La primera part de la memòria de la tesi doctoral es dedica a la descriptio jurídica d'aquest objecte d'estudi que és el règim jurídic de la gestió de residus a la Unió Europea, perfilant els àmbits competencials i funcionals que pertoquen a cada nivell administratiu, i el contingut de la seva tasca pública. En aquests tres primers capítols de la tesi s'hi exposen els marcs normatius generals, comunitari i espanyol, en un primer terme, seguits, en el capítol segon, d'una descripció específica del règim jurídic de la gestió dels residus municipals en l'ordenament jurídic català. Finalment, el tercer capítol, encara dins la primera part descriptiva de la tesi, es dedica a la relació sistemàtica dels continguts de la recollida selectiva de residus municipals, abordant tant l'objecte com les formes de la gestió i complementant la descripció amb els factors socials (participació ciutadana) i econòmics (finançament), a partir dels quals exposar un balanç dels objectius assolits en la gestió.Arribats en aquest punt, la recerca obre una segona part en la qual inflexiona vers la dimensió científico-social de l'objecte d'estudi. El balanç revelat en la gestió de la recollida selectiva apunta una certa disintonia entre un règim jurídic socialment acceptat (o, si més no, poc qüestionat), a partir del qual es basteix una política pública i s'executa una gestió en la qual s'hi consumeixen nombrosos recursos públics, i uns resultats evidentment insatisfactoris. Aquesta evidència és la que obliga a plantejar una segona part empírica articulada en dos capítols successius però absolutament vinculats. En el primer d'aquests (IV), la recerca consisteix en una comprovació empírica del nivell de satisfacció real que la demanda social manifesta sobre la gestió de la recollida selectiva de residus municipals. En el segon (V) l'objectiu és l'invers: la satisfacció real de l'oferta, és a dir, dels operadors públics locals responsables de la gestió.La recerca empírica adopta com a marc territorial d'estudi el conjunt dels vuitanta-cinc municipis de la regió metropolitana de Barcelona, un àmbit territorial definit per disposició legal i que presenta una clara homogeneïtat en els seus trets bàsics. Dins aquest conjunt, els subjectes analitzats són l'univers de municipis amb una població superior als cinc mil veïns, i que estan obligats per llei a gestionar la recollida selectiva de residus, escollida com a restricció metodològica bàsica per a la comprovació de la hipòtesi.Les tècniques aplicades en la recerca permeten inferir unes conclusions objectives sobre el resultat de la gestió de residus, a partir de les quals la tercera part de la memòria aborda les necessàries explicacions del fenomen i, en alguns casos, s'apunten elements de prospectiva i propostes d'actuació que pertoquen agregar en tota recerca científica.

Tanto las problemáticas de la actual urbanística metropolitana, así como su confrontación con las nuevas temáticas que caracterizan la ciudad contemporánea se han convertido en el principal campo de reflexión de la presente investigación. En tal sentido, destaca la referencia y crítica a los principales componentes de transformación urbana en el panorama de la ciudad postindustrial, derivada de los nuevos modelos económicos, del incremento de movilidad y, sobre todo, el desarrollo e implementación de sistemas de redes que hoy obligan a la definición de nuevas formas de organización territorial. En esta coyuntura se encuadra el consumo, en el que, ampliado en términos conceptuales, se incluyen nuevos hábitos asociados al incremento de tiempo libre y a la demanda de diferentes formas de ocio y cultura. Sobre éstas se definen aspectos innovadores en cuanto a las tipologías urbanas y articulaciones territoriales. El objeto de estudio refleja así la globalidad de estas inquietudes, y se impone en el encuadre de la especificidad del contexto europeo, y de las diversas contingencias que han marcado la adhesión a la Unión Europea, en las cuáles el contexto portugués y el universo ibérico han sobresalido significativamente. Dentro de este contexto, se ha elegido el Área Metropolitana de Lisboa como territorio ideal para el estudio y confrontación de dichas reflexiones, ya sea por englobar realidades contrastantes que permiten el análisis y comprensión de diversos factores de transformación interna en cada una de sus áreas, como por el carácter de un todo cada vez más complejo, sobre el cual se diseña la posibilidad de articular a gran escala futuros desarrollos. Dicho objeto