• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 61
  • 57
  • 15
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 145
  • 44
  • 43
  • 41
  • 40
  • 40
  • 32
  • 29
  • 28
  • 28
  • 28
  • 24
  • 16
  • 13
  • 13
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
111

Percepción social en la gestión del riesgo de inundación en un área mediterránea (Costa Brava, España)

Lara San Martín, Alejandro 11 December 2012 (has links)
This research aims to understand the perception of civil society both organized and unorganized, regarding the problem of floods and their management. This is based on a case study of the following municipalities; Calonge, Torroella de Montgrí and Tossa de Mar. This is achieved through a mixed methodology that combines qualitative and quantitative aspects and applies three complementary techniques of data collection: a) surveys of residents in flood-prone areas; b) interviews with mayors and technical environments within each of the respective municipalities of the study, and c) Focus Groups sessions with civil society representatives previously defined. The main results show that the flood experience is a determinant to know social perception of flood risk and structural measures have great support by local authorities and residents of areas prone to flooding. However, organized civil society prefers to enhance non-structural measures for the protection and management of flood risk. / La presente investigación pretende dar a conocer la percepción de la sociedad civil organizada y no organizada respecto a las inundaciones y su gestión, a partir de un caso de estudio configurado por los municipios de Calonge, Torroella de Montgrí y Tossa de Mar. Para ello se desarrolla una metodología mixta que combina aspectos cualitativos y cuantitativos y se aplican tres técnicas complementarias de recolección de datos: a) encuestas a los residentes de las zonas expuestas a las inundaciones; b) entrevistas a los alcaldes y técnicos de medio ambiente de cada uno de los respectivos municipios de estudio; y c) sesiones de Focus Groups con representantes de la sociedad civil previamente definidos. Los principales resultados establecen que la experiencia con las inundaciones es determinante en la percepción de este riesgo y que las medidas estructurales presentan un gran soporte tanto por parte de las autoridades locales como de los residentes de las zonas expuestas a las inundaciones. Sin embargo, la sociedad civil organizada prefiere potenciar las medidas no estructurales destinadas a la protección y convivencia con el riesgo de inundación.
112

Aspectos relevantes en la conservación de anfibios en la Región de Murcia: efectos de la contaminación por fertilizantes sobre Pelophylax perezi (Seoane, 1885) [Relevant aspects in amphibian conservation in the province of Murcia: effect of fertilizer pollution on Pelophylax perezi (Seoane, 1885)]

Egea Serrano, Andrés 26 March 2010 (has links)
Uno de los principales factores que amenazan a los anfibios es la contaminación del medio por diferentes sustancias químicas, lo que hace necesario incrementar el conocimiento que se tiene del impacto de estos compuestos sobre los anfibios.En la presente Tesis Doctoral se estudió el impacto, en diferentes condiciones experimentales, del cloruro amónio, nitrito sódico y nitrato sódico, de manera aislada o combinada, sobre la rana común, Pelophylax perezi (Seoane, 1885). Además, se intentó proporcionar una visión general de los efectos de la contaminación sobre los anfibios mediante la realización de un meta-análisis.Los resultados obtenidos permiten concluir que la contaminación afectó negativamente a la supervivencia de los anfibios y a otros parámetros subletales. Sin embargo, la contaminación puede conducir la evolución de los anfibios. Finalmente, las condiciones experimentales demostraron tener una gran importancia a la hora de establecer el impacto de un agente estresante sobre los anfibios. / Chemical pollution is one of the major factors threatening amphibians, which makes necessary to perform further studies to assess its impact on amphibians.The present PhD thesis looks at the impact, in different experimental venues, of ammonium chloride, sodium nitrite and sodium nitrate, either isolated or combined, on the Iberian water frog, Pelophylax perezi (Seoane, 1885). Moreover, an overview of pollution effects on amphibianswas provided by conducting a meta-analysis.The results obtained allowed to conclude that pollution negatively affected amphibian survival, as well as other sublethal endpoints. Neverthelesss, pollution may drive the evolution in amphibians. Finally, experimental venues were revealed to show a great relevance when assessing the impact of a stressing factor on amphibians.
113

El Búho real (Bubo bubo) como especie biomonitora de contaminantes ambientales persistentes en el Sureste de España

Gómez Ramírez, Pilar 22 July 2011 (has links)
Los estudios de biomonitorización con aves rapaces permiten evaluar el grado de contaminación ambiental y las consecuencias sobre la salud humana y ambiental. Los niveles de metales e insecticidas organoclorados en sangre de pollos de Búho real del sureste de España fueron en general bajos, siendo los niveles de plomo significativamente superiores en los individuos nacidos en una antigua zona minera. La enzima δ-ALAD es un biomarcador sensible de exposición y efecto a plomo en esta especie. El estudio de organoclorados y PBDEs en huevos no eclosionados sugiere cambios en la dieta o posibles focos de contaminación en la zona. El grosor de cáscara de huevo disminuyó conforme aumentaron las concentraciones de p,p’-DDE, alcanzando un porcentaje de disminución relacionada con declives poblacionales en aves a niveles de DDE superiores a 100 ng/g de peso de lípidos. El desarrollo de una nueva técnica permitió detectar residuos de rodenticidas en el 83% de las muestras de hígado. / Biomonitoring studies with raptor birds can be used to evaluate environmental pollution and consequencies to human and environmental health. Levels of metals and insecticides in blood of eagle owl chicks from Southeastern Spain were in general low, being lead levels significantly higher in individuals born in an ancient mining area. The enzime δ-ALAD is a sensitive biomarker of exposure and effect to lead in this species. The study of organochlorine and PBDEs in unhatched eggs suggests dietary shifts or pollutant sources. Eggshell thickness decreased with increasing p,p’-DDE, reaching a level related to population declines in birds when DDE levels exceded 100 ng/g lipid weight. The development of a new tecnique permited the detection of rodenticide residues in 83% of the liver samples.
114

Conservación de la biodiversidad acuática en el Sureste Ibérico: métodos y estrategias a partir de inventarios de coleópteros acuáticos

