L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar i analitzar la qualitat psicosocioeducativa de les polítiques d’infància concretades en l’oferta de xarxes i serveis de la primera infància d’algunes poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb aquest objectiu, s’ha dissenyat un sistema d’indicadors per avaluar la qualitat dels centres, els serveis i el programes adreçats a la primera infància, a partir del qual s’han creat uns qüestionaris. Es realitza l’anàlisi a partir d’enquestes i entrevistes, així com a través de qüestionaris que s’han administrat a tècnics i professionals que treballen a centres i serveis adreçats a la primera infància. El tractament de les dades es va fer amb el suport de l’SSPS. L’anàlisi de les dades mostra que un treball en xarxa pot afavorir la qualitat dels equipaments d’una població i assenyala els beneficis que comporta. També es demostra que la qualitat psicosocioeducativa dels professionals dels centres analitzats és molt bona. Finalment, la investigació permet percebre que alguns indicadors són susceptibles de modificació, amb la intenció d’anar afilant el sistema d’indicadors. A partir de l’anàlisi dels resultats, es planteja una proposta pràctica, perfilant algunes línies d’actuació necessàries per implementar i/o optimitzar el model de treball en xarxa als municipis, a través d’un model d’assessorament psicopedagògic participatiu, des d’una perspectiva comunitària basada en la col·laboració dels participants. Paraules clau Sistema d’indicadors, indicadors de qualitat, qualitat psicosocioeducativa, treball en xarxa, xarxes d’atenció a la infància, primera infància, famílies, serveis d’atenció a la primera infància, treball interdisciplinari, assessorament comunitari. / The objective of this research is to study and analyse the psycho-socioeducational quality of policies for Childhood as they appear specifically in the networks and services for early years childhood in some of the towns of the Barcelona metropolitan area. To achieve this objective a system of indicators has been designed to evaluate the quality of the centres/services/programmes for early years, and from these a questionnaire has been created. Analysis is carried out the surveys and interviews as well as the use of questionnaires sent to specialists and professionals working in centres and services for early years children. Data treatment is carried out using SPSS. The analysis of the data shows how networked services can help to improve the quality of the facilities in a town, and indicates the benefits that this brings. It also shows that that the psycho-educational quality of the professionals in the centre is very high. Finally, the investigation enables a perception of how some indicators are susceptible to modification, with the aim of making the system of indicators sharper. From analysis of the results, a practical proposal is made, describing some of the lines of action necessary for the introduction and/or optimisation of the model of networked services in municipal areas, using a participative psychological teaching model, from a community perspective based on the collaboration of the participants. KeywordsSystem of indicators, indicators of quality, psycho-socioeducational quality, networked services, children’s support networks, early childhood, families, services for early childhood, interdisciplinary work, community assessment.

La red trabecular es una estructura situada en la cámara anterior del ojo cuya función es drenar el humor acuoso. Alteraciones en ella pueden producir aumentos de la presión intraocular (IOP) los cuales pueden provocar pérdidas en el campo visual y por lo tanto cegueras parciales o totales (glaucoma).El objetivo de esta tesis doctoral se basa en el estudio de la fisiología de la red trabecular con el fin de tener un mayor conocimiento de sus funciones y así poder entender mejor su papel regulador dentro de la evacuación del humor acuoso. Dado que el ATP y otros derivados purinérgicos se encuentran presentes en el humor acuoso, en la realización de este proyecto se han estudiado los receptores purinérgicos en la red trabecular y el papel del ATP y derivados dinucleósidos polifosfato en la modulación de la evacuación del humor acuoso.Se ha evaluado el efecto del ATP mediante el estudio de los incrementos de Ca2+ con el fluoróforo fura-2. Este nucleótido provoca incrementos rápidos del Ca2+ intracelular que disminuyen lentamente hasta los valores basales. El porcentaje de respuesta frente a éste y otros agonistas muestra un perfil de respuesta (ATP = UTP > ATP--S >> ADP = UDP) corresponde al receptor purinérgico P2Y2, el cual es sensible al antagonista suramina.El Ca2+ movilizado tras la estimulación de los receptores P2Y procede de los depósitos citoplasmáticos y las vías de señalización intracelular involucran una proteína Gq/11 que estimula la fosfolipasa C- y produce IP3 con la subsiguiente estimulación de receptores de IP3.Experimentos de inmunocitoquímica y western-blot confirman la existencia de un receptor P2Y2 además de la coexistencia con los subtipos P2Y1 y P2Y4.Se ha estudiado como el ATP extracelular modula corrientes de K+ mediadas por el canal de alta conductancia dependiente de calcio BKCa. La estimulación con ATP extracelular provoca un aumento significativo de la corriente de salida de K+ mediante la participación del receptor P2Y2 en la corriente y los aumentos de corriente dependen del Ca2+ intracelular para activarse.Por otro lado, Las células trabeculares poseen la capacidad de