Introducció. La lactància materna és beneficiosa per als nadons, les mares i la societat. Malgrat això, al nostre àmbit no s'assoleixen les taxes de lactància recomanades per l’Organització Mundial de la Salut. Segons el model ecològichumà, hi ha diversos factors que actuen als nivells individual, de relacions i comunitaris, i social i cultural que influeixen en l’abandó prematur de la lactància, abans del que les mares desitgen. L’adequada instauració de la lactància durant els primers dies de vida del nadó, que pot avaluar-se amb mesures de l’eficàcia de la lactància, és un factor determinant per a l’abandó de la lactància. La lactància materna eficaç requerix una agafada correcta del nadó al pit, una succió-deglució adequada i la transferència de llet efectiva. A més, el suport professional a la mare en els primers dies és fonamental. L’avaluació de l'alletament abans de sortir de l'hospital és un aspecte comunament referit en les guies de pràctica clínica, en l’àmbit nacional i internacional. Les escales LATCH i Infant Breastfeeding Assessment Tool (IBFAT) són utilitzades per avaluar l'alletament, però requereixen una adequada adaptació cultural i validació en espanyol. L'objectiu de la tesi és adaptar culturalment aquestes escale avaluar-ne les propietats psicomètriques i la utilitat predictiva. Material i mètode. Es va dur a terme un estudi instrumental de seguiment per validar dues escales d'avaluació de la lactància materna: l'escala LATCH-e i l'escala IBFAT-e. Aquest estudi constava de dues fases: adaptació cultural i validació psicomètrica. Per a l'escala LATCH-e, es va utilitzar una mostra de conveniència de 495 mares, i per a l'escala IBFAT-e, la mostra va ser de 481 mares. El període de recopilació de dades i els criteris d'inclusió/exclusió va ser d’octubre de 2013 a juny de 2014. Addicionalment, es va portar a terme un estudi pilot amb professionals de la salut per a avaluar la fiabilitat entre observadors de l’escala LATCH. Fase 1: adaptació cultural. L’escala LATCH és una escala observacional formativa, dissenyada per ser complimentada pels professionals, que consta de 5 ítems amb valors de 0 a 2, amb una puntuació total de 0 a 10 punts. L'escala IBFAT, és una escala autocomplimentada per les mares i que consta de sis ítems, dels quals els ítems 2 a 5 s'utilitzen per a la puntuació total, amb un rang de 0 a 3 per a cada ítem, i una puntuació total màxima de 12 punts. Per validar lingüísticament les escales, es va seguir un procés estàndard d’adaptació cultural, traduint-les de l'original a l'anglés i després a l'espanyol per un grup de traductors bilingües. Posteriorment, les versions consensuades, van ser adaptades per una millor comprensió al castellà per l’equip investigador amb l’ajuda d’una lingüista. Estes versions es van enviar per a la valoració d’un grup de 7 professionals amb experiència en atenció perinatal i lactància materna. Fase 2: validació psicomètrica. Es van recollir dades sobre variables sociodemogràfiques i relacionades amb l'alletament matern, així com puntuacions de les observacions en les escales LATCH-e i IBFAT-e. Les variables sociodemogràfiques van incloure l'edat de la mare, el país d'origen, l'estat educatiu, els ingressos familiars, la situació laboral i l'estat civil. També es van recopilar dades sobre variables obstètriques com l'edat gestacional, la paritat i el tipus de part. A més, es van recollir dades relacionades amb l'alletament, com la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització postpart i aspectes relacionats amb l'eficàcia i la durada de la lactància materna. Finalment, es va obtenir informació sobre els problemes de lactància materna en el postpart, la seva intensitat i la satisfacció materna amb l'alletament. En l’estudi pilot, es van observar 48 sessions de lactància recollides per sis parelles d’infermeres.Les dades de l’estudi de validació es van obtenir en dues etapes postpart. En primer lloc, durant l'hospitalització postpart, es van avaluar les preses de pit amb les escales LATCH-e i IBFAT-e, Per a l’escala LATCHes van fer observacions agrupades en tres moments, fins a les 24 hores, entre 25 i 48 hores i 49 hores o més postpart. Per a l’escala IBFAT, es van recollir, de cada mare, tres autoinformes durant les primeres 24 hores postpart i 3 més entre les 25 i les 48 hores postpart. Desviacions estàndard per a les variables quantitatives i freqüències i percentatges per a les variables qualitatives. Es van calcular les puntuacions totals de les mesures LATCH-e als diferents moments postpart (TL1, TL2, TL3) i un valor total mitjà de totes les puntuacions per a cada participant. Pel que fa a les mesures de l'escala IBFAT-e, es van calcular les puntuacions totals del diferents autoinformes(TI1, TI2, TI3, TI4, TI5, TI6) i es va calcular el valor mitjà