[CA] A la Comunitat Valenciana s’han produït en les últimes dècades un important desenvolupament econòmic simultàniament amb profunds canvis institucionals. Des de la incorporació de Espanya a la Unió Europea, el sector agrari valencià ha incrementat la seva competitivitat, y la economia en el seu conjunt s’ha beneficiat de les elevades inversions baix la protecció de les subvencions europees (Regió Objectiu 1). Aquest canvi a afectat a les polítiques agràries, ambientals e inclús al propi marc legislatiu (descentralització de l’Estat i assumpció de competències exclusives per la Comunitat Valenciana e ingrés en la Unió Europea) però també a les polítiques agràries (Reforma de la PAC, Agenda 2000, etc.) y liberalització dels intercanvis comercials amb països tercers (Organització Mundial del Comerç). Tot açò ha suposat una creixent i diversificada competència per l’ús dels factors de producció escassos (sol, aigua i treball) i, en conseqüència, ha provocat importants i ràpids canvis en el paper que desenvolupa la agricultura en la economia valenciana. La adaptació dels agricultors als nous escenaris ha segut diversa reflectint una gran heterogeneïtat. El anàlisis de les estratègies seguides per els agricultors en resposta als canvis de les polítiques, als mercats i la competència intersectorial per els usos del sol es de gran interès per a comprendre la lògica interna del sistema. El treball que presentem proposa una tipologia dels agricultors de la Comunitat Valenciana establerta d’acord amb les variables que han provocat els majors canvis en l’ús del sol. Per tot açò, hem seleccionat municipis representatius i hem analitzat les estratègies de les categories d’agricultors tipo en els canvis de ús del sol. El anàlisi de les estratègies dels agricultors, les seves pràctiques i actituds, ens han permès conèixer la diversitat real de estratègies dels agricultors que corresponen a diferents actituds i sensibilitats front als usos del sol agrari i el medi ambient. / [ES] En la Comunidad Valenciana se ha producido en las últimas décadas un importante desarrollo económico simultáneo a profundos cambios institucionales. Desde la incorporación de España a la Unión Europea, el sector agrario valenciano ha aumentado su competitividad, y la economía en su conjunto se ha beneficiado de las elevadas inversiones bajo la protección de las subvenciones europeas (Región Objetivo 1). El cambio ha afectado a las políticas agrarias, ambientales e incluso al propio marco legislativo (descentralización del estado y asunción de competencias exclusivas por la Comunidad Valenciana e ingreso en la Unión Europea) pero también a las políticas agrarias (Reforma de la PAC, Agenda 2000, etc.) y liberalización de los intercambios comerciales con países terceros (Organización Mundial del Comercio). Ello ha supuesto una creciente y diversificada competencia por el uso de los factores de producción escasos (suelo, agua y trabajo) y, en consecuencia, ha provocado importantes y rápidos cambios en el papel que desempeña la agricultura en la economía valenciana. La adaptación de los agricultores al nuevo escenario ha sido diversa reflejando una gran heterogeneidad. El análisis de las estrategias seguidas por los agricultores en respuesta a los cambios de las políticas, los mercados y la competencia intersectorial por los usos del suelo es de gran interés para comprender la lógica interna del sistema. El trabajo que presentamos propone una tipología de los agricultores de la Comunidad Valenciana establecida de acuerdo con las variables que han provocado los mayores cambios en el uso el suelo. Por ello, hemos seleccionado municipios representativos y analizado las estrategias de los categorías de agricultores tipo en los cambios de uso del suelo. El análisis de las estrategias de los agricultores, sus prácticas y actitudes, nos ha permitido conocer la diversidad real de estrategias de los agricultores que responden a diferentes actitudes y sensibilidades hacia los usos del suelo agrario y del medio ambiente. / [EN] An outstanding economic development has taken place in the Comunidad Valencia, simultaneously with several deep institutional changes. Since the Spanish entry in the European Community, the agrarian sector of Valencia has increased its competitiveness, and the economy as a whole has profited of the high investments performed under the shelter of the European subsidies (Region Obj. 1) This institutional change has affected the agricultural policies (CAP reform, Agenda 2000, etc.), the environmental policies, and even the actual legislative framework (State decentralisation, assumption of exclusive competences by the Comunidad Valenciana and entry in the European Community), and also the liberalisation of the trade exchanges with Third Countries (WTO). All of the above has given rise to a growing and diversified competition for the scarce means of production (land, water and labour) and, as a consequence, has led to rapid, important changes in the role played by the agriculture in the Valencian economy. The farmers adaptation to the new scenario has been diverse, reflecting a great heterogeneity. The analysis of the strategies followed by farmers as an answer to changes in policies, in markets, and in those issues related to intersectorial competition in land use, has got a notable interest for the understanding of the internal logic of the system. The paper that we present here is comprehended in a wider research project carried out for the JRC (Spatial Impact of Rural Environments EU Policies: A regional Comparative Analysis of Land Use Changes. Ispra 2001), in which we propose a typology of the Mediterranean agricultures in the Comunidad Valenciana, according to the most important variables affecting land use changes. Thus, we are able to select a few representative municipalities for each category, in which we carry out an analysis of the strategies adopted by several categories of farmers as an answer to changes in the independent variable. The analysis of the farmers opinions, their practices and their attitudes, allows for checking the existence of a real diversity of strategies between farmers, that may correspond to different attitudes and sensitivities towards the land and environment management. / Calafat Marzal, MC. (2004). Contribución al estudio de los cambios de uso del suelo en la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/135294

L'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats d'Antic Règim. Però, els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Aquestes haurien estat dues de les fórmules seguides per les famílies menestrals a fi de preservar un patrimoni força eteri en un marc econòmic ple d'incerteses i serien les responsables de la imatge de societats estàtiques o poc mòbils. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals d'un centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX. / La organización del trabajo artesanal de las sociedades preindustriales en gremios o cofradías de oficio parecía reforzar las tesis que postulaban la rigidez y la inmovilidad de las sociedades de Antiguo Régimen. Pero, los pocos trabajos sobre las estrategias familiares seguidas por las familias menestrales basados en Cataluña, han apuntado como la transmisión intergeneracional del oficio y las estrategias matrimoniales dirigidas a casarse con miembros del mismo entorno profesional, quizá no se daban tan extensiblemente como siempre había subrayado la historiografía. Éstas habrían estado dos de las fórmulas seguidas por las familias menestrales para preservar un patrimonio bastante etéreo en un marco económico lleno de incertidumbre y serian las responsables de la imagen de sociedades estáticas o poco móviles. Responder a estas dos preguntas es el punto de partida de este estudio. Para ello, se han analizado las estrategias familiares de los menestrales de un centro urbano catalán, Mataró, entre los siglos XVII y XIX. / The organization of the home-produced work in pre-industrial societies in guilds or brotherhoods seemed to reassert the thesis which postulates the rigidity and immovability of societies during the Old Regime. But the few jobs done in Catalonia about the familiar strategies adopted by artisans, have pointed out that the intergenerational transmission of professions and marriage strategies in order to get married to members from the same professional area was not as usual as the historiography had shown. These strategies had been two of the ways followed by families of artisans in order to preserve an ethereal patrimony in an economical setting full of uncertainties, and they would be the responsible of the static and immovable societies. The aim of this study is to answer these two questions. In order to do so, familiar strategies of artisans from Mataró, an urban Catalan settlement during the XVIIth-XIXth centuries, have been analysed.