La tesi s'interroga sobre els processos d'influència a què estan sotmeses les persones, en concret es centra en la interacció entre la presència de violència en la programació televisiva infantil i les aportacions interpretatives que fan els espectadors infants. L'apriori és que la noció de violència és una construcció relativa en termes històrics, i a partir del marc teòric del construccionisme, emmarquem la percepció sobre i la preocupació per la violència mediàtica en les tensions dels individus, -també els infants-, com a partíceps dels rituals socials de la postmodernitat. Es presenten els resultats de les entrevistes en profunditat realitzades sobre un corpus audiovisual a infants d'entre set i onze anys i, juntament amb les conclusions, s'ofereix una metodologia d'anàlisi i una teoria tipològica.PARAULES CLAU: violència, violència televisiva, representacions ficcionals, imatge i mímesi, percepció social i construcció de la realitat, opinió pública i comunicació de masses, interpretació dels espectadors infantils, noció d'infància, constructivisme (lineation theory), teories de la recepció, sociolingüística, anàlisi del discurs, recerca qualitativa, recerca empírica. / La tesis se interroga sobre los procesos de influencia a los que están sometidas las personas, en concreto se centra en la interacción entre la presencia de violencia en la programación televisiva infantil y las aportaciones interpretativas que activan los espectadores infantiles. El apriori es que la noción de violencia es una construcción relativa en términos históricos, y a partir del marco teórico del construccionismo, enmarcamos la percepción sobre y la preocupación por la violencia mediática en las tensiones de los individuos -también los niños y las niñas-, como partícipes de los rituales sociales de la postmodernidad. Se presentan los resultados de las entrevistas en profundidad realizadas sobre un corpus audiovisual a niños y niñas de entre siete y once años y, junto a las conclusiones, se ofrece una metodología de análisis y una teoría tipológica.PALABRAS CLAVE: violencia, violencia televisiva, representaciones ficcionales, imagen y mímesis, percepción social y construcción de la realidad, opinión pública y comunicación de masas, interpretación de los espectadores infantiles, noción de infancia, constructivismo (lineation theory), teorías de la recepción, sociolingüística, análisis del discurso, investigación cualitativa, investigación empírica. / This thesis raises questions about the processes of influence to which people are subjected, specifically, the interaction between the presence of violence in children's television programs and the interpretive contribution that young viewers bring. The given is that the notion of violence is a relative construct in historical terms and, starting from the theoretical framework of constructionism, we can describe the perception of and the concern about media violence into the tensions of individuals, including children, as participants in the social rituals of post-modernity. This thesis presents the results of in-depth interviews carried out about an audiovisual corpus with children between six and eleven years of age, and, along with the conclusions drawn, it offers a methodology of analysis and a typological theory. KEY WORDS: violence, television violence, fictional representations, image and mimesis, social perception and construction of reality, public opinion and mass communication, interpretation of child spectators, notion of childhood, constructivism (lineation theory), theories of reception, sociolinguistic, discourse analysis, qualitative research, empirical research.

