No description available.

El objeto de estudio de esta tesis es producto de una mirada problematizadora sobre la confluencia entre a) la participación, como idea y como práctica en los ámbitos más variados y bajo las concepciones más diversas; b) el Tercer Sector, como conjunto más o menos delimitado de organizaciones distinguibles respecto a los sectores público o privado y c) en el plano conceptual, el entrecruzamiento entre fenómenos organizativos y fenómenos de poder. El objetivo de la tesis es analizar las prácticas de participación en organizaciones del Tercer Sector en función de los fenómenos de poder que son inherentes a esas prácticas, destacando el papel de la toma de decisiones y la centralidad de la participación como una característica del Tercer Sector que se considera obvia e indispensable. Los capítulos 1 y 2 están dedicados a la revisión de literatura sobre participación y Tercer Sector. El primer capítulo ofrece una visión problematizadora de las concepciones y aproximaciones a la participación, enfatizando las diferencias entre las formas de entenderla y llevarla a la práctica. El segundo capítulo tiene como propósito describir y discutir el fenómeno del Tercer Sector, las formas en que ha sido concebido y sus relaciones con el Estado y con el Mercado como los grandes referentes con base en los cuales se define. Los capítulos 3, 4 y 5 tienen como propósito ofrecer el marco conceptual por medio del cual se ha desarrollado el planteamiento del problema y el diseño de la investigación. El Capítulo 3 presenta la concepción de poder de Foucault contrastándola con otras concepciones de alcances más limitados y subrayando su capacidad para un abordaje analítico de las relaciones complejas entre participación y Tercer Sector. El Capítulo 4 presenta y discute los conceptos clave de la teoría de prácticas sociales de Bourdieu. El Capítulo 5 se centra en fenómenos específicos como la toma de decisiones y los encuentros sociales, que resultan de especial relevancia en la comprensión de la articulación entre participación y Tercer Sector. Los capítulos 6 y 7 son dedicados a los objetivos y al diseño metodológico de la tesis. El Capítulo 6 hace una síntesis de los capítulos anteriores, resaltando las preguntas y las direcciones a seguir como base para los cuatro objetivos generales que sirven como ejes del estudio El Capítulo 7 detalla el método y el procedimiento seguidos. El capítulo enfatiza la centralidad de la noción de prácticas sociales, destacando sus implicaciones como unidad de análisis en un estudio de tipo etnográfico. Los capítulos 8, 9, 10 y 11 presentan los resultados de la tesis en forma de tres grandes mapas. El Capítulo 8 ofrece una introducción a los mapas, resaltando su estructura y contenidos. El Capítulo 9 presenta un mapa económico que parte de la idea de las actividades de participación como bienes intercambiables cuya producción y circulación condiciona el funcionamiento de las organizaciones del Tercer Sector. El Capítulo 10 está dedicado al proceso de conformación y en el funcionamiento de las organizaciones del Tercer Sector. El Capítulo 11 está dedicado a los aspectos simbólicos de la actividad del Tercer Sector en forma de mapa meteorológico. El Capítulo 12 presenta las conclusiones de la tesis. Los resultados expuestos en los mapas se retoman de forma sintética como base para señalar las conclusiones del estudio: a) un Tercer Sector cuyos efectos formalizadores neutralizan el potencial transformador de la actividad colectiva; b) una participación atrapada en el procedimiento y c) la dificultad de convertir en tema de discusiones la complicidad no deliberada de los agentes cuya actividad sostiene el Tercer Sector con esos efectos políticamente neutralizadores. Palabras clave: relaciones de poder; participación; Tercer Sector; prácticas sociales; organización / The object of study in this dissertation is the product of a problematizing view of the confluence among a) participation, as an idea and as a set of practices unfolded through the most varied fields and under the most diverse conceptions; b) the Third Sector, as a more or less delimited collection of organizations the activities and aims of which are different from those of organizations that belong to the public or private sectors; and c) at a conceptual level, the intertwining between organizational phenomena and power phenomena.The aim of the dissertation is to analyze practices of participation in Third Sector organizations according to power phenomena inherent to those practices, highlighting the role of decision making and the place of participation as a taken for granted characteristic of the Third Sector. Chapters 1 and 2 are devoted to the literature review about participation and Third Sector. The first chapter offers a problematizing view of conceptions and approaches to participation, underscoring the differences among the ways in which participation is understood and put into practice. The second chapter is aimed at describing and discussing the Third Sector as a social phenomenon, the ways in which it has been conceived and its relations with the Market and the State as the basis upon which the Third Sector is defined.Chapter 3, 4 and 5 are intended to provide the theoretical framework that has guided the development of the research problem and the design of the study. Chapter 3 presents Foucault's conception of power in contrast with other short range conceptions and stressing its capacity