Aquesta tesi es presenta com l'anàlisi aprofundida de la formació d'un gènere per a la inscripció identitària. Es tracta del testimonio, un gènere institucionalitzat en el context de l'Amèrica Llatina dels anys setanta i denominat emblemàticament en castellà en la crítica posterior que n'ha promogut la difusió com a gènere reeixit, però també com a problema teòric. El testimonio ha estat definit com un gènere híbrid o fronterer, que beu de distints models i disciplines per tal d'obrir un espai d'enunciació. La seva existència s'ha justificat en funció d'aquest objectiu pragmàtic: el de donar veu als individus i a les comunitats subalternes que anteriorment no havien tengut accés a l'expressió. Tot prenent com a correlat el cas del testimonio, en aquesta tesi s'analitzen les implicacions teòriques i crítiques de la difusió i interpretació d'aquest tipus de literatura, creada amb una voluntat programàtica determinada a partir de formes de representació que se situen en l'espai ambigu que separa i uneix alhora la literatura i les ciències socials. Així, a partir de l'anàlisi dels discursos difosos com a testimonials, s'estudia el procés en què es configuren gèneres per a la representació cultural en un intercanvi de mètodes i formalitzacions entre l'antropologia i la literatura. Es parteix de la hipòtesi que aquests gèneres no són models buits sinó categories en la constitució de les quals intervenen tant la producció teòrica de justificacions disciplinàries com també una determinada voluntat política de condicionar les formes de representació que fan possibles. Per desenvolupar aquesta hipòtesi, el treball s'inicia amb una anàlisi del context interdisciplinari en què es creen obres com a testimonios. És així que el primer capítol està dedicat íntegrament a presentar les polèmiques que ocasiona l'acostament de l'antropologia a la literatura. Aquest acostament està provocat per la necessitat dels etnògrafs de trobar noves formes de llegir les seves produccions textuals, així com també de crear nous tipus d'escriptura que els permetin mostrar-se conscients de les posicions d'enunciació que generen. En el segon i el tercer capítols, s'aprofundeix en la formació i recepció crítica del testimonio. Es fa esment especial als condicionaments polítics que afecten tant els testimonios com les tendències crítiques (postcolonials, grups d'estudi subaltern, etc.) que n'assumeixen la defensa. També s'analitza amb atenció la constitució problemàtica de les instàncies d'autor i d'informant en els testimonios, així com el tipus de representació política i poètica que pretenen els llibres publicats com a tals. Per acabar, el darrer capítol tanca la tesi amb un estudi de cas sobre les obres de tres autors, Oscar Lewis, Ricardo Pozas i Elena Poniatowska, des de l'avinentesa que aquestes se situen en un espai ambigu entre la literatura i l'antropologia i que, potser per aquesta mateixa ambigüitat, han estat llegides com a testimonios.En definitiva, es tracta d'una tesi que ofereix una mirada interdisciplinària sobre el testimonio en particular i sobre l'escriptura identitària en general. Es planteja amb la voluntat de bastir una visió completa sobre un producte cultural híbrid com el testimonio però també sobre les implicacions teòriques del tractament crític de tot tipus d'objectes culturals creats en un context interdisciplinari o amb una voluntat política explícita. / This doctoral thesis presents a deep analysis of how a literary genre is created in order to assume a cultural and political representation. This genre is testimonio, a type of literature created during the 70s in Latin America and lately divulged by literary critics as a good example to illustrate some theories on postcolonial literature and the expression of new cultural identities. Testimonio has been defined as a hybrid genre, a type of literature created in the intersection between different models and disciplines in order to open a new space for the expression of subaltern voices. This pragmatic objective has been the most important argument in favor of the existence of this "new" genre. The theoretical side of this study reflects on the process of configuration of this kind of literary objects, created to represent cultures and constructed by an exchange of methods between literature and anthropology. These genres are not empty schemas, but categories that are determined by political and critical wills. To expound this hypothesis, this study begins with an analysis of the interdisciplinary context in which testimonios are produced. The first chapter is focuses entirely on the polemics that the approach of anthropology to literary representations caused in the social science. This approach is induced by the ethnographers' need to find new ways to read their own textual productions and, at the same time, by the wish to invent new ways of writing that let the researcher show consciously the enunciation positions that are generated in the ethnographic encounter. The second and third chapters present a profound study of the formation and critical reception of testimonio. They refer specially to the political conditions that affect the diffusion of testimonios, as well as the critical groups (the ones devoted to postcolonial or subaltern studies, for example) that assume this subaltern genre defense. The problematical constitution of the informant and author positions in mediated testimonios are also analyzed. The fourth and last chapter closes the thesis with a case study about the works of three writers, Oscar Lewis, Ricardo Pozas and Elena Poniatowska, who produce books interpreted ambiguously as literary or ethnographical ones. To sum up, this doctoral thesis offers an interdisciplinary sight on testimonio and identity writing in general. It aims to present a complete work on a hybrid genre but also on the theoretical problems of working with all kinds of cultural objects created in an interdisciplinary context or with an explicit political wish.

