No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

Este trabajo estudia las relaciones comerciales que mantuvo Castilla con el espacio económico del Atlántico Septentrional, a partir de la correspondencia del mercader Simón Ruiz. En él se analizan las importaciones de mercancías, mayoritariamente tejidos de lino, su distribución a través de la red comercial castellana y las relaciones financieras asociadas con las principales plazas europeas. Las cartas comerciales nos permiten conocer con detalle los medios de transporte utilizados, los gastos derivados del acarreo, los precios de las mercancías y los beneficios obtenidos en estas transacciones. Los puertos cantábricos de Bilbao y Laredo adquieren una gran importancia en este periodo, beneficiándose de la pacificación de las relaciones con Francia; sin embargo, el incremento de las acciones bélicas en el último tercio del siglo generará una gran inseguridad, perjudicando estos tráficos. A ello se añade el final de la coyuntura favorable a había impulsado la economía castellana. / This paper studies trade relations with Castile kept the economy of the North Atlantic, from the correspondence of the merchant Simón Ruiz. It analyzes merchandise imports, mostly linen fabrics, their distribution through the commercial network Castilian and financial relations associated with the main European markets. Business letters allow us to know in detail the means of transport used, the costs of hauling, the prices of goods and the benefits received from these transactions. The Cantabrian ports of Bilbao and Laredo are of great importance in this period, benefiting from the pacification of relations with France, however, increased military operations in the last third of the great insecurity generated, harming these trades. Added to this is the end of the good times he had driven to the Spanish economy.

Aquesta tesi doctoral proposa un llistat de criteris per a l’anàlisi de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de la indústria química espanyola, així com una aproximació a la seva priorització a l’hora d’implementar-los. La RSC, tal i com es presenta en aquesta investigació, es fonamenta en una ètica empresarial basada en l’ètica cívica i la responsabilitat moral. La indústria química espanyola és un dels sectors empresarials més importants, tant pel seu impacte econòmic com per la penetració dels seus productes i serveis a la nostra societat. A partir de quatre propostes d’anàlisi de la RSC(la Guia de la Global ReportingInitiative, el Modeld’IndicadorsBàsics, la Guia de la Responsabilitat Social Corporativa de la indústria química i el Responsible Care), s’ha elaborat un llistat de 127 criteris. Donades les característiques del llistat i del seu procés de validació, s’ha implementat una variació del mètode Delphi. Aquesta metodologia busca el consens de tots els afectats per l’activitat de la industria química en harmonia amb els principis de l’ètica dialògica. / Esta tesis doctoral propone una lista de criterios para el análisis de la Responsabilidad Social Corporativa (RSC) de la industria química española, así como una aproximación a su priorización en el momento de implantarlos. La RSC, tal como se presenta en esta investigación, se fundamenta en una ética empresarial basada en la ética cívica y en la responsabilidad moral. La industria química española es uno de los sectores empresariales más importantes, tanto por su impacto económico como por la penetración de sus productos y servicios en nuestra sociedad. A partir de cuatro propuestas de análisis de la RSC (la Guía de la Global ReportingInitiative, el Modelo de Indicadores Básicos, la Guía de la Responsabilidad Social Corporativa de la industria química y el Responsible Care), se ha elaborado un listado con 127 criterios. Dadas las características del listado y de su proceso de validación, se ha implementado una variación del método Delphi. Esta metodología busca el consenso de todos los afectados por la actividad de la industria química en harmonía con los principios de la ética dialógica. / This dissertation proposes a list of criteria for the analysis of Corporate Social Responsibility (CSR) in the Spanish chemical industry, as well as an approach to the prioritization of the implementation of the criteria. CSR, as presented in this research, is based on a business ethics that comes from civil ethics and moral responsibility. The Spanish chemical industry is one of the most important business sectors, due to its economic impact and the penetration of its products and services in our society. From four different proposals focused on CSR analysis (Global Reporting Initiative guide,Basic Indicators Model, the Guide to Corporate Social Responsibility in the chemical industry and Responsible Care), we have produced a list of 127 criteria. Given the nature of the list and its validation process, we have implemented a variation of the Delphi method. This method seeks consensus of all those affected by the activity of the chemical industry in harmony with the principles of dialogue ethics.