for an analytical approach to the complex relations between participation and the Third Sector. Chapter 4 presents and discusses key concepts of Bourdieu's theory of social practices. Chapter 5 is focused on more specific phenomena such as decision making and social encounters. Chapters 6 and 7 are devoted to the aims and the methodological design of the study. Chapter 6 starts with a synthesis of the former chapters, underscoring the questions and directions to follow as the basis for the general objectives around which the research has been developed. Chapter 7 offers a detailed account of method and procedure. The chapter highlights the centrality of the notion of social practices, stressing its implications as an analytical unit in an ethnographic study. Chapter 8, 9, 10 and 11 offer the results of the study in the form of three grand maps. Chapter 8 is aimed at introducing the maps, stressing their structure and contents. Chapter 9 presents an economic map that is focused on participatory activities as exchangeable goods the production and circulation of which shape the functioning of Third Sector organizations. Chapter 10 is focused in the process of conformation and in the functioning of Third Sector organizations. Chapter 11 is devoted to the symbolic aspects of Third Sector activity.Chapter 12 shows the conclusions of the dissertation. The results included in the maps are synthetically recalled as the basis for exposing the conclusions: a) a Third Sector the formalizing effects of which neutralize the transformative potential of collective undertakings; b) a participation trapped in procedures; and c) the difficulties in trying to turn the non deliberate compliance of agents whose activities sustain the Third Sector and its politically neutralizing effects into a discussable topic. Keywords: power relations; participation; Third Sector; social practices; organization

La tesi tracta en general sobre la incidència de les condicions de treball i del clima social sobre la qualitat de vida laboral i el benestar psicològic a la feina dels professionals de la salut catalans que treballen a la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública). I focalitza especialment el paper que hi fan dos importants factors de risc psicosocial que la literatura presenta com les principals amenaces ambientals que ha d'afrontar el personal que treballa a l'àmbit sanitari: un de genèric i ja tradicional, com és la pressió assistencial, i un altra, de caràcter emergent, que és el de la violència ocupacional. Està estructurada en tres capítols, el primer dels quals ofereix una visió esquemàtica d'algunes transformacions en el món laboral contemporani, així com en les tendències quantitatives i qualitatives de la demanda de serveis de salut, que incideixen particularment en la reorganització flexible del treball en el món sanitari en general i en el de l'àmbit català en particular. Establert aquest marc de referència, en els capítols segon i tercer es presenta dos estudis empírics centrats respectivament en la pressió assistencial i en la violència ocupacional. El que tracta especialment de la Pressió Assistencial s'ha realitzat en diferents moments sobre una sèrie de mostres de centres integrats en la XHUP: 2002-03 (n=169), 2006 (n=1651), 2008 (n=226), 2009 (n=154). En la recollida d'informació, es combina l'ús d'una tècnica quantitativa (enquesta en forma de qüestionari de paper i llapis i d'auto aplicació individual, que inclou bàsicament sèries d'ítems tancats) i d'una de qualitativa (entrevista semi estructurada). Els resultats obtinguts indiquen, d'una part, una valoració relativament positiva de les condicions materials, tècniques i fins i tot socials de treball (amb variacions segons categories censals), i d'altra, uns alts nivells percebuts de pressió assistencial (massa feina a fer en massa poc temps disponible) per totes les categories i especialitzacions professionals, situacions ocupacionals, llocs i torns de treball, gèneres i generacions. El dedicat a la Violència Ocupacional es basa en l'aplicació d'una tècnica diferent de l'enquesta d'auto informe, habitual en la recerca convencional sobre el tema. Consisteix en la Web www.violenciaocupacional.net, un model de sistema informatitzat de Notificació on-line d'Incidents Violents (NIV), que ve essent aplicada, des de 2006, en desenes de centres sanitaris de Catalunya, que participen voluntàriament en el projecte i on treballen desenes de milers de professionals. El Qüestionari de Violència Ocupacional inclòs a la Web permet un registre integrat d'incidents violents contra professionals de la salut en temps real i de manera confidencial. Una sola persona responsable (pertanyent als departaments de Recursos Humans o de Prevenció de Riscos Laborals) notifica on-line els incidents esdevinguts a cada centre. La informació proporcionada pel sistema NIV permet construir un mapa significatiu de la violència ocupacional en el sector sanitari català, comparar-lo amb els d'altres entorns i àmbits professionals i identificar variables clau per al desenvolupament de polítiques preventives en aquest àmbit. En termes generals, les dades obtingudes sobre Pressió Assistencial i sobre Violència Ocupacional en l'àmbit de la sanitat catalana confirmen hipòtesis prèvies i són congruents amb les d'altres estudis fets a escala local i internacional. En conjunt, la informació empírica aportada té implicacions teòriques i pràctiques, i planteja un conjunt de