El percentatge de població immigrant a l'estat espanyol oscil·la al voltant d'un 14%. Les característiques sociodemogràfiques d'aquests col·lectius nouvinguts ha suposat una alteració en la utilització dels recursos públics (sanitat o educació). Si pretenem garantir l'equitat en la prestació d'aquests serveis, cal identificar els factors que influeixen en la seva utilització. Definim i comparem el perfil demogràfic, socioeconòmic, de morbiditat atesa i d'utilització dels serveis sanitaris d'atenció primària pels usuaris immigrants i autòctons de la Regió Sanitaria Girona. Alhora, determinem quins d'aquests factors influeixen en l'accés i en l'ús d'aquests serveis. Les dades analitzades provenen d'un qüestionari administrat a una mostra d'usuaris dels serveis d'atenció primària de la Regió Sanitària Girona durant l'any 2006 i dels registres mèdics de l'Institut Català de la Salut. Les comparacions demogràfiques, socieconòmiques, de morbiditat atesa i utilització dels serveis sanitaris entre immigrants i autòctons es realitzen a través de contrastos paramètrics i no paramètrics. La identificació dels factors que influeixen en el primer contacte i en la freqüentació dels serveis d'atenció primària, es formula mitjançant l'especificació d'un model en dues parts. Els resultats evidencien l'existència de diferències demogràfiques, socioeconòmiques, culturals i d'estat de salut entre immigrants i autòctons. La modelització dels factors que intervenen en l'accés i freqüentació dels serveis d'atenció primària ens indica que realitzar el primer contacte amb els serveis de salut només es veu influenciat per factors relacionats amb la morbiditat. En canvi, una major o menor freqüentació depèn tant de factors relacionats amb la pròpia salut com dels elements socioeconòmics i demogràfics abans esmentats. Addicionalment, l'anàlisi fa evident no es pot considerar el col·lectiu d'immigrants com un tot homogeni, doncs l'origen de l'usuari és un element clau a l'hora de determinar diferents intensitats en l'accés i freqüentació. / The proportion of immigrants in Spain ranges around 14%. Sociodemographic characteristics of these newcomer's groups has meant an alteration in the use of public resources (health or education). If we want to ensure equity in the provision of these services, we must identify the factors that influence their use. We have defined and we have compared demographic profile, socioeconomic status, morbidity and the utilization of primary health care services for immigrant and native users in Girona Health Region. Likewise, we have determined which of these factors influence into the access and into the use of these services. The data come from a questionnaire administered to a sample of users of primary health cares services in Girona Health Region during 2006, and from the medical records of the Catalan Health Institute. Comparisons of demographic, socioeconomic, morbidity and health care services utilization between immigrants and natives are performed through parametric and nonparametric contrasts. The identification of factors that influence into the initial contact and into the frequency of primary care services utilization is formulated by specifying a model in two parts. The results show the existence of differences in demographic, socioeconomic, cultural and health status between immigrants and natives. The modeling of factors that affect access and frequency of primary health care services shows that make the first contact with health services is influenced only by factors related to morbidity. In contrast, a greater or lesser frequency depends on both their own health-related factors such as socioeconomic and demographic elements mentioned above. Additionally, the analysis evidences that immigrants are not an homogeneous collective, so the user origin is a key element in determining access to different intensities and frequency.

