L'objectiu d'aquesta etnografia consisteix en comprendre les interpretacions i significats que les persones preses i els treballadors de la presó tenen dels successos que ocorren al poliesportiu d'una presó. Aconseguit l'accés a la presó i als diversos col·lectius informants, es recullen dades durant dos anys. L' investigador, com un instrument recolector d'informació, decideix como, què i a qui observa i entrevista o què documents recull. L'anàlisi de les esmentades dades consisteix en separar la informació en unitats d'anàlisi, classificar-les i agruparles codificades amb etiquetes extretes inductivament. D'aquesta manera es reduixen les dades i es facilita l'extracció de categories que resulten en interpretacions plenes de significat i de relevància per al problema de la investigació.Els resultats es presenten en tres tipus de relats. El primer d'ells és de tipus descriptiu, sobre la presó i el poliesportiu. El segon tipus de relat consta de quatre narracions o històries d'etnografia-ficció sobre les persones pertanyents als distints col·lectius de la presó, concretament envers les seues vides a un mòdul i al poliesportiu. La seua reconstrucció es produeix a partir de les dades reals recollides per l'investigador però contats i organitzats de tal manera que no es fa referència a persones reals. L'últim dels relats és el dels significats, text escrit amb una intenció més interpretativa. Ací les dades estan més elaborades i es relacionen les interpretacions de l'autor amb la literatura existent sobre el tema d'estudi. Aquest relat aclareix prèviament la situació en la que es troba l'activitat física a la presó: Aïllament i independència respecte de l'àrea educativa. Un significat compartit pels presos, l'educador d'esports, els funcionàris i, a sovint, la normativa penitenciària, consisteix en entendre qualsevol activitat física com a 'esport de rendiment'. En certa manera, l'activitat física esdevé en esport, el poliesportiu en un indret d'entrenament i l'educador d'esports en entrenador. També l'esport, especialment el culturisme i les arts marcials, s'entenen com un signe de 'masculinitat' i muscularitat perque la força física dels practicants, en la seua gran majoria homes, atorga prestigi i servix d'element jerarquitzador per a tots els col·lectius de la presó.Resulta àmpliament compartit que les activitats físiques servixen per a 'compensar' les conseqüències nocives de l'internament prolongat. En aquest sentit, les esmentades pràctiques són eines idònies per a millorar la qualitat de vida dels presos i les preses. Per altra banda, les activitats físiques ajuden a buidar els mòduls d'interns, a relaxar a presos i preses i a canalitzar les seues preocupacions. És una forma de 'control' a través del cansament, la canalització de l'agressivitat i l'ocupació del temps. El poliesportiu i les activitats que allí es desenvolupen esdevenen en mercaderia especialment útil per als educadors/es, funcionàris i el personal eventual del poliesportiu. Per últim, per als presos i preses i la direcció de la presó, l'activitat física pot servir per a la 'reinserció', mentre que per a la resta de col·lectius la presó no reinserta, tot i que la seua pràctica pot servir per a millorar les qualitats de vida de presos i preses. / This ethnography tries to understand interpretations and meanings that different groups of people that live and work in a Spanish prison maintain about physical activity, especially in the sports pavilion.After achieving access, researcher devotes several hours per week during two years for gathering data. A thematic inductive analysis process is developed to identify a group of categories relevant to the research objective.Results are presented into three different forms of narrative. The first type of narrative is concerning the sociocultural and physical contexts of life located in prison and the sports pavilion. The second form of narrative consists of four ethnographic fictions regarding a general view of life in prison and three interconnected stories on how a prisoner, a guard and a sport educator perceive life in the sports pavilion. These stories are interwoven with researcher's interpretations and literature in a third narrative dealing with the physical activity meanings identified in the analysis.Among these meanings emerges the extended shared idea that physical activity is equivalent to sport performance. In a certain way, physical activity becomes sport practice, the pavilion is the training place, and sports educators are the trainers. A 'macho muscularity' meaning appears around martial arts and body building practices. This is due to a reduced women's participation in these practices, and physical activities in general, and because physical power turns into social power and prestige, and is used to classify people in a hierarchical structure.It is also widely shared among different groups of people from prison that physical activities contribute to compensate harmful consequences of longer confinement. These practices are then useful means to improve prisoners' quality of life but, at the same time, they are also a way of social control through physical tiredness, aggressiveness' conduction, and free time occupation.Finally, prisoners' and prison principals are the two groups that believe physical activities can contribute to social reinsertion, while other groups (mainly educators and guards) think these practices do not help to reinsert because the institution itself does not rehabilitate. However, they consider such practices can contribute to increase prisoners' quality of life.