de estudio se concretiza por la aproximación específica de tres grupos distintos a los cuáles se asocian estrategias de reorganización muy diferenciadas: la rehabilitación de los centros, la recalificación de las periferias y la revalorización de las zonas de valor paisajístico natural. Subyacente a esta elección, sobresalen como aspectos fundamentales tanto, el rasgo común de encuadre en el sistema de red urbana sobre el cuál se constituye el Área Metropolitana de Lisboa, como las diversas estrategias de reorganización en las cuáles el consumo se elige como fundamento omnipresente de caracterización.De esta forma, teniendo como punto de partida la inquietud que involucra el ámbito específico de la estrategia contemporánea del consumo, proyectada en el plano de la reorganización territorial de los sistemas metropolitanos y en especial del Área Metropolitana de Lisboa, la aproximación se define por una prospección crítica y reflexiva sobre su condición actual. En ese sentido, la temática de WWW.CIUDAD.CONSUMO - El impacto de las redes de consumo en la reorganización territorial del Área Metropolitana de Lisboa, se propone como una contribución para la discusión y el entendimiento de la urbanística metropolitana en su desarrollo y caracterización actual.En síntesis, esta investigación sobre el impacto de las redes de consumo en la reorganización del espacio urbano contemporáneo, aplicada a la realidad específica del Área Metropolitana de Lisboa, se demarca por la pluralidad y complementariedad de las diversas acciones. De esta forma, tanto las revisiones de conceptos, como las estrategias delineadas y las situaciones de expectativa abordadas en cada una de las fases de investigación, dejan abierta esta compleja problemática. En este sentido, la pesquisa, se asume como una contribución, como punto de partida, tanto en la discusión de nuevos conceptos, en la clarificación de nuevas ideas, como en el establecimiento de nuevas hipótesis.

El fet que cada cop siguin més les persones que viuen en ciutats comporta que l’antiga pregunta sobre el què és una ciutat mantingui total rellevància. Relativament fàcil és definir el concepte de gran ciutat però és molt més difícil definir el què és una ciutat mitjana. La recerca demostra una gran orfandat teòrica i metodològica de la ciutat mitjana un fet que n’explica la seva extensa utilització tan en la política i la planificació territorial com en la producció científica actual. És justament la cerca d’una clarificació conceptual de la ciutat mitjana el que ha guiat aquesta recerca. La metodologia ha estat la hipotètico-deductiva basada en un anàlisi multiescalar de geometries. Tot i que la reflexió empírica ha estat per al conjunt del sistema urbà de Catalunya, les ciutats més treballades han estat cinc capitals comarcals, considerades tradicionalment com a ciutats mitjanes però que actualment mostren un perfil urbà clarament diferenciat:Balaguer, Tortosa, Valls, Vic i Vilafranca del Penedès. Malgrat això la comparativa internacional a partir dels casos investigats de Sao Paulo (Brasil), Alexandria (Egipte) i Sarajevo (Bòsnia Herzegovina) ha servit per a la profundització teòrica i conceptual. El marc teòric utilitzat ha vasculat en tres línies metodològiques: les teories de l’espai geogràfic desenvolupades pel geògraf brasiler Milton Santos, les teories clàssiques de l’Escola Sociològica de Chicago i les culturalistes amb autors com Yi-Fu Tuan. La investigació ha demostrat la operativitat per a reconceptualitzar a la ciutat mitjana. Específicament s’han investigat els següents processos urbans: la integració metropolitana, la metamorfosi de la funció comercial, la consolidació de les formes urbanes amb especial èmfasi en la suburbanització, les transformacions del centre, la promoció de les ciutats a partir de la seva imatge i el planejament. El mètode utilitzat ha estat bàsicament el treball de camp (a partir de deriva urbana i d’entrevistes semiestructurades), l’anàlisi bibliogràfic i el treball cartogràfic a diverses escales (nacional, interurbana, intraurbana i de barri). Ha estat especialment rellevant la metodologia desenvolupada en el cas de la geografia comercial, havent-se realitzat mapes d’implantació puntual per a l’estudi de l’estructura comercial del centre de la ciutat. Les eines utilitzades per tal de dur a terme aquesta metodologia i aquest mètode ha estat bàsicament la cartografia comercial i els treballs en fotointerpretació. Els principals resultats obtinguts són: Des de l’escala local es