Competitiveness and excellence heavily rely on the capacity of regions to innovate and transfer knowledge from academic institutions to society. In a scenario where these values acquire a growing importance, universities are called to expand their traditional objectives (teaching and research) by introducing in their objective function the so-called third stream mission. The efficient implementation of these goals is expected to increase the economic and social welfare of territories. This means that universities have turned into crucial engines for regional development. Consequently, universities have to reshape their structures and strategies to incorporate these new demands claimed by public administrations, practitioners, academics and other stakeholders in the society. As a result, it is important to question whether universities allocate their internal resources and capabilities effectively to cope with all the functions they are assumed to develop. In this context, the study of the ways through which universities align their resources in relation to the achievement of their multiple objectives has become a critical research issue, questioning if both environmental factors and internal resources and capabilities can explain performance differences in higher education institutions. Differences in size, geographical location and institutional frameworks depict a complex but challenging framework. The analysis of the contribution of higher education institutions to regional development has gained increased attention. Even though the number of studies dealing with this field of research is extensive, from their analysis it is possible to identify a theoretical and empirical gap in the modelling of universities¿ performance that takes into account its multidimensional nature. Therefore, this thesis aims to fill this gap by examining "what" universities do, "why" they do what they do, and "how" they do it. In particular, the contribution of this dissertation is three folded. First, we propose and define an objective function for public universities. Second, we identify the factors that best contribute to the achievement of teaching, research and knowledge transfer outcomes. Third, we assess university's performance and we scrutinise the different strategic behaviours followed by Spanish public universities. To this end, we carry out an exhaustive literature review, and we present a theoretical framework to model the objective function of universities. From this theoretical development our hypotheses emerge. We therefore propose a three-step empirical analysis to test our hypotheses, focusing the analysis on the Spanish public higher education system. In the first stage analysis, we run different regression models to explain the determinants of university's missions. Second stage employs Data Envelopment Analysis to assess the efficiency of Spanish public universities. Finally, in the third stage we propose a cluster analysis to get a better grasp about the strategic approaches followed by Spanish public universities to address their objective function. Our results suggest that universities can be classified in five different categories. Empirical findings shed some light on how these institutions align their internal resources and capabilities with their strategic orientation. The identified categories follow: efficient universities that are very good at publishing (Cluster 1); universities with a clear lack of resources and institutional support (Cluster 2); universities with a knowledge-transfer orientation (Cluster 3); specialised universities (Cluster 4); and universities with a more academic orientation (Cluster 5). These findings verify our intuition that universities tend to concentrate on certain specific competences, suggesting that universities implement their strategies in different ways according to their specific features and the characteristics of the region where they are located. / La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.

The present study consists of two phases. The first phase includes the development of the Turkish Bully Scale to identify bully, victim and bully/victim groups and to describe the incidence of bullying among the elementary school students. The second phase of the study evaluates the effect of the Bullying Management Training Program on reducing bullying behaviours of bully/victim elementary school students. In the development of the Bully Scale a pilot (N=453, sixth grade students) and a main study (N=519, sixth grade students) were conducted to examine the validity evidence and the reliability estimates. Exploratory and Confirmatory Factor Analyses were used to analyse the validity evidence and the reliability of the Bully Scale, which is used for the selection of the subjects. In the second phase of the study, an experimental 3 x 2 design with one training and two control groups was used to investigate the effectiveness of Bullying Management Training Program. The 19-item Bully Scale including a self-report (N=367) and peer nomination (N= 396) forms were administered to a sample of the 7th grade students. The training program was conducted with the bully/victim group. Contrary to the expectation, the results of repeated measures ANCOVA analyses were not significant, except for the victimization scores of the peer nomination form. The post hoc analyses did not indicate a significant difference for the victimization score between the training and two control groups. The Bullying Management training was not found as an effective technique to reduce bully/victim students&rsquo / bullying and victimization.

Després d'esbossar la trajectòria del grup empresarial dels Ensesa (la farinera, la metal·lúrgica Batlle, Solés i Cia, el Garatge Callicó, Indústries Químiques Tartàriques, la ciutat-jardí de S'Agaró, Suberolita, etc), la recerca s'orienta especialment cap a l'estudi del sistema d'informació comptable de "La Montserrat", que posa en relleu les característiques econòmiques, financeres i patrimonials de l'empresa.Des del principi, les activitats empresarials dels Ensesa tenen dimensions catalanes, espanyoles i internacionals, que s'amplien i diversifiquen molt ràpidament durant el primer terç del segle XX, en especial amb "els Químics" i la zona residencial de S'Agaró, on conflueixen la burgesia de Girona, Barcelona i el turisme de luxe. La seva adscripció a la burgesia catalanista sembla ser precisament el motiu de l'expedient de Responsabilitats Polítiques que els varen incoar al 1939-1940, però, absolts, recuperen les propietats que els havien estat col·lectivitzades durant la guerra civil, fins que a principis dels anys vuitanta procedeixen a la liquidació i venda de les indústries del grup empresarial. / After outlining the trajectory of the enterprise group of Ensesa's family (the flour factory, the metallurgist Batlle, Solés & company, the Garatge Callicó, Indústries Químiques Tartàriques, the city-garden of S'Agaró, Suberolita,.), the research is specially oriented towards the analysis of the information accounting system of "La Montserrat", with the objective of revealing the economical, patrimonial and financial characteristics of the company.From its beginnings, the business activities of the Ensesa's family have Catalan, Spanish and international dimensions, that are extended and diversified very quickly during the first third of XX century, specially with "els Químics" and the residential zone of S'Agaró, where come together the bourgeoisie of Girona, Barcelona and the luxury tourism.Their allegiance to the Catalan bourgeoisie indeed seems to be the reason for the legal proceeding on Political Responsibilities initiated to them in 1939-1940, but, acquitted, they recovered the properties that have been collectivized during the civil war, till the beginning of the Eighties when they proceeded to the liquidation and sale of the group's enterprises.

