The problem of insufficient healthcare is particularly noticeable in rural regions. Despite this, there is still little research on the digital transformation of healthcare in rural areas. This thesis aims to bridge the gap between the two research fields of "digital health” and “rural development” to find out the most significant challenges for rural areas when implementing and using digital health solutions. "Rural areas" in this work are referring to areas with low population density and small settlements in the industrialised EU countries. First of all, a “Digital Health Ecosystem” was developed based on a research review, which served as an overview of the most important factors and stakeholders regarding digital health in general. The “Digital Health Ecosystem” was used as part of the qualitative research method and interview guide to identify the challenges in transferring the overview to rural areas. An interview study was conducted with eight experts from the field of digital health with different backgrounds like technology, economics, social sciences, healthcare systems and smart village. The results show that digital health in general involves many barriers, which also apply to rural areas. The specific challenges for rural areas could be divided into four main categories: broadband and mobile networks; structural barriers; digital acceptance & competence; rural innovation. The findings reveal that the smart village concept and rural initiatives are still in their early stages and digital strategies and networks will have to spread more widely across the entire countries. Furthermore, services must be better targeted to the specific problems of rural communities. In particular, because the need for digital health solutions is very great in rural areas, where they can counteract problems like lack of healthcare providers and poor healthcare. In this context, all the general and specific challenges should not be considered separately, because the complexity of the ecosystem can only be understood by connecting all the different fields of action. / Problemet med otillräcklig sjukvård märks särskilt på landsbygden. Trots detta finns det fortfarande lite forskning om den digitala omvandlingen av sjukvården på landsbygden. Denna rapport syftar till att överbrygga klyftan mellan de två forskningsområdena "digital health" och "rural development" för att ta reda på de viktigaste utmaningarna för landsbygden när de implementerar och använder digitala hälsolösningar. "Landsbygdsområden" avser i detta arbete områden med låg befolkningstäthet och små bosättningar i de industrialiserade EU-länderna. Till att börja med byggdes ett ramverk, “Digital Health Ecosystem”, baserat på en forskningsöversikt. Detta ramverk fungerade som en översikt över de viktigaste faktorerna och intressenterna beträffande digital hälsa i allmänhet. ”Digital Health Ecosystem” användes som en del av den kvalitativa forskningsmetoden och intervjuguiden för att identifiera utmaningarna i överföringen av översikten till landsbygden. En intervjustudie genomfördes med åtta experter inom området digital hälsa med olika bakgrunder som teknik, ekonomi, samhällsvetenskap, hälsovårdssystem och smart by. Resultaten visar att det finns många hinder för digital hälsa i allmänhet, som också gäller för landsbygden. De specifika utmaningarna för landsbygden kan delas in i fyra huvudkategorier: bredbands- och mobilnät; strukturella hinder; digital acceptans & kompetens; landsbygdens innovation. Resultaten visar att det smarta landsbygder och andra typer av liknande initiativ i rurala områden fortfarande befinner sig i sina tidiga stadier och att digitala strategier och nätverk måste spridas mer över hela länderna. Dessutom måste tjänsterna riktas bättre mot de specifika problemen i landsbygdssamhällen. I synnerhet eftersom behovet av digitala sjukvårdslösningar är mycket stort på landsbygden, där de kan motverka problem som brist på vårdgivare och dålig sjukvård. I detta sammanhang bör alla allmänna och specifika utmaningar inte beaktas separat, eftersom ekosystemets komplexitet bara kan förstås genom att koppla samman alla olika handlingsfält.