Abellán Ródenas, Pedro 18 December 2006 (has links)
La presente tesis doctoral aborda distintas estrategias y metodologías en el contexto de la conservación de la biodiversidad de ecosistemas de aguas continentales en el Sureste Ibérico, utilizando inventarios de coleópteros acuáticos. En primer lugar, se propone un método para evaluar la vulnerabilidad de especies y para asignar prioridades de conservación a especies y poblaciones de insectos. A continuación, se compara la eficacia de diferentes métodos de selección de áreas y se estudia el rendimiento de las áreas protegidas en el contexto de la conservación de la biodiversidad de sistemas acuáticos. Por otro lado, se testa el comportamiento de tres índices de diferenciación taxonómica con relación a los niveles de impacto antrópico en aguas continentales. Finalmente, se estudia la variación genética y la filogeografía de Ochthebius glaber, un escarabajo acuático raro y amenazado endémico de arroyos hipersalinos del sur y sureste de la Península Ibérica.
115

Contribució a l'estudi dels efectes dels retardants en l'extinció d'incendis forestals

Pastor Ferrer, Elsa 22 December 2004 (has links)
El nostre país ha estat devastat seriosament pels incendis forestals durant els darrers anys, causant greus conseqüències sobre les persones i el medi ambient i destruint una de les fonts de riquesa i equilibri més preuades del territori. A més, les repercussions econòmiques i socials han estat de gran importància.Aquesta tesi doctoral pretén trobar solucions als greus problemes que els incendis forestals representen al nostre país. Se centra en el camp de l'extinció, i més concretament, en l'aplicació de productes retardants a llarg terminiactuant com a tallafocs químics del front d'incendi. Aquesta és una tècnica d'extinció que ofereix enormes possibilitats d'èxit; amb tot, presenta grans incògnites pel que fa a la seva eficàcia i operativitat, a causa de les importants llacunes existents en el seu coneixement sobretot a mitjana i gran escala.Aquesta tesi té dos objectius específics; d'una banda, el de dissenyar una nova metodologia experimental per a l'estudi de l'efecte dels retardants a llarg termini, que permeti extreure la màxima informació sobre les principals variables que determinen el comportament d'un incendi, i de l'altra, el d'obtenir un model matemàtic que predigui l'efecte d'un tractament retardant sobre un front d'incendi, donats els paràmetres d'aplicació.Per a la consecució d'aquests objectius, ha estat dut a terme un extens programa experimental de laboratori a la Universitat de Coimbra (Portugal) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (on ha estat dissenyada i posada en funcionament una instal·lació a tal efecte) i també han estat realitzades dues campanyes experimentals a camp, amb vegetació típicament mediterrània. En aquests experiments han estat implementats diferents sistemes d'adquisició de dades de la velocitat de propagació, la velocitat de combustió, la temperatura i la potència calorífica radiant del front d'incendi.Amb el tractament i anàlisi de les dades experimentals han estat detallats els principals fenòmens físics que ocorren quan un front d'incendi transcorre sota l'efecte duna formulació retardant. Finalment, a partir d'aquesta anàlisi, ha estat validat un model teòric de propagació d'incendis forestals basat en el mecanisme de transferència de calor per radiació. Aquest model ha estat adaptat per tal que pugui contemplar l'efecte del tractament retardant i esdevingui una eina predictiva en aquest sentit. / Forest fires have seriously devastated our region during the last years, causing human and environmental damage and destroying one of the most valuable source of wealth and balance of our country. Their economic and social consequences have been very important.This thesis tries to find solutions to the serious problems originated by wildland fires represent in our country. It is focused on the field of extinction and more specifically on the application of long-term fire retardants, which acts as firebreaks of the fire front. This is an extinction technique that offers great possibilities of success; however, it presents many uncertainties related to its efficacy and operational capacity, due to the lack of knowledge at medium and large scale.This PhD thesis has two main objectives; the first one involves designing a new experimental methodology for the study of the effect of long-term fire retardants, which allows extracting the maximum information on the main fire behaviour variables. The later aims at the achievement of a mathematical model to predict the effect of a certain retardant treatment, applied to a fire front, given its application parameters.Wide laboratory experimental programs have been carried out in the University of Coimbra (Portugal) and in the Politechnic University of Catalunya (where an experimental installation had to be designed and started) and two field experimental campaigns with typical Mediterranean vegetation have been realised as well, in order to achieve these objectives. Different data acquisition systems have been implemented so that rate of spread, combustion velocity, temperatures and heat flux by radiation of the fire front could have been recorded.The main physical phenomena that take place in a fire front treated with a retardant formulation have been detailed by means of data analysis.Finally, a theoretical mathematical model based on the radiative heat transfer mechanism has been validated through this analysis. This model has been adapted aiming at the consideration of retardant treatment effects and the achievement of a predictive tool to evaluate them.
116

Valorización de cenizas volantes para la síntesis de zeolitas mediante extracción de sílice y conversión directa. Aplicaciones ambientales

