L'avaluació de serveis i programes socials és en el nostre país i dintre de la nostra comunitat acadèmica i professional un aspecte pendent de desenvolupament, tant pel que fa a la seva conceptualització i sistematització com a la seva aplicació pràctica i professional. En el primer aspecte, cal aprofundir en les relacions entre avaluació i serveis socials, mentre que en el segon aspecte cal modificar actituds i desenvolupar processos d'aprenentatge i de reflexió dintre de les diverses comunitats professionals implicades.D'altra banda sempre hem pensat que els serveis i programes socials presenten unes característiques identificatives que els diferencien i distingeixen d'altres programes similars, per la qual cosa no és viable l'aplicació mecànica de dissenys provinents d'altres àmbits del benestar social (com pot ser el cas de la sanitat o de l'educació escolar) cosa que fa necessari el desenvolupament de dissenys específics d'avaluació aplicats al camp dels serveis socials.Però, per altra banda, aquests serveis i programes socials presenten una profunda diversitat i pluralitat d'experiències i de realitats, de tal manera que no és possible referir-nos a una única tipologia de serveis i programes, sinó que hem de referir-nos a un conjunt plural i divers de tipologies. Això significa que els dissenys d'avaluació de serveis i programes socials han de ser plurals i adaptats a la realitat i a les característiques aprticulars de cada servei o programa en particular. En conseqüència, els objectius de la tesi que presentem són els següents:1r. Definir i caracteritzar el Sistema Català de Serveis Socials.2n. Oferir una aproximació conceptual i epistemològica a la teoria general de l'avaluació. 3r. Identificar els principals temes de debat i/o de reflexió que s'associen amb l'avaluació, independentment del seu camp específic d'aplicació.4t. Revisar la literatura cientificotècnica més important sobre el tòpic específic de la tesi.5è. Revisar les aportacions existents sobre les diverses alternatives metodològiques existents en el camp de l'avaluació en general i de l'avaluació de serveis i programes socials en particular.6è. Establir els trets característics més significatius d'un model d'avaluació que es fonamenti en principis democràtics i participatius, i que tingui present la utilitat social dels resultats i de les conclusions de qualsevol avaluació.7è. Identificar les fases que han de configurar tot procés d'avaluació de serveis i programes socials, fent esment especial a la negociació de l'encàrrec institucional inicial i l'elaboració i la presentació dels informes finals d'avaluació.8è. Generar tres dissenys d'avaluació d'acord amb els principis teòrics exposats anteriorment. Aquests tres dissenys han de mostrar la diversitat i la pluralitat de serveis i programes que configuren l'actual sistema de serveis socials.

Zugl.: Bochum, Universiẗat, Diss., 2008.

Dissertation Universität zu Köln, 2007.

Poor adherence is an issue in clinical trials with a striking magnitude and negative impact. Recent studies indicate that two widely used clinical screening tools, Short Form (SF-36) Health Survey and Center for Epidemiologic Studies Depression Scale (CES-D) can be used as risk stratifiers to identify participants who require extra interaction to stay adherent in specific population. There is, however, little evidence to support the implication of these tools in elderly individuals with mobility limitations. These individuals may be particularly vulnerable to the risks of poor adherence in the context of a demanding interventional scheme. This study fulfills this gap by analyzing the quality of life and adherence data from the VIVE2 study, which is a double-blinded randomized explanatory clinical trial assessing the benefits of nutritional supplements and daily exercises to elderly patients with mobility limitation. The preliminary results showed that in clinical studies targeting elderly population with mobility limitations, the summary scores of SF-36 trended to have weak and nonsignificant association with a decreased risk of poor adherence to both exercise completion and product consumption while CES-D has no association.