El treball reconstrueix la trajectòria professional d’Esteban Salazar Chapela des dels seus inicis fins l’acabament de la guerra civil. L’anàlisi de l’esmentat corpus (ressenyes critiques, articles d’opinió i obres narratives) permet determinar les principals característiques de la seva obra literària i periodística, conèixer les seves conviccions estètiques i ideològiques al llarg de més d’una dècada i precisar la influència que va rebre d’algunes de les figures més rellevants d’aquest període, entre les quals es troba José Ortega y Gasset. L’estudi de la seva vinculació a les principals publicacions periòdiques d’aquell moment, de la seva intervenció als debats públics que van sorgir durant els anys vint i els anys trenta i de les relacions personals i professionals que va mantenir llavors ajuden a situar la seva producció i el seu treball en el context en el qual es van desenvolupar, una època que ha estat revisada a partir del camí recorregut per l’escriptor. / El trabajo reconstruye la trayectoria profesional de Esteban Salazar Chapela desde sus inicios hasta la finalización de la guerra civil. El análisis de dicho corpus (reseñas críticas, artículos de opinión y obras narrativas) permite establecer las principales características de su obra literaria y periodística, así como conocer sus convicciones estéticas e ideológicas a lo largo de más de una década y precisar la influencia que tuvieron en él algunas de las figuras más relevantes del mencionado período, entre las que se encuentra José Ortega y Gasset. El estudio de su vinculación a las principales publicaciones periódicas del momento, de su intervención en los debates públicos que surgieron durante las décadas de los veinte y de los treinta y de las relaciones personales y profesionales que mantuvo entonces ayudan a situar su producción y su trabajo en el contexto en el que se desarrollaron, una época que ha sido revisada siguiendo el camino recorrido por el escritor. / This paper reconstructs the career of Esteban Salazar Chapela from the very beginning until the end of the civil war. The analysis of such corpus (critical reviews, opinion articles and narrative works) allows to establish the main features of his literary and journalistic works and get to know his aesthetic and ideologic convictions along more than a decade. It also allows to specify the influence that some of the most relevant figures of the mentioned period had in him. José Ortega y Gasset is one of these relevant figures. The study of his links with the main periodical publications of that time, of his intervention in the public debates that arose during the twenties and the thirties and of the personal and professional relationships that he had at that time are helpful in order to set his production and his work in the context in which it developed, a time that has been gone through by following the writer’s footsteps.

El objeto de esta tesis es el Panegírico al Duque de Lerma, poema que Don Luis de Góngora escribió en 1917 y que consta de 79 octavas reales en las que el poeta cordobés hace un elogio poético de Don Francisco Gómez de Sandoval y Rojas (1552-1625), Duque de Lerma y valido de Felipe III. Se trata de un texto que carece de edición moderna y que apenas ha merecido la atención de los gongoristas, a pesar de que es, junto con el Polifemo, las Soledades y la Tisbe, uno de los poemas más extensos y complejos de la poesía gongorina. La perspectiva de análisis es, como consta en el título de la tesis, doble. En el estudio abordamos el poema desde todos los puntos de vista: lo situamos en el conjunto de la poesía gongorina, analizamos los problemas textuales, su género poético, su forma estrófica, su contenido histórico y su relación con otras artes como la pintura, la heráldica o la emblemática. En la edición crítica, labor filológico-positivista, establecemos un texto del Panegírico fiel a la voluntad de Góngora a partir de todos los manuscritos e impresos del siglo XVII que contienen el poema, con una rica anotación léxica y literaria.