El presente trabajo busca determinar los efectos de distintos tipos de aseguramiento en salud en acceder al tratamiento de la depresión para los adultos con esta enfermedad en Perú entre 2013 y 2019. Para este fin, se seleccionaron datos de la encuesta ENDES, y dichos efectos fueron estimados usando modelos de elección binaria. Sin embargo, el seleccionar solo a los adultos con depresión de la muestra original originó un sesgo por selección. Por ello, se usó la metodología heckprobit en vez de la logit o probit. Los resultados muestran que el aseguramiento general, el público y el de EsSalud están todos correlacionados con un aumento en la probabilidad de acceder al tratamiento. Por el contrario, el aseguramiento del SIS resultó ser no significativo. Los factores sociodemográficos que incrementan la probabilidad de acceso fueron el índice de riqueza, los años de educación y el ser mujer. Ni la edad ni vivir en una zona rural tuvieron efectos marginales significativos. / The present work aims to determinate the effects of different kinds of health insurance on accessing depression treatment for adults with this disease in Peru between 2013 and 2019. To this end, data was selected from the ENDES survey, and such effects were estimated using binary choice models. However, selecting only adults with depression from the original sample originated sample bias. Thus, heckprobit methodology was used instead of regular logit or probit. Results show that general, public and EsSalud insurance are all correlated with an increased probability of accessing treatment. On the contrary, SIS insurance turned out to be non-significant. Sociodemographic factors which increase access probability were the wealth index, years of education and being a woman. Neither the age nor living in a rural area had significant marginal effects. / Trabajo de investigación

[EN] 1 - Background The Hepatitis C Virus, represents an important epidemiological problem that chronically infects the 2% of the world's population. In Spain, Chronic Hepatitis C is the leading cause of liver cirrhosis, hepatocellular carcinoma, and liver transplantation, so it is estimated that there are 688,000 adults with Anti-HCV antibodies and 472,000 adults RNA-HCV positive. The new Direct-acting Antiviral Agents of second generation, combined between them get success rates in more than 90%, and avoid the development of liver cirrhosis and hepatocellular carcinoma. Also, the duration of treatment is shorter and they have lower rate of side effects, but are facing big challenges like their high price that makes its access very limited, and the possible viral resistance. 2. Objective We hypothesized that the price of these drugs is higher than the costs avoided by its use. So this thesis focuses on the study of hospital costs of chronic hepatitis C in Valencian Community to determine the price of these drugs. 3. Methods Using data from 2013 (which is the latest available), we conducted a cross-sectional study, in which the population of the study are all patients in the Valencian Community diagnosed with chronic hepatitis C divided into three groups. We have obtained the information of hospital costs, from the Information and Statistics Area on Health Care Activity of the General Department Health Information and Innovation, the Ministry of Health, Social Services and Equality of Madrid, which have the statistical exploitation of Minimum Basic Data Set at hospital discharge. 4. Results During 2013, there have been 1,108 episodes of hospital admissions due to complications of chronic hepatitis C, corresponding to 879 patients, with a readmission rate of 26 %, and 3,378 episodes associated with comorbidity by this disease. The hospital costs during 2013 by complications of chronic hepatitis C was EUR 7,930,630.90, of which EUR 6,801,206.09 corresponding to cirrhosis and EUR 1,129,424.81 to hepatocellular carcinoma. The cost for comorbidity was EUR 1,458,866.09. The aggregate cost of complications and comorbidities in 2013 was EUR 9,364,356.33, which capitalized to 2015 is EUR 9,707,887.74. The survival of patients since the decompensated cirrhosis starts until they die, we have calculated with a Markov model, and is 4 years, during which patients require hospitalization. With these data the current price of a full treatment with direct-acting antiviral second generation, to treat 6,932 patients, that is the population of Valencian Community according the Strategic Plan for addressing hepatitis C, should be EUR 5,601.78, which is reduced to EUR 5,209.65 for an estimated Direct-acting Antiviral Agents efficacy of 93%. 