Esta tesis doctoral analiza los elementos del aprendizaje dialógico que, aplicados a los procesos de alfabetización mediática, consiguen superar la fractura digital y generar una mayor participación y transformación social en personas adultas participantes. Para la consecución de este objetivo, se ha realizado un estudio de caso, bajo el paradigma de la metodología comunicativa, y desarrollado en el Punto Ómnia de la Asociación de personas participantes Ágora- Escuela de personas adultas La Verneda- Sant Martí. Este Punto Ómnia es un proyecto de acceso a las tecnologías gestionado desde el 1999 por personas adultas en procesos de educación básica y donde se lleva a cabo una alfabetización mediática basada en los principios del aprendizaje dialógico. Éste está logrando que personas adultas no sólo aprendan las tecnologías sino también se empoderen socialmente, consiguiendo una mayor participación y transformación social. Los principales resultados del estudio de caso muestran que su éxito está fundamentado en dos pilares principales. Por un lado, un proceso de alfabetización mediática que parte del diálogo igualitario como base de las interacciones de aprendizaje entre personas adultas para conseguir unos resultados académicos de excelencia. Por otro lado, la existencia de mecanismos de participación basados en pretensiones de validez y que facilitan la inclusión de las voces de las propias personas adultas en la gestión del Punto. La estructura de la tesis doctoral está organizada en cinco bloques. El primero presenta el estado de la cuestión donde, por un lado, se define los cuatro elementos básicos que delimitan esta tesis doctoral: Sociedad de la Información, tecnologías de la información y la comunicación, educación de personas adultas y fractura digital y, por otro lado, introduce el concepto y las dimensiones de la alfabetización mediática. En el segundo se exponen las preguntas de investigación, los objetivos e hipótesis de la presente tesis doctoral. Además, se explica la metodología y la estrategia analítica seguida así como se detalla el trabajo de campo realizado. El tercer bloque revisa las principales contribuciones realizadas desde el discurso postmoderno y la perspectiva transformadora a la apropiación de las tecnologías en la actual Sociedad de la Información. El cuarto bloque, describe el contexto de aprendizaje del estudio de caso y recoge los resultados del análisis del trabajo de campo. Finalmente, el quinto bloque sistematiza las conclusiones que corroboran la hipótesis principal y las sub-hipótesis planteadas. / This doctoral dissertation analyses the elements of the dialogical learning that, applied to the media literacy processes, achieve to overcome the digital divide and to generate greater social participation and transformation in adult participants. For the consecution of this objective, a case study has been carried out, under the paradigm of the communicative methodology, and developed at the Omnia Point of the Association of Participants Ágora – La Verneda-Sant Martí Adult School. Omnia Point is a technology access project managed since 1999 by adult people in processes of basic education, where media literacy is carried out based on the principles of dialogic learning. This methodology allows adult people not only to learn technologies, but also to socially empower, hence achieving a greater social participation and transformation. The main results of the case of study show that its success is founded on two mainstays: on the one hand, a process of media literacy with the egalitarian dialogue as base for the learning interactions among the adult people to achieve results of academic excellence; on the other hand, the existence of participation mechanisms based on pretensions of validity and which facilitate the inclusion of the voices of the adult people themselves in the management of the Omnia Point. The structure of the doctoral dissertation is organized in five sections. The first one presents the state of the art: the four basic elements of this doctoral dissertation are defined –information society, information and communication technology, adult education and digital divide–, and the concept and dimensions of media literacy are introduced. In the second section, the questions of research, objectives and hypothesis of this doctoral dissertation are expounded. Besides, the methodology and analytical strategy followed are explained, as well as the field work performed. The third section reviews the main contributions from the postmodern discourse and the transforming perspective to the appropriation of technologies in the current information society. The fourth section describes the case of study context of learning and gathers the results of the field work analysis. Finally, the fifth section systematizes the conclusions corroborating the main hypothesis and sub-hypothesis considered.

Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat a la Biblioteca de la Facultat d'Economia i Empresa / La tesi té com a objecte l’estudi dels barris actuals de Barcelona i l’origen, organització, treball i imatge del moviment associatiu veïnal. És un treball de camp, un treball empíric, del qual se’n deriven, conseqüentment, conclusions d’ordre pràctic, o millor, orientadores de pràctica. El treball es va iniciar l’any 1977, moment en el qual el projecte de construcció d’una societat democràtica esdevenia una realitat assolible. La mort d’en Franco, l’any 1975, el canvi que, de mica en mica, s’anava produint a les esferes governamentals i, sobretot, l’existència de forces polítiques i d’entitat socials organitzades, el feren possible. Entre les organitzacions que podien ser motor de la democràcia, vaig considerar que hi havia el moviment associatiu veïnal. Moviment que va començar a sorgir a finals de la dècada dels anys 60 i que tenia com a principals funcions el fomentar la vida col.lectiva als barris, el control popular del desenvolupament futur de la ciutat i la intervenció directa en algunes qüestions públiques ciutadanes alhora que una idea de transformació social. L’any 1977 el moviment associatiu veïnal s’havia convertit en una peça clau de la coordinació i representació de les entitats i grups que defensaven la democràcia: el seu caire unitari i democràtic i el reconeixement legal amb el qual comptava el feren protagonista de la lluita per a un nou tipus de convivència. Estava clar, però, que algunes de les funcions i tasques que llavors assumia el moviment veïnal –molt lligades als plantejaments de l’Assemblea de Catalunya- deixarien de ser necessàries en el moment en el qual la democràcia s’aconseguís imposar. Caldria, aleshores, una certa reorientació del treball de les associacions de veïns. El coneixement més acurat del propi moviment i de la seva influència, així com la constatació dels problemes més greus amb què s’enfrontaven les AA.VV. (associacions de veïns) podia ajudar a un millor i més eficaç desenvolupament del treball. Aquest era el principal objectiu de l’estudi. El treball s’ha dividit en dues parts molt diferenciades que es recullen en el primer i el segon volum de la memòria de tesi, i que constitueixen, de fet, dues investigacions amb entitat pròpia tot i la seva complementarietat: la primera part de l’anàlisi del marc de l’estudi i la segona part està dedicada a l’estudi del moviment veïnal i de la seva imatge.

Esta tesis doctoral se propone reflejar el camino recorrido por Jesús Ibáñez en su larga marcha personal, en la que se encargó no sólo de alumbrar una importante producción teórica y metodológica, sino también de participar activamente en las luchas políticas del tiempo en el que le tocó vivir.