Moreno Palmerola, Natàlia 16 September 2002 (has links)
Aquest estudi es centra en la síntesi de zeolites a partir de cendres volants de carbó i les aplicacions ambientals dels materials zeolítics resultants. La síntesi de zeolites es va desenvolupar mitjançant dos processos diferenciats: a) extracció de Si de la cendra volant i la subseqüent síntesi de zeolita pura mitjançant la combinació del extracte resultant amb una solució rica en Al, i b) la zeolitizació de la cendra volant per conversió directa. Aquest estudi s'ha realitzat amb 23 cendres volants de diferents centrals elèctriques europees, amb SiO2 i Al2O3 com components majoritaris.La recerca del tractament hidrotermal de les cendres volants emprant calentament convencional i microones suggereixen que la dissolució de Si i Al de les cendres volants depèn principalment dels següents factors: a) tipus de fases de Al-Si que la composen, b) tipus i concentració de la solució extractant, c) temperatura, d) relació solució extractant/cendra volant, e) agitació i f) temps. El alts continguts de Al, Si i Na en els lixiviats donen lloc a la saturació i precipitació de fases zeolítiques en el residu d'extracció. Per tant, en el disseny del procés d'extracció cal tenir en compte les següents finalitats: a) obtenir una extracció alta de Si, i b) convertir simultàniament el residu d'extracció en un producte zeolític amb aplicació industrial (amb una CIC ???1 meq/g).Els millors rendiments d'extracció de sílice de les cendres volants, tenint en compte les condicions estudiades, foren les següents:- 405 g SiO2/kg en una etapa de extracció (equivalent a 1216 g zeolita A pura/kg)- 368 g SiO2/kg en una etapa de extracció amb microones (equivalent a 1104 g zeolita A pura/kg)- 250 g SiO2/kg en una etapa de extracció amb previ tractament tèrmic (equivalent a 750 g zeolita A pura/kg)- 210 g SiO2/kg en dos etapes de extracció (equivalent a 630 g zeolita A pura/kg)Els resultats experimentals d'extracció i caracterització han mostrat que els paràmetres que afavoreixen l'extracció de Si de les cendres originals són: a) alts continguts de Si, b) alta proporció de SiO2 en la matriu vítrea i en altres fases altament solubles, com sílice opalina, i c) una relació SiO2/Al2O3 alta.A partir dels extractes de sílice (de la cendra volant de Meirama) i d'una aigua residual d'anoditzat d'alumini (Alumet) es va sintetitzar un material zeolític amb el 97 % de puresa, tal i com es dedueix de la seva alta CEC (4.7 meq/g, equivalent a la dels productes comercials), que era una mescla (50:50) de zeolita A i X. Si als extractes de sílice obtinguts (entre 210 i 405 g de sílice/kg cendra) se li aplica aquest rendiment de síntesi, s'obté un rendiment net d'entre 611 i 1178 g de zeolita A/X/kg de cendra volant.La selecció d'una cendra volant apropiada per la zeolitizació mitjançant conversió directa ve determinada pels següents factors: a) alts continguts de Al2O3 i SiO2, b) alts continguts en matriu vítria i c) una relació SiO2/Al2O3 baixa. De manera que, a partir d'una cendra volant amb una composició del 78 % de Al2O3 + SiO2, 86 % de matriu vítria i una relació SiO2/Al2O3 = 2.4 s'obtingué un producte zeolític amb un contingut en zeolita del 65 % en tan sols 8 hores. En canvi, utilitzant una cendra amb un 63 % de vidre es va sintetitzar un material amb tan sols el 45 % de zeolita en 24 hores. Les condicions òptimes de conversió per la cendra volant de Narcea es fixaren en: 3 M NaOH, 125 oC, 8 h, 2 L/kg amb un rendiment de síntesis de 700 g de zeolita/kg cendra. L'experiment a escala de laboratori fou extrapolat a escala de planta de pilot i s'obtingueren 2.2 tones d'un producte amb una CEC de 2.7 meq/g. A més, les zeolites amb alta CEC, tal com la NaP1, s'obtenen preferencialment a partir de cendres amb SiO2/Al2O3 <1.5.Els experiments de retenció de metalls realitzats amb les mostres d'aigües amb altes concentracions en metalls pesats van mostrar que les dosis òptimes de material zeolític oscil·len entre 5 i 40 g/L, depenent del rang de concentració de metalls i de la CEC del material zeolític emprat. Aquests resultats demostren que les zeolites A i NaP1 tenen una afinitat major per els metalls que per Ca2+ i Mg2+. A partir d'una avaluació qualitativa dels resultats obtinguts, s'obtingué la la següent afinitat pels cations estudiats: Fe3+??Al3+ ???Cu2+ ???Pb2+ ???Cd2+=Tl+ ???Zn2+ ???Mn2+???Ca2+= Sr2+ ???Mg2+. Les solucions que contenen fins 600 mg/L d'aquests metalls pesats i fins 800 mg/L de Ca2+ poden tractar-se amb zeolites A, X iNaP1 per tal de reduir el contingut de metall a <0.5 mg/L, amb nivells relativament alts de Ca2+ en solució.Aquest estudi ha premés provar la eficàcia del material zeolític sintetitzat a escala de planta pilot com a material immobilitzador de metalls en sòls contaminats pel abocament tòxic d'Aznalcóllar (Sud d'Espanya). Es van afegir entre 0 i 54 tones de producte zeolític/hectàrea i després d'un any s'observà que la dosi de 15 tones/hectàrea era suficient per immobilitzar > 99 % dels elements lixiviables més problemàtics. Després de dos de l'addició, es mantenia el mateix grau d'inmmobilització.Les capacitats d'adsorció mesurades per SO2 i NH3 foren 297 i 111 mg/g, respectivament, amb el material 4A-X sintetitzat a partir d'extractes de sílice. En canvi, amb els productes sintetitzats per conversió directa s'obtingueren valors d'adsorció d'un ordre de magnitud menor. Tot i que els resultats demostren que la major part de la capacitat de retenció es deu fisisorció, la presència de vapor d'aigua en el gas pot reduir apreciablement la capacitat de retenció d'aquestes zeolites en aplicacions industrials reals. Conseqüentment, les aplicacions potencials d'aquests materials en el tractament de gasos poden ser la captació de vapor d'aigua la retenció