Syftet med projektet var att via en fältstudie på plats i Linga Linga, Moçambique, finna tekniska lösningar till problem kopplade till det privata hushållet. Via observationer och intervjuer identifierades de huvudsakliga problemen, varefter fokus lades på att finna lösningar till problematiken med stora mängder rök vid matlagning, att inomhustemperaturen blir väldigt hög, att det inte finns möjlighet att kylförvara mat samt att det råder stor brist på ordentliga toaletter. De lösningar på problemen som via en litteraturstudie identifierats utvärderades utifrån vad som ansågs rimligt att genomföra i Linga Linga, med avstamp i ekonomisk kostnad, materialtillgång och tekniska svårigheter. Slutsatsen blev att en enkel anordning kallad Mewar Angithi är lämplig för att minska mängden luftburna partiklar. Att kyla husen kan eventuellt vara möjligt med en Eco-cooler, men effekterna av denna är oklar. Att kyla mat visade sig tekniskt svårt utan ett kylskåp, och ett kylskåp är inte en ekonomisk möjlighet för gemene man på Linga Linga. Däremot finns olika lösningar på att förlänga hållbarheten på frukt och grönsaker. Slutligen identifierades ett par olika varianter av toaletter som skulle vara lämpliga att implementera i byn. / The aim of this project was to find technical solutions to problems linked to the private household through a field study in Linga Linga, Mozambique. Through observations and interviews, sixteen problems were identified and presented in a table. Large amounts of smoke while cooking, high indoor temperatures, lack of possibility to store food in refrigerator and absence of proper toilets was evaluated as the most crucial problems with the possibility of being solved without involvement of external actors. Solutions on the mentioned problems was searched for mainly in scientific research with a proven effect, but when no scientific results were found, a broader view was adopted. The solutions found in the literature study were evaluated based on what was considered possible to implement in Linga Linga, concerning economic cost, availability of materials and technical difficulties. The conclusion was that a simple device called Mewar Angithi is suitable for reducing the amount of airborne particles. Cooling the houses may be possible with an Eco-cooler, but the effect of this device is unproven. To store food cold proved to be technically difficult without access to a refrigerator, and a refrigerator is not economically possible for the residents in Linga Linga. However, there are different solutions to extend the lifetime of fruit and vegetables. Finally, a few different variants of toilets were identified that would be suitable to implement in the village.

Solar energy is of huge interest due to the current situation with global warming. A number of solar technologies have been developed, such as photovoltaic, concentrated solar power, and solar water heating systems, to name a few. However, the technologies are being slowly implemented, and Botswana, with generous amounts of sun, is particularly suitable for solar energy. The opportunities were investigated due to the overwhelming and horrifying warnings echoed by many of the world's scientists regarding global warming. First, a handful of solar technologies were thoroughly investigated. A field study at Gakgatla village was then conducted, where the locals were interviewed. The interviews were analyzed, and solutions were suggested based on the identified needs of the locals. The biggest challenges identified were the lack of electricity in many of the households, parental figures not being supportive of the children's education, and theft. Additionally, many locals cooked with firewood. The most helpful solution but difficult to implement is photovoltaic panels. Solar water heating systems would also be helpful to the locals who predominantly had cold water. Additionally, solar cookers could help minimize exposure to hazardous smoke. Lastly, solar lamps could help students study during nighttime. Some locals also showed huge enthusiasm for what the future partnership with Botho University will bring. It is encouraged to develop a prototype of a solar cooker, particularly the parabolic solar cooker, in order to install solar cookers in Gakgatla village. Solar dryers would also greatly benefit the locals and are also suggested developments. Both of the mentioned solutions would help minimize the locals' exposure to the hazards of cooking with firewood. The solar dryers will also help eliminate bacteria by drying the food in a protected space inside a container.

M. Tech. (Department of Information and Communication Technology, Faculty of Applied and Computer Sciences), Vaal University of Technology. / In most African countries, agriculture remains a key factor in economic development with over half the population living in rural areas and directly or indirectly deriving their livelihoods from agriculture. Agriculture still faces several challenges that prevent it from being able to make its maximum contribution to economic expansion, despite it being the backbone for economic growth. As a major cause for change in all spheres of human lives, information and communications technology (ICT) has played a positive role in different segments of society, such as agriculture, education and community development. However, it could play a greater role in agriculture by assisting farmers who face challenges on a daily basis. Farmers may lack an operative way to gather farm produce data, to obtain information from other interested parties (e.g. agriculture advisers) and to record farm input expenses and expenditure on farm chemicals. These and other challenges experienced by farmers may be solved by gaining ICT access through using available technologies. Farmers need to benefit from earlier unexploited opportunities regarding the provision of cost-effective communication and learn about advanced practices previously unknown to them. In this research study, the researcher studied factors that influence farmers in the adoption of a mobile crowdsourcing portal for agriculture purposes. A model was used to measure the perception of farmers about the technology after having used it for a season. The model consisted of the following variables: quality factors; perceived ease of use; experience; perceived usefulness; attitude toward using; and behavioural intention to use. A test for reliability and validity proved that the model was acceptable. The results of the data analysis indicated that there was a strong relationship between the multiple independent factors and the dependent variable in the model. The researcher concluded that mobile crowdsourcing applications are perceived as enhancing agricultural development in remote areas with regard to data accessibility, the development of crop production, support in the decision-making process and their importance in sustaining agricultural activities.