La tesi es centra en una anàlisi prèvia de les implicacions de la teoria del cicle de vida aplicada a les destinacions turístiques pel geògraf canadenc Richard W. Butler (1982) i en un estudi del significat de l'aparició del postmodernisme i les seves repercussions en el turisme, a la vegada que es resegueix la història que ha fet possible l'aparició del turisme massificat de sol i platja.Tot això és la base teòrica imprescindible per poder estudiar empíricament les destinacions de Saltburn (Regne Unit), l'Estartit (Costa Brava) i Cayo Coco (Cuba), utilitzant el cicle de vida per escriure la seva història i veure les polítiques de desenvolupament i regeneració turística que s'han seguit i si aquestes es poden qualificar de postfordistes. La principal conclusió és que el concepte del cicle de vida es limita a ser una eina de diagnòstic a posteriori. El cicle de vida, com a instrument prescriptiu, no serveix. Es específic per a cada destinació, amb unes etapes i punts d'inflexió que només es poden establir en restrospectiva. El cicle de vida és una eina descriptiva molt útil per entendre l'evolució de les destinacions turístiques i els seus mercats, però vigilant de no caure en falses exploracions o perillosos determinismes. / This thesis is based on an analysis of the implications of the life-cycle theory on tourist destinations by the Canadian geographer Richard W. Butler (1982); and on a study of what the emergence of postmodernim and its repercussions on tourism have meant. At the same time, the history that has made the appearance of mass sun and beach tourism possible is reviewed.All this is the theoretical basis for the empirical study of the tourist destinations of Saltburn (United Kingdom), l'Estartit (Costa Brava) and Cayo Coco (Cuba). Life cycle is used as the instrument for writing their history and seeing what development and tourist regeneration policies they have followed and whether they can be defined as post-Fordist policies.In conclusion, current tourist models, more inauthentic, diverse and customised, place a question-mark over the Fordist tourist practices of previous decades, although there are still more elements of continuity than of change. The idea now is to make the Fordist tourist model feasible, by using postmodernism as an instrument to give a theoretical and ideological gloss to the model that can be still called Fordist, but that has been adapted to new times and settings.

Esta tesis explora el problema de la integración de procesos, dentro de la logística y también con otras áreas de la empresa, desde el punto de vista de la planificación estratégica.El primer estudio, explora tres estrategias de distribución: el problema clásico de rutas de vehículos; la estrategia de "master routing", y una estrategia multi-objetivo: minimización de costes y mejoría del servicio al cliente. Una meta-heurística, Búsqueda Local Iterativa, se usa para resolver los modelos y comparar estrategias. El modelo multi-objetivo ofrece varias soluciones no-dominadas que pueden verse como un equilibrio bueno entre perfeccionar el servicio al cliente y reducir costes de transporte. En el segundo estudio, se desarrollan dos modelos para un sistema de inventario en el que el inventario es manejado por el distribuidor. La conclusión principal es que los modelos de decisión integrados producirán un proceso de decisión global bueno. El tercer estudio, explora la coordinación de funciones de la logística: Transporte e Inventario. La conclusión principal es de qué podrían obtenerse reducciones del coste cuando se consideran el inventario y el transporte de una manera integrada. / This thesis explores the key issue integrating logistic processes both inside the logistics field and with other areas of the firm, from a strategic planning point of view.The first study, explores three different distribution strategies: the classical vehicle routing problem; the master route strategy, and the third is a multi-objective strategy: minimizing cost and improving customer service. A meta-heuristic based on Iterated Local Search is used to solve the models and compare the strategies. The main conclusion is that the multi-objective model gives several non-dominated solutions that can be seen as a good balance between optimizing the transportation cost and the customer service.In the second study, two models for an inventory system in which the distributor manages the inventory at the retailers' location, were developed. The main conclusion of this chapter is that developing integrated decision models will result in a better global decision process.In the third study, explores the coordination of two logistics planning functions: Transportation and Inventory. The main conclusion was that cost reductions could be obtained when considering inventory and routing in an integrated manner.