constata com l’espai urbanitzat durant el període postmodern representa una proporció que supera el 50% del total de la ciutat, en la majoria dels casos. Durant la dècada dels 90 del segle XX i la primera del segle XXI és quan es produeix el màxim creixement del període. L’existència, tan d’elevat capital cultural ( a partir de la funció universitària) com de capital econòmic (a partir d’empreses locals) va directament relacionat amb la conservació i el manteniment del simbolisme del centre. Des de l’escala metropolitana-barcelonina es comprova com la integració a la megalòpoli catalana ajuda a la homogeneïtzació dels temps dels processos urbans, com els de la centrificació. Des de l’escala nacional-catalana es comprova a mode general la negació del caràcter urbà de la Catalunya comarcal. A nivell de conclusions la recerca planteja el concepte de retard. Aquest és un temps relatiu i multiescalar que permet parlar d’un denominat time-gap o diferencial de temps. Aquest concepte a la vegada permet reconceptualitzar a la ciutat mitjana com aquella ciutat que presenta els mateixos processos que una gran ciutat però amb un retard en el temps. / "The metamorphosis of the inner-city in the medium-sized cities: between tradition and postmodernity" SUMMARY: This PhD focuses in medium-sized cities and the theoretical and methodological problems that arise when they are studied. The goal is to clarify several concepts based on a multiscale analysis of urban processes of uneven geometry. The theoretical framework focuses on the space as a scientific-technical and informational medium which includes culturalist perspectives and the morphology the urban space. This PhD is based on the Catalan megalopoli whose main center is Barcelona (NE Spain), but it also includes examples from of São Paulo, Alexandria and Sarajevo. The methods included semi-structured interviews in five different middle-sized Catalan cities and bibliographic as well as cartographic analyses at different scales. Specifically, I studied commercial geography by means of commercial mapping through photointerpretation. I propose the concept of “time delay” affecting urban processes in Catalan midle-size cities This concept is the lapse of time occurring between the moment a a process takes place in a reference city until the same process is found in another place. The period of time is considered the time-gap and it affects all city landmarks This approach implies that urban phenomenons can spread through a megalopoli. I suggest a new cronogeography approach which takes into account all possible future scenarios and how likely are they. My research suggests that the medium-sized cities concept may not be valid as important processes occur at different times and rythms in the urban landscape.

La idea inicial de la tesis es averiguar las razones reales por las que la mujer está infrarepresentada en la alta dirección de las organizaciones complejas.La tesis es selectiva en el muestreo por dos razones: primeramente, desde una vertiente vertical puesto que no contempla las responsables de rangos medios de la jerarquía; y por otra, se ha procedido a una segmentación horizontal, de tal forma que quedan excluidas las empresarias en el sentido "fiscal", o sea, propietarias de negocios, microempresas, empresas personales, etc. También han sido excluidas las directivas de la Administración Pública, en este caso no por criterios cuantitativos puesto que es donde están más representadas, sino por no constituir la esencia del motor económico vigente. El objetivo de la tesis se centra en las mujeres en las multinacionales, empresas nacionales, familiares o no del entorno metropolitano barcelonés por constituir el cuadro dinamizador de la economía actual.El enfoque teórico tiene una doble dimensión, primeramente se analiza el liderazgo desde el punto de vista evolutivo, resultando que no es hasta los años 80 que la mujer es considerada en este ámbito. El análisis teórico discurre a través de una taxonomía agrupada en tres estadios. En el primero considera al líder como alguien que posee ciertas características, determinando estos rasgos a que una persona pueda ser o no líder. Aquí empieza una primera discriminación de la mujer en la dirección dado que los teóricos citan argumentos claramente masculinos [estamos en los años 30]. Una segunda corriente posterior se interesa más por la relación entre el grupo y el líder, dando como resultado numerosos estudios con dos bloques de componentes; unos orientados al objetivo, y