Det svenska förbudet mot privatimport av alkohol gäller då man via ombud för in alkohol till Sverige. Detta förbud har de senaste åren fått stor uppmärksamhet då det i domstol har tvistats huruvida förbudet strider mot gemenskapsrättens fria rörlighet eller inte. Av denna anledning har Högsta domstolen begärt att få ett förhandsavgörande av EG-domstolen. Syftet med denna undersökning var att utreda om förbudet mot privatimport via ombud står i proportion till målet att skydda den svenska folkhälsan. Problemformuleringen som ställdes var; är förbudet mot privatimport av alkohol via ombud förenligt med EG-rätten? I föreliggande uppsats har olika åsikter redovisats utifrån det svenska perspektivet samt gemenskapens perspektiv. Vidare kan konstateras att många olika åsikter finns om hur en bedömning av förbudet skall göras samt vilken artikel som ska tillämpas. Den slutsats som kan dras utifrån de olika åsikterna är att oavsett om förbudet kommer att prövas mot artikel 28 och 30 eller 31 EG kommer det bli svårt för den svenska regeringen att behålla förbudet i den form det har idag. Det bästa utifrån det svenska perspektivet vore om förbudet mot privatinförsel av alkohol via ombud prövades enligt artikel 31 EG då detta innebär att förbudet i sig inte behöver hävas oavsett utgång.

La tesi analizza il quadro normativo relativo alla partecipazione del pubblico nei procedimenti amministrativi applicativi del principio di precauzione. Il lavoro si sviluppa in tre Capitoli: il primo inquadra il tema della partecipazione in materia ambientale nel quadro più generale dei modelli di partecipazione all’attività amministrativa generale presenti in altri settori, come quello dell’urbanistica e della regolazione condizionale dell’attività economica. In questo si precisa, inoltre, la ratio e il contenuto del principio di precauzione e si illustrano i relativi nessi con quello di partecipazione. Il secondo Capitolo affronta l’analisi della disciplina europea ed internazionale in materia di partecipazione ambientale laddove la qualità delle forme partecipative è molto più sofisticata e incisiva rispetto alla disciplina domestica; in esso è analizzato anche il procedimento di autorizzazione per l’immissione in commercio di cibi contenenti OGM. Il terzo ed ultimo Capitolo analizza le procedure di valutazione di impatto ambientale e il ruolo significativo rivestito, in esse, dai modelli di partecipazione. Nella fase conclusiva si mettono in luce gli aspetti critici, sotto il profilo procedurale, dei modelli di partecipazione analizzati e si offrono alcuni suggerimenti diretti al loro superamento. / The thesis analyzes the legal framework provided for the public participation in administrative proceedings connected to environmental matters, especially when the precautionary principle is applied. The work consists of three chapters: the first situates participation in in the Italian general framework for public participation, especially regarding planning and regulatory proceedings. The meaning of precautionary principle and its connections with the public participation are also analyzed. The second chapter analyses the main features of participation in the international and European legal systems and their influence on the national regulations. This chapter deals in particular with the regulation provided by the EU law for the authorization of GM food. The last chapter discuss the role of public participation in the environmental impact assessments. Finally, the thesis highlights the weak points of environmental participation and propose some measures to improve its legal regulation.

Bakgrund: Enligt en undersökning som Stockholms handelskammare genomfört tillsammans med Infotorg så blir internet och de sociala medierna en allt viktigare källa till information för arbetsgivare. I studien visar det sig av 40 procent av alla rekryterare kontrollerar kandidater via Facebook. Detta väckte frågor hos mig, som jag valde att gå vidare med i denna kandidatuppsats. Syfte: Uppsatsens syfte är att undersöka varför, och på vilket sätt, arbetsgivare använder sig av internet och de sociala medierna när de rekryterar ny personal. Vad är det egentligen företagen vill få fram när man ”googlar” en kandidat? Och hur påverkar våra ”digitala identiteter” våra chanser till att få ett arbete? Metod: För att få en djupare insikt av varför man som arbetsgivare använder sig av denna metod har jag valt att göra en kvalitativ studie med sju personer som arbetar med personalfrågor och rekrytering på olika företag. Min analys och slutsats bygger sedan på tolkningar av deras olika svar. Teori: Jag har i studien huvudsakligen använt mig av Goffmans dramaturgiska perspektiv, Hewitts tankar om situationens betydelse för en händelse och identitets- och imagebegrepp definierade av bland annat Melin och Bernstein. Utifrån Kozinets bok Netnografi har jag hämtat begreppet ”digitalt jag”, som i studien kallas ”digital identitet”. Resultat: ”Våra sociala världar håller på att bli digitala” skriver Kozinets i sin bok Netnografi. Och vad vi gör i våra digitala världar, kan komma att spela en avgörande roll för hur vår framtida arbetssituation ser ut. Det är en slutsats som jag kommit fram till genom denna studie. Information om olika individer som finns på internet kan nämligen komma att användas i urvalsprocesser. Något vi borde tänka mer på, menar många av studierns informanter. Informationen som finns på nätet är som en ”tatuering” och går inte att ta bort. Nyckelord: Digital identitet, digitalt jag, identitet, arbete, internet, rekrytering, mediebild, image.

