Força contractes d'assegurança de vida han estat venuts (des que l'asseguradora Equitable Society començà les seves activitats en 1762) cobrant primes constants durant tota la vida de l'assegurat. Aquests contractes inclouen implícitament uns guanys prefixats (o un tipus d'interès garantit) per a cada una de les primes percebudes i fins i tot de vegades una participació en els guanys obtinguts per sobre del tipus garantit.El tipus d'interès garantit normalment s'escull en funció de l'actual rendibilitat dels actius de renda fixa en el mercat local que correspongui, però els canvis futurs no acostumen a estar correctament considerats. Normalment no hi ha diferència en el tipus garantit i en el nivell de participació en guanys entre els contractes a primes úniques i els contractes a primes periòdiques, aquesta estratègia oblida el risc de tipus d'interès addicional dels contractes a primes periòdiques.Durant bastants anys, en la dècada dels cinquanta i seixanta, els asseguradors de vida van emprendre estratègies d'inversió conservadores i el tipus d'interès va ser també molt conservador (3,50%) però durant els setanta i vuitanta un tipus d'interès creixents, una inflació de dos dígits i una forta volatilitat en els mercats financers van "obligar" als asseguradors de vida a redissenyar els seus productes: per atraure clients les companyies necessitaven oferir fortes rendibilitats (fins al 6%) i participacions en guanys addicionals.L'any 1988 va començar una forta crisis als Estats Units i l'any 1992 la Comunitat Econòmica Europea va introduir una Directiva que modificava el sistema comptable: els actius ja no es valorarien al preu de compra sinó al preu de mercat i el passiu es valoraria no al tipus d'interès garantit sinó a un altre més conservador (el 3,10% en 2002).He volgut estudiar els efectes del nou sistema de comptabilització alhora que demostrem que el tipus d'interès garantit no és només funció de la rendibilitat interna dels actius, hem considerat que aquest interès una mena de rendibilitat mitjana del conjunt de la cartera d'assegurances de vida.També hem discutit l'adequació de les estratègies immunitzadores tota vegada que en els productes a primes periòdiques la duració dels actius dependrà de la combinació dels actius reals i dels virtuals, representats aquests per les rimes pendents. Durant llargs períodes de temps els actius virtuals "dominen " els reals i per tant la duració total dels actius està condicionada per la duració dels actius virtuals.Com no és possible una immunització acurada oferim diferents estratègies amb la pretensió de reduir el risc de tipus d'interès i com a conseqüència el risc d'inversió que gestionen els asseguradors de vida quan aquests garanteixen un tipus d'interès. / Some life insurance contracts have been sold (since the Equitable Society started in 1762) at the same level of premium as long as the whole life of the policyholder. These contracts include an implicit profit (or a guaranteed interest rate) to each premium paid and sometimes also participate in the profits earned over the rate guaranteed. This guaranteed interest rate usually is chosen according to the actual yield of fixed income securities in the local market but future changes are not well considered. Usually there is no difference in the guaranteed rate and in the level of additional profits between single premium contracts and renewal premiums contracts, this strategy forgets the additional interest risk of renewal premiums.For many years, in the 1950s and the 1960s, the life insurers stuck to a conservative financial investment policy and the guaranteed interest rate was also very conservative (3.50%) but during the 1970s and the 1980s sharply higher interest rates, double-digit inflation and increased volatility on the financial markets forced life insurance companies to redesign their products: in order to attract business companies need to offer high yields (up to 6%) and bonuses. In 1988 started a big crisis in the US and in 1992 the EU enforced a new rule that changed the accounting system: assets were no longer booked at acquisition value but at market value and the liabilities were valued no at guaranteed interest rate but at a more conservative rate (3,10% in 2002). We have studied the effects of this new accounting system and we have showed that the guaranteed interest rate is not only a function of the internal yield of the assets, we consider this interest rate as a Realized Compound Yield of the whole portfolio of insurance contracts.We want to discuss the suitability of immunization strategies because for products with renewal premiums the duration of assets will depend on the mix of the real assets and the "virtual" assets representing future premiums. For a considerable period of time the virtual assets will dominate the real; thus the duration of total assets will be dominated by the duration of virtual assets.As a perfect immunization is no possible we offer different strategies in order to reduce the interest risk and as a consequence the investment risk managed by the life insurers when they guarantee an interest rate.

