Esta tesis analiza los diferentes impactos del TLCAN en la industria audiovisual Mexicana. La investigación parte de un análisis histórico estructural que centra su atención primero en la estructura y dinámica del sistema-mundo y la economía-mundo, principalmente en el rol de las industrias culturales transnacionales en el contexto del capitalismo global. Segundo, en el nuevo marco estructural que plantea la regionalización con las particularidades del Tratado de Libre Comercio de América del Norte en la industria audiovisual mexicana. Tercero, en la identificación de las políticas de comunicación en México. Cuarto, en el crecimiento económico de la industria audiovisual y su concentración, la participación de los nuevos capitales extranjeros y finalmente, en el rol de las instituciones publicas frente al capital privado. Al mismo tiempo, se examinan las intersecciones de estos temas con el consumo de los productos culturales para pensar la diversidad cultural y la construcción de ciudadanía. Las características socioeconómicas de la población mexicana es una variable crítica que permite entender la problemática de los impactos. / This Thesis analises the diferent impacts of NAFTA on the Mexican audiovisual industry. The approach focuses first in structures and dinamics of the world-sistem and "world-economy" (econom'a-mundo) manly in the role of the transnational cultural industries in the contexts of the global capitalism; second, the work goes to the negociations and logics tha set NAFTA, at the same time the Thesis go deeper in the items related to the audiovisual industries; third, on general State policies and in particular on communications policies (the logics of the construction of these policies and their political context); fourth, on the economic growth of the industry (principal actors) and their concentration (by subsector and in general), on the sources of the new foreign capital involved and; finaly, on the role of public institutions vs private capital. At the same time, I examine the intersections of these themes with the consumption of cultural products in terms of cultural diversity and the construction of citizenship. The socioeconomic characteristics of the Mexican population are a critical variable in understanding the problematic of these impacts.

No description available.

La presente tesis doctoral realiza un estudio sobre la acción de la opinión pública en el proceso de construcción de políticas criminales (penal policy-making). Concretamente, analiza el impacto, en el proceso legislativo penal, de los discursos en circulación en algunas de las manifestaciones de la opinión pública, especialmente en la prensa, tanto en la activación de la agenda política como en la adopción de determinadas soluciones políticas. Para tal, analiza cuatro casos concretos de reformas penales realizadas en España durante la VII Legislatura (2000-2004), periodo con mayor actividad legislativa en materia penal. Tomando por base tanto las teorías sobre el agenda-setting como los estudios de policy making, a partir del análisis tanto de la relación entre las agendas de los medios de comunicación, pública y política como también de la deconstrucción de los discursos presentes en cada una de ellas, se verifica el papel de la opinión pública (de algunos de los actores que la da forma) en la construcción de un proceso de populismo punitivo. Palabras-clavesAgenda-setting, opinión pública, política criminal, populismo punitivo / The present thesis aims to research the public opinion's action on the penal policy-making process. In fact, we analyze the effects off several discourses in circulations on some public opinion manifestations - with special interest in the press - on the legislative process, both setting the political agenda as in the acceptance of some policy alternatives as well. For that, it has been analyzed four specific cases of penal reforms passed during the 7th Spanish Legislature, the period with the highest legislative activity concerning penal issues. Appling the agenda-setting theory as well the policy-making research studies, from the analysis of the relationship between the media, the public, and the political agendas and the deconstruction of some discourses presents in each agenda, we had verified the role of public opinion - specific, the role of some social actors that shape it - in the construction of a penal populism process. Keywords Agenda-setting, public opinion, criminal policy, penal populism.

Mi propuesta posdoctoral examina el conocimiento experto en entornos de trabajo reales. Su perspectiva teórica proviene de la ciencia cognitiva contemporánea, así como de la etnografía y sociología empírica (Myers: 2008, Knorr Cetina: 1999, Bourdieu: 1994, Cicourel: 1990). Este modelo integrado se opone al dualismo de la inteligencia artificial clásicaSiguiendo las posturas pragmáticas de Searle (2004) y Dreyfus (1979) / My post doctorate proposal examines expert knowledge in heterogeneous real work settings. Its theoretical perspective comes from contemporary cognitive science, and also from ethnographical and empirical sociology (Myers: 2008, Knorr Cetina: 1999, Bourdieu: 1994, Cicourel: 1990). This integrated model stands against the dualism of classical artificial intelligence. Following the pragmatic positions of both Searle (2004) and Dreyfus (1979), the integrated model of expert knowledge stands against the dualist models of classical artificial intelligence, also dominant inside the rational choice theory.