liberar ATP frente a estímulos hipotónicos y la cantidad de ATP liberado es proporcional a la hipotonicidad utilizada.Finalmente, se ha estudiado el ATP en la regulación de la facilidad de evacuación de humor acuoso(C). Para ello se utilizó la técnica de perfusión de segmentos anteriores oculares en condiciones de cultivo de órgano obteniéndose valores de C (l/min/mmHg). El ATP no muestra ningún efecto sobre la C. El análogo no hidrolizable del ATP, el ATP--S, el cual es resistente a la acción de las ectonucleotidasas tampoco varia la C, indicando que quizá la el ATP estimula diferentes tipos de receptor.En el segundo objetivo del trabajo de tesis se han estudiado los análogos estructurales del ATP dinucleósidos polifosfato ya que estos activan receptores purinérgicos y además se ha demostrado que varían la IOP.Los efectos de los dinucleótidos polifosfato son similares a los mostrados por el ADP. El dinucleótido Up4U muestra una dinámica semejante a la observada por el ATP con incrementos más sostenidos en el [Ca2+]i. Las concentraciones a las que se producen estos incrementos de Ca2+ son grandes y a concentraciones fisiológicas sus efectos son muy bajos. Los dinucleótidos Ap3A y Ap4A producen un aumento en la C y su efecto está mediado por la activación del receptor P2Y1. El aumento provocado por el Ap4A se previene al prefundir juntamente con el antagonista del receptor P2Y1. El agonista selectivo del P2Y1 aumenta la C y su efecto no se produce en presencia del antagonista del P2Y1. / SUBJECT: Functional involvement of purinergic activation in trabecular meshwork.TEXT: The understanding of the physiology of the trabecular meshwork has advanced in the last few years, however purinergic receptors have not been characterized in this tissue and their role have not been determined.In this work it is shown that trabecular meshwork express three diferent subtypes of purinergic receptors: P2Y1, P2Y2 and P2Y4. They are activated by different purinergic agonists and depending on the subtype their response on the intracellular calcium levels are diferent.The activation of P2Y2 and P2Y4 leads Ca2+ mobilisations greater than the P2Y1 activation and their stimulation does not produce changes in outflow facility.On the other hand, the stimulation of P2Y1 receptor by compounds selective for the receptor or some dinucleosides polyphosphate lead an increase in the outflow facility. The increments do not seem to involve calcium signalling and perhaps the intracellular mechanisms could involve second messengers like cAMP.

Arquitecturas de múltiples núcleos como multiprocesadores (CMP) y soluciones multiprocesador para sistemas dentro del chip (MPSoCs) actuales se basan en la eficacia de las redes dentro del chip (NoC) para la comunicación entre los diversos núcleos. Un diseño eficiente de red dentro del chip debe ser escalable y al mismo tiempo obtener valores ajustados de área, latencia y consumo de energía. Para diseños de red dentro del chip de propósito general se suele usar topologías de malla 2D ya que se ajustan a la distribución del chip. Sin embargo, la aparición de nuevos retos debe ser abordada por los diseñadores. Una mayor probabilidad de defectos de fabricación, la necesidad de un uso optimizado de los recursos para aumentar el paralelismo a nivel de aplicación o la necesidad de técnicas eficaces de ahorro de energía, puede ocasionar patrones de irregularidad en las topologías. Además, el soporte para comunicación colectiva es una característica buscada para abordar con eficacia las necesidades de comunicación de los protocolos de coherencia de caché. En estas condiciones, un encaminamiento eficiente de los mensajes se convierte en un reto a superar. El objetivo de esta tesis es establecer las bases de una nueva arquitectura para encaminamiento distribuido basado en lógica que es capaz de adaptarse a cualquier topología irregular derivada de una estructura de malla 2D, proporcionando así una cobertura total para cualquier caso resultado de soportar los retos mencionados anteriormente. Para conseguirlo, en primer lugar, se parte desde una base, para luego analizar una evolución de varios mecanismos, y finalmente llegar a una implementación, que abarca varios módulos para alcanzar el objetivo mencionado anteriormente. De hecho, esta última implementación tiene por nombre eLBDR (effective Logic-Based Distributed Routing). Este trabajo cubre desde el primer mecanismo, LBDR, hasta el resto de mecanismos que han surgido progresivamente. / Rodrigo Mocholí, S. (2010). Cost Effective Routing Implementations for On-chip Networks [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8962

La ràpida evolució d’Internet i l’àmplia gamma de noves aplicacions (per exemple, multimèdia, videoconferència, jocs en línia, etc.) ha fomentat canvis revolucionaris en la manera com ens comuniquem. A més, algunes d’aquestes aplicacions demanden grans quantitats de recursos d’ample de banda amb diversos requeriments de qualitat de servei (QoS). El desenvolupament de la multiplexació per divisió de longitud d’ona (WDM) en els anys noranta va fer molt rendible la disponibilitat d’ample de banda. Avui dia, les tecnologies de commutació òptica de circuits són predominants en el nucli de la xarxa, les quals permeten la configuració de canals (lightpaths) a través de la xarxa. No obstant això, la granularitat d’aquests canals ocupa tota la longitud d’ona, el que fa que siguin ineficients per a proveir canals de menor ample de banda (sub-longitud d’ona). Segons la comunitat científica, és