L'objectiu general d'aquest estudi és aprofundir en el coneixement de les estructures socials dels jubilats i la possible relació amb les diferents formes d'apercebre i manejar la salut..Des de l'Antropologia de la Medicina es reflexa el joc d'influències recíproques entre: les característiques del medi, la persona anciana com a part de la comunitat i les diverses formes de reaccionar davant els temes de salut. Aquest és l'enfocament que he seguit.Es consideraren les teories de la Desvinculació, l'Activitat, la Modernització, l'Ambigüitat, les Necessitats Humanes, la Continuïtat, l'Interaccionisme Simbólico/Etiquetatge, l'Intercanvi i la Marginació. Amb tot i això, el marc teòric que ha guiat aquest estudi ha estat l'enfocament del curs de la vida. A través del concepte del cicle vital, la vellesa és vista com una progressió des de la infància fins a l'ancianitat. L'acumulació d'experiències és la clau per entendre decisions o conductes en la vellesa. Aquesta orientació teòrica permet aclarir si l'envelliment és un problema por sí mateix o si la societat construeix el procés d'envelliment com a problemàtic. També ajuda a entendre els processos que porten a situacions de desigualtat en la vellesa. Tot basant-me en aquest marc teòric vaig enunciar 5 hipòtesis: Les dues primeres afirmen que si es produeix un descens de la xarxa social en la jubilació augmentarà la percepció negativa de la salut i, en conseqüència, les visites al metge. En la tercera hipòtesi s'afirma que les visites al metge augmentaran si en la jubilació es produeix dependència. La 4a afirma que les dones ames de casa no augmentaran les visites al metge si en la jubilació no disminueix la seua xarxa social. La quinta hipòtesi planteja que l'autopercepció de la salut serà més negativa en els individus que en la jubilació amainen el seu nivell socioeconòmic. La metodologia inclou l'Observació semiparticipativa i la Comparació de gèneres, de dos barris oposats en quant a situació, nivell socioeconòmic i procedència de la població principalment, d'edat (nou jubilats / 74 anys) i de més/menys visites al metge. Se realitzen 32 històries de vida que mostren l'evolució de les variables centrals de l'estudi: salut i vincles socials, i de les variables que se consideraren com a influents en aquesta relació. La duració mitjana d'aquests relats fou de 2 hores.Las xarxes socials es construïren tot preguntant a cada individu por una llista de persones amb les quals es relacionava actualment, las circumstàncies de la relació i l'evolució des que era xicotet.Per a l'anàlisi de les dades he utilitzat un model format por 4 àrees:Posició social (gènere, edat, classe social, residència)Vinculació socialSalut (evolució des de xicotet)Creences i valors (observacions sobre l'ego, la rutina diària i les distraccions, els records, ...)Es conclou que els individus estudiats no presenten les característiques que la bibliografia descriu com a típiques de la vellesa; s'inclouen en el grup de la tercera edat (no de la quarta), etapa que, per a molts d'ells, és la de millor qualitat de vida, tot i amb les molèsties físiques.Els 32 individus de la mostra no presenten problemes de salut que els inhabiliten. Tots ells presenten una baixa utilització dels serveis sanitaris ambulatoris, al menys en quant a visites no programades.25 dels 32 individus de la mostra augmenten el temps que passen amb persones significatives en la jubilació.És l'augment del grau de satisfacció amb la seua estructura social el que millora l'autopercepció de la salut.. / El objetivo general de este estudio es profundizar en el conocimiento de las estructuras sociales de los jubilados y su posible relación con diferentes formas de percibir y manejar la salud.Desde la Antropología de la Medicina se refleja el juego de influencias recíprocas entre las características del medio, el anciano como parte de la comunidad y las diversas formas de reaccionar frente a los temas de salud. Este es el enfoque que he seguido.Se consideraron las teorías de la Desvinculación, Actividad, Modernización, Ambigüedad, Necesidades Humanas, Continuidad, Interaccionismo Simbólico/Etiquetaje, Intercambio y Marginación. Pero el marco teórico que ha guiado este estudio ha sido el enfoque del curso de la vida. A través del concepto del ciclo vital la vejez es vista como una progresión, desde la infancia a la ancianidad. La acumulación de experiencias es la clave para entender decisiones o conductas en la vejez. Esta orientación teórica permite esclarecer si el envejecimiento es un problema por sí mismo o si la sociedad construye el proceso de envejecimiento como problemático. También ayuda a entender los procesos que llevan a situaciones de desigualdad en la vejez. Basándome en este marco teórico enuncié 5 hipótesis: Las dos primeras afirman que si se produce un descenso de la red social en la jubilación aumentará la percepción de salud negativa y, en consecuencia, las visitas al médico. En la tercera hipótesis se afirma que las visitas al médico aumentarán si en la jubilación se produce dependencia. La 4ª afirma que las mujeres amas de casa no aumentarán las visitas al médico si en la jubilación no disminuye su red social. La quinta hipótesis plantea que la autopercepción de la salud será más negativa en los individuos que en la jubilación disminuyan su nivel socioeconómico. La metodología incluye Observación semiparticipante y Comparación de géneros, de dos barrios opuestos en cuanto a situación, nivel socioeconómico y procedencia de la población principalmente, de edad (recién jubilados / 74 años) y de más/menos visitas al médico. Se realizan 32 historias de vida que muestran la evolución de las variables centrales del estudio: salud y vínculos sociales, y de las variables que se consideraron como influyentes en esta relación. La duración media de estos relatos fue de 2 horas.Las redes sociales se construyeron preguntando a cada individuo por una lista de personas con las que se relacionaba actualmente, las circunstancias de la relación y la evolución desde pequeño.Para el análisis de los datos he utilizado un modelo compuesto por 4 áreas:Posición social (género, edad, clase social, residencia)Vinculación socialSalud (evolución desde pequeño)Creencias y valores (observaciones sobre ego, rutina diaria y distracciones, recuerdos, ...)Se concluye que los individuos estudiados no presentan las características que la bibliografía describe como típica de la vejez; se incluyen en el grupo de la tercera edad (no de la cuarta), etapa que, para muchos de ellos, es la de mejor calidad de vida, incluso con las molestias físicas.Los 32 individuos de la muestra no presentan problemas de salud que los inhabiliten. Todos ellos presentan una baja utilización de los servicios sanitarios ambulatorios, al menos en cuanto a visitas no programadas.25 de los 32 individuos de la muestra aumentan el tiempo que pasan con personas significativas en la jubilación.Es el aumento del grado de satisfacción con su estructura social lo que mejora su autopercepción de salud

