The doctoral thesis analyzes the labor and social protection problems associated with older workers from 45 years old. It examines the employment statute of older workers, specifically: the existing active and passive employment policies in Spain and Catalonia that target older workers, the retirement regulation in Spain and the scope of legal protection against age discrimination in International, European and Spanish legislation, comparing it with the anti-discrimination law of the United States as it was the pioneer country in enacting an act prohibiting age discrimination in employment / La present tesi doctoral té per objecte l’anàlisi de la problemàtica laboral i de la seguretat social que afecta als treballadors de més edat. Es pren l’edat de 45 anys com a edat referencial per aproximar-se a l’estatut ocupacional dels treballadors d’edat. En concret, s’examinen les polítiques d’ocupació actives i passives existents a Espanya i Catalunya dirigides a aquest col·lectiu delimitat per l’edat avançada, la regulació de la jubilació a Espanya en clau de política d’ocupació i l’abast de la normativa internacional, comunitària i espanyola relativa a la prohibició de discriminació per raó d’edat en el treball i l’ocupació, així com se n’elabora un estudi comparatiu amb la legislació antidiscriminatòria per raó d’edat dels Estats Units, tenint en compte que és el país pioner en aprovar una norma en contra de la discriminació motivada per l’edat

Estudio de los límites entre el conocimiento de la antijuricidad y el error de prohibición, proponiéndose una reducción de sus límites psicológicos al conocimiento de la prohibición penal de la conducta y del grado de certeza a la seguridad o conocimiento de la alta probabilidad de su prohibición. Sin embargo, estos límites pueden ampliarse a otros supuestos mediante la ponderación de los motivos que explican la falta de conocimiento perfecto.

EL TRABAJO CONSISTE EN UNA INVESTIGACION METATEORICA ACERCA DE LAS NOCIONES DE RAZON, RAZON PARA LA ACCION Y RAZONAMIENTO PRACTICO Y SU UTILIZACION EN EL ANALISIS DE TRES PROBLEMAS DE LA TEORIA JURIDICA: LA NORMATIVIDAD DEL DERECHO, LA ACEPTACION DE NORMAS Y LA JUSTIFICACION DE DECISIONES JUDICIALES. SU PRETENSION PRINCIPAL ES MOSTRAR EL ERROR DE LAS TESIS QUE AFIRMAN QUE EL ENFOQUE OBTENIDO A TRAVES DE ESTAS NOCIONES, CONDUCE A UNA CONCEPCION IUSNATURALISTA DEL DERECHO. EN LA PRIMERA SECCION SE ENFATIZA SOBRE LA NECESIDAD DE DISTINGUIR 1) LOS PROBLEMAS EMPIRICOS RELACIONADOS CON UN CONCEPTO MOTIVACIONAL DE RAZON, 2) LOS PROBLEMAS NORMATIVOS VINCULADOS A UN CONCEPTO JUSTIFICATIVO-SUSTANTIVO DE LA MISMA EXPRESION Y 3) LOS PROBLEMAS LOGICOS ASOCIADOS A UNA NOCION, TAMBIEN JUSTIFICATIVA, PERO MERAMENTE FORMAL. EN LA SEGUNDA SECCION, RESPECTO DE LA NORMATIVIDAD DEL DERECHO, SE MUESTRA QUE LA CONCLUSION IUSNATURALISTA SOLO SE PUEDE OBTENER SI SE ADOPTAN UN SIGNIFICADO JUSTIFICATIVO-SUSTANTIVO DE "RAZON" Y UNA POSICION INTERNALISTA RESPECTO DE LA NOCION DE DEBER. EN RELACION A LA ACEPTACION DE NORMAS SE SEÑALA QUE SU PRESENCIA NO GARANTIZA LA CONEXION ENTRE DERECHO Y MORAL, A MENOS QUE SE LA DEFINA COMO NECESARIAMENTE APOYADA EN ESTADOS INVOLUNTARIOS COMO LAS CREENCIAS MORALES. POR ULTIMO, EN RELACION A LA JUSTIFICACION DE LA DECISION JUDICIAL, SE MUESTRA QUE LA CRITICA AL CARACTER NECESARIO Y SUFICIENTE DE LA JUSTIFICACION FORMAL SE SUSTENTA EN LA CONFUSION DE DISTINTOS CONCEPTOS DE RAZON. RESPECTO DE LA JUSTIFICACION DE LAS PREMISAS DE LA SENTENCIA JUDICIAL, SE PONE EN CUESTION EL PRINCIPIO DE UNIDAD DEL RAZONAMIENTO PRACTICO SOBRE EL QUE SE APOYA LA TESIS DE QUE LA JUSTIFICACION JURIDICA SOLO ES PARTE DE UNA JUSTIFICACION MORAL.