de les puntuacions totals als moments consecutius amb un CCI major. Per a l’estudi de fiabilitat, es va utilitzar la Kappa ponderada de Cohen per determinar la fiabilitat entre observadors de l'escala LATCH-e. A més, es va utilitzar el CCI per avaluar l'acord absolut entre les mesures consecutives de LATCH-e d’una banda, i l’escala IBFAT-e de l’altra, considerant un model d'efectes aleatoris d’un i dos factors, respectivament. Per a l’estudi de validesa, es va utilitzat la tècnica dels grups coneguts per comprovar les diferències entre grups de la mostra amb característiques per a les que, segons l’evidència prèvia, s’esperaven diferències en les puntuacions de les escales LATCH-e i IBFAT-e. També es van explorar la validesa convergent i predictiva de les escales, determinant les correlacions amb altres variables relacionades. Respecte als contrasts d’hipòtesi, es van utilitzar el test de la t de Student i les correlacions de Pearson, per analitzar les dades i explorar les hipòtesis. Es van examinar els supostos de normalitat i es van utilitzar la U de Manh Whitney i les correlacions de Spearman quan va ser necessari.. La comparació de les puntuacions de l'escala LATCH-e i IBFAT-e en diferents moments després del naixement es va realitzar mitjançant la prova de Friedman i el test de Wilcoxon per a comparar per parelles les puntuacions de les escales. Les corbes ROC es van utilitzar per a la determinar la utilitat predictiva de les escales per a predir les taxes de lactància materna en diversos moment del seguiment. Es van calcular les àrees sota la corba (AUC) i es van determinar els punts de tall òptims quan l'AUC ≥ 0,7. Es van utilitzar programes com IBM SPSS Statistics 23.0 i MedCalc per a fer les anàlisis estadístiques. Resultats. Traducció Es va realitzar una traducció detallada i contextual de l'escala LATCH, amb ampliació de descripcions per a cada puntuació dels ítems. Es van incloure instruccions de complimentació detallades al revers de l'escala, i es va afegir una recomanació per un enfocament "hands off" durant l'avaluació. Cap ítem va ser considerat inadequat per al context espanyol. . Es van afegir canvis de contingut en els criteris d’avaluació de l’ítem “A”, en relació als signes de transferència de llet. També es va adoptar una gradació en els criteris d’avaluació per als ítems "C" i "H". El canvi més important és la d’afegir instruccions, la qual cosa no s’ha fet en altres traduccions. En la traducció de l'escala IBFAT-e, es van fer canvis sintàctics i semàntics, que incloïen la utilització de termes més familiars al nostre àmbit cultural i expressions de gènere neutre. Es va uniformitzar el temps verbal a present. Es van eliminar termes tècnics dels títols dels ítems i es va modificar l'ordre de les respostes per indicar un rang de conducta normal a pitjor. Descripció de la mostra En l'estudi de l'escala LATCH, es va analitzar una mostra de 495 dones amb edat mitjana de 32 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 53,1% eren primerenques i un 83,64% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,67 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 70%. Un 83,4% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 129,84 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 476 participants (96,2%) van participar en el seguiment després de l'alta. La puntuació mitjana total de l’escala LATCH-e va ser de 8,19 (SD: 1,57), de 8,07 (1,73) per a TL1, de 8,04 (1,67) per a TL2 i de 8,55 (1,53) per a TL3. Per ítems, la puntuació total va oscil·lar entre l’1,31 (0,74) de l’ítem “A” com a més baixa i de 1,86 (0,35) per a la “T” com a més alta. S’observa un augment progressiu de la puntuació en tots els ítems excepte en el “C”, en el que la puntuació disminueix. En l'estudi de l'escala IBFAT, es va analitzar una mostra de 481 dones amb edat mitjana de 32,5 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62,2% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 52,4% eren primerenques i un 84% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,18 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 72,4%. Un 81,6% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 128,49 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 463 participants (96,3%) van participar en el seguiment després de l'alta. Les puntuacions totals van oscil·lar entre 9.78 en TI1 i 10.41 en TI6 (SD: 2.38 i 2.87), mostrant un augment progressiu durant el temps d’ingrés. Resultats de fiabilitat Els resultats de l'estudi pilot de l'escala LATCH-e suggerien un acord substancial entre observadors, amb valors de Kp=0,81, (IC95%=0,71 – 0,90) per a les puntuacions totals. D’altra banda, amb les dades de la mostra de validació, els valors del CCI entre els diferents moments d’avaluació a (Coeficient de Correlació Intra-classe