El presente trabajo tiene por objeto el estudio de la obra del poeta del Siglo de Oro español Francisco de Aldana con el fin de comprender la intrincada personalidad literaria que desprende de sus poemas.El estudio limita la atención a los poemas de forma exclusiva y realiza un análisis de éstos a través de uno de los recursos de estilo más controvertidos y que mayores polémicas ha suscitado entre teóricos y críticos: la imagen poética. Por medio de su análisis se pretende tomar el pulso artístico y estético de la obra de Aldana.Las razones que pueden argumentarse en la elección de este recurso de estilo son varias, pero de forma resumida se concretan en dos. La elección obedece a que se trata de uno de los artificios, según la crítica, que con mayor facilidad se pueden observar y rastrear objetivamente en una obra literaria, y a que la presencia de la imagen en la obra del autor tratado es extraordinaria. Bajo el concepto de imagen se agrupa lo que la crítica identifica como imagen literaria (tropos tradicionales) e imagen psicológica o representación de la sensación.La imagen literaria es el eje del trabajo pero por su presencia importante se dedica una atención especial, aunque más breve, a la imagen sensorial, en particular el aspecto visual de ésta tras comprobar que Aldana es un poeta que obliga, de forma continuada, al lector a ver lo que expone en sus versos. Tras optar por una definición amplia y holgada del concepto de imagen se ha confeccionado un "corpus" con todos aquellos versos o fragmentos de poemas en los que se ha creído detectar su presencia. Las imágenes que lo configuran han sido estudiadas bajo diferentes criterios propuestos y experimentados por la Estilística, campo en el que se ha centrado su estudio. La aplicación directa sobre el "corpus" de algunos de estos enfoques propuestos ha configurado el análisis de la imagen como a continuación se indica.El estudio de la imagen de Aldana se compone de cuatro grandes aparatos en los que se ha llevado a cabo una clasificación temática y de las fuentes, un rastreo de esas fuentes por la tradición cultural y literaria, abarcando también muy brevemente la vida del poeta, un análisis formal y, por último, un estudio sobre la imagen psicológico o sensorial. PRIMERA PARTE.- En ella tiene lugar el análisis del aspecto estructural de la imagen que consiste en una clasificación de ésta según los centros de atracción que tienen necesidad de términos de comparación, ya sea por sí mismos o por voluntad del autor. Esta clasificación tiene por finalidad precisar la idea que Aldana se hace de la realidad a la que la metáfora se refiere y obtener sus imágenes dominantes, al tiempo que contemplar de una manera conjunta y fácil los lemas o grupos de temas que el poeta ha considerado metafóricamente. Todo ello queda expuesto en el capítulo primero.Las imágenes también han sido clasificadas según los centros de expansión que suministran términos de comparación: lugares de los que el poeta torna prestados términos comparativos. El objeto de esta clasificación es el de conocer los ámbitos de los cuales el autor extrae los términos de comparación. El conocimiento de dichos ámbitos es importante para el estudio de su obra porque estas fuentes o vehículos dependen en gran medida de su personalidad, de su ambiente, de sus lecturas y otros factores de influencia análogos. A esta clasificación dedicamos el capítulo segundo.Finalmente, en esta Primera Parte, dedicamos un capítulo, el tercero, a realizar una confrontación entre las dos clasificaciones anteriores, la temática y la de las fuentes. Se trata de una operación de síntesis frente a las operaciones de análisis que conlleva la clasificación de la imagen por sus temas y fuentes de inspiración.SEGUNDA PARTE.- Una vez realizada la clasificación de la imagen por su vehículo, hemos creído conveniente incluir en este estudio un apartado dedicado a concretar los ámbitos en los que el poeta se inspira para crear las imágenes. La clasificación de la imagen por el término de comparación ha arrojado datos importantes acerca de los campos que de forma más significativa le inspiran. Sin embargo, hemos observado también que en ciertos ámbitos el resultado no era del todo satisfactorio. Por esta razón, fundamentalmente, hemos optado por confrontar los elementos corporativos de las imágenes con otros aspectos que hemos considerado importantes. Pretendemos determinar, en la medida de nuestras posibilidades, las verdaderas fuentes de inspiración de la imagen en AIdana, que como se demuestra en esta parte del trabajo, están directamente relacionadas con su formación intelectual y su entorno cultural, y también (aunque en menor medida) con su vida.Teniendo en cuenta, pues, las consideraciones expuestas, esta Segunda Parte queda estructurada en tres capítulos dedicados cada uno de ellos a abarcar estos tres espacios distintos pero complementarios. TERCERA PARTE.