El principal objectiu d’aquesta tesi doctoral és l’estudi dels límits jurídics de la publicitat des d’una perspectiva transversal orientada, en forma i contingut, a les necessitats i reptes que el condicionant legal planteja als professionals de la publicitat. El contingut de la tesi s'estructura en tres parts. Dret i Publicitat, la primera part del treball presenta el marc conceptual de la tesi, la descripció del marc normatiu de la publicitat i de les vies de repressió de la publicitat il·lícita i, també, la descripció de l'anàlisi de la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem en matèria de publicitat (1994-2014). Límits jurídics de la publicitat, la segona part de la tesi presenta, sobre la base dels resultats obtinguts, els principis generals en matèria de contractació publicitària, els supòsits de publicitat il·lícita i els límits jurídics addicionals de la publicitat difosa a través de mitjans audiovisuals i Internet. En tots els casos, el contingut de la normativa es complementa amb els criteris d'interpretació apuntats per la doctrina de referència i pels resultats de l'anàlisi jurisprudencial descrits en la primera part del treball. Publicitat i Dret, la tercera i última part de la tesi descriu i analitza, en primer terme, el sistema d'autorregulació publicitària i, en segon lloc, presenta la mostra, metodologia i resultats de les entrevistes en profunditat realitzades a directius de les principals agències de publicitat que operen a Espanya amb un doble objectiu: conèixer com aquestes agències integren en la seva rutina professional la supervisió legal de les campanyes i, també, la seva opinió sobre l'actual marc normatiu i els límits jurídics de la publicitat. Entre altres qüestions, els resultats del treball constaten el compromís dels professionals de la publicitat amb la legislació mitjançant un exhaustiu procés de revisió legal de les seves campanyes que comprèn la consulta a despatxos d'advocats, la sol·licitud de Copy Advice® a Autocontrol i, en la majoria de casos, la supervisió del departament jurídic de l'anunciant. / El principal objetivo de esta tesis doctoral es el estudio de los límites jurídicos de la publicidad desde una perspectiva transversal orientada, en forma y contenido, a las necesidades y retos que el condicionante legal plantea a los profesionales de la publicidad. El contenido de la tesis se estructura en tres partes. Derecho y Publicidad, la primera parte del trabajo presenta el marco conceptual de la tesis, la descripción del marco normativo de la publicidad y de las vías de represión de la publicidad ilícita y, también, la descripción del análisis de la jurisprudencia dictada por el Tribunal Supremo en materia de publicidad (1994-2014). Límites jurídicos de la publicidad, la segunda parte de la tesis presenta, sobre la base de los resultados obtenidos, los principios generales en materia de contratación publicitaria, los supuestos de publicidad ilícita y los límites jurídicos adicionales de la publicidad difundida a través de medios audiovisuales e Internet. En todos los casos, el contenido de la normativa se complementa con los criterios de interpretación apuntados por la doctrina de referencia y por los resultados del análisis jurisprudencial descrito en la primera parte del trabajo. Publicidad y Derecho, la tercera y última parte de la tesis describe y analiza, en primer término, el sistema de autorregulación publicitaria y, en segundo lugar, presenta la muestra, metodología y resultados de las entrevistas en profundidad realizadas a directivos de las principales agencias de publicidad que operan en España con un doble objetivo: conocer cómo estas agencias integran en su rutina profesional la supervisión legal de las campañas y su opinión sobre el actual marco normativo y los límites jurídicos de la publicidad. Entre otras cuestiones, los resultados del trabajo constatan el compromiso de los profesionales de la publicidad con la legislación mediante un exhaustivo proceso de revisión legal de sus campañas que comprende: la consulta a despachos de abogados, la solicitud de Copy Advice® a Autocontrol y, en la mayoría de casos, la supervisión del departamento jurídico del anunciante. / The main objective of this doctoral thesis is the study of the legal limits on advertising from a transversal perspective oriented, in form and content, to the needs and challenges that the legal constraint poses to advertising professionals. The content of the thesis is structured in three parts. Law and Advertising, the first part of the study presents the conceptual framework