• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 522
  • 114
  • 52
  • 51
  • 39
  • 38
  • 23
  • 12
  • 8
  • 7
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 894
  • 194
  • 179
  • 169
  • 165
  • 163
  • 160
  • 159
  • 155
  • 141
  • 107
  • 103
  • 95
  • 79
  • 78
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
491

Movimiento moderno y los proyectos de las estaciones turísticas de Languedoc-Roussillon: La Grande-Motte y Port Leucate-Barcarès

Marez López, Izol Emilia 05 December 2012 (has links)
Esta tesis estudia las acciones que el gobierno francés llevo a cabo durante los años 60 para afrontar al turismo masivo de sol y playa. Estas acciones tuvieron como objetivo responder al desequilibrio económico del territorio francés. La tesis se centra en el análisis de los proyectos de dos estaciones turísticas de fundación ex - nihilo que forman parte de la Ordenación turística de litoral de Languedoc-Roussillon: La Grande-Motte y Port Leucate-Barcarès, proyectos en donde Jean Balladur y Georges Candilis, architectes en chef de las estaciones, manifestaron sus propias percepciones de la arquitectura moderna. El principal objetivo de la tesis es conocer valores, relaciones y aportaciones del Movimiento Moderno a la arquitectura y urbanismo de los casos de estudio. El análisis crítico de los proyectos abre la posibilidad de estudiar las repercusiones e influencia de los proyectos de las estaciones turísticas, al espacio turístico internacional. La tesis está estructurada en dos partes. La primera parte conforma un marco teórico e historiográfico explicando los temas que permitieron conocer el contexto en el que se desarrollaron los proyectos de las estaciones turísticas. La segunda parte, describe planes y proyectos con el propósito de estudiar la aplicación de los principios modernos en su concepción urbana-arquitectónica y analizar la posible adaptación de estos principios a la arquitectura del ocio. / This thesis examines the actions that the French government carried out during the sixties, to address the mass tourism of sun and beach. These actions were intended to respond to the economic imbalance of France. The thesis focuses at the analysis of the projects of two founding tourist resorts ex - nihilo as part of Coastal tourism management in Languedoc-Roussillon: La Grande-Motte and Port Leucate-Barcarès, projects where Jean Balladur and Georges Candilis, architectes en chef of the stations, expressed their own perceptions of modern architecture. The main goal of the thesis is to find values, relationships and contributions of the modern movement to architecture and urbanism of the case studies. Critical analysis of the project opens the possibility of studying the impact and influence of tourism station projects, to the international tourism areas. The thesis is structured in two parts. The first part forms a theoretical and historiographical framework explaining the issues that led to know the context in which tourist resorts projects were developed. The second part describes plans and projects to study the application of modern principles in urban and architectural design, and analyze the possible adaptation of these principles to the architecture of leisure.
492

El patrimonio cultural como marco estratégico de una revitalización urbana : Estudio de caso del entorno de la Estação Central de Belo Horizonte, Brasil

Villaça Diniz, Cláudia 02 February 2015 (has links)
The notion of destruction and conservation of urban heritage has passed through different generations and, until today, is present in the history of various cities around the world. The issue undertaken in this dissertation addresses to the complex relationship between different interests around the historical urban center and the urban revitalization practice, all focused in the problem of understanding the cultural heritage attributed value, considering also their social, economic and environment consequences within the city. lntervention processes often result in cities transformation into scenarios which, most of the time, leads to well-known process of gentrification. First, this dissertation blends several theoretical contributions of some city cases like Barcelona, Beirut, and Brazil's cities Salvador and Sao Paulo. In the second part of this dissertation, the Estaçao Central of Belo Horizonte city (Brazil) is adopted as the main case study, which as has gone through some important urban interventions during the last decade (2000-2010), offering an interesting and very recent example of urban intervention results. At the end of this dissertation an analysis of the selected experiences is made, trying to provide guidelines of future interventions attending the enhancement of cultural heritage, addressed to an urban policy based on a democratic management plan within a comprehensive and sustainable revitalization. / La destrucción y la conservación del patrimonio urbano es una cuestión que transita por distintas generaciones y, hasta hoy, se encuentra presente en la historia de varias ciudades del mundo. El tema emprendido en este trabajo aborda la compleja relación entre el centro urbano de interés histórico y las prácticas de revitalización urbana, con vista a comprender el valor que se atribuye al patrimonio cultural en dichas intervenciones, y sus consecuencias en la dinámica social, económica y ambiental de la ciudad. Los procesos de intervención, muchas veces, tienen como resultado la transformación de ciudades en escenarios, lo que, la mayoría de las veces, desemboca en procesos de gentrificación. El trabajo mezcla diversas contribuciones teóricas con algunos casos de estudio situados en Barcelona, Beirut, Salvador (Bahia) y Sao Paulo, vistos bajo la perspectiva de ampliar la comprensión de esas transformaciones en la actualidad. El entorno de la Estaçao Central, el 'bajo centro', en la ciudad de Belo Horizonte, Brasil, es adoptado como objeto empírico debido a su riqueza cultural, por haber pasado por algunas intervenciones urbanas en la última década, y aun así se encuentra en graves problemas de valoración de su patrimonio cultural. La construcción del apartado referencial teórico, juntamente con el análisis de las experiencias seleccionadas, forman un esquema para, al final, trazar directrices para enfrentar la cuestión central del trabajo, la puesta en valor del patrimonio cultural en el caso de estudio de Belo Horizonte, apuntando a una política urbana basada en la gestión democrática dentro de un plan de revitalización integral y sostenible.
493