- En ella se lleva a cabo el análisis del aspecto formal de la imagen que consiste en la distinción entre las diferentes figuras que componen el corpus imaginístico de Aldana. En su poesía aparecen todo tipo de imágenes desde la alegoría hasta la visión, siguiendo una ordenación alfabética de éstas. Sin embargo, hemos apreciado una especial inclinación del poeta por la alegoría y la personificación de un lado, y por la comparación-símil y la metáfora, par otro. El empleo extraordinario que hace de dos figuras como la alegoría y la personificación, tipos de figuras animizadoras, descubre en Aldana un poeta de una personalidad increíblemente impresionista y subjetiva, en definitiva, mítica. A esa personalidad poética hay que añadir el carácter dinámico y metafísico que se deriva del uso que hace de la comparación-simil y de la metáfora. De todo ello trata el capitulo primero de este apartado.Tras establecerse la tipología y el valor literario de cada una de las figuras que la conforman, se ha realizado un estudio de éstas individualmente. Las imágenes se estudian en términos puramente gramaticales, limitándonos en este sentido a tres categorías: adjetivo, verbo y sustantivo. La finalidad que nos guía es la de averiguar el papel que esas categorías gramaticales juegan en el establecimiento de la imagen de Aldana. A todo ello dedicamos el capítulo segundo de esta Tercera Parte. CUARTA PARTE.- Por último dedicamos un espacio al estudio de la imagen psicológica, con el que vamos completando (de forma muy provisional) el análisis de la imagen en la poesía de Aldana. Con el análisis de la imagen representación de la sensación se persiguen fundamentalmente dos objetivos: por un lado, referirnos expresamente a este otro aspecto de la imagen de Aldana; y por otro, dejar bien patente su profunda vinculación con las imágenes lingüísticas o léxicas, que no son sino manifestaciones diversas de una misma e idéntica realidad imaginativa.Siguiendo el esquema de trabajo prepuesto para las imágenes literarias, en este apartado ofrecemos un análisis sobre el procedimiento de presentación de la imagen psicológica en Aldana. En su poesía hemos observado que se atiene a las dos posibles formas de presentación de las figuras, directa e indirecta. Respecto a la primera, la poesía de Aldana está inundada de pasajes y fragmentos en los que la imagen deleita la fantasía del lector a través de numerosas imágenes visuales y otros tipos. En el punto dedicado a la presentación directa de la imagen, nos referimos a la imagen sensorial considerada en si misma, como manifestación independiente de la imagen lingüística o léxica.En cuanto a la presentación indirecta, el elemento visual representa una parte importante dentro de la propia imagen literaria, y no sólo por cuanto toda imagen literaria desempeña indirectamente una importante función sensorial, sino por ser buscado en ella directa y conscientemente el tratamiento visual como objetivo fundamental y muy principal de la comunicación poética. En este sentido hemos apreciado la presencia de variosrecursos de estilo localizados en el plano fonético y sintáctico de la lengua: el ritmo, la rima, la aliteración y el encabalgamiento. De todo ello tratamos en el capitulo primero.El capítulo segundo de esta parte se erige a modo de síntesis de lo expuesto en el primero. En la poesía de Aldana pueden encontrarse poemas y fragmentos de poemas en los que los dos procedimientos para establecer las imágenes se dan simultáneamente, con el fin de recrear la escena o el ambiente de la forma más subjetiva posible. De todas las posibilidades que ofrecen los dos medios de creación de la imagen, el poeta parece preferir, y esto deriva de su frecuencia, aquellas que originan imágenes visuales, auditivas y dinámicas.Finalmente, en el capítulo tercero realizamos un comentario de la tipología de la imagen psicológica. Junto a la literaria se ofrece también una relación tipológica de la imagen sensorial. Para ello se ha partido de dos criterios, atendiendo a la sensación a la que nos remiten los términos que la conforman, y atendiendo a la impresión que se establece