otros orientados a la relación personal. Aquí surge otro tipo de discriminación femenina; apoyándose en los arquetipos psicológicos, se da por hecho que las mujeres tienden más a cumplimentar los comportamientos afectivos, que los efectivos. Y finalmente un tercer estadio, que es donde se desarrolla el estudio; se considera al grupo y al entorno turbulento como elemento que forma parte de un solo constructo al que hay que analizarlo conjuntamente en relación al líder.El marco teórico también tiene otra dimensión que complementa de forma pluridisciplinar la anterior visión evolucionista. Así surgen concepciones economicistas, biológicas, antropológicas, psicológicas y sociológicas que constituyen una visión calidoscópica pero rica en matices.La mayoría de los teóricos de estos últimos enfoques coinciden generalmente con los comentarios de las representantes de la muestra de estudio. Metodológicamente la muestra ha constado de 21 entrevistas a directivas, la mayoría ejecutivas, cada una de ellas de un sector económico distinto, y el "corpus" de la tesis está basado en las historias de vida generadas por el cuestionario de 20 preguntas en profundidad. Las contestaciones eran registradas y transcritas íntegramente para su posterior análisis (desarrollo en apéndice).El "corpus" de la tesis está basado en la articulación de la interpretación de las respuestas de las directivas agrupadas en cinco epígrafes que son:- Estructura de la organización- La carrera directiva- El liderazgo en la empresa- Hacia el modelo de redes- Estilo de dirección femeninoSe procede al vaciado de las contestaciones en función de las respuestas más representativas y obviamente se comparan con el enfoque teórico y las aportaciones de las directivas y comentarios copulativos que el autor se sirve para demostrar las conclusiones.En el último apartado se exponen las conclusiones que a modo de resumen son:- La mujer se incorpora en la alta dirección en proporción superior que en épocas anteriores debido a su inducción en los puestos medios y altos.- Las mujeres directivas (especialmente las empresarias) no están aisladas como sucedía en anteriores generaciones. Las redes y sucesivos contactos hacen que estén plenamente organizadas.- El "efecto visibilidad", lejos de provocar efectos negativos a la mujer en la dirección, tal como aseguran la mayoría de teóricos, puede producirlos positivos y además no es exclusivo de la mujer.- Se refuerza la figura del mentor con carácter femenino.- A pesar de que se tiende a favorecer la igualdad de oportunidades, persisten los arquetipos socioculturales, especialmente en la selección, a la hora de generar nuevos puestos en la dirección femenina.- En cuanto a la profesionalidad, la mujer está fuera de toda duda y en cuanto a su estilo de dirección se constata que no existe un estilo propiamente femenino, no obstante las empresas actualmente tienden a estimular ciertas características en la dirección que la mujer posee persuasivamente.La bibliografía está comentada para facilitar la tarea a posteriores investigaciones. / The main objective is to examine the reasons why women are not fully represented at top management positions. The study also focuses on complex organizations. The theoretical approach has three stages:- Leadership as a psychological stereotype; here the first discrimination against woman can be found.- Leader and social group relationships; at this point a second discrimination is observed, based on psychological reasons.- The leader and the group in a turbulent environment.Added to the evolutionist vision, a complementary approach is inc1uded. Perspectives of different disciplines are taken into account: economy, biology, anthropology, psychology and sociology. The thesis "corpus" is designed through twenty in-depth interviews. Answers were fully recorded and tabulated for later analysis. Five main sections have been defined through the questionnaire study:- Organization structure- The manager's carer- Leadership in the firm- Towards a network model- Aspects of women's managementFinally, the following conc1usions have been drawn:- Nowadays, women are reaching top management positions at a higher rate than in the past.- Women managers are not isolated. Networks and contacts have improved the organization.- Socio-cultural archetypes are still found, especially at job selection.- Reinforcement of the female mentor role.- There is no standard profile, but companies encourage the psychological characteristics of women at management level.