The wildëor downtown : exploring wilderness remnants in urban America

Di Tommaso, Agostino 25 April 2014 (has links)
Proximity between urban realm and wilderness has been a salient feature of Northern American territorial patterns since European settlement. Even today such proximity, although drastically reduced, in some cases endures. Nonetheless, the topological relation betwen areas of extensive development and wild land is changing: if the history of urban America has been a history of cities in the wilderness, today vast urbanized regions frequently encompass wild enclaves, areas we look upon as wildernesses in the city. These wilderness remnants may be protected areas engulfed by urban growth, or areas that have not been developed due to their orographic or hydrographic features, or areas that have been developed and subsequently abandoned. Varying in form and physiographic features, they range from large natural systems to minute green interstices widespread in the urban fabric. Often linked with each other or with larger wildernesses beyond the confines of the urbanized area, they form what in this study we define as the urban wilderness system. Urban ecology has already delved into the sudy of these places, describing their relevance in maintaining environmental balance in metropolitan regions. Scientific literature has called for their conservation and brought them to centre stage of the debate on future urban development. Such studies are institutionalizing wilderness as an integral part of urban systems. Contextually, communities are demonstrating a growing interest in urban wilds as places for recreation. The use of these areas as alternatives to traditional urban open space has been promoted in response to the need to re-establish a rapport between city dwellers and "nature". In fact, in these areas it is possible to experience exploration and play, contemplation and reflection, in ways that are otherwise unfeasible in a metropolis. Such practices are institutionalizing urban wilderness as a new and distinctive kind of public space. However, the significance of urban wilds goes beyond their ecological and recreational value. We believe each remnant of wilderness in Northern American cities is a semantic reservoir, a place where the meanings that Northern American culture has attributed to nature manifest within an otherwise all-encompassing urbanity, islands of intense placeness emerging from the endless stretch of sprawling development. As the expansion of Northern American urban areas relentlessly continues, and cities further transcend the dimensional scale that had characterized them throughout history, urban wilderness remnants acquire immense relevance. In the synthesis of their ecological, functional, and semantic value, they become primary elements of the dispersed, polynucleated, territorial urban systems of tomorrow, capable of structuring the form and fostering the sense of place of the city in which they find themselves. This dissertation intends to develop this thesis by undertaking a study of the semantic substratum of the idea of wilderness in Northern America, and an exploration of the places within major Northern American cities that most vividly evoke such substratum. The work is composed of two parts. The first chapter of the first part examines the history of the idea of wilderness, the transformations of its connotations, and its significance in Northern American culture. The second chapter deals with the ambiguous meaning of the word natural and with the consequences of such ambiguity, and the dilemmas associated with the oxymoronic proposition of managing the wild as well as the conflicts related to wilderness preservation. The third chapter offers a tentative definition of urban wilderness and undertakes a description of its recurrent characteristics, developing a classification of wilderness remmants in the city. The second part employs the taxonomy created in the third chapter of the first part to examine fifteen case studies. Ordered in five chapters according to their dominant original landscape. / El término wilderness, en su uso común en lengua inglesa, se refiere a la condición de una parte del territorio en la que no se encuentra signo antrópico alguno. Por extensión semántica, la palabra se aplica también a cualquier área o conjunto de áreas que poseen esta condición. La palabra tiene además un denso sustrato de connotaciones que expresan el significado cultural que la wilderness ha asumido y asume. Este significado se revela especialmente profundo y complejo en Norteamérica, donde toda wilderness es un "frontier remnant", un residuo del ambiente natural que ha sido el escenario y al mismo tiempo el gran protagonista de la historia del continente. La relación de proximidad entre ciudad y wilderness es desde siempre uno de los aspectos más significativos y fascinantes de los procesos de asentamiento norteamericano. La progresiva transformación del territorio a fines productivos ha reducido solo parcialmente el contacto entre ambas: no muy lejos de algunos de los más extensos núcleos de población aún se conservan amplias extensiones de naturaleza incontaminada. Sin embargo, en muchos casos su recíproca relación topológica se encuentra invertida. Si la historia urbana americana es una historia de ciudad en la wilderness, hoy son los sistemas metropolitanos territoriales los que incluyen en su propia trama enclaves