en el fondo de la comparación. / This doctoral thesis aims to make the study of the poetry of the Spanish Golden Age's writer Francisco de Aldana. This work limits its attention to the poems exclusively and carries out an analysis of them through one of the most controversial style resources that was aroused the greatest polemics between theorists: the poetic image. By means of its analysis, it is sought to take the artistic and aesthetic pulse of Aldana's work.The literary image (traditional tropes) and the sensorial image are grouped under the concept of image. The term is used, then, in a general sense, including all the literary figures which express some likeness or analogy. The poetic image is the axis of this thesis but, a special attention is given to the psychological image because of its important presence, and particularly, to its visual aspect after verifying that Aldana is a poet who continually forces the reader to see what he exposes in his verses.After choosing an extensive and leisured definition of the concept "image", a corpus, in which its presence has been thought to be detected, has been made with all those verses or fragments of poems. The images have been studied under different criteria proposed and tested by Stylistics, area in which its study has been inserted. Like this, two important questions are included here: the analysis of Aldana's work through this poetic resource and the direct verification of the results derived from the application of these stylistic criteria.

El punt de partida d'aquesta tesi de "Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local" és un fet concret i acceptat per la historiografia: la important arribada de mestres estrangers a Catalunya durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del segle XVI. Efectivament, el període del gòtic internacional havia afavorit la arribada d'artistes procedents d'Europa septentrional a la Península; en territoris catalans, acabada la guerra civil (1462-1472) s'intensifica l'arribada d'aquests mestres. Aquesta circumstància, sumada a la profunda crisis que ha provocat el conflicte bèl·lic condiciona la producció de grans obres d'art realitzades per artistes locals que podrien caracteritzar aquest període. El "Llibre de l'Obra" de la catedral de Barcelona, conservat a l'Arxiu de la mateixa catedral, buidat sistemàticament des de el 1443 fins el 1511, ha estat la principal font d'informació d'aquest treball. Aquest document ens ha permès matisar la presència a la catedral de Barcelona de la família Claperós i concretar la seva intervenció, tant al claustre i la sala capitular com a l'entrada occidental de la catedral.Així mateix, també el "Llibre de l'Obra" ens ha permès analitzar l'activitat del mestre imaginaire alemany Miquel Luch (Lochner), parcialment coneguda per la historiografia i que finalment ens ha estat desvetllat com el punt de partida de la producció artística immediatament posterior, tant a Barcelona com a tota la diòcesis. Miquel Luch apareix documentat per primera vegada el 1483, treballant en les cadires del cor de la catedral de Barcelona, iniciades per Macià Bonafé el 1456, malgrat que el catàleg conegut fins ara de l'artista iniciava l'activitat de Luch en la construcció del pinacles que coronen les cadires altes del cor de la catedral. Paral·lelament, Miquel Luch contractava el retaule destinat a l'església parroquial de sant Pere de Premià de Dalt, de 1487; el retaule per al convent de sant Agustí encarregat per la confraria dels paraires de 1489; el retaule dedicat a Tots els Sants de 1489. A totes aquestes obres documentades cal afegir l'atribució del relleu de la Pietat del canonge Vila, actualment al museu de la catedral. De totes les obres realitzades pel mestre alemany, els pinacles per al cor alt de la catedral de Barcelona mereixen una especial atenció per iniciar-se en ells una producció artística fortament marcada per la tradició germànica i introduïda a les terres catalanes pel mestre alemany: Miquel Luch.Juntament amb Miquel Luch apareix també documentat Joan Frederic també imaginaire alemany que la historiografia tradicionalment a confós amb Joan Casel, escultor actiu a València que es va desplaçar a Barcelona el 1498 i que desprès d'una breu estada per intervenir en l'església del convent de la Mercè, torna a València el 1499.A partir de la presència a Barcelona del mestre Miquel Luch es consolida la utilització de pinacles com a complement decoratiu a les estructures arquitectòniques de retaules destinats