Aquesta tesi doctoral presenta el model social de gestió de l'educació de persones adultes com el més útil per a la nova societat de l'informació, al començament del segle XXI. Els principals conceptes en què s'ha basat la recerca, tant teorètica com pràctica, sòn la gestió democràtica, l'organització comunicativa de l'educació de persones adultes i l'interacció comunicativa, dácord amb els principis d'acció comunicativa formulats per J. Habermas i l'etnometodologia d'H. Garfinkel. Per altra banda, aquesta tesi analitza alguns dels discursos de la postmodernitat, com ara el relativisme neo-nitzschenià i l'orientació deconstructivista, quant a bloquejos de la possibilitat de transformació social. Igualment, aquesta tesi presenta els fonaments del concepte de comprensió intersubjectiva provinent de la teoria de Habermas. Per altra banda, s'analitzen els elements de la gestió comunicativa basada en el coneixement dialogal, d'acord amb les propostes de Paulo Freire, el qual defensava la possibilitat de la transformació social a travès de l'educació, com a alternativa a les teories postmodernes. La tesi també presenta les noves tendències dins de l'Educació Democràtica d'Adults cap al segle XXI. Aquest nou concepte de gestió s'estudia des del nivell local fins al nivell global. La nostra recerca explica com a travès de la seva participació en els processos de gestió i de presa de decisions, les persones adultes poden superar els efectes de l'exclusió des de les presumpcions del poder. A més, explica com la gent pot veure's implicada en la gestió dels projectes educatius i culturals a travès de les presumpcions de validesa. Finalment, aquesta tesi doctoral presenta dues experiències educatives: per una banda, una experiencia de desenvolupament cultural i comunitari als EE.UU, coneguda com Highlander Research & Education Center, que fou una iniciativa pionera des dels seus orígens als anys 30 del segle XX. Per l'altra banda, s'analitza a fons l'experiència de la concreció d'una iniciativa de gestió comunicativa en el Centre d'Adults "La Verneda-Sant Martí", com a centre global amb una base territorial. / The main ideas the whole work of research is organised about, as theoretical as practical, are the democratic management and the communicative organization of The Adult Education and the communicative interaction that involve it.This doctoral thesis presents the social model of management in Adults Education as the most useful to the new informational society, in the beginning of the XXI century.The thesis is set in the Communicative Action by Habermas and the etnomethodology by H.Garfinkel.Also, this thesis analyses some philosophal discourses of postmodernity in the neonietzchianne relativistic and deconstructionistic orientation that block the possibility of social transformation. This doctoral thesis presents the background of intersubjective understanding from J. Habermas' theory. Moreover, it is analysed the outstanding elements of communicative management based on the dialogical learning that is based on Paulo Freire's theory that defends the possibility of social transformation through education as an alternative to postmodernity theories.The new lines in Democratic Adults Education for the XXI century are presented. This management reality is studied from the local to global level. This research expounds how through adult participation in processes of management and making decisions the adults can overcome the effect of exclusion from the presumptions of power. Furthermore, it explains how people can be involved in the management of cultural and educative projects through the presumptions of validity. Finally, this doctoral thesis presents two educative experiences: on the one hand, an experience of cultural and communitarian development in The U.S.A. known as Highlander Research & Education Center, which is a pioneer from its origins in the thirties of the XX century. On the other hand, the concretion of communicative management in the Adult Centre La Verneda-Sant Martí as a Global Centre of Territorial Base, which is thoroughly analysed.