naturales, verdaderas y propias wilderness en la ciudad. Se trata de fragmentos cuya resiliencia en contextos urbanizados depende de circunstancias diversas: áreas cuyas características orográficas e hidrográficas hacen demasiado difícil o cara la explotación de las mismas; áreas potencialmente aprovechables pero inaccesibles; áreas sujetas a vínculos paisajísticos; áreas abandonadas de las que la naturaleza se vuelve a apoderar hasta borrar cualquier testimonio de su uso precedente. Diversas en cuanto a la forma y a las características físico-geográficas, se extienden -sin solución de continuidad en el factor de escala- desde las grandes emergencias geográficas hasta las más pequeñas inmergencias intersticiales que se insinúan capilarmente en el tejido de la ciudad, formando lo que en este estudio llamaremos el sistema de la wilderness urbana. Durante los cuatro decenios que nos separan de su nacimiento como disciplina, la ecología urbana ha dedicado estudios extensos a los sistemas de la wilderness urbana, explicando cómo estos ofrecen refugios necesarios para la biodiversidad e ilustrando detalladamente el importante papel que desempeñan en la conservación de los equilibrios ambientales de las regiones metropolitanas. Con autoridad y vehemencia, esa ha reivindicado la preservación de estos sistemas situándolos por primera vez en el centro del debate en torno a la ciudad contemporánea. En los mismos años ha surgido también un progresivo interés hacia la wilderness urbana como lugar de recreo. El uso de estas áreas como alternativa a los tradicionales espacios verdes públicos se está promoviendo en respuesta a la necesidad de restablecer el contacto entre ciudadano y naturaleza. En ellas se hacen posibles ciertas actividades de exploración y de ocio que difícilmente se podrían llevar a cabo dentro de los límites de la metrópolis, así como momentos de recogimiento para la reflexión y la contemplación en soledad. Las políticas implementadas en esta dirección institucionalizan la wilderness como un nuevo y peculiar tipo de espacio público. Pero el valor de la wilderness urbana trasciende todo esto y va mas allá. El presente estudio ve en cada fragmento de wilderness que queda en las grandes ciudades de EEUU y Canada un recipiente semántico que recoge los muchos significados que palabra ha adquirido a lo largo de la historia del subcontinente. Un lugar en el que estos significado pueden ser redescubiertos y comprendidos, que resiste como un baluarte en la ilimitadas manchas urbanas. En él se encuentran custodiados los valores colectivos que la cultura norteamericana ha atribuido a la naturaleza, es por tanto un lugar de concentración de sentido que se eleva a la categoría de auténtico y propio monumento. En estos primeros años del siglo XXI, que han visto la ciudad trascender la escala dimensional que le ha sido propia a lo largo de toda la historia para volverse progresivamente ciudad-territorio, extensión metropolitana continua, el sistema de la wilderness urbana puede asumir un rol muy relevante. En la síntesis de sus valores ecológicos, funcionales y simbólicos, se puede configurarse como un componente fundamental de los sistemas urbanos territoriales: cada una de sus partes puede convertirse un elemento primario de la estructura de la ciudad, capaz de dar forma y significado a su contexto. Nos hemos propuesto de corroborar esta tesis a través de una investigación que, apoyándose en aquellas que estudian la ecología o los usos a fines recreativos de la wilderness urbana, describa los aspectos morfológicos y los valores simbólicos de estos peculiares hechos urbanos en el contexto geográfico en el que asumen mayor relevancia geográfica y mayor profundidad semántica. El trabajo se compone de dos partes. En el primer capítulo de la primera parte se examina la historia de la idea de wilderness, la transformación de sus connotaciones, su valor específico en el contexto de la cultura norteamericana. En el segundo capítulo se afronta el significado ambiguo de la palabra natural y las consecuencias de dicha ambigüedad, las dificultades asociadas al propósito de restaurar ‘lo natural’ y a la problemática relativa a la conservación de ‘lo salvaje’. En el tercer capítulo se ofrece una definición de wilderness urbana y se describen las sus características recurrentes, y se presenta una clasificación de los fragmentos de wilderness en la ciudad en función de sus caracteres morfológicos, ecológico, del paisaje primario del que son expresión y las narraciones que evocan. En la segunda parte del trabajo se emplea la taxonomía expuesta en el último capítulo de la primera parte para examinar quince casos de estudio. Ordenados en función de los paisajes primarios de los que son expresión, (1) bosques, (2) praderas, (3) matorrales, (4) humedales y (5) desiertos, cada cual es un emblemático locus ferus atrapado en las redes de una gran metrópolis norteamericana / Il termine wilderness, nell’uso comune della lingua inglese, definisce la condizione di una porzione del territorio ove non è riscontrabile alcun segno antropico. Per estensione semantica, la parola si riferisce anche a ogni area che conserva tale condizione o all’insieme di tali aree. La parola possiede inoltre un denso substrato di connotazioni che esprimono il significato culturale che la wilderness ha assunto e assume. Tale significato si fa specialmente profondo e complesso in Nord America, ove ogni wilderness è un frontier remnant, ovvero