El sobrepès en la infància s’ha convertit en un problema de salut pública ja que està relacionat amb importants comorbiditats mèdiques i cada cop nens més petits tenen sobrepès. Objectius: Examinar de manera transversal i longitudinal les associacions entre problemes de conducta i el sobrepès, i identificar els factors de risc pel sobrepès. Mètode: Una mostra comunitària de n=622 nens de 3 anys va ser seguida fins als 5 anys, registrant anualment l’altura, el pes i la psicopatologia. Els següents instruments van ser administrats als pares: el Qüestionari de Fortaleses i Dificultats, l’Entrevista Diagnostica per Nens i Adolescents i l’Entrevista de Factors de Risc. L’anàlisi del pes i l’altura va considerar l’índex de massa corporal (IMC) i el sobrepès definit segons els estàndards de l’Organització Mundial de la Salut. Els anàlisis estadístics van incloure els models generals lineals i regressions binaries logístiques. Resultats: Els nens que tenien sobrepès i un IMC més elevat, tenien més risc de tenir problemes amb els companys i símptomes del trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’anàlisi longitudinal va mostrar que un major IMC als 3 anys era predictiu de puntuacions més elevades en la dimensió problemes amb els companys als 4 i 5 anys i majors puntuacions en la dimensió d’hiperactivitat i TDAH als 4 anys. Addicionalment, els resultats van mostrar dos factors de risc pel sobrepès i l’IMC en l’etapa preescolar: nivell socioeconòmic baix i major pes al néixer. Conclusions: Aquest estudi és el primer, que usant un instrument psicològic de diagnòstic, mostra una relació entre el IMC/sobrepès i el TDAH en preescolars. Els nens que tenen sobrepès, ja des de ben petits, podrien beneficiar-se del cribratge per problemes de conducta i problemes de relació amb els companys. A més, la identificació en una etapa primerenca dels nens amb un major risc de tenir sobrepès ofereix el potencial per l’elaboració de programes de prevenció de sobrepès. / Childhood overweight is a public health concern that poses serious threats to children’s health and is being found at ever younger ages. Objectives: To examine cross-sectional and longitudinal associations between behavioral problems and weight status, and to identify risk factors in early life for overweight in preschoolers. Methods: A community sample of n=622 three-year-olds was followed until the age of 5, their height and weight and psychopathology were registered annually. The Strengths and Difficulties Questionnaire, the Diagnostic Interview for Children and Adolescents, and the Schedule of Risk Factors were administered to their parents. Weight status considered body mass index (BMI) and overweight status defined by World Health Organization standards. Statistical analysis included general linear models and binary logistic regressions. Results: Children who were overweight and had a higher BMI were at increased risk of having peer problems and attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) symptoms. Prospective analyses showed that a higher BMI at the age of 3 years was predictive of higher scores in the peer problems dimension at ages 4 and 5 years and higher scores in the hyperactivity dimension and ADHD symptoms at the age of 4 years. Furthermore, two strong risk factors for overweight and a higher z-BMI in the preschool years were a family’s low socioeconomic status and high birth-weight. Conclusions: This is the first study using a psychological diagnostic-based instrument that shows a relationship between weight status and ADHD symptoms in preschoolers. Overweight children might benefit from screening for behavioral disorders and peer relationship problems. Moreover, identification in early life of groups of children at higher risk of becoming overweight offers the potential for early prevention programs.

Este estudio busca investigar y analizar cómo piensan y actuan entrenadores de proyectos sociales brasileños con respecto a la enseñanza de competencias de vida a jóvenes que viven en áreas de riesgo de exclusión social. Entrevistamos a seis entrenadores de fútbol y otros deportes de distintas clases de proyectos de educación por el deporte. Se implementó un análisis cualitativo identificando y organizando Meaning Units, que resultó en la creación de cuatro grandes dimensiones: Trabajo en Equipo, Disciplina, Actuación y Vínculo, y Educación Integral; formadas por 28 categorías que reflejan las filosofías y prácticas de los educadores. Los resultados indican que todos los entrenadores entrevistados tienen un perfil análogo al “modelo de entrenamiento de competencias de vida” de Gould, Collins, Lauer y Chung (2007) que utilizan estrategias para la enseñanza de competencias de vida, como por ejemplo fomentar la autonomía, estimular el esfuerzo y dar feedback, aunque carecen de un planteamiento sistemático y tiene recursos precarios para llevar a cabo dicho modelo. / This study aims to investigate and analyze how coaches of Brazilian social projects think and act when teaching life skills to young people who live in areas of social risk. We interviewed six coaches of both football and other sports about different types of educational projects delivered through sport education. A qualitative analysis was developed through the identification of Meaning Units resulting in the creation of four large dimensions: Teamwork, Discipline, Performance and Bonding, and Integral Education, composing of 28 categories which reflect the philosophies and practices of these educators. The results show that all coaches that participated in this study have a similar profile "coaching life skills model" Gould, Collins, Lauer & Chung (2007) using strategies for teaching life skills, such as fostering autonomy, stimulate the effort and give feedback, but lack a systematic approach and has weak resources to carry out this model.