necessari augmentar la transparència dels protocols, així com millorar l’aprovisionament d’ample de banda de forma dinàmica. Per tal de fer això realitat, és necessari desenvolupar noves arquitectures. La commutació òptica de ràfegues i de paquets (OBS/OPS), són dues de les tecnologies proposades. Aquesta tesi contribueix amb tres arquitectures de xarxa destinades a millorar el transport de dades sub-longitud d’ona. En primer lloc, aprofundim en la naturalesa sense connexió en OBS. En aquest cas, la xarxa incrementa el seu dinamisme a causa de les transmissions a ràfega. A més, les col·lisions entre ràfegues degraden el rendiment de la xarxa fins i tot a càrregues molt baixes. Per fer front a aquestes col·lisions, es proposa un esquema de resolució de col·lisions pro actiu basat en un algorisme d’encaminament i assignació de longitud d’ona (RWA) que balanceja de forma automàtica i distribuïda la càrrega en la xarxa. En aquest protocol, el RWA i la transmissió de ràfegues es basen en l’explotació i exploració de regles de commutació que incorporen informació sobre contencions i encaminament. Per donar suport a aquesta arquitectura, s’utilitzen dos tipus de paquets de control per a l’encaminament de les ràfegues i l’actualització de les regles de commutació, respectivament. Per analitzar els beneficis del nou algorisme, s’utilitzen quatre topologies de xarxa diferents. Els resultats indiquen que el mètode proposat millora en diferents marges la resta d’algorismes RWA en funció de la topologia i sense penalitzar altres paràmetres com el retard extrem a extrem. La segona contribució proposa una arquitectura híbrida sense i orientada a connexió sobre la base d’un protocol de control d’accés al medi (MAC) per a xarxes OBS (DAOBS). El MAC ofereix dos mètodes d’accés: arbitratge de cua (QA) per a la transmissió de ràfegues sense connexió, i pre-arbitratge (PA) per serveis TDM orientats a connexió. Aquesta arquitectura permet una àmplia gamma d’aplicacions sensibles al retard i al bloqueig. Els resultats avaluats a través de simulacions mostren que en l’accés QA, les ràfegues de més alta prioritat tenen garantides zero pèrdues i latències d’accés molt baixes. Pel que fa a l’accés PA, es reporta que la duplicació de la càrrega TDM augmenta en més d’un ordre la probabilitat de bloqueig, però sense afectar en la mateixa mesura les ràfegues sense connexió. En aquest capítol també es tracten dos dels problemes relacionats amb l’arquitectura DAOBS i el seu funcionament. En primer lloc, es proposa un model matemàtic per aproximar el retard d’accés inferior i superior com a conseqüència de l’accés QA. En segon lloc, es formula matemàticament la generació i optimització de les topologies virtuals que suporten el protocol per a l’escenari amb tràfic estàtic. Finalment, l’última contribució explora els beneficis d’una arquitectura de xarxa òptica per temps compartit (TSON) basada en elements de càlcul de camins (PCE) centralitzats per tal d’evitar col·lisions en la xarxa. Aquesta arquitectura permet garantir l’aprovisionament orientat a connexió de canals sub-longitud d’ona. En aquest capítol proposem i simulem tres arquitectures GMPLS/PCE/TSON. A causa del enfocament centralitzat, el rendiment de la xarxa depèn en gran mesura de l’assignació i aprovisionament de les connexions. Amb aquesta finalitat, es proposen diferents algorismes d’assignació de ranures temporals i es comparen amb les corresponents formulacions de programació lineal (ILP) per al cas estàtic. Per al cas de tràfic dinàmic, proposem i avaluem mitjançant simulació diferents heurístiques. Els resultats mostren els beneficis de proporcionar flexibilitat en els dominis temporal i freqüencial a l’hora d’assignar les ranures temporals. / The rapid evolving Internet and the broad range of new data applications (e.g., multimedia, video-conference, online gaming, etc.) is fostering revolutionary changes in the way we communicate. In addition, some of these applications demand for unprecedented amounts of bandwidth resources with diverse quality of service (QoS). The development of wavelength division multiplexing (WDM) in the 90's made very cost-effective the availability of bandwidth. Nowadays, optical circuit switching technologies are predominant in the core enabling the set up of lightpaths across the network. However, full-wavelength lightpath granularity is too coarse, which results to be inefficient for provisioning sub-wavelength channels. As remarked by the research community, an open issue in optical networking is increasing the protocol transparency as well as provisioning true dynamic bandwidth allocation at the network level. To this end, new architectures are required. Optical burst/packet switching (OBS/OPS) are two such proposed technologies under investigation. This thesis contributes with three network architectures which aim at improving the sub-wavelength data transport from different perspectives. First, we gain insight into the connectionless nature of OBS. Here, the network dynamics are increased due to the short-lived burst transmissions. Moreover, burst contentions degrade the performance even at very low loads. To cope with them, we propose a proactive resolution scheme by means of a distributed auto load-balancing routing and wavelength assignment (RWA) algorithm for wavelength-continuity constraint networks. In this protocol, the RWA and burst forwarding is based on the exploitation and exploration of switching rule concentration values that incorporate contention and forwarding desirability