qüestions alhora preocupants i desafiants no només per a la qualitat de vida laboral dels professionals de la salut de Catalunya, sinó també per a la qualitat del servei que fan, per a la de les organitzacions on treballen i per a la del mateix sistema sanitari. Paraules clau. Qualitat de Vida Laboral. Pressió Assistencial. Violència ocupacional. Riscos psicosocials. Professionals de la Salut. / La tesis trata en general sobre la incidencia de las condiciones de trabajo, del clima social y sobre la calidad de vida laboral y el bienestar psicológico en el trabajo de los profesionales de la salud catalanes que trabajan en la XHUP (Red Hospitalaria de Utilización Pública). Y focaliza especialmente el papel de dos importantes factores de riesgo psicosocial que la literatura presenta como las principales amenazas ambientales que debe afrontar el personal que trabaja en el ámbito sanitario: uno genérico y ya tradicional, como es la presión asistencial, y otra, de carácter emergente, que es el de la violencia ocupacional. Está estructurada en tres capítulos, el primero de los cuales ofrece una visión esquemática de algunas transformaciones en el mundo laboral contemporáneo, así como en las tendencias cuantitativas y cualitativas de la demanda de servicios de salud, que inciden particularmente en la reorganización flexible del trabajo en el mundo sanitario en general y en el del ámbito catalán en particular. Establecido este marco de referencia, en los capítulos segundo y tercero se presenta dos estudios empíricos centrados respectivamente en la presión asistencial y en la violencia ocupacional. Lo que trata especialmente de la Presión Asistencial se ha realizado en diferentes momentos sobre una serie de muestras de centros integrados en la XHUP: 2002-03 (n = 169), 2006 (n = 1651), 2008 (n = 226), 2009 (n = 154). En la recogida de información, se combina el uso de una técnica cuantitativa (encuesta en forma de cuestionario de papel y lápiz y de auto aplicación individual, que incluye básicamente series de ítems cerrados), y de una cualitativa (entrevista semiestructurada). Los resultados obtenidos indican, por una parte, una valoración relativamente positiva de las condiciones materiales, técnicas e incluso sociales de trabajo (con variaciones según categorías censales), y por otro, unos altos niveles percibidos de presión asistencial (demasiado trabajo a hacer en muy poco tiempo disponible) para todas las categorías y especializaciones profesionales, situaciones ocupacionales, lugares y turnos de trabajo, géneros y generaciones. El dedicado a la Violencia Ocupacional se basa en la aplicación de una técnica diferente de la encuesta de autoinforme, habitual en la investigación convencional sobre el tema. Consiste en la Web www.violenciaocupacional.net, un modelo de sistema informatizado de Notificación on-line de Incidentes Violentos (NIV), que viene siendo aplicada desde 2006, en decenas de centros sanitarios de Cataluña, que participan voluntariamente en el proyecto y donde trabajan decenas de miles de profesionales. El Cuestionario de Violencia Ocupacional incluido en la Web permite un registro integrado de incidentes violentos contra profesionales de la salud en tiempo real y de manera confidencial. Una sola persona responsable (perteneciente a los departamentos de Recursos Humanos o de Prevención de Riesgos Laborales) notifica on-line los incidentes acaecidos en cada centro. La información proporcionada por el sistema NIV permite construir un mapa significativo de la violencia ocupacional en el sector sanitario catalán, compararlo con los de otros entornos y ámbitos profesionales e identificar variables clave para el desarrollo de políticas preventivas en este ámbito. En términos generales, los datos obtenidos sobre Presión Asistencial y sobre Violencia Ocupacional en el ámbito de la sanidad catalana confirman hipótesis previas y son congruentes con las de otros estudios hechos a escala local e internacional. En conjunto, la información empírica aportada tiene implicaciones teóricas y prácticas, y plantea un conjunto de cuestiones a la vez preocupantes y desafiantes, no sólo para la calidad de vida laboral de los profesionales de la salud de Cataluña, sino también para la calidad del servicio que hacen, para la de las organizaciones donde trabajan y para la del propio sistema sanitario. Palabras Clave. Calidad de Vida Laboral. Presión Asistencial. Violencia ocupacional. Riesgos psicosociales. Profesionales de la Salud. / The thesis gives an overview on the impact of working conditions and social climate on the quality of life and psychological well-being at work of health professionals working in the Catalan XHUP (Public Use Hospital Network). And the paper focuses especially on two major psychosocial risk factors that the literature presents as the main environmental threats faced by staff working in health care: a generic and traditional, as is the workload, and an emerging one, that of workplace violence. It was structured in three chapters, the first of which provides a schematic view of certain changes in the contemporary world of work, as well as quantitative and qualitative trends in the demand for health services, which particularly influence on the flexible reorganization of work in the health services in general and in particular in those of the Catalan area. Established this framework, the second and third chapters are two empirical studies that focus respectively on the workload and occupational