OBJECTIUSObjectiu general és la creació d'una escala per la predicció de les conductes de risc que es pugui utilitzar en l'àmbit de la consultaObjectius específics: A) estudiar les associacions entre les conductes de risc (consum de drogues, sexualitat de risc, i seguretat viària); B) identificar factors personals, familiars i escolars que influeixen en la presa de conductes de risc a l'adolescència en una mostra d'adolescents escolaritzats; i C) analitzar la capacitat predictiva de l'escala en les mostres d'adolescents escolaritzats de Barcelona de 1993 i 1999.MATERIAL I MÈTODESS'ha fet servir les dades de l'Enquesta de Salut als Adolescents de la Ciutat de Barcelona 1993. Les variables conductuals són 10 agrupades en tres grans grups: consum de drogues, conducta sexual i seguretat viària. Les variables independents són de tipus personal, familiar i escolar. Per l'anàlisi bivariada, que s'ha fet separadament per gènere, s'ha creuat cadascuna de les 10 variables conductuals entre elles i posteriorment amb cadascuna de les variables independents. S'han calculat els estadístics Xi-quadrat i Odds Ratio (OR) per les variables qualitatives i la t de Student per les variables quantitatives. Totes les variables independents significativament associades amb 5 o més de les variables conductuals en els nois i en les noies han estat introduïdes en una anàlisi multivariada per detectar almenys una conducta de risc. Aquelles variables que es mantenen significatives i compleixen els criteris establerts conformen l'escala. Posteriorment, l'escala s'aplica als resultats de l'Enquesta de Salut als Adolescents Escolaritzats de Barcelona 1999 per confirmar la seva capacitat predictiva. RESULTATSLes deu variables conductuals estan significativament associades entre elles, amb l'excepció del fet de no portar sempre el cinturó de seguretat que no s'associa amb el consum de tabac, alcohol o altres drogues en les noies ni amb els consum de cannabis i altres drogues en els nois. Pel que fa a les variables independents, a més de l'edat i el sexe, hi ha 15 variables que s'associen amb la majoria de les variables conductuals. D'aquestes, només vuit (edat, religiositat, hàbit tabàquic de la mare, consum d'alcohol del pare, relació amb els pares, relació amb l'escola, notes mitjanes, relació amb els mestres) es mantenen significatives en l'anàlisi multivariada. Dues d'aquestes variables (hàbit tabàquic de la mare i consum d'alcohol del pare) han estat finalment excloses perquè depenen de la quantitat consumida. Repetint l'anàlisi multivariada sense elles, no s'observen diferències. Les cinc variables finalment incloses en l'escala reben una puntuació de 0 si son protectores (alt nivell de religiositat, bona relació amb els pares, agrada anar a l'escola, notes mitjanes d'aprovat o més, bona relació amb els mestres) i de 1 en cas contrari, el que dona una puntuació entre 0 i 5. Mitjançant una corba ROC, el millor punt de tall per detectar almenys una conducta de risc és quan la puntuació és >1. Aplicant l'escala als resultats de l'enquesta de 1993, trobem que aquells adolescents que presenten una puntuació >1 tenen significativament més probabilitats de prendre qualsevol de les 10 conductes de risc. Quan ho estratifiquem per edats, totes les variables són significatives pels més joves (14-16 anys), però pels més grans (17-19 anys) no són significatives les dues variables relacionades amb la sexualitat. Quan apliquem l'escala a l'enquesta de 1999, es manté significativa per a totes les variables conductuals menys no portar sempre el cinturó. El mateix succeeix quan ho estratifiquem per edats, però pels més joves tampoc no és significativa per haver conduït intoxicat ni per haver tingut relacions sexuals coitals.CONCLUSIONSLes conductes de risc estan altament relacionades entre elles.Hi ha factors personals, familiars i escolars que estan relacionats amb la presa de conductes de risc.L'escala és senzilla d'aplicar i d'avaluar i permet detectar aquells adolescents que prenen almenys una conducta de risc.L'escala és sobretot un bon predictor del consum de drogues.L'escala permet detectar millor les possibles conductes de risc en els adolescents més joves (14-16 anys).Atès que hi ha una forta associació entre les conductes de risc, encara que l'escala serveixi principalment per la detecció del consum de drogues, també ens està indicant, ni que sigui de manera indirecta, que poden haver-hi altres conductes nocives per a la salut que cal explorar. / PURPOSEThe main purpose is to create a scale to predict risky behaviors that can be used in clinic.Specific objectives are: A) to study the association between risky behaviors (drug use, risk sex and vehicle-related behavior); B) to identify personal, family and school-related factors that influence risk taking among a sample of school-aged adolescents; and C) to analyze the predictive capacity of the scale in the samples of school-aged adolescents of Barcelona of 1993 and 1999.MATERIAL AND METHODSData were drawn from the Barcelona Adolescent Health Survey 1993. There are 10 behavioral variables divided in 3 groups: drug use, sexual risk, and vehicle-related behavior. Independent variables are personal, family and school-related. Bivariate analysis, performed separately by gender, crossed behavioral variables between them and with each independent variable. Chi-square and odds ratio were used to compare qualitative variables and Student's t for quantitative variables. All independent variables statistically significant for 5 or more behavioral variables among boys and among girls were included