This research looks into literary translations from Korean into English right after the Korean War (1951 to 1975), comparing them to the translations published in the later years of truce and development (1976 to 2000). The aim is to discern to what extent a historical situation of interest in another culture rises in parallel to the demand for literary translations from that culture. The comparison shows no direct correlation between one and the other, suggesting that the translation flows have a logic on its own. However, several relations are displayed. The more volumes in the flow and the longer the cultural exchange, the wider the availability of agents (translators, editors, publishers), and the more specialized they become. The presentation discourses also specialize, becoming more target-oriented. As the flow grew, Korean literature was presented in more specific terms; translation and translators lost visibility; and the commercial aim becomes more noticeable. / Este estudio investiga la traducción literaria coreano-inglés en Estados Unidos tras la Guerra de Corea (1951 a 1975) en comparación con la producción en los posteriores años de desarrollo (1976 a 2000). Su objetivo es dilucidar el alcance de la relación entre una situación histórica de interés en otra cultura y la demanda de traducciones literarias de esa cultura. La comparativa muestra la falta de una relación directa y sugiere que los flujos traductores tienen una lógica propia. Igualmente, muestra varias relaciones. A mayor número de volúmenes e intercambio cultural, mayor disponibilidad de agentes (traductores, agentes literarios, editores), y mayor la especialización de los mismos. Los discursos que representan el flujo también se especializan, orientándose a la cultura meta. Al aumentar el flujo, la literatura coreana se presenta en términos más específicos, la traducción y los traductores pierden visibilidad y se acentúa el fin comercial de las obras. / Aquest estudi investiga la traducció literària coreà-anglès a Estats Units al període posterior a la Guerra de Corea (1951 a 1975) en comparació a la producció en anys de bonança (1976 a 2000). Es tracta de comprovar si una situació històrica d’interès en una altra cultura té una correlació directa amb la demanda de traduccions literàries d’aquesta cultura. La comparació no mostra una relació directa i suggereix que els fluxos traductors tenen una lògica pròpia. A més, mostra altres correlacions. Quants més volums e intercanvis culturals, major disponibilitat d’agents (traductors, agents literaris, editors) i més especialitzats. Els discursos que presenten el flux també s’especialitzen, orientant-se cap a la cultura meta. A un flux més voluminós, la literatura coreana es presenta en termes més específics, la traducció i els traductors perden visibilitat i s’accentua la finalitat comercial de les obres.

Violence against women at universities is a major problem that is widely analyzed and recognized in most countries, especially in the United States. Data evidences high incidence rates such as 19% of college students have experienced attempted or completed sexual assault since starting their higher education (Krebs et al., 2007). Pioneer research focused on evidencing the existence of gender violence, developing tools to measure the scope of the problem and analyzed the influence of power structures in higher education. Consequences have been found devastating and refer to the victims’ health as well as to academic consequences for the victim and the institution (Cortina et al., 1998; Fitzgerald et al., 1988; Kirkpatrick & Kanin, 1957). Recently, literature mainly focuses on gender violence prevention due to the persistence of the problem highlighting the role of the community for more effective prevention strategies (Banyard et al., 2005). In Spain, pioneer research is very recent and evidences the existence of gender violence as well as the silence that reigns in Spanish universities representing a major force of resistance. However, progress has been made and research results have led to changes in the legislation mandating the institution of specific mechanisms. Yet, prevention of VAW at Spanish universities is crucial to turn them into spaces free of violence. The present research departs from the analysis of communicative acts that are present among the Spanish university community analyzing and that promote violence against women in Spanish universities and those that help to overcome it. Research on the prevention of VAW has demonstrated that the analysis of communicative acts provides elements to effectively contribute to overcoming these situations. The Communicative Methodology is used which has been recommended by the European Commission for research with vulnerable groups. It aims at social transformation by focusing on both, the barriers to overcoming VAW at universities as well as the possibilities to overcoming it. Departing from an extensive review of the existing scientific literature and documentary on the prevention of VAW at universities and communicative acts, diverse data collection techniques are employed: communicative daily life stories with victims of VAW at universities; in-depth interviews with institutional representatives mainly related to gender issues, and with faculty who have supported victims of gender violence and are fighting for eradicating VAW at universities. Results evidence the existence of violence in the communicative acts among the Spanish university community as well as communicative acts that promote violence and those that change the interactions among the university community contributing to preventing gender violence in Spanish higher education. The existing mechanisms to tackle gender violence are subordinate to the prevailing power structures which are maintained in communicative acts. Still, there are increasing initiatives that evidence changes in Spanish universities. The emergence of the first peer-to-peer network, the Solidarity network of victims of gender violence in universities, evidences these changes and contribute to increasing communicative acts that effectively tackle gender violence. The present research evidences the possibilities of contributing to gender violence prevention when communicative acts that are free of gender violence and that challenge the power structures are promoted.

