Estudi de cas, centrat en una escola d'educació infantil i primària del Gironès. El tractament de la informació s'ha fet mitjançant el mètode de comparacions constants en el marc de la Grounded Theory. Principals conclusions: 1. El projecte genera l'equip En el cas estudiat, la proposta d'implantació d'un projecte contextualment i socialment compromès ha acabat generant dinàmiques col·lectives i estables de treball. 2. Es pot aprendre a treballar en equip Simplement practicant-ho, a partir del concurs d'unes condicions prèvies. Cada persona pot desenvolupar-se en marcs col·laboratius de diferents maneres i amb diferents intensitats. 3. Un treball en equip prolongat en el temps modifica el context Un cop instal·lades les dinàmiques de treball en equip, el treball dels mestres en aquesta escola adquireix unes característiques diferents. El procés d'incorporació d'un nou mestre en aquesta escola, per exemple, presenta diferències evidents abans i després de la posada en funcionament dels projectes col·laboratius. / Case study focusing on a primary school in Girona, Catalonia. The method used is the Constant Comparison Method, from Grounded Theory. Main conclusions: 1. The project generates the team In the studied case, the implementation of a socially significant project has created stable, collective dynamics of work. 2. Teamwork can be learned Simply by doing it, if several initial conditions are met. Everybody can develop themselves in collaborative contexts in different ways and to different degrees. 3. Teamwork over an extended period of time changes the context Once the dynamics of teamwork have been introduced, the work of the teachers at the school changes. The process of incorporating a teacher in this school, for example, is obviously different before and after the introduction of collaborative projects.

No description available.

En el treball de recerca que presentem per obtenir el grau de doctor s'ha investigat la relació entre la confiança i l'efectivitat organitzativa dins del context dels esports interactius professionals. L'interès creixent de la bibliografia sobre la confiança mostra el reconeixement de la importància que se li atorga com a factor que incrementa l'èxit organitzatiu. Malgrat aquest interès creixent, encara hi ha pocs estudis empírics que mostrin en el nivell d'anàlisi de l'equip, les relacions entre la confiança organitzativa i els resultats de l'efectivitat. L'objectiu d'aquesta recerca és investigar empíricament fins a quin punt les percepcions de la confiança dels jugadors (entre els membres de l'equip, la seva relació amb l'entrenador principal i amb el club en conjunt) poden predir l'actuació futura de l'equip. A més, també s'ha considerat el possible efecte moderador de l'estil de direcció de l'entrenador (lideratge transaccional o transformacional), juntament amb la cohesió del grup i les polítiques organitzatives. En aquest treball empíric s'analitzaran els resultats del treball de camp realitzat, entre març i abril de l'any 2005, a 700 atletes pertanyents a 59 equips professionals de les primeres lligues esportives espanyoles de bàsquet (ACB), handbol (ASOBAL), hoquei sobre patins (OK-Liga) i futbol sala (Liga de Honor). S'ha utilitzat una combinació d'ANOVA i d'anàlisi de regressió per tal de comprovar les relacions proposades en el model de recerca. Els resultats obtinguts mostren evidències que un grup de variables exerceix un efecte mediador entre els resultats actuals i futurs de l'equip.

No description available.

No description available.

Thesis (Ph.D. (Pastoral Studies))--North-West University, Potchefstroom Campus, 2008.

