El procés de digitalització de la indústria cinematogràfica ha afectat de forma profunda les dinàmiques professionals dels àmbits de la producció, la distribució i l’exhibició. La investigació analitza els orígens del cinema digital i la implementació de la reconversió digital en el sector de l’exhibició. Es fa un recorregut per les diverses fases d’implementació de la tecnologia digital als cinemes: des de la definició d’uns protocols tècnics universals, fins a les vies de finançament que han fet possible portar a terme el procés. També s’analitza com s’han transformat els mecanismes de la distribució i l’exhibició cinematogràfica en aquest nou context de convergència digital. Es posa un èmfasi especial en les polítiques públiques de suport a la digitalització i en la implicació i responsabilitat de les administracions per fomentar i finançar aquests canvis en el sector cinematogràfic. A més s’analitza la rellevància que les projeccions en 3D i els continguts alternatius tenen en el futur de l’exhibició, i com aquests canvis afecten els cinemes independents, especialment en el context europeu. L’estudi fa una anàlisi de l’evolució de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya entre els anys 2000 i 2013. A partir de dades oficials de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), s’analitzen tots els aspectes essencials que permeten fer una radiografia del sector de l’exhibició durant el segle XXI. Així, s’estudia l’evolució del número de cinemes i pantalles, el model de sala i la seva capacitat, les oscil·lacions en el volum d’espectadors de cinema o l’evolució dels preus i les recaptacions. A més, es fa una anàlisi del cinema en versió original, de la distribució territorial de les sales, de la presència de les diverses llengues al cinema així com de les projeccions en 3D i de la situació del procés de digitalització a Catalunya. L’última part de la investigació es centra en un estudi de cas, el Cinema Truffaut de Girona. Es fa una síntesi de la seva evolució històrica i la seva singularitat de ser l’única sala d’exhibició cinematogràfica en versió original que hi ha a Catalunya fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana. S’analitza el model d’exhibició alternativa amb suport públic que suposa el Cinema Truffaut i es fa un anàlisi de dades per valorar els seus resultats, viabilitat i impacte en el panorama cinematogràfic de la ciutat de Girona. / El proceso de digitalización de la industria cinematográfica ha afectado de forma profunda las dinámicas profesionales de los ámbitos de la producción, la distribución y la exhibición. La investigación analiza los orígenes y evolución del cine digital así como la implantación de la reconversión digital en el sector de la exhibición. Se realiza un recorrido por las diversas fases de desarrollo de la tecnología digital en los cines: desde la definición de unos protocolos técnicos universales, hasta las vías de financiación que han hecho posible el proceso. También se analiza como se han transformado los mecanismos de la distribución y la exhibición cinematográfica en este nuevo contexto de convergencia digital. La investigación se focaliza especialmente en las políticas públicas de apoyo a la digitalización y en la implicación y responsabilidad de las administraciones en fomentar y financiar estos cambios en el sector cinematográfico. Además, se estudia la relevancia que las proyecciones en 3D y los llamados contenidos alternativos tienen en el futuro de la exhibición, y de qué forma estos cambios afectan a los cines independientes, sobretodo en el contexto europeo. El estudio analiza la evolución de la exhibición cinematográfica en Cataluña entre los años 2000 y 2013. A partir de datos oficiales del Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), se recogen sistemáticamente todos los aspectos esenciales que permiten realizar una radiografía del sector de la exhibición durante el s.XXI. De esta forma, se estudia la evolución del número de cines y pantallas, el modelo de sala cinematográfica y su capacidad, las oscilaciones en el volumen de espectadores de cine o la evolución de los precios y las recaudaciones. Además, se analiza el cine en versión original, la distribución territorial de las salas, la presencia de las distintas lenguas oficiales en el cine así como las proyecciones tridimensionales y la situación del proceso de digitalización en Cataluña. La última parte de la investigación se centra en un estudio de caso, el Cine Truffaut de Girona. Se realiza una síntesis de su evolución histórica y su singularidad al ser la única sala de exhibición cinematográfica en versión original que hay en Cataluña fuera de Barcelona y su área metropolitana. Se estudia el modelo de exhibición alternativa con apoyo público que supone el Cine Truffaut y se realiza un análisis de datos para valorar sus resultados, viabilidad e impacto en el panorama cinematográfico de la ciudad de Girona. / The process of digitization of film industry has deeply affected professional dynamics in the areas of production, distribution and exhibition. The research analyzes the origins and evolution of the digital cinema as well as the implementation of the digital conversion in the exhibition sector. It explains the