DE LA TESI:Aquesta tesi parteix de la base de considerar que, des de començaments del segle XX i fins al 1939, a Barcelona i a Catalunya s'havien anat forjant una ciutat industrial i un proletariat urbà entés com a protagonista modern de la història, amb el lògic desenvolupament del moviment sindical-polític dels treballadors urbans i l'existència igualment important d'una sèrie d'intel.lectuals capaços de reflexionar sobre aquest tema. És important remarcar, però, que cap d'aquests pressupòsits es donaria sense la existència prèvia d'un projecte político-econòmic per a transformar Barcelona en ciutat industrial-capitalista. Aquest projecte centrarà el primer objecte d'aquest treball; nogensmenys, la primera part de la tesi du el títol "De la Gross-Barcelona a la Catalunya-Ciutat". Efectivament, a partir d'un cert moment (posem vora el 1920) existirà un projecte per a la formació d'una veritable "Gross-Stadt" amb un abast territorial que abraçarà l'espai català central. El subtítol d'aquest primer volum és "News from No-where", fent esment a la cita de la coneguda utopia de William Morris, que justament en aquella època serà traduïda pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Això ens serveis per a assenyalar el carácter utòpic (però d'arrel capitalista) de bona part d'aquest projecte. Aquest títol secundari ens condueix, però, a la segona part d'aquest treball que es titula "La crisi de la ciutat capitalista". Sense aquesta crisi -les causes de la qual caldrà esbrinar- tindria poc sentit parlar de "ciutat roja" o de "ciutat pàl·lida".Si la segona part d'aquest treball inclou l'estudi d'algunes respostes a la crisi (com, per exemple, les anàlisis del Regional Planning i del Pla Macià), serà la tercera part la dedicada, íntegrament, a l'estudi de la sortida d'aquesta crisi, al que és anomenat, aleshores, "nova economia urbana". Els nexes entre el projecte industrialista i el de la nova economia urbana es manifesta a molts nivells, però n'hi ha dos particularment interessants: a) El nivell de la planificació urbana territorial, i b) El nivell del pensament econòmic. Pel que fa al primer nivell, el que s'ha anomentar molt correctament "economia urbana" no s'ha consolidat a nivell universitari fins a dates molt recents. Tots els especialistes en la matèria assenyalen que es tracta d'una disciplina en ple desenvolupament, mancada de models teòrics prou desenvolupats. Per què? Perque fins al període que inicia la primera guerra mundial, la demanda social d'economia ha estat escassa, car una hàbil combinació de laissez-faire a l'espai i intervencions tècniques (higiene i vialitat) suficients, al vult-cents. Les dificultats per a analitzar la política econòmica urbana des d'una òptica disciplinar són, doncs, molt grans. A aquest fet, a més, caldria afegir-hi, el caràcter esotèric, reservat a uns pretesos experts, de la intervenciósobre l'espai, de l' "urbanisme". Pel que fa al segon nivell, és important assenyalr que sense un estudi del pensament econòmic (i dels seus lligams amb la política urbana i territorial), el nostre treball seria clarament insatisfactori. Perquè? Perqué el camp ideològic i científic serà, és clar, un camp especialmente "ocupat" pels intel.lectuals lligats al "partit industrial", que assajaran, fins i tot, de donar lliçons als sindicalistes, tot explicant el carácter utòpic/ucrònic de les seves alternatives o, situats més tard a la segona trinxera, assenyalaran les distorsions internes dels models alternatius. En definitiva, l'estudi del pensament -i del pensament econòmic que n'és la mèdul·la- esdevé, així, inexcusable. De la influència de Schmoller o Wagner a la de Marshall, de la de Kropotkin o Reclus a la de Karl Marx, cal refer la història dels economistes catalans del segle XX. "Amb Marx" -va escriure molt aviat Gramsci (1918, in 1970)- "la història segueix essent domini de les idees, de l'esperit, de l'activitat consciente dels individus aïllats o associats. Però les idees,l'esperit, es realitzen, perden la seva arbitrarietat, ja no són fictícies abstraccions religioses o sociològiques. La substància que amaguen es troba a l'economia, a l'activitat pràctica, en els sistemes i les relacions de producció i de canvi". L'estudi de la política econòmica esdevé difícil sense una anàlisi del pensament econòmic general que l'inspira. Per això proposem estudiar les relacions entre el pensament