El treball té com a objectiu conèixer els processos representatius dels infants amb síndrome de Down. Plantegem estudis de casos al període dels 2-4 anys. Les dades empíriques s'han aconseguit a través de l'observació natural dels infants en situacions de joc lliure, amb un material específic però força habitual en aquestes edats. S'ha realitzat el seguiment a dos infants amb síndrome de Down i a dos infants no Down durant un període de dos anys. La conducta enregistrada i transcrita s'ha codificat amb el sistema de Formats de Camp, instrument que ha permès una millor adequació als objectius del treball, pel fet de ser un sistema obert i flexible possibilitant la interrelació de diferents variables en una mateixa unitat d'anàlisi o configuració. Les anàlisis efectuades han proporcionat, en primer terme, l'obtenció d'uns resultats descriptius que han ofert dades globals d'un i altre grup, així com també dades molt puntuals referides a conductes específiques que poden associar-se a aprenentatges concrets. Posteriorment, l'anàlisi seqüencial, realitzat únicament als infants SD, ens ha ofert diferents patrons comportamentals que indiquen el tempus de l'activitat i també el nivell de complexitat de l'acció. I, finalment l'anàlisi longitudinal ens ha permès tenir una visió més completa del període evolutiu, també entre un i altre grup, manifestant-se les diferències més significatives en la relació entre el joc d'exploració i el joc simbòlic. Les conclusions evidencien uns trets diferencials en els processos cognitius dels infants del grup SD que són, des de la nostra perspectiva, importants per a la pràctica psicopedagògica ja que incideixen directament en la conveniència de dedicar més espai al coneixement del medi, això és a l'activitat exploratòria / El trabajo tiene como objetivo conocer los procesos representativos de los niños con síndrome de Down. Desarrollamos estudios de casos en el período de los 2 a los 4 años. Los datos empíricos se han obtenido de las observaciones naturales realizadas a los niños en situaciones de juego espontáneo, con un material específico pero muy habitual en estas edades. Se ha realizado el seguimiento a dos niños con síndrome de Down y a dos niños no Down, durante un período de dos años. La conducta registrada y transcrita se ha codificado con el sistema de Formatos de Campo, instrumento que ha permitido una mayor adecuación a los objetivos del trabajo, ya que es un sistema abierto, flexible y que posibilita la interrelación de diferentes variables en una misma unidad de análisis o configuración. Los análisis realizados han proporcionado en primer lugar la obtención de unos resultados descriptivos que han ofrecido datos generales del período de todos los niños, así como también datos muy puntuales referidos a conductas específicas que pueden asociarse a aprendizajes muy concretos. Posteriormente el análisis secuencial, realizado únicamente con los niños con síndrome de Down, ha ofrecido diferentes patrones de comportamiento que indican el tempus y la complejidad de la acción. Finalmente el análisis longitudinal nos ha permitido tener una visión más completa del período evolutivo, también entre un grupo de niños y el otro, manifestándose diferencias significativas en la relación entre el juego exploratorio y el juego simbólico. Todos los análisis realizados ofrecen conclusiones que expresan rasgos diferenciales en los procesos cognitivos del niño con síndrome de Down. Éstos son des de nuestra perspectiva importantes para la práctica psicopedagógica dado que inciden directamente en la conveniencia de dedicar más espacio al conocimiento del medio, a la actividad física y exploratoria. / This work aims at getting to know the representation processes of infants with Down Syndrome. The study focuses on the period that goes from the end of Piaget's sensor-motor period to the beginning of schooling (2-4 years). In this period, spontaneous play is the natural developmental space, particular to infants.Methodologically, this work is based on case analysis. Empiric data were obtained through the natural observation of infants in a situation of free play, with specific but, at the same time, usual materials for their age. Two infants with Down Syndrome and two typically developing infants were followed up for two years, with eight observation sessions for each subject. The recorded and transcribed behaviour was first coded with the system of categories, and then using Field Formats, a tool that better suited our working objectives as it is an open and flexible system that allows for the interrelation between different variables in the same unit of analysis or configuration.The analyses have provided us with some descriptive results with overall data from both groups, and concrete data related to specific behaviours that can be associated to very concrete learning. Then, the sequential analysis, conducted only with the infants with DS, has shown different behavioural patterns, expressing a timing for the activity and the level of complexity of the action. Finally, the longitudinal analysis has resulted in a more complete vision of the evolutionary period, comparing both groups, with the most significant differences appearing in the relationship between exploratory play and symbolic play.The conclusions present clear differential features in the cognitive processes of infants with DS, which, from our perspective, are important for psychopedagogical practice, as they have a direct incidence in the convenience of devoting more space and time to the knowledge of the environment, that is, the exploratory activity.

Hasta la fecha no se ha emprendido el estudio del papel que determinados valores desempeñan en la consecución de los objetivos de la enseñanza. La tesis doctoral de Dña Beatriz Lucaya busca cubrir una pequeña parte de ese importante hueco y ofrecer una herramienta que pueda explotarse en con investigaciones similares. La atención se ha centrado en el estudio de un valor determinado: el valor del esfuerzo. Un valor que hace posible el vencimiento de obstáculos y que permite acometer empresas difíciles y cuya importancia esfuerzo en el ámbito educativo siempre ha sido reconocido. En particular, el trabajo busca indagar sobre los mecanismos que utilizan los padres para transmitir el valor del esfuerzo a sus hijos y aclarar el grado de responsabilidad que tiene su actuación en la configuración del modo de ser de sus hijos en el ámbito académico. Asimismo, la autora profundiza en la comprensión de la experiencia subjetiva que los hijos tienen en el proceso educativo. Esta motivación, ha condicionado la metodología que se emplea, que es de tipo mixto: En primera instancia es una investigación cualitativa que se encuentra apoyada en la técnica de la entrevista semiestructurada. Sin embargo se ofrecen los datos cuantificados, lo que confiere myaor rigor al trabajo pues se puede determinar el grado de influencia y la frecuencia con que cada mecanismo de transmisión del valor era empleado. En la tesis, tras la correspondiente revisión bibliográfica, se presenta una definición personal de los conceptos de “valor” y de “esfuerzo”, pues se trata de conceptos cuyo significado precisaba de esclarecimiento y se delimita conceptualmente el rendimiento académico. Habitualmente, los estudiosos consideran que las calificaciones son el indicador más importante para medirlo; pero, desde nuestra perspectiva esto constituye un reduccionismo. Definiremos rendimiento académico como la capacidad del alumno de alcanzar el máximo desarrollo de sus competencias escolares, mediante la aplicación del esfuerzo. Una de las aportaciones más importantes del trabajo se refiere a la constitución del corpus de grabaciones. Está compuesto por 202 horas de grabación de voz, emitidas en un contexto dialógico que permiten abordar la tarea más importante que ha de realizar la sociología de la familia es la actualidad, a saber, el estudio de las dimensiones internas de los sistemas familiares. Esta muestra, además, puede facilitar la indagación psicológica de la conducta, por lo que, aunque se haya elaborado ad hoc, constituye una fuente de datos válidos una vez utilizado para el objetivo con que fue establecido. Las características y el análisis de las intervenciones del centenar de informantes se examinan con detenimiento en la tesis doctoral y finalmente, se presentan las conclusiones de la investigación a la luz de los enfoques y teorías recogidas en el marco conceptual. Como se verá, se han asumido datos y desarrollado ideas de otros autores porque, esta actitud de comparación y diálogo, es la que conduce a la síntesis interdisciplinar que estamos en condiciones de ofrecer con esta tesis doctoral. Una tesis que, además, es capaz de inspirar futuras líneas de investigación que se enumerarán al final del documento.