different phases of the development of digital technology in cinemas: from the definition of universal technical protocols, to avenues of funding that made possible the process. And it also analyzes how the mechanisms of distribution and the film exhibition are transformed in this new context of digital convergence. The research focuses especially on public policies to support digitization and the involvement and responsibility of the authorities to promote and finance these changes in the film industry. In addition, explores the relevance that projections in 3D and alternative content will have in the future of the exhibition, and in what form these changes affect the independent cinemas, especially in the European context. The study analyzes the evolution of the film exhibition in Catalonia between 2000 and 2013. Based on official data from the Institut Català de les Empreses Culturals of the Generalitat de Catalunya (ICEC), systematically collects all the essential aspects that allow to perform an accurate display of the sector during the 21st century. In this way, it explores the evolution of the number of cinemas and screens, movie theatre models and capacity fluctuations in the volume of viewers of film or the evolution of prices and revenues. In addition, discusses cinemas in original version, the territorial distribution of the screens, the presence of the different official languages as well as three-dimensional projections and the situation of the process of digitization in Catalonia. The last part of the investigation focuses on a case study, the Cinema Truffaut of Girona. It explains a synthesis of his historical evolution and its uniqueness as the only cinema with exhibition in original version that exists in Catalonia outside Barcelona and its metropolitan area. The research focuses in the model of alternative exhibition with public support that Cinema Truffaut means. A data analysis is carried out to assess their results, feasibility and impact on the cinematic panorama of the city of Girona.

Resumo: O objetivo desta pesquisa é abordar as potencialidades cênicas do corpo acrobata durante o início do século XX na Rússia. Para tanto, foram adotadas como referência as experimentações cênicas do encenador epedagogo Vsévolod Emilievitch Meierhold, consolidadas nas duas encenações de Mistério-Bufo (1918 e1921), dramaturgia de Vladímir Maiakóvski. No primeiro capítulo, Opensamento russo eodesejo do corpo acrobata: final do século XIX einício do XX, o intuito é contextualizar efundamentar aaproximação das artes circenses eteatrais na Rússia em tal período. O capítulo aborda opensamento russo eoideal de "novo homem", que encontrou sua expressão nas artes e na literatura. As atividades de Meierhold eMaiakóvski estão atreladas a essa conjuntura. No segundo capítulo, Ocorpo acrobata na pedagogia de V. E. Meierhold, oobjetivo é abordar o trabalho pedagógico meierholdiano nos anos que antecederam a Revolução de 1917, sob a ótica do processo de "cirquização" do teatro. Aobra de Meierhold apresenta um vasto material de investigação sobre oassunto eengendra não só transformações no espetáculo teatral como influencia diversos grupos eartistas do período. Por fim, no terceiro capítulo, A "cirquização" do teatro: Mistério-Bufo (1918 e1921), de Meierhold-Maiakóvski, procurou-se analisar acondição do corpo acrobata na obra enas encenações. Detecta-se nos espetáculos princípios eprocedimentos experimentados por Meierhold nos anos pré-revolucionários, bem como a apropriação eutilização de elementos circenses. Este trabalho revela que, na Rússia, grande parte dos artistas eintelectuais se voltou para as atividades circenses no início do século XX, já que nesse momento havia o desejo do "novo homem", o herói eslavo harmônico e belo. A destreza, o vigor e a audácia do acrobata casa perfeitamente com tal ideia e, não por acaso, os ... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: The scope of this work is to discuss the acrobatic body‟s scenic potentialities during the beginning of the 20th century in Russia. To this end, it was adopted as a reference the scenic experimentations from the theater director and educator Vsevolod Emilievitch Meyerhold, which are consolidated in both staging of Mistery-Bouffe (1918 and 1921), dramaturgy of Vladimir Mayakovsky. In the first chapter, The Russian thought and the desire of the acrobatic body: end of 19th century and beginning of 20th century, the purpose is to contextualize and base the approach of the circus and theater arts in Russia in the mentioned period. The chapter addresses the Russian thought and the "new man" ideal, which has found its expression in the arts and literature. The activities of Meyerhold and Mayakovsky are coupled to this conjuncture. The second chapter, The acrobatic body in the pedagogy of V. E. Meyerhold, the purpose is to address the meyerholdian pedagogical work during the years that precede the Russian Revolution of 1917, from the perspective of the "circus-becoming" theater. Meyerhold‟s play shows a vast material of research about the subject and engenders, not only transformations in the theatrical play, but it also influences various groups and artists from that age. Finally, in the third chapter, The "cirquization" of the theater: Mystery-Bouffe (1918 and 1921), of Meyerhold-Mayakovsky, it was attempted to analyze the acrobatic body condition in the play and staging. There are in the plays principles and procedures already experimented by Meyerhold during the pre-Revolutionary years, as well as the ownership and usage of circus elements. This work reveals that in Russia, the majority of artists and the intelligentsia were focused on the circus activities in the beginning of the 20th century, since in that moment there was the desire of a "new man", the harmonic and ... (Complete abstract click electronic access below) / Orientador: Mario Fernando Bolognesi / Coorientador: Maria Thais Lima Santos / Banca: Angela de Castro Reis / Banca: Lúcia Regina Vieira Romano / Mestre