econòmic polític i econòmic, en un marc espaial-temporal determinat: la Catalunya del primer terç del segle XX. Com que el punt de partida és la formació social catalana, l'estudi de la política econòmica tindrà, aquí, un doble vessant; caldrà, en una direcció, conèixer els efectes de la política econòmica generada per un Estat que, com és el cas de l'Estat espanyol, ha representat sovint classes socials i fraccions de classe alienes a la formació social catalana; en un altre sentit, caldrà esgratinyar papers i actituds econòmiques col.lectives per a descobrir els projectes i les realitzacions político-econòmiques produïdes dins de l'àrea catalana. En el període que analitzem (1901-1939) aquests projectes tenen una característica doble: un àmbit geogrltic petit en relació al conjunt català (el terme municipal de Barcelona i la "província" de Barcelona: en dos moments -Mancomunitat, Generalitat- una part molt important dels Països Catalans, Catalunya, podrà ésser objecte d'un plantejament de conjunt) i, al mateix temps, la política econòmica generada des de qualsevol unitat econòmico-política de la tormació social catalana tindrà etectes, sovint positius, per a la reconstrucció de les desballestades estructures. d'aquesta tormació. En aquest sentit, la política econòmica catalana tindrà, gairebé per definició, un clar caràcter de política territorial a diferents escales espaials i en diferents àmbits sectorials.S'esdevé que, dins del conjunt català -i dins de l'Estat espanyol- la ciutat de Barcelona, juga, com a eina, un paper polític fonamental. Aleshores, la política territorial a Barcelona (de Barcelona, contra Barcelona, sobre Barcelona), és a dir, la política urbana que s'aplica i/o que sorgeix de Barcelona ha de tenir, a nivell d'hipòtesi, un espai conceptual rellevant. Així, per a estudiar dialècticament el pensament econòmic i la política econòmica a la Catalunya del primer terç del segle XX, pot ésser útil estudiar les relacions entre pensament econòmic i política urbana i territorial.Si ens aboquem -perque cal- a un examen de la literatura econòmica i no-econòmica existent, les aportacions són inqüestionables. Pel que fa a la política econòmica urbana i territorial del període 1901-1939 hom pot trobar en els papers contemporanis de Pierre Vilar (1929, 1934, 1936), suggeriments valuosos, dins d'una síntesi (Vilar 1929) no superada. l, és clar, en la reelaboració posterior de Vilar (1964) hipòtesis i informaoions es multipliquen. Ara bé, en tots aquests casos, la qüestió de les localitzacions i la història econòmica del que és definit oom a "regió de Barcelona" són els eixos dominants. A partir de 1968-69, es produeix un canvi dins la literatura. La nova escala en la que cal plantejar definitivament els problemes del sistema urbà de Barcelona i el ressorgiment dels moviments socials a la ciutat amb l'inici de la lluita urbana (Alibés 1975), susciten un bon nombre d'estats de la qüestió, de síntesis ràpides que, com és lògic, han d'acarar-se amb la política seguida en el període del segle XX anterior a la guerra civil. Així, hom pot trobar-hi referències a papers del Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (1970), de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Martorell 1970), del Cercle d'Economia (1973), dels serveis d'estudis d'alguns bancs (per exemple: SEBUB 1973), dels col.legis professionals (a publicacions com "Cuademos de arquitectura y urbanismo" o "Novatécnica), dels experts aplegats al Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (Solà, 1974), etc.Per la banda de la literatura sobre el pensament econòmic espanyol -i català- del segle XX, les aigües romanen tranquiles pel moment. Hi ha uns esquemes que han envellit tot sols, però els darrers estats de qüestió no permeten parlar de grans progressos pel que fa al coneixement del pensament econòmic. Falten reedcions crítiques i estudis de fons, síntesis globalitzadores, i el que és més greu encara, no existeix cap pla de recerques elaborat i en marxa. Algunes iniciatives com la sorgida del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de València o el Diccionari de Ciències Socials de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona han iniciat, des de 1971, una tasca que, si no hi ha cap daltabaix, pot esdevenir productiva, sempre, és clar, que els "francotreballadors" no desapareguin de l'escena intel.lectual.