un resto dell’ambiente naturale che è stato lo scenario e al tempo stesso il grande protagonista della storia del continente. La relazione di prossimità tra città e wilderness è da sempre uno degli aspetti più significativi e affascinanti dei processi insediativi nordamericani. La progressiva trasformazione del territorio a fini produttivi ha ridotto solo parzialmente tale contatto: non distante da alcuni dei più vasti centri abitati si conservano ancora ampi brani di natura incontaminata. In molti casi si è però invertita la loro reciproca relazione topologica. Se la storia urbana americana è una storia di città nella wilderness, oggi sono i sistemi metropolitani complessi a scala territoriale che includono nella propria trama enclavi naturali, vere e proprie wilderness nella città. Si tratta di frammenti la cui resilienza nei contesti urbanizzati è dipesa da circostanze diverse: aree le cui caratteristiche orografiche o idrografiche hanno reso troppo difficile o troppo caro lo sfruttamento, aree potenzialmente sfruttabili ma inaccessibili, aree soggette a vincoli paesistici, aree dismesse di cui la natura si é riappropriata sino a cancellare ogni testimonianza del loro precedente uso. Vari per forma e per tratti fisico-geografici, spaziano -senza soluzione di continuità nel fattore di scala- dalla grande emergenza geografica sino alla più minuta immergenza interstiziale che s'insinua capillarmente nell’abitato, formando ciò che in questo studio definiremo come il sistema della wilderness urbana. Nei quattro decenni che ci separano dalla sua nascita come disciplina, l’ecologia urbana ha dedicato approfonditi studi a questi sistemi, spiegando come essi offrano necessari rifugi per la biodiversità e illustrando con minuzia di particolari il loro importante ruolo nella conservazione degli equilibri ambientali delle regioni metropolitane. Con autorevolezza e veemenza ne ha rivendicato la conservazione portandoli per la prima volta al centro del dibattito sulla città contemporanea. Anche ma non solo in seguito a ciò, é sorto un progressivo interesse nella wilderness urbana come luogo di recreation. L’uso di queste aree come alternativa ai tradizionali spazi di verde pubblico si sta promuovendo in risposta alla necessità di ristabilire un contatto tra cittadino e natura. In esse sono possibili attività di esplorazione e di gioco che rarissimamente si sono potute svolgere dentro i confini della metropoli, così come momenti di raccoglimento per la riflessione e la contemplazione in solitudine. Tali politiche istituzionalizzano la wilderness come un nuovo e peculiare tipo di spazio pubblico urbano. Ma il valore della wilderness urbana americana va ancora oltre. Il presente studio vede in ciascun frammento di wilderness dentro la città un serbatoio semantico che raccoglie i molti significati che la parola wilderness possiede; un luogo ove tali significati possono essere riscoperti e compresi, che resiste come un baluardo nelle sterminate distese della macchia urbana. In esso si custodiscono i valori collettivi che la cultura nordamericana ha attribuito alla natura; luogo di concentrazione di senso, assurge al ruolo di vero e proprio monumento. In questi primi anni del secolo, che hanno visto la città travalicare definitivamente la scala dimensionale che gli è appartenuta durante l’intero corso della storia e diventare progressivamente città-territorio, distesa metropolitana continua, il sistema della wilderness urbana può assume un ruolo estremamente rilevante. Nella sintesi dei suoi valori ecologici, funzionali e simbolici, essa si configura come una componente fondamentale dei sistemi urbani territoriali, ciascuna sua parte come un elemento primario della struttura formale della nuova città capace d'informare e significare il suo contesto. Ci si è proposti di corroborare questa tesi attraverso una ricerca che, affiancandosi a quelle di chi ne sta studiando l’ecologia o l’uso a fini ricreativi, descriva i caratteri morfologici e i valori simbolici di questi peculiari fatti urbani nel contesto geografico ove esso assumono maggior rilievo geografico e maggior profondità semantica. Si vuole, in questo modo, contribuire a rivendicare il loro ruolo e aggiungere una dimensione finora inedita all’apologia del selvaggio nella città. Il lavoro si compone di due parti. Il primo capitolo della prima parte esamina la storia dell’idea di wilderness, la trasformazione delle sue connotazioni, e il suo specifico valore nel contesto della cultura nordamericana. Il secondo capitolo affronta l’ambiguo significato della parola natural e le conseguenze di detta ambiguità, i dilemmi associati alla ossimòrica proposizione di restauro della ‘naturalità’ e alle problematiche relative alla conservazione del ‘selvaggio.’ Il terzo capitolo offre una definizione di wilderness urbana e descrive le sue caratteristiche ricorrenti, e redige una classificazione dei frammenti di wilderness nella città in funzione del loro paesaggio primario, dei loro caratteri morfologici, del loro funzionamento ecologico, e delle narrazioni a cui rimandano. La seconda parte del lavoro impiega la tassonomia stilata nell’ultimo capitolo della prima parte per esaminare quindici casi studio. Ordinati in funzione dei paesaggi primari di cui sono espressione (1) foreste, (2) macchie, (3) praterie, (4) paludi, e (5) deserti, ciascuno è un emblematico locus ferus intrappolato nelle maglie di una grande metropoli nordamericana.
494