El present treball el conformen: el marc teòric, el marc contextual i, a partir d'aquí ja s'analitzen els resultats de la investigació i es fan les aportacions en les conclusions. La primera part del treball és el marc teòric. Aquest té dos apartats; un és l'àmbit conceptual on duc a terme la fonamentació teòrica dels tres conceptes macro del present treball que seran el concepte d'EF, el de currículum i el de docent. El segon apartat correspon a l'àmbit metodològic, on especificaré tot el treball de camp; aquest, està ubicat en la Comunitat de Catalunya i, en concret, en la província de Tarragona. S'ha fet una mostra estratificada per comarques, centres públics i privats i per grandària (petits, mitjans i grans). Als professors d'EF dels centres de la mostra se'ls ha passat un qüestionari per extreure informació sobre els següents punts:Objectiu nº 1: Identificar les característiques dels centres d'ESO de la província de Tarragona.Objectiu nº 2: Analitzar les característiques dels professors d'EF que estan impartint l'ESO i llur formació inicial i permanent.Objectiu nº 3: Conèixer l'organització de l'àrea dels centres d'ESO de la província de Tarragona a partir de la LOGSE.Objectiu nº 4: Valorar si la quantitat i qualitat d'instal·lacions, equipament i material condicionen la docència de l'àrea d'EF.Objectiu nº 5: Comprovar l'ús dels factors claus de la reforma com la interdisciplinarietat, la diversitat i l'avaluació.Objectiu nº 6: Conèixer l'opinió del professorat d'EF d'ESO vers diferents aspectes de la reforma i les classes. El segon gran apartat és el marc contextual on diferenciaré 3 àmbits. El primer que fa referència a l'àmbit normatiu, on analitzo la Llei Orgànica LOGSE. També parlaré de com s'estructura l'etapa de l'ESO a Catalunya. Un segon àmbit, l'espai-temporal, on faig una breu descripció de les comarques de la província de Tarragona des del punt de vista físic i dels centres d'ESO que havia en el curs escolar 1998-1999; i, un marc temporal on especifico el pla de treball que he seguit en la present Tesi Doctoral. Y, el tercer, l'àmbit pràctic descric totes les característiques que té l'àrea d'EF des del punt de vista educatiu i pràctic. És la manera de confirmar el perquè les seves classes són diferents de les altres àrees curriculars. Aquests són els objectius que m'he plantejat d'investigar en la present investigació. Crec que amb ells he pogut tenir una bona informació sobre l'estat de l'àrea de l'EF a partir de la reforma LOGSE. Les dades obtingudes han estat validades per 6 entrevistes en profunditat a informants claus.Una tercera part del treball està format per l'anàlisi dels resultats dels qüestionaris. En aquest apartat s'analitzen els resultats de les dades obtingudes en els qüestionaris en relació amb els objectius del present treball amb el programa estadístic SPSS. També es tenen en compte l'anàlisi i el tractament de les dades amb l'anàlisi factorial i l'alfa de Cronbach.Un cop realitzat l'anàlisi de resultats es redacten les conclusions a partir dels objectius dels present treball. En la mesura que realitzava aquest treball m'han anat sorgint una sèrie d'interrogants que exposo en un apartat específic i una sèrie de limitacions de la present investigació. En el present treball vull assentar unes bases del que és en aquest moment l'àrea d'EF a secundària obligatòria. També vull revaloritzar una àrea curricular considerada "tradicionalment maria" però que té implícits tota una sèrie d'objectius educatius molt vàlids; equiparables a les altres àrees curriculars. L'educació d'un individu no es basa només en la vessant cognitiva, els aprenentatges motrius també afavoreixen l'enriquiment personal. És a dir, tant un tipus d'aprenentatges com els altres són necessaris per al bon desenvolupament de l'individu en la seva globalitat. En aquest treball vull que quedi plasmada l'opinió de tot un col·lectiu de professors d'EF que estem exercint en aquest moment a secundària obligatòria; les seves inquietuds i interessos; la problemàtica en l'exercici d'aquesta àrea; la situació de l'àrea emmarcada dins de la LOGSE... Coneixent-la bé, es pot actuar sobre ella i presentar accions de millora respecte l'àrea d'EF a l'ESO i a tot l'ensenyament en general. / The present work is based on what is at present the area of Physical Education within ESO (Compulsory Secondary Education).It also aims to upgrade a sector traditionally considered a "poor relation" despite its highly valid educational objectives, quite comparable to those of any other area curriculum.The education of an individual is not based on cognitive advancement alone - motor activities also contribute to personal enrichment. That is to say, any one aspect of a person's overall development is as important as all the others.This study also reflects the opinion of a whole group of PE teachers at present operating within the compulsory secondary system: their hopes and interests, the underlying problems of the area, the boundaries of the area within the LOGSE law. With this starting point it will be possible to present proposals for