Barcelona es escogida hoy por muchos skaters de todo el mundo como una ciudad de preferencia para vivir o visitar, pues ofrece, casualmente gracias a su arquitectura y al diseño del espacio urbano, gran cantidad de espacios ideales para la práctica del skateboarding. De esta manera, muchos espacios urbanos son reinterpretados por skaters dando lugar a nuevos usos y significados. Esta investigación se centra en el estudio sobre el desarrollo de esta práctica cultural en la ciudad de Barcelona. Partiendo de métodos tradicionales de la Antropología, como la observación distante y la observación participante, las entrevistas en profundidad, los relatos de vida y las fuentes documentales (bibliográfica, archivística y internet), el investigador ha querido presentar una etnografía como estudio de caso para estimular el debate teórico en torno a temas como la cultura y la identidad en un contexto urbano marcado por la Globalización.

This thesis examines the position of Barcelona’s Gran Teatre del Liceu within Barcelona’s cultural lanscapeas a means of exploring its modern-day role as one of Europe’s most important opera houses. Other studies of the Liceu have provided extensive historical narratives, but have rarely considered any kind of sociological or cultural theory when analysing the theatre’s role in the city. Chapter 1 explores the Liceu in Spanish and Catalan literature and dramaturgy and questions its role as a representative of upper-class Barcelona culture, and the changes this role has undergone over the course of Spain’s transition to democracy. The Liceu’s location in the adjacent Raval district is examined in Chapter 2: the area has undergone considerable physical and demographic changes over the last decades, and the opera house’s relationship to this area and the larger Barcelona context is discussed in some detail. The third chapter contextualises the Liceu within the wider Catalan cultural panorama and examines the impact of the recession in Spain, which has greatly affected cultural spending, and consequently the theatre’s programme. This problem has been aggravated by an awkward, opaque system of management; the thesis provides examples and analysis of the difficulties the theatre experienced between 2010 and 2013. The final chapter seeks to underline the efforts of the artistic direction to make the Liceu a referent of modern European operatic productions, with three case studies of stagings that represent modern interpretations of opera by contemporary Catalan directors. These works have been chosen as representative of the Liceu’s determined modernisation of the operatic spectacle and of its commitment to local artists. The thesis aims to present a more critical view of Barcelona’s opera house that goes beyond chronological narrative and anecdote in depicting the modern-day situation of the institution and its place in the Barcelona context.

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi sorgeix de diverses consideracions. En primer lloc, si bé les referències a l'ús del llenguatge en les obres de H. Pinter són relativament abundoses en la critica corresponent, la major part se centren en el que s'anomena la textura del llenguatge. Això suposa deixar de banda l'estructura dels diàlegs i, per tant, passar per alt el tret distintiu de qualsevol text dramàtic: el seu caràcter interactiu. D'altra banda, aquesta no és una tendència exclusiva de la critica pinteriana. sinó que, en general, hi ha una manca d'estudis sobre l'estructura del diàleg dramàtic. En aquest marc, l'aportació principal de la tesi consisteix a proposar una via d'aproximació alternativa a la producció teatral pinteriana a partir de l'anàlisi detinguda de l'estructura dels seus diàlegs. L'objectiu fonamental de l'anàlisi consisteix a tractar de demostrar que la producció teatral de Pinter tematitza el llenguatge, tot entenent-lo com a mecanisme de poder, susceptible de ser utilitzat per tal de negociar rols i relacions, així com per construir versions de la realitat i mirar d'imposar-les als altres. Aquest objectiu s'assoleix mitjançant l'anàlisi detallada dels diàlegs de sis textos de Pinter provinents de diferents moments de la seva carrera: The Room (1957), The Birthday Party (1957), The Caretaker (1960), The Homecoming (1965), Old Times (1971) i Mountain Language (1988).Per delimitar encara més l'objecte d'estudi, la tesi parteix de les tres funcions del diàleg dramàtic que la semiologia contemporània considera