de SO2 o NH3 d'efluents gasosos amb poca quantitat d'aigua. / Este estudio se centra en la síntesis de zeolitas a partir de cenizas volantes de carbón y las aplicaciones ambientales de los materiales zeolíticos resultantes. La síntesis de zeolitas se realizó utilizando dos procesos diferentes: a) la extracción de Si de la ceniza volante y la subsiguiente síntesis de zeolita pura mediante la combinación del extracto resultante con una solución rica en Al, y b) mediante la zeolitización de la ceniza volante por conversión directa. Este estudio se ha realizado con 23 cenizas volantes de diferentes centrales eléctricas europeas, con SiO2 y Al2O3 como componentes mayoritarios.El estudio del tratamiento hidrotermal utilizando calentamiento convencional y microondas sugieren que la disolución de Si y Al de las cenizas volantes depende de los siguientes factores: a) tipo de fases de Al-Si que la componen, b) tipo y concentración del extractante, c) temperatura, d) relación solución extractante/ceniza volante, e) agitación y f) tiempo. Los contenidos altos de Al, Si y Na en los lixiviados dan lugar a la saturación y precipitación de fases zeolíticas en el residuo de extracción. Consiguientemente, para el diseño del proceso de extracción deben considerarse las finalidades siguientes: a) alcanzar una extracción alta de Si, y b) convertir simultáneamente el residuo de extracción en un producto zeolítico con aplicación industrial (con una CIC ???1 meq/g).Los mejores rendimientos de extracción de sílice de las cenizas volantes, en función de las condiciones estudiadas, fueron los siguientes:- 405 g SiO2/kg en una etapa de extracción (equivalente a 1216 g zeolita A/kg)- 368 g SiO2/kg en una etapa de extracción con microondas (equivalente a 1104 g zeolita A/kg)- 250 g SiO2/kg en una etapa de extracción con previo tratamiento térmico (equivalente a 750 g zeolita A pura/kg)- 210 g SiO2/kg en dos etapas de extracción (equivalente a 630 g zeolita A pura/kg) Los resultados experimentales de extracción y caracterización mostraron que los parámetros que favorecen la extracción de Si de las cenizas originales son: a) alto contenido de Si, b) alta proporción de SiO2 en la matriz vítrea y en otras fases altamente solubles, como sílice opalina, y c) una relación SiO2/Al2O3 alta.A partir los extractos de sílice (de la ceniza volante de Meirama) y de una agua residual de anodizado de aluminio (Alumet) se sintetizó un material zeolítico con una pureza del 97 %, deducida de su alta CEC (4.7 meq/g, equivalente a la de los productos comerciales), que era una mezcla (50:50) de zeolita A y X. Si sobre los extractos de sílice obtenidos (entre 210 y 405 g de sílice/kg ceniza) se aplica este rendimiento de síntesis, se obtiene un rendimiento final de entre un 611 y 1178 g de zeolita A/X/kg de ceniza volante.La selección de una ceniza volante apropiada para la zeolitización por conversión directa viene determinada por los siguientes criterios: a) alto contenido de Al2O3 y SiO2, b) alto contenido en matriz vítrea y c) una relación SiO2/Al2O3 baja. Así, utilizando una ceniza volante con una composición del 78 % de Al2O3 + SiO2, 86 % de matriz vítrea y una relación SiO2/Al2O3 = 2.4 se obtuvo un producto zeolítico con un contenido en zeolita alrededor del 65 % en tan sólo 8 horas. Sin embargo, utilizando una ceniza con un 63 % en vidrio se sintetizó un material con tan sólo el 45 % zeolita en 24 horas. Las condiciones óptimas de conversión se fijaron para la ceniza volante de Narcea en: 3 M NaOH, 125 oC, 8 h, 2 L/kg con un rendimiento de síntesis de 700 g de zeolita/kg ceniza. Las pruebas de laboratorio se reprodujeron a escala de planta de piloto y se obtuvieron 2.2 toneladas de un producto con una CEC de 2.7 meq/g. Además, las zeolitas con alta CEC, tal como NaP1, se obtienen preferencialmente a partir de cenizas con SiO2/Al2O3 <1.5. Los experimentos de retención de metales realizados con muestras de agua con altas concentraciones en metales mostraron que las dosis de zeolita óptimas oscilan entre 5 y 40 g/L, dependiendo de la concentración de metales y de la CEC de la zeolita utilizada. Así, las zeolitas A y NaP1 tienen mayor afinidad para los metales que para Ca2+ y Mg2+. A partir de una evaluación cualitativa de los resultados obtenidos, se obtuvo la siguiente afinidad para los cationes estudiados: Fe3+??Al3+ ???Cu2+ ???Pb2+ ???Cd2+=Tl+ ???Zn2+ ???Mn2+???Ca2+= Sr2+ ???Mg2+. Las soluciones con hasta 600 mg/L de estos metales pesados y hasta 800 mg/L de Ca2+ pueden tratarse con zeolitas A y NaP1 para reducir el contenido de metal a <0.5 mg/L, permaneciendo en solución niveles relativamente altos de Ca2+.Este estudio ha permitido probar la eficacia del material zeolítico obtenido a escala de planta piloto como material inmovilizador de metales en suelos contaminados por el vertido tóxico de Aznalcóllar (Sur de España). Se adicionaron entre 0 y 54 toneladas de producto zeolítico/hectárea y después de un año se observó que la dosis de 15 toneladas/hectárea era suficiente para inmovilizar > 99 % de los elementos lixiviables más problemáticos. Dos años después de la adición, persistía el mismo grado de inmovilización.Las capacidades de adsorción medidas para SO2 y NH3 fueron 297 y 111 mg/g, respectivamente, con el material el 4A-X sintetizado a partir de extractos de sílice. En cambio, con los productos sintetizados por conversión directa se alcanzaron valores de adsorción un de orden de magnitud menor. Aunque los resultados demuestren que la mayor parte de la capacidad de retención se debe a la adsorción física, la presencia de vapor de agua en el gas puede reducir apreciablemente la capacidad de retención de estas zeolitas en aplicaciones industriales reales. Consiguientemente, las principales aplicaciones potenciales de estos