Espais latents : pràctiques artístiques contemporànies vers un urbanisme crític = Latent spaces : contemporary practices in art towards a critical urbanism

Serra Permanyer, Marta 03 February 2014 (has links)
Aquesta tesi explora les formes d’intervenció a l’espai urbà que relacionen l’art amb la transformació de les ciutats contemporànies. L’examen de diverses formes de creació emergents permet descobrir, a través del camp artístic, eines de creació i metodologies que contribueixen de forma crítica a percebre la transformació social del paisatge urbà. El principal propòsit consisteix en identificar un urbanisme alternatiu a partir de la mirada i intervenció de la pràctica artística actual compromesa amb la ciutat, reconeixent les pràctiques espacials creatives com a vies transdisciplinàries i inclusives a l’hora de dissenyar la ciutat, i a la vegada, com a veus crítiques que poden recordar diferents episodis de la història de l’urbanisme caracteritzats pel desig d’humanitzar l’espai urbà. La recerca parteix de l’exploració i entrevista de cinc casos d’estudi europeus, cinc artistes contemporanis que prenen com a objecte de treball la transformació urbana de la ciutat global. Són Jakob Kolding, Marjetica Potrč, Lara Almarcegui, Loraine Leeson i Sitesize. La seva aproximació urbana examina les tensions socioespacials derivades de dinàmiques de transformació de la ciutat contemporània, una transformació provocada o bé per la caducitat del funcionalisme del Moviment Modern en models utòpics de creixement il•limitat, o bé pels processos de renovació urbana més actuals que han contribuït a la ciutat dispersa i a la crisi en l’ús de l’espai públic. Els símptomes detectats per cada artista coincideixen en identificar, principalment, la pèrdua de vida a l’espai urbà així com l’exclusió dels propis ciutadans en el procés de definició del seu entorn. Per aquest motiu els cinc artistes assenyalen i intervenen en espais d’oportunitat, espais latents: zones suburbanes amb baixa copresència, espais comunitaris buits, descampats, espais públics infrautilitzats o barris en procés de gentrificació, manifestant en cada cas conflictes d’exclusió i segregació socioespacial, turistització, pèrdua de referències identitàries pròpies, estandardització d’usos, esborrament de la memòria del lloc i, especialment, manca de socialització a l’espai públic. Per tant, si els espais latents són espais urbans buits i sense ús, la hipòtesi d’aquesta tesi recau en què l’art pot transformar la condició de buit en espai públic, atribuint al gest artístic la capacitat generadora i projectora d’espai relacional. La tesi s’estructura en una primera part on s’introdueix la pràctica artística i la transformació urbana des de la mirada dels artistes, des dels referents compartits pels casos d’estudi corresponents als estudis sociològics, i finalment des de la història de l’arquitectura més pròxima a la mirada que planteja cada artista. El cos central de la tesi desplega els cinc casos d’estudi, on a propòsit de cada artista es pretén suggerir un nou tipus d’urbanisme latent: l’urbanisme socialitzant proposat per J. Kolding, l’urbanisme d’arrelament proposat per M. Potrč, el no-urbanisme proposat per L. Almarcegui, l’urbanisme comunitari per part de L. Leeson i l’urbanisme d’autoaprenentatge proposat per Sitesize. Prenent la seva obra com a pretext, serà possible repensar i qüestionar les formes actuals de projectar amb l’objectiu de reconèixer i identificar noves eines i processos de treball molt més empíriques. El resultat d’aquesta combinació de mirades presents serà útil per proposar una forma de projectar transdisciplinària i entesa com a procés obert i compartit, intensificant el coneixement crític cap a la història de l’arquitectura i potenciant els espais de socialització i d’autonomia pel ciutadà. Per tant, els espais latents seran espais físics en transició transformats pel gest poètic d’un artista, però també altres formes de projectar l’urbanisme i contrarrelats a recuperar d’algunes fractures de la història de la ciutat / The thesis "Latent spaces: Contemporary practices in art towards a critical urbanism" explores the forms of intervention in urban space that link art to the transformation of contemporary cities. By examining varying emergent forms of creation, it reveals, through the field of art, creative tools and methodologies that contribute critically to perception of the social transformation of urban landscapes. The main objective is to identify an alternative urbanism based on the perspective and intervention of current, city-committed artistic practice, acknowledging creative spatial practices as transdisciplinary and inclusive avenues for designing public spaces. In turn, these critical voices from the field of art can connect to various episodes from the history of the vein of urban planning that has sought to humanize urban space. The research begins by exploring five European case studies, with interviews of five emerging artists whose work focuses on the urban transformation of the global city: Jakob Kolding, Marjetica Potrč, Lara Almarcegui, Loraine Leeson and Sitesize. Their urban approach examines the socio-spatial tensions arising from the dynamics of transformation in the contemporary city, a transformation caused be it by the expiry of the functionalism of the Modern Movement in utopian models of unlimited growth or through more current processes of urban renewal, which have contributed to the disperse city and the crisis in the use of public space. Each of the artists concurs in identifying as symptoms the loss of life in urban space and the exclusion of the city’s inhabitants in the process of defining their environment. For this reason, the five artists identify and act in spaces of opportunity, latent spaces—suburban areas with low co-presence, empty community spaces, vacant lots, underused public spaces or neighborhoods undergoing gentrification—showcasing in each conflicts of exclusion and socio-spatial segregation, touristification, loss of own identity references, standardization of uses, loss of memory of the place and, above all, lack of socialization in public space. If public spaces are thus empty, unused spaces, the hypothesis of this thesis is art’s potential to alter the emptiness in public space, ascribing the ability to produce and project relational space to the act of creating art. This thesis begins with a first part introducing artistic practice and urban transformation from the perspective of the artists, from their shared references with urban sociology studios and finally from the history of the architecture that most closely matches each artist’s specific vision. The main body of the thesis elucidates the five case studies and seeks, with regard to each artist, to proffer a new type of latent urbanism: the socializing urbanism proposed by J. Kolding, the rooted urbanism proposed by M. Potrč, the anti-urbanism proposed by L. Almarcegui, the community urban planning proposed by L. Leeson and the self-taught urbanism proposed by Sitesize. Taking the work of these artists as a pretext, it becomes possible to rethink and question current design methods in order to discern and identify new tools and much more empirical processes. The result of this combination of urban perspectives will prove useful in proposing a cross-disciplinary form of planning conceived as an open and shared process, augmenting critical knowledge towards the history of architecture and promoting spaces for socialization and autonomy for city inhabitants. Latent spaces will thus be physical spaces in transition, transformed by the poetic gesture of an artist as well as by other forms of planning and counter-narratives to recover from some fractures in the history of the city
495

Urbanismo para la vida cotidiana : herrramientas de análisis y evaluación urbana a escala de barrio desde la perspectiva de género