La opción de estudiar los Institutos Religiosos Femeninos como organización social deriva del interés surgido a raíz de la participación reiterada, durante más de quince años, en la formación continuada dirigida a personas que se dedican a la atención a los mayores, entre ellas las religiosas.Elegirlos como objeto de la presente investigación se justifica por su estructura como organizaciones y su estudio es relevante porque se analiza una institución enraizada en el tejido social, en el ámbito de gerontología. La aportación que se presenta es de interés para la comunidad científica y profesional ya que expresa el reconocimiento de los Institutos Religiosos Femeninos como organizaciones humanas, y responde a la reflexión acerca de su especificidad como entidades no lucrativas implicadas en la intervención social. La complejidad de la sociedad y los efectos de la globalización, han agudizado la crisis que sufren actualmente los I.R.F., haciendo replantear la naturaleza de la misión de las religiosas en la sociedad de hoy y su proyección futura en la red de atención social. Ese es el motivo principal por el cual la presente investigación se ha diseñado en torno a dos ejes básicos: Fundamentar la visión de los Institutos Religiosos Femeninos como organizaciones sociales.Determinar la misión de los Institutos Religiosos Femeninos en la atención gerontológica.Atendiendo a estas orientaciones el objetivo general se enuncia como sigue:Analizar los Institutos Religiosos Femeninos como organizaciones de intervención social, en relación con su compromiso con la atención gerontológica. El cuestionamiento nos conduce a la formulación de dos hipótesis: · Los Institutos Religiosos Femeninos, como organizaciones sociales y siendo fieles al carisma de su fundación, están adaptando su compromiso y la orientación de su misión a los cambios sociales y a la evolución de las necesidades de atención a las personas mayores.· La presencia de los Institutos Religiosos Femeninos en la red de organizaciones de intervención social, se justifica en función de su respuesta diferenciada de otras organizaciones, a las necesidades de las personas mayores.Partiendo de los principios enunciados el estudio de las organizaciones sociales se ha fundamentado en el modelo que plantean Gomez-Bahillo, Puyol y Sanagustín (2006), proponiendo una triple perspectiva de análisis:Perspectiva Macrosocial: considera la influencia recíproca de la organización dentro del entorno en que se encuentra. De esta forma se determina el papel que la organización desempeña en el cambio y en las trasformaciones sociales.Perspectiva microsocial: estudia la organización como un microcosmos que dispone de estructura propia, dentro de la cual se producen diferentes posiciones sociales y una distribución racional de tareas y funciones.Perspectiva psicosocial: analiza a quienes componen la organización, destacando la participación, la motivación que las hace formar parte y permanecer en la misma y su comportamiento en las relaciones e interacción que se establecen.La metodología elegida para la investigación propuesta es de tipo cualitativo.La entrada al campo de estudio se ha realizado a través de las propias religiosas, favorecida en algunos casos por su calidad de responsables de las Instituciones participantes en el estudio. La estrategia de recogida de información se ha basado en la triangulación de técnicas, dando así respuesta al proceso de validación de la información, que se plantea como un tipo de control de calidad, que enriquece el análisis de los textos. Se incluyen en la muestra del estudio un total de 11 Institutos Religiosos Femeninos que se ha considerado cumplían los requerimientos fijados: haber nacido en Catalunya durante los siglos XIX y primera mitad del s XX, y explicitar en su ideario la atención a las personas ancianas.En cuanto al número de casos no se fijó de antemano. Se ha determinado el número total en el momento en que se ha percibido que las entrevistas no aportaban elementos nuevos para la comprensión de la situación analizada, produciéndose la saturación informativa. En total se han entrevistado 28 personas (incluyendo las entrevistas individuales y los componentes de los grupos de discusión) y los documentos revisados han sido 56. / TITLE: "Religious Women's Entities and gerontological care: values, mission and commitment to society" TEXT:The option of studying Religious Women Entities ("RWE") derives from my professional role developed, for over fifteen years, in education to people caring of the elderly. Choosing those RWE as the subject of this investigation is justified by its particularities as organizations and its study is important because it analyzes an institution relevant in the field of gerontology.The contribution presented is of interest to the scientific and professional community as it presents the recognition of RWE as social organizations, and responds to the debate about its specific character as non-profit organizations involved in social caring. Complexity of society and globalization has aggravated the crisis that RWE are currently suffering. It obliged them to re-think about the nature of religious women's mission and its future projection in the social care network. That is why this investigation has been built basing on two principles: Support the vision of the RWE as social organizations and identify the mission of RWE in gerontological care. The goal thereof is to analyze RWEs as organizations performing a social intervention in gerontological care basing on two hypotheses: · The RWE, as social organizations and loyal to its founding charisma, are adapting their commitment and its mission to the social changes and the changing needs of care for the elderly. · The presence of RWE in the network of social intervention is justified on the basis of their different response to the needs of the elderly in comparison to other organizations. This study proposes a triple perspective: Macrosocial perspective; Microsocial perspective and psychosocial perspective. The approach to this study has been carried out through the religious women part of RWE and the strategy to gather the information is based on triangulation techniques which establish a quality control that enrich the analysis of texts. There are a total of 11 RWE studied as they met the requirements established previously: born in Catalonia during the 19th and first half of 20th centuries, and including explicitly in their mission the care to the elderly. The number of cases studied has been set out and completed when the interviews did not provide with new elements. 28 people were interviewed (including individual components and discussion groups) and 56 documents have been reviewed.

