Jämförande studie av likheter och skillnader mellan amerikanska och europeiska (främst tyska) stumma skräckfilmer, med tyngdpunkt på perioden 1913 – 1932 och med hänsyn till handling / manustyp, huvudperson / monstertyp, scenografi och teknik. Jämförande analys av kulturella, politiska och ekonomiska aspekter och dessas inverkan skräckfilmsproduktionen.

<p>Jämförande studie av likheter och skillnader mellan amerikanska och europeiska (främst tyska) stumma skräckfilmer, med tyngdpunkt på perioden 1913 – 1932 och med hänsyn till handling / manustyp, huvudperson / monstertyp, scenografi och teknik. Jämförande analys av kulturella, politiska och ekonomiska aspekter och dessas inverkan skräckfilmsproduktionen.</p>

[EN] This research project is based on the study of the German expressionist art movement, its history and its historical and artistic context, focusing on the graphic art and posters. In this work we will analyze the language of posters and its history in the period covered by the first two decades of the twentieth century, specifying our study in movie posters and the posters in German expressionism. Thus, we will focus our research on which we consider three of the most representative German expressionist cinema films: the Cabinet of Dr. Caligari, Nosferatu and Metropolis; in order both to relate two fundamental aspects of the expressionist movement: graphic art and films, as well as demonstrate the influence of German Expressionism and other Vanguards in the design of the original posters of these three films. In this way, we will also analyze the formal and stylistic components and aspects of these posters such as typography, composition, colour or technique. We will also investigate the different movie posters which were designed for other countries during this period. We will also devote a section to the design of other advertising that was made of these films, such as hand programs, postcards, catalogs, etc. With all this, we will mainly show the influence of expressionism and also other artistic movements, specially the avant-garde, in three fundamental movement movie posters, as well as clear enough some questions about which movie posters are real and which are not. We will also investigate the amount of images that circulate in different media, especially the Internet, where you can confuse movie posters with the designs made for hand programs or ads, and it makes no difference between posters which belonged to the premieres of the films and posters of more current designs, being their authorship totally unclear, going for it to more reliable sources like books or museums. Then, the work will be completed with a personal artistic interpretation of the movie posters, a series of works made with the technique of lithography on the Cabinet of Dr. Caligari, Nosferatu and Metropolis. Finally, we will present three annexes that revolve around the theme: the first one dealing with other poster designs that have been made in more contemporary times (from the 1960s to the present day), the second one complementing the last phase of our task, taking into account our personal interpretation of the posters along with other personal artistic work carried out with other printmaking techniques, and in a final Appendix we will present a digital design of the corporate image of an imaginary Metropolis cinema. / [ES] El proyecto de investigación parte del estudio del movimiento artístico expresionista alemán, sus antecedentes y su contexto histórico-artístico, centrándose en la obra gráfica y el cartel. En este trabajo analizamos el lenguaje del cartel y su historia en el período que abarca las dos primeras décadas del siglo XX, concretando nuestro estudio en el cartel de cine y el cartel en el expresionismo alemán. Así, concentramos principalmente nuestra investigación en las que consideramos tres de las películas más representativas del cine expresionista alemán: El Gabinete del Dr. Caligari, Nosferatu y Metrópolis; con el fin tanto de relacionar dos aspectos fundamentales del movimiento expresionista: obra gráfica y cine, como de demostrar la influencia del expresionismo alemán y otras vanguardias en el diseño de los carteles originales de estas tres películas. Analizamos de esta manera los componentes formales y estilísticos y diversos aspectos de dichos carteles tales como la tipografía, la composición, el color o la técnica. Por otra parte también investigamos los carteles que de estas películas se diseñaron para otros países durante este período. Dedicamos también un apartado al diseño de otra publicidad que se hizo de estos filmes, como los programas de mano, postales, catálogos, etc. Con todo ello pretendemos demostrar fundamentalmente la influencia del expresionismo en particular y de otros movimientos artísticos, especialmente de las vanguardias, en los carteles de cine de tres películas fundamentales del movimiento, así como despejar bastantes incógnitas sobre lo que son carteles de cine y lo que no lo son, dentro de la cantidad de imágenes que circulan por diversos medios, sobre todo Internet, donde se contemplan como carteles de las películas a diseños realizados para el programa de mano o anuncios y no se hace diferencia entre carteles que pertenecieron a los estrenos de las películas o carteles de diseños más actuales, no quedando clara tampoco la autoría de estos diseños, acudiendo nosotros para ello a fuentes más fiables como libros o museos. Para finalizar, el trabajo se completará con una interpretación artística personal de los carteles de las películas, una serie de trabajos hechos con la técnica de la litografía sobre El Gabinete del Dr. Caligari, Nosferatu y Metrópolis. Por último, se presentan tres anexos que giran alrededor del tema, uno trata sobre otros diseños de los carteles que se han llevado a cabo en épocas más contemporáneas (desde los años 60 hasta nuestros días), otro complementa la última fase del trabajo sobre nuestra interpretación personal de los carteles con otros trabajos artísticos personales realizados con otras técnicas de grabado, y en un último anexo presentamos un diseño digital de la imagen corporativa de un imaginario cine Metrópolis. / [CA] El projecte d'investigació parteix de l'estudi del moviment artístic expressionista alemany, els seus antecedents i el seu context històric-artístic, centrant-se en l'obra gràfica i el cartell. En aquest treball analitzem el llenguatge del cartell i la seva història en el període que abasta les dues primeres dècades del segle XX, concretant el nostre estudi en el cartell de cinema i el cartell en l'expressionisme alemany. Així, concentrem principalment la nostra recerca en les que considerem tres de les pel·lícules més representatives del cinema expressionista alemany: El Gabinet del Dr. Caligari, Nosferatu i Metròpolis; amb la finalitat tant de relacionar dos aspectes fonamentals del moviment expressionista: obra gràfica i cinema, com de demostrar la influència de l'expressionisme alemany i altres avantguardes en el disseny dels cartells originals d'aquestes tres pel·lícules. Analitzem d'aquesta manera els components formals i estilístics i diversos aspectes d'aquests cartells com ara la tipografia, la composició, el color o la tècnica. D'altra banda també vam investigar els cartells que d'aquestes pel·lícules es van dissenyar per a altres països durant aquest període. Dediquem també un apartat al disseny d'una altra publicitat que es va fer d'aquests films, com els programes de mà, postals, catàlegs, etc. Amb tot això pretenem demostrar fonamentalment la influència de l'expressionisme en particular i d'altres moviments artístics, especialment de les avantguardes, en els cartells de cinema de tres pel·lícules fonamentals del moviment, així com aclarir bastants incògnites sobre el que són cartells de cinema i el que no ho són, dins de la quantitat d'imatges que circulen per diversos mitjans, sobretot Internet, on es contemplen com cartells de les pel·lícules a dissenys realitzats per al programa de mà o anuncis i no es fa diferència entre cartells que van pertànyer a les estrenes de les pel·lícules o cartells de dissenys més actuals, no quedant clara tampoc l'autoria d'aquests dissenys, acudint nosaltres per a això a fonts més fiables com llibres o museus. Per finalitzar, el treball es completarà amb una interpretació artística personal dels cartells de les pel·lícules, una sèrie de treballs fets amb la tècnica de la litografia sobre El Gabinet del Dr. Caligari, Nosferatu i Metròpolis. Finalment, es presenten tres annexos que giren al voltant del tema, un tracta sobre altres dissenys dels cartells que s'han dut a terme en èpoques més contemporànies (des dels anys 60 fins als nostres dies), un altre complementa l'última fase del treball sobre la nostra interpretació personal dels cartells amb altres treballs artístics personals realitzats amb altres tècniques de gravat, i en un darrer annex presentem un disseny digital de la imatge corporativa d'un imaginari cinema Metròpolis. / Roglá Giménez, MDC. (2016). NOSFERATU, EL GABINETE DEL DR. CALIGARI, METRÓPOLIS. Tres películas míticas del expresionismo alemán. Sus carteles: análisis e influencias [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61954

