The aim of this paper is to examine how the press describes the public and private role of the Swedish monarch in texts that report about the biography Carl XVI Gustaf – den motvillige monarken (Sjöberg et al. 2010) when it is published in November 2010. The examined period ranges between the days just before the release and a fortnight after. The analysis is limited to standard Swedish papers: a daily, Svenska Dagbladet, and an evening paper, Expressen. Questions asked in the study are: In what ways do the analysed texts raise a discussion about the monarchy’s importance or function in the society of today, that is a public debate on the monarchy? To what extension are status symbols used in the constructing of royalty, that is what Jürgen Habermas (2003) describes as representative publicity? What similarities and differences are found when comparing the news articles in the daily and in the evening paper? The method used to answer the aim and questions is the critical discourse analysis, as Norman Fairclough (1995) describes it, and the theoretical perspective of the essay is Jürgen Habermas’ (2003) theory about the bourgeois public sphere. The result shows that the news articles in the daily unsurprisingly construct only a public who wants to debate on the monarchy. The evening paper instead addresses its readers both as cultural consumers, which the study sees as representative publicity, and as civilians who want to discuss the monarchy’s importance or function of today’s society. Important to notice is that when the evening paper is challenging the monarchy it’s always made in an implicit manner. The public role of the monarch is in both the daily and the evening paper said to be powerful and his public role is said to influence his private role in different ways. It is also obvious that the focus in Expressen is upon the most intimate sphere of the privacy of the monarch. The description of the private room is important here, in addition the spatial portraying uses status symbols when constructing royalty. Finally, the analysis shows that the monarch simultaneously portrays both as an ordinary human being and as a very special person in exclusive surroundings. Earlier research has proved that Swedish media wants to describe royalty like this.

Šio darbo objektas yra Lucko (1507-1536 m.) ir Vilniaus (1536-1555 m.) vyskupo, kunigaikščio Pauliaus Alšėniškio dvaras ir klientūra. Šio darbo tikslas yra nustatyti Pauliaus Alšėniškio klientų ir dvariškių vietą XVI a. I pusės Lietuvos Didžiosios kunigaikštystės visuomeninėje struktūroje. Naudodamiesi istoriografija apsibrėžėme keturias skirtingas patronato formas, atsispindėjusias Pauliaus Alšėniškio aplinkoje: asmeninį patronatą, regioninį patronatą, politinė klientūra bei bažnytinė klientūra. Darbo struktūrą parėmėme šiuo skirstymu. Šio darbo įžanginę dalį sudaro, įvadas, šaltinių ir literatūros apžvalga, teorinių patronato ir klientūros klausimų aptarimas. Darbo dėstomąją dalį sudaro penki skyriai. Pirmasis skyrius yra skirtas Pauliaus Alšėniškio dvaro problemoms: dvaro pareigūnų ir dvariškių identifikavimui bei kasdienio veikimo problemoms. Antrasis dėstymo dalies skyrius skirtas „regioniniam“ patronatui. Jame nagrinėjame pagrindinių Pauliaus Alšėniškio valdų – Alšėnų, Volpos ir Punios bajorų santykius su Pauliumi Alšėniškiu bei jų statusą valstybėje. Trečiasis dėstomosios dalies skyrius skirtas klientūrai siaurąja – politinio patronato prasme. Šiame skyriuje mes aptariame Pauliaus Alšėniškio klientus LDK didžiojo kunigaikščio dvare bei jų socialinio mobilumo klausimus. Ketvirtasis dėstomosios dalies skyrius skirtas Pauliaus Alšėniškio klientūra jo pagrindinėje veiklos sferoje – katalikų bažnyčioje. Šiame skyriuje mes identifikavome jo klientus dvasininkus Lucko ir... [toliau žr. visą tekstą] / The research object of this thesis is the court ant the clientage (client system) of duke, bishop of Lutsk (1507-1536) and Vilnius (1536-1555) Paul of Holshany. The aim of this research is to identify the status of courtiers and clients of Paulo f Holshany in the context of social structure of Grand Duchy of Lithuania (GDL). After reviewing newest historiographical positions on the subject of social structure of 16th century GDL, we have identified 4 different spheres of patronage (personal patronage, regional patronage, political patronage (clientage proper), and institutional patronage), which have been researched by other historians and therefore we have divided our work accordingly. This thesis begins with (review of sources and theoretical framework of patron-client relations). Main body of this work is divided into five chapters. The first chapter is dedicated to identifying the courtiers and members of the court of Paul of Holshany and the problems of the everyday existence of this institution. The second chapter is dedicated to the problems of regional patronage in the main landholdings of the duke-bishop – Volpa, Holshany and Punia. Third chapter is dedicated to the clientage proper – political clients of Paul of Holshany and the political influence he had in the GDL. The Fourth chapter explores the system of clientage that Paul of Holshany created in his main sphere of work – the Catholic Church. We dedicate this chapter to identify the church – clients in the... [to full text]