violence. Which specifically deals with what the Attendance Pressure was made at different times on a sample of XHUP centres: 2002-03 (n = 169), 2006 (n = 1651), 2008 (n = 226), 2009 (n = 154). In the collection of information, we combine the use of a quantitative technique (questionnaire survey in the form of pencil and paper and individual self-application, which basically includes a series of sealed items), and a qualitative one (semi structured interview). The results indicate, first, a relatively positive assessment of the material, technical and even social working conditions (with variations according to census categories), and also high levels of perceived workload (too much work to do in a short time available) for all professional categories, occupational situations, locations and shifts, genres and generations. The dedicated to Occupational Violence is based on the application of a technique different from the self report survey, usual in conventional research on the subject. The Web www.violenciaocupacional.net consists in a model of online system for Reporting of Violent Incidents (NIV), which has been implemented since 2006 in dozens of health centres in Catalonia, voluntarily participating in the project and where are employed tens of thousands of working professionals. Occupational Violence Questionnaire in the Web allows for integrated reporting of violent incidents against health professionals in real time and in a confidential manner. One person (belonging to the departments of Human Resources or Health and Safety at Work) on-line reports the incidents in each centre. The information provided by the NIV system permits to build a significant map of occupational violence in the Catalan health sector, to compare it with those in other settings and professional areas and identify key variables for the development of preventive policies in this area. In general, data on Workload and Occupational Violence in the Catalan health care field confirms previous hypotheses and are consistent with other studies done at local or international levels. Overall, the empirical evidence has provided theoretical and practical implications, and raises a troubling set of questions and challenges not only for the quality of working life of health professionals from Catalonia, but also for the quality of service they do, for the organizations where they work and for the health system. Keywords. Quality of Working Life. Workload. Workplace Violence. Psychosocial Risks. Health Professionals.

La presente disertación presentan dos casos de estudio en los cuales se ha llevado a cabo una Evaluación Multi-Criterio Social (SMCE por sus siglas en inglés), además de las lecciones aprendidas a través de estas experiencias.El primer caso presenta el conflicto alrededor de la construcción de un complejo industrial (una planta reductora de aluminio y sus infraestructuras asociadas) en la Patagonia Chilena. Aquí, se analizan las ventajas de una SMCE comparada con los sistemas de Evaluación de Impacto Ambiental (EIA) comúnmente utilizados en el marco de las decisiones públicas. Se propone por tanto, la SMCE con el fin de resolver algunos de los inconvenientes ampliamente reconocidos de los EIAs.Luego, se exploran los problemas y conflictos alrededor de la construcción de parques eólicos, y se analizan los principales mecanismos para su implementación. Cabe destacar que existen diferentes niveles y dimensiones de aceptación social de tales infraestructuras: socio-política, de mercado y comunitaria. En esta disertación se sostiene que los mecanismos de mercado no son suficientes para la implementación de políticas públicas, y que la SMCE provee un marco adecuado para tratar la aceptación (o rechazo) de la comunidad local; es decir, para atender los aspectos relacionados con la justicia en términos distributivos y de proceso, y con la confianza a escala local. Finalmente, se desarrollan algunas ideas y lecciones aprendidas desde la aplicación práctica de metodologías participativas en combinación con la estructura del análisis multi-criterio, y se delinean algunas áreas para la investigación futura. / The following dissertation presents two case studies in which I have applied Social Multi-Criteria Evaluation (SMCE), and also presents some learned lessons from these experiences.The first case presents a conflict around the construction of an industrial complex (an aluminium smelter plant and its associated infrastructures) in the Chilean Patagonia. Here, I analyse the advantages of SMCE compared with the Environmental Impact Assessment systems (EIAS) commonly used in public decision-making. I propose the former in order to overcome some recognized pitfalls of the last.Then, I explore the problems and conflicts around the construction of windfarms, and I analyse the main mechanisms aimed at their implementation. There exist different levels and dimensions of social acceptance of windfarms: socio-political, market and social acceptance. I argue that market-based mechanisms are not enough for public policy implementation, and that SMCE is appropriate so as to deal with community acceptance; that is, to deal with issues related to distributional justice, procedural justice and trust at local level.Finally, I develop some ideas and learned lessons from the practical application of participatory approaches in combination with a multi-criteria analysis structure, and I delineate some areas and issues for further research.