information. To support such architecture, forward and backward control packets are used in the burst forwarding and updating rules, respectively. In order to analyze the benefits of the new algorithm, four different network topologies are used. Results indicate that the proposed method outperforms the rest of tested RWA algorithms at various margins depending on the topology without penalizing other parameters such as end-to-end delay. The second contribution proposes a hybrid connectionless and connection-oriented architecture based on a medium access control (MAC) protocol for OBS networks (DAOBS). The MAC provides two main access mechanisms: queue arbitrated (QA) for connectionless bursts and pre-arbitrated (PA) for TDM connection-oriented services. Such an architecture allows for a broad range of delay-sensitive applications or guaranteed services. Results evaluated through simulations show that in the QA access mode highest priority bursts are guaranteed zero losses and very low access latencies. Regarding the PA mode, we report that doubling the offered TDM traffic load increases in more than one order their connection blocking, slightly affecting the blocking of other connectionless bursts. In this chapter, we also tackle two of the issues related with the DAOBS architecture and its operation. Firstly, we model mathematically the lower and upper approximations of the access delay as a consequence of the connectionless queue arbitrated access. Secondly, we formulate the generation of the virtual light-tree overlay topology for the static traffic case.

No description available.

"Les fonts primàries a l'ensenyament. Les relacions entre el món escolar i l'arxiu. Visió general de Catalunya. El cas de Sant Feliu de Guíxols" és una recerca que vol conèixer la realitat de la relació entre el món dels arxius i el món escolar, bàsicament a l'Ensenyament Secundari.La investigació pretén esbrinar quina ha estat aquesta relació i com ha afectat al món de la didàctica i a la construcció de la identitat de l'alumnat.El marc teòric presenta els referents d'aquest estudi: els arxius, l'ensenyament i la didàctica de la història, des dels aspectes descriptius, legals i teòrics.Pel que fa a la recerca de respostes a l'entorn de les relacions arxiu-escola, s'ha concretat una visió molt general a través de l'experiència de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que s'ha complementat amb l'estudi etnogràfic de cas dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols de l' Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.El camp d'estudi d'aquesta recerca és molt ampli. S'ha dut a terme des del 1999 fins al 2002 en tota la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, als quals s'ha afegit l'experiència de l'Arxiu Departamental de Perpinyà i el de l'Arxiu Històric Nacional d' Andorra. Amb aquestes fonts, es cobria una visió de l'objecte d'estudi de la recerca de quasi tot l'àmbit català.Alhora, amb l'estudi de l'experiència de tres arxius de la regió Emilia-Romagna d' Itàlia - Ímola, Mòdena i Bologna-, a més d'experiències dutes a terme en diversos arxius de l'Estat Espanyol, també s'estableix una comparació de tipologies, serveis i produccions entre diverses administracions: Catalunya, l'Estat Francès, l'Estat Espanyol i l' Estat Italià.La metodologia emprada ha estat diversa, a vegades quantitativa i, segons l'objectiu estudiat, qualitativa.La recollida, l'anàlisi i l'estudi de dades als Arxius, ha permès, primer, crear una base de dades de temes i tipus de material didàctic produït des de la institució Arxiu i els seus fons: el Catàleg de materials "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu" consultable als annexos d'aquesta publicació.Amb les enquestes als tècnics s'ha pogut establir una fotografia de l'estat de la qüestió, aspectes materials, personals i dinàmica de la visita a l' Arxiu per part dels grups escolars. A més de l'enquesta, i ja des de la metodologia qualitativa, l'entrevista als professionals d'arxiu ha servit per matisar i explicitar quines són les actuacions de l'Arxiu envers el professorat i l'alumnat. Amb l'anàlisi i la sistematització de les enquestes i entrevistes s'han creat fonts orals i estadístiques per elaborar gràfiques ipercentatges, fonamentals per la reflexió teòrica i la creació de Tipologies dels Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals.Els capítols dedicats a l'experiència dels Tallers d'història de Sant Feliu de Guíxols han estat el resultat de l'estudi etnogràfic. S'ha fet un seguiment exhaustiu i directe de totes les activitats dutes a terme durant el curs escolar 2003-2004 del Taller dedicat al Centenari del Port de Sant Feliu de Guíxols. El resultat, la descripció, l'anàlisi i la valoració han servit per establir una definició teòrica del model didàctic dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols. ( pàgina 49 )A partir d'aquest model, també s'estableix una comparativa de tipologies d'activitats de l'Arxiu de Sant Feliu amb d'altres arxius que han incorporat Serveis Didàctics.Al darrer apartat, s'estableixen unes conclusions finals, per tal de verificar fins a quin punt la investigació dóna resposta a la hipòtesi inicial que l'ha motivat, que s'acompanyen de reflexions sobre el resultat aconseguit. Per últim, en una perspectiva de futur, s'ofereixen possibles vies de treball que aquesta recerca ha obert. / "The primary source in teaching. The relations between the school world and the archives. General view of Catalonia. The Sant Feliu de Guíxols case. Thesis