Disertacijoje nagrinėjami Lietuvos bajorijos mediniai gyvenamieji pastatai, darbe vadinami ponų namais. Darbo t i k s l a s – išaiškinti ir pateikti Lietuvos bajorų namų medinės architektūros raidą nuo Valakų reformos iki 1861 Valstiečių reformos. Darbe tirti esami bei neišlikę (žinomi dėka šaltinių) mediniai bajorijos namai, nustatyti vyravę pastatų tipai, priežastys, lėmusios tipų kaitą, atskleidžiami architektūros ypatumai, ponų namo santykis su etnine ir profesionaliąja architektūra. Tyrimai parodė, kad skirtingų bajorijos sluoksnių ponų namų architektūros raida vyko skirtingai. Stambių ir vidutinių bajorų namų raida buvo intensyvi, ją ypač veikė stilinės architektūros pokyčiai. Smulkių bajorų namai kito mažai, statyboje laikytasi etninių tradicijų. Pagal stambių ir vidutinių bajorų XVI a. vidurio– XIX a. vidurio pastatų planines ir tūrines –erdvines struktūras ir formas, išskirti trys architektūrinės raidos etapai: ankstyvasis- formavimosi (iki XVII a. vidurio), „barokinis“ (XVII a. vidurio – XVIII a. septinto dešimtmečio); „klasicistinis“ (XVIII a. pabaigos – XIX a. vidurio). Pirmajame etape iš esmės pakito gyvenamosios erdvės sankloda ir namo įvaizdis: vietoje kelių skirtingų funkcijų namų, skirtų bajoro šeimai ir jo svečiams (gyvenamojo, pokylių namo, ir kt.) susiformavo vienas daugiafunkcinis, parterinis, simetriškos kompozicijos ponų namas. Antrajame ir trečiajame etapuose daugiafunkcinis ponų namas buvo tobulinamas pagal etiketo (gyvenimo būdo) ir vyravusių... [toliau žr. visą tekstą] / Doctoral thesis Evolution of wooden architecture of manor houses in Lithuania (from the middle of 16th century till the middle of 19th century) explore and present an evolution of the wooden architecture of manor houses since the middle of the 16th century till the middle of the 19th century. The thesis investigates the existing and not existing (known from the sources) wooden residential buildings of Lithuanian nobility, identifies their dominant types and reasons, which influenced the change of architecture, and reveals the singularities of the architecture and the relation of a manor’s house with ethnic and professional architecture. The research has shown that the architectural evolution of the manor house owned by nobility of different rank was developing differently. The development of great and middle-class nobility’s manor house was intense, especially influenced by the changes in style architecture. The small noblemen‘s houses were changing a little, their construction followed the ethnic traditions. According to the layout and shape of structures and forms of the buildings set on the manors of great and middle-class nobility, three stages of their architectural evolution were singled out: the period of early formation (till the middle of the 17th century), “baroque” period (from the middle of the 17th century till the seventh decade of the 18th century) and the “classicism” period (from the end of 18th century till the end of the 19th century). The doctoral thesis... [to full text]

Asumimos como problema a desarrollar en la presente investigación la identificación, observación y análisis de los elementos que participan en el proceso de acumulación patrimonial y político, llevado adelante por el linaje de los Velasco, que permitirá la conformación del poder de dominio político señorial del que gozaron los distintos representantes de esta casa nobiliar castellana en los territorios ubicados en la antigua merindad de Castilla Vieja, en el período comprendido entre los siglos XIV al XVI. Nuestra intención es tomar la actuación de los miembros de esta familia nobiliar -la construcción, despliegue y expansión de su poder de dominio señorial en los territorios norteños de Castilla- como un ejemplo histórico-concreto del desarrollo del régimen señorial en estas tierras. Un estudio de caso que pretende reconstruir -a escala analítica- los aspectos generales que caracterizaron este proceso de acumulación, y que determinaron el extraordinario ascenso y encumbramiento de este linaje, desde una modesta situación de pequeña nobleza regional o comarcal, a mediados del siglo XIV, y que concluyó con la consideración de la misma como una de las Grandes Casas Nobiliarias de España, a principios del siglo XVI. Un meteórico proceso de ascenso nobiliar -de apenas dos siglos- y en el cual se ven involucradas ocho generaciones de la familia, conformando un verdadero proyecto intergeneracional.