improvements in the area of PE at the secondary level and indeed at all levels of education. The first part of the wok is the theoretical framework, which in itself has two subsections: the first is the conceptual aspect with an analysis of three basic concepts, namely Physical Education, the curriculum and the teaching?staff.The aims of the research are:1. To identify the characteristics of the ESO centres in Tarragona Province.2. To analyse the characteristics of PE teachers who are working within the ESO and their initial and ?permanent training.3. To find out about the organisation of the area by the different centres in the Province on the basis of the LOGSE.4. To evaluate the quantity and quality of installations, equipment and material within PE area teaching.5. To test the use of key factors in the reform, such as interdisciplinary? aspects, diversity and evaluation.6. To find out the opinions of ESO PE teachers with regard to different aspects of the reform, and the classes. We might have considered more aims, but with these six we have demonstrated that sufficient information has been obtained to talk about the topic.Our way of obtaining information was a ?questionair in which there were a series of questions designed to elicit enformation on: the characteristics of ESO PE teachers, their initial and ?permanent training, the organisation of the area, whether the material resources and installations condition the teaching in this area, and testing the use of key factors in the LOGSE reform. This data will be validated in depth by interviewing key people?informants.The final section of the work is the analysis of the questionair's results. Results of the data obtained are analysed with relation to the aims of the present study and to the SPSS statistical program. We have also taken into consideration the analysis and treatment of the data with ?the factor analysis and the Cronbach ?Alpha. Once analysis of the results has been realized, the conclusions will be drafted on the basis of the aims of this study.During the progress of this work I have noticed the emergence of a number of queries which I have drawn up in a separate section, plus a number of limitations within the research.The present work has been realized during a time period of full application of the LOGSE. At present we find our way towards a new educational reform blocked. If society evolves, the educational system must too. LOGSE has produced a quantitive and qualicative improvement in the area of Physical Education which must not be lost in the introduction of the new Law.

Theoretical and conceptual framework1.The university in the context of the knowledge society. For more than a decade any publication related to social sciences has been alert to the changes that are happening in our societu.It is even said that a new society is emerging.This new society would be the so called Third Wave(Toffler 1981) succeeding the two former ones, namely the agricultural society around 10.000bc and the industrial societu that started developing around 1700 ad. Both brought about important changes in the way peoplee lived. These changes lead to modifications in the social structure and organization of everyday life. Giving up a nomadic lifestyle based on hunting and fishing for sedentary agricultural structures implied a substantial change in the development of mankind. In the same way the organization of labour was enormously affected by the arrival of machines that brought about division of labour and a new culture not only in industry, but also in the way people organized their lives taking advantage of the industrial progess: transportation saw considerable changes and distances have definitely shrunk. Indeed, today we also stand at the beginning of a number of changes that are changing the social,economical,political and cultural conditions of our society. We are looking at changes that according to Castells (1997) allow us to say that we live in a new society because it has transformed its way of development.Some manifestations of these changes are the following:.Economical globalization.An ever more competitive labour market.The advent of a media culture.Education and training as the foundations that help to confront the change.The democratization of the access to information and knowledge.The delocalization of knowledge and the disappearance of distances.The growth of accumulated knowledge.New operators in the training marketEvery time change happens, or is close to happening we are invaded with insecurity due to the uncertainty they generate.But often change also brings about new opportunities-opportunities for progress, for a general improvement in societu and particularly in the everiday life of the citizens.The convergence of the latest scientific discoveries in telecommunications and technology in general, have begun to allow for important changes in information production, storage and access and have initiated what people already know as the third revolution,the post-industrial revolution or the information and Knowledge Society.