5. Discussion To complete the costs avoided by these drugs, to this cost avoided in public hospitals that we have obtained from rigorous and objective data, we add estimates of costs avoided in private hospitals, cost avoided by previous treatments and outpatient costs of annual reviews. 6. Conclusions Our results indicate that the cost of a course of treatment with Direct-acting Antiviral Agents of second generation, for a susceptible population to be treated between 6,932 (F2-F4) and 10,393 patients (F0-F4), should be placed between EUR 13,870.16, and EUR 9,251.22 respectively. Our study suggests that it is possible to determine the price of these drugs with a quantification of the direct and indirect costs avoided, although is needed additional evaluation related with outpatient costs and indirect costs caused by this disease. Key Words: Chronic hepatitis C, health economics, hospital costs, Direct-acting Antiviral Agents of second generation, value based pricing. / [ES] 1. Introducción El virus de la hepatitis C, representa un importante problema epidemiológico ya que infecta crónicamente al 2% de la población mundial. En España, la Hepatitis Crónica C es la principal causa de cirrosis hepática, de carcinoma hepatocelular, y de trasplante hepático, de forma que se calcula que existen 688.000 adultos con anticuerpos Anti-VHC y 472.000 adultos con viremia RNA-VHC. Los antivirales acción directa de segunda generación, combinados entre si consiguen tasas de éxito terapéutico en más del 90% de los casos, y evitan la amenaza vital que supone esta enfermedad por el desarrollo de cirrosis y de carcinoma hepatocelular. Además de su mayor tasa de eficacia, superan al tratamiento anterior por su menor duración y sus menores efectos secundarios, pero se enfrentan a grandes retos, como su precio elevado, y la posible resistencia viral futura. 2. Hipótesis y objetivos Planteamos la hipótesis de que el elevado precio de estos fármacos es superior a los costes que evitan, por lo que nuestra investigación se centra en el estudio del coste hospitalario de la Hepatitis crónica C en la Comunidad Valenciana, para determinar su precio. 3. Metodología Con datos del año 2013 (que es el último disponible), realizamos un estudio transversal, en el que la población del estudio la constituyen todos los pacientes de la Comunidad Valenciana diagnosticados de hepatitis crónica C, que dividimos en tres grupos. La información de costes hospitalarios, la hemos obtenido del Área de Información y Estadísticas de Actividad Sanitaria de la Subdirección General de Información Sanitaria e Innovación, del Ministerio Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad de Madrid, que disponen de la explotación estadística del Conjunto Mínimo Básico de Datos. 4. Resultados Durante el año 2013, se han producido 1.108 episodios de ingresos hospitalarios debidos a complicaciones evolutivas de la hepatitis crònica C, que corresponden a 879 pacientes, con una tasa de reingresos del 26%, y 3.378 episodios asociados a comorbilidad por esta enfermedad. El coste hospitalario durante el 2013 por complicaciones evolutivas de la hepatitis crónica C fue de 7.930.630,90 EUR, de los que 6.801.206,09 EUR corresponden a cirrosis y 1.129.424,81 EUR a carcinoma hepatocelular. El coste por comorbilidad fue de 1.458.866.09 EUR. La suma del coste de complicaciones y comorbilidad en el 2013 fue de 9.364.356,33 EUR, que capitalizado a 2015 es de 9.707.887,74 EUR. La supervivencia de los pacientes desde que se inicia la descompensación de su cirrosis hasta que fallecen, la hemos calculado con un modelo de Markov, y es de 4 años, durante los cuales los pacientes requieren ingresos hospitalarios. Con estos datos el precio actual de un tratamiento completo con antivirales de acción directa de segunda generación, para tratar a 6.932 pacientes, que es la población de la Comunidad Valenciana según los criterios actuales contenidos en el Plan Estratégico para el abordaje de la Hepatitis C, debería ser de 5.601,78 EUR, que se reduce a 5.209,65 EUR para una eficacia estimada de los antivirales del 93%. 