degree of separation of the components in the mixture. The results obtained with the model have been compared with those obtained in the pilot plant and with the commercial simulator Batchsim of Pro/II. The methanol-water mixture is the first mixture that has been experimented in the pilot plant and has served for the start-up of the pilot plant.After the binary mixture has been successfully studied, the model has been applied to a ternary mixture (cyclohexane-toluene-chlorobenzene). The results obtained by simulation have been compared with the experiences in the pilot plant and with the simulator Batchsim of Pro/II, in order to study the capacity of the model to describe industrial situations.Once the model has been validated for real mixtures without azeotrope, the model has been applied to a binary azeotropic mixture with a minimum boiling point (toluene-n-butanol) in order to study if the model can predict the behavior of this kind of mixtures. Also, the results obtained with the model have been compared with those obtained in the pilot plant and with those obtained with the simulator Batchsim of Pro/II.In the last part of the thesis, the resolution of the binary azeotrope toluene-n-butanol has been studied with the simplified model, by adding n-octanol. The results obtained by simulation have been compared with those obtained in the pilot plant and those obtained with the simulator Batchsim of Pro/II. It can be concluded that the simplified model is a useful and valid tool that permits the study of the separation of binary and multicomponent mixtures by batch distillation, and also binary azeotropic mixtures. The model permits to contribute to the reuse of volatile organic compounds, like solvents, and to study zero discharge in the batch chemical industries, specially in the industry of fine chemicals. These kind of industries need simplified and quick models, like the model presented in this thesis, in order to accomplish environmental restrictions.The simplified model is also interesting for being applied to calculate operation times in batch process scheduling and in this way to contribute to a better planning of industrial plants.

This thesis studies robustness against large-scale failures in communications networks. If failures are isolated, they usually go unnoticed by users thanks to recovery mechanisms. However, such mechanisms are not effective against large-scale multiple failures. Large-scale failures may cause huge economic loss. A key requirement towards devising mechanisms to lessen their impact is the ability to evaluate network robustness. This thesis focuses on multilayer networks featuring separated control and data planes. The majority of the existing measures of robustness are unable to capture the true service degradation in such a setting, because they rely on purely topological features. One of the major contributions of this thesis is a new measure of functional robustness. The failure dynamics is modeled from the perspective of epidemic spreading, for which a new epidemic model is proposed. Another contribution is a taxonomy of multiple, large-scale failures, adapted to the needs and usage of the field of networking. / Esta tesis estudia la robustez contra fallos de gran escala en redes de comunicaciones. Si los fallos son aislados, usualmente pasan inadvertidos para los usuarios gracias al uso de mecanismos de recuperación. Sin embargo, tales mecanismos no son efectivos contra fallos múltiples de gran escala. Los fallos de gran escala pueden causar grandes pérdidas económicas. Un requisito clave a la hora de diseñar mecanismos efectivos para reducir los efectos negativos es la habilidad de evaluar la robustez de la red. Esta tesis se centra en redes multinivel que poseen planos de control y de datos separados. La mayoría de las medidas de robustez existentes no capturan correctamente la verdadera degradación de los servicios en tales escenarios porque basan la evaluación en propiedades puramente topológicas. Una de las contribuciones de esta tesis es una nueva métrica de robustez funcional. La dinámica de los fallos se modela desde la perspectiva de la propagación de epidemias, para lo cual un nuevo modelo epidémico es propuesto. Otra contribución es una taxonomía de los fallos múltiples de gran escala, adaptado a las necesidades y uso del campo de las redes de comunicaciones.