bàsiques: la deictica, la referencial i la pragmàtica. La tercera, que és fonamental en qualsevol obra dramàtica ja que és responsable que el diàleg n'encarni l'acció, assoleix una prominència insòlita en la producció teatral de Pinter fins a principis dels anys 80, prominència que respon precisament a l'intent per part de l'autor de tematitzar una preocupació fonamental pel llenguatge com a mecanisme constructor de relacions i de realitats. En la tesi se suggereix que en l'obra dramàtica de Pinter fins a la dècada dels 80 es produeix un fenomen de desautomatització de la funció pragmàtica que la fa especialment tangible, la problematitza. També s'apunta que aquesta innovació formal és la principal causant de la idiosincràsia dels diàlegs pinterians i, també, allò que pot explicar bona part de la història de la recepció critica de la producció teatral de l'autor.És precisament per tal de respectar aquesta idiosincràsia i, alhora, dur a terme l'objectiu abans mencionat, que les eines que s'apliquen a l'estudi de l'estructura dels diàlegs pinterians provenen de l'anàlisi del discurs: es tracta dels conceptes fonamentals de la teoria dels actes de parla, del principi de Cooperació de H.P. Grice i les diverses possibilitats de transgressió de les seves màximes, del treball de J. Laver sobre la comunicació fàtica, del sistema (pro)nominal i la seva càrrega funcional, i del Principi de Cortesia de G.N. Leech.L'ús d'aquest model analític aporta nova llum sobre els textos pinterians seleccionats i permet d'assolir l'objectiu de la tesi anteriorment esmentat. Així, l'anàlisi de The Room mira de proporcionar una alternativa a les lectures de caire simbòlic que se"n solen fer, tot argumentant que es tracta d'una obra pionera des del punt de vista de l'exploració pinteriana del llenguatge com a mecanisme constructor de relacions i de versions de la realitat. De fet, Rose, el personatge principal, encarna un prototip dins de la producció teatral de Pinter: el del personatge que utilitza el llenguatge per construir una versió de la realitat i tractar d'imposar-la als altres. De The Birthday Party cal destacar-ne l'anihilació lingüística a què es veu sotmès Stanley en l'escena de l'in- terrogatori, que arrenca d'arrel el pilar bàsic de la seva existència: el llenguatge, l'eina que li permet de construir mons alternatius per mitigar el seu sentiment de fracàs en el present. Durant l'interrogatori, Goldberg i McCann posen en joc un seguit de recursos verbals per tal de crear una ficció comunicativa que els permeti obligar Stanley a acceptar el paper subordinat de simple "contestador" i, finalment, reduir-lo a la impotència lingüística. L'acció de The Caretaker se centra en el procés d'exploració mútua entre Aston, Mick i Davies, procés en el qual cadascun fa ús d'estratègies d'interacció verbal clarament diferenciades: des de la falta de perspicàcia lingüística d'Aston al control absolut dels recursos verbals de Mick, passant per les limitades i repetitives estratagemes de Davies. L'obra s"estructura al voltant del doble motiu contacte/separació, si bé, com demostra l'anàlisi corresponent, no es tracta d'una equivalència unívoca entre paraula i contacte, silenci i separació.The Homecoming és una de les peces més complexes i controvertides de l'autor. Pinter hi explora l'ús del llenguatge en la construcció d'estructures de poder en l'entorn familiar i en el context de la relació entre els dos sexes, tot apuntant al fet que el repartiment de rols que s'hi sol produir és el resultat d'una lluita pel poder en què el llenguatge, com a mediatitzador de la realitat, juga un paper fonamental. La peça gira a l'entorn de l'encontre entre dues unitats familiars cadascuna de les quals conté una veu subversiva: Lenny i Ruth. L'acostament que protagonitzen al llarg de l'obra culmina amb la construcció d'una nova estructura familiar amb ells al centre. Però la seva victòria està basada en una ambigilitat radical que posa en qüestió el paper subversiu que juguen durant bona part de l'obra: a l'últim, no són capaços de transcendir uns esquemes apresos i imbricats en el propi llenguatge. En The Homecoming també es consolida el recurs consistent en la narració o construcció verbal de versions del passat per part dels personatges amb intencions estratègiques en el present. Aquest recurs es detecta ja, fragmentàriament, en The Room, i va en augment en la producció teatral pinteriana fins que assoleix un punt culminant en Old Times. En aquesta obra, el passat té una existència purament verbal, i Kate, Deeley i Anna, per torns, s'erigeixen en narradors dels vells temps. Les diverses versions del passat, per tant, no són més o menys "certes", sinó que totes exemplifiquen el tema tipicament pinterià de la construcció verbal dels fets segons les necessitats estratègiques del present. En definitiva, en l'anàlisi d'Old Times ha resultat imprescindible insistir en l'enorme pes de la funció pragmàtica: els discursos narratius dels tres personatges són, sobretot, actes de parla i, per tant, el seu principal mitjà d'interacció.En les cinc peces comentades fins ara, i en especial en Old Times, la realitat se'ns presenta com a inconstatable sotmesa a una multiplicació incansable de construccions verbals per part dels