in a multivariate analysis to detect at least one risky behavior. Statistically significant variables were included in the scale. Afterwards, the scale is applied to the Barcelona Adolescent Health Survey 1999 to confirm its predictive capacity.RESULTSAll the behavioral variables are significantly associated between them, with the exception of not always using the seat-belt that is not significant for tobacco, alcohol or other illegal drugs use among girls nor with cannabis and other illegal drugs use among boys. Fifteen independent variables, plus gender and age are significant for most behavioral variables. Of those, only 8 (age, religiosity, mother' smoking, father's drinking, relationship with parents, relationship with school, grades, relationship with teachers) are significant in the multivariate analysis. Two of these variables (mother' smoking, father's drinking) were not included because they depend on the quantity used. Redoing the multivariate analysis without them no differences were found. The five variables finally included in the scale score 0 if they are protective (high religiosity, good relationship with parents, likes going to school, above mean grade average, good relationship with teachers) and score 1 when risky, giving a final score ranging from 0 to 5. Through ROC curve, the best cut-off point to detect at least one risky behavior is a score over 1. Applying the scale to the 1993 survey, all adolescents with a score >1 are significantly more likely to take any of the 10 risky behaviors. When stratifying by age, all variables are significant for the younger ones (14-16 years), but for the older group (17-19 years) the two risk sex variables are not significant. In applying the scale to the 1999 survey, it is significant for all the variables with the exception of not always using a seat belt. The same is true when we stratify by age, but for the younger group having had sexual intercourse and having driven while intoxicated were not significant.CONCLUSIONSRisky behaviors are significantly linked between them.There are personal, family, and school-related behaviors related to risk taking behaviors.The scale is easy to use and assess and permits to detect those adolescents that take at least one risky behavior.The scale is mainly a good predictor of drug use.The scale works better to detect risk behaviors among younger adolescents (14-16 years).Since there is an association between risk behaviors, even though the scale is more useful to detect drug use, it also indicates, even indirectly, that other risk-taking behaviors that need to be explored may be present.

Objetivo. Conocer la prevalencia y los tipos del Virus de papiloma humano (VPH) y evaluar la magnitud de la asociación entre la presencia del VPH y otros cofactores y las lesiones intraepiteliales escamosas de bajo y alto grado (LIEBG y LIEAG) y cáncer invasor en mujeres VPH positivas de Morelos. Material y métodos. Estudio transversal de base poblacional realizado entre 1997 y 1999. Se definió como caso todas aquellas mujeres VPH positivas que presentaran LIEBG y LIEAG/cáncer invasor, diagnosticados por medio de citología cervical, colposcopía y confirmados a través de histopatología. El grupo de comparación fueron mujeres VPH positivas sin lesión cervical. Se colectaron células endo y exocervicales utilizando citobrush y se utilizo utilizó un ensayo de tirillas de nylon ( Strip assay) empleando un formato de hibridación reversa. Resultados. Se estudiaron un total de 246 mujeres VPH positivas, 24 diferentes tipos del VPH fueron identificados siendo los tipos más frecuentes el 16, 18, 31 y 33. La prevalencia del VPH 16 en mujeres con LIEAG y cáncer invasor fue del 53.6%. El riesgo de presentar LIEAG/CC es treinta y siete veces mayor LIEAG/CC (RM= 37.8 IC 17.1-83.5) si se tiene una infección con un VPH de alto riesgo. Posibles cofactores además del VPH serian la multiparidad y 2 o más parejas sexuales. Conclusiones. En las mujeres de Morelos, el factor más fuertemente asociado con el desarrollo de LIEAG y cáncer cervical invasor es la infección por virus del papiloma humano de alto riesgo ( especialmente el VPH 16). / Objetive: To know the prevalence and the types of the Human papilloma viruses being (HPV) and to evaluate the magnitude of the association between the presence of the HPV and other cofactors and the injuries intraepiteliales scaly of low and high degree (LIEBG and LIEAG) and invading cancer in women positive HPV. Material and methods. Transversal study of population base realized between(among) 1997 and 1999. It was defined as a case all those women positive VPH who were presenting LIEBG and invading LIEAG/cancer, diagnosed by means of cervical screening, colposcopy and confirmees across histopathology. The group of comparison they were women positive VPH without cervical injury. Cells were collected endo and exocervicales using citobrush and I use a Strip assay. They were studied a total of 246 women VPH positive, 24 different types of the VPH were identifying being the most frequent types the 16, 18, 31 and 33. The prevalence of the VPH 16 in women with LIEAG and invading cancer was of the 53.6%. The risk to present LIEAG/CC is thirty-seven times greater LIEAG/CC (RM = 37.8 IC 17.1-83.5) if has an infection with a VPH of high risk. Possible cofactors besides the VPH be the multiparidad and 2 or more sexual couples. Conclusions. In the women of the most hardly associated factor with the development of LIEAG and invading cervical cancer is the infection by virus of the HPV of high risk (especially the HPV 16).