5. Discusión Para completar los costes evitados por estos fármacos, al coste evitado en hospitales públicos que hemos obtenido de forma rigurosa y objetiva, añadimos estimaciones de costes evitados en hospitales privados, de costes evitados por tratamientos previos y de costes ambulatorios de revisiones anuales. 6. Conclusiones Añadiendo las estimaciones descritas, nuestros resultados indican que el coste de un tratamiento completo con antivirales de acción directa de segunda generación, para una población susceptible de ser tratada entre 6.932 (F2-F4) y 10.393 pacientes (F0-F4), debería situarse entre los 13.870,16 EUR, y los 9.251,22 EUR respectivamente. Nuestro estudio sugiere que es posible determinar el precio de estos fármacos con una cuantificación de los costes directos e indirectos evitados. / [CA] 1. Introducció El virus dela hepatitis C, representa un important problema epidemiològic ja que infecta crònicament al 2% de la població mundial. A Espanya, l'Hepatitis Crònica C és la principal causa de cirrosi hepàtica, de carcinoma hepatocel·lular, i de trasplantament hepàtic, de manera que es calcula que hi ha 688.000 adults amb anticossos anti-VHC i 472.000 adults amb virèmia RNA-VHC. Els antivirals de acció directa de segona generació, combinats entre si aconsegueixen taxes d'èxit terapèutic en més del 90% dels casos, i eviten l'amenaça vital que suposa aquesta malaltia pel desenvolupament de CH i CHC. A més de la seva major taxa d'eficàcia, superen al tractament anterior per la seva menor durada i menor taxa d'efectes secundaris, però s'enfronten a grans reptes com són el seu preu elevat que fa que el seu accés a nivell mundial sigui molt limitat, i la possible resistència viral futura. 2. Hipòtesi i objectius Plantegem la hipòtesi que l'elevat preu d'aquests fàrmacs és superior als costos que eviten, de manera que la nostra investigació se centra en l'estudi del cost hospitalari de l'Hepatitis crònica C a la Comunitat Valenciana, per a determinar el seu preu. 3. Metodologia Amb dades de l'any 2013 (que és l'últim disponible), vam realitzar un estudi transversal, en què la població de l'estudi la constitueixen tots els pacients de la Comunitat Valenciana diagnosticats d'hepatitis crònica C que dividim en tres grups. La informació de costos hospitalaris, l'hem obtingut de l'Àrea d'Informació i Estadístiques d'Activitat Sanitària de la Subdirecció General d'Informació Sanitària i Innovació, del Ministeri Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de Madrid, que disposen de l'explotació estadística del Conjunt Mínim Bàsic de Dades. 4. Resultats Durant l'any 2013, s'han produït 1.108 episodis d'ingressos hospitalaris deguts a complicacions evolutives de l'hepatitis crònica C, que corresponen a 879 pacients, amb una taxa de reingressos del 26%, i 3.378 episodis associats a comorbiditat per aquesta malaltia. El cost hospitalari durant el 2013 per complicacions evolutives de l'hepatitis crònica C va ser de 7.930.630,90 EUR, dels quals 6.801.206,09 EUR corresponen a cirrosi i 1.129.424,81 EUR a carcinoma hepatocel·lular. El cost per comorbiditat va ser de 1.458.866.09 EUR. La suma del cost de complicacions i comorbiditat en el any 2013 va ser de 9.364.356,33 EUR, que capitalitzat a 2015 és de 9.707.887,74 EUR. La supervivència dels pacients des que s'inicia la descompensació de la seva cirrosi fins que moren, l'hem calculat amb un model de Markov, i és de 4 anys, durant els quals els pacients requereixen ingressos hospitalaris. Amb aquestes dades el preu actual d'un tractament complet amb antivirals acció directa de segona generació, per tractar a 6.932 pacients, que és la població de la Comunitat Valenciana segons els criteris actuals continguts en el Pla Estratègic per a l'abordatge de l'Hepatitis C, hauria ser de 5.601,78 EUR, que es redueix a 5.209,65 EUR per a una eficàcia estimada dels antivirals del 93%. 5. Discussió Per completar els costos evitats per aquests fàrmacs, al cost evitat en hospitals públics que hem obtingut de forma rigorosa i objectiva, afegim estimacions de costos evitats en hospitals privats, de costos evitats per tractaments previs i de costos ambulatoris de revisions anuals 6. Conclusions Els nostres resultats indiquen que el cost d'un tractament complet amb antivirals d'acció directa de segona generació, per a una població susceptible de ser tractada entre 6.932 (F2-F4) i 10.393 pacients (F0-F4), hauria de situar-se entre els 13.870,16 EUR, i els 9.251,22 EUR respectivament. El nostre estudi suggereix que és possible determinar el preu d'aquests fàrmacs amb una quantificació dels costos directes i indirectes evitats, si bé són necessaris nous treballs que estudiïn en profunditat els costos ambulatoris i costos indirectes per aquesta mal / López Rodado, A. (2016). Análisis del coste hospitalario de la Hepatitis Crónica C en la Comunidad Valenciana, para determinar el precio de los antivirales de segunda generación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62180