Des de la segona meitat dels anys 60, a alguns països de l'Europa del nord i de l'Europa occidental s'han produït una sèrie de transformacions demogràfiques com són la caiguda i el retardament de la fecunditat i de la nupcialitat, l'increment de les ruptures, el creixement dels fills nascuts fora del matrimoni o l'augment de la longevitat. Aquests canvis incideixen en la manera de formar i dissoldre llars i en la formació de noves formes de convivència. Els canvis flexibilitzen els itineraris en el curs de vida familiar i es diversifica l'estructura i composición de les llars. La Teoria de la Segona Transició Demogràfica proveeix d'un marc explicatiu per estudiar aquestes transformacions.Aquests canvis es produeixen als països del Sud d'Europa d'una manera més tardana, però amb una forta intensitat i celeritat. En canvi, les noves formes convivencials que en resulten han incidit de manera feble en les estructures familiars espanyoles, catalanes i metropolitanes. L'objectiu principal d'aquest treball és analitzar les transformacions demogràfiques i com aquestes han incidit en l'estructura i composició de les llars a la ciutat de Barcelona i la Regió Metropolitana, i un segon objectiu és el d'estudiar l'especificitat dels trets de les llars metropolitanes.Una de les principals aportacions d'aquest treball és, precisament, el considerar dues unitats d'anàlisi: el grup i l'individu. El grup el constitueixen les unitats residencials de les quals s'analitza la seva distribució i, respecte a l'individu, s'estudien les característiques de les persones que resideixen en cadascun dels tipus de llar i la seva relació amb la persona principal. Les fonts utilitzades per a l'elaboració de la recerca han estat el Cens de de Població de 1991 i l'Estadística de Població de 1996 a partir d'una explotació específica sol.licitada a l'Institut d'Estadística de CatalunyaRespecte a les llars, els temes que han despertat especial atenció i han estructurat la recerca són la distribució i evolució de les seves estructures. Pel que fa a les persones, s'ha estudiat el sexe, l'edat i l'estat civil de la població resident a cada unitat residencial i la relació de parentiu de la població amb la persona principal. / From the second half of the sixties, in some North and West European countries a series of demographic transformations have been produced: the fall and the delay of the fertility and marriage, the growth of breakups, the increase of births outside marriage, and the raise of longevity. These changes affect the way of forming and dissolving families as well as the households structures. The family course life diversifies itineraries. The Second Demographic Transition provides an explanatory framework. The evolution of demographic phenomena is produced later in the South European countries although with a strong intensity and celerity. However, the new resulting lifestyles have a little effect upon the Spanish, Catalan and metropolitan households structures. The first goal of this thesis consist in analyze the demographic changes and their effect to composition and structure of households in the city of Barcelona and the Metropolitan Region; the second goal is to study the specificity of the metropolitan family features. For this research, the 1991 Census of Population and the 1996 Statistics of Population have been used as a sources, starting from a specific exploitation requested to the Institute of Statistics of Catalonia.

