Marriages and families are currently under tremendous pressure. Many marriages and families battle to adapt to changing life circumstances. They have become ignorant about the Divinely intended substance of relationships and are barely surviving. These marriages break up and end up in unhappiness and many times in the breaking up thereof. During the past 40 years there have been many attempts by state and church to stop the deterioration of marriages and family relationships and to put back the essential qualities of life. Many marriage enrichment programmes have been initiated and many couples and families have been encouraged to participate. Social programmes have been discussed and marriage and family initiatives have been launched during these programmes. This has brought hope in many communities. In this confused world of relativism and adaptation people have found some anchor points for their relationships and have found new meaning in their existence. However the question still remains: Do these programs just give a temporary surge of enthusiasm? To move from one program to another and to attend the one course after the other, does not bring a lasting solution. Courses and programs cannot function as crutches from which to get support for wavering marriages and family life. Couples and family members must be equipped in an integral way to revive their marriage and family life. They must be taught to become aware of the richness of happenings and memories that make relationships special and integrate these into their relationships. Rituals (for example: Baptism and Holy Communion) have helped church and humanity through the ages, to look past stale relationships and circumstances, to discover anchors in life and get through traumatic events. These rituals have been the reason for so many unique outcomes in stale relationships and have opened a new future for individuals and groups where none was evident. During this study these rituals have been seen as long–term assistance for marriages and families for the maintenance, extension and dynamics thereof. Rituals with the help of the development line of narrative research methodology, have been put in place to help couples and families to a better understanding and support of each other. They put new life into relationships, to build attainable future dreams and have given the opportunity for partners to move away from stale relationships to more hopeful relationships. The value of the local enrichment program as a safe environment for growth, adaptation and the integral implementation of meaningful rituals in marriage and family life, cannot be stressed enough. Within this enrichment program, with its relevant rituals, relationships are dynamically turned to the future. Believe in the existence of relationship has been found. Energy has been given to couples and families to live more purposefully. They are more creative and have a better understanding of each other. They can face the future together. / Thesis (Ph.D. (Practical Theology))--North-West University, Potchefstroom Campus, 2011.

De nombreuses entreprises sont confrontées aux problèmes issus de la pratique de la gestion dans des contextes culturels différents ou avec des équipes internationales provenant de cultures différentes. La délocalisation de certaines activités de l’entreprise, leur expansion commerciale vers de nouveaux marchés, le recours à des fournisseurs lointains et situés dans différents pays, le développement de l’immigration avec des ressources humaines caractérisées par une diversité culturelle engendrent des obstacles à la mise au point de procédures managériales uniformes et un retard dans les prises de décision à cause des facteurs culturels reliés aux décisions managériales. La finalité de l’entreprise est la création de richesses dont bénéficient, directement ou indirectement et à différents degrés, les actionnaires, les employés, la collectivité et les pouvoirs publics. Divers facteurs favorisent le développement des entreprises multinationales implantées dans divers marchés avec des équipes d’employés, d’ouvriers de culture différente ; dont notamment la globalisation des marchés et les nouvelles techniques d’information et de communication qui incitent les entreprises à standardiser l’organisation et les procédures de travail dans toutes leurs activités tout en instaurant un contrôle plus efficace. Cette thèse vise à étudier une situation particulière du management interculturel, l’étape première constituant la rencontre entre des styles managériaux différents : à savoir l’intégration d’une équipe interculturelle. Notre étude porte sur le secteur de l’audit où les processus sont relativement normés au niveau international ; ce choix réside en partie dans la volonté de mettre en évidence les pratiques locales qui y ont cours et de les comparer entre elles.Notre problématique visait à comprendre les formations en management interculturel destinés aux jeunes intégrants des cabinets d’audit. Nous verrons les relations que ces formations entretiennent respectivement avec les notions de sensibilité interculturelle et de compétence interculturelle / Numerous companies are confronted with the problems from the practice of the management in different cultural contexts or with international teams resulting from different cultures. The relocation of certain activities of the company, their commercial expansion towards new markets, the appeal to suppliers distant and situated in various countries, the development of the immigration create obstacles to the clarification of uniform manager procedures and a delay in decision-making because of the cultural factors connected with the manager decisions. The end of the company is to make benefit for the shareholders, the employees, the community and the authorities. Diverse factors faciliate the development of the multinational companies implanted in diverse markets with teams of employees, workers of different culture; among which notably the globalization of markets and new techniques of information and communication which incite companies to standardize the organization and the working procedures in all their activities.