La tesi estudia el mercat de treball del sector metall-mecànic a Catalunya. Aquesta anàlisi es realitza des de les aportacions de l’Enfocament Segmentacionista de Cambridge i se centra en el cas de la comarca d’Osona, el qual pot es pot entendre com a representatiu del mercat de treball metall-mecànic català. La metodologia és pluriestratègica d’orientació qualitativa. S’exploten bases de dades d’empreses i la informació documental sobre el sector i territori, i es realitzen 42 entrevistes a agents representatius del metall osonenc i 4 estudis de cas d’empresa també prototípiques del sector i el territori. Es defensen tres hipòtesis que seran validades. En línies generals, es poden resumir de la següent manera: 1) s’assisteix a les grans empreses punteres del sector, subjectes a clars reptes i desafiaments de flexibilitat interna i externa, al desenvolupament d’un nou tipus de regulació empresarial de l’ocupació (subsistemes empresarials d’ocupació interns basats en l’execució, segons el sociòleg Köhler i el seu equip de la Universitat Friedrich Schiller de Jena) que dóna prioritat al reclutament i la retenció de persones treballadores joves i amb una alta formació reglada amb coneixements en mecatrònica i administració d’empreses; 2) s’assisteix a una polarització de les condicions d’ocupació de les plantilles d’aquell tipus d’empreses en funció del nivell de qualificació i formació reglada de les persones treballadores y gràcies al doble desenvolupament de subsistemes empresarials d’ocupació interns basats en l’execució i d’ordre extern obert, amb la pervivència conjuntural d’ocupacions tradicionals del sector per als col·lectius d’adults amb qualificacions intermèdies de perfil definit per lògiques similars a les dels mercats interns de treball tayloristes-fordistes de base empresaritzada, dient-ho amb la terminologia clàssica del sociòleg Pries, i 3) es constata una polarització de les condicions d’ocupació entre les grans i les petites empreses del sector i del territori, tot i que perviuen també empreses de grandària petita amb pautes de regulació de l’ocupació a escala de l’empresa de perfil també pseudotradicional. / This doctoral thesis examines metal-mechanical labour market in Catalonia from Cambridge Segmentation Approach and focusing on Osona county case, which is a prototypical case of Catalan metal-mechanical labour market at local level. The methodology is pluristrategical with a special qualitative emphasis. It is based on a statistical work of different local companies databases, an exhaustive local literature report and 42 interviews and 4 company case studies carried out with representatives of the branch and territory. The study defends three hypotheses finally validated: 1) Big companies, facing flexibility challenges and opportunities, develop a new kind of company regulation of employment that gives priority to higher education young workers with mecatronichal and business administration skills; 2) Big companies polarize new staff conditions according to education and skill levels and thanks to a double development of employment regulation mechanisms, but they maintain job conditions of intermediate level skilled adult people, and 3) it shows a new polarization process of employment conditions between big companies and SMEs which participate at the same production local chains, but it is also observed a singular role of branch classical productive tasks SMEs with a reproduction of traditional employment regulation mechanisms at firm level.

El primer de gener de 2005 cloïa el procés de liberalització del comerç internacional dels productes de la indústria del tèxtil i la confecció iniciat deu anys abans amb la signatura de l’Agreement on Textiles and Clothing de l’Organització Mundial de Comerç. Aquest acord contemplava la progressiva desaparició de les mesures proteccionistes que han caracteritzat el sector als països desenvolupats i que esmorteïen els efectes de la producció de tercers països. Aquest fet ha suposat l’inici d’una nova etapa en el territori en què es centra aquesta recerca: les poblacions que a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida (País Valencià) han construït històricament la seua economia sobre els ciments del sector del tèxtil i la confecció. Als seus treballadors, després d’una llarga temporada essent la mà d’obra barata que l’economia de mercat requeria per a solidificar un consum extensiu, la liberalització els ha suposat un nou pes que suportar a la ja feixuga càrrega que comporta un sector especialment precari en les seues formes: han deixat de ser competitius segons els paràmetres culturals hegemònics. La pretensió principal en aquesta tesi doctoral ha estat analitzar la interpretació que els treballadors del sector del tèxtil i la confecció donen a la crisi del sector –amplificada posteriorment per una crisi econòmica mundial– en termes de percepció de la incertesa. El procés de liberalització comercial ha sigut el centre de l’estudi però no en els seus components econòmics, sinó socials. S’ha volgut focalitzar la mirada en un punt generalment obviat quan es parla de les conseqüències de la crisi: la percepció d’incertesa per part dels treballadors, entenent incertesa com la incapacitat de previndre, la inexistència de respostes a la seua quotidianitat. Per extensió, s’acosta al procés de construcció de certeses, entenent aquest procés com una part inherent del benestar, doncs suposa per als individus tindre a les seues mans les regnes del present i del futur. La tesi doctoral s’ha basat fonamentalment en entrevistes en profunditat que han permès esbrinar quin és l’ús que els treballadors analitzats fan dels recursos que els proporcionen els principals