Submitted by Carla Santos (biblioteca.cp2.carla@bahiana.edu.br) on 2018-11-20T13:41:35Z No. of bitstreams: 1 Fl??vio Robert Sant'Ana (2).pdf: 12027234 bytes, checksum: 19789d83066b88ff5f9ea485fe1a31e5 (MD5) / Approved for entry into archive by JOELMA MAIA (ebmsp-bibliotecacp2@bahiana.edu.br) on 2018-11-20T18:40:08Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Fl??vio Robert Sant'Ana (2).pdf: 12027234 bytes, checksum: 19789d83066b88ff5f9ea485fe1a31e5 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-11-20T18:40:08Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Fl??vio Robert Sant'Ana (2).pdf: 12027234 bytes, checksum: 19789d83066b88ff5f9ea485fe1a31e5 (MD5) Previous issue date: 2018-08-31 / verificar se pacientes submetidos ?? ATQ apresentam escores de Qualidade de Vida Relacionada ?? Sa??de (QVRS) compar??veis a indiv??duos assintom??ticos, bem como verificar se aspectos funcionais est??o associados aos resultados dos escores de QVRS em indiv??duos submetido a ATQ. MATERIAS E M??TODOS: Trata-se de um estudo transversal, descritivo e anal??tico. Os pacientes selecionados foram divididos em dois grupos: o grupo ATQ e o grupo de indiv??duos assintom??ticos, composto por sujeitos sem queixas de problemas, da mesma faixa et??ria. O estudo constou de aplica????o de formul??rio padronizado para coleta de vari??veis sociodemogr??ficas, avalia????o da QVRS pelo SF-36 e de fun????o do quadril atrav??s do Harris Hip Score (HHS). RESULTADOS: Foram avaliados 52 indiv??duos assintom??ticos e 51 pacientes submetidos a ATQ. Os escores de QVRS foram significativamente menores no grupo ATQ em todos os dom??nios do SF-36, particularmente nos dom??nios Capacidade Funcional, Aspectos F??sicos e Dor. Quando realizada a compara????o dos escores de QVRS de acordo com os resultados do HHS, nota-se que pacientes com HHS considerados bom ou excelente apresentaram menores pontua????es do SF-36 nos dom??nios Aspectos F??sicos, Estado Geral de Sa??de, Vitalidade e Aspectos Sociais, quando comparados com o grupo assintom??tico; os escores dos dom??nios Capacidade Funcional, Dor, Aspectos Funcionais e Sa??de Mental n??o foram significativamente diferentes nesta an??lise. Na an??lise multivari??vel a matriz de correla????es demonstrou que tanto o tempo de diagn??stico at?? a cirurgia como a intensidade da dor foram os fatores que mais fortemente impactaram na avalia????o da QVRS ap??s ATQ. CONCLUS??O: Pacientes submetidos a ATQ apresenta escores de qualidade de vida medidos pelo SF-36 inferiores a pares assintom??ticos, especialmente nos dom??nios Capacidade Funcional, Aspectos F??sicos e Dor. A obten????o de altos escores funcionais ap??s ATQ medidos pelo HHS contribui para melhores pontua????es na QVRS. Houve tamb??m influ??ncia negativa indireta da demora em instituir tratamento cir??rgico e da intensidade da dor tendo em vista que estes dois fatores estiveram associados a piores resultados funcionais.

Syftet med denna studie är att undersöka fyra faktorer som vi tror har en påverkan på goodwillnedskrivning. Data har samlats in från 219 företag som varit noterade på Stockholmsbörsen mellan 2015–2020. En kvantitativ metod har tillämpats där fyra hypoteser formulerats och sedan testats genom statistisk analys i SPSS.  Resultatet visade att det finns ett samband mellan nytillträdd VD och goodwillnedskrivningar. Det fanns även ett samband mellan nettoomsättning och goodwillnedskrivningar, men endast när kontrollvariabeln totala tillgångar exkluderades från regressionsanalysen. Sambandet mellan nytillträdd VD och goodwillnedskrivningar kan förklaras av konceptet earnings management där en VD söker bonusar i stället för att maximera intressenternas behov. Detta betyder att intressenter inte ges en rättvisande bild av företagets finansiella ställning. Sambandet mellan hög nettoomsättning och goodwillnedskrivningar kan förklaras av positive accounting theory där större företag undviker uppmärksamhet genom att minska resultatet genom goodwillnedskrivningar. Studien fann inga bevis för att lönsamhet och resultatutjämning skulle ha något samband med goodwillnedskrivningar då resultatet från dessa hypoteser inte var signifikant.   Denna studie har begränsningar då den enbart tar hänsyn till tidsperioden 2015–2020. Studien är även begränsad till Stockholmsbörsen vilket gör att det enbart går att dra slutsatser utifrån de 219 företagen som studerats. Den genomförda studien ger en inblick i några faktorer som påverkar goodwillnedskrivningar bland företag listade på Stockholmsbörsen mellan 2015–2020. Möjligheten finns att jämföra denna studie med tidigare forskning som gjorts i andra länder som till exempel Finland och Storbritannien. Likheter och skillnader i beslutsfattandet gällande goodwillnedskrivningar mellan olika länder är möjliga att identifiera genom att jämföra denna studie med tidigare forskning.