A la part (I) s'elabora el marc teòric d'interpretació que fonamentarà els criteris d'anàlisi per a la part (II). S'exposa el problema de la representació d'imatges "òptiques", la seva posibilitat, el seu sentit, quins límits poden tenir i sota quines condicions; a més es consideren quines han estat les diverses postures adoptades pels estudiosos sobre la representació espacial. Es mostren els orígens de la tradició perspectiva científica, des de l' "invenció" de Brunelleschi, la reducció òptico-geomètrica d'Alberti i la seva difusió "Quatrocentista" fins a la tratadística del segle XVI, a Itàlia i a la resta d'Europa. S'hi distingeix la tradició espacial empírica dels tallers artesans (que mai no havia operat amb un punt per a la convergència de les ortogonals i les diagonals al quadre) i la seva eventual assimilació fragmentària de la perspectiva científica. La simbiosi no es podria considerar una transgressió consciente del model, sinò una simple incomprensió. A la part (II) s'analitzen les fòrmules de representació espacial en la producció pictòrica de Catalunya, una àrea molt caracteritzada i inserida a les tradicions artesanes d'arrel nord-europea. A partir d'un seguit de mostres significatives, es reconstrueix l'herència "Quatrocentista" i s'estudien de manera sistemàtica els procediments aplicats durant el segle XVI. D'aquesta anàlisi es dedueix que hi una continuïtat substancial dels compartaments espacials de tradició artesana al llarg de tot el segle. L'ús conscient de la perspectiva científica es documenta molt pocs cops, i només en casos aïllats i sense continuïtat. Els nous mètodes de composición de la imatge (de moda a partir del darrer terç del segle), basats en la figura, se superposen als mètodes antics de tradició medieval, sense existir una consciència de "vista" ni del valor estereomètric de la representació.

Hom pretén estudiar la transcendència que efectivament tenien els greuges que es presentaven a la Cort General de Catalunya a l'Edat Moderna. Si bé des dels postulats que poden considerar-se tradicionals de la historiografia -il.lustrada i romàntica-, hom els ha anat atribuint un paper Cabdal en el desenrotllament de les sessions de les diverses reunions de cort, la consulta de la documentació n'oferia un grau de divergència notable, l'estudi del qual calia no negligir.S'inicia la memòria amb la constatació que els greuges de cort catalans no són una realitat aïllada en el món europeu occidental, sinó que s'insereixen en el conjunt de mecanismes -amb funcions que podem considerar similars-que les Assemblees dels diferents territoris del món europeu occidental han anat articulant al llarg de la seva història devant de la presència de la institución monàrquica. Amb tot, s'adverteix que dintre d'aquesta gran categoria en què s'insereixen, els greuges de cort presenten trets distintius que els confereixen una fesomia pròpia. L'estudi de la Cort General com a marc institucional natural en què es plantegen els greuges permet d'analitzar els tràmits i les diferents atribucions de l'assemblea i de les vies de gràcia i de justícia de l'assemblea, que es destaquen particularment. S'analitzen les normes (constitucions i capítols de cort, sobretot) que regulen aspectes de la satisfacció dels greuges, tant si han estat compilades de les diferents edicions de les Constitucions i altres drets de Cathalunya, com si no ho han estat. Quant a aquest segon grup mereixen una atenció especial, i en són objecte d'estudi, dos tipus de documents fins ara pràcticament negligits -atès que no es publicaven- en aquelles aproximacions que s'han fet a la vida de la institució. En primer lloc, la suplicació que els estaments presenten al monarca comunicant-li els provisors