L'Autoestimulació Elèctrica Intracranial (AEIC) del feix prosencefàlic medial facilita l'adquisició i posterior retenció d'un aprenentatge quan és administrada immediatament després de l'entrenament. Aquest efecte és especialment potent en rates que parteixen de baixos nivells d'aprenentatge, i es creu que és degut a un efecte activador general de l'AEIC sobre diferents estructures encefàliques.Es va decidir estudiar els efectes del tractament d'AEIC post-entrenament sobre l'adquisició i la retenció d'un condicionament d'evitació activa de dos sentits en rates velles (16-17 mesos), i sobre l'adquisició i retenció d'una tasca de memòria declarativa dependent de l'hipocamp (alternança en laberint en T) en rates joves (3 mesos).Per assolir aquests objectius es van realitzar dos experiments amb rates albines de la soca Wistar. En el primer treball vam observar com el tractament d'AEIC post-entrenament va facilitar l'adquisició del condicionament d'evitació activa de dos sentits, sense afectar sobre la retenció a llarg termini. Aquests resultats demostren que els animals vells, que generalment parteixen de baixos nivells d'aprenentatge, mantenen els mecanismes de plasticitat necessaris perquè es faciliti l'adquisició d'aquest condicionament, encara que possiblement de manera menys eficaç que en els animals joves, el que planteja la necessitat de desenvolupar un model de tractament amb AEIC que sigui igual d'efectiu pels diferents grups d'edat.En el segon treball vam constatar un efecte facilitador del tractament d'AEIC post-entrenament sobre l'expressió flexible d'una memòria declarativa, una característica essencial dels aprenentatges que depenen d'aquest sistema de memòria. Aquests efectes no es van observar en la retenció a llarg termini, indicant un efecte específic sobre la fase de consolidació de la informació entre sessions d'aprenentatge.Aquestes dades mostren com els efectes facilitadors del tractament d'AEIC post-entrenament poden ser generalitzar a dues situacions prèviament no estudiades d'alt interès per a l'estudi i desenvolupament de tractaments compensadors dels trastorns de la memòria, com són l'envelliment i les tasques de memòria declarativa. / Intracranial self-stimulation (ICSS) of the medial forebrain bundle improves learning acquisition and subsequent retention when administered immediately after training. This effect is particulary marked in rats with low initial learning levels, and this is thought to be due to a general arousing effect on different structures of the brain.We decided to study post-training ICSS effects on acquisition and retention of a two-way active avoidance conditioning in aged rats (16-17 months), and on acquisition and retention of a hippocampus-dependent declarative memory task (delayed alternation in a T-maze) in young rats (3 months).We conducted two experiments with albino rats of the Wistar strain. In the first, we observed a facilitatory effect of post-training ICSS on the acquisition of the two-way active avoidance conditioning, and no effect on long-term retention. These results show that aged animals, which generally show poor initial learning levels, do maintain the necessary plastic mechanisms for facilitating acquisition of this conditioning, although probably in a less efficient way than young rats, raising the need for developing a model of ICSS equally effective in young and old rats.In the second experiment, we observed a facilitatory effect of post-training ICSS on the flexible expression of declarative memory, which is the hallmark of the learning tasks that depend on this memory system. These effects were not observed in the retention session, suggesting a specific effect on the consolidation phase between learning sessions.This data generalize the facilitatory effects of post-training ICSS to two conditions, never tested before, of high interest for the study and development of compensating treatments for memory disorders, such as aging and declarative memory.