Submitted by Fabiana Gonçalves Pinto (benf@ndc.uff.br) on 2016-02-02T15:50:34Z No. of bitstreams: 1 Tathiana Silva de Souza Martins.pdf: 471753 bytes, checksum: 963e2a90769dbffd29d2beefe4974c5a (MD5) / Made available in DSpace on 2016-02-02T15:50:34Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Tathiana Silva de Souza Martins.pdf: 471753 bytes, checksum: 963e2a90769dbffd29d2beefe4974c5a (MD5) Previous issue date: 2007 / C Farma / Mestrado Profissional em Enfermagem Assistencial / A punção venosa em pediatria é para a criança um procedimento doloroso e extremamente estressante para os familiares acompanhantes. Observando na prática diária da assistência pediátrica as punções de repetição para manutenção de um acesso pérveo na administração de medicamentos com período prolongado e sabendo que o sistema de pagamento ao hospital pelo Sistema Único de Saúde é por patologia, aguçou-me o interesse desenvolver uma pesquisa exploratória, descritiva com abordagem quantitativa sobre os custos do Dispositivo Intravascular Periférico na internação em Pediatria. Objetivos: Levantar os custos do Dispositivo Intravascular Periférico utilizado durante a internação em uma unidade pediátrica; Identificar as causas de substituição do Dispositivo Intravascular Periférico nos acessos venosos durante a internação em uma unidade pediátrica e Correlacionar o custo do Dispositivo Intravascular Periférico na composição da remuneração final das internações pediátricas pagas pelo Sistema Único de Saúde. O cenário da pesquisa foi uma Enfermaria Pediátrica de um Hospital Universitário. Amostra: dezenove crianças internadas no período de outubro de 2006 a abril de 2007. Os dados foram analisados e organizados em três categorias: I. Perfil Demográfico e Epidemiológico das Crianças internadas na Enfermaria de Pediatria do HUAP; II. Os Custos do DIP no Processo de Hospitalização em Pediatria no HUAP; e III. Os Custos do DIP na composição da remuneração final das internações pediátricas pagas pelo SUS. Na primeira categoria foram apresentados dados que fossem capazes de caracterizar e traçar o perfil da clientela internada na Enfermaria de Pediatria. Na segunda categoria foram apresentados dados que demonstrassem as principais causas da perda de um acesso venoso periférico, traçando assim um paralelo com a média de tempo de duração de um acesso venoso, os locais de punção venosa efetiva e os custos oriundos dessas falhas infusionais. Na terceira categoria foram apresentados dados que mostrassem o tempo de permanência pago pelo SUS por cada patologia X o tempo real de permanência de cada cliente, os custos dos acessos venosos durante o período de cada internação e os custos dos DIP quando comparados aos custos da internação. O que se pretendeu, em uma pesquisa na qual as conclusões emanaram de dados numéricos e porcentagens, foi à busca de alternativa (s) para a redução de custos tangíveis e intangíveis com acessos venosos. Portanto, urge prosseguir investigando nessa linha teórica-metodologica para favorecer o processo de consolidação da enfermagem como profissão reconhecida e prestigiada pelos seus componentes (os profissionais) e seus dependentes (a população) / The venous puncture in pediatrics is for the child a painful and extremely stress procedure for the familiar companions. Observing in practical daily of the pediatric assistance the puncture of repetition for maintenance of a pérveo access in the medicine administration with drawn out period and knowing that the system of payment to the hospital for the Only System of Health is for pathology, it sharpened me the interest to develop a exploratory, descriptive research with quantitative boarding on the costs of Peripheral the Intravascular Device in the internment in Pediatrics. Objectives: To raise the costs of used Peripheral the Intravascular Device during the internment in a pediatric unit; To identify the causes of substitution