Aquesta Tesi Doctoral es centra en la recuperació de metalls precisos presents en dissolucions d'àcid clorhñidric, per mitjà de tècnqiues tant emergents com ben establertes basades en els principis de la tecnologia d'extracció líquid-líquid. La importància d'aquesta temàtica radica en el gran valor i l'escassetat d'aquests metalls. Les principals conclusions extretes d'aquest treball són:- L'extracció liquid-liquid permet una ràpida extracció i stripping de Pd(II) quan s'empra l'extractant DEHTPA dissolt en querosè. El Pd(II) es pot extreure selectivament en presènica d'altres metalls com ara Cu(II), Fe(III), Pt(IV), Rh(III) i Zn(II). - DEHTPA i Alamine 336 són extractants que han estat emprats en la preparació de resines impregnades que permeten extreure selectivament el Pd(II) així com la co-extracció de Pd(II) i Pt(IV) en presència de Rh(III). Les resines impregnates presenten les avantatges de la tecnologia de bescanvi iònic i mantenen la selectivitat dels extractants. Tot i això, s'ha vist que els processos tant d'extracció com d'stripping presenten cinètiques més lentes en relació amb d'altres tecnologies.. Les resines impregnades també s'han combinat amb la tecnologia de llit fluiditzat permetent el treball en continu.- Les membranes líquides suportades (MLS) presenten l'atractiu que combinen els processos d'ectracció i stripping en una sola fase. El sistema SLM/DEHTPA permet el transport selectiu de Pd(II), que es troba controlat per fenòmens de difusió. La presència d'impureses en la solució d'alimentació és important donat que pot provocar fenòmens d'obturació en la membrana. - L'extracció selectiva cloud point (CP) d'Au(III) emprant el surfactant PONPE7.5 s'ha aconseguit a temperatura ambient de forma similar a l'extracció líquid-líquid amb l'avantatge que no es requereix la utilització de dissolvents orgànics. L'aplicació d'aquesta tècnica es va aplicar amjb èxit a la recuperació d'Au provinent de circuits impresos, si bé cal esmentar que en l'etapa d'stripping va ésser necessària la utilització de cloroform. / This thesis is focused on the recovery of precious metals from hydrochloric acid solutions through emergent or well established metal recovery techniques based or on the principles of solvent extraction technology. This subject is of a great importance due to the high value and scarcity of precious metals, consequently the need of developing and consolidating new separation and concentration processes is imperative. The main conclusions derived from this work are:- Liquid-liquid extraction allow fast Pd(II) extraction and stripping when the extractant DEHTPA dissolved in kerosene is used as organic phase. Pd(II) can be selectively extracted by DEHTPA over Cu(II), Fe(III), Pt(IV), Rh(III) and Zn(II). - DEHTPA and Alamine 336 are appropiate extractants for preparation of impregnated resins suitable for selective extraction of Pd(II) over metal impurities and co-extraction of Pd(II) and Pt(IV) against Rh(III). Impregnated resins maintain the advantages of ion-exchange technology, and also keep the selective characteristics of the extractants. However, the extraction and stripping kinetics of impregnated resins are slow compared to solvent extraction. Impregnated resins have also benn combined with fluidized bed technology allowing continuous operation.- Supported liquid membranes (SLM) are very attractive since they combine the processes of extraction and stripping in a single stage. SLM/DEHTPA system permits selective Pd(II) transport on a diffusion controlled process. The presence of impurities inn the feed solution may cause blockage of the membrane.- Selective cloud point (CP) extraction of Au(III) using the surfactant PONPE7.5 is achieved at ambient temperature in a similar manner as in solvent extraction not requiring the use of organic solvents. The application of CP extraction is demonstrated for the recovery of Au from a printed substrate, although the usage of an organic solvent, chloroform, is necessary in the stripping step.