principalment a petites parròquies, convents i confraries. La producció d'aquestes estructures de tradició germànica, significativament diferents de la tradició flamenca, són realitzades principalment per entalladors locals que a l'hora s'encarregaven també de la talla d'un altre gran element que juntament amb les cadires de cor i els grans retaules d'altar tenien la funció de moblar els temples gòtics: els orgues. / Carving masters in Barcelona during the second half of the fifteenth century and the first quarter of the sixteenth century: from the German tradition to the local production.During the second half of the fifteenth century, the presence of foreign artists in Catalonia and specially in Barcelona, is particularly clear thanks to references made in documents. Most of the master sculptors come from the Netherlands and Germany; but of all the names we know, the one that most stands out is Miquel Luch (Lochner), always related to his partner, Joan Frederic, often mistaken with Joan Casel, a German origin sculptor mentioned in Barcelona and Valencia documents.The "Llibre de l'Obra" of the Barcelona Cathedral is kept in the Arxiu Capitular which has been the main source of reference for this work. This document ascertains the works made by the Claperós family at the cloister, at the Chapter Hall and at the West Door.The "Llibre de l'Obra" also lets us analyse the activity of the German imaginary master Miquel Luch (Lochner), originally known by the historiography but finally considered as the beginning of the latter carving masters production. Apart from his work on the lower seating and the pinnacles of the choir in Barcelona Cathedral starting in November 1483, in 1487 Miquel Luch was also contracted to do the great altarpiece for the parish church of Sant Pere in Premià de Dalt, which was lost in 1936. Before 1489 he carved the Altarpiece of All Saints, now in the Museu Diocesà de Barcelona. In 1489 he was contracted to do another altarpiece for the chapel that the confraternity of wool merchants had in the convent of Sant Agustí, which he left unfinished on account of his death in 1490. Also attributed to him is the tympanum of the Pietà over the doorway of the Pietà of Barcelona Cathedral. After the arrival of master Miquel Luch in Barcelona, the use of pinnacles as an ornamental complement at the architectural structure of the altarpiece is consolidated. The production of these architectural structures of the German tradition in Catalonia is very different and much more important than the Flemish tradition, and they are made by local carvers who also produced the biggest musical gothic instrument: the organ.

A la part (I) s'elabora el marc teòric d'interpretació que fonamentarà els criteris d'anàlisi per a la part (II). S'exposa el problema de la representació d'imatges "òptiques", la seva posibilitat, el seu sentit, quins límits poden tenir i sota quines condicions; a més es consideren quines han estat les diverses postures adoptades pels estudiosos sobre la representació espacial. Es mostren els orígens de la tradició perspectiva científica, des de l' "invenció" de Brunelleschi, la reducció òptico-geomètrica d'Alberti i la seva difusió "Quatrocentista" fins a la tratadística del segle XVI, a Itàlia i a la resta d'Europa. S'hi distingeix la tradició espacial empírica dels tallers artesans (que mai no havia operat amb un punt per a la convergència de les ortogonals i les diagonals al quadre) i la seva eventual assimilació fragmentària de la perspectiva científica. La simbiosi no es podria considerar una transgressió consciente del model, sinò una simple incomprensió. A la part (II) s'analitzen les fòrmules de representació espacial en la producció pictòrica de Catalunya, una àrea molt caracteritzada i inserida a les tradicions artesanes d'arrel nord-europea. A partir d'un seguit de mostres significatives, es reconstrueix l'herència "Quatrocentista" i s'estudien de manera sistemàtica els procediments aplicats durant el segle XVI. D'aquesta anàlisi es dedueix que hi una continuïtat substancial dels compartaments espacials de tradició artesana al llarg de tot el segle. L'ús conscient de la perspectiva científica es documenta molt pocs cops, i només en casos aïllats i sense continuïtat. Els nous mètodes de composición de la imatge (de moda a partir del darrer terç del segle), basats en la figura, se superposen als mètodes antics de tradició medieval, sense existir una consciència de "vista" ni del valor estereomètric de la representació.