This project examines the concept of computer hubs as a tool to increase technological inclusion in rural areas in lowincome countries. The viability of computer hubs as a concept was evaluated by looking at three factors among people living in such areas: acceptance of computers, the financial viability of computer hubs, and actual ease of use of computers. The study was conducted in Linga Linga, a small village located in the province of Morrumbene in southern Mozambique. Linga Linga is characterized by low technological inclusion and low income, which is typical for villages in rural areas in lowincome countries. Interviews, questionnaires, workshops and focus groups were conducted to examine the viability of computer hubs. The study indicates that the acceptance of computers, measured through attitude towards computers as well as perceived usefulness and perceived ease of use of computers, was sufficient for implementation. The study also concludes that the actual ease is sufficiently high, and even in cases where it is not due to a lack of previous experience with computers, the time it takes to learn is low. In addition, it was found that computer hubs are financially viable from a business perspective. In conclusion, computer hubs can be considered a viable approach to increase technological inclusion in rural areas in low-income countries. / Projektet undersöker konceptet computer hubs och hur det kan användas som ett verktyg för att öka teknologisk inkludering på landsbygden i låginkomstländer. Konceptet utvärderades genom att undersöka tre faktorer: användaracceptansen för datorer, computer hubs finansiella hållbarhet och den faktiska användbarheten hos datorer. Studien genomfördes i Linga Linga, en by belägen i provinsen Morrumbene i södra Moçambique. Linga Linga kännetecknas av låg teknologisk inkludering och invånare med låga eller inga inkomster. Intervjuer, frågeformulär, seminarium och fokusgrupper genomfördes för att undersöka konceptens genomförbarhet. Studien indikerar att användaracceptansen hos datorer, mätt genom attityd gentemot datorer såväl som upplevd användbarhet och upplevd användarvänlighet för datorer, var tillräcklig för implementering. Studien visar även att den faktiska användbarheten hos datorer är tillräckligt hög för implementering samt att den snabbt kan förbättras trots lite eller ingen tidigare erfarenhet av datorer. Studien visar även att en implementering av computer hubs är ekonomiskt hållbar ur ett affärsperspektiv. Sammanfattningsvis kan implementeringen av computer hubs som koncept betraktas som ett  hållbart tillvägagångssätt för att öka teknologisk inkludering i landsbygden i låginkomstländer.