Problematiken i denna studie är baserad på tolkningsutrymmet i IAS 36 vid nedskrivningsprövningar av goodwill, bedömningar som krävs av CFO och revisor vid dessa nedskrivningsprövningar och CFO:ns syn på revisorns roll i nedskrivningsprocessen. Studien ämnar bidra till en ökad förståelse ur CFO:ns perspektiv kring hur svenska börsnoterade företag resonerar vid nedskrivningsprövningar och eventuella nedskrivningar av goodwill enligt IAS 36, samt hur CFO:n ser på revisorns roll i denna nedskrivningsprocess. Enligt agentteori är revisorns roll att reducera delar av den informationsasymmetri som råder mellan företagsledning (CFO) och ägare. Alternativa teorier till agentteorin användes i denna studie för att bidra till en utvecklad syn på revisorns roll. En kvalitativ ansats valdes för att studera fenomenet och semistrukturerade intervjuer utfördes. Årsredovisningar och mediekällor användes som komplement till de semistrukturerade intervjuerna. Under intervjuerna behandlade vi nedskrivningsprövningar enligt IAS 36, hur CFO:n ser på revisorns roll, vilka förhandlingar som uppstår mellan CFO och revisor samt hur dessa påverkar nedskrivningsprövningar och eventuella nedskrivningar av goodwill. Utifrån det empiriska underlaget har studien visat att CFO:n såg på revisorns roll som antingen proaktiv (rådgivande) eller reaktiv (granskande) vid nedskrivningsprövningar av goodwill och detta påverkade hur tolkningsutrymmet i IAS 36 hanterades av CFO:n. Inga generella slutsatser om hur CFO:s ser på revisorns roll i samband med nedskrivningsprövningar av goodwill kan dras. Däremot kan denna studies resultat styrka de alternativa teorierna som använts i denna uppsats där revisorn inte endast är av granskande karaktär utan även av rådgivande. Detta ger ett utvecklat synsätt på revisorns roll vid nedskrivningsprövningar av goodwill och motsätter revisorns roll enligt agentteorin, där revisorn ses vara av granskande karaktär och fungera som en jämvikt till den rådande informationsasymmetrin mellan företagsledning (CFO) och ägare.