Ännu en i raden av studier avseende goodwillnedskrivningar och dess implikationer för utfallet avseende redovisningskvalitet? Efter det att IASB år 2004 utfärdade uppdaterade riktlinjer för nedskrivning av förvärvad goodwill genom IAS 36, varigenom det tidigare kravet på årlig linjär avskrivning övergavs till förmån för kravet att redovisad goodwill enbart ska vara föremål för nedskrivningsprövning till dess verkliga värde, har hanteringen av goodwillposten i företags finansiella rapporter varit föremål för en intensiv debatt bland både standardsättare, akademiker och praktiker. Denna studie undersöker om goodwillnedskrivningar genomförda av svenska börsnoterade bolag kan anses värderelevanta efter övergången till det nya regelverket och om värderelevansen skiljer sig åt beroende på om företaget har en marknadsindikation på att det föreligger ett verkligt nedskrivningsbehov. Data från 1774 bolagsår under perioden 2011–2020, varav 171 observationer med genomförda nedskrivningar, har samlats in och studerats genom en modifierad version av Ohlsons (1995) prisregression. Studien finner inget stöd för att goodwillnedskrivningar, när hela urvalet beaktas, är värderelevanta efter regeländringen genom deras statistiska association med marknadsvärdet. Däremot visar resultatet att nedskrivningar genomförda av företag som också har en marknadsindikation på att det föreligger ett verkligt nedskrivningsbehov är värderelevanta och att värderelevansen samtidigt är signifikant skild från goodwillnedskrivningar som utförts av företag trots avsaknad av en sådan marknadsindikation. Resultatet belyser således vikten av att i värderelevansstudier ta hänsyn till eventuella skillnader i bakomliggande ekonomiska incitament och förutsättningar mellan företag i syfte att på ett mer tillförlitligt sätt kunna analysera regelverkets implikationer för graden av redovisningskvalitet.

No description available.

Psoriasis is an immune mediated inflammatory disease which affects 2-3% of the world’s population. Over the last decade, psoriasis has been acknowledged as an independent risk factor for atherosclerosis. The precise mechanism or mechanisms of the heightened risk is widely speculated. Endothelial cells and macrophages are central players in the immunopathological development of both diseases. Interleukin-36 cytokines (IL-36) have been heavily implicated in psoriasis immunopathology. Significant upregulation of epidermal IL-36 is a recognised characteristic of psoriatic skin inflammation. IL-36 induces inflammatory responses in dendritic cells, fibroblasts and epithelial cells. While vascular alterations are a hallmark of psoriatic lesions and dermal endothelial cells are well known to play a critical role in dermal inflammation, the effects of IL-36 on endothelial cells have not been defined. We report that endothelial cells including dermal microvascular cells express a functionally active IL-36 receptor. Adhesion molecules VCAM-1 and ICAM-1 are upregulated following IL-36γ stimulation, and this is reversed in the presence of the endogenous IL-36 receptor antagonist. IL-36γ-stimulated endothelial cells secrete the proinflammatory chemokines IL-8, CCL2 and CCL20. Chemotaxis assays showed increased migration of T-cells following IL-36γ stimulation of endothelial cells. Both resident and infiltrating inflammatory myeloid cells contribute to the immunopathology of psoriasis by promoting the IL-23/IL-17 axis. We show that IL-36γ induces the production of psoriasis-associated cytokines from macrophages (IL-23, TNFα) and that this response is enhanced in macrophages from psoriasis patients. This effect is specific for IL-36γ and could not be mimicked by other IL-1 family cytokines such as IL-1α. Furthermore, IL-36γ stimulated macrophages potently activated endothelial cells as illustrated by ICAM-1(CD54) upregulation, and led to increased adherence of monocytes, effects that were markedly more pronounced for psoriatic macrophages. Interestingly, regardless of stimulus, monocytes isolated from psoriasis patients showed increased adherence to both the stimulated and unstimulated endothelium when compared to monocytes from healthy individuals. Collectively, these findings add to the growing evidence for IL-36γ having roles in psoriatic responses, by enhancing endothelium directed leukocyte infiltration into the skin and strengthening the IL-23/IL-17 pathway. Our findings also point to a cellular response which could potentially support cardiovascular comorbidities in psoriasis.

No description available.