This report aims to study the difficulties when approaching accessibility and mobility challenges in rural areas and explore how rural areas might have been approached with urban methods. Mobility-as-a-Service (MaaS) is a renowned concept when addressing accessibility and mobility development in both rural and urban areas. Car ownership and habitual car use are topics that are relevant in the research fields of sustainable transportation and urban development and has shaped the development of MaaS methods. One question is if rural MaaS methods can be developed to fit an unique rural context more specifically.  To add knowledge about this a theoretical thematic analysis was made, based on four semi-structured interviews about how the interviewees perceive their accessibility, and reflections about their current situation in their settlement regarding accessibility. The results show that the settlements have both differences and resemblances regarding accessibility by bicycling, walking, car travel, and feeling of belongingness to their local community. One unexpected discovery is that the sense of belongingness and identity is correlated with the perceived accessibility to public and local services.  Finally, a suggestion for how to adapt MaaS to a rural area by using the data collected from the interviewees is presented with an example. The suggested method could be a tool to identify objectives and services that can be applied for every rural area by using Local Accessibility Index in combination with a categorization of the studied municipality. / Den här rapporten kommer studera utmaningarna med tillgänglighet och mobilitet på landsbygderna samt undersöka om det har tillämpats metoder på landsbygderna som från början var framtagna för stadsmiljöer. Mobility-as-a-Service (MaaS) är en erkänd metod för att angripa utmaningar med tillgänglighet och mobilitet i både land och stad. Bilägande och vardaglig bilanvändning är ämnesområden som är relevanta kring forskning om hållbart resande och stadsutveckling – och vilket har präglat utformningen av MaaS. Frågan uppstår huruvida tillämpningen av MaaS på landsbygderna kan utvecklas för att på ett mer specifikt sätt kunna anpassas till ett unikt område.  För att fylla kunskapsluckan genomfördes en teoretisk tematisk analys av fyra semi-strukturerade intervjuer för att undersöka hur de tillfrågade upplevde sin tillgänglighet samt för att höra deras reflektioner kring deras situation med avseende på tillgängligheten i sitt område. Resultatet visar på att de fyra olika personerna delar både likheter och olikheter när det kommer till tillgänglighet med cykel, via gång, och känsla av samhällsinkludering. Ett oväntat resultat var hur ens känsla av tillhörighet till regionen och till det offentliga hörde ihop med tillgänglighet till offentlig och lokal service.  Slutligen, presenteras ett förslag till metod med ett exempel för hur MaaS kan anpassas till ett landsbygdsområde genom att använda data från intervjuer. Den föreslagna metoden kan bli ett verktyg för att identifiera målsättningar och tjänster oavsett vilken plats det är som undersöks. Till detta används ett lokalt tillgänglighetsindex samt en kommunindelning.

Based on the fact that accessibility in rural areas relies heavily on car traffic, call-driven traffic has been used in different regions to improve public transport usage in rural areas, while it has been difficult to maintain due to high maintenance and long waiting time. Over the past decade, a new demand response transit (DRT) service came into light, which combines with new technologies to provide a more attractive and efficient transport service. Now the Public Transport Authorities have the vision to change this situation of call-driven traffic. In this project, Södertälje and Nykvarn rural area was chosen to be the pilot area of the new DRT service, where a network algorithm was designed to support the routing choices of the new mobility service. The objective of the network algorithm is to achieve an optimal route based on the cost function i.e. operational cost and passengers’ ride time. In addition, the network algorithm is able to test different scenarios, in which user-friendly and operator-friendly scenarios were tested. The result has shown that user-friendly scenarios provide a lower passenger ride time and fleet travel time with the same amount of requests. On top of that, several recommendations regarding improving the service design were proposed in order to optimize customer satisfaction and operation cost. / Baserat på faktumet att tillgängligheten på landsbygden är mer eller mindre byggd på biltrafik så har anropstyrd trafik använts i flera regioner för att förbättra kollektivtrafikanvändningen på landsbygden. Systemet är dock gammalt och lett till svårigheter för drift och underhåll samt långa väntetider. Under det senaste decennium har det utvecklats nya mobilitetslösningar som styrs när behovet uppstår (DRT-service), som kombineras med ny teknik för att ge en mer attraktiv och effektiv transport service. Nu har offentliga transportmyndigheter (PTA) visionen att förbättra denna anropstyrda trafik. I detta projektet valdes landsbygden i Södertälje och Nykvarn som pilotområde för den nya DRT-servicen, där nätverksalgoritmen utformades för att kunna stödja de olika val av vägar för nya mobilitetstjänsten. Målet med nätverksalgoritmen är att uppnå en optimal väg baserad på de kostnadsfunktioner t.ex driktkostnader och passagerarens körtid. Dessutom testas nätverksalgoritmen i olika scenarier, vilket är användarvänliga och driftvänlga scenarier. Resultatet visade att användarvänlga scenarier ger en mindre passagerartid och fordonets resetid gentemot samma mängd av förfrågningar. Dessutom gavs rekomendationer angående hur man kan förbättra tjänstedesignen för att optmiera kundnöjdhet och driftkostnad.