que cada braç ha escollit, per tal que el monarca nomeni els seus; de l'altra, el document on ho fa, la provisió subsegüent. Endemés, és en aquest pas el punt on el monarca delega el seu poder, amb la col.laboració de la cort, per tal que els jutges de greuges coneguin de les reclamacions presentades. En segon lloc, el capítol del donatiu. Ultra delimitar el concepte de donatiu (o també servei, oferta, subsidi), l'import que es concedeix al monarca i en quins terminis ha de ser recaptat, s'estudien les relacions entre el donatiu i la legislació de la cort, i, és clar, entre el donatiu i els greuges (i, doncs, també entre la legislació i els greuges).Després d'una aproximació detallada als particulars sentenciats en les corts celebrades des del 1503 fins a 1537, s'analitza la competència per a resoldre els greuges, el concepte de greuge de cort i es delimita el concepte de greuge particular -objecte de 'l'estudi- per distinguir-lo del de greuge general, i els casos en què és o no és procedent de presentar-ne. L'estudi dels diversos tràmits que acompanyen les actuacions posterios al nomenament de la comissió de proveïdors de grueges i una aproximación als aspectes del procés que s'instrueix per a resoldre'ls, precedeixen l'estudi de la sentència de greuges. Dita sentència presenta la peculiaritat que és concebuda com una sentència única dictada conjuntament per tota la comissió de proveïdors, en cada una de les reclamacions presentades i resoltes n'esdevè un dels múltiples capítols que la formen. Es fa una anàlisi del tràmit d'execució de sentència, per comprovar la trascendència efectiva de dit instrument, la qual permet aclarir els desfasaments que es produeixen entre la publicació de la sentència i el pagament -efectiu- de les quantitats que hi eren fixades. Es clou l'estudi amb una valoració de la institució i amb la preceptiva relació de conclusions, ultra els apèndixs documentals i el repertori bibliogràfic requerits. / The purpose of the research is to analyze the institution of the "gravamina" (claims, grievances, petitions; i.e., in Catalan "greuges") presented to the king in the Catalan parliamentary assembly meetings mainly during the 16th Century, focusing the research in those claims issued by private individuals instead of those considered of general interest that lead to some types of law (i.e. the so called "Constitucions y altres drets de Cathalunya"), where are complied under the abolished dispositions section, but also in the proceedings of each assembly, as far as in every reunion it was neede to renew the commitment between the subjects and the king, and, equally, to rule the way the claims should be treated; for this purpose, it was usted the "capitol del donatiu" (the chapter of the subsidy) and the delegation of power from the king and the assembly to the commission in charge of the claims. It is also shown that the largest part of private claims is not based upon what the largest part of private claims is not based upon what we should consider "gravamina" (grievances, or claims, or petitions) in a true sense of the word, but it claims lying mainly on salary debts from king to his officers, or on similar cases related to other king's debts, instead of the type of claims that many 19th Century historians (some of them Catalan)m would have liked them to be. A short description of those "gravamina" sentenced between 1503 and 1537 can be found in chapter IV. The research has its sources and bibliography and two appendixes; the first one including the most interesting documents found related to the matter; the second one, listing all the private individuals that presented claims in the Catalan assembly during the 16th Century and reached a verdict.

