• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 188
  • 101
  • 56
  • 41
  • 38
  • 22
  • 20
  • 20
  • 20
  • 20
  • 20
  • 16
  • 15
  • 13
  • 7
  • Tagged with
  • 544
  • 72
  • 71
  • 71
  • 64
  • 59
  • 58
  • 55
  • 52
  • 50
  • 50
  • 46
  • 43
  • 41
  • 39
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
211

Jessie Sampter : a pioneer feminist in American zionism

Blanshay, Susan January 1995 (has links)
Life for nineteenth century American women was full of restrictions and limitations. Frowned upon or simply not permitted to enter "male" spheres of activity such as professions, business and politics, many middle class women turned to philanthropy and reform work as the sole acceptable outlet for their energy, talents, and time. American Jews of German descent adopted the "Victorian ideal of womanhood" popular in the United States at this time, propelling many German-Jewish women to engage in charitable Zionist activity despite the general lack of support for Zionism in America earlier in this century. Among this group of bourgeois German-Jewish women involved in American Zionism was a poet, Jessie Ethel Sampter, whose contributions to the movement far exceeded those of the norm. Despite her limited Jewish education and upbringing, and extreme physical limitations, Sampter emerged as a pioneer feminist and Zionist, both in America and in her adopted country, Palestine.
212

Mustafa Kemal and Sukarno : a comparison of views regarding relations between state and religion

Anshori, Ibnu January 1994 (has links)
This work is a comparative study of the process of secularization in Turkey and Indonesia, with reference to the thought and policies of Mustafa Kemal and Sukarno. In their rational approach to religion and the concern to modernize their societies the two leaders were guided by a secularist paradigm of the relationship of state and religion that each formulated. The abolition of the sultanate-caliphate system, the end of Islam as the state religion and the replacement of Shari/'a by Western codes demonstrated the impact of modernization and secularization on Turkey. The "polity-dominance secularization" of Mustafa Kemal along with, among other thing, the abolition of religious education, the banning of the mystical orders, and the mandatory use of Turkish in Islamic ritual, made Turkey a completely secular state. In Indonesia, secularization was meant not only to serve the cause of modernization but also has had a special significance for ensuring the religious minority's support of the political system. Sukarno's decision to establish a quasi-secular Pancasila state was guided by a concern for political unity. However, unlike Mustafa Kemal, Sukarno avoided the strategy of overt opposition to religion, in order not to entail unacceptable political risks. Though the Indonesian Islamic parties have frequently opposed Sukarno's secularism, the Islamic ideological orientation was significantly moderated by Sukarno's pragmatic syncretism, as embodied in his manifesto NASAKOM (nationalism, religion and communism). Unlike in Turkey, Islamic parties were recognized, and Islamic courts and the system of religious education were integrated into the structure of state in Indonesia.
213

The function of Wertfühlen in Scheler's theory of value.

Brettler, Lucinda Ann Vandervort. January 1970 (has links)
No description available.
214

L'anarquisme individualista a Espanya 1923-1938

Díez, Xavier, 1965- 09 April 2003 (has links)
La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l'anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l'anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938.A la part preliminar de la investigació es tracta d'acotar les bases epistemològiques del subjecte d'investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d'arribar a una definició sobre l'anarquisme individualista. També s'analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s'exposen els criteris metodològics emprats.La primera part de la investigació tracta d'analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l'individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l'estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l'entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l'autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l'obra fundacional de L'Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l'individualisme d'arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s'exposa l'absència d'un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d'individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d'aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s'expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d'ells.La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l'amor lliure i l'emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l'anarquisme individualista com serà l'annacionalisme, l'antimilitarisme i el naturisme.Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l'esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva. / The present doctoral research aims to frame, describe and analize the ideological discurse of individualistic anarchism, one of the minoritary and also worset know of anarchism in Spain between 1923 and 1938 tendencies.The preliminary section of the research we have tried to delimit the epistemological basis of the subject. To this effect, an effort has been made to try to come a definition of individualistic anarchism. As well as this the historiographic background are analized a historiographic estate of the question is carried out the metholical criteria are put forward.The first part of the research this to analize, in firsts chapters, the theoretical foundations of anarchist individualism, it follows and describes the process of penetration into the Spanish state and put forward as well as analizes the cours of developement of the main means of divulging and debate around the individualistic theory. In the first case the author traces the ideological origins based on the work The Ego and his Own, by the Bavarian philosopher Max Stirner.Folowing that, a comment is made on the individualistic bachground, with authors in the United States of America, with authors such as Henry David Thoreau, Josiah Warren or Benjamin Tucker, and also on the influence of French individualism from the end of XIXth century, emphasing the role played by individualistic anarchists such as Émile Armand and Han Ryner, as the main representatives of the movement in that country.The folowing chapter explains the absence of a Spanish autochthonous individualism ant the ideological dependency of foreign corrents, especially those coming from France, given the narrow contacts on both sides of the Pyrinnes. The chapter deals also with the question of the variable intensity of the presence of individualisme among the different sectors/groups belonging to the complex individualistic universe.The author also describes the cronological evolution on this corrent, from the last decades of the XIXth century -with the irrruption of Nietzsche philosophy- up to the end of the Spanish Civil War.The fourth chapter numbers the different means of propaganda from which this ideology is expressed (and spread), and it provides a brief description of the particualr individualistic tendencies of each of them.The second part of the research analyses, from within, the individualististic thinking, drawing the information from the existing written and published materials and sources. This, theri general principles are described as well as theri efforts to create assotiations and the role of individualistic anarchists throghout the Civil War.Later the author draws the attention on more specific aspects such as the pedagogical principles of the movement, the extraordinary relevance given to the issue of free love and sexual emancipation and other aspects which cull also become of freat relevance fer the movement, such as anationalism, anti-militarism and naturism.At the end of the reserarch the autor points up his contribution to the historiographical scene and the effort carried out to summon up our conllective memorie.
215