d’acord absolut) mostren que, segons l’escala de Fleiss, la fiabilitat és regularbona. El CCIa entre les puntuacions del primer i segon dia fou de 0,60 (IC 95%: 0,47–0,71) com a mesura única i de 0,75 (IC: 0,64–0,83) considerant la mitjana de dos mesures consecutives. Per a l’escala IBFAT, els valors del CCI, calculat considerant la puntuació com a mesura única, estigueren entre 0,63 (IC95%= 0,54- 0,71) i 0,72 (IC95%=0,65-0,78, ). Les majors correlacions es van trobar entre TI1-TI2 (0,72; considerar la mitjana de les mesures correlatives IBFAT, els valors de CCI, estigueren situats entre 0,78 (IC: 0,70-0,83) i 0,84 (IC: 0,78-0,88). Resultats de validesa En l'estudi de validesa de l'escala LATCH-e, es van verificar totes les hipòtesis plantejades. Es va observar una correlació significativa entre les puntuacions de LATCH-e i el percentatge de pèrdua de pes del nadó en els moments TL1 i TL3, però no en TL2. Es va confirmar que les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir puntuacions més altes. A més, les mares amb expectatives de duració més llarga de la lactància també van obtenir puntuacions més altes. Es va corroborar que les mares que oferien lactància materna exclusiva durant l'hospitalització van obtenir puntuacions més altes. Es va complir la hipòtesi que les mares amb nadons amb menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart van obtenir puntuacions majors. Les puntuacions de LATCH-e van correlacionar positivament amb l'autoeficàcia en la lactància materna i amb l'eficàcia de la lactància mesurada amb l'escala BBSC-e. Es va observar una correlació negativa entre les puntuacions de LATCH-e i el grau de dificultat de la lactància materna durant l'hospitalització postpart. A més, es va confirmar que les puntuacions de LATCH-e augmenten durant l'hospitalització gràcies a l'aprenentatge de la mare. gràcies a l'aprenentatge de la mare. També es va observar que les puntuacions de la LATCH-e augmentaven amb el temps, indicant una millora en l'alletament a mesura que passava el temps. Les puntuacions de la LATCH-e van demostrar una bona capacitat per predir la taxa de lactància materna exclusiva en els primers 15 dies després del part, amb AUC de 0,87 (IC 95%: 0,76-0,96), amb un punt de tall de 7 punts que proporcionava una sensibilitat del 86,1% i una especificitat del 83,3%. En aquesta tesi doctoral, s'han confirmat les hipòtesis plantejades per a la validesa concurrent de l'escala IBFAT-e. Les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir millors puntuacions a l'escala IBFAT-e que les mares sense experiència prèvia. Es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i l'autoeficàcia en la lactància, així com amb l'eficàcia de la lactància. A més, es va trobar una correlació negativa entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i el grau de dificultat amb la lactància materna. En aquest estudi, es va observar que les puntuacions de l'escala IBFAT-e són més altes en les mares que ofereixen lactància materna exclusiva a l'alta, en les mares amb una durada esperada de lactància més llarga i en les mares els nadons dels quals tenen menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart. També es va observar una millora de les puntuacions de l'escala IBFAT-e durant l'hospitalització. En aquesta tesi, es van confirmar totes les hipòtesis proposades per a la construcció i la validesa predictiva de les puntuacions mitjanes de l'escala IBFAT-e. Pel que fa als moments de mesura, es van complir la majoria de les hipòtesis proposades amb les puntuacions mitjanes de T1-T2 i T4-T5. A més, es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització i als 5 mesos de seguiment. Les puntuacions de l'escala IBFATe van mostrar una correlació negativa amb els problemes de lactància. Les puntuacions mitjanes de l'IBFAT-e obtingudes entre els moments TI4 i TI5 van obtenir resultats més alts en l'anàlisi de les corbes ROC, predient millor la taxa de lactància materna en els primers 15 dies després del part, amb una AUC de 0,71 (IC95%: 0,54-0,88). Es va identificar el valor de 6,75 com a punt de tall per a aquesta predicció, amb una sensibilitat del 90,3% i una especificitat del 50,0%. Conclusions. En esta tesi s’han desenvolupat i validat dues escales en espanyol (LATCH-e i IBFAT-e) per a avaluar l'efectivitat de la lactància materna. El procés de traducció i adaptació de les escales va ser adequat i ha permés aportar proves suficients sobre la fiabilitat i validesa de les versions espanyoles desenvolupades. Les escales s'han mostrat útils per identificar mares amb risc d'abandonar la lactància precoçment i les seues puntuacions permeten predir adequadament l’alletament 15 dies després de del part. Per tant, estes escales poden ser una eina útil per a la pràctica clínica en el context espanyol.