materiales en el tratamiento de gases pueden ser la captación de vapor de agua o la retención de SO2 o NH3 de efluentes gaseosos con poca agua. / This study is focused on the synthesis of zeolites from coal fly ashes and on the environmental applications of the zeolitic materials obtained. The synthesis of zeolites was carried out using two processes: a) the extraction of Si from fly ash and subsequent synthesis of pure zeolites by combining the resulting extract with a high Al-solution, and b) the direct conversion of fly ash into zeolite. This study was carried out with 23 fly ashes from different European power plants, having SiO2 and Al2O3 as major components.The research developed by hydrothermal treatment of fly ashes using conventional and microwave heating suggests that the dissolution of the Si and Al from fly ashes depends on the following factors: a) type of Al-Si hosting phases, b) extractant type and concentration, c) temperature, d) extractantant solution/fly ash rates, e) stirring and f) time. The high Al, Si and Na contents in the leachate result in the saturation and subsequent precipitation of zeolitic phases in the extraction residue. Consequently, the design of the extraction process has to strike a balance between two major goals: a) to reach high Si-extraction yields, and b) to simultaneously convert the extraction residue into a second grade zeolitic product with an industrial application (at least CEC ??1 meq/g).Of all the results obtained from the silica extraction experiments, the best extraction yields as a function of the conditions tested were as follows:- 405 g SiO2/kg with a single extraction (equivalent to 1216 g of pure A zeolite/kg)- 368 g SiO2/kg with a single microwaves assisted extraction (equivalent to 1104 g of pure A zeolite/kg)- 250 g SiO2/kg with a single extraction with a previous thermal treatment (equivalent to 750 g of pure A zeolite/kg)- 210 g SiO2/ kg with two step extraction (equivalent to 630 g of pure A zeolite/kg)Comparison of the experimental data from the extraction tests with the results of the characterisation shows that the main parameters governing the Si extraction are: a) a high bulk Si content in the starting fly ash, b) a raised proportion of the bulk SiO2 present in easily degradable glass matrix and as highly soluble opaline silica, and c) a high bulk SiO2/Al2O3 ratio of the fly ash.From fly ash silica extracts (of Meirama fly ash) and an Al-waste solution (Alumet) was synthesised a high purity blend (50:50) of A and X zeolite with a zeolite content of 97 %, as deduced from the high CEC (4.7 meq/g, similar to equivalent commercial products).This efficiency applied to the highest silica extraction yields (210 to 405 g silica/kg fly ash) results in the synthesis of at least 611 to 1178 g of 4A-X zeolite / kg of fly ash.The results demonstrate that the most important criteria for the selection of a fly ash for direct conversion are: a) a high content of Al2O3 and SiO2, b) a raised glass content and c) a low SiO2/Al2O3 rate. Approximately 65 % of zeolite content in the final product was reached in 8 hours using a fly ash with 78 % Al2O3 + SiO2, 86 % of glass content and SiO2/Al2O3 = 2.4. However, only 45 % of zeolite content was reached in the low glass (63 %) fly ash in a 24 h conversion process. Optimal conversion conditions were fixed for the Narcea fly ash to: 3 M NaOH, 125 oC, 8h, 2 L/kg with a synthesis yield of 700 g of zeolite/kg fly ash. The results from the laboratory tests were reproduced at pilot plant scale in such a way that 2.2 tonnes of a product with a CEC of 2.7 meq/g were obtained. In addition, high CEC zeolites, such as NaP1 zeolite, are preferentially obtained from fly ashes having SiO2/Al2O3 <1.5. Thus, in contrast to the silica extraction, low Si/Al ratios are preferred for direct conversion.The sorption of heavy metals from acid mine waters using the zeolitic products obtained in this study demonstrates that the optimal zeolite doses for the extraction of heavy metals from the polluted acid mine waters range between 5 to 40 g/L, depending on the CEC of the zeolitic material and the concentration of pollutans. These results demonstrate that A and NaP1 zeolites have a higher affinity for metal ions than for Ca2+ and Mg2+. A tentative order for the sorption of the different ions was deduced: Fe3+?Al3+ ??Cu2+ ??Pb2+ ??Cd2+=Tl+ ??Zn2+ ??Mn2+??Ca2+= Sr2+ ??Mg2+. Solutions containing up to 600 mg/L of these heavy metals and up to 800 mg/L of Ca2+ can be treated with A and NaP1 zeolites to reduce the metal content down to <0.5 mg/L, with relatively high levels of Ca2+ remaining in the solution.Very good results were obtained by employing the pilot plant product for the immobilisation of metals in soils from several experimental fields around a sulphide mining area in Southern Spain. Doses from 0 to 54 tonnes of zeolitic product / hectare were applied and after one year a dose of 15 tonnes / hectare was enough to immobilise > 99 % of problematic leachable metals. Two years after the addition the same immobilisation persisted. Measured sorption capacities for SO2 and NH3 for the 4A-X zeolitic product synthesised from silica extracts attained 297 and 111 mg/g, respectively. The measured sorption capacities for the direct conversion products reached values that were one order of magnitude lower. Although the results demonstrated that most of this retention capacity is due to physical adsorption, the presence of water vapour in the flue gas may considerably reduce the gas uptake capacity of these zeolites in industrial applications. Consequently, the potential applications of this zeolitic material for gas treatment may be either the water vapour uptake or the SO2 or NH3 sorption from low water gaseous effluents.
117