of the thesis, the description of the regulatory framework for advertising and the judicial control of illigal advertising and, also, the analysis description of the case law issued by Spanish Supreme Court in the field of advertising (1994-2014). Legal limits on advertising, the second part of the thesis, based on the results obtained, provides the general principles in matters of advertising contracts, the types of illicit advertising and the additional legal limits for advertising broadcasted on television and using the Internet. In all cases, regulation content was complemented with the criteria for interpretation aimed by the doctrine and with the results of the case law analysis described in the first part of the dissertation. Advertising and Law, the third and last part of the thesis describes and analyses, on the one hand, the advertising self-regulation system and, by another, presents the sample, methodology and results of the in-depth interviews carried out with directors of the main advertising agencies operating in Spain with a twofold goal: to know how these agencies integrate in their routines the legal supervision of their campaigns and their opinion on the current regulatory framework and the legal limits on advertising. From the research results, among other issues, we can conclude that advertising professionals are commited to the current legislation through an exhaustive process of legal review of their campaigns that include: the enquiry to law firms, the Copy Advice® request to Autocontrol and, in most cases, the supervision of the legal department of the advertiser.

L'estudi del suïcidi consumat és un dels temes més clàssics en la Medicina Legal i Forense. Tant en la seva vessant doctrinal, en la investigació del fenomen suïcida, com en la vessant més pràctica amb l'aplicació dels coneixements a la Patologia Forense, a l'estudi de les morts violentes L'objectiu inicial de la investigació ha estat determinar el nombre de morts per suïcidi ocorregudes en els partits judicials de Balaguer i Cervera, des de l'any 1960 a l'any 1990. Del total de morts judicials ocorregudes en el període de l'estudi s'han analitzat quals podien ser , inequívocament, reclutades com a casos de suïcidis encara que en el registre judicial pogués constar aquesta dada de manera inconclusa. S'han obtingut 246 casos de mort suïcida, de cada cas de suïcidi s'han recollit les màximes variables i s'han comparat, els resultats, amb altres estudis medicoforenses previs i també amb estudis de l'àmbit de la salut pública i la psiquiatria. L'estudi estadístic és descriptiu i posteriorment multivariable per tal de conèixer la freqüència d'aparició dels factors i la significació de la relació entre ells. També es realitza una aproximació al perfil suïcida, en el nostre medi, mitjançant un arbre de decisió. Es considera el mètode de l'autòpsia psicològica i la seva utilitat enfront dels nostres resultats i sobretot per a investigacions futures. S'analitzen les xifres reals del suïcidi a la nostra comunitat davant de possibles biaixos en les estadístiques oficials segons la causa de mort, així mateix s'analitzen els factors que es veuen implicats en la mort suïcida i tot per a possibles investigacions futures encaminades a establir o millorar estratègies preventives del suïcidi. / El estudio del suicidio consumado es uno de los temas más clásicos en la Medicina Legal y Forense. Tanto en su vertiente doctrinal, en la investigación del fenómeno suicida como en la vertiente más práctica con la aplicación de los conocimientos a la Patología Forense, al estudio de las muertes violentas. El objetivo inicial de la investigación ha sido determinar el número de muertes por suicidio ocurridas en los partidos judiciales de Balaguer y Cervera, desde el año 1960 al año 1990. Del total de muertes judiciales ocurridas en el período del estudio se han analizado cuales podían ser, inequívocamente, reclutadas como casos de suicidios aunque en el registro judicial pudiese constar este dato de manera inconclusa. Se han obtenido 246 casos de muerte suicida, de cada caso de suicidio se han recogido las máximas variables y se han comparado los resultados con otros estudios médico forenses previos y también con estudios del ámbito de la salud pública y la psiquiatría. El estudio estadístico es descriptivo y posteriormente multivariable a fin de conocer la frecuencia de aparición de los factores y la significación de la relación entre ellos. También se realiza una aproximación al perfil suicida, en nuestro medio, mediante un árbol de decisión. Se