Ciocoletto, Adriana 17 July 2014 (has links)
The main objective has been built a methodology of analysis and evaluation system at neighborhood scale on the incorporation of everyday experience in urban analysis support it with a theoretical and critical base, begun in the thesis of academy master. As background to the thesis lies within a continuous work in the field of research on the application of everyday experience in the analysis and evaluation from urban gender perspective that has been developed in different studies and research groups since 2005 and on which I have based the thesis of Master (2012). In the state of the art developed is confirmed that contemporary planning practice in widespread vision of everyday life from conception aside exclusively productive activities especially related to the care and reproduction of life. Since the sixties, feminist theory and gender studies have been those that have made a critical approach at this trend. In all this was not considered the experience of people. lt has been shown that the use of qualitative methods with a gender perspective can incorporate everyday experience in urban analysis. The methodology of the thesis has been primarily an empirical test of the developed research topic. On one side was performed theoretical and critical analysis of the literature reference and critical analysis of current planning practice in Catalonia in the European context. On the other hand, were made from case studies, the analysis and empirical evaluation of reality through the application of urban indicators with primary data extracted with three qualitative techniques : participant observation of the uses of urban space, participatory development and semi-structured interviews with people who use and techniques. Major Conclusions of the thesis have revealed that it is necessary to incorporate the dimension of everyday life in urban design to better meet the needs of people. Essential to this is an lnterdisciplinary, cross and interscalar labor between different actors. lt is also recommended to introduce assessment tools such as gender audits in analyzing urban spatial conditions at neighborhood scale from the experience of people. Finally, we still need give visibility and recognize the contributions of women to urbanism. / El objetivo principal de la tesis ha sido incorporar la dimensión cotidiana en el urbanismo a través de validar una metodología de análisis y evaluación urbana a escala de barrio desde la perspectiva de género y basada en datos cualitativos de la realidad, con una base teórica y crítica que la sustente, para que pueda ser utilizada en otras investigaciones y en la práctica urbanística. Como antecedente, la tesis se encuentra dentro de un trabajo continuo en el tema de investigación sobre la aplicación de la experiencia cotidiana en el análisis y evaluación urbana desde una perspectiva de género que se ha venido desarrollando en diferentes trabajos y grupos de investigación desde el año 2005 y sobre la cual se ha basado la tesis de Máster universitario (2012). En el estado del arte se ha confirmado que en la práctica urbanística contemporánea se ha generalizado la visión de la vida cotidiana desde una concepción exclusivamente productiva dejando de lado especialmente las actividades relacionadas con el cuidado y la reproducción de la vida. Además, no se ha considerado la experiencia de las personas como datos válidos a incorporar directamente en el análisis urbano. Las teorías feministas y los estudios de género han sido las que han aportado una mirada crítica a esta tendencia pero han quedado marginados respecto a otros abordajes. La investigación ha podido comprobar que a través de la utilización de metodologías cualitativas con perspectiva de género es posible incorporar la experiencia cotidiana en el análisis urbano. La metodología de la tesis doctoral se ha planteado fundamentalmente como una prueba empírica del tema de investigación desarrollado. Por un lado se realizó un análisis teórico y crítico de la bibliografía de referencia y el análisis crítico de la práctica urbanística vigente en Cataluña. Por otro lado, se realizaron a partir de estudios de casos, el análisis y la evaluación empírica de la realidad a través de la aplicación de indicadores urbanos con datos primarios extraídos con tres técnicas cualitativas: la observación participante de los usos del espacio urbano, dinámicas participativas y entrevistas. Las principales conclusiones de la tesis han permitido comprobar que es necesario incorporar la dimensión de la vida cotidiana en el urbanismo para responder mejor a las necesidades de las personas. Para ello es indispensable un trabajo Interdisciplinar, transversal e interescalar con los distintos actores. Además, se recomienda introducir herramientas de evaluación como las auditorias de género en el urbanismo que analizan las condiciones espaciales a escala de barrio desde la experiencia de las personas. Finalmente, se identifica aún la necesidad de hacer visible y reconocer las aportaciones de las mujeres al urbanismo.
496

Habitat, aménagement et gouvernance locale en Palestine : le cas de Naplouse

Abushosha, Suhail 15 May 2013 (has links) (PDF)
Ces dernières années, les villes Cisjordaniennes ont connu un développement urbain très dynamique mais cette urbanisation est aujourd'hui encadrée par des dispositifs législatifs et techniques hérités des périodes successives de colonisation qui ne sont plus adaptés à la ville contemporaine. Ce développement urbain anarchique s'est peu à peu inscrit dans les modes de pensée des acteurs locaux comme une nécessité justifiée par la situation géopolitique et ledéveloppement économique du pays. Le marché du logement s'est accru au point de devenir aujourd'hui une composante essentielle de la transformation des villes cisjordaniennes. Notre travail de recherche de six ans, dont les conclusions sont exposées dans cette thèse, a consisté à décrire puis analyser la réalité de ce marché qui soulève actuellement de nombreuses questions. En effet, le rythme soutenu de la construction de logements a laissé de côté des problématiques que nous avons souhaitées mettre en perspective ici. Ces processus interrogent tout d'abord la réalité et la cohérence de ce marché avec une offre qui doit correspondre à la demande tant sur le plan quantitatif que qualitatif. La situation du logement en Cisjordanie pose aussi la question de la structuration du tissu urbain qui transcende désormais les limites communales, les logiques foncières et les zones à risques. Enfin, se pose la question du cadre de vie pour les populations, le paysage urbain en devenir et la disparition d'une identité jusque là transmise en partie par l'habitat traditionnel. Ce travail de recherche appuyé par des entretiens et par la construction d'un véritable système d'informationsgéographiques a permis de vérifier l'adéquation entre d'un côté, le processus de production du logement et les volontés qui y sont associées, et de l'autre, la réalité du terrain et les enjeux réels du logement palestinien. L'absence de données géographiques et statistiques sur ce territoire nous a poussé à construire un outil complet d'analyse cartographique etdémographique permettant de décrire les phénomènes passés, d'analyser la situation présente et surtout de créer un modèle prospectif pour les horizons 2025 et 2050. A travers, le cas de la ville de Naplouse, il apparaît que les jeux d'acteurs constatés aujourd'hui, ne sont justifiés par aucune cohérence géographique ou démographique. A l'inverse, nous montrons ici que des logiques de marché intéressées sont à l'oeuvre, plaçant devant le fait accompli un cadrelégislatif et technique défaillant. Les conséquences, dès aujourd'hui visibles, constatées sur le terrain et cartographiées ici, interrogent sérieusement le caractère durable des villes cisjordaniennes. Ces résultats mettent en évidence un processus destructeur pour l'ensemble de l'armature urbaine de la Palestine et nécessite une réponse. La situation géopolitique et lagravité des risques identifiés nous poussent à proposer des préconisations pour la mise en place d'une véritable politique locale de l'habitat qui doit conditionner l'émergence d'une maîtrise urbaine. Portés par une gouvernance intercommunale à l'échelle de l'aire urbaine, nous décrivons un outil de planification et de programmation permettant à projet urbain depasser du marché du logement à la construction d'un véritable habitat
497

Espaces imaginés, espaces habités. Au-delà de la mondialisation : Téhéran, Rabat, New York, Paris