Die Studie zur demokratischen Bildung im ländlichen Raum erforscht die komplexen Herausforderungen und Potenziale politischer Bildung in ländlichen Regionen und diskutiert erste Lösungsansätze. Im Zentrum der Ergebnisse stehen die unmittelbaren Beziehungen im ländlichen Raum, die durch die gemeinsam geteilten Lebenswelten und stabile Interaktionsnetzwerke gekennzeichnet sind, aber auch durch die Konfrontation mit verengten Diskursräumen, Konformitätszwängen und Angriffen. Die Studie identifiziert sechs Spannungsfelder, die von politischen Bildner:innen im ländlichen Raum navigiert werden müssen. Dabei werden unter anderem die systemischen Herausforderungen der Finanzierung und bürokratischen Belastung aufgezeigt sowie die Notwendigkeit eines nachhaltigen und inklusiven Ansatzes herausgestellt, um politische Bildung effektiv gestalten zu können. Darüber hinaus werden Lösungsansätze diskutiert, die den Aufbau und die Pflege von Beziehungen und Netzwerken, langfristige Verankerung und Zusammenarbeit mit lokalen Akteur:innen, sowie die systematische Erfassung von Angriffen und deren Prävention thematisieren. Außerdem wird eine gezielte Förderung und Anerkennung der politischen Bildungsarbeit, sowie die Entwicklung bildungsimpliziter Veranstaltungen, die eng an die Lebenswelt der ländlichen Bevölkerung angelehnt sind, gefordert. Die Studie betont den Zusammenhang zwischen langfristiger Handlungs- und Finanzierungssicherheit und der Kultivierung von Vertrauen mit wichtigen lokalen Akteur:innen. Es bedarf dazu einer maßgeschneiderten, prozessorientierten Finanzierungsmechanik, die den einzigartigen Kontext ländlicher Einstellungen respektiert. Die Autor:innen plädieren für eine ganzheitliche Strategie politischer Bildungsförderung in Sachsen, die nicht nur, aber im besonderen Maße den Anforderungen verschiedener Regionen gerecht wird. Die Ergebnisse zeigen, dass politische Bildung im ländlichen Raum spezifische didaktische Ansätze erfordert, die sich von städtischen Modellen unterscheiden und die ein tiefes Verständnis der lokalen Dynamiken und Bedürfnisse voraussetzen. Die Studie betont die Notwendigkeit einer adaptiven, ressourcenbewussten und langfristig orientierten Herangehensweise, um die demokratische Teilhabe und Bildung in ländlichen Gebieten zu stärken und zu fördern.:1 Einleitung 2 Methodisches Vorgehen 3 Politische Bildung im ländlichen Raum - ein Spannungsfeld .. 3.1 ... zwischen lebensweltlichen Zugängen und Skepsis der Zielgruppen, Beziehungsbarrieren sowie Konformitätszwang 3.2 ... zwischen direktem Zugang zu Entscheidungsträger:innen und Behinderung durch kommunale Politik und Verwaltung 3.3 ... zwischen Bereitschaft zur Solidarität und rechten Strukturen sowie Angriffen auf demokratische Bildungsarbeit 3.4 ... zwischen idyllischer Natur, strukturellen Problemen und städtisch verengten Anforderungen an demokratische Bildungsarbeit 3.5 ... zwischen Mittelvielfalt und fehlender Nachhaltigkeit in der Förderung 3.6 ... zwischen gestaltbaren Freiräumen und didaktischen Unsicherheiten 4 Lösungsstrategien im Umgang mit Herausforderungen demokratischer Bildung im ländlichen Raum 4.1 Beziehungen und Netzwerke aufbauen, pflegen und nutzen 4.2 Langfristige Verankerung in den Regionen, Beziehungsaufbau zu Gatekeeper:innen und Mediationsstrukturen 4.3 Systematische Erfassung von Angriffen sowie rechtliche und strategische Beratung 4.4 Gezielte, prozessorientierte sowie nachhaltige Förderung und Anerkennung politischer Bildungsarbeit 4.5 Bildungsimplizite Veranstaltungen, lebensweltliche Entlastungsangebote und Professionalisierung 5 Diskussion und Schlussfolgerungen 6 Literatur

Объектом исследования являются получатели социальных услуг, проживающие в сельской местности. Предмет исследования: структура и качество социальных услуг для получателей социальных услуг, проживающих в сельской местности. Целью магистерской диссертации является выявление уровня удовлетворенности получателей социальных услуг, проживающих в сельской местности (на примере ГАУСО СО «КЦСОН Пригородного района»). В процессе работы проведен анализ научной литературы и нормативно-правовой базы в сфере социального партнерства в социальной сфере, проведено социологическое исследование, которое выделило структуру социальных проблем получателей социальных услуг, усовершенствована модель социального партнерства в интересах получателей социальных услуг, проживающих в сельской местности. В социологическом исследовании приняло участие 200 получателей социальных услуг, проживающих в сельской местности – подопечные ГАУСО СО «КЦСОН Пригородного района». В результате исследования было выявлено, что среди