of Peripheral the Intravascular Device in the venous accesses during the internment in a pediatric unit and To correlate the cost of Peripheral the Intravascular Device in the composition of the final remuneration of the paid pediatrics internments for the Only System of Health. The scene of the research was a Pediatric Infirmary of a University Hospital. Sample: nineteen children interned in the period of October of 2006 the April of 2007. The data had been analyzed and organized in three categories: I. Demographic profile and Epidemiologist of the Children interned in the Infirmary of Pediatrics of the HUAP; II The Costs of the DIP in the Process of Hospitalization in Pediatrics in the HUAP; e III. The Costs of the DIP in the composition of the final remuneration of the paid pediatrics internments for the SUS. In the first category they had been presented given that was capable to characterize and to trace the profile of the clientele interned in the Infirmary of Pediatrics. In the second category they had been presented given that they demonstrated the main causes of the loss of a peripheral access venous, thus tracing a parallel with the average of time of duration of a venous access, the places of effective venous puncture and the deriving costs of these infusionais imperfections. In the third category they had been presented given that showed to the paid time of permanence for the SUS for each pathology X the real time of permanence of each customer, the costs of the venous accesses during the period of each internment and the costs of the DIP when compared with the costs of the internment. What if it intended, in a research in which the conclusions had emanated of numerical data and percentages, were to the search of alternative (s) for the reduction of tangible and intangible costs with venous accesses. Therefore, it urges to continue investigating in this line theoretician-methodological to favor the process of consolidation of the nursing as profession recognized and sanctioned by its components (the professionals) and its dependents (the population)

[ES] La buena gestión de la atención primaria como puerta de entrada al sistema sanitario condiciona el funcionamiento de la atención especializada y la hospitalización, lo cual repercute directamente sobre la salud de la población. La sostenibilidad del sistema de salud público implica que los servicios de atención primaria sean eficientes. Objetivo Desarrollar un modelo para evaluar la eficiencia en cuanto a actividad realizada y resultados de salud de las unidades funcionales (UF) de atención primaria del Departamento de Salud Valencia Clínico - La Malvarrosa en los años 2015 a 2019. Metodología Se han integrado las bases de datos de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública y el Departamento de Salud Valencia Clínico - La Malvarrosa para obtener para cada UF: características de la población asignada, actividad asistencial y recursos humanos de los centros y consultorios de atención primaria. El análisis factorial pone de manifiesto las principales diferencias y similitudes encontradas entre las UF y permite reducir el número de variables utilizadas para elaborar los modelos de evaluación de la eficiencia, de manera que no se pierda poder explicativo, y facilite la interpretación de los resultados. Se ha utilizado el Análisis Envolvente de Datos (DEA) con orientación input y output y rendimientos variables a escala para la evaluación de la eficiencia. Los inputs incluidos han sido las tasas por 10.000 habitantes de: personal facultativo y personal de enfermería (inputs no discrecionales) y coste farmacéutico; como outputs se han incluido las tasas por 10.000 habitantes de: urgencias hospitalarias, consultas externas, derivaciones, hospitalizaciones evitables, mortalidad evitable y el indicador de eficiencia en la prescripción. Urgencias, hospitalizaciones evitables y mortalidad evitables se consideran outputs no deseables. Y como variables exógenas se han incluido el porcentaje de población mayor de 65 y 80 años y un indicador de morbilidad (case-mix). Se han analizado las puntuaciones de eficiencia de cada UF según tres modelos. Todos los modelos incorporan los mismos inputs y diferentes combinaciones de outputs relacionados con: Actividad asistencial (primer modelo), outcomes o resultados de salud (segundo modelo) y actividad asistencial + outcomes (tercer modelo, en