Bailly, Émeline 08 December 2009 (has links) (PDF)
La mondialisation est souvent associée à une homogénéisation et une standardisation des métropoles. Pour autant, des représentations urbaines singulières émergent. En questionnant la réalité des modèles internationaux, mon ambition était de comprendre la manière dont les pensées urbaines se fabriquent, se diffusent, se confrontent et s'inventent, la façon dont elles s'ancrent dans une culture, projettent une société en devenir et créent les lieux publics. La mise en regard de la conception de l'espace urbain dans quatre métropoles, Paris, Rabat, Téhéran et New York, a révélé qu'il n'y avait non pas émergence de grands modèles types mais, au contraire, une atomisation de références qui co-existent et fondent les nouveaux lieux de la ville. Ce faisceau d'influences s'inscrit en continuité avec le passé pour mieux le réinventer. Il s'inspire de visions de plus en plus diversifiées, venues d'ailleurs. Plus encore, il prend appui sur des symboles, des représentations imaginaires de la ville. La réalité urbaine émerge de cet enchevêtrement d'interprétations individuelles et collectives, passées ou importées, théoriques ou imaginaires. Les lieux publics apparaissent alors comme un espace de dialogue inachevé sur une représentation du monde elle-même en évolution. Ils sont une redéfinition infinie de l'expérience de la relation des hommes à leur environnement. Cette hybridation amène à penser autrement le fait urbain. La proximité et l'expérience partagée de la fabrication de la ville permettent de charger les lieux des existences, émotions, passions et rêves des hommes. Ceux-ci sont potentiellement ouverts à une possibilité d'habiter, d'être au monde. Plus encore, l'expérience subjective et symbolique permet d'être présent au monde et à autrui, de transposer la vie humaine au-delà de sa condition mortelle, d'inventer un horizon pour " habiter poétiquement la terre " (F. Hölderlin).
498

Ricard Giralt i Casadesús, un noucentista transversal (1884-1970): arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle XX

Gil, Rosa Maria, 1962- 18 July 2014 (has links)
The present thesis studies in depth a perspective of the noucentista movement focusing on the professional career of the architect Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) and particularly on his urban design approach and social thought. Noucentisme as a movement takes place during the first decades of the 20th century, it is regarded as an aesthetic expression and political guideline within the context of the Mancomunitat de Catalunya, one hundred years ago. The conducted study results in a conception of the architect from multiple perspectives and, by extension, in a new dimension of the Noucentisme movement that extends beyond the period of the Mancomunitat from 1914 to 1924, and offers a new point of view immersed into the following historical period, until the end of the Franco dictatorship. The presented chronological, stylistic, territorial and ideological viewpoint contributes to the revision of the historical period during which the Catalonia of the 20th century was envisioned and that took the architecture and the local urbanism as a basis to modernize the country / Aquesta tesi aprofundeix en la perspectiva del moviment noucentista a partir de la anàlisi de la trajectòria professional de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) i especialment del seu pensament urbanístic i social. El noucentisme com a moviment s’inscriu en el període històric de les primeres dècades del segle XX, com a llenguatge estètic i programa de intervenció política, en el marc de la Mancomunitat de Catalunya d’ara fa cent anys. L’estudi realitzat proposa una concepció transversal de l’arquitecte i, per extensió, una nova dimensió del moviment noucentista que supera el període del 1914-1924 en que s’inscriu la Mancomunitat i ofereix noves mirades vers els períodes històrics posteriors, fins a la fi del franquisme. Transversalitat cronològica, estilística, territorial i de pensament, que contribueixen a revisar el balanç d’una època en que es gestà el que havia de ser la Catalunya del segle XX, especialment des de l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme municipal com a base de modernització del país
499

Desafíos en la implementación de proyectos de cooperación en servicios de agua dentro del proceso de urbanización sostenible. Cuatro casos de estudio en África: Maputo (Mozambique), Idjwi (DR Congo), Wukro (Etiopía) y Mecufi (Mozambique)