L'objectiu de la tesis és entreveure les variables que influeixen en les aproximacions a l'aprenentatge de los estudiants universitaris. El model d'anàlisis, basat en la teoria del comportament planificat, sustenta que influeixen les motivacions a l'estudi, les creences sobre el procés d'ensenyament- aprenentatge, la norma interioritzada (moral i social) i la percepció del conjunt d'oportunitats. Per a completar tots els elements del model s'han recollit les aportacions de la tradició psicopedagògica (tracta aspectes de motivació, creences i el conjunt d'oportunitats, sobretot en relació a l'ensenyament del professor) i la sociològica (aspectes com la relació entre iguals, el grup de referència, la interiorització de las normes, la integració de l'estudiant a la universitat i la creació de la seva identitat). Els canvis en les metodologies docents a partir de la introducció del Procés de Bolonya són un element fonamental dins la percepció del conjunt d'oportunitats.La tesis es fonamenta en un estudi de casos sobre la UAB, concretament en tres titulacions pilot de la mateixa universitat, Ciències Polítiques, Educació Infantil i Enginyeria Informàtica. Combina tècniques quantitatives (enquesta a estudiantes) i qualitatives (anàlisis documental i entrevistes en profunditat a coordinadors de titulació i a estudiants).Els resultats mostren com els estudiants combinen motivacions expressives i instrumentals quan han d'escollir els estudis, la seva motivació és fonamental per a entendre les accions d'aprenentatge que duen a terme els estudiantes. El perfil majoritari de motivació d'elecció dels estudis en cada una de les titulacions també ajuda a comprendre les dinàmiques positives o negatives que es produeixen.Es conclou que la percepció del control de les oportunitats i per tant, els canvis que està introduint el Procés de Bolonya, influeixen clarament en com els estudiants s'aproximen a l'aprenentatge. Els canvis de metodologia docent estan implicant canvis en l'avaluació continuada, treballs en grup, reducció de les classes magistrals i augment de les pràctiques.Les valoracions dels estudiants en relació a la introducció dels canvis metodològics del Procés de Bolonya són tant positives como negatives. Els estudiants veuen amb bons ulls aquests canvis metodològics perquè poden significar millores en el seu aprenentatge, però consideren que tal i como s'està duent a terme a aquesta universitat, ràpid, sense recursos i amb poca reflexió prèvia, comporta finalment efectes negatius en el seu aprenentatge.Davant la alta càrrega de treball que han comportat aquests canvis els estudiants es converteixen en actors estratègics, duent a terme accions superficials o profundes segons les tasques que els hi demanen els professors. L'aportació sociològica és fonamental per a entendre el procés de construcció de la identitat com a estudiants i la interiorització de las normes, tant del grup de referència com dels pares, aspectes bàsics per a entendre l'aprenentatge dels estudiants universitaris. / This Doctoral thesis analysis the factors influencing the university student's learning processes. The analysis model, based on the planning behavioural theory, stress that motivations in relation to studies, beliefs about the learning process ant the interiorized social norm (on a moral and social level) and the perception of the whole set of opportunities, are the factors above mentioned. In order to complete all the components of our model we have also integrate in this study the contributions of the psicopedagogical approach (in relation with the motivation, beliefs and set of opportunities) and the sociological tradition (pair and groups relationships, the process of integration of social norms ant of student's into the university and the formation of the identity).The teacher's methodological changes since the introduction of the Bologna Process are a key element in the student's perceptions about the set of opportunities. This Thesis is based on a study case of the UAB, in particular, in three different pilot grades: Political Sciences, Education (Children) and Computer Engineering. The study combines the expressive motivations with the pragmatic ones once they have to choose the type of studies and they are also the basic motivation in the process of understanding the learning actions that students do. The results show that students combine expressive and pragmatic motivations when they have to choose their studies and that they are also the basic motivation in the process of understanding the learning actions that students do. The main profile of the motivation to the process of decision between different studies in each grade help us to understand the positive and negative dynamics that are produced.It is concluding that the perception of the opportunities self control and therefore the changes that are being introduced with the Bologna Process influence the way in which student's think and act about in relation with the learning process. Changes in the methodology of teaching are producing changes in the continuous assessments, team works, classes reductions, increase of the practical works. Student's perception in relation with the introduction of the above mentioned changes are both, positive and