Hom pretén estudiar la transcendència que efectivament tenien els greuges que es presentaven a la Cort General de Catalunya a l'Edat Moderna. Si bé des dels postulats que poden considerar-se tradicionals de la historiografia -il.lustrada i romàntica-, hom els ha anat atribuint un paper Cabdal en el desenrotllament de les sessions de les diverses reunions de cort, la consulta de la documentació n'oferia un grau de divergència notable, l'estudi del qual calia no negligir.S'inicia la memòria amb la constatació que els greuges de cort catalans no són una realitat aïllada en el món europeu occidental, sinó que s'insereixen en el conjunt de mecanismes -amb funcions que podem considerar similars-que les Assemblees dels diferents territoris del món europeu occidental han anat articulant al llarg de la seva història devant de la presència de la institución monàrquica. Amb tot, s'adverteix que dintre d'aquesta gran categoria en què s'insereixen, els greuges de cort presenten trets distintius que els confereixen una fesomia pròpia. L'estudi de la Cort General com a marc institucional natural en què es plantegen els greuges permet d'analitzar els tràmits i les diferents atribucions de l'assemblea i de les vies de gràcia i de justícia de l'assemblea, que es destaquen particularment. S'analitzen les normes (constitucions i capítols de cort, sobretot) que regulen aspectes de la satisfacció dels greuges, tant si han estat compilades de les diferents edicions de les Constitucions i altres drets de Cathalunya, com si no ho han estat. Quant a aquest segon grup mereixen una atenció especial, i en són objecte d'estudi, dos tipus de documents fins ara pràcticament negligits -atès que no es publicaven- en aquelles aproximacions que s'han fet a la vida de la institució. En primer lloc, la suplicació que els estaments presenten al monarca comunicant-li els provisors que cada braç ha escollit, per tal que el monarca nomeni els seus; de l'altra, el document on ho fa, la provisió subsegüent. Endemés, és en aquest pas el punt on el monarca delega el seu poder, amb la col.laboració de la cort, per tal que els jutges de greuges coneguin de les reclamacions presentades. En segon lloc, el capítol del donatiu. Ultra delimitar el concepte de donatiu (o també servei, oferta, subsidi), l'import que es concedeix al monarca i en quins terminis ha de ser recaptat, s'estudien les relacions entre el donatiu i la legislació de la cort, i, és clar, entre el donatiu i els greuges (i, doncs, també entre la legislació i els greuges).Després d'una aproximació detallada als particulars sentenciats en les corts celebrades des del 1503 fins a 1537, s'analitza la competència per a resoldre els greuges, el concepte de greuge de cort i es delimita el concepte de greuge particular -objecte de 'l'estudi- per distinguir-lo del de greuge general, i els casos en què és o no és procedent de presentar-ne. L'estudi dels diversos tràmits que acompanyen les actuacions posterios al nomenament de la comissió de proveïdors de grueges i una aproximación als aspectes del procés que s'instrueix per a resoldre'ls, precedeixen l'estudi de la sentència de greuges. Dita sentència presenta la peculiaritat que és concebuda com una sentència única dictada conjuntament per tota la comissió de proveïdors, en cada una de les reclamacions presentades i resoltes n'esdevè un dels múltiples capítols que la formen. Es fa una anàlisi del tràmit d'execució de sentència, per comprovar la trascendència efectiva de dit instrument, la qual permet aclarir els desfasaments que es produeixen entre la publicació de la sentència i el pagament -efectiu- de les quantitats que hi eren fixades. Es clou l'estudi amb una valoració de la institució i amb la preceptiva relació de conclusions, ultra els apèndixs documentals i el repertori bibliogràfic requerits. / The purpose of the research is to analyze the institution of the "gravamina" (claims, grievances, petitions; i.e., in Catalan "greuges") presented to the king in the Catalan parliamentary assembly meetings mainly during the 16th Century, focusing the research in those claims issued by private individuals instead of those considered of general interest that lead to