Τα stem κύτταρα είναι ένας υποπληθυσμός κυττάρων με δύο κύριες ιδιότητες: αυτοανανέωση και διαφοροποίηση. Τα stem κύτταρα διαμένουν σε ένα εξειδικευμένο μικροπεριβάλλον, την φωλεά, η οποία παίζει σημαντικό ρόλο στη διατήρηση της ισορροπίας μεταξύ της αυτοανανέωσης και της διαφοροποίησης. Τελευταία δεδομένα εισηγούνται ότι ο καρκίνος αναπτύσσεται από ένα υποσύνολο κυττάρων με ιδιότητες ανάλογες αυτών των φυσιολογικών stem κυττάρων. Τα κύτταρα αυτά αποκαλούνται καρκινικά stem κύτταρα. Η θεωρία των καρκίνικών stem κυττάρων υποστηρίζει ότι τα καρκινικά stem κύτταρα εγκαινιάζουν και συντηρούν την ανάπτυξη και εξέλιξη του όγκου, ευθύνονται για την κυτταρική ετερογένεια των καρκίνικών κυττάρων του όγκου, είναι υπεύθυνα για τις μεταστάσεις και παραμένουν στους ασθενείς παρά τη χρήση των συμβατικών χημειοθεραπευτικών παραγόντων. Πρόσφατα δεδομένα πιστοποιούν την ύπαρξη καρκινικών stem κυττάρων στην ωοθήκη. / Stem cells are a subpopulation of cells with two key properties: self-renewal and differentiation. Stem cells reside in a specialized microenvironment, i.e. niche, which plays an important role in the balance between self-renewal and differentiation. Recent data suggest that cancer develops from a subset of cells with properties similar to those of normal stem cells. These cells are called cancer stem cells. Cancer stem cell hypothesis suggest that cancer stem cells initiate and preserve the growth of tumor, they are responsible for cellular heterogeneity and metastasis of tumor and they are, finally, drug-resistant.Latest data suggest the presence of cancer stem cells in the ovary.

El objetivo de nuestra tesis consiste en verificar si las pequeñas y medianas firmas utilizan el esfuerzo del auditor y las primas de riesgo como instrumentos de cobertura ante el riesgo de auditoría y el riesgo de cliente (los dos componentes del riesgo de negocio). Nuestro trabajo analiza un tramo concreto del mercado de auditoría, el de pequeñas y medianas firmas de auditoría, que tradicionalmente no ha sido sometido a estudio, y en el que la existencia de riesgo de negocio y la gestión del mismo adquiere matices diferenciadores con respecto al de las grandes firmas multinacionales de la auditoría. El estudio en este tramo de mercado es importante porque, a pesar del menor tamaño de los auditores, existen diversos orígenes de pérdidas económicas a las que pueden enfrentarse como sanciones de organismos reguladores y pérdida de reputación, a las que están expuestas las pequeñas y medianas firmas de auditoría. Luego estas firmas también deben soportar un importante nivel de riesgo de negocio. Por otro lado, este tramo del mercado tiene una mayor intensidad competitiva derivada del mayor número de oferentes, así como una aparente falta de barreras de entrada. Esto plantea una mayor necesidad de controlar los costes para incrementar su capacidad para competir, pudiendo afectar: a la calidad del servicio de estas pequeñas firmas si invierten un menor nivel de recursos de los requeridos o a la capacidad de la firma de mantener su actividad en el mercado sino cubren el riesgo de negocio. En el primer capítulo se delimitan y definen los conceptos: riesgo de negocio y los diversos riesgos que lo determinan. Una de las fuentes del riesgo de negocio es el riesgo de auditoría, que está relacionado con la diligencia con la cual el auditor realiza su trabajo lo que lleva a que la gestión y cobertura del mismo esté relacionada con la planificación (esfuerzo realizado). Por otra parte, sometemos a estudio el riesgo de cliente como otro de los determinantes de riesgo de negocio, que se origina por la diferencia de expectativas entre el usuario de la información y el auditor: “gap de expectativas”. En el capítulo segundo analizamos el concepto de riesgo de auditoría y su relación con el riesgo de negocio. En dicho capítulo se somete a estudio el modelo de riesgo de auditoría, y los diversos factores que los determinan: el riesgo inherente, el riesgo de control y el riesgo de detección. Los resultados que se obtienen es que los auditores ajustan su esfuerzo al perfil de riesgo y complejidad de la auditoría lo que nos permite inferir que el resultado del trabajo de los pequeños y medianos auditores debe de ser de calidad similar al ofertado en el segmento del mercado en el que operan las FMA. En el tercer capítulo, se somete a estudio el concepto de riesgo de cliente como determinante del riesgo de negocio que en ocasiones puede soportar el auditor. La principal característica de este riesgo de clientes es que se produce fundamentalmente por que los usuarios de la