Exposition internationale du Surréalisme : Paris 1938 : Bluff und Täuschung - die Ausstellung als Werk ; Einflüsse aus dem 19. Jahrhundert unter dem Aspekt der Kohärenz /

Görgen, Annabelle. January 2008 (has links)
Zugl.: Braunschweig, Hochsch. für Bildende Künste, Diss., 2003.
216

Der jüdische Kindertransport von Deutschland nach England 1938-39 : Geschichte und Erinnerung /

Göpfert, Rebekka, January 1900 (has links)
Diss.--Philosophische Fakultät--Münster--Westfälische Wilhelms-Universität, 1997. / Bibliogr. p. 205-217.
217

O percurso das ideias do círculo de Bakhtin na análise do discurso francesa

Costa, Claudiana Nair Pothin Narzetti [UNESP] 02 March 2012 (has links) (PDF)
Made available in DSpace on 2014-06-11T19:30:27Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2012-03-02Bitstream added on 2014-06-13T19:40:08Z : No. of bitstreams: 1 narzetti_cnp_dr_arafcl.pdf: 1168238 bytes, checksum: aea8bd6c8360884aafbb7f53945c7594 (MD5) / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado do Amazonas (FAPEAM) / Ce travail aborde le parcours des idées du Cercle de Bakhtine dans le champ de l’Analyse du discours française dans la période de son émergence et expansion, les années 1970-80. C’est, ainsi, un travail d’histoire. D’une part, histoire de l’Analyse du discours française, donc traite du processus historique à la fin duquel le Cercle de Bakhtine est devenu une référence nouvelle et globale pour ce domaine. D’autre part, histoire du Cercle de Bakhtine, parce que c’est un chapitre de ce qu’on pourrait appeler l’histoire de ses réceptions et appropriations dans les plus différentes « chronotopes ». Le travail souligne les questions théoriques et politiques impliqués dans ce processus, en suivant une perspective épistémologique et généalogique. Il est proposé que ce parcours a été marqué par deux réceptions distinctes des idées du groupe de Bakhtine, caractérisées par des différences significatives non seulement dans ce que concerne à l’amplitude de la référence aux concepts du Cercle de Bakhtine dans les travaux pratiques, mais aussi dans ce que concerne aux effets de l’appropriation de ces concepts. La première réception, l’inaugural, se caractérise par : une référence quasi exclusive à une seul oeuvre d’un des membres du Cercle – Le marxisme et la philosophie du langage, de Volochinov ; aussi par une divergence profonde, entre les tendances de l’analyse du discours sociolinguistique et l’analyse du discours de Pêcheux, concernent à la pertinence de l’appropriation des concepts formulés dans cette oeuvre pour le développement théorique et méthodologique de l'Analyse du discours ; et, enfin, par une application/appropriation de ces concepts aux problèmes et aux objets des analystes du discours, application dans laquelle, dans... (Résumé complet accès életronique cidessous) / Este trabalho versa sobre o percurso trilhado pelas ideias do Círculo de Bakhtin no campo da Análise do discurso francesa no período de sua emergência e expansão, isto é, os anos 1970-80. Apresenta-se, assim, como um trabalho de história. Por um lado, história da Análise do discurso francesa, pois trata do processo histórico ao fim do qual o Círculo de Bakhtin tornou-se uma nova e generalizada referência para o referido campo. Por outro, história do Círculo de Bakhtin, pois trata de um capítulo daquilo que poderíamos chamar de história de suas errâncias ou de suas andanças pelos mais diferentes “cronotopos”. O trabalho destaca as questões teóricas e políticas envolvidas nesse processo, seguindo uma perspectiva epistemológica e genealógica. Propõe que esse percurso foi marcado por duas recepções distintas das ideias do grupo de Bakhtin, caracterizadas por diferenças significativas não apenas quanto à amplitude da referência aos conceitos do Círculo nos trabalhos práticos, mas também quanto aos efeitos da apropriação desses conceitos. A primeira recepção, a inaugural, caracteriza-se por: uma referência praticamente exclusiva a uma obra de um dos membros do Círculo – Marxismo e filosofia da linguagem, de Voloshinov; também por uma divergência profunda, entre as tendências da análise do discurso sociolinguística e da análise do discurso de Pêcheux, quanto à pertinência da apropriação dos conceitos formulados na referida obra para o desenvolvimento teórico e metodológico da Análise do discurso; e, enfim, por uma aplicação/apropriação desses conceitos aos problemas e objetos dos analistas do discurso, aplicação na qual eram, na maioria das vezes, articulados a outros formulados no interior do campo, cujo efeito poderia ser definido como um incremento do corpo conceitual e da metodologia da...
218