La neuropatologia degenerativa inclou un grup de malalties que cursen amb la degeneració progresiva del teixit nerviós tant en animals com en persones, i causant una pèrdua neuronal i una reacció glial, majoritàriament astrocítica en el Sistema Nerviós Central. La distribució d'aquestes lesions degeneratives acostuma a ser focal o multifocal.En neuropatologia veterinària existeixen múltiples malalties neurodegeneratives que afecten a diferents espècies animals. En la present tesi s'estudien quatre malalties degeneratives que afecten a l'espècie canina, l'equina, l'ovina i la bovina. Les malalties són: la distròfia neuroaxonal canina i l'envelliment en el gos, la mieloencefalopatia degenerativa equina, l'atròfia muscular espinal en vedells i l'scrapie en un model experimental murí. Es creu que la pèrdua neuronal pot ser causada o pot causar una disminució o una alteració en la sinapsi o transmisió nerviosa. Per això en aquesta tesi es pretén investigar si existeix alteració de la sinapsi i si la pèrdua neuronal present en les malalties neurodegeneratives animals és deguda a mort neuronal apoptòtica. Alhora es pretén que els resultats obtinguts puguin encaminar la recerca en neuropatologia veterinaria cap a la creació de nous models animals que poden ser de gran utilitat pel millor coneixement dels processos neurodegeneratius que afecten actualment a l'espècie humana. / Degenerative neuropathology brings together all animal and human disorders in which the nervous tissue has features of neurodegneration such as neuronal loss and gliosis, preferently astrocytosis. The distribution of the lesions is usually focal or multifocal.In veterinary science, there are several neurodegenerative diseases that affected diferent animal species. This thesis is based on four animal diseases present in the canine, the equine, the ovine, and the bovine specie. The diseases are as follows: neuroaxonal dystrophy and aging in the canine specie, the equine degenerative myeloencephalopathy, the bovine spinal muscular atrophy, and the scrapie in an experimental murine model. Several recent studies describes a relation between the neuronal cell death and the synapse. It is thought that abnormalities at the synapse might let neurons to die.The aim of this thesis is to investigate if synapses are altered in the previous mentioned animal disorders, and if cell loss is due to apoptosis.Moreover, it is also our interest that results obtained in this thesis may give possible insights to the creation of new animal models and contribute its human counterparts.

El cáncer de próstata es una neoplasia frecuente con una incidencia en aumento. La etiología es desconocida pero existen factores de riesgo de carcinogénesis, entre los que destacan la edad avanzada, la etnia negra y la latitud elevada. El diagnóstico se realiza mediante la determinación del antígeno prostático específico (PSA) y el tacto rectal para indicar una biopsia prostática transrectal. Diversos estudios epidemiológicos han analizado la relación entre la vitamina D3 y el cáncer de próstata. La hipótesis de trabajo es que la disminución de la concentración sérica de 25-hidroxivitamina D3 (25-OHD3) y la elevación de los valores de parathormona (PTH) se relacionan con el riesgo de padecer cáncer de próstata y con su agresividad tumoral. Los objetivos son analizar la relación entre los valores plasmáticos de 25-OHD3 y PTH con el riesgo de desarrollar cáncer de próstata y con su agresividad tumoral. Para ello, se realiza un estudio epidemiológico analítico no experimental que consta de 479 pacientes a los que se les realiza una biopsia de próstata. Se clasifican los pacientes en 262 controles y 217 casos, que se clasifican en función de los criterios de d’Amico en relación a la agresividad tumoral. Se realizan las determinaciones plasmáticas en ambos grupos y se realiza el análisis estadístico correspondiente. Los resultados no objetivan diferencias significativas en las concentraciones plasmáticas de 25-OHD3 y PTH en relación con el diagnóstico de cáncer de próstata. Tampoco se detectan diferencias significativas en los valores de ambas hormonas al analizar la agresividad tumoral. Así, no hemos evidenciado en la población estudiada una relación significativa entre los valores séricos de 25-OHD3 y PTH con el riesgo de ser diagnosticado de cáncer de próstata ni tampoco con la agresividad tumoral de los cánceres detectados. / Prostate cancer is a frequent malignant tumour. The incidence is higher than years ago. The etiology is unknown but there are risk factors for prostatic carcinogenesis such as age, race and latitude. Patients were diagnosed by prostate biopsy using serum prostate specific antigen (PSA) determination and digital rectal exam. Many epidemiological studies have analyzed the relation between serum vitamin D3 concentrations and prostate cancer risk. Our hypothesis is that low serum 25-hydroxyvitamin D3 (25-OHD3) levels and high serum parathyroid hormone (PTH) concentrations are in relation to subsequent development of prostate cancer and tumoral aggressiveness. Our objectives are analyzed the relation between serum 25-OHD3 and PTH with prostate cancer risk and tumoral aggressiveness. For that reason, we performed an epidemiological analytical non experimental study with 479 patients to whom were performed a prostate biopsy. There are 262 controls and 217 cases. Of the 217 prostate cancer cases, they were classified by d’Amico criteria. The results examine no statistically association between serum 25-OHD3 and PTH in relation with prostate cancer. Neither there are significant association between serum 25-OHD3 and PTH and prostate aggressiveness. As a conclusion, in our study we have not seen a significant association between serum levels of 25-OHD3 and PTH and prostate cancer risk either prostate aggressiveness.