главных сложностей, с которыми сталкиваются получатели социальных услуг, проживающие в сельской местности, являются доступность медицинского обслуживания, возможности для приобретения новых умений и навыков, возможности для организации досуга. Для решения данной проблемы нами усовершенствована модель социального партнерства в интересах получателей социальных услуг, проживающих в сельской местности, после апробации которой проведено повторное анкетирование, которое доказало действенность данной модели. / The subject of the study are recipients of social services living in rural areas. The subject of the study: the structure and quality of social services for recipients of social services living in rural areas. The purpose of the master's thesis is to identify the level of satisfaction of recipients of social services living in rural areas (on the example of GAUSO SO "KCSON Prigorodny District"). In the process, an analysis of scientific literature and the regulatory framework in the field of social partnership in the social sphere was carried out, a sociological study was carried out, which highlighted the structure of social problems of recipients of social services, and the model of social partnership was improved for the benefit of recipients of social services living in rural areas. The sociological study was attended by 200 recipients of social services living in rural areas - wards of GAUSO SO "KCSON Prigorodny District." As a result of the study, it was revealed that among the main difficulties faced by recipients of social services living in rural areas are the availability of medical care, opportunities for acquiring new skills and skills, and opportunities for organizing leisure activities. To solve this problem, we have improved the model of social partnership for the benefit of recipients of social services living in rural areas, after testing of which a repeated survey was carried out, which proved the effectiveness of this model.

[ES] El emprendimiento rural es un área en desarrollo y motiva el interés de los gobiernos y los actores involucrados en la búsqueda de revitalizar espacios que históricamente se han venido marginando por la migración de la población en busca de oportunidades a las zonas urbanas y el escape a un conflicto armado de más de 50 años como el caso de Colombia, siendo un país que cuenta con una amplia extensión rural que llega al 96% del territorio. La mejora en la percepción de la seguridad debido al proceso de paz firmado en 2016 en la Habana (Cuba) y la disminución del conflicto armado en Departamentos como Antioquia presenta una vocación rural importante permite que se desarrollen nuevas apuestas empresariales en zonas que antes estaban vedadas por el conflicto armado. Motivado en lo anterior, en esta tesis se explora la actividad emprendedora de los estudiantes conectados con la ruralidad como lo son los de las Facultades de Ciencias Agrarias del Departamento de Antioquia. La primera parte de la tesis se centra en una revisión bibliográfica sobre la evolución del rol del emprendedor rural y del concepto del emprendimiento en sí, en esta parte se denota un cambio en la concepción de pasar de la creación de empresas solo pensando en la función agrícola, para transitar hacia la creación de empresas que no necesariamente son agrícolas, pero se ubican en un territorio rural, lo que da cabida a otro tipo de emprendimientos y una nueva forma de ver al emprendimiento rural. La segunda parte de la tesis realiza la exploración del marco normativo en Colombia para el emprendimiento, dejando ver que a pesar de tener una amplia extensión rural que llega al 99% del territorio del país, el desarrollo legislativo y de apoyo al emprendimiento rural es pobre, razón por la cual se convierte en una oportunidad para desarrollar estos territorios en un marco de posconflicto en Colombia. En tercer lugar, a través del examen preliminar del desarrollo de una fase exploratoria de trabajo de campo de estudios de caso, se pudo notar que los jóvenes participantes tienen interés por desarrollar apuestas empresariales en la ruralidad y generar empleo, no necesariamente se motivan por dinero, utilizan la innovación y la creatividad para compensar los desequilibrios del mercado. Aunque existen dificultades debido a la falta de apoyo estatal, marco normativo, dificultades para acceder al financiamiento y que no existe un ecosistema de emprendimiento rural. En cuarto lugar, se identificaron los impulsores, las barreras y las motivaciones para el emprendimiento rural. Se realizó mediante la consulta a expertos y el método Delphi que permitió la construcción de