personatges. En canvi, les obres politiques de Pinter posteriors a 1980, com ara Mountain Language, posen de manifest un element de ruptura fonamental, ja que si bé el llenguatge com a constructor de relacions i de realitats continua sent la preocupació central del dramaturg, la seva actitud davant d'aquest fenomen sembla haver variat: ara és un atribut exclusiu dels representants de l'estat represor, i és presentat com un mecanisme de control i de manipulació que cal denunciar i condemnar. Paral.lelament, es produeix una reivindicació de la importància de la funció referencial com a via d'expressió de realitats verificables i indubtables, com ara la repressió i la tortura. / This thesis puts forward an alternative approach to the study of language in the plays or Harold Pinter which is based on the analysis of the structure of dramatic dialogue. Six plays by Pinter are selected from different points in his career ("The Room" (1957), "The Birthday Party" (1957), "The Caretaker" (1960), "The Homecoming" (1965), "Old Times" (1971), and "Mountain Language" (1988)), and their dialogue is analysed by means of tools derived from Discourse Analysis: the basic notions in Speech Act theory, H.P. Grice's Cooperative Principle, J. Laver's work on phatic communion, the functional load of the (pro)nominal system, and G.N. Leech's PoIiteness Principle. It is argued that in Pinter's work for the stage language is presented as a power device, as the means through which characters negotiate roles and relationships, and also construct versions of reality which they attempt to impose on others. Such a view of language becomes thematised in Pinter's drama. In his output up to 1980, the thematisation of verbal interaction is reflected in a foregrounding of the pragmatic function of dramatic dialogue which, it is claimed. may account for the frequently mentioned idiosyncratic nature of Pinter's language, as well as for much of the history of the critical reception of his work, Language as power is still the playwright's major concern after 1980, but as his plays have become openly politicised, so they have begun to insist on the value of the referential function as the means to express unquestionable realities, such as torture. The strategic exploitation of the pragmatic function is presented in Pinter's post-1980 plays, such as "Mountain Language", as a tool for political manipulation and oppression and, thus, as a phenomenon to be denounced and condemned.

L'esport escolar es presenta com una activitat social que contribueix a la formació integral dels joves i es converteix en un complement útil i necessari per a l'educació. El subjecte que participa en aquestes activitats és un menor d'edat. La seva condició de subjecte en desenvolupament justifica una protecció especial per a garantir el seus drets. Els poders públics han incorporat mesures encaminades a protegir i promocionar el desenvolupament personal i social del menor en l'esport. Aquestes mesures de caràcter educatiu s'han convertit en dret positiu en el nostre ordenament. Esbrinar com s'ha ordenat el dret educatiu en l'esport escolar ha estat un primer objectiu, concluint-se que seria necessària una normativa harmonitzada que regís el desenvolupament d'aquesta activitat. L'objectiu final d'aquest estudi ha estat proposar continguts susceptibles de convertir-se en normes d'actuació que garanteixin, la protecció educativa del menor en l'esport escolar / El deporte escolar se presenta como una actividad social que contribuye a la formación integral de los jóvenes y se convierte en un complemento necesario para la educación. El sujeto que participa en estas actividades es un menor de edad. Su condición de sujeto en desarrollo justifica una protección especial para garantizar sus derechos. Los poderes públicos han incorporando medidas encaminadas a proteger y promocionar el desarrollo personal y social del menor en el deporte. Estas medidas de carácter educativo se han convertido en derecho positivo en nuestro ordenamiento. Averiguar como se ha ordenado el derecho educativo en el deporte escolar ha sido el primer objetivo, concluyendo que sería necesaria una normativa armonizada que rigiera el desarrollo de esta actividad. El objetivo final de este estudio ha sido proponer contenidos susceptibles de convertirse en normas de actuación que garanticen la protección educativa del menor en el deporte escolar. / The school sport is presented as a social activity that contributes to the integral formation of young people, and becoming a necessary complement to education. The subject who participates in these activities is a minor. His status as a developing subject justifies a special protection to ensure their rights. Public authorities have got incorporated measures to protect and promote the personal and social development of children in sport. These educational measures have become positive law in our legal system. Find out as ordered the right education in school sport has been the first objective, concluding that would require harmonized rules to govern the development of this activity. The ultimate goal of this study was proposing contents that could become norms for action that will ensure the educational protection of minors in school sport.