el que se incluyen todos los outputs). Cada modelo se analiza con y sin variables exógenas. Resultados Se han evaluado los tres modelos con sus diferentes especificaciones para identificar las diferencias entre ellos y ver cuál de ellos permite diferenciar más claramente la eficiencia de las UF, teniendo en cuenta variables de calidad, y las características de la población. Se ha obtenido la puntuación de eficiencia de cada UF y se han identificado las UF que forman parte de la frontera eficiente del grupo estudiado. Los resultados han mostrado que existen diferencias en las puntuaciones de eficiencia estimadas en función de las variables introducidas como outputs. Determinadas UF se encuentran siempre en la frontera eficiente o muy cerca, mientras que otras UF son siempre ineficientes. Por otra parte, cuando se consideran outputs de actividad asistencial, las puntuaciones de eficiencia de todas las UF mejoran y aumenta el número de UF eficientes. Se detecta que la puntuación de eficiencia de las UF desciende, en general, a lo largo del periodo evaluado. Esta disminución es más pronunciada cuando se incluyen sólo los outputs de actividad. Conclusiones Se han obtenido diferentes resultados en función del modelo utilizado. El DEA permite analizar las ineficiencias de los centros de atención primaria, aunque es necesario identificar los objetivos esperados de las UF, ya que la perspectiva de los análisis influye en los resultados. / [CA] La bona gestió de l'atenció primària com a porta d'entrada al sistema sanitari condiciona el funcionament de l'atenció especialitzada i l'hospitalització, la qual cosa repercuteix directament sobre la salut de la població. La sostenibilitat del sistema de salut públic implica que els serveis d'atenció primària siguen eficients. Objectiu Desenvolupar un model per a avaluar l'eficiència quant a activitat realitzada i resultats de salut de les unitats funcionals (UF) d'atenció primària del Departament de Salut València Clínic - La Malva-rosa en els anys 2015 a 2019. Metodologia S'han integrat les bases de dades de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i el Departament de Salut València Clínic - La Malva-rosa per a obtindre per a cada UF: característiques de la població assignada, activitat assistencial i recursos humans dels centres i consultoris d'atenció primària. L'anàlisi factorial posa de manifest les principals diferències i similituds trobades entre les UF i permet reduir el nombre de variables utilitzades per a elaborar els models d'avaluació de l'eficiència, de manera que no es perda poder explicatiu, i facilite la interpretació dels resultats. S'ha utilitzat l'Anàlisi Envolupant de Dades (DEA) amb orientació input i output i rendiments variables a escala per a l'avaluació de l'eficiència. Els inputs inclosos han sigut les taxes per 10.000 habitants de personal facultatiu i personal d'infermeria (inputs no discrecionals) i cost farmacèutic; com a outputs s'han inclòs les taxes per 10.000 habitants de consultes, urgències hospitalàries, derivacions, hospitalitzacions evitables, mortalitat evitable i l'indicador d'eficiència en la prescripció. Urgències, hospitalitzacions evitables i mortalitat evitables es consideren outputs no desitjables. I com a variables exògenes s'han inclòs el percentatge de població major de 65 i 80 anys i un indicador de morbiditat (case-mix). S'han analitzat les puntuacions d'eficiència de cada UF segons tres models. Tots els models incorporen els mateixos inputs i diferents combinacions d'outputs relacionats amb activitat assistencial (primer model), outcomes o resultats de salut (segon model) i activitat assistencial + outcomes (tercer model, en el qual s'inclouen tots els outputs). Cada model s'analitza amb i sense variables exògenes. Resultats S'han avaluat els tres models amb les seues diferents especificacions per a identificar les diferències entre ells i veure quin d'ells permet diferenciar més clarament l'eficiència de les UF, tenint en compte variables de qualitat, i les característiques de la població. S'ha obtingut la puntuació d'eficiència de cada UF i s'han identificat les UF que formen part de la frontera eficient del grup estudiat. Els resultats han mostrat que existeixen diferències en les puntuacions d'eficiència estimades en funció de les variables introduïdes com a outputs. Determinades UF es troben sempre en la frontera eficient o molt a