Aquesta tesi estudia les característiques de l'aprenentatge a l’edat adulta. És una tesi realitzada per compendi de publicacions. Es basa en catorze publicacions agrupades en tres blocs: el concepte i les bases que emmarquen l’aprenentatge a la vida adulta, els aspectes didàctics i organitzatius propis dels contextos d’aprenentatge i l’anàlisi de pràctiques educatives específiques com la que propicia l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, l’educació a presons o l’educació amb persones de la comunitat gitana. Partint d’aquestes publicacions es dedica primer apartat a l’estudi dels conceptes bàsics de l’aprenentatge i l’acció educativa a la vida adulta, un segon apartat que descriu les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta: el subjecte adult, el contingut, l’entorn d'aprenentatge i la pràctica educativa. I un apartat final amb les conclusions derivades de els publicacions i el treball de la tesi i l’apunt de les perspectives que se’n deriven. En el primer apartat s’ofereix una revisió de l’evolució de com ha estat considerat el procés d’aprenentatge de les persones adultes des de l’idea inicial que entenia l’adult com a esser consolidat i l’aprenentatge com una activitat excepcional, passant per la que ho conceptualitzava com un recurs de excepcionalitat de segona oportunitat fins a la idea d’un procés permanent i específic per a cada etapa de la vida. Es fa una revisió de les aportacions des de la pedagogia, l’andragogia i la concepció actual de l’educació permanent i els processos de formació al llarg de la vida Partint de la definició d’Hamburg que entén l’acció educativa amb adults i adultes com la que impulsa els aprenentatges formals i no formals que desenvolupen capacitats, enriqueixen els coneixements i milloren les competències. Es completa amb dos nous components. Un primer que reforça els aspectes identitaris de cada persona o grup de referència i el situa en un marc social – ecosistèmic. I un altre que reforça el sentit de perfectivitat, de resposta al reptes amb els que ens trobem les persones més enllà de la dimensió compensatòria que fa referència a un estàndard situat fora de subjecte de l’aprenentatge. Els segon apartat aborda les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta incidint en quatres aspectes: la base física o corporal, els aspectes cognitius, els emocionals i les relacions amb l’entorn. Seguidament s’aborda com el subjecte s’aproxima als continguts, quin paper té el bagatge personal i quines competències cal desenvolupar. Es pren el cas l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per fer una aproximació a aquesta temàtica. També s’estudien les condicions en les que es desenvolupa l’aprenentatge en dos àmbits de treball, el medi penitenciari i l’educació amb la comunitat gitana. Finalment es fa una descripció dels elements bàsic que cal abordar quan desenvolupem la pràctica educativa. Després de presentar les catorze publicacions el darrer apartat aporta les conclusions i perspectives: la definició dels tres d’identitat de l’aprenentatge adult, com els homes i dones s’aproximen a l’aprenentatge que suposa un canvi en la seva trajectòria vital, quin és el sentit dels continguts i com cal treballar-los des de la perspectiva de la persona adulta i quines perspectives de futur es perfilen en la perspectiva que apunta Paul Bélanger (2009), aprendre és incrementar la pròpia autonomia. / This thesis sought to understand the adult learning characteristics. It is a compendium of fourteen publications which have been classified in three groups: adult learning conceptual framework and its core aspects; adult learning methodological and organizational factors in specific adult learning contexts and the analysis of specific educational practices, such as reading and writing learning, the education in prisons and the education in gypsy communities. From this compendium, the first chapter studies the basic concepts and the educational action in adult learning; the second chapter describes the main characteristics in adult learning: the adult learner, the content, the learning environment and the educational practice. The last chapter covers the conclusions. The first chapter offers a review of the evolution of the adult learning process conceptualization –from the initial idea of the adult as a consolidated being and the learning process as an exceptional activity to the idea of adult learning as an exceptional second chance resource or the idea of a life learning process being specific for each life stage. The second chapter tackles, firstly, the adult learning characteristics. Emphasis is focused on four aspects: the physical or body basis; the cognitive factors; the emotional factors and the relationship with the environment. Secondly, it tackles the way the subject approaches the content -the role of the personal background and the competencies that require development. In the same way, it also tackles the conditions in which learning is developed in two working contexts: the prison and the gypsy community. Finally, we will present the conclusions and further perspectives: the definition of the characteristics of adult learning identity; the way men and women approach learning as a change in their lives; the meaning of the contents along with the way they are required to be developed from an adult perspective ; the future perspectives arising from Paul Bélanger’s (2009) statement: « learning is increasing our own autonomy ».