El contingut d'aquesta tesi es divideix en tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments. El primer es centra en primer lloc a conèixer de quina forma van acusar les fortificacions catalanes la introducció a principis de l'Edat Moderna dels mètodes de construcció derivats del conjunt de novetats introduïdes per el que es coneix com la Revolució Militar, el més sobresortint dels quals va ser sens dubte l'edificació de perímetres de muralles poligonals flanquejades pels baluards. Una altra qüestió del capítol és l'aprofundiment en les repercussions financeres a Catalunya d'aquesta nova forma construir les fortaleses, abraçant des d'aquesta perspectiva a partir de la construcció del nou castell de Salses (1497-1503) fins a les fortificacions dels anys immediats a la guerra dels Segadors. Al capdavall es troben evidències suficients que permeten afirmar que Catalunya va assumir en la seva major part el cost de la construcció i manteniment de les seves fortificacions al llarg de tot el període abans indicat. Malgrat tot hi va haver alguna excepció a aquest autofinançament, la més notable de les quals va ser la fortalesa nova de Salses, que es va fer amb diners procedents de la hisenda castellana. Pel que fa al segon aspecte sobre els soldats s'exposa en primer lloc un nou model de classificació de les tropes presents a Catalunya abans de la guerra dels Segadors, atès que els que ha plantejat la historiografia fins al moment no reeixien a donar una imatge global del conjunt d'efectius militars en servei. Un altre aspecte que es desenvolupa és l'evolució del model d'administració militar descrit per I.A. Thompson per al conjunt de la Monarquia Hispànica, el qual ha pogut ser constatat amb les dades ofertes per la documentació consultada. És així que es presta una especial atenció a la descripció dels sistemes de mobilització i mètodes de lleva, així com a les competències que al llarg de l'Edat Moderna va tenir i desenvolupar la Diputació del General i altres institucions locals en aquesta qüestió. També es fa una aproximació al servei d'armes dels catalans als exèrcits de la Monarquia Hispànica fora de Catalunya. Es comprova que van ser presents a les conquestes i accions de defensa de les places nord africanes, en les tropes permanents als estats italians, i fins i tot a Flandes. Finalment també es tracten en el aquest capítol els mitjans militars utilitzats en la lluita contra el bandolerisme, a més de la relació entre aquest fenomen i l'exèrcit a través de les remissions de bandolers a canvi del servei en el segon.L'exposició del tercer aspecte dels allotjaments es fa de forma cronològica des dels inicis de l'Edat Moderna fins a la guerra dels Segadors. Igualment s'aprofundeix en el significat fiscal del fenomen a partir del plantejament que en va fer Eva Serra, autora que va considerar els allotjaments un expedient fiscal de la corona a Catalunya gens menyspreable si se li afegien altres com la tala de llenya per a la fàbrica reial de galeres, els carretatges fins a les Drassanes de Barcelona i els bagatges o transport de pertrets militars i de soldats pel territori. També se'n fa l'anàlisi de les implicacions polítiques, tant des d'un punt de vista legal com institucional. La suma dels tres aspectes permet establir un marc de referència per a situar el paper de Catalunya en l'estructura militar de la Monarquia Hispànica des de principis de l'Edat Moderna fins a la guerra dels Segadors de forma més precisa que la que fins ara era possible fer. / The content of this thesis is divided into three aspects: the fortifications, soldiers and troops accommodations. The aproach to the first aspect begins to know how the Catalan fortifications accused the introduction in early modern age of construction methods derived from the set of innovations wich is known as the Military Revolution. Another issue that is discussed is the deepening of the financial implications of this new form in Catalonia in order to build strengths from 1497 until the immediate war of the Reapers (Segadors). Regarding the second aspect of the soldiers it is made a new classification model of troops present in Catalonia before the war of the Reapers. Then it's possible to see the evolution of military administration model described by Ian A. Thompson set for the monarchy, paying special attention to the description of systems and methods of mobilization leads to Catalonia. It also describes the competencies throughout the modern age had developed the Diputació del General and other local government institutions on this issue. About the Catalans weapon service in the armies of Hispanic Monarchy outside Catalonia checks that they were present in all battle theatres where that fought. Finally this chapter focuses in the military units used against banditry. The approach to the third aspect of the troops accommodations is chronologically made along the period treated. But also deepens the meaning of the fiscal phenomenon, as well as analysis of its political implications, both from a legal standpoint and institutional. In short the sum of the three aspects can establish a framework to place better than has been done untill now the role of Catalonia in the military structure of the Hispanic Monarchy since the beginning of the Modern Age to the war of the Reapers.