Characterization Of Lactobacillus Delbrueckii Subspecies Bulgaricus And Streptococcus Thermophilus As Lactic Cultures Isolated From Traditional Turkish Yogurts And Subtyping Of Streptococcus Thermophilus Using Crispr Analysis And Mlst

Altay Dede, Neslihan 01 June 2010 (has links) (PDF)
Yogurt is a characteristic fermented dairy product of Turkey and Bulgaria and its popularity has been increasing all over the world. Streptococcus thermophilus and Lactobacillus delbrueckii subsp. bulgaricus (Lactobacillus bulgaricus) are used together as starter culture in production of yogurt. The objective of this study was to isolate and characterize yogurt cultures from traditionally produced yogurts (i.e. produced without using commercial starter cultures) and to search the genotypic diversity within traditional S. thermophilus isolates. Yogurt cultures were isolated from traditionally produced yogurts collected from different regions of Turkey and identified biochemically. Acidification ability of the isolates was examined and the cultures giving best acidifying rates were further subjected to a selection in terms of their acetaldehyde production ability. Then, phage resistance and proteolytic activity of chosen isolates were tested. Finally, twenty-five L. bulgaricus and twenty-two S. thermophilus isolates were selected as cultures having best technological properties. Furthermore, subtyping studies were carried out to indicate strain diversity among isolates. S. thermophilus was selected as target organism for subtyping in this study. Clustered regularly interspaced short palindromic repeats (CRISPR) loci are highly polymorphic genetic regions, which are composed of partially palindromic direct repeats interspaced by sequences called spacers. In order to characterize S. thermophilus isolates genotypically, CRISPR1 locus of the isolates were analyzed. Additionally, nineteen isolates selected after CRISPR1 analysis were characterized using multilocus sequence typing (MLST). This provided to compare CRISPR1 analysis with MLST as a typing method. According to CRISPR1 analysis S. thermophilus isolates were grouped into 6 main clusters with a total of 15 sub-clusters. MLST results demonstrated an evolutionary relationship among these strains compatible with that derived from the CRISPR1 analysis.
118