considera el método de la autopsia psicológica y su utilidad frente a nuestros resultados y sobre todo para investigaciones futuras. Se analizan las cifras reales del suicidio en nuestra comunidad frente a posibles sesgos en las estadísticas oficiales según la causa de muerte, así mismo se analizan los factores que se ven implicados en la muerte suicida y todo para posibles investigaciones futuras encaminadas a establecer o mejorar estrategias preventivas del suicidio. / The study of completed suicide is one of the classics in the Forensic Medicine topics. Both in its doctrinal aspect, research of the suicide phenomenon as the most practical approach to the application of knowledge to the forensic pathology, the study of violent deaths. The initial objective of the research was to determine the number of deaths from suicide occurred in the judicial districts of Balaguer and Cervera, from 1960 to 1990. Of the total deaths in the court of the study period which could be analyzed unequivocally recruited as suicide cases in the court record if I could record this data inconclusively. We have obtained 246 cases of suicide death, suicide each case were collected maximum variables and compared the results with previous forensic studies and studies in the field of public health and psychiatry. The statistical study was descriptive and multivariate subsequently to determine the frequency of occurrence of the facts and the significance of the relationship between them. An approach also makes suicide profile, in our midst, through a decision tree. The psychological autopsy method and its use are considered in front of our results and especially for future research. The actual figures are analyzed suicide in our community against possible biases in official statistics by cause of death, the same factors that are involved in the suicide death are analyzed and everything for possible future research to establish or improve strategies prevention of suicide.

No description available.

Raymond Saleilles (1855-1912) és considerat pels comparatistes com pare del dret comparat modern. De fet fou el màxim responsable de l'organització del primer congrés internacional de dret comparat a París el 1900. L'època marcada per la internacionalització dels intercanvis, la crisi del mètode jurídic francès i el repte de la codificació alemanya i suïssa motivà alguns juristes a buscar noves formes d'estudiar el dret. Saleilles defensava pel dret comparat un mètode, un objecte i un fi propis i autònoms diferents dels que fins ara tenien la dogmàtica jurídica o l'estudi de la legislació estrangera. El mètode tenia els seus fonaments en la sociologia i la història. L'objectiu del dret comparat havia de ser la construcció d'un ideal "droit commun de l'humanité civilisée". Aquest dret comú havia de ser construït no només per la doctrina sinó també per la jurisprudència i el legislador. / Raymond Saleilles (1855-1912) is considered by many comparatists as the father of modern comparative law. Saleilles had a great responsibility in the organization of the first International Congress on comparative Law in Paris in 1900. This event is still today considered as the foundation moment of modern comparative law.Saleilles' times were those of the internationalization of exchanges, of the crisis of the "Exegèse" Method and of the new challenging German and Swiss civil codification.Saleilles tried to build a new discipline, comparative law, with its own method, object and aim. This method had its basis on sociology and history and tried to break the national and scientifical fences of Jurisprudence.

En les societats industrialitzades la desocupació és una contingència que tot govern pretén evitar, per la qual cosa, tradicionalment, s'han articulat diverses mesures per tal de reduir-lo. No obstant això, malgrat que l'aturés una situació indesitjable, l'ocupació no pot mantenir-se a qualsevol preu. Sota el títol "L'estabilitat en l'ocupació: la prevenció davant la contingència de l'atur- un estudi des de les perspectives de la dogmàtica jurídica i de l'anàlisi econòmica del dret", s'analitza com l'ordenació jurídica espanyola ha tractat de donar resposta a aquest conflicte.L'estabilitat en l'ocupacióés la projecció jurídica dels intents de la societat per fer front a aquest risc. Tanmateix, la doctrina laboral ve defensant que l'estabilitat en l'ocupacióés un concepte que està en decadència (afirmant, fins i tot, que es tracta d'un plantejament que "està mort"). L'objecte del treballd'investigació consisteix precisament en la voluntat de donar llum sobre