El nostre treball s'emmarca dins l'àmbit de la delinqüència, i parteix de la base teòrica que si volem aconseguir la reinserció social dels interns en els centres penitenciaris hem de treballar la inserció laboral.És una evidència que la situació del mercat laboral dificulta la tasca de trobar feina, i més per aquelles persones que han passat per un centre penitenciari, ja que aquesta experiència actua com a factor de discriminació social. Al problema de la manca de llocs de treball s'hi afegeix la manca de preparació dels interns dels centres penitenciaris a l'hora de participar en els mecanismes del mercat laboral. En la majoria dels casos, no tenen una formació professional ni una preparació per a la recerca d'ocupació.A partir d'una anàlisi de necessitats, hem elaborat i avaluat el Programa d'orientació per a la recerca d'ocupació (PORO) integrat en el currículum dels cursos de formación ocupacional (FO) que es duen a terme en els centres penitenciaris de Catalunya, i que té l'objectiu de millorar el nivell d'inserció laborat dels interns, augmentant ets coneixements i les habilitats per a la recerca d'ocupació.La Teoria Integradora de Farrignton sobre la delinqüència, que interacciona tant factors personal com socials, ens ha donat la base per fonamentar el nostre programa, conjuntament amb et model d'inserció laboral elaborat per Montané (1990).A partir de la teoria de Farrignton (1990) pensem que, si volem treballar a favor de la reinserció social dels interns, com a mínim hem d'encaminar els nostres esforços de manera que aquests, puguin aconseguir les seves motivacions de forma legal i no sigui l'única solució recórrer als mètodes il.legals.Per intervenir en la inserció laboral ens hem basat en el model d'inserció elaborat per Montané, que es fonamenta en la interacció dinàmica dels tres elements pnncipals que condicionen la inserció:A) Els moviments del mercat de treball: les ofertes del mercat de treball i les exigències, els requisits de les ocupacions.B) Un segon element a tenir en compte a l'hora de la inserció laboral és el propi individu demandant d'ocupació. Els factors que intervenen a l'hora de trobar feina són el currículum, la capacitat per a l'aprenentatge teòrico-tècnic i les actituds d'inserció del subjecte, com són l'autoestima ocupacional, la maduresa ocupacional i la disponibilitat laboral.C) Les tècniques i els processos necessaris per a la inserció laboral. La probabilitat d'èxit en el procés de recerca d'ocupació també dependrà del nivell de coneixements i estratègies d'inserció de què disposi l'individu i la capacitat de dur-los a la pràctica amb la finalitat de superar els processos de selecció.El programa d'orientació per a la recerca d'ocupació (PORO) no és un programa aïllat de la intervenció general dels centres penitenciaris, sinó que queda emmarcat dins de l'orientació ocupacional que es du a terme i que té quatre nivells:En concret, el nostre programa (PORO) coincideix amb el primer nivell i es tracta integrar-lo en el currículum de la FO.En el segon nivell s'aplica el PORO, amb caràcter voluntari a aquells interns que ja gaudeixen de permisos ordinaris de sortida.Mentre que el tercer i quart són responsabilitat dels centres oberts i de la Comissió d'Assistència Social Penitenciària i van adreçats als interns que estan classificats en tercer grau o bé gaudeixen de la llibertat condicional.Els continguts que inclou el programa d'orientació per a la recerca d'ocupació (PORO) es distribueixen en 20 hores i la seva aplicació es du a terme des de l'enfocament d'assessorament , on l'orientació no la realitza l'assessor-orientador, sinó que és assumida pels professors d'FO que es converteixen en els responsables de l'aplicació del programa.Quant a l'avaluació dels resultats del programa, l'hem feta a través del model CIPP d'Stufflebeam (1989), seguint un disseny quasiexperimental pretest-postest amb grup control:- Per valorar l'eficàcia vam comparar els resultats inicials i finals, tant del grup experimental com del grup control. En termes generals podem observar que en el grup experimental ha augmentat significativament el nivell d'inserció, és a dir, els coneixements, els recursos i les habilitats, així com també l'autoestima professional; mentre que el grup control s'ha mantingut estable.- Per valorar l'efectivitat del programa, vam comprovar la inserció laboral dels interns que han participat en el programa, i hem comparat els índexs d'inserció aconseguits amb el grup control. De fet el 70% del grup experimental i quasi el 60% del grup control es troben encara en els centres penitenciaris, això fa que la mostra dels interns en llibertat sigui molt reduïda, però, des del nostre punt de vista, els resultats obtinguts es poden considerar satisfactoris, ja que el 48,8% dels subjectes det grup experimental i el 23,8% del grup control que gaudeixen de llibertat s'han inserit laboralment.- Per valorar l'eficiència, hem de destacar que l'aplicació del PORO no suposa cap esforç considerable ni funcionalment ni econòmicament. Quant als recursos funcionals, si considerem les hores destinades a la preparació (8 hores) i a l'aplicació (18 hores i 1/2), al seguiment i a la fonnació dels professors (10 hores), podem afirmar que el nostre programa suposa un esforç raonable, si tenim en compte els avantatges que comporta.- Quant a l'impacte, hem de dir que, una vegada acabada la investigació no hem detectat conseqüències no previstos produïdes per l'aplicació del nostre programa.Finalment, podem afirmar que és viable l'aplicació del programa PORO per part dels professors. Aquest procediment aporta, des del nostre punt de vista, dos avantatges:a) D'una banda, l'orientació per a la recerca d'ocupació no està solament en mans d'una persona (assessor), per la qual cosa augmenten les probabilitats d'aplicació.b) D'una altra banda, a mesura que els interns assumeixen el mòdul d'orientació com una part més del currículum dels cursos d'FO, la seva participació i actitud són més positives.