• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 2
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Webs de xarxes socials i intercanvi de coneixement. Anàlisi de l'adopció i l'ús dels membres de les comunitats virtuals professionals del turisme

Miralbell Izard, Oriol 23 November 2012 (has links)
Aquesta tesi pretén aprofundir en la recerca i l'estudi de l'impacte i el funcionament dels nous recursos tecnològics en la societat xarxa. Concretament, la recerca du a terme una anàlisi de les webs de xarxes socials com a entorns per a la generació i l'intercanvi de coneixement des d'una perspectiva transversal: des de l'àmbit de les ciències socials, i també des del de la ciència cognitiva. L'objectiu és identificar, caracteritzar i explicar els determinants dels usos i de les pràctiques socials per a l'intercanvi de coneixement dins de les xarxes socials en línia. Així, es proposa un model per comprovar la influència dels factors especials que s'han trobat com a crítics per a l'acceptació i l'ús de les webs de xarxes socials per a l'intercanvi de coneixements, partint de les diferents teories d'adopció tecnològica existents. Els factors clau del model es basen en la percepció que tenen els usuaris de la seva autonomia, de l'obertura dels webs de xarxes socials, de la diversitat dels membres de les xarxes i de la seva interactivitat. Hem fet una comprovació del model amb l'estudi de cas de les comunitats virtuals de professionals i hem utilitzat l'anàlisi SEM (Models d’Equacions Estructurals). A partir de les dades obtingudes en una recerca empírica realitzada entre els membres que participen en comunitats virtuals de professionals de turisme hostatjades en les principals webs de xarxes socials, hem comprovat la bondat del model d'anàlisi que havíem proposat i hem contrastat les hipòtesis de la recerca. A més s'ha obtingut informació que ens ha ajudat a entendre l'ús que fan el usuaris de les webs de xarxes socials per a la generació i intercanvi de coneixement en entorns professionals, així com la valoració que fan de les webs de xarxes socials com a sistemes per generar i intercanviar coneixement de manera col•laborativa. / Esta tesis pretende profundizar en la investigación y el estudio del impacto y el funcionamiento de los nuevos recursos tecnológicos en la sociedad red. Concretamente, la investigación lleva a cabo un análisis de las webs de redes sociales como entornos para la generación y el intercambio de conocimiento desde una perspectiva transversal: desde el ámbito de las ciencias sociales, y también desde el de la ciencia cognitiva. El objetivo es identificar, caracterizar y explicar los determinantes de los usos y de las prácticas sociales para el intercambio de conocimiento dentro de las redes sociales en línea. Así, se propone un modelo para comprobar la influencia de los factores especiales que se han considerado críticos para la aceptación y el uso de las webs de redes sociales para el intercambio de conocimientos, partiendo de las diferentes teorías de adopción tecnológica existentes. Los factores clave del modelo se basan en la percepción que tienen los usuarios de su autonomía, de la apertura de los webs de redes sociales, de la diversidad de los miembros de las redes y de su interactividad. Hemos hecho una comprobación del modelo con el estudio de caso de las comunidades virtuales de profesionales y hemos utilizado el análisis SEM (Modelos de Ecuaciones Estructurales). A partir de los datos obtenidos en una investigación empírica realizada entre los miembros que participan en comunidades virtuales de profesionales de turismo alojadas en las principales webs de redes sociales, hemos comprobado la bondad del modelo de análisis que habíamos propuesto y hemos contrastado las hipótesis de la investigación. Además se ha obtenido información que nos ha ayudado a entender el uso que hacen los usuarios de las webs de redes sociales para la generación e intercambio de conocimiento en entornos profesionales, así como la valoración que hacen de las webs de redes sociales como sistemas para generar e intercambiar conocimiento de manera colaborativa. / This research studies the impact and operation of new technological resources in the network society. Specifically, we have conducted an analysis of the social networking websites conceived as an environment for the generation and exchange of knowledge, under the perspective of social sciences, and from a cognitive science approach. The aim is to identify, characterize and explain the determinants influencing the uses and social practices of knowledge exchange within online social networks. Regarding the study of the key factors influencing the use and adoption of social networking sites we propose a model to test the influence of special factors that have been found as critical for the acceptance and use of social networking sites for knowledge exchange adjusting it to different technology adoption theories. The key factors of the model are based on the perception of users of their autonomy, the openness of the sites, the diversity of the members of the networks and the interactivity. We have tested the model with case study of virtual communities of tourism professionals and we used the SEM (Structural Equation Modeling) analysis. From the data obtained in an empirical study among members of virtual communities of tourism professionals hosted in the major social networking websites, we have seen the goodness of the analytical model that we have proposed and verified hypotheses research. We also have gathered information that has helped us to understand the users' use of social networking websites for the generation and exchange of knowledge in professional environments as well as the goodness of social networking websites as systems to generate and exchange knowledge collaboratively.
2