negative. They belief that the methodological changes are good in the sense that they can contribute to improve their learning. But the consider that, due to they way in which the Bologna Process is being implemented, fast and without enough resources and previous reflexion, it is producing negative outcomes. Due to the high volume of study that these changes are representing for the students, students are becoming more and more strategic actors, doing superficial actions or profound actions according to the tasks required by each professor.The sociological contribution is fundamental to understand the identity formation process of students and the process of social norms apprehension, in relation to the pair or parental groups, both main aspects to understand the learning process of the university students.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és avaluar l'evolució del model jurídic de protecció laboral a Veneçuela. Amb aquesta finalitat analitzarem la seva construcció inicial i les redefinicions ocorregudes entre 1990 i 2008. El primer capítol es dedica a l'objecte d'estudi i a les estratqgies d'investigació. El centre de la investigació és analitzar els efectes de les transformacions en l'ocupació en l'accés a la protecció laboral en un país caracteritzat per un capitalisme tardà i rendista d'estat, amb un desenvolupament històric discrònic. Per això, en aquest capítol es delimiten els eixos de l'anàlisi i es descriu el camí seguit per a estudiar les peculiaritats de la relació entre ocupació assalariada i protecció laboral. El segon capítol es dedica a l'objecte ampliat treball. Des de la dècada dels vuitanta del segle passat, la redefinició de la relació social de treball ha estat un dels temes centrals dels Estudis del Treball. En aquest capítol se sosté que el punt partida ha marcat un camí que limita les possibilitats d'entendre les transformacions en l'ocupació i els seus efectes en l'accés a la protecció laboral i, per tant, al benestar social. Per això, la redefinició de la relació social treball ha d'integrar el treball no remunerat. Aquest punt de partida mena a una altra noció de benestar social, la generació i gaudi del qual requereix temps socials, diferents del temps de la producció mercantil. El tercer capítol analitza què s'entén per protecció constitucional del treball i la família en l'Estat Social de Dret. Aquí es desvela el contingut de classe i de gènere de les categories jurídiques. Els principis de la igualtat material, justícia social i equitat ometen la relació social entre els sexes i no inclouen tots els treballadors remunerats. El quart capítol descriu l'ordenament jurídic laboral veneçolà vigent fins al 1990. El dret del treball va consagrar drets laborals diferencials per tipus de treballador, a més de limitar l'accés de les dones a l'ocupació. En aquest període, els homes són subjectes de protecció i les dones, objecte de tutela. El cinquè capítol és el nucli central d'aquesta investigació. El model normatiu s'obre a tots els tipus de treball, fins i tot al treball domèstic familiar. En aquest capítol es descriuen les potencialitats i els límits de l'actual model de protecció laboral. La definició de les dones en clau de la seva filiació és la demostració que són mitjans per a finalitats i, per tant, l'autonomia femenina, vital per a l'exercici de la ciutadania, no avançarà mentre continuïn confinades al món de la naturalesa. Les reflexions finals giren entorn de les transmutacions de les velles fronteres que s'enllacen amb les noves formes de desprotecció laboral. Es remarca que les diverses fronteres són expressió de les redefinicions de la relació entre capital i treball assalariat, travessada per la relació social entre els sexes. En el cas veneçolà, aquestes redefinicions s'efectuen en una societat de capitalisme d'estat rendista, que presenta una estructura familiar matricentrada, amb una convivència simultàniament de diversos temps històrics. Tot això atribueix uns trets peculiars a les velles i noves fronteres del benestar social. / El objetivo de esta tesis doctoral es evaluar la evolución del modelo jurídico de protección laboral en Venezuela. Con tal finalidad se analizó su construcción inicial y las redefiniciones ocurridas entre 1990 y 2008. El primer capítulo se dedica al objeto de estudio y a las estrategias de investigación. El centro de la investigación es analizar los efectos de las transformaciones en el empleo en el acceso a la protección laboral en un país de capitalismo de Estado tardío y rentista, con un desarrollo histórico discrónico. Por ello, en este capítulo se delimitan los ejes del análisis y se describe el camino seguido para estudiar las peculiaridades de la relación entre empleo asalariado y protección laboral. El segundo capítulo se dedica al objeto ampliado trabajo. Desde la década de los ochenta del siglo pasado, la redefinición de la relación social de trabajo ha sido uno de los temas centrales de los Estudios del Trabajo. En este capítulo se sostiene que el punto de partida ha marcado un camino que limita las posibilidades de entender las transformaciones en el empleo y sus efectos en el acceso a la protección laboral y por ende al bienestar social. Por ello, la redefinición de la relación social de trabajo debe