información pueden tener expectativas no del todo certeras acerca de los objetivos y responsabilidades de la auditoría. Dado que el auditor no tiene control alguno sobre estas expectativas, la única forma, al alcance del auditor, de cubrir esta fuente de riesgo es imponer sobreprecios en forma de primas para aquellos clientes con un mayor perfil de riesgos. Hemos utilizado como variable dependiente los honorarios cargados por los auditores a sus clientes y diversos subrogados para inferir el riesgo de cliente, tal como son el riesgo financiero del cliente y las posibles situaciones de conflicto existentes entre auditor y auditado, variables experimentales de nuestro estudio. Como variable de control se ha utilizado las horas del encargo. Nuestros resultados revelan que la política de precios resulta racional por parte de los auditores cargando sobre los precios cuantos factores de costes han de enfrentarse, lo que en suma nos puede llevar a inferir que dentro de este tramo de mercado también es percibida cierta diferenciación y las empresas no cambian de auditor únicamente por factores relacionados al precio. / The aim of our thesis is to verify whether small and medium firms use the auditor effort and risk premiums as hedging instruments to audit risk and the business client risk (the two components of business risk). Our study analyzes a particular section of the audit market, the small and medium-sized audit firms, which traditionally has not been subjected to study, and where the likelihood of business and its management acquires with respect to differentiating nuances large multinational auditing firms. The study in this section of the market is important because, despite the smaller size of the auditors, there are several sources of economic losses that may face such sanctions regulatory bodies and loss of reputation, to which they are exposed small and medium audit firms. Then these firms must also support a significant level of business risk. Moreover, this market segment has a higher competitive intensity derived from as many suppliers as well as an apparent lack of barriers to entry. This poses a greater need to control costs in order to increase their ability to compete and may affect: the quality of service of these small firms by investing a lower level of resources required or the ability of the firm to maintain its activity in the market but covering business risk. In the first chapter delimit and define the concepts of business risk and the various risks that determine it. One of the sources of business risk is the audit risk, which is related to the diligence with which the auditor does his work leading to the management and coverage of it is related to planning (audit effort). Furthermore, we submit to study the business client risk and other determinants of business risk, which is caused by the difference in expectations between the user information and the auditor "expectations gap". In the second chapter we discuss the concept of audit risk and its relationship with business risk. The inherent risk, control risk and detection risk: In this chapter the audit risk model and the various factors that determine subjected to study. The results obtained is that auditors adjust their efforts risk profile and complexity of the audit allowing us to infer that the result of the work of small and medium auditors should be of similar quality offered in the market segment in operating the FMA. In the third chapter, it is to study the concept of risk as a key client business risk which can sometimes withstand auditor. The main feature of this risk is that clients are mainly produced by users of the information may have not quite accurate expectations about the objectives and responsibilities of the audit. Since the auditor has no control on these expectations, the only form available to the auditor, to meet this source of risk is to impose surcharges in the form of premiums for customers with a higher risk profile. We used as the dependent variable fees charged by auditors to their clients and various surrogates to infer the business client risk, as are the financial risk of the customer and possible situations existing conflict between auditor and auditee, experimental variables in our study. As a control variable has been used hours of the request. Our results show that pricing is rational by the auditors carrying on prices few cost factors have to face, which in short can lead us to infer that in this market segment is also perceived some differentiation and auditor companies do not change only by factors related to price.