Jiménez Redal, Rubén 22 July 2014 (has links)
Many NGOs have tried to implement cooperation projects in water services in Africa. A percentage of them has been successful when it comes to sustainability but a significant proportion has failed . Discovering and analyzing the conditions that make the sustainability of development cooperation projects has been the ultimate goal of our research. A first objective was to determine the limitations that development projects in water services face in the process of sustainable urbanization. In a subsequent step we have tried to study whether the acceptance of private water connections meets the demand generated by the target population. Moreover, the comparison of the evolution of cooperation projects in the four case studies allowed us to determine whether the interaction of stakeholders ensures the inclusion of all actors and the optimal response to the needs of the final beneficiaries. We have employed various methodological instruments. First we have addressed four case studies where focus groups and interviews with key informants have been conducted in the qualitative analysis. It has also been supplemented by the quantitative study from developed questionnaires to the target population. For data processing three software tools have been used EPANET, SPSS and ArcGIS. Among the final conclusions we highlight the need to focus on continuous support for cooperation projects in water services for a period not less than ten years. The second final conclusion indicates that all projects studied required a strengthening of the structures responsible for decision making. In our case studies institutional sustainability has proven to be the weakest dimension. The third final conclusion is the need to sacrifice the sense of ownership of the systems implemented in the community for longer than the time period of implementation. The case study in Idjwi shows that the interventions where there has been more participation from the external organization, resulting in a reduction in the sense of ownership, show better rates of progress towards sustainability. The fourth final conclusion is the need to offer alternatives to the population to have access to improved services. The data show that residents of the case study in Maputo could not access the services offered for a domestic connection due to the economic conditions attached to such service. The fifth final conclusion establishes the need to incorporate the specific needs of the vulnerable population in the overall approach. In the case study of Wukro public standpipes have been reduced although they served part of the population infected with HIV who have fewer economic resources and higher water needs . The sixth final conclusion would be the creation of a methodology to address the sustainability of cooperation projects in water services. A template is provided which can be used by the implementing agencies, both NGOs as funding agencies, in order to assess the sustainability of projects. This tool includes indicators grouped into five areas: economic, technical, health-environment, social and institutional . The evaluation of these indicators will both analyze long -term outcomes of an implementation and guide the formulation of the objectives of the implementation in the design stage. / Nombroses *ONGDs han intentat implementar projectes de cooperació en serveis d'aigua a Àfrica. D'ells un percentatge ha estat reeixit a l'hora d'aconseguir la sostenibilitat però una proporció important no ho ha aconseguit. Descobrir i analitzar les condicions que marquen la sostenibilitat dels projectes de cooperació i desenvolupament ha constituït la finalitat última de la nostra recerca. Un primer objectiu ha estat determinar les limitacions en el procés d'urbanització sostenible a les quals s'enfronten els projectes de desenvolupament en serveis d'aigua. En un pas posterior hem tractat d'estudiar si l'acceptació de connexions domiciliàries a la xarxa de proveïment cobreix la demanda generada per la població beneficiària. A més la comparativa de l'evolució dels projectes de cooperació en els quatre casos d'estudi ens ha permès esbrinar si l'articulació dels actors implicats garanteix la inclusió de tots els agents i l'òptima resposta a les necessitats dels beneficiaris finals. S'han emprat diversos instruments de metodològics. En primer lloc s'han abordat quatre casos d'estudi on s'han dut a terme grups focals i entrevistes a informadors clau dins de l'anàlisi qualitativa. A més s'ha complementat amb l'estudi quantitatiu procedent dels qüestionaris desenvolupats entre la població beneficiària. Per al processament de dades s'ha comptat amb tres eines informàtiques *EpaNET, *SPSS i *ArcGIS.Entre les conclusions finals destaquem la necessitat d'enfocar els projectes de cooperació en serveis d'aigua sota el prisma de la necessitat d'acompanyament per part de les agències *implementadores per un termini no inferior a deu anys. La segona conclusió final indica que els projectes estudiats requerien tots ells un enfortiment de les estructures encarregades de la presa de decisions. La dimensió classificada com a sostenibilitat institucional ha resultat en els nostres casos d'estudi ha demostrat ser la més feble. La tercera conclusió final és la necessitat de sacrificar el sentiment d'apropiació dels sistemes implementats entre la comunitat durant un període superior als terminis d'implementació. El cas d'estudi en *Idjwi demostra que en un període de deu anys les intervencions on hi ha hagut major intervencionisme, resultant en una reducció del sentiment d'apropiació, mostren millors índexs d'avanç cap a la sostenibilitat. La quarta conclusió final tracta sobre l'oferta d'alternatives a la població per poder accedir als serveis millorats en els projectes de cooperació. Les dades demostren que els residents del cas d'estudi de Maputo no podien accedir als serveis oferts per realitzar una connexió domèstica a causa de les condicions econòmiques associades a tal servei. La cinquena conclusió final estableix la necessitat d'incorporar els requeriments específics de la població vulnerable dins de l'enfocament global. En el cas d'estudi de *Wukro s'han reduït els punts de subministrament per mitjà de fonts públiques que servia a la part de la població infectada amb el virus del VIH i que tenint menys recursos econòmics presenta necessitats d'aigua majors. La sisena conclusió final seria la conformació d'una metodologia per abordar la sostenibilitat dels projectes de cooperació en serveis d'aigua. S'aporta un format de treball a manera de plantilla que pot ser utilitzat per les agències *implementadoras, tant *ONGDs com a agències finançadores, en l'avaluació de la sostenibilitat dels projectes. Aquesta eina dissenya indicadors agrupats en cinc àrees: sostenibilitat econòmica, tècnica, salut-ambienti, social i institucional. L'avaluació d'aquests indicadors servirà tant per analitzar a llarg termini els resultats d'una implementació com per guiar els objectius de la formulació d'aquesta implementació en l'etapa de disseny.
500

Les centralités du grand Tunis : acteurs, représentations et pratiques urbaines

Oueslati-Hammami, Imen 04 July 2010 (has links) (PDF)
Cette recherche tente de comprendre l'évolution des discours tenus par les acteurs urbains sur la centralité du Grand Tunis. Ainsi, ce travail de recherche ne s'intéresse pas seulement à l'analyse des discours évoquant les mutations du centre originel de Tunis, puisqu'il cherche également à comprendre les perceptions et les représentations exprimées par les acteurs urbains lorqu'ils abordent la question de l'émergence des centres secondaires dans le périmètre du Grand Tunis. Cette thèse s'intéresse donc en priorité au discours et donc aux représentations sachant que le centre est d'abord " dans nos têtes une figure éminente de la représentation " L'espace urbain, d'une manière générale, et le lieu de centralité en particulier, étant un construit social, il devait être envisagé dans son imbrication avec les deux autres dimensions mentale et matérielle qui le composent. Partant, de ce constat, toute action sur les lieux de centralité étant motivée par les valeurs des différents acteurs urbains (publics, privés ou ordinaires), attribue un sens nouveau à ces lieux. Ainsi, les enjeux urbains des lieux de centralité perçus, conçus ou vécus englobent aussi des enjeux de représentations. Les lieux de centralité pensés et projetés par les aménageurs s'alimentent des représentations mentales et des idéologies de ces derniers. Et ces représentations modèlent à leur tour les représentations spatiales de ces lieux de centralité, tout en influençant, au même temps, les pratiques et par conséquence les rapports des usagers établis avec ces espaces centraux. L'espace de centralité en tant qu'espace réel produit donc des représentations mentales qui guident l'action des différents acteurs urbains sur cet espace en lui donnant du sens et en lui associant des représentations et des images urbaines. En conséquence, c'est par l'étude de l'évolution des représentations de la centralité du Grand Tunis dans les discours des acteurs urbains publics et privés, ainsi qu'à travers les pratiques de ses usagers, que nous allons tenter de comprendre le sens de l'action sur les lieux de centralité de la ville de Tunis ainsi que le sens du discours et des pratiques urbaines qui accompagnent cette action.

Page generated in 0.057 seconds