integrar el trabajo no remunerado. Este punto de partida lleva a otra noción de bienestar social, cuya generación y disfrute requiere de tiempos sociales, distintos al tiempo de la producción mercantil. El tercer capítulo analiza que se entiende por protección constitucional del trabajo y la familia en el Estado Social de Derecho. Acá se devela el contenido de clase y de género de las categorías jurídicas. Los principios de la igualdad material, justicia social y equidad omiten la relación social entre los sexos y no abarcan a todos los trabajadores remunerados. El cuarto capítulo describe el ordenamiento jurídico laboral venezolano vigente hasta 1990. El Derecho del Trabajo consagró derechos laborales diferenciales por tipo de trabajador, limitando el acceso de las mujeres al empleo. En este período, los hombres son sujetos de protección y las mujeres objeto de tutela. El quinto capítulo es el núcleo central de esta investigación. El modelo normativo se abre a todo los tipos de trabajo, incluso el trabajo doméstico familiar. En este capítulo se describen las potencialidades y los límites del actual modelo de protección laboral venezolano. La definición de las mujeres en clave de su filiación es la demostración que son medios para fines y por tanto la autonomía femenina, vital para el ejercicio de la ciudadanía no avanzará mientras sigan confinadas al mundo de la naturaleza. Las reflexiones finales giran en torno a las trasmutaciones de las viejas fronteras que se enlazan con las nuevas formas de desprotección laboral. Se resalta que los diversos límites en el acceso a la protección laboral son expresión de las redefiniciones de la relación entre capital y trabajo asalariado, atravesada por la relación social entre los sexos. En el caso venezolano, esas redefiniciones se efectúan en una sociedad de capitalismo de Estado rentista, que posee una estructura familiar matricentrada con una convivencia simultáneamente de diversos tiempos históricos. Todo ello otorga rasgos peculiares a las viejas y nuevas fronteras del bienestar social. / This doctoral thesis intends to appraise Venezuela's model of legal labor protection. The initial construction of the model and its redefinitions in 1990 and in 2008 were analyzed with that purpose. The first chapter refers to the object of study and the research strategies. The center of the investigation is the analysis of the effects that the transformations of employment have had upon access to labor protection, in a country with a late capitalism of State economic system, its oil revenue being the main income, and with a dischronic historical development. Thus, this chapter contains the various axis of analysis and the course followed in studying the peculiarities of the relationship between paid employment and labor protection. The second chapter is dedicated to the amplified object labor. Since the eighties decade of the past century, the redefining of labor as a social relation has been one of the central themes of Labor Studies. It is stated in this chapter that the point of departure has signaled a road that limits the possibility of understanding the transformations that have taken place in labor and their effects upon access to labor protection and consequently to social welfare. Thus, the redefinition of labor as a social relationship must include non salaried work. This new point of departure leads to another notion of social welfare, the generation and enjoyment of which require different social times from those of mercantile production. The third chapter analyses what is understood by constitutional protection of labor and family under the Social State. The class and gender content of legal categories is revealed. The principles of material equality, social justice and equity omit the social relationship between the sexes and do not include all remunerated workers. The fourth chapter describes the Venezuelan labor legal system, effective until 1990. Labor Law consecrated different labor rights for different types of workers, limiting women's access to employment. During that period, men were subjects of protection and women objects of tutelage. The fifth chapter is the central nucleus of this research. The normative model opens up to all types of work, including domestic family labor. In this chapter, the potentialities and limits of the existing Venezuelan model of labor protection are described. The definition of women through maternity demonstrates that they are means to an end. As a result, feminine autonomy, which is vital for the exercise of citizenship, will not advance while women continue to be confined to the realm of nature. The final thoughts move around the transmutation of the old frontiers which links to the new forms of unprotected labor. It is affirmed that the diverse limits in the access to labor protection are an expression of the redefinitions of the relationship between capital and salaried work, traversed by the social relation between the sexes. In the Venezuelan case, these redefinitions take effect in a society of rent income State capitalism, with a matricentered family structure, in which several historic times coexist simultaneously. All this gives its peculiar traits to the old and new frontiers of social welfare.