aquesta qüestió, doncs, davant aquesta concepció generalitzada, la realitat normativa evidencia que les principals institucions que promouen la continuïtat del contracte de treball pràcticament han romàs inalterades durant dècades. De fet, en el present treballes pretén demostrar que l'estabilitat en l'ocupacióno solament no és un concepte en decadència, sinó que es troba en una fase expansiva.L'estudi, dividit en dues parts, analitza en primer lloc, l'estabilitat en l'ocupaciódes de la perspectiva de la dogmàtica jurídica. A partir de la distinció clàssica de la Teoria General de les normes, en una primera fase, es tracta de demostrar que en l'ordenació jurídica espanyola l'estabilitat en l'ocupacióopera com un principi jurídic, dedicant-se, a més, especial atenció a la determinació del seu contingut jurídic. En una segona fase, a partir de l'estudi de les normes jurídiques, es tracta de determinar la intensitat amb què el sistema jurídic promou la continuïtat del contracte de treball. Objectiu que, com a tasca prèvia, es desenvolupa mitjançant la configuració d'una matriu conceptual que permeti un estudi sistematitzat de totes les dimensions implicades.En la segona part de l'estudi, es pretén avaluar si el sistema jurídic en el seu conjunt (i, especialment, el relatiu a l'extinció del contracte - com a manifestació privilegiada de l'estabilitat en l'ocupació), assoleix satisfactòriament els seus objectius, és a dir, si s'aconsegueix influir adequadament en el comportament dels individus persuadint-los a actuar fins al nivell de risc que la societat està disposada a assumir. Davant les limitacions de la ciència jurídica per esbrinar aquesta incògnita, la metodologia analítica de l'economia s'erigeix (malgrat les seves limitacions) en un poderós instrument per avaluar si el conjunt de normes dirigides a prevenir la contingència de l'aturés eficient, si val el preu que costa i, sobretot, si es pot plantejar alternatives millors a les existents (manifestades en propostes de lege ferenda). / En las sociedades industrializadas el desempleo es una contingencia que todo gobierno pretende evitar, por lo que, tradicionalmente, se han articulado diversas medidas con el objeto de reducirlo. No obstante, a pesar de que el paro es una situación indeseable, el empleo no puede mantenerse a cualquier precio. Tras el título "La estabilidad en el empleo: la prevención frente a la contingencia del paro - un estudio desde las perspectivas de la dogmática jurídica y del análisis económico del derecho", se analiza cómo el ordenamiento jurídico español ha tratado de dar respuesta a este conflicto. La estabilidad en el empleo es la proyección jurídica de los intentos de la sociedad para hacer frente a este riesgo. Sin embargo, la doctrina jurídico-laboral viene defendiendo que la estabilidad en el empleo es un concepto que está en decadencia (afirmándose, incluso, que se trata de un planteamiento que "está muerto"). El objeto del trabajo de investigación consiste precisamente en la voluntad de dar luz sobre esta cuestión, pues, frente a esta concepción generalizada, la realidad jurídico-normativa evidencia que las principales instituciones que promueven la continuidad del contrato de trabajo prácticamente han permanecido inalteradas durante décadas. De hecho, en el presente trabajo se pretende demostrar que la estabilidad en el empleo no sólo no es un concepto en decadencia, sino que se halla en una fase expansiva. El estudio, dividido en dos partes, analiza en primer lugar, la estabilidad en el empleo desde la perspectiva de la dogmática jurídica. A partir de la distinción clásica de la Teoría General de las normas, en una primera fase, se trata de demostrar que en el ordenamiento jurídico español la estabilidad en el empleo opera como un principio jurídico, dedicándose, además, especial atención a la determinación de su contenido jurídico. En una segunda fase, a partir del estudio de las normas jurídicas, se trata de determinar la intensidad con la que el sistema jurídico promueve la continuidad del contrato de trabajo. Labor que, como tarea previa, se desarrolla mediante al configuración de una matriz conceptual que permita una estudio sistematizado de todas las dimensiones implicadas. En la segunda parte del estudio, se pretende evaluar si el sistema jurídico en su conjunto (y, especialmente, el relativo a la extinción del contrato - como manifestación privilegiada de la estabilidad en el empleo), alcanza satisfactoriamente sus objetivos, es decir, si consigue influir adecuadamente en el comportamiento de los individuos persuadiéndolos