En el procés de convergència i construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) les competències transversals es situen en el centre del disseny dels plans d'estudi. Al costat de l'adquisició de les competències específiques de cada àmbit professional s'han d'adquirir competències genèriques o transversals, comuns a moltes professions. En aquesta tesi ens centrem en la competència transversal de treball en equip, per la seva rellevància en qualsevol lloc de treball. Actualment hi ha molta investigació científica en quant a la comprensió i estructura dels equips, com també s’investiga en quina és la millor manera de fer l’aprenentatge per adquirir la competència. En definitiva, s'ha intensificat la investigació empírica i la necessitat de comprendre com funcionen els equips de treball per determinar les dimensions a ensenyar. Però ensenyar competències transversals no és una tasca fàcil. I encara més complex és avaluar la seva adquisició. Per això en aquesta tesi proposem determinar quina és l’estructura de la competència de treball en equip i es preten crear i validar una eina d'avaluació de la competència en els nivells de formació superior de grau i màster en els ensenyaments de ciències socials i en entorns laborals. L'eina d'avaluació dissenyada en aquesta tesi és una rúbrica o matriu de valoració. Les rúbriques són instruments de mesura en els quals s'estableixen critèris i estàndards per nivells, mitjançant la disposició d'escales, que permeten determinar la qualitat de l'execució dels estudiants en unes tasques específiques. Amb les rúbriques es facilita la qualificació de l'acompliment de l'estudiant en les competències que són complexes, imprecises i subjectives i a l’hora la comprensió del significat de la competència. El mètode seguit per a la creació i validació de l'eina ha estat el següent. Creació de la rúbrica. a) Revisió de la literatura sobre els equips de treball i treball en equip. Categorització i establiment dels critèris essencials de la competència: dimensions, components i elements. b) Construcció de la rúbrica de valoració especificant indicadors de la competència per als diferents elements. c) Creació de l'escala, descrivint els quatre nivells a observar i avaluar per a cada una dels indicadors. Validació de la rúbrica. S'han seguit dos processos paral·lels per assegurar la validesa tant interna com externa de l'eina, a través de: a) Grups de discussió per a la creació dels critèris, components, elements i indicadors, així com dels quatre nivells per a cada indicador (7 investigadors). I una prova de jutges de la rúbrica completa, mitjançant qüestionari, entrevista i posterior grup de discussió (7 experts). b) Anàlisi factorial exploratori per facilitar una reducció dels elements de l’eina i per analitzar la consistència de la mateixa, en definitiva per poder dur a terme la validació del constructe (277 qüestionaris). I l’avaluació 360º , per analitzar el potencial de l’eina en quant al sistema d’avaluació. Es conclou amb una eina, que en principi es va projectar amb un volum d’elements considerable 34, i s’ha reduït a 15, permetent de manera indirecta fer una reducció d’indicadors i per tant permetre amb aquesta eina definitiva una aplicació molt més còmoda i precisa. En relació als resultats, disposem d'una eina d'avaluació de la competència de Treball en Equip aplicable tant en entorns formatius com laborals, que permet avaluar i autoavaluar amb una elevada precisió la disposició personal de la competència. / En el proceso de convergencia y construcción del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) las competencias transversales se sitúan en el centro del diseño de los planes de estudio. Junto a la adquisición de las competencias específicas de cada ámbito profesional deben adquirirse competencias genéricas o transversales, comunes a muchas profesiones. En esta tesis nos centramos en la competencia transversal de Trabajo en Equipo, por su releváncia en cualquier lugar de trabajo. Actualmente existen muchas investigaciones científicas que hacen hincapié en la comprensión y estructura de los equipos, como también se investiga en el proceso de aprendizaje para adquirir la competencia. En definitiva, se ha intensificado la investigación empírica y la necesidad de comprender como funcionan los equipos de trabajo para determinar las dimensiones a enseñar. Pero enseñar competencias transversales no es tarea fácil. Y aún más complejo es evaluar su adquisición. Por ello en esta tesis proponemos determinar cual es la estructura de la competencia de trabajo en equipo y se pretende crear y validar una herramienta de evaluación de la competencia en los niveles de formación superior de grado y máster en las enseñanzas de ciencias sociales y en entornos laborales. La herramienta de evaluación diseñada en esta tesis es una rúbrica o matriz de valoración. Las rúbricas son instrumentos de medición en los cuales se establecen criterios y estándares por niveles, mediante la disposición de escalas, que permiten determinar la calidad de la ejecución de los estudiantes en unas tareas específicas. Con las rúbricas se facilita la calificación del desempeño del estudiante en las competencias que son complejas, imprecisas y subjetivas y a la vez la comprensión del significado de la competencia. El método seguido para la creación y validación de la herramienta ha sido el siguiente. Creación de la rúbrica. a) Revisión de la literatura sobre los equipos de trabajo y trabajo en equipo. Categorización y establecimiento de los criterios esenciales de la competencia: dimensiones, componentes y elementos. b) Construcción de la matriz de valoración especificando indicadores de la competencia para los distintos elementos. c) Creación de la escala, describiendo los cuatro niveles a observar y evaluar para cada una de los indicadores. Validación de la rúbrica. Se han seguido dos procesos paralelos para asegurar la validez interna y externa de la herramienta, a través de: a) Grupos de discusión para la creación de los criterios, componentes, elementos e indicadores, así como de los cuatro niveles para cada indicador (7 investigadores). Y una prueba de jueces de la rúbrica completa, mediante cuestionario, entrevista y posterior grupo de discusión (7 expertos). b) Análisis factorial exploratorio para facilitar una reducción de los elementos de la herramienta y para analizar la consisténcia de la misma, en definitiva para poder llevar a cabo la validación del “constructe” (277 cuestionarios). Y la evaluación 360º, para analizar el potencial de la herramienta en cuanto al sistema de evaluación. Se concluye con una herramienta, que en principio se proyecto con un volúmen de elementos considerable, 34, y se ha reducido a 15, permitiendo de manera indirecta hacer una reducción de indicadores, obteniendo como resultado una herramienta con una aplicación más comoda y precisa. En relación con los resultados, disponemos de una herramienta de evaluación de la competencia de Trabajo en equipo aplicable tanto en entornos formativos como laborales, que permite evaluar y autoevaluar con una elevada precisión la disposicón personal de la competencia. / L'Enseignement Supérieur (EEES) les compétences transversales se situent au centre des plans d’études. Parallèlement à l'acquisition de compétences spécifiques des milieux professionnels on doit acquérir des compétences génériques communes à de nombreuses professions. Dans cette thèse nous nous concentrons sur les compétences transversales du travail d'équipe, pour leurs pertinences dans un lieu de travail. Actuellement il y a beaucoup de recherches scientifiques sur la compréhension et la structure des équipes, on enquête aussi sur le meilleur moyen d'apprendre à acquérir des compétences. En définitive, on a intensifiée la recherche empirique et la nécessité de comprendre comment les équipes de travail pour déterminer les dimensions à enseigner. Mais l'enseignement de compétences transversales n'est pas une tâche facile et c’est encore plus complexe évaluer son acquisition. Voilà pourquoi nous proposons dans cette thèse de déterminer la structure de la compétence du travail d'équipe, et on cherche à créer et valider un outil pour évaluer la compétence qui englobe l'enseignement supérieur de premier cycle et la maîtrise en sciences sociales et les environnements de travail. L'outil d'évaluation conçu dans cette thèse est une rubrique ou une matrice d’évaluation. Les rubriques sont des instruments de mesure qui fixent des critères et des normes par niveaux, en fournissant des échelles pour déterminer la qualité de la performance des élèves dans des tâches spécifiques. Avec les rubriques on facilite la qualification de l’accomplissement de l’élève dans les compétences qui sont complexes, imprécises et subjectives, tout en comprenant le sens de la compétence. La méthode suivie pour la création et la validation de l'outil se présente comme suit. Création de la rubrique. a) Révision de la littérature sur les équipes de travail et le travail d'équipe. Catégorisation et établissement des critères essentiels de la compétence: la dimension, des composants et des éléments. b) Construction de la rubrique d’évaluation en spécifiant les indicateurs de la compétence pour les différents éléments. c) Création de l'échelle, en décrivant les quatre niveaux à observer et à évaluer pour chacun des indicateurs. Validation de la rubrique. On a suivi deux procédés parallèles pour assurer la validité interne et externe de l'outil, à travers: a) Un Groupe d’entente pour la création des critères, des composants, des sous-composant, des indicateurs et des 4 niveaux des indicateurs (7 chercheurs). Et une preuve de juge de la rubrique complète, au moyen d'un questionnaire, d’une entrevue et d’un groupe de discussion (7 experts). b) une analyse factorielle exploratoire afin de faciliter une réduction des éléments de l’outil et pour analyser la cohérence de celui-ci, en fin de compte de procédes à la validation de la “constructe” (277 questionnaires). Et l’évaluation à 360º, l’analyse du potentiel de l’outil en termes de systèmes d’évaluation. On conclut avec un outil, qui a initialement été conçu avec un volume considérable d'éléments, 34, et on a été réduit à 15, pour permettre indirectement une réductiondes indicateurs et donc facilite une application finale avec cet util plus confortable et précis. Par rapport aux résultats nous pouvons disposer d'un outil d'évaluation applicable dans des environnements formatifs et aussi dans des environnements de travail, et ainsi permettre évaluer et d’auto-évaluer avec une précision élevée la disposition personnelle de la compétence.