some types of law (i.e. the so called "Constitucions y altres drets de Cathalunya"), where are complied under the abolished dispositions section, but also in the proceedings of each assembly, as far as in every reunion it was neede to renew the commitment between the subjects and the king, and, equally, to rule the way the claims should be treated; for this purpose, it was usted the "capitol del donatiu" (the chapter of the subsidy) and the delegation of power from the king and the assembly to the commission in charge of the claims. It is also shown that the largest part of private claims is not based upon what the largest part of private claims is not based upon what we should consider "gravamina" (grievances, or claims, or petitions) in a true sense of the word, but it claims lying mainly on salary debts from king to his officers, or on similar cases related to other king's debts, instead of the type of claims that many 19th Century historians (some of them Catalan)m would have liked them to be. A short description of those "gravamina" sentenced between 1503 and 1537 can be found in chapter IV. The research has its sources and bibliography and two appendixes; the first one including the most interesting documents found related to the matter; the second one, listing all the private individuals that presented claims in the Catalan assembly during the 16th Century and reached a verdict.

El contingut d'aquesta tesi es divideix en tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments. El primer es centra en primer lloc a conèixer de quina forma van acusar les fortificacions catalanes la introducció a principis de l'Edat Moderna dels mètodes de construcció derivats del conjunt de novetats introduïdes per el que es coneix com la Revolució Militar, el més sobresortint dels quals va ser sens dubte l'edificació de perímetres de muralles poligonals flanquejades pels baluards. Una altra qüestió del capítol és l'aprofundiment en les repercussions financeres a Catalunya d'aquesta nova forma construir les fortaleses, abraçant des d'aquesta perspectiva a partir de la construcció del nou castell de Salses (1497-1503) fins a les fortificacions dels anys immediats a la guerra dels Segadors. Al capdavall es troben evidències suficients que permeten afirmar que Catalunya va assumir en la seva major part el cost de la construcció i manteniment de les seves fortificacions al llarg de tot el període abans indicat. Malgrat tot hi va haver alguna excepció a aquest autofinançament, la més notable de les quals va ser la fortalesa nova de Salses, que es va fer amb diners procedents de la hisenda castellana. Pel que fa al segon aspecte sobre els soldats s'exposa en primer lloc un nou model de classificació de les tropes presents a Catalunya abans de la guerra dels Segadors, atès que els que ha plantejat la historiografia fins al moment no reeixien a donar una imatge global del conjunt d'efectius militars en servei. Un altre aspecte que es desenvolupa és l'evolució del model d'administració militar descrit per I.A. Thompson per al conjunt de la Monarquia Hispànica, el qual ha pogut ser constatat amb les dades ofertes per la documentació consultada. És així que es presta una especial atenció a la descripció dels sistemes de mobilització i mètodes de lleva, així com a les competències que al llarg de l'Edat Moderna va tenir i desenvolupar la Diputació del General i altres institucions locals en aquesta qüestió. També es fa una aproximació al servei d'armes dels catalans als exèrcits de la Monarquia Hispànica fora de Catalunya. Es comprova que van ser presents a les conquestes i accions de defensa de les places nord africanes, en les tropes permanents als estats italians, i fins i tot a Flandes. Finalment també es tracten en el aquest capítol els mitjans militars utilitzats en la lluita contra el bandolerisme, a més de la relació entre aquest fenomen i l'exèrcit a través de les remissions de bandolers a canvi del servei en el segon.L'exposició del tercer aspecte dels allotjaments es fa de forma cronològica des dels inicis de l'Edat Moderna fins a la guerra dels Segadors. Igualment s'aprofundeix en el significat fiscal del fenomen a partir del