Des de l'inici de la meva activitat laboral a final dels anys setanta he viscut experiències de implantació de Equips de Millora en diverses empreses del nostre entorn industrial, algunes de les quals formaven part de grups multinacionals. Aquestes experiències seguient els mètodes de diversos experts internacionals. Malgrat els esforços esmerçats en el llançament, en molts casos aquests no es veien recompensats pels resultats obtinguts, i l'activitat dels Equips s'anava progressivament abandonant. Tanmateix els experts, tant els tècnics com els psicòlegs industrials, han continuat sempre afirmant la bondat d'aquestes pràctiques, que s'ofereixen en el mercat sota denominacions com «Mètode Juran», «Mètode Deming» o «Six Sigma».¿Perquè una activitat en teoria tant beneficiosa és tan difícil de portar a la pràctica? ¿Quins són els factors que afavoreixen l'èxit i la continuïtat dels Equips?L'estudi de les principals metodologies disponibles en el mercat, dels mecanismes del procés d'aprenentatge, de les informacions aportades per un grup de 15 empreses, i de la experiència pròpia en una empresa pilot ens ha permès proposar i provar un model que dona resposta a les preguntes exposades.Fins on hem vist totes les metodologies proposades pels experts tenen un tronc comú, que correspon al que també coneixem com mètode científic, de manera que es poden considerar com variacions d'aquest. Si l'èxit dels Equips no depèn del mètode, doncs tan sols n'hi ha un, haurà de dependre de aspectes complementaris al mètode. Com que es tracta de emprar el mètode científic en una empresa, els aspectes de contorn seran aquells lligats a les condicions de treball en les empreses, i específicament al factor humà i a les complexitats tècniques i de relació del dia a dia. Hem après que en aquest context les persones ens comportem com si genèticament (memèticament) tinguéssim un mecanisme de rebuig a tota mena de canvis en el nostre entorn laboral, anàleg al mecanisme genètic de rebuig del nostre sistema immunològic. També hem après que les complexitats psicològiques i tècniques augmenten les probabilitats de cometre errors, la qual cosa juga a favor del mecanisme de rebuig esmentat.Per tant si volem augmentar les probabilitats d'èxit i de continuïtat haurem de prestar atenció a neutralitzar aquest sistema immunològic mental i a involucrar especialistes en navegar per les complexitats, tant tècniques com psicològiques.Basant-me en aquests fets he desenvolupat un model per a la implantació de programes de millora a les organitzacions que contempla tant els aspectes tècnics, com organitzatius i humans, que és la principal contribució de la tesi i que ha estat posat en pràctica amb èxit a la empresa pilot.La «autopoièsi», que és com hem anomenat aquest fenomen de resistència innata als canvis, l'hem combatut amb la única eina que hem trobat eficaç : les tècniques de comunicació. La complexitat l'hem afrontat amb persones expertes en pensament sistèmic, i en mètode científic i les seves eines estadístiques. A aquests experts els hem anomenat Facilitadors. Amb aquests elements en un any hem aconseguit completar 28 projectes de millora, que han tingut uns beneficis bruts superiors a 2.5 Milions d' , amb un cost total de 0.75 Milions d' . Això significa una relació Benefici/Cost de 3.3, o bé una rendibilitat financera equivalent mitja del 73% o del 184% en el casos més desfavorables de càlcul dels beneficis, i depenent del tipus de Equip utilitzat.Considero els resultats prou engrescadors, tot reconeixent les limitacions de una prova restringida a una sola empresa. Per a mi és clar que aquest tipus de activitat és molt rendible en termes relatius, i lamentablement també ha quedat clar que l'autopoièsi es extremadament potent: a l'empresa hi ha persones que han continuat sempre negant la evidència dels resultats aconseguits, malgrat estar aquests validats pel departament financer. Tot i les dificultats l'activitat continua, i ja portem 3 