La pràctica esportiva de l’handbol pot tenir com a conseqüència directa l’escurçament de la musculatura isquiosural. Aquest efecte, de retruc, pot afectar a l’estructura osteo-muscular de la zona lumbo-pelviana del jugador esdevenint un factor de risc de diferents situacions patològiques: l’encunyament anterior dels cossos vertebrals, l’espondilòlisi, l’espondilolistesi, hèrnies discals lumbars i l’aparició del dolor. Un possible tractament preventiu d’aquest problema pot ser l’aplicació d’un programa de flexibilització isquiosural diari durant l’escalfament i en l’etapa final de l’entrenament que aconsegueixi normalitzar la regió lumbo-pelviana. És per això que es planteja el disseny d’un programa d’estiraments adaptat a l’handbol, basat en la tècnica d’estirament actiu en tensió activa en l’escalfament i d’Stretching en la tornada a la calma. Pel disseny d’aquest programa de treball s’ha realitzat una revisió bibliogràfica sobre l’aplicació de diferents programes de flexibilització en el món de l’esport per, a posteriori, consultar a un comitè d’experts mitjançant el mètode Delphi per fer-ne la ser seva avaluació. Aquest programa s’aplicà durant la temporada 2013-14 en l’equip juvenil de tecnificació del Futbol Club Barcelona (12 jugadors), al que s’han afegit 6 jugadors més de la mateixa categoria. El disseny de l’estudi, basat en un assaig clínic aleatori, es va estructurar en tres grups: un grup d’aplicació del programa de flexibilització proposat; format per 6 individus amb tecnificació (grup MT) i 6 individus que el complementaven de la mateixa categoria (grup T), i un grup control; format per 6 individus del programa de tecnificació (grup C), sense aplicació del programa de flexibilització. Es van avaluar: variables antropomètriques, d’exploració de la flexibilitat de la musculatura isquiosural, de mobilitat del tronc, discapacitat física, presència de dolor lumbar, paràmetres radiològics i electromiogràfics per determinar l’efecte de l’aplicació del programa d’estiraments sobre la regió lumbo-pelviana. Es van mesurar les diferències entre els tres grups mitjançant l’increment de les mitjanes de les variables estudiades amb la prova d’U de Mann-Whitney i, per avaluar la magnitud de l’efecte, calculant la δ de Cohen. Després de 6 mesos d’intervenció s’ha pogut observar una tendència cap a una millora, encara que no estadísticament significativa, de la majoria dels paràmetres relacionats amb l’estabilitat i la flexibilitat de la regió d’estudi, que apunten com a futures línies d’investigació a ampliar el temps d’estudi per recavar més dades, i a recomanar la prescripció d’aquests estiraments com a eina preventiva de patologies lumbo-pélviques en el món de l’handbol.

El presente estudio pretende observar los efectos producidos por cuatro programas educativos (psicomotor, cooperación, cooperación-oposición y oposición) sobre las relaciones interpersonales. Esta investigación-acción se realizó con una muestra de 78 alumnos de tercero de educación primaria. El instrumento utilizado, a tal efecto, fue el cuestionario sociométrico, que se implementó anterior y posteriormente a cada programa con los tres grupos de estudio. Los resultados obtenidos mostraron que cada uno de los dominios de acción motriz genera efectos positivos y negativos sobre las variables que afectan a las relaciones interpersonales, produciendo tendencias diferentes en los alumnos en función del género y de la procedencia cultural. En este sentido, este estudio confirma que la Educación Física puede contribuir a la educación de las relaciones interpersonales, y promover escenarios de aprendizaje basados en la igualdad de oportunidades del alumnado evitando las discriminaciones por razón de género, procedencia cultural, competencia motriz o estatus social / El present estudi pretén observar els efectes produïts per quatre programes educatius (psicomotor, cooperation, cooperation-oposició i oposició) sobre les relacions interpersonals. Aquesta recerca-acció es va realitzar amb una mostra de 78 alumnes de tercer d'educació primària. L'instrument utilitzat a tal efecte tal, fou el qüestionari sociomètric, que es va implementar anterior i posteriorment a cada programa amb els tres grups d'estudi. Els resultats obtinguts van mostrar que cada un dels dominis d'acció motriu gènere efectes positius i negatius sobre les variables que afecten a les relacions interpersonals, produint tendències diferents en els alumnes en funció del gènere i de la procedència cultural. En aquest sentit, aquest estudi confirma que l'Educació Física pot contribuir a l'educació de les relacions interpersonals, i promoure escenaris d'aprenentatge basats en la igualtat d'oportunitats de l'alumnat evitant les discriminacions per raó de gènere, procedència cultural, Competència motriu o estatus social / The object of the study is to understand the effects of four educational