a actuar dentro del nivel de riesgo que la sociedad está dispuesta a aceptar. Frente a las limitaciones de la ciencia jurídica para dar respuesta a esta incógnita, la metodología analítica de la economía se erige (pese a sus limitaciones) en un poderoso instrumento para evaluar si el conjunto de normas dirigidas a prevenir la contingencia del paro es eficiente, si vale el precio que cuesta y, sobretodo, si cabe plantear alternativas mejores a las existentes (manifestadas en propuestas de lege ferenda). / In the industrialized societies the unemployment is a contingency that any government tries to avoid, by what, traditionally, diverse measures have been articulated in order to reduce it. Nevertheless, in spite of the fact that the unemployment is an undesirable situation, the employment cannot be kept to any price. The study, titled "Job stability: prevention of the unemployment contingency - a study from the juridical dogmatist and the law and economics perspectives", focuses on how the juridical Spanish system has tried to give response to this conflict.Job stability is the juridical projection of the attempts of the society to face to this risk. Nevertheless, the juridical - labor doctrine defends that this concept is in decadence (even, some authors defend that it is a "dead concept"). On the other hand, opposite to this widespread conception, we can observe that the main normative institutions that promote the continuity of work contract practically have remained unaltered during decades. Taking into account this scenario, the research pretends demonstrate that job stability not only is not a concept in decadence, but it is in an expansive phase. The study divided in two parts, analyzes first, the stability in the employment from the legal perspective. From the classic distinction of the General Theory of Norms, the study, in a first phase, tries to demonstrate that in the juridical Spanish system job stability operates as a juridical principle, and, at the same time, tries to define its juridical content. In a second phase, considering the study of the legal institutions, the analysis tries to determine the intensity which the juridical system promotes the continuity of work contract. The second part of the study, evaluates if the juridical system (specially, the work of contract legal regulation - as privileged manifestation of the stability in the employment) achieve satisfactorily its goals (which inspired its creation), that is, if it influences adequately on the individuals behavior. Taking into account the juridical science limitations to reveal these aspects, the analytical methodology of the economy raised (in spite of its limitations) as a powerful instrument to evaluate if the legal framework created to protect the employment is efficient, if it cost its price and, overcoat, if it possible to identify better alternatives to the existing ones.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar el llegat jurídic de Ramon Martí d'Eixalà, especialment els seus manuals de dret mercantil i dret civil. En aquest sentit, cal recordar que Ramon Martí d'Eixalà va viure en el segle XIX, moment en el qual s'havien iniciat una sèrie de canvis econòmics i socials profunds. El seu manual de dret mercantil, Instituciones de derecho mercantil de España fou molt més reconegut que el Tratado elementar del derecho civil romano y español. Doncs, el manual de dret mercantil fou recomanat com a llibre de text pels estudis de Jurisprudència durant varis anys, mentre que el manual de dret civil mai va formar part del llistat de manuals elaborat pel govern. A més, la filosofia britànica ocupa una part important de la investigació, ja que Ramon Martí d'Eixalà coneixia el pensament britànic i va introduir la filosofia del sentit comú a Catalunya. / The aim of this research is to analyse Ramon Martí d'Eixalà's civil and commercial law works. Ramón Martí de Eixalá lived in the 19th century, at a time when a series of deep economic and social changes had begun. His work in commercial law, "Instituciones de derecho mercantil de España", was much more recognized that the "Tratado elementar del derecho civil romano y español". Therefore, his work was recommended as the textbook for Studies in jurisprudence for several years. In contrast, his civil law work never formed part of the textbook list recommended by the Government. Additionally, the British philosophy has become an important part of this research because Ramon Martí d'Eixalà knew about British thought and introduced the Common Sense philosophy in Catalonia.