One of the most intriguing features of the stellar velocity distribution in the solar neighbourhood is the existence of moving groups. At present, the origin of these kinematic structures is far from completely understood although it is more than 140 years since they were discovered. Nowadays, several explanations for their origin are considered: cluster disruption, dynamical effects induced by the non-axisymmetric components (spiral arms and bar) of the Milky Way (MW), remnants of past accretion events and external dynamical effects on the disc resulting from interaction events. It has already been shown that the effects of the bar and the spiral arms of the MW can induce kinematic groups in the local stellar velocity distribution. The aims of this thesis are: i) to characterise the observed moving groups, establishing observational insights into their origin, and ii) to explore to what extent we can use the kinematic imprints to constrain the large-scale structure of the MW and its recent evolution. To undertake the observational study we have compiled an extensive compendium with the best available astrometric and photometric data for more than 24000 stars in the solar neighbourhood. We have applied the Wavelet Denoising multiscale technique to this sample to characterise and analyse the moving groups in the U-V-age-[Fe/H] space. We find that the dominant kinematic structures in the U-V plane are the branches of Sirius, Coma Berenices, Hyades-Pleiades and Hercules. From the large spread of ages and metallicities inside them, we refuse the models that relate their origin to cluster disruption. The Hercules branch is more conspicuous in the region of inner galactocentric radius, and for a region near the Sun in comparison to a region that is located further in the direction of rotation. For Hyades-Pleiades, Coma Berenices and Sirius the more negative the V component, the higher the mean metallicity. The Hercules branch does not follow this correlation and has a higher metallicity dispersion. On the other hand, we have performed test particle simulations with the ame model to explore the phase space available to the local stellar distribution. This is a specific potential model for the MW which is very flexible and has been tuned to reproduce some recent observational constraints. We have also considered a great variety of initial conditions and integration procedures. This methodology has allowed to study the imprints of the spiral arms and the bar on the velocity distribution at different disc positions. We have also used a method to ascertain the regularity of the orbits in the U-V plane. Our results show that the bar and the spiral arms create strong kinematic imprints on the velocity distributions. When the spiral arms and the bar act together, individual imprints of each component can be still identified in the final velocity distributions. The spiral arms crowd the kinematic region of Hercules and not only the bar, as traditionally believed. The arms also induce slightly tilted kinematic branches that resemble some of the observed ones. The low angular momentum moving groups such as Arcturus can have an origin related to the bar acting on a relatively hot stellar disc, which introduces a new perspective on the interpretation of its extragalactic origin. Our analysis of the observations and and simulations indicates that it is very feasible that some of the observed moving groups have an origin related to the spiral arms and the bar. We find that the induced stellar kinematics groups depend on the properties of the non-axisymmetric components. We discuss if it is currently possible to use the stellar phase space groups as constraints to the large-scale structure and evolution of the MW.KEY WORDS: Galactic dynamics & kinematics, Milky Way, Solar Neighbourhood, Galactic Structure / S'ha demostrat que els efectes de la barra i els braços espirals de la Via Làctia (MW) poden induir grups cinemàtics en la distribució de velocitats local. Els objectius d'aquesta tesi són: i) caracteritzar els grups mòbils observats, aportant més coneixement al seu origen, i ii) explorar fins a quin punt podem utilitzar les empremtes cinemàtiques per restringir la estructura a gran escala de la Via Làctia. D'una banda hem aplicat la tècnica del Wavelet Denoising a un compendi de dades cinemàtiques, edats i [Fe/H] per a més de 24000 estrelles de l'entorn solar. Hem trobat que les estructures cinemàtiques dominants en el pla cinemàtic són les branques de Sirius, Coma Berenices, Hyades-Pleiades i Hercules. Degut a la gran dispersió d'edats i metal·licitats dins de les branques, refusem els models que expliquen els grups mòbils com a restes de cúmuls estel·lars. La branca d'Hercules és més rellevant a la regió de radis interiors i en la regió propera al Sol en comparació a la zona cap a la rotació Galàctica. Per Hyades-Pleiades, Coma Berenices i Sirius, com més negativa és la component V de la branca, més gran és la seva metal·licitat mitja. Per altra banda, hem realitzat simulacions de partícules test en un potencial flexible de la MW, consistent amb diverses restriccions observacionals. El nostre treball ha mostrat que la barra Galàctica i els braços espirals creen fortes empremtes cinemàtiques. El braços poblen la regió cinemàtica d'Hercules i no únicament la barra. Els braços també indueixen branques cinemàtiques lleugerament inclinades semblants a les observades. Els grups a baix moment angular com Arcturus poden ser creats per la barra actuant sobre un disc calent i no necessàriament tenir origen extragalàctic. En les simulacions on els braços espirals i la barra actuen alhora, identifiquem empremtes individuals de cada component en les distribucions de velocitat finals. Trobem que els grups cinemàtics induïts depenen de l'estructura del model i de les condicions inicials dels experiments. Finalment discutim si es actualment possible utilitzar els grups estel·lars de l'espai fase com a restriccions de l'estructura a gran escala i evolució de la MW.