programs (psychomotor, cooperation, cooperation-opposition and opposition), on interpersonal relations among students. This action research project was realise on a sample under study consisted of 78 students (42 girls and 36 boys) divided into three study groups which were classes of third year of primary students. The instrument used to carry out the study was a sociometric questionnaire, which was implemented prior to, and after finishing each teaching unit or module in each of the groups under study. The study results showed that motor actions generate both positive and negative effects on variables that may affect interpersonal relationships. The effects generated among students vary according to gender and cultural background. This study confirms that physical education can contribute to the education of interpersonal relationships, and also can promote learning scenarios based on equal opportunities for all students avoiding discrimination based on gender, cultural background, motor competence, or social status

Este trabajo se centra en analizar la relación que se estableció entre el poder imperial y los espectáculos públicos (ludi circenses, theatrici, munera y uenationes) en Occidente durante la Antigüedad Tardía. El soberano romano controló todos los medios de producción de los ludi a fin de asegurar una exhibición regular y sin problemas. El resultado de esta política fue un monopolio imperial sobre los juegos con una finalidad propagandística y de distracción de masas. A este respecto, estudiamos las leyes promulgadas por los diversos emperadores de los siglos IV y V (recogidas en el Codex Theodosianus y en el Corpus iuris ciuilis) a través de las cuales se regularon todas estas manifestaciones lúdicas. Igualmente, examinamos el tema de la construcción y restauración de circos, teatros y anfiteatros durante esta época, actividades que también constituían una prerrogativa exclusiva del soberano. Por otro lado, estudiamos el calendario lúdico y la teología de la victoria imperial en relación con los ludi.Otra cuestión muy importante es la relativa a la organización de los espectáculos, tema en el que hacemos una distinción entre los ludi organizados por el prefecto urbano y sus subordinados, las editiones senatoriales ofrecidas por los magistrados, y los espectáculos celebrados en los municipios. Asimismo, abordamos la problemática de la secularización de los juegos, dentro de la cual tienen una importancia primordial los testimonios y críticas que los Padres de la Iglesia destinaron a todas estas manifestaciones. Esto motivó la aparición de una serie de leyes (entre finales del siglo IV e inicios del V) que convirtieron los espectáculos paganos en un fenómeno completamente laico. Finalmente, estudiamos la continuidad de los juegos romanos durante las monarquías germánicas (hasta su desaparición a lo largo del siglo VI), señal inequívoca de que estas exhibiciones fueron una de las características más importantes de la civilización romana.

El deporte es uno de los grandes temas que más interés despierta en la sociedad de nuestro tiempo. Todos los medios de comunicación le dedican un espacio importante, junto a otras cuestiones como la ecología, la crisis económica o cualquiera de los diversos escenarios de tensión político-militar (Oriente Medio, Balcanes). Por todo ello creo que es interesante llevar a cabo un estudio del deporte en edad escolar, ya que los niños y las niñas son los hombres y mujeres del futuro, los deportistas del siglo XXI. Parto del principio que el deporte no puede considerarse un simple hecho natural, sino una actividad social determinada por un marco cultural, económico y político que la hace posible, por lo que los hábitos deportivos de los niños y las niñas vendrán determinados por las condiciones socioeconómicas de que disfruta su entorno familiar y por el marco de las relaciones sociales en que se desenvuelven. Indicadores como la clase social, el tipo de educación, el nivel de ingresos, la edad, el sexo, etc., ponen de manifiesto la existencia de distintos niveles de exposición y acceso a las actividades deportivas por parte de los diferentes grupos sociales. Puede concluirse, por tanto, que el grado de participación en actividades deportivas de un individuo o grupo social viene determinado por el grado de exposición y acceso a tales actividades. A la hora de analizar la bibliografía disponible sobre la materia, he podido comprobar que los trabajos de investigación los modos de vida y el uso del tiempo en los niños y las niñas de 7 a 12 años son relativamente escasos. A pesar del creciente interés sobre tal franja de edad, la mayoría de los estudios se concentran entre el nacimiento y los seis primeros años de vida. Cuando se trabaja con edades menores de siete años se supone que los contextos de vida más importantes de la infancia son la escuela y la