Los sistemas económicos más avanzados del mundo están dominados por los servicios, que a menudo generan más del 80% de su producto interno bruto (Ostrom et al. 2010; Gustafsson et al. 2015). En 2015, los consumidores gastaron aproximadamente el 60% de su cartera en servicios (bea.gov – Bureau of Economic Analysis, 2015). El sector de los servicios también es el que emplea al mayor número de trabajadores, y el que más crece en términos de creación de empresas y contratación de personal. Incluso las empresas manufactureras se están dando cuenta de que se pueden diferenciar mejor de su competencia añadiendo servicios a sus principales productos, transformando productos en servicios o siendo suministradoras de soluciones (Gebauer, Gustafsson y Witell 2011). Claramente, los servicios constituyen una gran fuente de crecimiento, creación de valor y bienestar para las empresas y sus clientes (Anderson y Ostrom 2015). Por consiguiente, la investigación en innovación de servicios supone un impacto directo en la sociedad (Biemans, Grifo y Moenaert 2015). Esta tesis tiene como objetivo profundizar en el estudio de la implicación de los empleados de primera línea junto con los clientes en proyectos de innovación de servicios. Asimismo, se ha propuesto un modelo teórico que pretende responder a varias preguntas agrupadas en tres partes: 1. ¿Cuáles son los factores que determinan la implicación de los empleados de primera línea y de los clientes en proyectos de innovación de servicios? 2. ¿Qué resultados se obtienen de implicar a empleados de primera línea y a clientes teniendo en cuenta el grado de novedad del nuevo servicio?, y ¿qué papel juega la integración de la información entre estos actores en los resultados del proyecto? 3. ¿Es necesario implicar a los empleados de primera línea y a los clientes en todas las etapas del proceso de desarrollo de nuevos servicios? ¿Qué sucede si tenemos en cuenta en su implicación el grado de novedad del proyecto de innovación de servicios?. Para lograr estos objetivos se ha considerado necesario llevar a cabo en primer lugar un estudio exploratorio porque la literatura sobre la implicación de los empleados de primera línea y de los clientes en el mismo proyecto es casi inexistente y es preciso identificar previamente los aspectos clave que pudieran ser determinantes en la investigación. Posteriormente para el preceptivo contraste de las hipótesis se ha realizado una recolección de datos y una evaluación de los mismos compleja y laboriosa. Se obtuvieron datos de 231 empresas innovadoras pertenecientes a diferentes sectores. Se usó un cuestionario online para la recogida de información a través de la plataforma web del equipo de investigación que apoya esta tesis (www.imasdmasmk.es). Finalmente, una vez terminada la recogida de información, se ha contrastado empíricamente el modelo teórico dividido en las tres partes mencionadas anteriormente que ha permitido la validación de la mayoría de las hipótesis planteadas a través de análisis path y regresiones jerárquicas. El análisis de los resultados obtenidos ha permitido verificar el impacto de la implicación de los empleados de primera línea y de los clientes sobre el desempeño del proyecto. Así́, se desprende que una gestión eficaz de los empleados de primera línea y de los clientes proporcionaría a las empresas un mejor rendimiento del nuevo servicio. Concretamente se concluye que existen factores estratégicos de la empresa y factores personales que afectan a la implicación de estos actores. El papel determinante del grado de novedad y de la integración de la información en su implicación. Y los diferentes efectos sobre los resultados de la empresa que se obtienen de su implicación dependiendo de la etapa en la que estén implicados. / The world’s most advanced economies are dominated by services, which often generate more than 80% of their gross domestic product (Ostrom et al. 2010; Gustafsson, Brax, and Witell 2010; Gustafsson et al. 2015). Consumers in these countries spend around 60% of their share of wallet on services and service provision in 2015 (bea.gov – Bureau of Economic Analysis). The service sector also employs the largest number of individuals, and it is the fastest growing sector both in terms of the number of companies and employees. Even goods manufacturers have come to realize that they may better differentiate themselves from competitors by adding services to their core products, transitioning from product manufacturers to service or solution providers (Oliva and Kallenberg 2003; Gebauer, Gustafsson, and Witell 2011; Witell et al. 2011). Clearly, service constitutes a major source of growth, value creation and well being for both businesses and their customers (Anderson and Ostrom 2015). Consequently, service research has great potential to make an impact on society, and it is well equipped to undertake the challenge of conducting research that matters (Biemans, Griffin, and