prop, mentre que unes altres UF són sempre ineficients. D'altra banda, quan es consideren outputs d'activitat assistencial, les puntuacions d'eficiència de totes les UF milloren i augmenta el número d'UF eficients. Es detecta que la puntuació d'eficiència de les UF descendeix, en general, al llarg del període avaluat. Aquesta disminució és més pronunciada quan s'inclouen només els outputs d'activitat. Conclusions S'han obtingut diferents resultats en funció del model utilitzat. El DEA permet analitzar les ineficiències dels centres d'atenció primària, encara que és necessari identificar els objectius esperats de les UF, ja que la perspectiva de les anàlisis influeix en els resultats. / [EN] The proper management of primary healthcare as the gateway to the health system determines the performance of specialised healthcare and hospitalisation, which has a direct impact on the health of the population. The sustainability of the public health system requires the efficiency of primary healthcare services. Objectives To develop a model to evaluate the efficiency in terms of activity and health outcomes of the functional units (FU) of primary healthcare of the Valencia Clínico - La Malvarrosa Health District in the years 2015 to 2019. Methodology The databases of the Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública and the Valencia Clínico - La Malvarrosa Health District have been integrated to obtain for each FU: characteristics of the covered population, healthcare activity and human resources of the primary healthcare centres. The factorial analysis reveals the main differences and similarities found between the FUs and makes it possible to reduce the number of variables used to develop the efficiency evaluation models, so as not to lose explanatory power and to facilitate the interpretation of the results. Data Envelopment Analysis (DEA) with input and output orientation and variable returns to scale has been used to assess the efficiency. The inputs included were the rates per 10,000 inhabitants of: professional and nursing staff (non-discretionary inputs) and pharmaceutical cost; outputs included the rates per 10,000 inhabitants of: consultations, hospital emergencies, referrals, avoidable hospitalisations, avoidable mortality and the prescription efficiency indicator. Emergencies, avoidable hospitalisations and avoidable mortality are considered undesirable outputs. As exogenous variables we have included the percentage of the population over 65 and 80 years old and a morbidity indicator (case-mix). The efficiency scores of each FU have been analysed according to three models. All models incorporate the same inputs and different combinations of outputs related to: healthcare activity (first model), outcomes (second model) and healthcare activity + outcomes (third model, in which all outputs are included). Each model is analysed with and without exogenous variables. Results The three models have been evaluated with their different specifications to identify the differences between them and to see which of them allows the efficiency of the FU to be differentiated more clearly, considering quality variables and the characteristics of the population. The efficiency score of each FU has been obtained and the FUs that form part of the efficient frontier of the group studied have been identified. The results show that there are differences in the estimated efficiency scores depending on the variables introduced as outputs. Certain FUs are always on the efficient frontier or very close to it, while other FUs are always inefficient. On the other hand, when healthcare activity outputs are considered, the efficiency scores of all FUs improve and the number of efficient FUs increases. It is found that the efficiency score of the FU generally decreases over the period under evaluation. This decline is more pronounced when only activity outputs are included. Conclusions Different results have been obtained depending on the model used. The DEA makes it possible to analyse the inefficiencies of primary healthcare centres, although it is necessary to identify the expected objectives of the FU, as the perspective of the analysis influences the results. / González De Julián, S. (2023). Medida de la eficiencia en atención primaria: fronteras eficientes y modelos no paramétricos condicionados [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196735