familia, instituciones para las cuales existen diferentes instrumentos para evaluar su impacto en el desarrollo infantil. Más allá de estas edades, las cosas se complican en exceso porque los contextos de vida se diversifican enormemente. Por eso, los pocos trabajos que existen en edades que van más allá de los siete años se han realizado fundamentalmente desde la perspectiva sociológica. Tampoco existen estudios, al menos que yo conozca, sobre el deporte infantil desde el punto de vista del uso del tiempo, de la relación que pueda haber entre modos de vida y deporte y de los motivos por los que lo practican o dejan de practicarlo. Es por todo ello, y a partir de las consideraciones sobre el deporte expuestas anteriormente, que planteo las siguientes cuestiones globales: ¿Practica deporte la infancia de hoy en día? ¿Qué tipo de deporte? ¿Dónde? ¿Qué relación tiene, si la hay, entre el tipo de escuela, de familia, de barrio o de ciudad? ¿Hay diferencias remarcables entre los deportes que practican los niños y las niñas? ¿Por qué abandonan la práctica deportiva? ¿Existen diferencias entre la infancia de Barcelona y la de las comarcas de Girona? Este trabajo intenta responder a toda esta serie de preguntas basándose en la descripción de los contextos reales de vida de la infancia de la ciudad de Barcelona y de las comarcas de Girona. Una parte del mismo se refiere directamente a los aspectos subjetivos que manifiestan las personas sobre sus condiciones de vida y, por tanto, sobre aquellos aspectos que psicológicamente -es decir, subjetivamente- son vividos como positivos o negativos junto con la descripción de las actividades con las que ocupan su tiempo, en este caso la actividad física en general y las deportivas en particular. En cuanto a la estructura, podríamos decir que la presente tesis consta de dos partes diferenciadas. La primera parte es un capítulo dedicado a reflexionar en tomo al deporte desde una perspectiva histórica. En él intento hacer una reflexión de la actividad física y del deporte en general y del deporte escolar en particular, sin olvidar la perspectiva deportiva Infantil desde el punto de vista de género. Creo, en ese sentido, que la época franquista marcó profundamente los fundamentos de la educación física y del deporte de nuestro país; al tratarse de una educación física donde reinaba una estricta separación de sexos, estableció unas netas diferencias entre los roles que se asignaban a "lo masculino" y "lo femenino", una compartimentación que sigue todavía vigente. La segunda parte de este trabajo viene constituida por ocho capítulos, del dos al nueve. El capítulo dos es el dedicado al planteamiento y diseño de la investigación y en él explicamos todo lo que hace referencia a los objetivos y la metodología de la investigación; la muestra, sujetos y características de la muestra; el procedimiento y el análisis de los resultados, tanto de la ciudad de Barcelona como de las comarcas de Girona. En el capítulo tres analizaremos los modos de vida de la infancia de 7 a 12 años de las comarcas de Girona y de la ciudad de Barcelona; las variables que diferencian los modos de vida y, a partir de los datos obtenidos, se establecerán las semejanzas y las diferencias que puedan encontrarse. También se analizarán las actividades que realiza la Infancia de 7 a 12 años tanto de las comarcas de Girona como de la dudad de Barcelona. En el capítulo cuatro se analizan todos los datos y todas las variables de las encuestas realizadas en las comarcas de Girona. Consta de diferentes apartados: actividad deportiva en general, tipos de deporte, actividad deportiva y tipos de población, actividad deportiva y tipos de escuela, actividad deportiva y modos de vida, actividad deportiva y género, relación entre el nivel socio-profesional de las familias y la práctica deportiva de sus hijos y de sus hijas. En el capítulo cinco se analizan todos los datos y todas las variables resultantes de las encuestas realizadas en la ciudad de Barcelona. Consta de los apartados del capítulo dedicado a las comarcas de Girona con algunas variantes debido a que los contextos son algo diferentes. Barcelona es urbana al den por cien y es una gran ciudad, las comarcas de Girona tiene distintos tipos de hábitats -urbano, semi-urbano y rural- y no tiene ninguna gran ciudad, ya que el núcleo más importante es Girona capital y ésta sólo tiene 71.838 habitantes el año 1998. En el capítulo seis se comparan tos resultados de tos dos capítulos anteriores y se establecerán las semejanzas y las diferencias que puedan encontrarse. Al llegar a este punto me pareció muy interesante dedicar un capítulo, el siete, a analizar la motivación que les induce a escoger un deporte en detrimento de otro. Por último, los capítulos ocho y nueve están dedicados a las razones del abandono de la práctica deportiva y el deporte federado y de competición, respectivamente.