L'apoptosi o mort cel.lular programada és un procés central al desenvolupament, homeòstasi cel.lular, la resposta a l'estrés, l'envelliment i diferents malalties, als organismes eucariotes pluricel.lulars. Una de les vies que regula l'activació de l'apoptosi és la via intrinseca mitocondrial, a la que el citocrom c (Cit c), alliberat des de la mitocòndria en reposta a un estímul proapoptòtic, en presència de dATP indueix l'oligomerizació d'Apaf-1 (Apoptotic protease activating factor-1) i posterior reclutament de la caspasa-9, conduint a la formació del complex macromolecular activador de l'apoptosi anomenat apoptosoma. Citocroms de diferents vertebrats són equivalents en quant a la seva capacitat d'induir apoptosi a sistemes in vitro, mentre que el de llevat (YCit c) no presenta aquesta activitat. En concret s'ha determinat a partir d'estudis amb mutants derivats de HHCit c (citocrom c de cor de cavall) i YCit c, que els residus de Lys 7, 25, 39 i 72, així com els residus 62-65 dels citocroms de mamífer participen a la interacció amb Apaf-1. En base a aquests antecedents, i dins de la línia de treball iniciada al nostre laboratori encaminada al descobriment de molècules d'interès terapèutic relacionades amb l'apoptosi, es va plantejar com objetiu d'aquesta tesi l'estudi de la interacció entre Cit c i Apaf-1, com un pas preliminar per a l'obtenció de compostos orgànics capaços de modular aquesta interacció. En base als antecedents citats, es va proposar la generació de mutants de YCit c que incorporessin modificacions a la seva regió N-terminal que aproximessin la seva seqüència a la de HHCit c, per dotar-los d'activitat apoptòtica, així com pèptids derivats dels mateixos que mantinguessin unit el grup prostètic hemo. Les mutacions plantejades comprenien la delecció de la cua de cinc residus de l'extrem N-terminal de la seqüència de YCit c (Delta), i la substitució dels residus Ala 7 i Pro 25 d'aquest, per dos residus de Lys (A7K, P25K). Addicionalment es va introduir una Met a la possició 27 (K27M), que permetria generar els hemopèptids derivats dels mutants anteriors per degradació química amb BrCN. Per a la realització dels estudis de funcionalitat d'aquests derivats de YCit c, que comprenien assaigs in vitro d'activació de la caspasa -9 i -3, així com estudis de polarització de la fluorescència, es requeria disposar de la proteïna Apaf-1 en quantitat suficient, pel que es plantejà l'obtenció de dues construccions derivades d'Apaf-1-XL que poguessin expresar-se a E.coli, corresponents als dominis N-terminals CARD- NOD, constitutivament actius, i al C-terminal WDR, responsable de la interacció amb Cit c. Així, es van generar i caracteritzar mitjançant diferents tècniques espectroscòpiques, els mutants derivats de YCit c, YCit c (Delta/A7K/K27M), YCit c (Delta/P25K/K27M) i YCit c (Delta/A7K/P25K/K27M), així com l'hemopèptid derivat d'aquest, HP 7K25K 1-27. Igualment es van obtenir construccions derivades d'Apaf-1-XL que comprenien els residus 1-570 i 1-572, corresponents als dominis N-terminals, així com les que comprenien els residus 570-1248 i 583-1248, corresponents al domini C-terminal. Els estudis d'activació de caspases en cap cas van posar de manifest una capacitat proapoptòtica dels mutants generats. El mateix resultat negatiu es va obtenir per a l'hemopèptid anterior i pèptids sintètics derivats de la seqüència de HHCit c, sintetitzats al laboratori del grup col.laborador del Dr. E. Pérez- Payá (Centro de investigación Príncipe Felipe, València). No obstant, els estudis de polarització de la fluorescència van posar de manifest la capacitat del mutant YCit c (Delta/A7K/P25K/K27M) d'interaccionar amb Apaf-1. El conjunt d'aquests resultats indicava que les mutacions introduïdes a la seqüència de YCit c eren suficients per induir en aquest la capacitat per interaccionar amb Apaf-1, però no suficients per induir la formació de l'apoptosoma actiu. Per a l'hemopèptid es va determinar una potencial capacitat inhibidora de la formació de l'apoptosoma, que quedava emmascarada per l'efecte oxidatiu del grup prostètic hemo. Aquests mateixos assaigs van permetre establir la funcionalitat per a totes les proteïnes recombinants derivades d'Apaf-1-XL. Amb motiu d'una estada al laboratori del Profesor G. Núñez (University of Michigan, Ann Arbor, EUA) es plantejà un objetiu addicional que va consistir en la determinació dels components del complex de reconeixement del component bacterià muramil dipèptid (MDP), responsable de l'activació de la resposta inflamatòria mediada per Nod2, proteïna de la família NOD, a la que pertany igualment Apaf-1. Així, assaigs d'immunoprecipitació amb derivats del MDP, van indicar una interacció no directa entre aquest i Nod2. Mitjançant cromatografia d'afinitat i posterior anàlisi per espectrometria de masses s'han determinat potencials components del complex de reconeixement del MDP. Addicionalment, estudis preliminars de localizació cel.lular del MDP ha indicat que aquest seria incorporat per les cèl.lules de macròfag per la via endocítica.