El (no) sujeto ateo/religioso contemporáneo: una lectura unificadora de Edith Stein y Emmanuel Lévinas en las figuras de Edmund Husserl

Molina García, Erika January 2012 (has links)
Facultad de Filosofía y Humanidades / Tesis para optar al grado de Magíster en Filosofía / El presente escrito contiene los resultados de un trabajo de investigación destinado al cierre de un primer ciclo de estudios de postgrado, en el cual se realizó una filiación entre los filósofos contemporáneos Edith Stein (1891-1942) y Emmanuel Lévinas (1906-1995), a través de la aclaración de su mutua vinculación con la fenomenología de Edmund Husserl (1859-1938), pensador crucial en la vida y obra de ambos autores. Esto, con el objetivo de comprender la aparente contradicción entre filosofías que cuentan con la premisa de Dios y filosofías que no lo hacen; contradicción encarnada tanto en Stein como en Lévinas, por cuanto ambos autores, nacidos en familias judías, realizan, cada uno de maneras diversas, una apología del ateísmo, pero manteniendo hasta el fin de sus vidas una fuerte religiosidad. Esta paradoja o indecisión entre ateísmo y religión haría eco de una falta de univocidad general de la filosofía occidental contemporánea en lo que respecta a su pronunciamiento acerca del tema de Dios, por cuanto se trata de una época de cara a una serie de acontecimientos históricos imperdonables que es preciso prevenir definitivamente, pero cuyas fuentes son ambiguas. Ésta, se desarrolla así, como indagadora de las causas de eventos que quiebran el sentido común, que ponen a prueba el pensamiento y cuestionan el que se creía el curso regular de la historia, aquello que se podía esperar y tolerar.
219

A pontuação do silêncio : uma análise discursiva da escritura de Clarice Lispector