Las enfermedades cardiovasculares, subgrupo de enfermedades crónicas no trasmisibles, constituyen un importante problema de salud pública, no solo por su magnitud, reflejada en el primer lugar que ocupan entre las causas de morbi-mortalidad en el mundo, sino por su elevado poder discapacitante. Según la OMS cada año mueren más personas por esta causa que por otra. Se calcula que en 2005 murieron por esta causa 17,5 millones de personas, lo cual representa un 30% de todas las muertes registradas en el mundo; 7,6 millones de esas muertes se debieron a la cardiopatía coronaria, y 5,7 millones a los AVC. Las causas más importantes de las enfermedades cardiovasculares son los factores de riesgo. El objetivo de este estudio es cuantificar la prevalencia de los factores de riesgo cardiovascular, en el año 2008, en la población urbana del estado Lara, Venezuela. La población objetivo de este estudio esta constituida por residentes del área urbana del estado Lara, Venezuela, con 15 o más años de edad. El muestreo realizado se asocia a un diseño complejo, en cuatro etapas por conglomerados dado que se agrupan unidades urbanas en una mayor, que combina la selección aleatoria simple y sistemática de las unidades sin reemplazo. Resultado: Del total de individuos seleccionados para encuestar fueron 1675, de los cuales se entrevistó a 1294. Las prevalencias estimadas de los diferentes factores de riesgos para las enfermedades cardiovasculares fueron: El sedentarismo resultó ser la más alta prevalencia (47,6%), siendo mayor en las mujeres que en los hombres, seguida de la hipertensión, una de cada tres personas son hipertensas siendo esta mayor en hombres que en las mujeres, así como la diabetes resultó ser la menor prevalencia (5%), una de cada cinco personas presentan el factor de riesgo de tabaquismo y/o obesidad, siendo en ambas mayor en hombres que en las mujeres y una de cada seis personas tienen el colesterol alto, sin diferencia importante por sexo. Conclusiones: La prevalencia de hipertensión arterial, la obesidad y el sedentarismo en la población urbana de 15 o más años de edad se puede considerar alta. Las personas entrevistadas manifestaron conocer bien las consecuencias que genera la presión arterial elevada. Los resultados encontrados en relación a la prevalencia de angina de pecho, sugieren que en el grupo de edad 25 a 44 años existen diferencias entre hombres y mujeres, mientras que en el grupo de 45 a 74 años, no. / Cardiovascular diseases, which form a subgroup of non-transmisible chronic diseases, constitue a key problem of public health, not only in its magnitude, as manifested in the fact that they are the primary cause of morbimortality in the world, but also for its high disability power. According to the WHO, every year more people die of this cause than of any other. It was calculated that in 2005, 17.5 million people died of this cause, which represented 30% of all deaths registered in the world; 7.6 million of these deaths were due to coronary cardiopathies, and 5.7 million were affected by some AVC. The most important causes of cardiovascular diseases are risk factors.The main objective is to quantify the prevalence of cardiovascular risk factors, in 2008, among the urban population at Lara’s state in Venezuela. The purpose of this study is an analysis of a group of people aged above 15 years in the urban area of Lara’s state in Venezuela. The sampling is associated with a complex design of analysis divided into four phases for a conglomerate of population that belong to a bigger unit of population, the one combine the simple aleatory and systemic selection of the units without replacement. Results: The total number of people chosen for the survey was 1675, of which 1294 were interviewed. The results of estimated prevalence of the different risk factors for cardiovascular desease were: firstly, a sedentary lifestyle had the highest prevalence (47.6 %), this percentage was higher among women than men; the second highest prevalence was hypertension, where one above three persons had hypertension, this proportion being higher among women than in men; thirdly, diabetes had the least prevalence (5%); the last group there were smokers and/or obese people, where in both was higher among men than in women. In this last group, one of every six persons showed a higher cholesterol, independently of sex gender. Conclusions:The prevalence of high blood pressure, obesity and a sedentary lifestyle can be considered as higher in the urban population over the age of 15 years. The interviewed individuals showed well enough to know the consequences generated by a high blood pressure. The results found in relation to the prevalence of angina pectoris suggest that in the age group 25 - 44 years old there are differences between men and women, whereas in the group between 45-74 years, there were no gender differences.