Moenaert 2015). This thesis aims to deepen the study of the involvement of frontline employees combined with customers in service innovation projects. Additionally, based on a systematic and exhaustive search and analysis of the literature, it is proposed a theoretical model that aims to answer several questions grouped into three parts: 1. What are the factors that determine the involvement of frontline employees and customers in service innovation?; 2. What is the effect of involving frontline employees and customers keeping in mind the degree of service innovation project? And what is the role of information integration in these relationships?; 3. Is it really important to integrate frontline employees and customers in all of the stages of the NSD process? And what happens if we consider the degree of service innovation project? To achieve these objectives, it is considered it appropriate to undertake an exploratory study because the literature on the involvement of frontline employees and customers in the same project is almost non-existent and there is a need to identify the key factors relating to them in this field. Then, it is carried out an empirical study and after a complex and laborious data evaluation, 231 innovative companies belonging to different sectors were identified. We sued an online questionnaire for the collection of information using the web platform of the research team that supports this thesis. From this collection of information, we have empirically contrasted the theoretical model in three parts with path analysis and hierarchical regressions, and the majority of the assumptions we had made were validated. Firstly, the results obtained enabled us to verify the impact on the involvement of frontline employees and customers on project performance, although this impact depends on several factors. This influence has been studied in the service literature separately in the past but we can find few studies, which explore the joint effects. In this way, we can say that an effective management of both these stakeholders has a positive influence on the final performance of the new service. Specifically, it can conclude that there are strategic factors of the firm and personal factors that affect the involvement of these stakeholders. The role that service newness and information integration play on the involvement of frontline employees and customers. And finally, it is concluded that the performance of involving frontline employees and customers depending on the stage in which they are involved.

Los LDP (programas de desarrollo de liderazgo) de los centros de Executive Education de las escuelas de negocio se pueden definir como el proceso académico de desarrollo de capacidades de liderazgo de los participantes de una misma empresa o consorcio de empresas, con el fin de implantar y acelerar la estrategia de la corporación o de las corporaciones donde trabajan. La metodología de la tesis ha consistido en realizar un benchmark de los centros de Executive Education en el mundo, analizar los modelos del estado de la cuestión así como la literatura de las tres fases de los programas LDP. Mediante worshops, análisis de LDP previos y entrevistas con directivos, doctores y profesores se formularon las hipótesis propuestas de la Tesis y un modelo integrador de LDPs que fue finalmente validado y ampliado con el estudio cualitativo de tres casos tanto a nivel individual como comparativo. La contribución de la tesis ha sido un modelo integrador de programas de desarrollo de Liderazgo (LDP) en Executive Education, que pueda servir de apoyo a los centros de Executive Education de las Universidades así como a las Universidades Corporativas o las "Academies" de las empresas para diseñar, impartir y evaluar sus programas customizados LDP. / We can define the Leadership Development Programs (LDPs) offered by business school´s Executive Education units as academic processes to develop the Leadership skills of program participants (whether from a single company or consortium of companies) and to implement and accelerate the corporate strategy of the firms in which they work. The methodology applied in this thesis have consisted on doing a benchmark of Executive Education centers in the world, analyzing the state-of-the-art models as well as the literature based on the three phases of LDP programs and carrying out research based on workshops, LDP´s courses and interviews with executives, PhDs and faculty, to formulate the thesis hypotheses and the LDP model that have been validated and expanded with the analysis of three case studies on two levels: individual and comparative. Thesis contribution have been an integrative LDP (Leadership Development Program) Model for Executive Education that could help the Universities Executive education Centers as well the Corporate Universities or Academies of the companies to design, deliver and evaluate their LDPs.