Aquesta investigació crea un protocol per analitzar la relació entre la música, el silenci i les imatges en els espots electorals. El protocol es constitueix amb la compilació del mètode de Josep Lluís i Falcó, una síntesi de les funcions de la música en un context audiovisual, i un protocol elaborat prèviament per l'autor per analitzar el silenci audiovisual. Mitjançant aquesta eina analítica s'estudien 150 espots electorals de totes les èpoques des de l'aparició del format i d'arreu del món. L'anàlisi es realitza considerant conjuntament el producte audiovisual, sense separar els codis acústics dels visuals.Un dels fonaments de la investigació és que la música comunica a diferents nivells, també a un nivell Basic relacionat amb els paràmetres psicoacústics de supervivència humana. Al mateix temps, la música comporta una connotació cultural i social i és expressiva d'emocions generals. La música és comunicació abans que art. També es considera que el silenci absolut no existeix i que el silenci s'integra i forma part del continuum comunicatiu, essent sempre significatiu.La recerca defineix diferents models de relació entre música, silenci i imatges, segons quin element de la Banda Sonora és protagonista i articula la narració. També defineix diferents models funcionals, segons les funcions més utilitzades i habituals per la música i el silenci en els espots electorals. Alhora, estableix un model descriptiu de la relació general entre aquests paràmetres. La conclusió és que la música és habitual en els espots electorals, però en un segon pla, amb una funció expressiva del to emotiu general del producte audiovisual. En canvi, el silenci és escàs en aquest format i, quan s'utilitza, empra una funció també expressiva la qual diferencia el flux narratiu on s'ubica l'anunci polític, les parts de l'espot o bé les diferents proposicions conceptuals que conformen el missatge del producte. Els resultats són una descripció de la tendència general de la música i el silenci en els espots electorals. / Esta investigación crea un protocolo para analizar la relación entre la música, el silencio y las imágenes en los spots electorales. El protocolo se constituye con la compilación del método de Josep Lluís i Falcó, una síntesis de las funciones de la música en un contexto audiovisual, y un protocolo elaborado previamente por el autor para analizar el silencio audiovisual. Mediante esta herramienta analítica se estudian 150 spots electorales de todas las épocas desde la aparición del formato y de todo el mundo. El análisis se realiza considerando conjuntamente el producto audiovisual, sin separar los códigos acústicos de los visuales.Uno de los fundamentos de la investigación es que la música comunica a diferentes niveles, también a un nivel Basic relacionado con los parámetros psicoacústicos de supervivencia humana. Al mismo tiempo, la música comporta una connotación cultural y social y es expresiva de emociones generales. La música es comunicación antes que arte. También se considera que el silencio absoluto no existe y que el silencio se integra y forma parte del continuum comunicativo, siendo siempre significativo.La investigación define diferentes modelos de relación entre música, silencio e imágenes, según qué elemento de la Banda Sonora es protagonista y articula la narración. También define diferentes modelos funcionales, según las funciones más utilizadas y habituales por la música y el silencio en los spots electorales. Al mismo tiempo, establece un modelo descriptivo de la relación general entre estos parámetros. La conclusión es que la música es habitual en los spots electorales, pero en un segundo plano, con una función expresiva del tono emotivo general del producto audiovisual. En cambio, el silencio es escaso en éste formado y, cuando se utiliza, utiliza una función también expresiva la cual diferencia el flujo narrativo donde se ubica el anuncio político, las partes del spot o bien las diferentes proposiciones conceptuales que conforman el mensaje del producto. Los resultados son una descripción de la tendencia general de la música y el silencio en los spots electorales. / This research creates a protocol for analyzing the relationship among music, silence and images in the electoral spots. The protocol is constituted with the compilation of the method of Josep Lluís i Falcó, a synthesis of the functions of music in an audiovisual context, and a protocol previously elaborated by the author for analyzing the audiovisual silence. Through this analytical tool 150 electoral spots of all periods from the appearance of the format and from all over the world are studied. The analysis is carried out considering together the audiovisual product, without sorting out the acoustic codes from the visual ones.One of the foundations of the research is that music communicates at different levels, also at a basic level related with the psicoacustic parameters of human survival. At the same time, music entails a cultural and social connotation and it is expressive of general emotions. Music is communication before that it is art. Also it is considered that absolute silence does not exist and that silence integrates and it is part of the communicative continuum, being always significant.The research describes different models of relationship among music, silence and images, according to which element of the soundtrack it is protagonist and which one articulates the narration. Also it describes different functional models, according to the more used functions and usual for the music and the silence in the electoral spots. At the same time, it establishes a descriptive model of the general relationship among these parameters. The conclusion is that music is usual in the electoral spots, but in a second ground, with an expressive function of general emotional tone of the audiovisual product. On the other hand, the silence is scarce in this format and, when it is included, it uses also an expressive function that differentiates the narrative flow where the political advertisement is placed, the parts of the spot or the different conceptual propositions that shape the message of the product. The results are a description of the general trend of music and silence in the electoral spots.