This thesis emerged from a series of journeys / ‘percorsi’, conducted between 2007 and 2009 along the course of the aqueducts and railway lines in the south-east of Rome. During this time, my focus shifted from figure to background, from the archaeological fragments to the territorial and urban contexts encountered along their passage. This zone offers a unique cross sectional experience of the city, spanning for approximately seven kilometers - from the Aqueduct Park (Parco degli Acquedotti) at the outer edges of the city to the Aurelian Walls at Porta Maggiore – exposing a variety of conditions ranging from the openness of Roman Campagna to the dense agglomeration of Rome’s urban periphery. This is a place of contrasts, of industrial and archaeological, in a state of abandonment and in a constant state of flux. It is as difficult to grasp conceptually as it is to traverse physically, lacking territorial continuity, legibility and ease of access. It is physically fragmented and separated from the rest of the city by infrastructural arteries and property boundaries. This thesis proposes reversing the marginal aspect of this area by re-establishing its relationship with its urban context. It suggests a reading of this landscape as ‘interstitial tissue’ a connective element rather than an inert zone of separation. Using the biological connotation of the interstitial (“the fine connective tissue lying between the cells of other tissue”) - the thesis focuses on the relational potential of this in-between zone, its ability to connect rather than separate places and neighbourhoods along it. It proposes identifying spatial continuities as well as establishing temporal connections between the past, present, and future of this area. The thesis further proposes a design intervention along a site situated between the aqueducts and via del Mandrione, a historical road running in parallel to the railway lines. Although this site is currently enclosed and separated from its context by property boundaries, the thesis proposes reconfiguring this site as a threshold, a point of intensity between the city and its margins.