Syftet med denna uppsats är att analysera mansbilden av karaktären Edward i filmen Edward Scissorhands (Tim Burton, 1990). Genom attstudera hans personlighet och egenskaper ur olika perspektiv, som kan uppfattas som både manligt och kvinnligt, har jag försökt att ta reda på vem denna utstickande karaktär är. Med hjälp av genusteorier och jämförelser av tidigare filmatiseringar som Ed Wood (Tim Burton, 1994), Sleepy Hollow (Tim Burton, 1999) och The cabinet of Dr. Caligari (Robert Weine, 1920) har jag även kunnat fördjupa mig i mansbilden av Edward. Jag har dessutom fokuserat kring Tim Burtons säregna filmskapande, men också kring stjärnskapet hos Johnny Depp, skådespelaren som Burton ofta samarbetar med. Edward Scissorhands har visat sig vara en man med både manliga och kvinnliga attribut, vilket gör honom till en icke stereotypisk man som saknar hjältemod och en muskulös kropp. Trots det så tyder inget på att han är mindre man bara för att han har mer eller mindre egenskaper som generellt uppfattas som manliga. Alla människor är olika, och besitterblandade egenskaper som kan tolkas som både maskulint och feminint. Det är just sådana unika personligheter som är intressanta för både Burton och Depp, vilket syns i deras samarbeten kring filmer som tidigare nämnda Ed Wood och Sleepy Hollow. Maskulinitet går aldrig att fastställa, och därmed kan inte heller mansbilden av Edward Scissorhands förklaras som om han har brist på manliga attribut. Han är bara en väldigt unik man som aldrig blev helt färdigställd.