INTRODUCCIÓN: En el presente trabajo se diseña y aplica un instrumento específico para la evaluación de la calidad de la información sobre Diabetes Mellitus (DM) contenida en sitios web de Internet identificados con una estrategia de búsqueda específica y se estudia la variabilidad de los sitios web en el tiempo y los factores que influyen.METODOLOGÍA: Se ha seleccionado información de un total de 9 buscadores (altavista, google, excite, hotbot, go, lycos, yahoo, medexplorer, y metacrawler) con una periodicidad mensual entre julio de 2001 a junio de 2002. Se evaluó una muestra de las 30 primeras referencias obtenidas por cada buscador.Se diseñó un instrumento de 19 preguntas para la evaluación de la información recuperada valorando aspectos generales de la información, la estructura y el contenido. El contenido se comparó con dos guías de práctica clínica sobre DM seleccionadas según la metodología agree.RESULTADOS: Se ha encontrado una asociación positiva significativa entre la posición del sitio web según el criterio del buscador y la posición obtenida según el criterio de evaluación de la calidad. Los sitios web con información de diagnóstico (p=0,003), tratamiento (p=0,021) y complicaciones (p=0,012) ocuparían posiciones más altas si se adoptase el criterio de calidad. No se han encontrado diferencias por buscador, audiencia y procedencia del sitio web. De los 11 meses en que puede cambiar la evolución de un sitio web, en promedio los sitios están 7 meses sin variar de posición.CONCLUSIONES: La calidad de los sitios web es desigual y ha de ser evaluada. Los instrumentos de evaluación han de ser específicos por enfermedad. Existe una asociación entre la buena calidad del sitio web y la posición alta en la jerarquía del buscador. La selección de un sitio web es dependiente del buscador de Internet seleccionado. La investigación en calidad de los contenidos de salud en Internet se debería hacer desde la perspectiva del usuario y no del profesional. La estabilidad de los sitios web varía según el buscador seleccionado. Se han de realizar estudios de calidad con seguimiento longitudinal. / SUMMARY:"The quality of information in Internet: Design and implementation of a quality assessment tool in diabetes mellitus websites"INTRODUCTION: A quality assessment tool is designed to assess diabetes mellitus (DM) websites. A specific search strategy is made to find DM websites and website position on engine search across time is assessed.METHODS:DM website rank was assessed in nine search engines (altavista, google, excite, hotbot, go, lycos, yahoo, medexplorer, and metacrawler) during a search made monthly between June 2001 and July 2002. The quality of the first 30 DM websites was assessed with a specific quality assessment tool and its content was compared with a clinical practice guideline. The designed tool included 19 items assessing the quality of the information, structure, and content of DM websites.RESULTS: There were a positive and significative correlation between highest rank on the search engine and high quality. If a quality criteria was selected the DM websites focused in diagnosis (p=0,003), treatment (p=0,021) and complications (p=0,012) were move to a higher positions on the search engines rank. There were not statistical differences across search engine, audience, and website authorship. On the 11 months follow-up, DM websites remained 7 months in the same position.DISCUSSION: The quality of Dm websites was unequal and needs to be assessed using specific quality assessment tools. Quality was highest that expected. DM website was dependent of search engine choice position. Quality assessment of DM websites showed be made from consumer perspective rather than professional one. It would be useful to assess DM website stability with longitudinal design.