L'objectiu de la tesi doctoral consisteix en l'exploració de mecanismes de disseny institucional que promoguin el compliment. En primer lloc, es discuteix la literatura sobre estratègies centrades en el compliment. En segon lloc, s'aplica aquesta discussió a un cas d'estudi concret: les polítiques de trànsit i seguretat viària. El treball mostra que les estratègies centrades en el compliment poden augmentar el compliment també en situacions com el trànsit i la seguretat viària, que no plantegen problemes d'acció col·lectiva. No obstant, els problemes teòrics en la definició de les estratègies són tan importants que converteixen en estèril en bona mesura el treball empíric a partir de les mateixes. / El objetivo de la tesis doctoral consiste en la exploración de mecanismos de diseño institucional que promuevan el cumplimiento. En primer lugar, se discute críticamente la literatura sobre estrategias centradas en el cumplimiento. En segundo lugar, se aplica esa discusión a un caso de estudio concreto: las políticas de tráfico y seguridad vial. El trabajo muestra que las estrategias centradas en el cumplimiento pueden aumentar el cumplimiento también en situaciones como el tráfico y la seguridad vial, que no plantean problemas de acción colectiva. No obstante, los problemas teóricos en la definición de las estrategias convierten en estéril en buena medida el trabajo empírico a partir de las mismas. / The dissertation's main goal consists on exploring institutional design mechanisms to promote compliance. First of all, I critically discuss literature on complier-centred strategies. Second, I focus on a specific study case: road safety policies. The work shows that complier-centred strategies can raise compliance also in situations like road safety which do not involve collective action problems. However, theoretical problems in the strategies definition turn make empirical work to be futile.

La presente tesis es una investigación teórica que propone una serie de conceptos para el abordaje de la relación entre poder y subjetividad en el contexto actual. Se parte de la descripción de dicho contexto, caracterizado por la exacerbación del capitalismo de mercado como efecto del neoliberalismo y el impacto de las nuevas tecnologías en campos tan diversos como el de la tecnociencia, la economía y la cultura. Desde el posicionamiento epistemológico de los conocimientos situados, se esgrimen una serie de reflexiones sobre la construcción hegemónica de una determinada subjetividad propia y característica del contexto del Nuevo Orden Mundial. Se entiende hegemonía en términos de dominio simbólico, una forma de dominio que funciona mediante el uso del miedo como instrumento de ingeniería social, y que tiene como fruto básicamente dos dispositivos de subjetivación: ultraindividualismo y simulacro. El ultraindividualismo funciona desconectando al sujeto de las relaciones que sin embargo lo hacen posible; está configurado entonces por una serie de pérdidas: pérdida de un sentido de lo común, pérdida del ágora o lugar simbólico de la política - o ámbito que conecta la esfera pública con la esfera privada, pérdida del nomos o de la posibilidad de la política y pérdida de los otros, que son necesariamente concebidos como inadecuados. El simulacro posibilita la negación de éstas como tales pérdidas, y funciona básicamente mediante la tecnología del sinóptico; al contrario que el panóptico, donde teníamos a unos pocos mirando a muchos, el sinóptico se basa principalmente en los medios de comunicación de masas, donde tenemos a muchos mirando a unos pocos, los cuales nos invisten con las normas adecuadas de comportamiento, reduciendo el ámbito privado al estatus de "performance" pública. El resultado es la conformación de una subjetividad hegemónica melancólica; la melancolía se define como la nostalgia de una pérdida negada, nostalgia que nos lleva a una experiencia de sí en la forma de un bucle, puesto que debemos darnos la vuelta ante las normas para tener existencia, al tiempo que debemos negarlas para emerger como subjetividades ultraindividuales y simuladas. El deseo vehicula entonces la relación entre poder y subjetividad, haciendo que el sujeto se deje interpelar por la autoridad al tiempo que la niega y la interioriza, construyendo así la subjetividad en la