canals de provisió de benestar en el marc del que s’anomena règim de benestar sud-europeu i que avui es troben en transformació: família, estat, mercat i esfera relacional. Un ús clarament condicionat per la posició que ocupen a l’estructura social i, en conseqüència, per l’habitus que s’hi genera i que ofereix les maneres possibles i legítimes per a filtrar i gestionar els riscos quotidians on juguen un paper cabdal la classe social, el gènere i l’edat. / The first of January 2005 ended the liberalization process of international trade of textile and clothing products which began ten years earlier with the signing of the Agreement on Textiles and Clothing of the World Trade Organization. That agreement involved the gradual elimination of the protectionist measures which have characterized the sector in developed countries which dampen the effects of production to third countries. This fact meant the beginning of a new era in the regions this research focuses on: the towns of Alcoià, Comtat and Vall d’Albaida (Valencian Country). The economy of all the towns in this area has been historically based on textile and clothing sector. Liberalization has led the employees, after a long season being the cheap labor that the market economy required to solidify an extensive consumption, to a new weight to withstand the heavy load that behaves as a sector particularly precarious in their ways: they have ceased to be competitive according to the hegemonic cultural parameters. The main goal in this thesis is to analyze the interpretation in terms of perceived uncertainty that the workers of the textile and clothing sector crisis suffer which has been amplified by a global economic crisis. The process of trade liberalization has been the center of the study but not in its economic components, but in the social ones. It has been focused on an often overlooked point when talking about the consequences of the crisis: the workers perception of uncertainty, understood as the inability to prevent uncertainty, the lack of answers to their everyday life. By extension, it approaches the process of certainties building, understanding this process as an inherent part of welfare, which means for individuals to have the reins of present and future in their hands. The Ph thesis has been mainly based on interviews that have allowed to find out the use analyzed workers make of the resources provided by the main channels of welfare provision under the welfare regime called South-European which, at the same time, are currently changing: family, state, market and relational sphere. One use which is clearly conditioned by the position in the social structure and, consequently, by the habitus it generates and provides possible and legitimate ways to filter and manage everyday risks where social status, gender and age play an important role.

No description available.

Aquesta tesi analitza de forma comparada la creació de mecanismes de coordinació subregionals per al desenvolupament econòmic en dos contextos nacionals diferents: Espanya i el Regne Unit. Des dels anys noranta assistim a una descentralització creixent de les polítiques vinculades al desenvolupament econòmic que ha comportat que el nivell local i regional siguin partícips d'iniciatives per a generar ocupació i creixement econòmic dins el seu àmbit d'actuació. Aquesta descentralització s'emmarca en una perspectiva econòmica que els Estats nacionals occidentals assumeixen i que assumeix que les relacions socials i la proximitat juguen un paper en el desenvolupament econòmic, de forma que són els actors econòmics i polítics locals i regionals els qui poden generar ocupació i creixement econòmic a través d'un entorn adequat i unes relacions de confiança entre els actors. Seguint aquesta aproximació, la UE ha estat clau en el desenvolupament de polítiques locals i regionals per al creixement econòmic. El procés d'integració europea ha comportat un nou marc d'oportunitats per als actors que operen a l'escala local, ja que a través dels diferents programes europeus finançats amb el Fons Social Europeu i amb els Fons Estructurals han pogut implicar-se en la provisió de polítiques d'ocupació i de desenvolupament econòmic. En aquesta tesi s'analitza com, dins d'aquest marc europeu, en alguns territoris subnacionals profundament industrialitzats els actors locals estan desenvolupant polítiques i formes d'organització per tal de transformar l'economia l0cal, lluitar contra l'atur, i fer el territori competitiu. Entenem territori no com una simple unitat geogràfica sinó com una construcció social que es configura a través de relacions econòmiques, socials i polítiques més o menys fortes entre diferents actors en un espai geogràfic determinat (keating 1998). Aquesta tesi es centra en l'anàlisi de territoris que s'han conformat a través de les relacions de producció industrial sorgides a partir dels segles XVIII i XIX. Els dos territoris analitzats són la comarca del Vallès Occidental, dins la regió metropolitana de Barcelona, i el Black Country, situat a la conurbació de West Midlands, liderada per Birmingham, al Regne Unit. L'elecció dels dos territoris respon al seu caràcter d'antics districtes industrials i al fet que ambdós han participat en programes europeus per al foment de la descentralització de polítiques i la regeneració econòmica, com els Pactes Territorials per l'Ocupació. Aquest tipus de territoris són d'especial interès perquè durant el segle XIX van conformar sistemes de producció locals similars als que els diferents governs i la UE promouen a través de la descentralització, i mantenen certs elements en termes de normes, valors, organitzacions i sentiment d'identitat comú. A través del