un instrumento al cual se realizaron las respectivas pruebas de fiabilidad tanto a la idoneidad de los expertos como al resultado de las variables en sí. En quinto lugar, el desarrollo del trabajo de campo, permite conocer la incidencia de los aspectos sociodemográficos en la actividad emprendedora de los jóvenes denominados "millennials" en la ruralidad de Antioquia, encontrándose que quienes tienen una mayor actividad son personas pertenecientes a clases altas mayoritariamente hombres, con estudios de posgrado, provenientes de familias donde los padres tienen al menos titulación universitaria, con situación distinta a soltero y con un rango de edad que oscila entre los 32 a 38 años. En sexto lugar, se analizó la competitividad de las empresas reportadas por los participantes del estudio, mediante un índice multidimensional encontrándose que la competitividad de las iniciativas se podría catalogar como media, solo exceptuándose alta en pocos casos como algunas empresas dedicadas a servicios para el agro, notándose que los puntos con mayor dificultad son la estrategia competitiva y el marketing. Por último, se analizó la actividad emprendedora en función de la intención emprendedora, la edad del encuestado, la edad de la empresa definida según los cr / [CA] L'emprendiment rural és una àrea en desenrotllament i motiva l'interés dels governs i els actors involucrats en la busca de revitalitzar espais que històricament s'han marginat per la migració de la població a la cerca d'oportunitats en les zones urbanes i la fuga a un conflicte armat de més de 50 anys com el cas de Colòmbia, sent un país que compta amb una àmplia extensió rural que arriba al 96% del territori La millora en la percepció de la seguretat a causa del procés de pau firmat en 2016 en l'Havana (Cuba) i la disminució del conflicte armat en Departaments com Antiòquia que també presenta una vocació rural important permet que es desenrotllen noves apostes empresarials en zones que abans estaven vedades pel conflicte armat Motivat en l'anterior, este treball s'explora l'activitat emprenedora d'estudiants connectats amb la ruralitat com ho són els de les Facultats de Ciències Agràries del Departament d'Antiòquia La primera part de la tesi se centra a fer una revisió bibliogràfica sobre l'evolució del rol de l'emprenedor rural i del concepte de l'emprenedoria en si, en esta part es denota un canvi en la concepció de passar de la creació d'empreses només pensant en la funció agrícola, per a transitar cap a la creació d'empreses que no necessàriament són agrícoles, però s'ubiquen en un territori rural, la qual cosa dóna cabuda a un altre tipus d'emprenedories i una nova forma de veure a l'emprenedoria rural. La segona part de la tesi realitza l'exploració del marc normatiu a Colòmbia per a l'emprenedoria, deixant veure que a pesar de tindre una àmplia extensió rural que arriba al 99% del territori del país, el desenrotllament legislatiu i de suport a l'emprendimiento rural és pobre, raó per la qual es convertix en una oportunitat per a desenrotllar estos territoris en un marc de postconflicte a Colòmbia En tercer lloc, l'exploració preliminar a través del desenrotllament d'una fase exploradora de treball de camp per mitjà de la documentació d'estudis de cas, es va poder notar que els jóvens participants tenen interés per desenrotllar apostes empresarials en la ruralitat i generar ocupació, no necessàriament es motiven per diners, utilitzen la innovació i la creativitat per a compensar els desequilibris del mercat, encara que hi ha dificultats degut a la falta de suport estatal, marc normatiu, dificultats per a accedir al finançament i la no existència d'un ecosistema d'emprenedoria rural. En quart lloc, es van identificar impulsors, barreres i motivacions per a l'emprenedoria rural per mitjà de la consulta a experts i el mètode Delphi que va permetre la construcció d'un instrument al qual es van realitzar les respectives proves de fiabilitat tant a la idoneïtat dels experts com al resultat de les variables en si. En quint lloc el desenrotllament del treball de camp, permet conéixer la incidència dels aspectes sociodemogràfics en l'activitat emprenedora dels jóvens denominats millennials; en la ruralitat d'Antiòquia, trobant-se que els que tenen una major activitat són persones pertanyents a classes altes majoritàriament hòmens, amb estudis de postgrau, provinents de famílies on els pares tenen almenys titulació universitària, amb situació diferent de la solteria i amb un rang d'edat que oscil·la entre els 32 a 38 anys. En sext lloc, s'analitze la competitivitat de les empreses reportades pels participants