La Comunicación en Comunidades Virtuales de Pacientes en un gran Hospital Universitario. El caso de forumclínic

Grau Corral, Inmaculada 19 December 2011 (has links)
La tecnología de la sociedad red ha favorecido la posibilidad de ampliar y adaptar modelos de comunicación y organización a un nuevo paradigma en que todos pueden comunicarse con todos. Además, ha mejorado el acceso a la información superando barreras geográficas y de disponibilidad temporal. En el proceso recíproco de producción y adopción de la tecnología por la sociedad, se construyen nuevos espacios de interacción. La investigación se centra en uno de estos espacios, los foros de pacientes. Objetivo El objetivo de éste análisis es contrastar la siguiente hipótesis principal: Las comunidades virtuales son útiles en el acompañamiento de los enfermos crónicos como complemento a la atención individualizada. Para comprobar la hipótesis se realizará una investigación cualitativa y cuantitava sobre el portal de pacientes forumclínic del Hospital Clinic de Barcelona. / The aim of this research is to test the hypothesis that ‘Virtual Communities of patients are a useful support for chronically ill patients, complementing personalised clinical care’. To test that hypothesis a qualitative and quantitative research will be carried out on the Hospital Clinic de Barcelona web, forumclinic. / La tecnologia de la societat xarxa ha afavorit la possibilitat d'ampliar i adaptar models de comunicació i organització a un nou paradigma en què tots poden comunicar-se amb tots. A més, ha millorat l'accés a la informació superant barreres geogràfiques i de disponibilitat temporal. En el procés recíproc de producció i adopció de la tecnologia per la societat, es construeixen nous espais d'interacció. La investigació se centra en un d'aquests espais, els fòrums de pacients. L'objectiu d'aquest anàlisi és contrastar la hipòtesi principal: Les comunitats virtuals són útils en l'acompanyament dels malalts crònics com a complement a l'atenció individualitzada. Per comprovar la hipòtesi es realitzarà una investigació qualitativa i cuantitava sobre el portal de pacients forumclínic de l'Hospital Clínic de Barcelona.
3

Gènere i TIC: el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC. Una aproximació des de les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques

Vergés Bosch, Núria 26 March 2012 (has links)
En aquesta tesi s’analitza el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC, entès com una estratègia on les dones se situen com agents conductores de la seva pròpia inclusió TIC. Per una banda, té per objectiu explorar la relació gènere i TIC. Per altra banda, conèixer les estratègies d’autoinclusió, és a dir, les principals motivacions, possibilitadors i mecanismes d’autoinclusió que hi intervenen. Finalment, es busca comparar aquestes qüestions per a les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques. La recerca es basa en els discursos d’una mostra intencionada de tecnòlogues recollits a través d’entrevistes i grups de discussió. A la vegada, parteix de les teories feministes de la tecnologia més actuals que reivindiquen una relació fluida i mútuament constitutiva del gènere i les TIC i que busquen noves oportunitats de recerca i acció transformadora. L’anàlisi respon a tres preguntes principals. En primer lloc, de quina manera i fins a quin punt s’evidencien transformacions de gènere i de les TIC en el procés d’autoinclusió. En segon lloc, quines motivacions les dones expressen, amb quins possibilitadors diuen trobar-se i quins mecanismes segueixen i activen per autoincloure’s. En tercer lloc, què comparteixen i en què difereixen les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques per aquestes dues qüestions. Com a resultats principals, primerament, es mostra que es produeixen transformacions de gènere i TIC. Ara bé, aquestes transformacions no són extremes, sinó que se situen a l’entremig d’un continu de gènere i d’un continu TIC que es va coproduint de forma fluida i canviant, tot anant fent i desfent gènere i TIC. Així, es contribueix a la recerca postfeminista de la tecnologia aportant noves evidències i desenvolupaments sobre la relació gènere i TIC. Segonament, s’examina el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC a través de descriure i exposar els elements que hi intervenen. Les principals contribucions consisteixen, per un costat, en identificar i explicar una sèrie de mecanismes d’autoinclusió que les participants segueixen i activen en relació a les motivacions i els possibilitadors d’autoinclusió. Per l’altre, en evidenciar una relació predominantment entusiasta de les participants amb les TIC. Endemés, es mostra que tot i que aquestes qüestions es presenten similars entre tecnòlogues artístiques i tecnòlogues informàtiques, es fan paleses algunes diferències i oportunitats. Aquestes apunten a que cal considerar els àmbits d’intersecció TIC per comprendre i millorar la inclusió de les dones en les TIC. D’aquesta manera, no només es contribueix a enriquir els debats del feminisme de la tecnologia, sinó també a guiar futures polítiques de gènere i per a la inclusió TIC / This thesis analyses the process of self-inclusion of women in ICT, which is understood as a strategy in which women are situated as agents conducting their own ICT inclusion. The main objectives of this research are: firstly, to explore the relationship of gender and ICT; secondly, to examine the self-inclusion strategies, that is, the main motivations, enablers and mechanisms involved; and finally, to compare these issues in relation to artistic technologists and computer technologists. The analysis is based on the discourses of a purposive sample of women technologists gathered through interviews and focus groups. At the same time, it departs from current feminist theories of technology that claim a fluid and mutually constitutive relationship of gender and ICT and seek new opportunities for transformative research and action. The analysis aims to answer three main questions: firstly, how, and to what extent, gender and ICT transformations are manifested in the process of self-inclusion; secondly, what motivations women express, what enablers they encounter and what mechanisms follow and activate to self-include in ICT; and finally, what do artistic technologists and computer technologists share, and in what do they differ, in relation to both issues stated above. The results of this research indicate that transformations appear for both gender and ICT. However, these changes are not extreme, but are situated in the middle of a continuum of gender and a continuum of ICT that is being co-produced in a fluid and mutable manner, that is, while doing and undoing gender and ICT. This contributes to postfeminist research of technology providing new evidence and developments about the relationships between gender and ICT. The research also examines the process of self-inclusion of women in ICT, identifying and describing the main elements involved. This examination consists, firstly, of identifying and explaining several self-inclusion mechanisms that the participants follow and activate in relation to the motivations and enablers of self-inclusion. Secondly, these show that, predominantly, there is an enthusiastic relationship between the participants and ICT. Finally, although these issues are similarly presented for artistic technologists and computer technologists, some differences and new opportunities appear. This suggests that ICT intersections must be considered in order to understand and improve the inclusion of women in ICT. This not only contributes to the debates on feminism of technology, but also provides a guide to future policies in regard to gender and ICT inclusion. / En esta tesis se analiza el proceso de autoinclusió de las mujeres en las TIC, entendido como una estrategia donde las mujeres se sitúan como agentes conductoras de su propia inclusión TIC. Por un lado, tiene por objetivo explorar la relación género y TIC. Por otra parte, conocer las estrategias de autoinclusió, es decir, las principales motivaciones, posibilitadores y mecanismos de autoinclusió que intervienen. Finalmente, se busca comparar estas cuestiones para las tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas. La investigación se basa en los discursos de una muestra intencionada de tecnólogas recogidos a través de entrevistas y grupos de discusión. A la vez, parte de las teorías feministas de la tecnología más actuales que reivindican una relación fluida y mutuamente constitutiva del género y las TIC y que buscan nuevas oportunidades de investigación y acción transformadora. El análisis responde a tres preguntas principales. En primer lugar, de qué manera y hasta qué punto se evidencian transformaciones de género y de las TIC en el proceso de autoinclusió. En segundo lugar, qué motivaciones las mujeres expresan, con qué posibilitadores dicen encontrarse y qué mecanismos siguen y activan por autoincloure s. En tercer lugar, ¿qué comparten y en qué difieren las tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas para estas dos cuestiones. Como resultados principales, primeramente, se muestra que se producen transformaciones de género y TIC. Ahora bien, estas transformaciones no son extremas, sino que se sitúan en el medio de un continuo de género y de un continuo TIC que se coproduciendo de forma fluida y cambiante, yendo haciendo y deshaciendo género y TIC. Así, se contribuye a la búsqueda posfeminista de la tecnología aportando nuevas evidencias y desarrollos sobre la relación género y TIC. En segundo lugar, se examina el proceso de autoinclusió de las mujeres en las TIC a través de describir y exponer los elementos que intervienen. Las principales contribuciones consisten, por un lado, en identificar y explicar una serie de mecanismos de autoinclusió que las participantes siguen y activan en relación a las motivaciones y los posibilitadores de autoinclusió. Por el otro, en evidenciar una relación predominantemente entusiasta de las participantes con las TIC. Además, se muestra que aunque estas cuestiones se presentan similares entre tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas, se hacen patentes algunas diferencias y oportunidades. Estas apuntan a que hay que considerar los ámbitos de intersección TIC para comprender y mejorar la inclusión de las mujeres en las TIC. De esta manera, no sólo se contribuye a enriquecer los debates del feminismo de la tecnología, sino también a guiar futuras políticas de género y para la inclusión TIC.
4

El uso de internet para la interacción en el aprendizaje: un análisis de la eficacia y la igualdad en el sistema universitario catalán