anys. / From the beginning of my professional life at the end of the seventies I've witnessed Quality Improvement Teams implementation experiences in several companies of my industrial environment, most of them belonging to multinational groups. Those experiences were implemented following models proposed by international experts. In most cases the efforts spent in launching those activities very rarely were compensated by good results, and thus Teams activity was progressively abandoned. But both technical experts and psychologists still continued claiming the adequation of such methods, that are available in the market under names such as «Juran Method», «Deming Method» or «Six Sigma».¿Why such in theory good practices are so difficult to implement in real life? ¿Which are the factors that will facilitate us to achieve implementation success and continuity of Improvement Teams activity?The analysis of the most popular «methodologies» available in the market, of learning processes mechanisms, of informations supplied by a group of 15 companies, and of our own pilot experience in a company has allowed us to propose and test an implementation model that enables us to respond the exposed questions.As far as we've seen all the methodologies proposed by the experts have a common structure, that corresponds to what we also know as «scientific method», and so all the methods can be taken as variations of it. So, there's only one method. If Teams success does not depend on the method (there's only one, so no choice), it must depend on complementary aspects. Since we're trying to use scientific method in a company, the complementary aspects will surely be those reflecting the working environment in a company, and specifically the human factor and the technical and relational complexities of the day to day life. We've learnt that in this context people behave as we all had a genetic (memetic) mechanism of rejection of all kind of changes in our working environment, in analogy to our inmunologic rejection genetic mechanism. We've also learnt that psychological and technical complexities increase our risk of making mistakes, which is something in favour of the rejection mentioned mechanism, and thus preventing success.So if we want to increase the success and continuity probabilities we will have to devote special attention to neutralise the effects of this mental inmunologis mechanism and involve specialists in «navigate complexities», both technical and psychological.Based on those facts I've developed an Organisational Improvement Program implementation model, taking into account technical, organisational and human behavioural aspects, being this model the main contribution of this work. The model has been successfully implemented in a pilot company.We've fought «autopoiesis» (this is how we've called the change rejection mechanism) with the only effective tool we've found : communication techniques. We've faced complexity with the help of experts in systems thinking, and scientific method and its statistical tools. We've called those experts Facilitators. With those elements in one year we've managed to close 28 team improvement projects, with total gross savings higher Than 2.5 Million , with a total cost of 0.75 Million . That means a ratio Benefit/Cost of 3.3, or a financial equivalent mean profitability of 73% or 184% using the less favourable savings calculation way, and depending of the Team type used.I consider that those results are exciting enough, while recognising the limitations linked to a pilot test in one company alone. It is clear for me that this kind of approach is very profitable in relative terms, and is for me disappointingly clear that autopoiesis is extremely powerful : there are still in the pilot company many people that continue to negate the evidence of the results achieved by the Teams, in spite of having been validated by finance department. Though Teams are still working after 3 years.