Selective Quantification Of Viable Escherichia Coli Cells In Biosolids Upon Propidium Monoazide Treatment By Quantitative Pcr

Taskin, Bilgin 01 February 2011 (has links) (PDF)
Density of fecal coliforms (FC) such as Escherichia coli is the most commonly used indicator of fecal pathogen content of biosolids. When biosolids are disposed off or used for soil amendment, they pose public health risks. So far anaerobic digesters have been considered to be an effective treatment option for pathogen and FC reduction in biosolids. However, recent studies revealed that there is a significant re-growth and reactivation of indicator organisms in biosolids upon dewatering by centrifugation. Although the exact mechanism of FC reactivation is yet to be understood, a few extensive recent studies strongly suggest that FC go into a viable but non-culturable (VBNC) state during anaerobic digestion. Therefore, quantitative detection of live cells among the total in biosolids samples, without using culturing-based approaches, is highly critical from a public health risk assessment perspective. Since recent investigations proved the significant re-growth and reactivation of indicator organisms. Persistence of DNA in the environment after cell death in the range of days to weeks limits the application of DNA-based approaches for the detection of live bacteria. Using selective nucleic acid intercalating dyes such as ethidium monoazide (EMA) and propidium monoazide (PMA) is one of the alternative approaches to detect and quantify the viable cells by quantitative PCR. These compounds have the ability to penetrate only into dead cells with compromised membrane integrity. They intercalate in the DNA via photo-inducible azide groups and in turn inhibit DNA amplification during PCR reactions. PMA has been successfully used in different studies and microorganisms but it has not been evaluated sufficiently for the complex environmental samples such as biosolids. In this study Escherichia coli ATCC 25922 and uidA gene were used as model organism and as target sequence respectively in absolute quantification method with real-time PCR. Experiments with the known quantities of live and dead cell mixtures showed that PMA treatment inhibits PCR amplification from dead cells with over 99% efficiency. The results of this study conclusively demonstrated that PMA-modified PCR could be successfully applied to the biosolids when total suspended solid (TSS) concentration is 2000 mg/L or below.
119

El derecho al uso privativo de las aguas en España y Chile. Un estudio de derecho comparado

Riquelme Salazar, Carolina de Lourdes 07 October 2013 (has links)
Esta tesis doctoral tiene por objeto, en primer lugar, tal como se infiere de su título, el análisis del derecho al uso privativo de las aguas y su configuración como un derecho real de aprovechamiento en los ordenamientos jurídicos de España y de Chile; y en segundo lugar, el análisis crítico comparativo de ambos sistemas. De lo que se trata, en definitiva, es de aportar, tanto a la doctrina chilena como a la española, un panorama general en materia de derechos de aprovechamiento de aguas correspondiente a su propia realidad y de otra que se le contrapone, con la finalidad última de vislumbrar sus fortalezas y debilidades, que a su vez sirvan de base para posibles futuras modificaciones normativas respecto a aquellos puntos que se hayan observado como deficitarios. El trabajo se estructura en base a tres partes diferenciadas. En la primera, se analiza el derecho al uso privativo de las aguas en España, configurado como un derecho de aprovechamiento, la que se estructura, a su vez, en cuatro capítulos. El primer capítulo tiene por objeto presentar una aproximación general al dominio público hidráulico en España y su régimen de utilización . El segundo capítulo alude al derecho de aprovechamiento de las aguas en España con especial referencia a la concesión como vía principal de constitución de tales derechos. El capítulo tercero se refiere al contrato de cesión del derecho al uso privativo de las aguas como instrumento de transmisión de los derechos de aprovechamiento. Finalmente, el capítulo cuarto, trata sobre los centros de intercambio de derechos al uso privativo de las aguas, también considerados como una herramienta de transmisión de los derechos de aprovechamiento. En la segunda parte, se intenta seguir, dentro de lo posible, el mismo esquema presentado respecto a la primera parte, pero esta vez en lo referente al derecho al uso privativo de las aguas en Chile, configurado como un derecho de aprovechamiento. Este solo consta de dos capítulos, toda vez que en este sistema jurídico, las figuras del contrato de cesión y del centro de intercambio de derechos al uso privativo de las aguas, no han sido contempladas. Así, se presenta un primer capítulo cuya pretensión es realizar en examen aproximado del tratamiento del dominio público hidráulico en Chile, y su régimen de utilización. El segundo capítulo analiza el derecho de aprovechamiento de las aguas en Chile, enfatizándose su mecanismo de transferencia mediante la herramienta del libre mercado. En la tercera y última parte, se realiza el análisis comparativo acerca del derecho al uso privativo de las aguas, configurado como derecho de aprovechamiento, en España y en Chile. Esta parte está integrada por dos capítulos. En el primero, se analiza desde un punto de vista crítico la conformación del dominio público hidráulico tanto en España como en Chile y sus correspondientes regimenes de utilización. En el capítulo segundo, se utiliza el mismo mecanismo de análisis para confrontar el derecho de aprovechamiento de las aguas que regula el ordenamiento jurídico de aguas chileno y español, con especial referencia al título administrativo que los constituye y a las fórmulas liberalizadoras o interventoras establecidas para la transmisión de tales derechos. El trabajo finaliza con unas conclusiones que intentan reflejar el resultado de la problemática revisada desde el análisis crítico realizado, intentando aportar las reflexiones objetivas o valorativas que se han considerado oportunas. / This dissertation is intended, as inferred from its title, firstly, to analyse the right to exclusive water use (derecho al uso privativo de las aguas) and its configuration as in rem use right (derecho real de aprovechamiento) in the legal systems of Spain and Chile; and secondly, to make a comparative and critical analysis of both systems. Ultimately what is intended is to provide an overview on water use rights, useful for both Chilean doctrine as the Spanish, contrasting both realities with its opposite, in order to discern their strengths and weaknesses, which in turn, form the basis for possible future regulatory changes respect those matters which have been identified as deficient. This study is divided into three distinct parts. In the first, analyzes the right to exclusive water use in Spain, configured as a water use rights, which in turn is structured in four chapters. The first chapter is intended to present a general approach to public water domain regime in Spain and rules governing the use of water resources. The second chapter refers to the water use rights in Spain with special reference to the administrative concession as the main tool of creation of such rights. The third chapter deals with the contract of assignment of rights to exclusive water use, as a transfer instrument of water use rights. Finally, the fourth chapter deals with exchange centres of rights to exclusive water use (centros de intercambio de derechos al uso privativo de las aguas), also considered as a transfer instrument of water use rights. In the second part, we try to follow, as far as possible, the same scheme presented regarding the first part, but this time in relation to the right to exclusive water use in Chile, configured as a water use rights. This section consists of two chapters, since in this legal system, the figures of contract of assignment and the exchange centres of rights to exclusive water use, do not exist. Thus the study presents a first chapter that seeks to conduct a review of the treatment of public water in Chile, and the water-use regime. The second chapter analyzes the water use rights in Chile, emphasizing its mechanism of transfer through the free market tool. In the third and last part, the comparative analysis is performed on the right to exclusive water use, configured as water use rights in Spain and Chile. This part consists of two chapters. In the first, we analyze from a critical point of view the configuration of public water domain in Spain and Chile, and corresponding water-use regimes. In the second chapter, we use the same analysis mechanism to confront the water use rights regulates under the Chilean water law and Spanish, with special reference to administrative title that creates this right; and liberal or interventionist formulas established for the transmission of such rights. This study ends, after critical analysis, with conclusions that attempt to reflect the result of the revised problem, trying to provide objective or evaluative reflections that have been considered appropriate.
120