La presente investigación busca profundizar en cómo los hombres que participaron en el grupo de apoyo online estudiado viven la experiencia de ser padres por primera vez, pregunta que guía la presente investigación. Su objetivo general es comprender la experiencia psicocultural de la transición a la paternidad que expresan los hombres que la atraviesan por primera vez, a través de su participación en un grupo de apoyo online. Este objetivo general se concreta en tres objetivos específicos: (a) Conocer los significados de la transición a la paternidad a través del análisis de las narrativas personales expresadas por los participantes, siguiendo los lineamientos del análisis narrativo temático de Riessman; (b) Reconstruir las narrativas culturales asociadas a los significados de la transición a la paternidad expresados en el grupo de apoyo estudiado; y (c) Extraer las metanarrativas culturales que mejor expresan los aspectos transversales de las narrativas reconstruidas, teniendo en cuenta los referentes teóricos pertinentes. A nivel epistemológico se enmarca dentro del paradigma interpretativo y se utiliza como enfoque de análisis al enfoque psicocultural, utilizando como base los planteamientos de Bruner. A nivel metodológico se utiliza como estrategia de análisis la investigación narrativa y como tipo de análisis de datos el análisis narrativo guiado por una perspectiva teórica. Específicamente, se utiliza el análisis narrativo temático propuesto por Riessman. Durante el proceso de análisis se han reconstruido once narrativas culturales teniendo en cuenta tanto las secuencias intranarrativas como las internarrativas y utilizando tres niveles de análisis que iban del menor al mayor nivel de abstracción (evento o suceso, vivencia relacionada con ese evento o suceso y reconstrucción de las narrativas culturales asociadas con esas vivencias). Además, se han reconstruido tres metanarrativas culturales a través de la identificación de tres líneas argumentales transversales que se relacionaron con los referentes teóricos pertinentes, tanto los referenciados en el Marco Teórico de la presente investigación como otros que fue necesario buscar especialmente para poder discutir y explicar mejor estos hallazgos. Estas tres metanarrativas culturales reflejan tres voces diferentes pero complementarias entre sí, las cuales permiten comprender aún con mayor profundidad la experiencia psicocultural de estos hombres durante su primera transición a la paternidad y complementar la información aportada por las once narrativas encontradas durante la fase anterior del análisis. Se incluye un apartado sobre las implicaciones prácticas de estos hallazgos con información que puede ser útil, tanto a los padres primerizos y futuros padres interesados en obtener información que les ayude a facilitar su primera transición a la paternidad, como a profesionales que deseen diseñar programas de intervención o programas formativos dirigidos a ayudar a los hombres a enfrentar mejor esta transición o para diseñar otros tipos de recursos y actividades para padres primerizos como guías, libros de divulgación, seminarios, talleres, páginas webs, blogs o foros de discusión. Se resaltan algunos aspectos claves relacionados con preocupaciones y retos que deben enfrentar estos padres a nivel personal, pero también algunos que tocan la esfera de la pareja, de la vida social y de la vida laboral. Se incluyen también las limitaciones y fortalezas de la presente investigación y recomendaciones para futuras investigaciones. / This research delves into how men who participated in the online support group under study live the experience of being first-time fathers, this question guides this research. The general objective is to understand the psychocultural experience of first-time fathers, as expressed by their online support group posts. The three specific objectives are: (a) Learn meanings of transitioning to fatherhood for the first time using Riessman’s thematic narrative analysis on personal narratives; (b) Rebuild the cultural narratives associated with those meanings; (c) Extract the common cultural metanarratives among those cultural narratives and relate them to relevant theoretical references. The epistemology is defined by the interpretative paradigm using the psychocultural approach as the analytical approach, based on the ideas of Bruner. The methodology includes narrative research as the analytical strategy and the thematic narrative analysis proposed by Riessman as the data analysis approach. During the analysis process, eleven cultural narratives were reconstructed considering intra & inter narrative sequences and using three analysis levels of abstraction: event/occurrence, experience related to that event/occurrence, and reconstruction of cultural narratives associated with those experiences. Additionally, three metacultural narratives were reconstructed from three transverse storylines related to relevant theoretical references: those in the theoretical framework of this research and additional ones that better discuss and explain these findings. These metacultural narratives reflect three different but complementary voices that provide a deeper understanding of the psychocultural experience of being first-time fathers and complement the information provided by the eleven narratives found during the previous,analysis phase. A section is dedicated to practical implications of these findings with content that could be useful to first-time or expectant fathers looking for information about the first transition to fatherhood, and to professionals interested in designing interventional or educational programs, guides, books, seminars, workshops, websites, blogs, or discussion forums to help men deal better with their first transition to fatherhood. This section highlights key concerns and challenges faced by these fathers at a personal level, as part of a couple, and in their social and work life. Other sections include the limitations and strengths of this research and recommendations for future research.