Dentro del ámbito del aprendizaje motor, el estudio del Conocimiento de los Resultados (CR) y de su influencia sobre el aprendizaje y la retención de las habilidades motrices es uno de los aspectos que más investigación ha generado (Salmoni, Schmidt y Walter 1984, Magill 2001).Una de las líneas de investigación relacionadas con el CR es la que se centra en las acciones llevadas a cabo en el intervalo pre - CR (que es el lapso temporal que transcurre entre la finalización de la respuesta y la recepción del CR). En líneas generales se sostiene que todas aquellas acciones que faciliten la Estimación del Error cometido (EE) van a ser positivas de cara al aprendizaje y la retención de las habilidades motrices, mientras que aquellas acciones que la dificulten van a tener efectos negativos. En el primer caso se suele pedir a los sujetos que verbalicen la EE, mientras que en el segundo se acostumbra a interpolar una tarea secundaria (o tarea interpolada, TI) que tiene como función distraer la atención de los aprendices y, de esta manera, dificultar las operaciones de procesamiento de la información. En este sentido, se han realizado investigaciones donde se compara la influencia de realizar EE o TI (Hogan y Yanowith 1978, Swinnen 1990) y otras donde se analiza la influencia cruzada de la frecuencia de CR con la realización de EE (Guadagnoli y Kohl 2001) pero no se han analizado de manera conjunta los efectos de realizar EE / TI con la frecuencia relativa de CR. La parte experimental de esta Tesis tiene las siguientes características principales:· Participantes: 87 alumnos de Magisterio Educación Física sin experiencia previa en el golf. Distribución por grupos experimentales (GE) al azar pero manteniendo una proporción equivalente de hombres y de mujeres.· GE: 100EE (100%CR 100%EE); 100TI (100%CR 100%TI); 40EE (40%CR 100%EE); 40TI (40%CR 100%TI).· Tarea: Putt de golf desde una distancia de 2 m hasta un blanco de 20 cm de ancho. Se anotaba el error cometido en intervalos de  5 cm. Justo después de efectuar el golpeo, se impedía que los participantes vieran la trayectoria de la pelota y se solicitaba que verbalizaran la EE (GE 100EE y 40EE) o que respondieran a las preguntas del examinador (GE 100TI y 40TI).· Fases e intentos: - Fase de adquisición: 8 bloques de 10 intentos en una sesión.- Fase de retención inmediata: 5' después de finalizada la fase anterior. 2 bloques de 10 intentos sin CR, EE o TI.- Fase de retención diferida: 24h después de finalizada la fase anterior. 2 bloques de 10 intentos sin CR, EE o TI.Los resultados de esta parte experimental pueden resumirse de la siguiente manera: · Aunque no se observan diferencias significativas entre GE cuando se comparan sujetos del mismo género, se detecta la tendencia (al comparar el rendimiento obtenido en los 2 primeros bloques de la fase de adquisición con el de los 2 bloques de la fase de retención diferida) de que el GE 40TI es el que mejor resultado obtiene, mientras que el grupo 100EE es el que peor registro alcanza. Este resultado parece ir en contra de la perspectiva tradicional y apoyar las tesis de Magill (1988) relativas al papel del "esfuerzo cognitivo" en la explicación de la influencia de las actividades interpoladas sobre la retención de las habilidades motrices.· Se dan diferencias significativas entre los participantes masculinos y femeninos en diferentes fases y GE. Estas diferencias siempre son a favor del género masculino y, bajo nuestro punto de vista, obligan a tener presente el género de los sujetos en los estudios relacionados con el aprendizaje motor y, más concretamente, con el CR. PALABRAS CLAVE: Aprendizaje motor, Conocimiento de los Resultados, Educación Física. / This study assessed the crossed influence of frequency of knowledge of results (KR) and the interpolation of two kinds of activities in the post KR interval on the learning of a discrete motor skill (a golf shot). The subjects (87 undergraduate students of the University of Barcelona) were randomly assigned to 1 of 4 experimental groups (EG) (similar number of male and female in each group):· 100EE: 100% of KR. 100% of Interpolated task (error estimation).· 100TI: 100% of KR. 100% of Interpolated task (cognitive activity: i.e. arithmetic, verbal short term memory activities, ...)· 40EE: 40% of KR. 100% of Interpolated task (error estimation).· 40TI: 40% of KR. 100% of Interpolated task (cognitive activity).There were 3 phases in our study:· Acquisition: 8x10 attempts in one session.· Immediate Retention: 5' after finishing the acquisition phase; 2x10 attempts without KR or interpolated activity.· Delayed Retention: 24 h. after finishing the acquisition phase; 2x10 attempts without KR or interpolated activity.The main results can be summarized as follows:· There were significant differences between male and female subjects in 3 out of 4 EG.· When comparing men with men or women with women between EG, there weren't any significant differences neither in precision nor in consistence of the outcome.· In despite of this, The EG 40TI was the EG that learned more and 100EE the one what learned less (precision).The main conclusions of the study are:· It's important to consider the gender of the participants when creating EG in motor learning studies.· The fact that the EG with the worst practice conditions was the best EG (in precision) and that the EG that had the best practice conditions had the worst results, seems to show that we must consider the role of cognitive effort in the learning of discrete motor skills.