of Maria Calzada i Olivella"TEXT:This is a research that wants to find out the reality of the relationship between the archive's world and the high school world. The investigation pretends to show if there has been a relation between the didactic world and the building of the students' identity and if that has changed something in the teaching methods.The theoretical frame presents the three main pillars: the archives, the teachings and the didactic of History from the descriptive, legal and theoretical aspects.Concerning the research of answers in the relations between archive and school, I have managed a very general view through the experience of the "Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya", and this has also been complemented with the ethnographic study of the "Tallers d'Història of l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols". The experience of the "Arxiu Departamental of Perpinyà" and the "Arxiu Historic Nacional of Andorra" has been added to this project.At the same time, I have included the experience of three archives from Italy (Ímola, Mòdena and Bologna), and also some experiences done in some archives from Spain. It is also included in it, a comparison of typologies, methods and productions between various administrations: Catalonia, France, Spain and Italy.The collection, the analysis and the study of data in the Archives have allowed me two things. First, to create a data base of subjects and types of didactic material from the Archive world and its sources. I have called it "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu", and it is a catalogue of materials that can be consulted at the end of this publication. Secondly, I have elaborated graphics and percentages which are fundamental for the theoretical reflection and the making of what I have called "Tipologies del Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals".Following the experiences in the "Tallers d'Història de Sant Feliu de Guixols", I have established the theoretical definition of this didactic model.To finish with, some final conclusions are included, so that I can verify the final answer to the initial hypothesis which has been the reason of this thesis. Some final reflections are also pointed out, as well as future possible investigation paths.

En este estudio consideramos importante identificar de qué manera la formación continuada es aplicada a los profesores de la educación infantil de la Red de Enseñanza Publica de la ciudad de Blumenau y cómo es la transposición de los conocimientos adquiridos en la práctica. Identificamos los puntos fuertes y los puntos débiles, partiendo de entrevistas abiertas y en profundidad, grupos de discusión y también documentos oficiales.El marco teórico está organizado entorno a cuatro puntos principales: esferaeducativa, esfera formativa, esfera sistémica y esfera estratégica.La primera esfera trata de la historia de la Educación Infantil en Brasil, y cuáles son las concepciones que se tienen de la Educación Infantil, así como cuáles son sus objetivos, necesidades y directrices. Esta parte tiene como objetivo exponer el marco contextual de la realidad brasileña. Para esto, se contemplan los diversos períodos de la infancia en Brasil, la importancia de la formación continuada del profesorado, la identidad de la Educación Infantil, propuesta pedagógica y algunas definiciones y concepciones de la Educación Infantil según las aportaciones de diferentes autores.La segunda esfera habla de la formación del profesorado que atiende el tramo educativo de la Educación Infantil en el contexto Brasileño. Ver la necesidad de plantear una formación continuada específica que responda a la necesidad actual de la Educación Infantil, y que tenga en cuenta el papel del profesorado, para hacer de el, un profesorado critico-reflexivo, creativo y transdisciplinar.La tercera esfera hace referencia a la pedagogía sistémica, como esta trabajar en forma de red de relaciones, integrando todos los saberes, historias de vida, experiencias, valores, principios, dando a entender que somos parte de un sistema y que este sistema está dentro de otro sistema mayor. El enfoque sistémico invita a reflexionar sobre la composición, el papel del entorno y la estructura de los sistemas propiamente dichos, que tienen un interés concreto. Buscamos la definición de orden y desorden fundamentada por algunos autores, además de la definición sobre constelaciones familiares, que están basadas en la observación de unas leyes que operan en los sistemas humanos a partir de la familia, los grupos sociales, las instituciones, como por ejemplo las órdenes del amor. Por último citamos Foucault, que habla de la ordene o desorden del discurso, el autor destaca algunos puntos sobre la relación saber-poder y las relaciones dialécticas entre saberes disciplinares y prácticas sociales.La cuarta esfera trata de diferentes estrategias didácticas y dinámica de saberes. Habla de un aprendizaje integrado, utilizando el entorno y como aprender de forma sistémica y a la vez, no fragmentar los conocimientos para garantizar un entendimiento del mundo. Las estrategias abordadas orientan cómo trabajar de manera innovadora, creativa, así como sobre los cambios de ideas y prácticas. Presenta también el modelo innovador para la formación del profesorado, dando pistas de estrategias y modalidades, además de la inversión del aprendizaje, teoría-práctica para llegar al nivel que nos conduce a la práctica-teoría-práctica. También existe una idea de formación continuada