forma de una esclavitud negada, propia y característica del biopoder que produce el Nuevo Orden Mundial. / This thesis is a theoretical research that proposes a series of concepts to understand the relationship between power and subjectivity in the present context. First, we find a description of this context, which is a characterization of an exacerbation of consumer capitalism like the consequence of neoliberalism and the impact of new technologies in different areas such as technoscience, economics and culture.From the epistemological point of view of situated knowledge, we propose some reflections about the hegemonic construction of subjectivity that is a characteristic of the context of the New World Order. We understand hegemony in terms of symbolic dominium, a way of dominium that uses fear at present as a social engine. In this sense, we find basically two ways of subjectivation: ultraindividualism and simulation. Ultraindividualism functions by means of disconnection of the subject from the relations that paradoxically make it possible. Ultraindividualism is constructed by a series of looses: loss of common sense, loss of "agora" or place of politics - or the area that connects public sphere with private sphere - loss of "nomos" or possibility of politics and loss of the others, which are understood like inadequate others. Simulation makes possible denial of these looses, and runs basically by means of the technology of sinoptics. In contrast of panoptics, where we find few people focusing on a mass of people, sinoptics is based on mass media, where we find a mass of people focusing on a few people, of whom we construct our model of behaviour around, therefore private sphere is reduced to a public performance. The result is the construction of a hegemonic melancholic subjectivity. Melancholy is defined as nostalgia of a loss denied. This nostalgia produces an experience in the form of a boucle, supposing that we ought to take into account norms so that we can exist at the same time that we ought to deny these norms so that we can emerge as ultraindividualists and simulated subjects. Desire moves this relation between power and subjectivity, constructing a subject which is interpellated by authority and, at the same time denies this authority. The consequence is construction of a hegemonic subjectivity like a denied slavery, which is proper and characterizes biopower that is produced by New World Order.

No description available.

Aquesta tesi està plantejada en forma de viatges i, per tant, està plena de recorreguts sobre l'experiència d'un mateix com ciutadà/a, de trajectes particulars sobre àmbits de saber concrets, d'etapes particulars viscudes en traspassar els diferents espais quotidians, etc. Tot plegat es converteix en els fonaments que mostren una visió particular (de les moltes visions que una persona pot obtenir) de com la realitat de la Cerdanya s'ha anat transformant al llarg del segle passat, emfasitzant, sobretot, el seu tram final i, destacant abundantment, la impactant metamorfosi que ha sofert al llarg de les dues últimes dècades a partir de la proliferació, al llarg del territori ceretà, del fenomen de les segones residències (sobretot a partir de la inauguració del Túnel del Cadí). Així mateix, tractem d'analitzar com les formes i les interaccions socials de la comarca han evolucionat en el sentit estimat i desitjat per la urbanitat i per la tècnica, és a dir, destaquem la importància que ha tingut la metròpoli barcelonina i la tecnologia en l'evolució social de la comarca. Allò que pretenem explicar amb aquest treball és com la ciutat s'ha estès al llarg del territori català, visualitzar la seva arribada a la Cerdanya i esbrinar quins són els efectes d'aquesta arribada en l'àmbit de l'espai, del paisatge i de la identitat ceretana. En definitiva, allò que tractem de detallar és com el discurs de la ciutat s'ha imposat, ha quedat instituït, al llarg de la demarcació catalana, com la paraula urbana ha pres forma en totes les seves expressions i formes, com les paraules de l'urbs s'han desplaçat fins a llocs que, fins i tot fa poc temps, estaven apartats o en els extrems de la metròpoli.Per poder explicar com ha succeït aquesta metamorfosi (descrita àmpliament en el cinquè apartat), iniciem, prèviament, una reflexió