Con las reformas tridentinas, la legislación eclesiástica que llegó a Hispanoamérica, abordó la problemática del matrimonio abriendo posibilidades para su disolución. Dentro de éstas se contempló la edad mínima para el matrimonio, la libertad de elección de la pareja y se prestó atención al uso de la violencia sobre todo cuando ésta ponía en riesgo la vida de uno de los cónyuges. La iglesia fue, en ese sentido y en esa época, la única vía para el matrimonio y su disolución, ofreciendo un escape a aquellas mujeres que se vieron involucradas en situaciones donde la violencia y el miedo las obligó a contravenir su propia libertad de elección y donde el riesgo de morir a causa de esta violencia era alto. Estas situaciones permiten analizar la dinámica social de una ciudad colonial periférica con características propias y a la vez aproximarnos a la situación de la Iglesia que durante este siglo logró consolidar su poder, el cual perdería vigor con las reformas del siglo siguiente vinculadas justamente a su dominio sobre las esferas privadas de la familia y el matrimonio. La investigación busca explicar el tipo de agencia de las mujeres que decidieron interponer una de estas demandas ante el fuero eclesiástico, pero también, la investigación trata de determinar en qué medida influyeron las clases y la etnicidad en estas demandas, e intenta establecer un patrón de jerarquización dentro del ámbito privado. Para tal efecto se recurre al análisis de fuentes primarias, en este caso, de los expedientes de nulidad matrimonial y divorcio de la ciudad de Arequipa desde 1633 hasta 1700. Dichos expedientes se encuentran en el Archivo Arzobispal de Arequipa. / Tesis

During the civil wars between the conquistadores, Peru was a field of experimentation for the new military tactics developed in Europe following the introduction of portable infantry firearms. This article suggests that, however, the techniques introduced by Francisco de Carvajal, Gonzalo Pizarro’s fieldmaster, predated those used in Europe by several decades, especially regarding the rate of fire in combat. In the battle of Huarina (1547), Carvajal used his own method to ensure his infantry’s ability to deliver heavy fire. The technique relied on adequate training and on the number of weapons each soldier carriedin battle, rather than on the number of men. / Las nuevas tácticas militares desarrolladas en combate en Europa a raíz de la introducción de las armas de fuego portátiles en la infantería también se experimentaron en el Perú en el transcurso de las guerras civiles entre los conquistadores. En el presente artículo, postulo que Francisco de Carvajal, maestre de campo de Gonzalo Pizarro, se adelantó en varios decenios a las tácticas empleadas en Europa a la hora de sostener la cadencia de fuego en batalla. Así, en la batalla de Huarina (1547), Carvajal consiguió desarrollar su propio método para asegurar un nutrido fuego de su infantería, el que dependía, más que del número de hombres, del entrenamiento de los mismos y de la cantidad de armas que cada uno portaba en batalla.

The study aimed at determining the contribution of cowpeas to dietary diversity and food access, among women living in a peri-urban area of Gaborone called Gabane village in Botswana. Consuming a variety of food groups ensures adequate intake of nutrients for health. Diet diversity measures diet quality, food access and an indication of nutritious diets. Cowpeas are a nutritious vegetable which can contribute to diet diversity, diet quality and food access of many poor rural households who cannot afford to purchase a wide variety of nutritious food (ARC, 2006). Data was collected through administering a Cowpea consumption survey questionnaire which indicated that most of the households consume cowpeas which are essential to improve household food access, diet diversity and diet quality. A socio-demographic questionnaire was also used and it indicated an average number of household members of 6 people. The respondents were mainly the elderly people of 56 years and above with primary school education as the most achieved level of education. A Household Dietary Diversity Score (HDDS) questionnaire was contextualised for local foods consumed in Botswana. Focus group discussions were conducted to collect more data from women regarding their attitude, opinions and perceptions of consuming a variety of foods, cultivating and consuming cowpeas to ensure good health. The focus group results indicated that cowpeas were consumed by most families and 100% of adults and children consume cowpeas as leaves and seeds. Cereals were predominantly consumed by 95% of households, vitamin A rich fruits and vegetables by 52.5%, meat, poultry and fish by 42.5%. Vitamin A rich foods such as vegetables, fruits and organ meat were poorly consumed except green leafy vegetables which included cowpea leaves consumed by 52.5%. Meat, poultry and fish were consumed by 42.5%. Legumes, nuts, seeds and organ meat were also poorly consumed. vii Cowpeas grow well in Botswana, are Batswana’s cultural food, can improve nutritional intake and livelihoods through sold surplus profit. A diet diversity score of 2.9, well below the advised cut-off point of 4 was documented, indicating poor household dietary diversity and poor diet quality and food access. / Agricultural, Animal Health and Human Ecology / Thesis (M.A. (Human ecology) )