Esta tesis analiza el proceso de adaptación al entorno e integración interna que la cultura lleva a cabo en las organizaciones, mediante un estudio de casos múltiple en empresas murcianas internacionalizadas, con el objetivo de generar teoría. Se ha adoptado una perspectiva sistémico-contingente, integrando las aportaciones de la antropología, la sociología y la dirección de empresa en torno a la vertiente cultural de las organizaciones. Los hallazgos muestran que la “adaptación-integración” es un proceso sistémico en el que intervienen todos los elementos culturales, estratégicos y estructurales considerados, bajo una tendencia de “flexibilidad-control”. Las creencias originan el proceso, dando lugar a empresas “alineadas”. La cultura resultante es: la “cultura de información/comunicación”, “de la calidad”, “de la innovación”, “de la participación”, “de la cualificación/formación” y “del equipo”. Ésta actúa con estructuras “hipertexto” que equilibran el binomio “burocracia-adhocracia” para cumplir la misión/visión estratégica de las organizaciones, según las exigencias del entorno internacional. / This thesis analyzes both the process of adaptation to environment and the process of internal integration that culture causes in organizations; by means of a multiple case study in internationalized murcian companies, with the aim of generating a theory. A “contingent-systemic” perspective has been adopted, integrating the contributions from anthropology, sociology and business administration about the cultural aspects of organizations. The findings show that this “adaptation-integration” is a systemic process which involves all the considered cultural, strategic and structural elements under a trend of “flexibility-control”. Beliefs originate the process that has given rise to aligned companies. The resulting culture is the “information / communication / quality / innovation / participation / qualification / training / team” culture. This culture acts with “hipertext” structures that balance the binomial “bureaucracy-adhocracy” in order to accomplish the strategic vision/mission of organizations, as required by international environment.

Hem estructurat aquesta tesi seguint l'esquema clàssic que combina els aspectes descriptius, analítics, i prescriptius.Inicialment doncs, tractem la naturalesa del concepte d'avantatge competitiu a través dels processos competitius que ens permeten assolir aquest avantatge. Aquest és el pas previ per entrar a descriure breument un dels conceptes clau d'aquesta tesi com és la innovació, entesa com l'element que ens permet detectar la generació de valor empresarial, a través de procés de generació de coneixement i aprenentatge col·lectiu.Aquest procés d'innovació present en teories competitives basades en el territori com ara els districtes industrials, clusters, o sistemes d'innovació, entre altres, creiem que es veu recolzat a través de l'anàlisi de xarxes socials enteses com les relacions establertes entre dos o més elements.Seguidament entrarem a analitzar des de l'òptica turística tots aquests aspectes, fent especial atenció a la incidència de la innovació i les xarxes relacionals en les destinacions turístiques, aquestes darreres enteses com la unitat d'anàlisi idònia degut a que engloba l'element relacional i territorial del turisme al igual que un cert grau d'homogeneïtzació entre els agents que les conformen.És doncs el concepte de sistemes locals d'innovació turístics (SLIT), el que ens permet casar l'anàlisi del turisme, la innovació, les xarxes socials, i la destinació, i és aquest el model conceptual que aportem com a eina per a l'anàlisi de la capacitat d'innovació de les destinacions turístiques.Finalment, i per tal d'il·lustrar el model i l'eina d'aplicació, observem i analitzem el cas de la Costa Brava Centre, a través dels aspectes relacionals mencionats per a posteriorment obtenir-ne els resultats que ens permetin realitzar les prescripcions pertinents per tal de ser utilitzades per els gestors i planificadors de la destinació, al igual que per als agents individuals de la mateixa.

No description available.

Les analyses génomiques ont permis d'identifier des gènes et des protéinesimpliqués dans la maladie d'Alzheimer (MA). Au laboratoire, des approchesdifférentes ont mis en évidence deux gènes différentiellement exprimés dans lamaladie : le gène IL-33, retrouvé comme étant sous-exprimé chez les patientsatteints de MA, et le gène BIN1, identifié par des approches de GWAS et retrouvécomme étant sur-exprimés dans le cerveau des patients.Nous avons observé que la protéine IL-33 avait un impact sur le métabolismedu précurseur du peptide amyloïde (APP) de par sa fonction de facteur de régulationtranscriptionnelle. Nous avons alors cherché à identifier les gènes modulés par IL-33ainsi que des sites potentiels de fixation de la protéine sur l'ADN par des analyses àhaut débit. Il a été observé qu'IL-33 avait une forte implication dans la transcriptiondes gènes et pouvait agir directement sur l'ADN de par son impact sur les histones.De plus, IL-33 augmenterait l'expression de la préséniline 2, ce qui expliquerait alorsson impact sur le métabolisme de l'APP.Nous avons identifié un polymorphisme fonctionnel dans la région régulatricedu gène BIN1 associé à la maladie et pouvant expliquer la variation de sonexpression retrouvée dans le cerveau des patients. Nous avons également retrouvéune interaction de la protéine BIN1 avec Tau. BIN1 est alors le premier déterminantgénétique de la MA retrouvé comme étant associé à Tau et pourrait expliquer le lienentre la pathologie amyloïde et la pathologie Tau.Nos analyses nous ont donc permis, à partir des résultats d'analysesgénomiques, de mieux comprendre les mécanismes impliqués dans laphysiopathologie de la MA.