Thesis (Ph.D. (Pastoral Studies))--North-West University, Potchefstroom Campus, 2008.

Marriages and families are currently under tremendous pressure. Many marriages and families battle to adapt to changing life circumstances. They have become ignorant about the Divinely intended substance of relationships and are barely surviving. These marriages break up and end up in unhappiness and many times in the breaking up thereof. During the past 40 years there have been many attempts by state and church to stop the deterioration of marriages and family relationships and to put back the essential qualities of life. Many marriage enrichment programmes have been initiated and many couples and families have been encouraged to participate. Social programmes have been discussed and marriage and family initiatives have been launched during these programmes. This has brought hope in many communities. In this confused world of relativism and adaptation people have found some anchor points for their relationships and have found new meaning in their existence. However the question still remains: Do these programs just give a temporary surge of enthusiasm? To move from one program to another and to attend the one course after the other, does not bring a lasting solution. Courses and programs cannot function as crutches from which to get support for wavering marriages and family life. Couples and family members must be equipped in an integral way to revive their marriage and family life. They must be taught to become aware of the richness of happenings and memories that make relationships special and integrate these into their relationships. Rituals (for example: Baptism and Holy Communion) have helped church and humanity through the ages, to look past stale relationships and circumstances, to discover anchors in life and get through traumatic events. These rituals have been the reason for so many unique outcomes in stale relationships and have opened a new future for individuals and groups where none was evident. During this study these rituals have been seen as long–term assistance for marriages and families for the maintenance, extension and dynamics thereof. Rituals with the help of the development line of narrative research methodology, have been put in place to help couples and families to a better understanding and support of each other. They put new life into relationships, to build attainable future dreams and have given the opportunity for partners to move away from stale relationships to more hopeful relationships. The value of the local enrichment program as a safe environment for growth, adaptation and the integral implementation of meaningful rituals in marriage and family life, cannot be stressed enough. Within this enrichment program, with its relevant rituals, relationships are dynamically turned to the future. Believe in the existence of relationship has been found. Energy has been given to couples and families to live more purposefully. They are more creative and have a better understanding of each other. They can face the future together. / Thesis (Ph.D. (Practical Theology))--North-West University, Potchefstroom Campus, 2011.

Thesis (Ph.D. (Pastoral Studies))--North-West University, Potchefstroom Campus, 2008.