de l'estudi, per mitjà d'un índex multidimensional trobant-se que la competitivitat de les iniciatives es podria catalogar com mitja, només exceptuant-se alta en pocs casos i notant-se que els punts amb més dificultat són estratègia competitiva i màrqueting. Finalment, s'analitze l'activitat emprenedora en funció de la intenció emprenedora, l'edat de l'enquestat, l'edat de l'empresa definida segons els criteris del projecte GEM i l'índex de fre, el qual abrivament un model logit multinomial que mostra la incidència d'estos factors en / [EN] Rural entrepreneurship is a developing area and motivates the interest of governments and actors involved in the search to revitalize spaces that have historically been marginalized by the migration of the population in search of opportunities in urban areas and the escape from an armed conflict of more than 50 years as is the case of Colombia, being a country that has a large rural area that reaches 96% of the territory. The improvement in the perception of security due to the peace process signed in 2016 in Havana (Cuba) and the decrease in the armed conflict in departments such as Antioquia, which also has an important rural vocation, allows the development of new business ventures in areas previously closed to the armed conflict. Motivated by the above, this work explores the entrepreneurial activity of students connected to rurality, such as those from the Faculties of Agrarian Sciences of the Department of Antioquia. The first part of the thesis focuses on a bibliographic review of the evolution of the role of the rural entrepreneur and the concept of entrepreneurship itself. This part shows a change in the concept of moving from the creation of companies only thinking about the agricultural function, to the creation of companies that are not necessarily agricultural but are located in a rural territory, which allows for other types of enterprises and a new way of seeing rural entrepreneurship. The second part of the thesis explores the regulatory framework in Colombia for entrepreneurship, showing that despite having a large rural extension that reaches 99% of the country's territory, legislative development and support for rural entrepreneurship is poor, which is why it becomes an opportunity to develop these territories in a post-conflict framework in Colombia. Thirdly, the preliminary exploration through the development of an exploratory phase of fieldwork through the documentation of case studies, it could be noted that the young participants are interested in developing entrepreneurial bets in rurality and generate employment, they are not necessarily motivated by money, they use innovation and creativity to compensate for market imbalances, although there are difficulties due to the lack of state support, regulatory framework, difficulties in accessing funding and the non-existence of an ecosystem of rural entrepreneurship. Fourth, the drivers, barriers, and motivations for rural entrepreneurship were identified through consultation with experts and the Delphi method, which made it possible to construct an instrument for which the respective reliability tests were carried out on both the suitability of the experts and the outcome of the variables themselves. Fifthly, the development of the fieldwork, allows us to know the incidence of the sociodemographic aspects in the enterprising activity of the young people called "millennials" in the rural areas of Antioquia, being found that those who have a greater activity are people belonging to high classes, mainly men, with postgraduate studies, coming from families where the parents have at least a university degree, with a situation different from that of being single and with an age range that oscillates between 32 and 38 years old. In sixth place, it was analyzed the competitiveness of the companies reported by the participants of the study, through a multidimensional index being found that the competitiveness of the initiatives could be cataloged as average, only excepting high in few cases and noticing that the points with greater difficulty are competitive strategy and marketing. Finally, the entrepreneurial activity was analyzed according to the entrepreneurial intention, the age of the respondent, the age of the company defined by the criteria of the GEM project, and the braking index, which gave a multinomial logit model that shows the impact of these factors on the probability of entrepreneurial activity... / Arias Vargas, FJ. (2021). Actividad emprendedora de los millennials en Antioquia (Colombia) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/164046