És cert que la nostra investigació no és la solució definitiva a la inserció laboral dels ex-interns, tanmateix, però, sí que obre un primer pas, clar i definit, en aquesta direcció. S'hauria de continuar treballant en aquest sentit i entre d'altres aspectes, pensem que el programa PORO s'hauria de completar amb l'adaptació del programa d'habilitats socials proposat per Garrido Genovés (1992) als centres penitencaris, í quedar també inclòs dins del currículum de la formació ocupacional. / When we are within a criminality atmosphere, we are sure that if we want to rehabilitate prisoners we must work with the labour market integration, so that without it we are not able to talk about an optimal rehabilitation.If we analyse the whole needs, we offer a Guidance program to find a job (PORO) which is integrate in the occupational curriculum training's courses (FO) which are under taken at Catalonian's prisons. The aim of this program is to improve the integration in the labour market, increasing knowledge and skills in order to find a job.Our program is based in two theories: the Integrate Farrignton Theory about delinquency, in which interact personal and social factors, and it is also based on occupational integration model done by Montané (1990).The program (PORO) is the first stage of vocational guidance in prisons. It is applied with a consulting method in which the guidance is the trainer courses duty who is responsible for the program application.Once the results have been evaluated by CIPP model at Stufflebeam, we can come to the conclusion that the experimental group, which has followed PORO, has increased the integration level, their knowledge, their recourses, their skills and their professional self-esteem too, while the control group has remained stable.We consider the results are satisfactory, when we verify the real labour market integration of prisoners, because the 48'8% of subjects of experimental group in freedom have find a job and also the 23,8% have done the control group.

Esta investigación parte de la experiencia de la autora como profesora de español de alumnos chinos en su centro de trabajo, la escuela Mediterráneo (Barcelona). En los años 2008-2012 el número de alumnos chinos matriculados en este centro aumentó exponencialmente, tanto que los profesores del centro se encontraron con clases donde la mayoría de los estudiantes eran sinohablantes. Tanto la autora como sus compañeros experimentaron dificultades en sus clases con estudiantes chinos y comprobaron que la metodología didáctica que venían utilizando, que funcionaba adecuadamente con estudiantes de otras nacionalidades, no daba resultados tan satisfactorios con los estudiantes chinos. Por otra parte, los resultados de las evaluaciones de estos alumnos no cumplían con las expectativas de los profesores y no se correspondían con los resultados de estudiantes de otras nacionalidades y del mismo nivel. Dentro de este contexto la autora se propone estudiar la situación a fondo para comprenderla y proponer mejoras metodológicas adecuadas para la enseñanza del español a estudiantes chinos. Tanto la dirección del centro como los profesores de la escuela colaboran con la autora en la investigación, que se enmarca dentro de un plan de mejora del centro. En el marco teórico la autora estudia la cultura china de aprendizaje a través del análisis de aquellos componentes culturales, políticos, socioeconómicos y lingüísticos que la conforman. El objetivo de este apartado es profundizar en el perfil del estudiante chino de lenguas con el fin de conocer qué esperan estos estudiantes de las clases de español. Asimismo, realiza una revisión teórica del proceso reflexivo y su papel en la formación continua del docente. Este acercamiento teórico resulta imprescindible a la hora de comprender cómo funciona el portafolio reflexivo del profesor (instrumento clave en la investigación) y qué ventajas proporciona el uso de esta herramienta. Para cumplir el objetivo de la investigación, la autora lleva a cabo un estudio etnográfico que analiza en profundidad los cursos específicos para alumnos chinos de la escuela. El estudio analiza diversos instrumentos de investigación: encuestas, entrevistas a profesores y a una alumna, actas de clase, portafolios reflexivos de los profesores (PRP) y otros documentos de la vida de la escuela. Entre los instrumentos utilizados, destaca el portafolio reflexivo del profesor, ya que constituye una herramienta de reflexión muy completa. Los profesores participantes plasman en sus portafolios sus reflexiones, inquietudes y sugerencias en torno a la enseñanza de español a estudiantes chinos. Además del análisis de dichos instrumentos, la autora realiza un estudio profundo del contexto donde tiene lugar la investigación. Dicho estudio incluye un nivel macro: la inmigración china en Cataluña; y un nivel micro: la escuela Mediterráneo y sus cursos para estudiantes chinos. Tras el trabajo de análisis, la autora presenta sus resultados y explicita cuáles son las principales dificultades a las que se han enfrentado los profesores participantes y cuáles han sido las medidas han llevado a cabo para solventarlas. Asimismo, describe cuál ha sido el uso del portafolio por parte de los profesores y con qué dificultades se han encontrado al utilizar esta herramienta. / This investigation has its roots on the experience