seu estudi volem veure en quina mesura aquests elements històrics influeixen positivament o negativa en la creació d'estratègies per al desenvolupament econòmic, i en quina mesura aquestes estratègies són innovadores, parant així atenció a la tensió entre dependència històrica i innovació. Ens referim aquí a una innovació de caràcter social que permet noves formes de satisfacció de necessitats humanes i la transformació de les relacions entre els individus i entre els grups dins d'una comunitat (Moulaert i Nussbaumer, 2005). Dins d'un territori existeixen un conjunt de relacions socials que el defineixen i que estan condicionades pel seu desenvolupament històric: relacions de mercat, de treball, professionals, i de governança. No obstant, els actors locals poden generar processos d'innovació que transformen aquestes relacions socials i permeten noves formes de cobrir necessitats no cobertes fins aleshores, contribuint a fer front a l'exclusió social. Per tant, no es vol analitzar només el desenvolupament econòmic del territori a través de formes de noves formes d'organització col·lectiva sinó veure l'impacte en termes d'innovació social. / This research analyses, in a comparative way, the creation of subregional coordination mechanisms for economic development in two different national contexts: Spain and the United Kingdom. Since the nineties we are witnessing a growing decentralisation of economic development policies, which has brought increasing involvement of local and regional levels in these policies. This decentralisation is framed in an economic perspective assumed by national-states that departs from having into consideration that social relations and proximity are key in economic development. Following this approach, the EU has played a central role in the development of local and regional policies. The European integration process has meant a new frame of opportunities for local actors, given that they can be involved in employment and economic development policies through European funds. This thesis analyses how in this European framework in some industrial subnational territories local actors promote policies and forms of organisation to transform local economy, fight against unemployment and making territories more competitive. Territory is understood here as a social construction configured through economic, social and political relations more or less strong between different actors in a given geographical space (Keating, 1998). Following this definition, this research is focused on the analysis of territories that emerged through industrial social relations in the XVIII and XIX centuries. The first territory analysed is the county of Vallès Occidental in the Barcelona Metropolitan Region, which in the past formed an important industrial district based on clothing production. The second territory is the Black Country, in the West Midlands conurbation, which was one of the first industrial districts in history, leaded by Birmingham and oriented towards metal production. Both territories have a strong industrial past and have received European funds for economic development, developing Territorial Employment Pacts. Through the comparison we want to analyse to what extent the historical elements influence the creation of local strategies for economic development and to what extent the strategies are innovative, analysing the tensions between path dependency and innovation. Thus, we want to analyse not only the economic development in the territory through new forms of organisation but also its impact in terms of social innovation.

Des de la perspectiva psicosocial s'analitzen alguns aspectes de les interaccions entre progenitors i fills/es adolescents entre 12 i 16 anys en relació a l'ús del telèfon mòbil en el marc de la societat acceleradament canviant. S'ha emprat un mètode plural o multimètode que s'ha articulat en dues fases d'investigació, una quantitativa i una qualitativa, per l'estudi dels fenòmens socials complexes com ho són les relacions intergeneracionals. Els resultats posen de manifest que existeixen interaccions entre les actituds dels adolescents i dels progenitors en l'ús del telèfon mòbil. També apunten que les tecnologies audiovisuals com el mòbil estan mediatitzant les relacions intergeneracionals. És a dir, no només els adolescents utilitzen molt més les tecnologies que els adults, sinó que a més sobre el context social que té impacte aquest ús és fonamentalment amb els amics. Cal un major apropament intergeneracional pel que fa a mantenir converses entre adults i adolescents al voltant dels temes que els motiven i interessen, com és el cas de les TICs. / Some aspects of the interactions between parents and their adolescent children aged 12-16 in relation to the use of mobile phones within the framework of a rapidly changing society are analysed from a psychosocial perspective. A multi-method analysis has been used, developed in two phases, quantitative and qualitative, to study the complex social phenomena of intergenerational relationships. The results show that there are interactions between the attitudes of the adolescents and those of their parents towards the use of the mobile phone. They also indicate that audiovisual technologies like the mobile phone are mediating intergenerational relationships: that is to say, not only do adolescents use these technologies more than adults, they also do so within a social context which is important to them, in that this use takes place primarily with their friends. A greater intergenerational convergence is needed in order to maintain conversations between adults and adolescents about subjects which motivate and interest them, such as ICTs.