La anodización es un proceso electrolítico que convierte la superficie metálica en un recubrimiento de óxido insoluble. El aluminio es el material anodizado con más frecuencia. El llamado “abrillantado” del aluminio se realiza comúnmente con baños de ácido fosfórico concentrado. Después de la anodización, las piezas deben enjuagarse cuidadosamente, y es en ésta operación en la que se produce una dilución de la solución del baño arrastrada en la capa de óxido formada. Es en este aspecto donde se plantea la mejora de la calidad medioambiental del sector mediante un plan de recuperación y reutilización de los ácidos diluidos en las aguas de lavado, especialmente del ácido fosfórico. Las membranas son una herramienta atractiva que ofrece un amplio rango de aplicaciones, especialmente en el campo de la alimentación, bebidas, bioquímica, etc. Hay muchos ejemplos que pueden encontrarse en el tratamiento de efluentes, la desalinización de aguas o la concentración de soluciones. La separación de diferentes componentes se consigue por la acción de una membrana separadora y por la influencia de una fuerza impulsora a ambos lados de la membrana (presión, concentración, campo eléctrico). Son objetivos de este trabajo: Realizar un aporte a la investigación sobre la recuperación de materia prima en efluentes industriales mediante técnicas de membrana El eficaz aprovechamiento de la materia prima mediante el reciclado de los ácidos a los baños de anodizado La reducción del volumen de aguas residuales finales, con la correspondiente reducción en la contaminación ambiental del medio receptor La elaboración de una propuesta técnico-económica innovadora en el sector del recubrimiento metálico Los principales resultados obtenidos son: Se ha encontrado que las membranas de nanofiltración DK de Osmonics y la MPF-34 de Koch permiten una adecuada separación entre el Al3+ y los ácidos fosfórico y sulfúrico de las aguas de lavado. Los rechazos promedio (del ensayo de concentración) de Al3+ y H3PO4 para la membrana MPF-34 son de 99,7% y de 66,9% respectivamente y para la membrana DK de 99,5% y de 32,3% respectivamente. - Se han desarrollado expresiones para poder estimar adecuadamente los rechazos de Al3+, H3PO4 y H2PO4- en función de la composición del alimento con la membrana MPF-34. Se ha visto que estos valores son los intrínsecos de la membrana. Estas expresiones se obtuvieron mediante un estudio fenomenológico debido a que la complejidad del problema no permite hacerlo desde el punto de vista mecanístico. Se ha encontrado que la estabilidad de la membrana DK en el medio ácido del alimento es suficiente para asegurar un funcionamiento adecuado a nivel industrial. Un tratamiento utilizando la membrana DK permite una recuperación del 73% del ácido fosfórico. En el ácido fosfórico recuperado la relación Al/H3PO4 es de 0,11% en peso mientras que en la disolución alimento inicial era de 6%. Se ha visto que las membranas tanto poliméricas como cerámicas con un PMC de 1000 Da o más no permiten una recuperación adecuada del ácido fosfórico, debido a que el máximo rechazo de Al alcanzado ha sido del 58%. Para las condiciones estudiadas y debido a la naturaleza del las disoluciones tratadas la electrodiálisis no permite una recuperación adecuada del ácido fosfórico Se ha visto que la UFAP no permite separar el Al debido a que no es posible formar complejos Al-Polímero en medios ácidos como el del alimento. La adición de especies que permitan variar el pH de las disoluciones complicaría la recuperación del ácido debido a la presencia de impurezas adicionales. / Most of the hazardous waste in a metal finishing operation comes from the wastewater generated by rinsing operations. The acidic solution that is dragged out from the bath into the following rinsing tanks is the primary source of contamination of rinse water. The use of acidic solutions is very common in metal processing. Sulphuric acid, hydrochloric acid, phosphoric acid, chromic acid and nitric acid are used in chemical bath for anodising, galvanising, brightening, plating and pickling process. The known strategies to reduce the pollution in the wastewater effluent are based on the recovery of contaminant compounds to be recycled to the process reducing the expense in fresh compounds. By definition, recycling includes all measures in order to reduce volume of effluent by recovery raw materials from wastewaters. Membrane separation has become a competitive technology to traditional water treatment processes because of highly effective in removing most inorganic and organic contents to produce a very pure effluent.

Modelo de predicción de la geometría final de una pieza de chapa, radio y ángulo de doblado final, producida mediante un proceso de doblado al aire. / Prediction model of final geometry of sheet metal part, radius and final bending angle, manufactured by air free -V bending process.

En aquesta tesi presentem un mètode general per al reconeixement automàtic d’instruments musicals partint d’un senyal d’àudio. A diferència de molts enfocs relacionats, el nostre evita restriccions artificials o artificioses pel que fa al disseny algorísmic, les dades proporcionades al sistema, o el context d’aplicació. Per tal de fer el problema abordable, limitem el procés a l’operació més bàsica consistent a reconèixer l’instrument predominant en un breu fragment d’àudio. Així ens estalviem la separació de fonts sonores en la mescla i, més específicament, predim una font sonora a partir del timbre general del so analitzat. Per tal de compensar aquesta restricció incorporem, addicionalment, informació derivada d’una anàlisi musical jeràrquica: primer incorporem context temporal a l’hora d’extraure etiquetes dels instruments, després incorporem aspectes formals de la peça que poden ajudar al reconeixement de l’instrument, i finalment incloem informació general gràcies a l’explotació de les associacions entre gèneres musicals i instruments. / In this dissertation we present a method for the automatic recognition of musical instruments from music audio signal. Unlike most related approaches, our specific conception mostly avoids laboratory constraints on the method’s algorithmic design, its input data, or the targeted application context. To account for the complex nature of the input signal, we limit the basic process in the processing chain to the recognition of a single predominant musical instrument from a short audio fragment. We thereby prevent resolving the mixture and rather predict one source from the timbre of the sound. To compensate for this restriction we further incorporate information derived from a hierarchical music analysis; we first incorporate musical context to extract instrumental labels from the time-varying model decisions. Second, the method incorporates information regarding the piece’s formal aspects into the process. Finally, we include information from the collection level by exploiting associations between musical genres and instrumentations.