L'objectif principal de cette thèse est d'étudier l'effet de l'adoption obligatoire des normes IFRS sur la qualité des chiffres comptables. Les tests empiriques ont porté sur deux panels, le premier est constitué d'entreprises appartenant à 14 pays européens adoptifs des IFRS tandis que le second est composé d'entreprises de huit pays non adoptifs des IFRS. Ces deux panels ont été divisés en fonction de leurs caractéristiques institutionnelles à savoir, la force juridique, le degré d'incitation à la communication financière et les différences entre les normes locales et les IFRS. Les résultats des tests empiriques indiquent que l'adoption des IFRS a eu un effet positif sur la pertinence informationnelle des chiffres comptables des groupes institutionnels comparés. Inversement, les tests empiriques montrent une augmentation de la gestion des résultats après l'adoption des IFRS. Enfin, les résultats des tests sur la qualité des attributs des résultats sont mitigés et différent en fonction des facteurs institutionnels.

En aquesta tesi s'estudia l'efectivitat de diferents tractaments antipsicòtics en pacients amb esquizofrènia a partir de les dades d'un estudi longitudinal observacional multicèntric. Diferents aproximacions metodològiques són proposades tant des del punt de vista de la mesura de l'efectivitat dels tractaments (resposta, manteniment del tractament, remissió) com des del punt de vista de l'anàlisi estadística de l'efectivitat dels tractaments (models GEE, anàlisi de supervivència, models estructurals marginals). En particular es proposa una metodologia per a comparar múltiples tractaments mitjançant models estructurals marginals. Els resultats mostren diferències d'efectivitat entre els antipsicòtics que són consistents amb els resultats previs d'estudis aleatoritzats. Aquesta tesi reforça la idea que els resultats dels estudis observacionals amb un disseny i una metodologia d'anàlisi adients són consistents amb els corresponents resultats provinents d'estudis aleatoritzats. / This thesis studies the effectiveness of different antipsychotic treatments in patients with schizophrenia based on data from a multicentre observational longitudinal study. Different approaches are proposed from both the point of view of measuring the treatment effectiveness (response, treatment maintenance, remission) and of the statistical modeling of treatment effectiveness (GEE models, survival analysis, marginal structural models). In particular, it proposes a methodology to compare multiple treatments using marginal structural models. The results show differences among the effectiveness of antipsychotics that are consistent with previous results of randomized studies. This thesis reinforces the idea that the results of observational studies, with appropriate designs and analysis strategies, are consistent with the corresponding results of randomized studies.

Des de l'inici de la meva activitat laboral a final dels anys setanta he viscut experiències de implantació de Equips de Millora en diverses empreses del nostre entorn industrial, algunes de les quals formaven part de grups multinacionals. Aquestes experiències seguient els mètodes de diversos experts internacionals. Malgrat els esforços esmerçats en el llançament, en molts casos aquests no es veien recompensats pels resultats obtinguts, i l'activitat dels Equips s'anava progressivament abandonant. Tanmateix els experts, tant els tècnics com els psicòlegs industrials, han continuat sempre afirmant la bondat d'aquestes pràctiques, que s'ofereixen en el mercat sota denominacions com «Mètode Juran», «Mètode Deming» o «Six Sigma».¿Perquè una activitat en teoria tant beneficiosa és tan difícil de portar a la pràctica? ¿Quins són els factors que afavoreixen l'èxit i la continuïtat dels Equips?L'estudi de les principals metodologies disponibles en el mercat, dels mecanismes del procés d'aprenentatge, de les informacions aportades per un grup de 15 empreses, i de la experiència pròpia en una empresa pilot ens ha permès proposar i provar un model que dona resposta a les preguntes exposades.Fins on hem vist totes les metodologies proposades pels experts tenen un tronc comú, que correspon al que també coneixem com mètode científic, de manera que es poden considerar com variacions d'aquest. Si l'èxit dels Equips no depèn del mètode, doncs tan sols n'hi ha un, haurà de dependre de aspectes complementaris al mètode. Com que es tracta de emprar el mètode científic en una empresa, els aspectes de contorn seran aquells lligats a les condicions de treball en les empreses, i específicament al factor humà i a les complexitats tècniques i de relació del dia a dia. Hem après que en aquest context les persones ens comportem com si genèticament (memèticament) tinguéssim un mecanisme de rebuig a tota mena de canvis en el nostre entorn laboral, anàleg al mecanisme genètic de rebuig del nostre sistema immunològic. També hem après que les complexitats psicològiques i tècniques augmenten les probabilitats de cometre errors, la qual cosa juga a favor del mecanisme de rebuig esmentat.Per tant si volem augmentar les probabilitats d'èxit i de continuïtat haurem de prestar atenció a neutralitzar aquest sistema immunològic mental i a involucrar especialistes en navegar per les complexitats, tant tècniques com psicològiques.Basant-me en aquests fets he desenvolupat un model per a la implantació de programes de millora