Lisbôa, Noeli Tejera January 2008 (has links)
Cette étude a pour objet le rapport entre le silence — en tant que réel du discours —, le langage et l’idéologie, à partir d’une analyse discursive de l’écriture de Clarice Lispector. Son point de départ c’est l’analyse de la ponctuation comme lieu privilégié de manifestation du silence, et comme marque de la singularité de la syntaxe du texte claricean. Au premier chapitre nous nous sommes consacrés à l’Analyse du Discours — AD — à travers de l’exposition des plusiers aspects des différentes théories du langage qui sont à la base de notre choix théorique. Au second chapitre, notre thème c’est l’objet littéraire et ses rapports avec l’Analyse du Discours, où nous soutenons qu’à partir de la définition barthésiennne de l’écriture, littérature et AD se rencontrent comme critiques du langage, bien que par des chemins distincts. Au troisième chapitre, nous considérons la nécessité d’une analyse discursive pour rendre compte de la ponctuation, particulièrement, au sujet de l’écriture de Clarice Lispector. Cette option est le résultat du fait que, dans le texte claricean, toutes les règles ponctuationelles ont été rompues, tout en provocant, au même temps, la rupture aves les notions de genre et texte, par le questionnement, en outre, de la nécessité d’un début et d’une fin textuelle. Nous faisons, aussi, l’analyse du fonctionnement de la ponctuation en tant que marque linguistique du silence dans l ‘oeuvre de l’écrivain. Au dernier chapitre, nous reprenons les analyses déjà faites à fin d’approfondir les rapports entre silence et idéologie, tout en montrant les rapports entre le silence et les notions du cadre théorique de l’Analyse du Discours et le lieu du silence dans l’écriture de Clarice. Cette étude ce conclut par la présence du silence, qui se trouve sous-jacent dans toutes les notions du cadre théorique de l’AD, telles qu’elles sont formulées par Michel Pêcheux. Nous essayons aussi d’approcher les réflexions sur le langage, développées par l’écrivain Clarice Lispector à travers la pratique de son écriture, avec les réflexions théorisées par l’Analyse du Discours, toutes les deux dédiées à une activité critique du langage. Pour finir, nous essayons de montrer la manière comme, dans l’oeuvre de Clarice, en tant que réel du discours, le silence se place comme une critique à l’idéologie. / O presente trabalho trata sobre as relações entre o silêncio, enquanto real do discurso, linguagem e ideologia a partir de uma análise discursiva da escritura de Clarice Lispector. Toma como ponto de partida para a análise a pontuação como espaço privilegiado de manifestação do silêncio, e marca da singularidade da sintaxe do texto clariceano. No primeiro capítulo, fazemos uma opção pela Análise do Discurso — AD —, expondo os aspectos diferenciais das diversas teorias da linguagem que estão na base da nossa escolha teórica. No segundo capítulo, discutimos a questão do objeto literário e suas relações com a Análise do Discurso, mostrando que, a partir da definição barthesiana de escritura, literatura e AD se encontram como críticas da linguagem, embora por vieses diversos. No terceiro capítulo, abordamos a necessidade de uma análise discursiva para dar conta da pontuação, especialmente, no que diz respeito à escritura de Clarice Lispector. Isto porque, no texto clariceano, todas as regras pontuacionais são rompidas, promovendo, juntamente, um rompimento com as noções de gênero e texto, ao questionar, inclusive, a necessidade de um início e um fim textual. Analisamos, ainda, o funcionamento da pontuação como uma marca lingüística do silêncio na obra da escritora. No último capítulo, retomamos as análises já feitas para aprofundar as relações entre silêncio e ideologia, demonstrando as relações entre o silêncio e as noções do quadro teórico da Análise do Discurso e o funcionamento do silêncio na escritura de Clarice. Ao final, esta dissertação conclui pela presença do silêncio, subjacente a todas as noções do quadro teórico da AD, tal como formuladas por Michel Pêcheux. Aproxima, ainda, as reflexões sobre a linguagem, desenvolvidas pela escritora Clarice Lispector na prática de sua escritura, das reflexões teorizadas pela Análise do Discurso, ambas numa atividade crítica da linguagem. E, por último, demonstra como o silêncio, na obra de Clarice, enquanto real do discurso, funciona como uma crítica à ideologia.
220

De la alianza a la confrontación : Pablo Zárate Willka y la rebelión indígena de 1899 en Bolivia

Mendieta Parada, María del Pilar, Mendieta Parada, María del Pilar January 2007 (has links)
La investigación se propone analizar un hecho histórico concreto: la rebelión indígena de Pablo Zárate, más conocido como el Willka que fue, sin lugar a dudas, una de las más importante rebeliones de la historia de la República de Bolivia. Esta rebelión se produjo dentro del contexto más amplio de la guerra civil que sacudió a Bolivia en 1899 y que se conoce como la Guerra o Revolución Federal. Se trata de un momento histórico de mucha importancia ya que el país entró en una profunda crisis política que desembocó en un conflicto armado de grandes proporciones siendo la primera guerra civil por la que atravesó Bolivia desde su fundación. La guerra civil fue el resultado de una acumulación histórica de contradicciones políticas, regionales, económicas y étnicas en un país que todavía mantenía características coloniales no resueltas. Confluyeron en este contexto dos conflictos que se dieron de forma simultánea y entrelazada. De manera resumida, la llamada Guerra Federal tiene que ver con el estallido violento de las fricciones entre dos élites en pugna por el poder y con conflictos relacionados con las comunidades indígenas en la lucha por la recuperación de sus tierras usurpadas por causa de las políticas estatales que pretendían su desaparición. / Tesis

Page generated in 0.0714 seconds