El qüestionament constant al que s'ha sotmès l'Estat del Benestar arreu del món, des de les diferents postures polítiques, socials i econòmiques, ha provocat una crisi de desconfiança ideològica entre les forces polítiques que governen el món en l'actualitat. Així als EUA, per exemple, adduint la permanent contradicció entre drets socials i llibertat individual, els neoconservadors han abandonat, a la pràctica, el principi de garantir un nivell de vida mínim entès com a dret social. D'aquesta manera el Senat i el Congrés, amb majoria republicana, han proposat reduir els fons per a l'assistència sanitària dels vells, els nens i les dones embarassades. També han sofert conseqüències similars els medicaments dels pobres i dels aturats, i els programes d'higiene i salut laboral dels treballadors. Per contra, mentre s'han reduït aquestes despeses socials han augmentat substancialment les despeses militars.Un altre fet rellevant i a tenir en compte és la incitació permanent a la divisió de la classe treballadora que ha anat perdent la seva capacitat adquisitiva. L'acusació més freqüent que s´ha fet és que els únics beneficiaris de les prestacions socials que fa l'Estat són, fins ara, els negres, hispans o altres grups minoritaris. Això ha motivat l'aparició de forts components de xenofòbia ja que, en darrer terme, la culpa s'imputa a la mateixa classe a la qual s'ha considerat incapaç d'elevar el seu propi nivell de vida (Navarro, 1995)1 . Les concepcions d'aquest pensament liberal, que considera l'Estat del Benestar com una causa important de la lentitud del creixement econòmic i de l'augment de l'atur, s'exporten al món occidental durant els anys vuitanta i noranta.Aquest plantejament ha provocat que les societats desenvolupades atribueixin a la despesa "desproporcionada" inherent a l'Estat del Benestar la seva problemàtica econòmica. El major creixement econòmic i menor atur als EUA respecte els països de la Unió Europea, s'han atribuït, per exemple, al fet que als estats americans hi ha una menor protecció social. Així, diversos governs europeus estan seguint polítiques de debilitament de l'Estat del Benestar, cosa que comporta un cost social elevat per als sectors populars i urbans. / El cuestionamiento constante al que se ha sometido el Estado del Bienestar arreo del mundo, desde las diferentes posturas políticas, sociales y económicas, ha provocado una crisis de desconfianza ideológica entre las fuerzas políticas que gobiernan el mundo en la actualidad. Así en los EUA, por ejemplo, aduciendo la permanente contradicción entre derechos sociales y libertad individual, los neoconservadores han abandonado, a la práctica, el principio de garantizar un nivel de vida mínimo entendido como derecho social. De esta manera el Senado y el Congreso, con mayoría republicana, han propuesto reducir los fondos para la asistencia sanitaria de los viejos, los niños y las mujeres embarazadas. También han sufrido consecuencias similares los medicamentos de los pobres y de los desempleados, y los programas de higiene y salud laboral de los trabajadores. Por el contrario, mientras se han reducido estas gastos sociales han aumentado sustancialmentesubstancialmente los gastos militares.Otro hecho relevante y a tener en cuenta es la incitación permanente a la división de la clase trabajadora que ha ido perdiendo su capacidad adquisitiva. La acusación más frecuente que se ha hecho es que los únicos beneficiarios de las prestaciones sociales que hace el Estado son, hasta ahora, los negros, hispanos o otros grupos minoritarios. Esto ha motivado la aparición de fuertes componentes de xenofobia puesto que, en último término, la culpa se imputa a la misma clase a la cual se ha considerado incapaz de elevar su propio nivel de vida (Navarro, 1995)1 . Las concepciones de este pensamiento liberal, que considera el Estado del Bienestar como una causa importante de la lentitud del crecimiento económico y del aumento del paro, se exportan al mundo occidental durante los años ochenta y noventa.Este planteamiento ha provocado que las sociedades desarrolladas atribuyan al gasto "desproporcionada" inherente al Estado del Bienestar su problemática económica. El mayor crecimiento económico y menor paro a los EUA respeto los países de la Unión Europea, se han atribuido, por ejemplo, al hecho que a los estados americanos hay una menor protección social. Así, varios gobiernos europeos están siguiendo políticas de debilitamiento del Estado del Bienestar, cosa que comporta uno coste social elevado para los sectores populares y urbanos.