a les organitzacions que contempla tant els aspectes tècnics, com organitzatius i humans, que és la principal contribució de la tesi i que ha estat posat en pràctica amb èxit a la empresa pilot.La «autopoièsi», que és com hem anomenat aquest fenomen de resistència innata als canvis, l'hem combatut amb la única eina que hem trobat eficaç : les tècniques de comunicació. La complexitat l'hem afrontat amb persones expertes en pensament sistèmic, i en mètode científic i les seves eines estadístiques. A aquests experts els hem anomenat Facilitadors. Amb aquests elements en un any hem aconseguit completar 28 projectes de millora, que han tingut uns beneficis bruts superiors a 2.5 Milions d' , amb un cost total de 0.75 Milions d' . Això significa una relació Benefici/Cost de 3.3, o bé una rendibilitat financera equivalent mitja del 73% o del 184% en el casos més desfavorables de càlcul dels beneficis, i depenent del tipus de Equip utilitzat.Considero els resultats prou engrescadors, tot reconeixent les limitacions de una prova restringida a una sola empresa. Per a mi és clar que aquest tipus de activitat és molt rendible en termes relatius, i lamentablement també ha quedat clar que l'autopoièsi es extremadament potent: a l'empresa hi ha persones que han continuat sempre negant la evidència dels resultats aconseguits, malgrat estar aquests validats pel departament financer. Tot i les dificultats l'activitat continua, i ja portem 3 anys. / From the beginning of my professional life at the end of the seventies I've witnessed Quality Improvement Teams implementation experiences in several companies of my industrial environment, most of them belonging to multinational groups. Those experiences were implemented following models proposed by international experts. In most cases the efforts spent in launching those activities very rarely were compensated by good results, and thus Teams activity was progressively abandoned. But both technical experts and psychologists still continued claiming the adequation of such methods, that are available in the market under names such as «Juran Method», «Deming Method» or «Six Sigma».¿Why such in theory good practices are so difficult to implement in real life? ¿Which are the factors that will facilitate us to achieve implementation success and continuity of Improvement Teams activity?The analysis of the most popular «methodologies» available in the market, of learning processes mechanisms, of informations supplied by a group of 15 companies, and of our own pilot experience in a company has allowed us to propose and test an implementation model that enables us to respond the exposed questions.As far as we've seen all the methodologies proposed by the experts have a common structure, that corresponds to what we also know as «scientific method», and so all the methods can be taken as variations of it. So, there's only one method. If Teams success does not depend on the method (there's only one, so no choice), it must depend on complementary aspects. Since we're trying to use scientific method in a company, the complementary aspects will surely be those reflecting the working environment in a company, and specifically the human factor and the technical and relational complexities of the day to day life. We've learnt that in this context people behave as we all had a genetic (memetic) mechanism of rejection of all kind of changes in our working environment, in analogy to our inmunologic rejection genetic mechanism. We've also learnt that psychological and technical complexities increase our risk of making mistakes, which is something in favour of the rejection mentioned mechanism, and thus preventing success.So if we want to increase the success and continuity probabilities we will have to devote special attention to neutralise the effects of this mental inmunologis mechanism and involve specialists in «navigate complexities», both technical and psychological.Based on those facts I've developed an Organisational Improvement Program implementation model, taking into account technical, organisational and human behavioural aspects, being this model the main contribution of this work. The model has been successfully implemented in a pilot company.We've fought «autopoiesis» (this is how we've called the change rejection mechanism) with the only effective tool we've found : communication techniques. We've faced complexity with the help of experts in systems thinking, and scientific method and its statistical tools. We've called those experts Facilitators. With those elements in one year we've managed to close 28 team improvement projects, with total gross savings higher Than 2.5 Million , with a total cost of 0.75 Million . That means a ratio Benefit/Cost of 3.3, or a financial equivalent mean profitability of 73% or 184% using the less favourable savings calculation way, and depending of the Team type used.I consider that those results are exciting enough, while recognising the limitations linked to a pilot test in one company alone. It is clear for me that this kind of approach is very profitable in relative terms, and is for me disappointingly clear that autopoiesis is extremely powerful : there are still in the pilot company many people that continue to negate the evidence of the results achieved by the Teams, in spite of having been validated by finance department. Though Teams are still working after 3 years.