Castaño Muñoz, Jonatan 27 October 2011 (has links)
El aumento del uso de internet en educación superior plantea una serie de retos para conseguir que esta tecnología contribuya, de una forma óptima, a la mejora del aprendizaje de los estudiantes. La teoría económica de la producción educativa destaca la importancia de incorporar internet como input productivo de la forma más eficaz y eficiente. La teoría sociológica de la brecha digital destaca la importancia de incorporarlo de forma que no excluya a ningún colectivo de alumnos. Partiendo de estas dos perspectivas, esta tesis tiene como objetivo principal identificar elementos llevan a una incorporación eficaz y no excluyente de internet en educación superior. Este objetivo general se ha dividido en 4 sub-objetivos: - Comparar la eficacia del uso de internet en educación para el aprendizaje interactivo con la del uso de internet en educación para el aprendizaje individual. - Estudiar la variación de los beneficios del uso de internet para la interacción en el aprendizaje según el grado de intensidad de dicha interacción. - Estudiar los efectos diferenciados del uso de internet para la interacción en el aprendizaje. - Estudiar cuáles son los determinantes del uso de internet para la interacción en el aprendizaje. Para cumplir con los objetivos se han utilizado datos de una muestra de algo más de 17.000 alumnos de tres universidades catalanas (una virtual y dos presenciales). Para ello, se han utilizado técnicas de reducción de la información para preparar las variables y, en la parte más analítica, se han estimado modelos de regresión, corrigiendo el sesgo de selección y la correlación intra-clase. Los resultados obtenidos demuestran que: - Utilizar internet para llevar a cabo un aprendizaje interactivo es eficaz a la hora de mejorar el rendimiento académico. Sin embargo, utilizarlo para un aprendizaje expositivo no tiene ningún impacto en los resultados académicos. - La productividad de la interacción online en el aprendizaje sigue pautas diferentes en la universidad online y en la presencial. En la primera sigue la primera la ley de rendimientos decrecientes mientras que en la segunda no, debido a una fase inicial de adaptación al medio. - Existen condicionantes del éxito del uso de internet para interactuar en el aprendizaje. Entre ellos destaca el elemento organizativo y las habilidades de uso de los estudiantes. - Pese a ser detectado como un uso positivo para mejorar el rendimiento académico, no todos los alumnos utilizan internet para la interacción con la misma intensidad. La utilidad es una variable explicativa del uso, pero más allá de ésta existen otras variables como la motivación por la que se estudia, los usos previos de internet fuera del contexto educativo o características sociodemográficas que dibujan el mapa de causas de la desigualdad de uso existente. En la tesis se discuten las implicaciones que estos resultados tienen para las políticas educativas y se proponen estrategias para incorporar internet en educación de una manera eficaz e igualitaria. / The wide incorporation of the Internet in higher education institutions raises some challenges about best uses of this technology. The economic theory of educational production highlights the importance of incorporating the Internet as a productive input, in the most effective and efficient way. The sociological theory of the digital divide highlights the importance of incorporating it in a non-exclusive way. Based in these two perspectives the main objective of this thesis is to identify elements that lead to an inclusive and effective incorporation of the Internet in higher education. This objective can be divided into four sub-objectives: • Compare the effectiveness of Internet use in education for interactive learning with the effectiveness of internet use in education for individual learning. • Study the variation of the benefits of using Internet for interactive learning according to the intensity of this interaction. • Study the different effects and the conditions that can enhance the benefits of Internet use for interactive learning. • Study the determinants of Internet use for interactive learning. To achieve this goal we have used data from a sample of over 17,000 students from three Catalan universities (one online and two). In order to analyze the data information reduction techniques have been used to prepare the variables and, in the analytical part, we have estimated regression models, correcting for selection bias and intra-class correlation. The results show: • The use of Internet to conduct interactive learning is an effective way to improve the academic performance. However, using it to conduct expository learning has no impact on academic outcomes. • The productivity of online interaction follows different patterns comparing online and face-to-face universities. In the first case the productivity is consistent with the diminishing returns law, while in the second case it is not true, due to an initial phase of adaptation to this internet use. • There are conditions for the success of using the Internet to interact in learning. These include the organizational elements and the student’s technological skills. • Despite being detected as a positive use to improve academic performance, not all students use the Internet for interactive learning with the same intensity. The utility is an explanatory variable of the variation of use but, beyond this, there are other variables (such as the motivation for the courses studied, the previous uses of the Internet, in a non-educational context, and some socio-demographic characteristics) that draw the map of causes of the inequality in the intensity of use. The thesis discusses the implications of these findings for educational policy and proposes some strategies to incorporate the Internet in an efficient and equal education.

Page generated in 0.0491 seconds