Esta tesis doctoral aporta conocimiento a la docencia en línea y los procesos de colaboración en red. Da continuidad a investigaciones precedentes sobre la colaboración en red en el contexto del aprendizaje y el trabajo colaborativo en entornos virtuales, centrando el análisis desde la perspectiva del docente que trabaja en colaboración a través de la red mientras desarrolla su actividad docente en línea. Desde la literatura la colaboración en red es abordada como una característica clave del aprendizaje a distancia y en línea en los distintos ámbitos académicos y como una competencia interpersonal demanda por la sociedad actual del conocimiento. Sin embargo, a pesar del aparente consenso que en el ámbito educativo suscita el hecho de colaborar y de que constituye una característica relevante para el docente, las prácticas que designa este término son muy diversas en función de quienes colaboran, cómo lo hacen y qué finalidades y valores dirigen su actuación. Su finalidad última es la mejora de la docencia en línea y más concretamente la mejora de los procesos de la colaboración entre docentes que tienen lugar en un entorno virtual que posibilitará que no sólo pueda ser de utilidad para equipos docentes de la propia universidad sino también ser transferible a otras realidades educativas universitarias y no universitarias. El estudio analiza como se comunican e interactúan en un espacio colaborativo virtual y como desarrollan actividad colaborativa un equipo de docentes a partir de un estudio de caso en profundidad en el marco de una institución de educación superior y en concreto en un área transversal que cuenta con un equipo interdisciplinar de consultores con experiencia en dinámicas de colaboración virtual y en acciones formativas que facilitan el uso y la aplicación de las TIC. Se aborda la colaboración en red del equipo de docentes analizando como se comunican e interactúan en un espacio colaborativo virtual y como desarrollan la actividad colaborativa como equipo. Los resultados de la investigación nos evidencian las posibilidades de las TIC en los entornos virtuales para el aprendizaje grupal, transformando la manera de impartir la docencia en la universidad y la manera como los docentes pueden colaborar. Las aportaciones a la investigación, desde la docencia en línea, se concretan en propuestas sobre el rol del docente en línea, sobre las competencias digitales del docente en línea y sobre la formación inicial del docente en línea. Por su parte, las aportaciones a la investigación, desde la colaboración en red entre docentes, se concretan en la mejora de la docencia, la actualización y desarrollo profesional / This thesis contributes knowledge to teaching online and networked collaboration processes. Gives continuity to previous research on network cooperation in the context of learning and collaborative work in virtual environments, focusing the analysis from the perspective of teachers working collaboratively through the network while developing their online teaching. From literature network collaboration is addressed as a key feature of distance learning and online at various academic and interpersonal competence as a demand for the knowledge society. However, despite the apparent consensus in education raises collaboration and the fact that it is a relevant feature for teaching practices that designates this term are very different depending on who collaborate, how they do it and what purposes and values guide their actions. Its ultimate goal is to improve online teaching and specifically improving collaboration processes between teachers that take place in a virtual environment that will enable not only be useful for teaching staff of the university but also be transferable to other realities university and non-university education. The study explores how they communicate and interact in a virtual collaborative space and develop collaborative activity as a team teachers from a case study in depth in the context of an institution of higher education and particularly in an area that has transverse an interdisciplinary team of consultants with experience in dynamic virtual collaboration and training activities that facilitate the use and application of ICT. It focuses on the collaborative on the net analysing how teachers communicate and interact in a virtual collaborative space and how develop collaboratively as a team activity. The research results show us the possibilities of ICT in virtual environments for group learning, transforming the way we teach in university teaching and how teachers can collaborate. Contributions to research from online teaching, take the form of proposals on the role of teachers online, on digital competences of online teaching and initial teacher training online. Meanwhile, contributions to research, from network collaboration between teachers, are specified in improving teaching, updating and professional development.

La investigación se propuso identificar las posibilidades que ofrece el marco universitario actual para la práctica de la orientación y la tutoría en Cuba y asesorar el diseño e implementación de un programa de orientación a ser aplicado en el Centro Universitario de Sancti Spíritus. El abordaje de la problemática desde una perspectiva interpretativa, con un marco metodológico cualitativo, basado en la investigación - acción como estrategia de intervención y el asesoramiento colaborativo como modelo de interrelación de las partes implicadas, nos posibilitó conocer que las modificaciones en las concepciones y políticas educativas cubanas están creando un espacio en el que la tutoría se convierte en un instrumento capaz de facilitar el autoaprendizaje desarrollador, la cual desarrollada sobre la base de un asesoramiento psicopedagógico colaborativo propicia un alto grado de participación e implicación de los profesores en sus decisiones y les concede un importante nivel de autonomía en sus prácticas. / The purpose of this investigation was to identify the possibilities that offer the actual university framework to practice guidance and tutorship in Cuba and to advice the design and implementation of a guidance program to be put into practice in the University Center of Sancti Spíritus. The analysis of the problem from an interpretative perspective, with a qualitative methological framework, based on the investigation - action as an intervention strategy and on the collaborative advising as a model of intervention of the persons implicated in the process, made possible that we could know how the modifications in the concepts and in the Cuban educational politics are creating a space for the tutorship to become an instrument which facilitates the creating self learning process. Furthermore, the development of it based on a collaborative psychopedagogic advising would propitiate a high degree of participation and implication of the professors in their decisions and they also get an important level of autonomy in their practices.