THESIS SUMMARY:BACKGROUND: Abnormal ductus venosus flow at 11-13 weeks has been associated to fetal chromosomal abnormalities and cardiac defects.The hypothesis of the studies is that flow through the ductus venosus can be assessed routinely at 11-13 weeks of gestation and that abnormal flow at this scan can help identify fetal chromosomal and structural defects as well as adverse pregnancy outcome.STUDIES:In the first study, ten sonographers received practical training in accurate assessment of the ductus venosus and performed 300 examinations each. The sonographers required an average of 80 examinations before they could successfully examine the ductus venosus flow. In the second study ductus venosus flow was assessed immediately before chorion villous sampling (CVS) in fetuses with nuchal translucency (NT) thickness of 3.5 mm or more. A fetal echocardiography was performed in euploid fetuses at 11-13 weeks and/or 18-22 weeks. Reverse or absent flow during atrial contraction was observed in 68.8% of the fetuses with cardiac defects and in 22.9% with no cardiac defects. In the third study screening by the combined test was performed in singleton pregnancies, including 19,614 with euploid fetuses, 122 with trisomy 21, 36 with trisomy 18, 20 with trisomy 13 and 8 with Turner syndrome. We examined the performance of two screening strategies: firstly, assessment of the a-wave in all patients and secondly, first-stage screening using the combined test in all patients followed by second-stage assessment of the a-wave only in those with an intermediate risk of 1 in 51 to 1 in 1,000 after the first-stage. Reversed a-wave was observed in 3.2% of the euploid fetuses and in 66.4%, 58.3%, 55.0% and 75.0% of fetuses with trisomies 21, 18 and 13 and Turner syndrome, respectively. Inclusion of ductus venosus flow in all pregnancies would detect 96%, 92%, 100% and 100% of trisomies 21, 18 and 13 and Turner syndrome, respectively, at a false positive rate of 3%. The same detection rates were achieved with the two-stage strategy at a false positive rate of 2.6%.In the fourth study the patients were subdivided into five groups: normal outcome (n=10,120), miscarriage or fetal death (n=185), abnormal karyotype (n=95), major cardiac (n=20) or non-cardiac defect (n=70). The prevalence of reversed a-wave was significantly higher in the groups with miscarriage or fetal death (10.8%), abnormal karyotype (62.1%) and fetal cardiac defect (25.0%) but not non-cardiac defect (4.3%) than in the normal outcome group (3.7%). The fifth study was a prospective study in 516 dichorionic and 179 monochorionic twin pregnancies. The prevalence of reversed a-wave in the fetal ductus venosus was compared between monochorionic and dichorionic pregnancies and between those with and without pregnancy complications. The prevalence of reversed a-wave in at least one of the fetuses was significantly higher in monochorionic than in dichorionic pregnancies (18.4% vs. 8.3%, p<0.001) and in pregnancies complicated by miscarriage (28.6%, p=0.005), fetal aneuploidy (70.0%, p<0.001) and twin-to-twin-transfusion syndrome (TTTS) (38.5%, p<0.001) compared to the pregnancies with two healthy live births (7.7%). Pregnancy outcome was normal in 76.7% dichorionic and in 42.4% monochorionic twins with reversed a-wave in at least one of the fetuses.CONCLUSIONS: After an extensive supervised training, ductus venosus flow assessment can be incorporated into the first trimester scan, where it improves the performance of screening for chromosomal defects and cardiac defects, and it helps to identify the fetuses with a higher risk of death. Similarly, in twin pregnancies ductus venosus assessment identifies the pregnancies with a higher risk of having a fetus with an aneuploidy, those with a higher risk of miscarriage, and those that will subsequently develop TTTS.KEY WORDS: Ductus venosus, First trimester, Chromosomal abnormality, Cardiac effect, Adverse outcome, Twin pregnancy

PURPOSE: To determine the management performance indicators most frequently utilized in academic radiology departments in the United States. MATERIALS AND METHODS: This investigation met the criteria for an exemption from institutional review board approval. A cross-sectional study in which a validated national survey was sent to members of the Society of Chairmen of Academic Radiology Departments (SCARD) was conducted. The survey was designed to examine the following six categories of 28 performance indicators: (a) general organization, (b) volume and productivity, (c) radiology reporting, (d) access to examinations, (e) customer satisfaction, and (f) finance. A total of 158 variables were included in the analysis. Summary statistics, the 2 test, rank correlation, multiple regression analysis, and analysis of variance were used. RESULTS: A response rate of 42% (55 of 132 SCARD members) was achieved. The mean number of performance indicators used by radiology departments was 16 ± 6.35 (standard deviation). The most frequently utilized performance indicators were as follows: (a) productivity, in terms of examination volume (78% [43 departments]) and examination volume per modality (78% [43 departments]); (b) reporting, in terms of report turnaround (82% [45 departments]) and transcription time (71% [39 departments]); (c) access, in terms of appointment access to magnetic resonance imaging (80% [44 departments]); (d) satisfaction, in terms of number of patient complaints (84% [46 departments]); and (e) finance, in terms of expenses (67% [37 departments]). Regression analysis revealed that the numbers of performance indicators in each category were statistically significant in predicting the total number of performance indicators used (P < .001 for all). Numbers of productivity and financial indicators were moderately correlated (r = 0.51). However, there were no statistically significant correlations between the numbers of performance indicators used and hospital location, hospital size, or department size (P > .4 for all). CONCLUSION: Assessing departmental performance with a wide range of management indicators is not yet an established and standardized practice in academic radiology departments in the United States. Among all indicators, productivity indicators are the most frequently used.