plantejament que en va fer Eva Serra, autora que va considerar els allotjaments un expedient fiscal de la corona a Catalunya gens menyspreable si se li afegien altres com la tala de llenya per a la fàbrica reial de galeres, els carretatges fins a les Drassanes de Barcelona i els bagatges o transport de pertrets militars i de soldats pel territori. També se'n fa l'anàlisi de les implicacions polítiques, tant des d'un punt de vista legal com institucional. La suma dels tres aspectes permet establir un marc de referència per a situar el paper de Catalunya en l'estructura militar de la Monarquia Hispànica des de principis de l'Edat Moderna fins a la guerra dels Segadors de forma més precisa que la que fins ara era possible fer. / The content of this thesis is divided into three aspects: the fortifications, soldiers and troops accommodations. The aproach to the first aspect begins to know how the Catalan fortifications accused the introduction in early modern age of construction methods derived from the set of innovations wich is known as the Military Revolution. Another issue that is discussed is the deepening of the financial implications of this new form in Catalonia in order to build strengths from 1497 until the immediate war of the Reapers (Segadors). Regarding the second aspect of the soldiers it is made a new classification model of troops present in Catalonia before the war of the Reapers. Then it's possible to see the evolution of military administration model described by Ian A. Thompson set for the monarchy, paying special attention to the description of systems and methods of mobilization leads to Catalonia. It also describes the competencies throughout the modern age had developed the Diputació del General and other local government institutions on this issue. About the Catalans weapon service in the armies of Hispanic Monarchy outside Catalonia checks that they were present in all battle theatres where that fought. Finally this chapter focuses in the military units used against banditry. The approach to the third aspect of the troops accommodations is chronologically made along the period treated. But also deepens the meaning of the fiscal phenomenon, as well as analysis of its political implications, both from a legal standpoint and institutional. In short the sum of the three aspects can establish a framework to place better than has been done untill now the role of Catalonia in the military structure of the Hispanic Monarchy since the beginning of the Modern Age to the war of the Reapers.

The doctoral thesis was an study about Miquel Mai, a polític, jurist, bibliophile and art collector in Barcelona in the first half of the XVI century. The thesis presents the figure of Miquel Mai by his biographic history, with emphasis in the principals chapters that he was participant. After, there was a chapter whose principal theme its the connection between Miquel Mai and the Erasmism movement. Third, it was an analysis of all the art objects that Miquel Mai accumulates. Fourth, the thesis explores the library (formed by more than 2000 books). And finally, we studied the relationship between the art objects who decorate the library and the same books that was in the library. / Aquesta tesi és un estudi al voltant de la persona de Miquel Mai, politic, jurista, bibliòfil i col•leccionista d'art a la Barcelona de la primera meitat del segle XVI. La tesi presenta a Miquel Mai a partir del seu relat biogràfic, posant especial èmfasi en els principals capítols polítics en els que va participar. Seguidament es desenvolupa un capítol dedicat a la possible definició de Miquel Mai com a erasmista i la influència que aquest corrent espiritual va jugar al llarg de la seva vida. En tercer lloc s’analitza els inventaris de béns i tota la relació d’objectes artístics que va acumular amb el pas del temps. Un quart aspecte gira entorn a l’extensa biblioteca (més de 2000 llibres) que Miquel Mai va formar a la seva residència de la plaça de la Cucurulla de Barcelona. I en cinquè lloc es posa de manifest la relació directe entre els béns artístics que decoraven la biblioteca i les lectures que precisament es trobaven en aquesta biblioteca.