Un dels problemes més importants en la Compatibilitat Electromagnètica és el control de les interferències emeses i/o rebudes per un equip electrònic a través dels seus terminals d'alimentació monofàsica. Aquestes interferències es classifiquen en mode comú i mode diferencial. La manera més usual de mitigar-les és mitjançant la utilització de filtres de xarxa. Els mètodes actuals de disseny de filtres de xarxa tracten la mitigació d'aquest tipus d'interferències per separat: no tenen en compte que ambdós tipus de senyals (mode comú i diferencial) interaccionen entre sí i es transfereixen energia en qualsevol tipus d'asimetria originada pels equips electrònics o pels mateixos filtres. Aquest fet produeix freqüentment situacions inesperades: inefectivitat dels filtres de xarxa, aparició d'interferències en mode comú o diferencial inexplicables per la topologia dels circuits, selectivitat en freqüència del filtratge de les interferències, processos de radiació, etc. Aquest tipus de situacions poden ser analitzades i corregides a partir d'un anàlisi multimodal, que tingui en compte simultàniament el mode comú i el diferencial, i la seva interacció. El treball exposat aquí pretén:- Desenvolupar sistemes de mesura multimodal per a equips electrònics i filtres de xarxa. Aquests sistemes han de tenir en compte tant el mode comú, com el diferencial, com la seva interacció, i han de millorar les prestacions dels sistemes de mesura normatius actuals.- Trobar models equivalents des d'un punt de vista multimodal (tenint en compte simultàniament el mode comú, el diferencial i la seva interacció) tant d'equips electrònics com de filtres de xarxa.- Desenvolupar una metodologia de predicció de les interferències conduïdes que l'equip electrònic subministra a la xarxa elèctrica a través del filtre de xarxa al qual es troba connectat a partir dels models multimodals equivalents proposats per a ambdós dispositius.PARAULES CLAU: Compatibilitat electromagnètica, filtre de xarxa, equip electrònic, circuit equivalent, emissió conduïda, mode comú, mode diferencial, impedància d'entrada, paràmetres S. / Uno de los problemas más importantes en Compatibilidad Electromagnética es el control de las interferencias emitidas y/o recibidas por un equipo electrónico a través de sus terminales de alimentación monofásica. Estas interferencias se clasifican en modo común y modo diferencial. La manera más usual de mitigarlas es mediante el empleo de filtros de red. Los métodos actuales de diseño de filtros de red abordan la mitigación de este tipo de interferencias por separado: no tienen en cuenta que ambos tipos de señales (modo común y diferencial) interaccionan entre sí y se transfieren energía en cualquier tipo de asimetría originada por los equipos electrónicos o por los mismos filtros. Este hecho produce frecuentemente situaciones inesperadas: inefectividad de los filtros de red, aparición de interferencias en modo común o diferencial inexplicables por la topología de los circuitos, selectividad en frecuencia del filtrado de las interferencias, procesos de radiación, etc. Este tipo de situaciones pueden ser analizadas y corregidas a partir de un análisis multimodal, que tenga en cuenta simultáneamente el modo común y el diferencial, y su interacción. El trabajo aquí expuesto pretende:- Desarrollar sistemas de medida multimodal para equipos electrónicos y filtros de red. Dichos sistemas deben tener en cuenta tanto el modo común, como el diferencial, como su interacción, y deben mejorar las prestaciones de los sistemas de medida normativos actuales.- Hallar modelos equivalentes desde un punto de vista multimodal (teniendo en cuenta simultáneamente el modo común, el diferencial y su interacción) tanto de equipos electrónicos como de filtros de red.- Desarrollar una metodología de predicción de las interferencias conducidas que el equipo electrónico suministra a la red eléctrica a través del filtro de red al cual está conectado a partir de los modelos multimodales equivalentes propuestos para ambos dispositivos.PALABRAS CLAVE: Compatibilidad electromagnética, filtro de red, equipo electrónico, circuito equivalente, emisión conducida, modo común, modo diferencial, impedancia de entrada, parámetros S. / One of the most important problems in EMC is the control of the common and differential mode interferences emitted or received by an electronic device through its single phase power-line cable. These interferences are