Els governs de coalició poden, per una banda, dividir-se les tasques i funcionar de forma compartimentalitzada, on cada soci decideixi sol les polítiques sota les seves jurisdiccions ministerials. Per contra, també poden optar pel compromís entre els partits i decidir col•lectivament en cada àrea sectorial, amb independència del repartiment de carteres. En el seu primer paper, aquesta tesis ofereix un marc teòric per entendre aquesta variació, amb la intenció d’identificar les condicions sota les quals és més probable un tipus de governança coalicional o altra. El segon paper testa empíricament les implicacions d’aquests arguments sobre la manera com els membres d’una coalició es vigilen mútuament mitjançant l’ús de mecanismes de control. Finalment, en el tercer paper s’ofereix un exercici empíric on s’analitza fins a quin punt els votants jutgen de manera diferent cada un dels socis de govern en funció del tipus de coalició a què s’enfronten. / At an extreme, coalition partners can divide tasks and individually decide policy in their ministerial jurisdictions in a compartmentalized way. At the other extreme, parties sharing office can compromise and collectively set policy in each dimension regardless of portfolio allocation. In its first paper, this dissertation provides a theoretical account of this variation, trying to unravel the conditions under which one type of governance is more likely than the other. The second paper tests empirically the implications of these arguments on the way coalition partners keep tabs on each other through the establishment of control mechanisms. Finally, an empirical exercise is offered in the third paper to study the extent to which voters assess each coalition partner differently depending on the type of coalition they face. Variation in the types of coalition governance, we conclude, is an important factor to take into account in political science research in the field.

La recherche en génétique est en pleine effervescence, créant ainsi plus d’information sur la susceptibilité génétique à certaines maladies et sur la préventions et les traitements potentiels. Nombre de ces informations sont considérées exploratoires et donc sans utilité clinique. Les directives officielles, qui prônent une divulgation des résultats globaux, tendent également de plus en plus vers la communication des résultats individuels quand ils sont disponibles et applicables. On parle même « d’impératif éthique » de la part du chercheur à retourner les résultats de recherche aux participants. La tâche, cependant, ne s’avère pas si simple et ce devoir moral émergent suscite de nombreuses questions, dont la responsabilité de retourner l'information, le moment, le contenu de l’information, le respect du droit du participant de ne pas savoir. Par cette étude, l’opinion et les attentes des participants à la recherche sont investiguées. Il s’agit plus précisément de documenter de façon empirique les attentes des parents d’enfants autistes qui ont fait participer leur enfant à une étude génétique sur l’autisme. Il est essentiel et important d’explorer leurs besoins et leurs attentes concernant la façon dont ils aimeraient qu’on les informe sur les résultats de l'étude et plus spécifiquement sur les résultats qui les concernent. Le but de cette étude est de proposer une réflexion éthique sur le retour d’information aux participants à la recherche. Est-ce une responsabilité éthique? Un droit? La divulgation des résultats généraux ou individuels de recherche aux participants constitue un véritable défi résultant des grandes attentes entourant la recherche en génétique et de la situation de vulnérabilité dans laquelle se retrouvent les participants à la recherche. / Genetics studies are becoming increasingly prevalent leading to a growing body of information on disease susceptibility with the potential to improve health care. Many of these results are considered exploratory with no clinical utility. Official guidelines in ethics, advocating a disclosure of global results, also tend increasingly towards the communication of individual results when available and applicable if the research participant choose so. An "ethical imperative" to return research results is increasingly acknowledged in research ethics guidelines. This emerging moral duty raises many questions including the issue of whether and how research participants might receive their individual results. In this study, we explore the perspectives of parents of an autistic child participating in genetic research. It is essential and important to explore their needs and expectations about how they would like to be delivered research results. The purpose of this study is to propose an ethical reflexion on providing individual genetic research results to participants: is there a duty ? a right ? Providing individual genetic research results to participants is a key challenge. We expect to find major challenges in matters of return of result given both the high expectations surrounding genetic research and the vulnerable state of some patients/research participants.

This study is built up on the need to enhance the thinking over the decisions taken and the performances carried out by teachers and students in secondary education with regard to the evaluation of the learning result. The problem lies in that the information and - or - the results gathered from the evaluation practices do not always entail a serious consideration of these data. Hence the lack of a systematic modification of the educational practices. In this study a range of self-questioning tools are proposed in order to enhance ¡the teachers and students' ability to think about this topic as well as their ability to evaluate themselves. The proceeding has been the following: a) the issues that generate conflict have been identified according to the dimensions and categories of this research; b) a model to build the tools has been elaborated; c) finally, questions have been constructed for each one of the conflicts previously specified. This has been done bearing in mind the theoretical framework that has been chosen to carry out this research. The mechanism that is proposed here is formed by five tools for the teachers and one for the students. Each tool consists of a) the definition of the problem; b) the goal of the tool, and c) the three levels of consideration. In the first level, general questions are put forward in order to be discussed either individually or in a group. The goal of this activity is to gain consciousness of the key issues in order to solve the problems. In the second level, a more structured guide is proposed. Its goal is to direct the practice of the reflection of the issues that generate a conflict. Finally, in the third level, a method is proposed to increase the reflection and the viewpoints of this reflection, like written documents, web pages, specific references, experiences, and opinions about the topic.