La infertilitat és un problema que cada cop és més comú en la població actual. S’ha definit que la meitat dels casos de la infertilitat es deu a un factor masculí, no obstant, la gran majoria segueix sent d’etiologia desconeguda. Els grans objectius d’aquesta tesi es poden dividir en dos camps: (i) la cerca de factors genètics que puguin ser causa de la infertilitat masculina i (ii) la cerca de nous factors, com els RNAs i miRNAs, que puguin aclarir la patogenicitat de tipus determinats de infertilitat i el seu futur ús com a biomarcadors de la fertilitat. Vam utilitzar tres estratègies per identificar possibles gens candidats pel seu estudi mutacional: transcriptòmica diferencial, proteòmica diferencial i recerca bibliogràfica dels seus corresponents ratolins genoanul•lats. Els gens seleccionats van ser: (i) Protamina 1 (PRM1) i Protamina 2 (PRM2) (ii) Heat schock protein 2 (HSPA2) (iii) Subunitat 1 de la prohibitina (PHB1), (iv) Bromodomain testis specific (BRDT), (v) Bromodomain containing 2 (BRD2). Podem dividir els gens candidats seleccionats en dos tipus: (i) Gens candidats que la seva deleció en animals únicament comporten fallides en la fertilitat (PRM1, PRM2, HSPA2 i BRDT) i (ii) gens que els seus genoanul•lats presenten mort embrionària (PHB1 i BRD2). Els nostres resultats dels estudis mutacionals realitzats ens mostren que l’existència de variants potencialment patogèniques i d’alta penetrància són una causa infreqüent de la infertilitat masculina. Els nostres resultats van en concordança amb els resultats del primer estudi genome-wide en pacients azoospèrmics i oligozoospèrmics severs. Per tant, podem concloure que la infertilitat masculina possiblement sigui similar a la majoria de malalties complexes, degudes a un problema multigènic/multifactorial, on cap SNP sembla ser responsable d’una proporció considerable de casos d’infertilitat masculina idiopàtica. Per tant, cada variant rara que s’ha descrit pot tenir un petit efecte en el fenotip, però és el conjunt possiblement unit a l’ambient el que resulta en la infertilitat. Per tant, es necessita de més estudis en un nombre molt mes gran de individus, possiblement fent servir una estratègia de seqüenciació completa del genoma, per determinar els backgrounds genètics, possibles interaccions o efecte additiu entre variants i així començar a identificar les combinacions de factors responsables de la infertilitat masculina. Per altra banda tot i que l’avaluació dels paràmetres seminals és útil en el diagnosis de la infertilitat masculina té importants limitacions ja que no sempre bons paràmetres seminals són indicatius de un bon potencial de fertilitat. Per tant és necessari trobar marcadors addicionals que ens donin informació del potencial de fertilització de l’espermatozoide. S’ha descrit que l’espermatozoide humà madur conté RNA . Essencialment, hi ha dues hipòtesis que explicarien la presència de RNA en l’espermatozoide. Una és que podrien tenir una funció en la expressió de gens durant la embriogènesis primerenca. L’altra és que aquests RNA poden ser romanents de l’espermatogènesi però tot i aixo podrien ser útils com a marcadors de l’estat de fertilitat i per avaluar els esdeveniments passats que han ocorregut durant l’espermatogènesi. En aquest treball hem detectat en pacients astenozoospèrmics diversos RNAs amb una abundància alterada. Aquests resultats ens ofereixen la possibilitat d’aprofundir en l’ estudi dels mecanismes patogènics que poden actuar en l’astenozoospèrmia, com també en el plantejament de la futura utilització d’aquests RNAs alterats que hem detectat com a possibles futurs biomarcadors de la fertilitat, per tal d’aconseguir una millor caracterització dels pacients infèrtils. A més a més, els resultats ens mostren nous gens candidats per al seu estudi mutacional, amb la finalitat de cercar mutacions que ens puguin explicar les possibles alteracions en la seva transcripció, com en el cas de BRD2. En aquest treball també hem descrit un pool de miRNAs estables en els espermatozoides madurs de diferents mostres, el que ens fa pensar que aquests poden tenir una funció en els primers passos del desenvolupament embrionari o bé també ens poden explicar fets passats durant l’espermatogènesi. Per tant tenim tot un ampli camp a explorar per veure si alteracions en certs miRNAs poden estar associats a la infertilitat masculina. / There is some evidence that a significant proportion of idiopathic male infertility is due to recessive inheritance. Linkage analysis is applied in most hereditary diseases however are not appropriate in the case of infertility, because there are only one or few members’ affections in families studied. The alternative is performing mutational studies of candidate genes or genetic association studies using cases (infertile patients) and controls (fertile men). We had used three different strategies in order to identify candidate genes and therefore genetic factors associated with male infertility (comparative proteomics analysis, comparative transcriptomics analysis and bibliographic research of animal models infertile). We performed mutation analyses of 6 genes: PRM1, PRM2, HSPA2, PHB1, BRDT and BRD2 gene in different types of infertile patients. Our results in accordance with the first genome-wide study suggest that no pathogenic high penetrance mutations cause male infertility. The evaluation of seminal parameters is useful in the diagnosis of male infertility. However these parameters have important limitations since not always good seminal parameters are indicative of a good fertilization potential. Therefore there is a need for additional markers useful in the assessment of the sperm fertility potential. It is well known, that the mature human sperm cell contains RNA. Independently of the functions of the sperm RNA, the differences in RNA amounts between infertile patients and controls provide a means to assess the fidelity of past events of spermatogenesis. Therefore the analysis of the sperm RNA has the potential to be used as a marker to assess the fertility status. Our results identified several differential transcripts present in athenozoozospermic patients as compared to controls. These results open up the possibility to investigate the implication of these genes in the pathogenic mechanisms in asthenozoospermia and to consider their potential utility as infertility biomarkers.