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment. / The philological works of Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737) are studied from the perspective of the whole, in order to specify this scholar's studies in the fields of linguistics, philology and literary criticism, and to make an evaluation based on the knowledge of the day in regards to the exercise of these disciplines during the first half of 17th century. The thesis includes a biographical study, absolutely necessary in order to establish the many vital circumstances surrounding Bastero, which were unclear yet decisive in the explanation of his own interest in philology, in his relationships with specific academic circles, in the approximate dating of his varied initial projects and in the correct interpretation of his activities. Included, also, is an exhaustive catalogue of all of Antoni de Bastero's conserved manuscripts which bear any relevance to his philological work. In total there are sixty-nine series of manuscripts scattered in different archives and libraries in Barcelona and Girona, some of which were unknown until now. Of these sixty-nine volumes, forty-eight contain works attributed to Bastero or other publishable material. The rest are working drafts. Consequently, the Canon's philological works can be specified as: the production of both an Italian and French grammar, in Catalan, which were left unfinished; the completion of La Crusca provenzale, a grand etymological and authoritative dictionary which brings together a large number of hypothetical Italian Provençalisms -only the first volume of this work was published in Rome in I724 although we have located almost the entire contents; the elaboration of an extended anthology of troubadour poetry, copied with great rigor from codices found in the Vatican library; the consideration of a Historia de la llengua catana, which was to be a great compilation of the merits and excellencies of this language -which the author identifies with Provençal- and its literature, and which was only partially completed. It is precisely the specific study and critical edition of these completed parts, which presumes the concretization of the particular linguistic and literary perceptions that Bastero was outlining throughout the many years of his studies, witch occupy the central theme of this thesis. The edition in question is quite complex, keeping in mind that this particular work was available only in its draft form, complete with multiple corrections, rectifications and evidence of differing sages of writing; the manuscripts include, in this manner, numerous annotated or fragmented papers which, either do not belong to the body of the text, or have been restored to their corresponding places in the text. The result is, nevertheless, a quite coherent text which comprises almost the entire First Book -regarding the origin, the birth and various names of the language, and regarding the name Catatonia- and a chapter of Book Three -regarding the early diffusion of Catalan throughout Spain. The most noteworthy aspect of this work is that it offers an original theory of the formation of the various Romance languages with Catalan as the centre axis - proposing the identification of Catalan-Provençal with the Iingua romana of late medieval documents, in an operation that precedes, by almost a hundred years, Francoise Raynouard, who proposes the same idea, but with reference only to Provençal, and was highly supported by the scientific community of his day. His exceptional documentational and historical rigor and a notable sensitivity to linguistic orality are also noteworthy and make for some very interesting annotations. The thesis ends with a series of annexed documentation with the transcriptions of various documents related to previously discussed aspects.

En la tesi doctoral "La recepció de Heinrich Böll a Espanya" s'analitza el procés de divulgació a Espanya de l'obra de l'escriptor alemany contemporani que s'hi ha reeditat més vegades, i se'n proposa una periodització. L'estudi se centra en dos àmbits: la recepció externa de Böll (editorials que se n'ocupen, reaccions de la crítica i el món acadèmic); i l'anàlisi textual d'una selecció de traduccions seves al català i al castellà. En el primer apartat es parteix d'un enfocament sociològic i es compara la recepció espanyola i catalana amb l'alemanya; en el segon es pren com a base el model de la lingüista Juliane House per a l'avaluació de traduccions (que parteix també de la comparació amb els originals), adaptant-lo a l'estudi de textos narratius de ficció. S'ha intentat relacionar aquests dos enfocaments d'anàlisi sempre que les metodologies aplicades ho han permès. El treball no parteix d'un ànim avaluatiu, sinó descriptiu. / En la tesis doctoral "La recepción de Heinrich Böll en España" se analiza el proceso de divulgación de la obra del escritor alemán más veces reeditado en este país y se propone una periodización de ese proceso. El estudio se centra en dos ámbitos: la recepción externa de Böll (editoriales que se ocupan del autor, reacciones de la crítica y del mundo académico); y el análisis textual de una selección de traducciones de obras suyas al catalán y al castellano. En el primer apartado se parte de un enfoque sociológico y se compara la recepción española y la catalana con la alemana; en el segundo se toma como base el modelo de la lingüista Juliane House para la evaluación de traducciones (que parte también de la comparación con los originales), adaptándolo al estudio de textos narrativos de ficción. Se ha intentado relacionar ambos enfoques de análisis siempre que las metodologías aplicadas así lo han permitido. Este trabajo no parte de un ánimo evaluativo, sino descriptivo. / The doctoral thesis "The reception of Heinrich Böll in Spain" analyzes the spreading process of the work of the most published contemporary German writer in this country, and proposes a periodization for it. The work is based on two wide fields of study: on the one side the 'external reception' of the process (role of publishers and reactions of literary criticism, scholars and of the academic world) and on the other side the 'textual analysis' of some in Catalan and Spanish translated works of the author. For the first area a sociological perspective is adopted and the Spanish and Catalan processes are compared with the German one, for the second area the Juliane House model for translation quality assessment is used (which is also based on textual comparison) and adapted for the analysis of fictional narrative texts. I have attempted to relate the two perspectives of analysis as far as the methodological procedures have allowed it. My work does not pursue an evaluative aim, rather a descriptive one.