This thesis emerged from a series of journeys / ‘percorsi’, conducted between 2007 and 2009 along the course of the aqueducts and railway lines in the south-east of Rome. During this time, my focus shifted from figure to background, from the archaeological fragments to the territorial and urban contexts encountered along their passage. This zone offers a unique cross sectional experience of the city, spanning for approximately seven kilometers - from the Aqueduct Park (Parco degli Acquedotti) at the outer edges of the city to the Aurelian Walls at Porta Maggiore – exposing a variety of conditions ranging from the openness of Roman Campagna to the dense agglomeration of Rome’s urban periphery. This is a place of contrasts, of industrial and archaeological, in a state of abandonment and in a constant state of flux. It is as difficult to grasp conceptually as it is to traverse physically, lacking territorial continuity, legibility and ease of access. It is physically fragmented and separated from the rest of the city by infrastructural arteries and property boundaries. This thesis proposes reversing the marginal aspect of this area by re-establishing its relationship with its urban context. It suggests a reading of this landscape as ‘interstitial tissue’ a connective element rather than an inert zone of separation. Using the biological connotation of the interstitial (“the fine connective tissue lying between the cells of other tissue”) - the thesis focuses on the relational potential of this in-between zone, its ability to connect rather than separate places and neighbourhoods along it. It proposes identifying spatial continuities as well as establishing temporal connections between the past, present, and future of this area. The thesis further proposes a design intervention along a site situated between the aqueducts and via del Mandrione, a historical road running in parallel to the railway lines. Although this site is currently enclosed and separated from its context by property boundaries, the thesis proposes reconfiguring this site as a threshold, a point of intensity between the city and its margins.

Vi har genomfört en kvalitativ studie vars syfte är att undersöka flickors och pojkars erfarenheter och uppfattning av kommunikation via sociala medier och undersöka om den kommunikation som sker via sociala medier kan betraktas som mobbning. Sociala medier på internet där barn möts innefattar bland annat inlägg på blogg, videoklipp, mejl och chatt. Vi använde oss av hermeneutiskt ansats för att försöka tolka och förstå flickors och pojkars sätt att kommunicera via sociala medier. För att kunna besvara våra frågeställningar genomfördes 10 intervjuer varav 8 enskilda och 2 i grupp. I teorin använder vi oss av ett genusperspektiv, samt begreppen inneslutning och uteslutning för att analysera resultatet. Vårt resultat visat att barn upplever att det förekommer att någon skriver elaka kommentarer via sociala medier och att det finns skillnader mellan hur flickor och pojkar skriver elaka kommentarer. Flickors sätt att skriva elaka kommentarer baseras på yttre attribut och egenskaper. Hos pojkar handlar det om vad man gillar och inte gillar.

In modern high-speed digital circuits, the space of the traditional single-layered or double-layered circuit board is not enough, therefore multi-layered circuit and stacked distribution technology are widely applied to many applications. The signal via is a vertical interconnection structure to communicate different signal layers, which will be seriously interfere with the simultaneous switching noise by via through the parallel plate cavity that consists of power and ground plane. It is an important issue to minimize the influence from noise. In multi-layered printed circuit boards, shorting vias are usually utilized to interconnect the planes with the same voltage level. The major theme of this thesis is the placement of shorting vias affecting plane cavity mode. And we propose a design rule of the shorting vias to significantly decrease the simultaneous switching noise and improve the power integrity of multi-layered circuit board.

In this thesis, we study the electromagnetic effect of the high-speed digital PCB in three sections. In first section, based on the FDTD modeling approach, the bridging effect of the isolation moat on the EMI caused by the ground bounce noise is investigated. We find that isolating the noise source by slits is effective to eliminate the EMI, but bridges connecting between two sides of the slits will significantly degrade the effect of EMI protection. In second section, we investigate both in time and frequency domains the power plane noise coupling to signal trace with via transition in multi-layered PCB. Separating the power plane with slits is effective in reducing noise coupling in high frequency but a new resonant mode will be excited at lower frequency. Current distribution pattern of this new resonant mode between the power planes helps us to understand this phenomenon more clearly. In final section, by using FDTD link SPICE method, we can predict the electromagnetic behavior of the PCB with active device effectively.