Fondée sur un corpus de huit films allemands réalisés entre 1919 et 1924 (Das Cabinet des Dr. Caligari, Genuine et Raskolnikow de Robert Wiene, Algol de Hans Werckmeister, Von morgens bis mitternachts et Das Haus zum Mond de Karlheinz Martin, Torgus/Verlogene Moral de Hanns Kobe et Das Wachsfigurenkabinett de Paul Leni), cette étude porte sur l'esthétique et la réception du cinéma expressionniste, dont l'étiquette fait aujourd’hui encore l'objet de confusions. Pour identifier des traits constitutifs de son esthétique, trois axes sont envisagés : la réception critique, l'esthétique fantastique et la réflexivité. Le retour à la première phase de la réception repose sur un corpus de 225 documents d'archives majoritairement inédits, principalement extraits de huit revues de cinéma allemandes, et notamment des trois périodiques qui font alors autorité : Der Kinematograph, Lichtbild-Bühne et Film-Kurier. Le recours aux critiques et aux premières théories esthétiques qui précédent les célèbres ouvrages de Siegfried Kracauer et de Lotte Eisner permet d'appréhender l'horizon d'attente de la critique. Dans le contexte du débat sur la valeur artistique du cinéma, l'expressionnisme est perçu comme l’avènement d'un art du cinéma, caractérisé par la volonté des créateurs de faire œuvre d'art, qui s'exprime par l'unité stylistique, la conception des décors et l'opposition au naturalisme. La réception se fait aussi au prisme du fantastique et témoigne à la fois de l'héritage du romantisme et de l'importance du renouveau du fantastique. L'enjeu de l'analyse filmique proposée est de dégager en quoi la tension entre les deux pôles du fantastique est constitutive d'une esthétique des frontières, à l'origine de la structure narrative, de la configuration de l'espace et d'une réflexion ontologique. Enfin, ambition artistique et fantastique se rejoignent dans l'esthétique d'un cinéma qui se prend lui-même pour objet. En recourant à la notion d'écran second, élaborée dans le cadre de l'énonciation cinématographique, l'analyse identifie des formes de mise en scène du regard et de l'expérience cinématographique, dans leur rapport au désir. / Based on a corpus of eight german films made between 1920 and 1924 (Das Cabinet des Dr. Caligari, Genuine and Raskolnikow by Robert Wiene, Algol by Hans Werckmeister, Von morgens bis mitternachts and Das Haus zum Mond by Karlheinz Martin, Torgus/Verlogene Moral by Hanns Kobe and Das Wachsfigurenkabinett by Paul Leni), this thesis investigates the aesthetics and the reception of German expressionist film. Up until today, there is still some confusion over the definition of expressionist cinema. In order to identify constituent characteristics of its aesthetics, three areas of research are explored: the critical reception, the fantastic aesthetics and the self-reflexivity. The analysis of the first period of reception is based on a corpus of 225 mostly unpublished archival documents. These documents come from eight different film periodicals, mainly from the three leading trade journals of the early twenties: Der Kinematograph, Lichtbild-Bühne and Film-Kurier. By focusing on film reviews and on the first theories of aesthetics that preceeded Siegfried Kracauer's and Lotte Eisner's famous works on Weimar cinema, we get a sense of film critics' expectations back when the movies were first released. In the context of the debate about cinema and its artistic value, expressionism was perceived as the advent of film art, caracterised by the deliberate will of its contributors to create art. This ambition expresses itself through stylistic unity, a very distinctive conception of set designs and an opposition to Naturalism. Expressionist film is also perceived through the lense of the fantastic, which shows both the legacy of German romanticism and the importance of the renewal of fantastic literature and film in Germany. The film analysis of the present work aims at showing how the tension between the two poles of the fantastic is a constituent characteristic of the aesthetics of borders that caracterises expressionist film: it accounts for its narrative structure, its configuration of space and the ontologic reflexion it offers. Finally, cinema itself appears to be one of the main topics of these films. This is both the result of the artistic ambition of expressionist filmmakers and the explanation for their predilection for the fantastic: in some respect, films are fantasies, in that they manipulate the spectator and produce illusions. This is why spectatorship plays a major role in expressionist cinema: thanks to the notion of secondary screen, borrowed from the field of filmic enunciation, our analysis identifies characteristic representations of looks and gazes as well as of cinematic experiences, and reveals their relation to human desires.

No description available.