mitigated using power-line filters. The present power-line filter methodologies treat separately the mitigation of this kind of interferences: they do not take into account that both modes interact and exchange energy at any kind of asymmetry originated by the devices connected to the power-line, or by the power-line filters themselves. This fact leads to unexpected situations: power-line filter infectivity, appearance of common and differential mode interferences not accountable by the circuit topology, frequency selectivity of the interferences, radiation processes, etc. This kind of situations can be analyzed and corrected using multimodal analysis, which takes into account at the same time the common mode, the differential mode and their interaction. This project aims to:- Develop accurate multimodal measurement systems for both electronic devices and power-line network filters. They have to consider the common and differential modes, and their interaction, and have to improve the features of present normative measurement systems. - Derive equivalent models from a multimodal point of view (taking into account simultaneously the common mode, the differential mode and their interaction) for both electronic devices and power-line filters.- Develop a methodology for predicting the level of conducted emissions that an electronic device supplies to the power-line network through the power-line filter to which it is connected, using the equivalent multimodal models proposed for both devices.KEYWORDS: Electromagnetic compatibility, power-line filter, electronic device, equivalent circuit, conducted emissions, common mode, differential mode, input impedance, S parameters.

La literatura científica sitúa la autonomía del paciente en la toma de decisiones en el ámbito clínico, en una encrucijada entre dos posiciones éticas; el paternalismo y la elección informada. Analizar los textos de los registros de las historias clínicas y los discursos de las enfermeras, mediante una metodología cualitativa y desde la perspectiva de la ética foucaultiana, permite conocer los factores que determinan el poder de decisión de los pacientes. Este estudio revela que el paciente no es autónomo en la toma de decisiones sobre sus cuidados debido; a una determinada institucionalización de la atención, que marca los ritmos de las decisiones, a las características de las relaciones interprofesionales y a las dinámicas relacionales que se establecen entre los profesionales, en particular, de la enfermera con el paciente y la familia. Se debe liberar al paciente de las reglas impuestas, promoviendo su propia conducta, su propio estilo de vida. / The scientific literature places the patient autonomy in decision-making in the clinical setting, at a crossroads between two ethical positions, paternalism and informed choice. Analyze records of clinical histories and nurses discourses, using a qualitative methodology and from the perspective of foucauldian ethics, allows knowing the factors that determine the power of patient decision. This study reveals that the patient is not autonomous in making decisions about your care because, to a certain institutionalization of care, which marks the rhythms of the decisions, the characteristics of the interprofessional-relationships and relational dynamics that exist between professionals, in particular, of the nurse with the patient and family. It should free the patient from the rules imposed by promoting their own behavior, their own lifestyle. / La literatura científica situa l'autonomia del pacient en la presa de decisions en l'àmbit clínic, en una cruïlla entre dues posicions ètiques, el paternalisme i l'elecció informada. Analitzar els textos dels registres de les històries clíniques i els discursos de les infermeres, mitjançant una metodologia qualitativa i des de la perspectiva de l'ètica foucaultiana, permet conèixer els factors que determinen el poder de decisió dels pacients. Aquest estudi revela que el pacient no és autònom en la presa de decisions sobre les seves cures a causa, a una determinada institucionalització de l'atenció, que marca els ritmes de les decisions, a les característiques de les relacions interprofessionals i les dinàmiques relacionals que s'estableixen entre els professionals, en particular, de la infermera amb el pacient i la família. Cal alliberar el pacient de les regles imposades, promovent la seva pròpia conducta, el seu propi estil de vida.