A meta-evaluation of sustainable land management Initiatives in Senegal

Lomeña-Gelis, Mònica 28 July 2015 (has links)
Evaluation is the systematic determination of the merit, worth and significance of a programme, initiative or intervention. As a young discipline, its empirical study is still limited, especially in Francophone Africa. Building on both the theory and the practice of evaluation in Senegal for the past decades, this study aims to identify strategies to improve evaluation practice and its usefulness for development results. It is focused on the evaluation of Sustainable Land Management (SLM) that presents specific challenges associated with the difficulty of considering simultaneously the different time and space scales of the environment, the economy and the society; and of dealing with the uncertainty and the limited quantity and quality of context data, among others. The study is based on an extensive review of the specialized literature on environment and development issues, the institutional and policy setting, complemented with semi-structured interviews with national authorities, donor representatives and evaluators. Participant observation also helped to ground the analysis and to access key grey literature and evaluation reports. Meta-evaluation (MEv) is proposed as the analytical framework to study the SLM evaluation practice in Senegal to improve evaluative knowledge. MEv is the evaluation of evaluations. The theoretical function of MEv has been developed to assess the role of evaluation in the SLM policy sector, including its adequacy and opportunity. A tailored MEv framework is applied to a set of 40 SLM project evaluation reports published since 2000, and complemented with 3 case studies. The study also analyses a parallel strand of evaluation practice in Senegal: capitalizations, conceived as participatory evaluative exercises focused on stakeholders¿ experiences, practices and learning. Results show that evaluation practice in SLM in Senegal is very heterogeneous and far from ¿sound evaluation standards¿. This is explained by constraints in the enabling environment and the institutional framework and limited capacities of stakeholders at all levels. In spite of some timid advances towards country-led evaluation, serious blockages to national ownership and evaluation utilization still persist. Although the majority of interviewees perceived SLM evaluations to be participative, this study contests their understanding of participation in most cases. SLM capitalization exercises, although far from the ideal features of this learning-oriented approach are able to engage more meaningfully with local-level actors. The set of evaluations and capitalizations analysed does not offer a coherent response to the challenges of evaluating Natural Resources Management interventions identified in the literature. For instance, they do not solve the tensions among different time and space scales or encompass a wide variety of values and perspectives about those interventions. Finally, the findings suggest that SLM evaluation is still much dominated by donor agendas and aid effectiveness concerns (accountability), with very limited efforts to promote their use for improvement or learning, and hardly any to inform national policy making. The study confirms the usefulness of MEv to guide critical reflection about real-world evaluations, surpassing the narrow conception of evaluation quality. It also allows the opening of a debate about evaluation capacities understood as the faculty to choose what, when and how interventions are evaluated. MEv could be used to promote a more active involvement of Senegalese research institutes, public administration and civil society in shaping a new public policy evaluation scenario. A broader national conception of evaluation should also encompass capitalizations and other similar approaches and foster learning organizations and institutions while promoting exchanges between applied research and project and policy-level evaluation. / La evaluación es la investigación sistemática del mérito, valor e importancia de un programa, iniciativa o intervención. Siendo una disciplina nueva, su estudio empírico es todavía limitado, especialmente en el África francófona. En base a la teoría y la práctica de evaluación en Senegal durante las últimas décadas, este estudio pretende identificar estrategias para mejorar la evaluación y su utilidad para alcanzar resultados de desarrollo. Está focalizado en la evaluación de la Gestión Sostenible de la Tierra (GST) que presenta retos específicos asociados a la dificultad de considerar simultáneamente las diferentes escalas de tiempo y espacio del medio ambiente, la economía y la sociedad; de integrar la incertidumbre, así como la limitada cantidad y calidad de la información sobre el contexto, entre otros. El estudio está basado en una revisión extensiva de la literatura especializada en medio ambiente y desarrollo, el contexto institucional y político, complementado con entrevistas semi-estructuras con autoridades nacionales, representantes de la comunidad de donantes y evaluadores. Cuatro años de participación observante también ayudaron a contextualizar el análisis y a acceder a literatura gris y a informes de evaluación claves. El enfoque de Meta-evaluación (MEv) es propuesto como marco analítico para estudiar la práctica de evaluación de GST en Senegal con el fin de mejorar el conocimiento evaluativo. La MEv es la evaluación de evaluaciones. La función teórica de MEv ha sido desarrollada para valorar el rol de la evaluación en el sector de política de la GST, inluyendo su idoneidad y oportunidad. Un marco de MEv adaptado es aplicado a un conjunto de 40 informes de evaluación de proyectos de GST publicados a partir del 2000 y complementados con tres estudios de caso. El estudio también analiza una práctica de evaluación paralela en Senegal: las capitalizaciones, concebidas como ejercicios evaluativos participativos focalizados en las experiencias, prácticas y aprendizaje de los actores. El estudio confirma la utilidad de la MEv para guiar la reflexión crítica sobre un conjunto de evaluaciones reales, más allá de la concepción restrictiva de la calidad en evaluación. También permite propiciar el debate sobre las capacidades de evaluación entendidas como la capacidad de elegir qué intervenciones son evaluadas, cuándo y cómo. La MEv podría ser utilizada para promover una implicación más activa de los institutos de investigación, las administraciones públicas y la sociedad civil senegaleses para dibujar un nuevo escenario de evaluación de políticas públicas. Una concepción amplia de la evaluación debería también incluir las capitalizaciones y otros enfoques similares y fomentar organizaciones e instituciones de conocimiento y el intercambio entre la investigación aplicada y la evaluación a nivel de proyectos, programas y políticas. / L´évaluation est la recherche systématique de la valeur, de la portée et de l’importance d’un programme, d’une initiative ou d’une intervention. Étant une discipline nouvelle, son étude empirique est encore limitée, particulièrement en Afrique francophone. S’appuyant sur la théorie et la pratique de l’évaluation au Sénégal au cours des dernières décennies, cette étude vise à identifier des stratégies pour améliorer l’évaluation et son utilité en vue d’atteindre des résultats de développement. Elle porte sur l’évaluation de la gestion durable des terres (GDT), qui présente des défis spécifiques en raison de la difficulté à considérer en simultané les différentes échelles temporelles et spatiales de l’environnement, de l’économie et de la société, et de prendre en compte, entre autres, l’incertitude ainsi que des informations limitées en quantité et qualité sur le contexte. L’étude est basée sur une ample révision de la littérature spécialisée sur l’environnement et le développement, le contexte institutionnel et politique, complétée par des entretiens semi-structurés avec les autorités nationales et les représentants de la communauté de bailleurs et d’évaluateurs au Sénégal. Quatre années d’observation participante ont également aidé à contextualiser l’analyse et à consulter la littérature grise et les rapports d’évaluation. L’approche de méta-évaluation (MEv) est proposée en tant que cadre analytique pour étudier la pratique d’évaluation de la GDT au Sénégal afin d’améliorer les connaissances évaluatives. La MEv est l’évaluation des évaluations. La fonction théorique de MEv a été développée pour jauger le rôle de l’évaluation dans le secteur des politiques de GDT, y compris son adéquation et sa pertinence. Un cadre de MEv adapté est appliqué à un ensemble de 40 rapports d’évaluation de projets de GDT publiés à partir de l’année 2000 et complétés avec trois études de cas. L’étude analyse également la pratique de l’évaluation parallèle au Sénégal : les capitalisations, conçues comme exercices évaluatifs participatifs portant sur les expériences, les pratiques et les apprentissages des acteurs. Les résultats montrent que la pratique d’évaluation de la GDT au Sénégal est très hétérogène et éloignée des standards d’ "évaluation de qualité". Cette situation est expliquée par les limitations de l’environnement politique et du cadre institutionnel favorables à l’évaluation, ainsi que par les capacités limitées des acteurs à tous les niveaux. En dépit de quelques progrès timides vers l’évaluation menée par le pays, d’importants blocages persistent encore afin de promouvoir l’appropriation nationale et l’utilisation des évaluations au Sénégal. Même si la plupart des interviewés conçoivent l’évaluation de la GDT comme participative, l’étude met en cause leur compréhension du concept de participation, sauf dans quelques exemples isolés d’évaluations inclusives. Les capitalisations de GDT, bien qu’étant loin de reprendre les caractéristiques idéales de cette approche orientée vers l’apprentissage, permettent au moins d’engager de façon plus significative les acteurs au niveau local. Néanmoins, les évaluations de projet et les capitalisations de GDT n’offrent pas une réponse cohérente aux défis inhérents à l’évaluation d’initiatives de gestion durable de ressources naturelles identifiés dans la littérature. Par exemple, elles ne permettent pas de résoudre les tensions entre les différentes échelles temporelles et géographiques ou d’intégrer la diversité des valeurs et des perspectives liées à ces interventions. Finalement, les résultats indiquent que la pratique d’évaluation de la GDT est encore majoritairement dominée par les agendas des bailleurs et les objectifs d’efficacité de l’aide (redevabilité), avec des efforts très limités pour promouvoir leur utilisation orientée vers l´améliorations ou l’apprentissage, et virtuellement inexistants pour élaborer des politiques publiques. L’étude confirme l’utilité de la MEv pour guider la réflexion critique sur un ensemble d’évaluations réelles, au-delà de la conception restrictive de qualité en évaluation. Elle permet aussi de favoriser le débat sur les capacités d’évaluation comprises comme le pouvoir de déterminer quelles interventions à évaluer, le moment choisi pour les évaluations et la façon dont elle sont conduites. La MEv pourrait être utilisée afin de promouvoir une implication plus active des instituts de recherche, des administrations publiques et de la société civile sénégalaise afin de concevoir un nouveau panorama de l’évaluation de politiques publiques. Une conception ample de l´évaluation devrait également inclure les capitalisations et d’autres approches similaires, tout en promouvant des organisations et des institutions productrices de savoir, et en favorisant l’échange entre recherche appliquée et évaluation de projets, programmes et politiques.

Page generated in 0.0318 seconds