Bakgrund och problem: Införandet av IFRS innebar stora förändringar med många nyheter för de företag som kom att redovisa enligt IFRS. Många bolag hade underskattat både den tid och de resurser som krävs vid redovisning och tillämpning enligt IFRS. Första åren med IFRS visade att det fanns en rad olika områden där företag kunde göra förbättringar i sin redovisning gällande IAS 36 punkt 134. Problemformulering: Redovisar börsnoterade företag i enlighet med kraven som anges i IAS 36 punkt 134? Syfte: Huvudsyftet är att undersöka i vilken utsträckning företag på Stockholmsbörsen uppfyller kraven som anges i IAS 36 punkt 134 gällande goodwill. Delsyftet är att undersöka om företagens omsättning, val av revisionsbyrå samt storlek på goodwillpost har betydelse för hur företagen uppfyller upplysningskraven. Metod: I studien har en kvantitativ metod använts då företags årsredovisningar har undersökts för att samla in information. Undersökningen omfattar totalt 90 börsnoterade företag på Stockholmsbörsen OMX. Urvalet består av 30 företag vardera från listorna Large Cap, Mid Cap och Small Cap. Resultat och slutsats: Resultatet visar att de 90 granskade årsredovisningarna tillsammans uppfyller upplysningskraven IAS 36 punkt 134 till 79 %. Resultatet visar även att det inte går att styrka ett samband mellan hur väl företagen uppfyller standarden för två av de oberoende variablerna; omsättning och revisionsbyrå. Undersökningen visar däremot att det går att styrka ett samband mellan den beroende variabeln och den oberoende variabeln goodwillpostens storlek.

Zugl.: Hamburg, Helmut-Schmidt-Univ., Diss., 2009

Ο σχηματισμός του αορίστου σε ασθενείς με σημασιολογική άνοια και ήπια γνωσιακή διαταραχή. / Past tense formation in patients with semantic dementia and mild cognitive impairment.

År 2005 beslutades att svenska företag vars aktier är noterade på en reglerad marknadsplats ska upprätta sina årsredovisningar enligt regelverket IFRS. En av många förändringar som detta medförde var att den immateriella illgången goodwill årligen ska nedskrivningsprövas, istället för att som tidigare linjärt avskrivas. För att utföra en nedskrivningsprövning måste ett företag värdera goodwill. Det inbegriper att fastställa en rad antaganden och precisera nyckeltal. Information om processen ska enligt standarden IAS 36 finnas att tillgå i företagets årsredovisning. Syftet med denna uppsats är att undersöka om svenska företag noterade på Large cap-listan har blivit bättre på att uppfylla informationskraven som preciseras i IAS 36 mellan år 2006 och år 2012. Studien omfattar de företag på Large cap-listan som innehar goodwillposter i år 2006 och 2012 års årsredovisningar, exklusive företag som tillhör branschen Healthcare. Resultatet från undersökningen påvisar en förbättring mellan de två undersökta åren för samtliga branscher. Det betyder att intressenter som vill läsa företagens finanisella rapporter har mer och bättre information om goodwill att tillgå.

No description available.

No description available.

No description available.