Els Estats del món s'enfronten nous reptes per aturar la pèrdua global de la biodiversitat marina; requerint així de la protecció de el 64% de l'oceà ubicat a les àrees fora de la jurisdicció nacional. Per assolir aquesta fita diversos convenis i acords regionals s'han negociat per comprometre els estats en l'establiment de xarxes representatives de AMPs. Durant aquesta investigació s'analitzarà tant el marc jurídic global que s'ha utilitzat per a la seva designació, principalment, la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS), per ser el conveni marc en matèria de l'oceà que defineix els règims de la alta mar i la Zona; així com altres instruments jurídics internacionals relacionats. A més, alguns recents esforços realitzats des d'un enfocament regional com sectorial per a aconseguir la protecció de la biodiversitat marina en aigües internacionals. Els quals en termes generals resulten encara insuficients per aconseguir la meta plantejada, així com també s'aconsegueix evidenciar els buits en el marc jurídic i en la gestió de les àrees marines fora de la jurisdicció, que sens dubte limiten la creació de les AMPs i la seva protecció adequada i efectiva per a la biodiversitat marina més enllà de la jurisdicció nacional. A inicis del 2015 es registra un avanç històric, en haver-se aprovat l'obertura de negociacions d'un nou acord d'implementació en el marc de la UNCLOS, per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat marina més enllà de la jurisdicció nacional. Referent a això, s'informa sobre el desenvolupament de les discussions i es brinden algunes opcions que els Estats podrien prendre en consideració en les properes negociacions. No obstant això, davant la incertesa de la seva entra en vigència s'insta a continuar amb els esforços de protecció a través d'una millor implementació dels instruments jurídics internacionals existents i gestió de AMPs aplicant enfocaments de cooperació multisectorial i entre els Estats. / Los Estados del mundo enfrentan nuevos retos para detener la pérdida global de la biodiversidad marina; requiriendo así de la protección del 64% del océano ubicado en las áreas fuera de la jurisdicción nacional. Para alcanzar esta meta diversos convenios y acuerdos regionales se han negociado para comprometer a los Estados en el establecimiento de redes representativas de AMPs. Durante esta investigación se analizará tanto el marco jurídico global que se ha utilizado para su designación, principalmente, la Convención de las Naciones Unidas sobre el Derecho del Mar (UNCLOS), por ser el convenio marco en materia del océano que define los regímenes de la alta mar y la Zona; así como otros instrumentos jurídicos internacionales relacionados. Además, algunos recientes esfuerzos realizados desde un enfoque regional como sectorial para alcanzar la protección de la biodiversidad marina en aguas internacionales. Los cuales en términos generales resultan aún insuficientes para alcanzar la meta planteada, así como también se logra evidenciar los vacíos en el marco jurídico y en la gestión de las áreas marinas fuera de la jurisdicción, que sin duda limitan la creación de las AMPs y su protección adecuada y efectiva para la biodiversidad marina más allá de la jurisdicción nacional. A inicios del 2015 se registra un avance histórico, al haberse aprobado la apertura de negociaciones de un nuevo acuerdo de implementación en el marco de la UNCLOS, para la conservación y uso sostenible de la biodiversidad marina más allá de la jurisdicción nacional. Al respecto, se informa sobre el desarrollo de las discusiones y se brindan algunas opciones que los Estados podrían tomar en consideración en las próximas negociaciones. No obstante, ante la incertidumbre de su entra en vigencia se insta a continuar con los esfuerzos de protección a través de una mejor implementación de los instrumentos jurídicos internacionales existentes y gestión de AMPs aplicando enfoques de cooperación multisectorial y entre los Estados. / States around the world face new challenges to stop the global loss of marine biodiversity; thus requiring the protection of 64% of the ocean located in areas beyond national jurisdiction. To achieve this goal several conventions and regional agreements have been negotiated to engage States in establishing representative networks of MPAs. It identifies and analyzes the overall legal framework that has been used for designation, primarily the United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), as the framework agreement on the ocean that defines regimes high seas and the Area; and other international legal instruments. In addition, some recent efforts from a regional and sectoral approach to achieve the protection of marine biodiversity in international waters. During this investigation will be analyzed, the global legal framework that has been used for designation, primarily the United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), as the framework agreement on defining the ocean regimes high seas and the Area; and other international legal instruments. In addition, some recent efforts from a regional and sectoral approach to achieve the protection of marine biodiversity in international waters. Which in general they were still insufficient to achieve the stated goal and also achieved highlight gaps in the legal framework and management of marine areas beyond the jurisdiction, which undoubtedly limit the creation of MPAs and their protection adequate and effective to marine biodiversity beyond national jurisdiction. In early 2015 a historic breakthrough, the opening of negotiations for a new implementation agreement have been approved in the framework of UNCLOS for the conservation and sustainable use of marine beyond national jurisdiction biodiversity is recorded. In early 2015 a historic breakthrough, the opening of negotiations for a new implementation agreement have been approved in the framework of UNCLOS for the conservation and sustainable use of marine beyond national jurisdiction biodiversity is recorded; sponsored by the United Nations. In this regard, this research provides the information available on the development of the discussions and sets out some options that States could consider in the forthcoming negotiations.