retroactiva, donde el profesor participa directamente de la formación, aplica el aprendizaje, reflexiona y discute la aplicabilidad, volviendo a formación continuada.Adoptamos el Estudio Etnográfico como metodología de investigación dentro del enfoque más amplio de Metodología Cualitativa. Los escenarios de investigación se sitúan en los CEIs Públicos de la ciudad de Blumenau.Cerramos la investigación con una propuesta de formación continuada sistémica, en la que partimos de una justificación de la necesidad de cambio e innovación, para desarrollar luego los referentes teóricos necesarios, y explicitar las finalidades, los objetivos, la metodología, la aplicabilidad, las estrategias de evaluación y finalmente plantear la autoevaluación como elemento dinamizador de la reflexión y el cambio.PALABRAS CLAVE: Formación continuada, Pedagogía sistémica, Transdisciplinariedad, Innovación, Creatividad, Educación infantil, Red de relaciones / This study considers it important to identify how continuing education is applied to teachers in early childhood education in public schools in the city of Blumenau and how is the transfer of acquired knowledge in teaching practice.We identify the strengths and weaknesses, based on open interviews and in depth, discussion groups as well as official documents.The theoretical framework is organized around four main points: Educational sphere, training sphere, systemic sphere and strategic sphere.The first sphere is about the history of early childhood education in Brazil, and what are the concepts we have of early childhood education, as well as what are your goals, needs and policies. This part aims to expose the contextual framework of the Brazilian reality.The second sphere speaks of teacher training that meets the educational leg of Early Childhood Education in the Brazilian context. See the need to plan a specific continuing education that meets the current need of a kindergarten education for critical and reflective, creative and transdisciplinary teacher.The third sphere refers to systemic pedagogy, how this works in a network of relationships, integrating all knowledge. The systemic approach invites reflection on the role of environment and structure of the systems themselves, which has a specific interest.The fourth sphere comes to different teaching strategies and dynamic knowledge. It speaks of an integrated learning, using the surroundings and how to learn in a systematic way at the same time, not to fragment the knowledge to ensure an understanding of the world. The strategies discussed guide how to work innovatively, creatively, as well as on the changing ideas and practices.We adopted the ethnographic study as a research method within the broader focus of Qualitative Methodology. The scenarios of the investigation are located in the Public CEIs in the city of Blumenau.We closed the investigation with a proposal for systematic continuing education, where we start from a justification of the need for change and innovation to develop soon regarding the necessary theoretical, and explain the purposes, objectives, methodology, feasibility, assessment strategies and finally planning for self-assessment as a dynamic element of reflection and change.

The cell is governed by the complex interactions among various types of biomolecules. Coupled with environmental factors, variations in DNA can cause alterations in normal gene function and lead to a disease condition. Often, such disease phenotypes involve coordinated dysregulation of multiple genes that implicate inter-connected pathways. Towards a better understanding and characterization of mechanisms underlying human diseases, here, I present GUILD, a network-based disease-gene prioritization framework. GUILD associates genes with diseases using the global topology of the protein-protein interaction network and an initial set of genes known to be implicated in the disease. Furthermore, I investigate the mechanistic relationships between disease-genes and explain the robustness emerging from these relationships. I also introduce GUILDify, an online and user-friendly tool which prioritizes genes for their association to any user-provided phenotype. Finally, I describe current state-of-the-art systems-biology approaches where network modeling has helped extending our view on diseases such as cancer. / La cèl•lula es regeix per interaccions complexes entre diferents tipus de biomolècules. Juntament amb factors ambientals, variacions en el DNA poden causar alteracions en la funció normal dels gens i provocar malalties. Sovint, aquests fenotips de malaltia involucren una desregulació coordinada de múltiples gens implicats en vies interconnectades. Per tal de comprendre i caracteritzar millor els mecanismes subjacents en malalties humanes, en aquesta tesis presento el programa GUILD, una plataforma que prioritza gens relacionats amb una malaltia en concret fent us de la topologia de xarxe. A partir d’un conjunt conegut de gens implicats en una malaltia, GUILD associa altres gens amb la malaltia mitjancant la topologia global de la xarxa d’interaccions de proteïnes. A més a més, analitzo les relacions mecanístiques entre gens associats a malalties i explico la robustesa es desprèn d’aquesta anàlisi. També presento GUILDify, un servidor web de fácil ús per la priorització de gens i la seva associació a un determinat fenotip. Finalment, descric els mètodes més recents en què el model•latge de xarxes ha ajudat extendre el coneixement sobre malalties complexes, com per exemple a càncer.