teòrica que gira al voltant de quatre conceptes: l'espai, la ciutat, el paisatge i la identitat social, que són analitzats i repensats des del punt de vista d'una Psicologia Ambiental Crítica (etiquetada aquí com a Psicologia Ambiental Espacialitzada). D'aquesta forma, proposem quatre viatges diferents, els quals són una part dels mateixos trajectes que el meu "jo" ha fet per poder escriure el volum (de paraules) que suposa aquest tesi. L'estratègia que utilitzem per fer memòria i recordar de forma més clara aquests desplaçaments, i també per ajudar-vos en les vostres travessies (si us llegiu aquest treball en algun moment), serà que la paraula (escrita o visual) prengui el màxim protagonisme possible. Així doncs, allò que queda escrit és una espècie de guia turística sobre aquests viatges, entesa aquesta en el sentit més pur del terme, és a dir, com aquella guia plena d'indicacions, d'itineraris i de fotografies sobre els llocs més significatius i simbòlics que hem visitat o que heu de visitar. En certa mesura, aquest text es convertirà en una mena d'àlbum ple de fotografies, amb breus explicacions teòriques i quotidianes sobre l'espai, la ciutat, el paisatge i la identitat social. Al final de cada un d'aquests quatre viatges trobareu una espècie d'apunt final (a tall de síntesi) sobre aquestes travessies que pretenen emfasitzar, destacar i/o relacionar algun aspecte o concepte concret del trajecte amb el tema que ens ocupa: la transformació de la Cerdanya en una ciutat límit. D'aquesta manera relacionem cada apartat, diguem més teòric, amb la realitat ceretana actual. / This dissertation has the form of a trip and, thus, is full of travelling routes through the experience of the author as a citizen. Those routes exemplify areas of knowledge, particular phases experienced when trespassing daily spaces. They reflect the basis of a particular view (one of the multiple visions a person may have) of how the reality of the Cerdanya has been transformed during the last century emphasizing, mainly in its final stages, and highlighting the shocking metamorphosis that the Cerdanya has undergone in the last few decades. This metamorphosis was largely started in the Cerdá territory as a 'second residential area' phenomenon (mainly since the opening of the Cadí tunnel, which connected metropolitan areas with more rural areas). Also, I try to analyze how social interactions have evolved in the Cerdá County following a pattern imposed for those dwellers coming from the Barcelona Metropolitan Area, which in turn has also affected technological transformations in this rural area. The work presented here tries to explain how the city has been extended toward the rural areas of the Catalonian territory as well as to identify its arrival to Cerdanya and to explore its effects in the spaces, landscapes and identities of the people from Cerdanya. Overall, we try to offer a picture about how the 'urban discourse' has been imposed and formalized in most areas of the Cerdanya reaching areas that, not so long ago, where distant from the metropolis.In trying to explain this metamorphosis (largely detailed in Chapter Five) I began with a theoretical analysis that is anchored in four concepts: space, city, landscape, and social identity. These four concepts are analyzed from a Critical Environment Psychology point of view (here labelled as Spatialized Environmental Psychology). The dissertation details four different trips that parallel an ego-trip undergone by the author when writing this doctoral thesis. Writing is the vehicle that transports us through this trip. The outcome (the written words) resembles a travel guide about these trips, in the purest sense of the term 'travel-guide': a guide full of indications, itineraries, and pictures with brief explanations both theoretical and daily-based, about the space, the city, the landscape and the social identity of residents. At the end of each of the four trips the reader may find a conclusion about the itineraries, that tries to emphasize and highlight/relate particular elements or concepts of the dissertation topic: the transformation of the Cerdanya in a city in the outskirts of the Metropolis. Thus, each chapter combines a theoretical commentary and aspects of the daily live of residents in the actual Cerdanya.