Tanto las problemáticas de la actual urbanística metropolitana, así como su confrontación con las nuevas temáticas que caracterizan la ciudad contemporánea se han convertido en el principal campo de reflexión de la presente investigación. En tal sentido, destaca la referencia y crítica a los principales componentes de transformación urbana en el panorama de la ciudad postindustrial, derivada de los nuevos modelos económicos, del incremento de movilidad y, sobre todo, el desarrollo e implementación de sistemas de redes que hoy obligan a la definición de nuevas formas de organización territorial. En esta coyuntura se encuadra el consumo, en el que, ampliado en términos conceptuales, se incluyen nuevos hábitos asociados al incremento de tiempo libre y a la demanda de diferentes formas de ocio y cultura. Sobre éstas se definen aspectos innovadores en cuanto a las tipologías urbanas y articulaciones territoriales. El objeto de estudio refleja así la globalidad de estas inquietudes, y se impone en el encuadre de la especificidad del contexto europeo, y de las diversas contingencias que han marcado la adhesión a la Unión Europea, en las cuáles el contexto portugués y el universo ibérico han sobresalido significativamente. Dentro de este contexto, se ha elegido el Área Metropolitana de Lisboa como territorio ideal para el estudio y confrontación de dichas reflexiones, ya sea por englobar realidades contrastantes que permiten el análisis y comprensión de diversos factores de transformación interna en cada una de sus áreas, como por el carácter de un todo cada vez más complejo, sobre el cual se diseña la posibilidad de articular a gran escala futuros desarrollos. Dicho objeto de estudio se concretiza por la aproximación específica de tres grupos distintos a los cuáles se asocian estrategias de reorganización muy diferenciadas: la rehabilitación de los centros, la recalificación de las periferias y la revalorización de las zonas de valor paisajístico natural. Subyacente a esta elección, sobresalen como aspectos fundamentales tanto, el rasgo común de encuadre en el sistema de red urbana sobre el cuál se constituye el Área Metropolitana de Lisboa, como las diversas estrategias de reorganización en las cuáles el consumo se elige como fundamento omnipresente de caracterización.De esta forma, teniendo como punto de partida la inquietud que involucra el ámbito específico de la estrategia contemporánea del consumo, proyectada en el plano de la reorganización territorial de los sistemas metropolitanos y en especial del Área Metropolitana de Lisboa, la aproximación se define por una prospección crítica y reflexiva sobre su condición actual. En ese sentido, la temática de WWW.CIUDAD.CONSUMO - El impacto de las redes de consumo en la reorganización territorial del Área Metropolitana de Lisboa, se propone como una contribución para la discusión y el entendimiento de la urbanística metropolitana en su desarrollo y caracterización actual.En síntesis, esta investigación sobre el impacto de las redes de consumo en la reorganización del espacio urbano contemporáneo, aplicada a la realidad específica del Área Metropolitana de Lisboa, se demarca por la pluralidad y complementariedad de las diversas acciones. De esta forma, tanto las revisiones de conceptos, como las estrategias delineadas y las situaciones de expectativa abordadas en cada una de las fases de investigación, dejan abierta esta compleja problemática. En este sentido, la pesquisa, se asume como una contribución, como punto de partida, tanto en la discusión de nuevos conceptos, en la clarificación de nuevas ideas, como en el establecimiento de nuevas hipótesis.

S'han identificat alguns dels presumptes components de la xarxa gènica implicada en la regeneració dels ulls a planària:S'ha aïllat un fragment del gen de la opsina; Gtops. Aquest gen s'expressa als cossos neuronals de les cèl·lules fotoreceptores diferenciades.S'han identificat 2 gens de la família Six/sineoculis a planària: Gtsix1 i Gtsix3. El gen Gtsix1s'expressa com un únic transcrit als cossos neuronals de les cèl·lules fotoreceptores dels ulls adults de planària. Aquest gen és necessari per al manteniment de l'estat diferenciat de les cèl·lules fotoreceptores. La inhibició d'aquest gen amb la tècnica d'RNAi causa la pèrdua del fototropisme negatiu característic d'aquests organismes i també s'ha comprovat la pèrdua gradual de l'expressió de Gtopsen els organismes injectats amb dsRNA de Gtsix1que genera un fenotip cec. Suggerim un efecte inhibidor indirecte de Gtsix1 sobre Gtops. Durant el procés de regeneració anterior, el gen Gtsix1 s'expressa als 3 dies de regeneració en un grup de cèl·lules pròximes a l'epidermis dorsal. En aquest estadi es determinaria el territori presumptiu dels ulls, i aquestes cèl·lules serien el primer signe visible del procés de diferenciació de les cèl·lules que formaran els ulls.El gen Gtsix1 té un paper clau en la determinació primerenca dels ulls a planàries. Els estudis de pèrdua de funció amb RNAi mostren una inhibició completa de la regeneració dels ulls. Aquests resultats estan d'acord amb un paper ancestral dels gens del grup Six1-2 en la morfogènesi de l'ull a Protóstoms.El gen Gtsix3, per altra banda, s'expressa en una franja de cèl·lules envoltant els ganglis cefàlics que correspondria a la part distal de les branques del cervell que connecten els ganglis cefàlics amb els diferents sensors distribuïts al llarg dels marges del cap.Durant el procés de regeneració anterior, l'expressió de Gtsix3 es localitza en el blastema, a ambdós costats de la zona de regeneració dels nous ganglis cefàlics. Aquesta expressió s'extén entre els 6-10 dies de regeneració fins a adquirir el patró d'expressió trobat en els organismes adults.S'ha identificat un nou gen Pax6 a planàries: Gtpax6A. El genoma de les planàries G. Tigrina i D. Japonica presenta, així, dos gens Pax6 (Gtpax6A/Djpax6A i Gtpax6B/Djpax6B).El gen Gtpax6A és més similar estructuralment a altres gens Pax6 que el gen Gtpax6B, i és aquest últim el gen Pax6 més divergent descrit fins al moment.Els dos gens Pax6 de planàries s'haurien generat per una duplicació en un tríclad o plathielmint ancestral ja que no presenten cap ortologia clara amb els gens ey i toy de Drosophila.Gtpax6A i Gtpax6B s'expressen al Sistema Nerviós Central de les planàries adultes, marcant els ganglis cefàlics i els cordons nerviosos. Gtpax6B presenta, però, uns nivells d'expressió més baixos.S'ha detectat mRNA dels gens Gtpax6A i Gtpax6B tant a les cèl·lules fotoreceptores com a les cèl·lules pigmentàries dels ulls de planàries per in situ analitzades en TEM.Suggerim un paper important dels gens Pax6 de planàries en la formació de les estructures neurals. Durant el procés de regeneració, l'expressió d'ambdós gens Pax6 s'activa ràpidament en forma de dues taques intenses a la zona d'amputació dels cordons nerviosos antics. A mesura que avança el procés de regeneració el senyal d'expressió de Gtpax6A ens ha permès fer un seguiment del procés de regeneració dels ganglis cefàlics. Al final del procés de regeneració l'expressió de Gtpax6A torna als seus nivells basals. La inactivació dels gens Gtpax6A, Gtpax6B i una combinació d'ambdós gens mitjançant la tècnica d'RNAi a les dues espècies estudiades no provoca la inhibició de la regeneració dels ulls. Tampoc s'inhibeix o es modifica el patró d'expressió dels gens Gtsix1 i Gtops, ni hem pogut detectar cap alteració en el sistema nerviós central amb aquesta tècnica. Hem comprovat que la tècnica d'RNAi provoca un forta reducció dels nivells de mRNA dels gens Pax6 de planària, però no la inhibició completa i es podria hipotetitzar un mecanisme dosi-independent de l'activitat dels gens Pax6 a planàries.Els gens Gtpax6A/Djpax6A i Gtpax6B/Djpax6B no serien components essencials en la xarxa gènica que controla la determinació i diferenciació dels ulls de planàries durant el procés de regeneració. Suggerim que altres gens poden compensar o substituir l'activitat d'aquests durant el procés de regeneració dels ulls a planàries. / Isolation and functional characterization of elements Pax6 and sineoculis as components of the genetic pathway involved in planarian eye regeneration. We have identified some of the components of the genetic pathway involved in planarian eye regeneration:We have identified a peace of the opsin gene; Gtops. This gene is expressed in the neuronal bodies of the photoreceptor cells.We have identified two genes of the Six/sineoculis family in planaria: Gtsix1 and Gtsix3. Gtsix1 gene is also expressed in the neuronal bodies of the photoreceptor cells. This gene is essential for the maintenance of the differentiated state of fotoreceptor cells and for eye regeneration. Gtsix3 expression in the adult planarian head is located in a stripe surrounding the cephalic ganglia, from the auricles to the tip of the head. This localization corresponds to the distal part of the brain branches that connect the cephalic ganglia to the distinct sensors distributed along the head margin. We also report the presence of two Pax6-related genes; Pax6A and Pax6B, wich are highly conserved in two planarian species Dugesia japonica and Girardia tigrina. Pax6A is more similar to other Pax6 proteins than Pax6B, which is the most divergent Pax6 described so far. The planaria Pax6 homologs do not show any clear orthology to the Drosophila duplicated genes, eyeless and twin of eyeless, which suggest an independent Pax6 duplication in a triclad or platyhelminth ancestor. Pax6A is expressed in the central nervous system of intact planarians, labeling a subset of cells of both cephalic ganglia and nerve cords, and is activated during cephalic regeneration. Pax6B follow a similar pattern, but shows a lower level of expression. Pax6A and Pax6B transcripts are detected in visual cells only at ultrastructural level, probably because a limited amount of transcripts is present in these cells. Inactivation of both Pax6A and Pax6B by RNA-mediated gene interference inhibits neither eye regeneration nor eye maintenance, suggesting that the genetic network that controls this process is not triggered by Pax6 in planarians.