of the author as a teacher of Spanish for Chinese students at her workplace, Mediterráneo school (Barcelona). Between 2008 and 2012 the number of Chinese students learning Spanish in this school increased to such an extent that the teachers found themselves teaching to groups with a majority of Chinese students. Both the author and her colleagues found some difficulties with Chinese students during their lessons and discovered that the same teaching methods that had been working with students of other nationalities did not work with the Chinese. In addition to that, the marks of Chinese students did not match nor teachers’ expectations nor the marks of the non Chinese students. Is within this context that the author decides to study this situation in order to understand it and be able to suggest methodological improvements that match the needs of Chinese students of Spanish. The author studies the Chinese learning culture through the analysis of its cultural, political, socioeconomic and linguistic components. Thus she describes the profile of the Chinese students of languages and they expect from their Spanish lessons. She also does a theoretical review of the reflexive process and its role on teachers’ ongoing training. This point is crucial in order to understand how teachers’ reflexive portfolios (one of the main instruments in this investigation) work and which advantages this tool offers. In order to accomplish the goals of this work the author does an ethnographic research of the courses for Chinese students run at her workplace. Through the analysis of surveys, interviews, lesson minutes, teachers’ reflexive portfolios and other documents she finds out and specifies teachers’ difficulties and how they tried to solve them. Additionally she describes how they used the portfolio and their problems doing so.

El tema principal que estudiamos es la situación de las mujeres españolas, y en especial, las mujeres españolas en el cine español. A partir de un plan de acción basado en la metodología cualitativa interpretativa, observaremos y analizaremos las percepciones de tres grupos de estudiantes sobre las mujeres españolas del cine español: antes de realizar una unidad didáctica, durante la unidad didáctica y después de la unidad didáctica. Observaremos si hay cambios o evoluciona el discurso de los estudiantes y si el material utilizado resulta motivador para el aprendizaje; para acercar la cultura nueva a los estudiantes. La unidad didáctica seguirá un método comunicativo, un enfoque por tareas y hará uso del cine para introducir en el aula nuevos temas (Tomalin y Stempleski, 1993; De Borja y Sanz, 2005; Soler-Espiauba, 2006; etc.). Se tendrán presentes estudios previos sobre la enseñanza de ELE (la motivación, la enseñanza de la lengua y la cultura, el estudio de la lengua y cultura a partir del cine, la representación de las mujeres en los manuales, etc.); estudios sobre la situación de las mujeres (qué grandes cambios se han producido en España, datos sobre la representación de las mujeres en el cine español, etc.), así como se señalarán algunas características sobre la situación en China, puesto que todos los participantes de esta investigación son de origen chino. / The main topic we are going to study is the positioning of Spanish women, and more specifically, women’s representation in Spanish cinema. Through an action plan settled in the interpretive qualitative research, we will observe and analyse the perceptions of three groups of students about Spanish women in Spanish cinema: before a didactic unit, during the didactic unit, and after the didactic unit. We will pay attention to the changes and the evolution of the students’ discourse, and we will also observe if the didactic unit motivates the students to learn the new culture. The didactic unit will follow a communicative approach, task-based, and with the use of films for the introduction of new topics (Tomalin y Stempleski, 1993; De Borja y Sanz, 2005; Soler-Espiauba, 2006; etc.). We will take into account previous studies about teaching ELE (Spanish as a second language): studies related to motivation, teaching language and culture in the classroom, teaching language and culture through films, the representation of Spanish women in Spanish language learning books, etc.; we will also consider studies about women’s positioning: changes that took place in Spain, pieces of information about the representation of women in Spanish cinema, etc.; and in addition we will point out some characteristics about the situation in China, because all the participants of this investigation come from China.

Tesi realitzada al Departament de Teoria i Història de l'Educació / La inmigración es un fenómeno social que genera varios desafíos para la convivencia en las sociedades receptoras. Uno de esos desafíos es lograr la convivencia pacífica y democrática entre la población autóctona y los recién llegados. Esto ha motivado la reacción de instituciones de talante democrático que tienen la responsabilidad de promover los valores para fortalecer la cohesión social entre personas de diferentes orígenes culturales en sociedades multiculturales. Los organismos supranacionales europeos han aceptado el término Ciudadanía Activa como un referente deseable para la convivencia porque promueve el respeto mutuo, la no violencia, garantiza los derechos humanos y fortalece los valores de la democracia. Por lo anterior, las políticas públicas en materia de educación para la ciudadanía generalmente parten de tres ideas preconcebidas cuando diseñan los programas educativos en cuestión, a saber: en primer lugar, que la diversidad cultural e identitaria implica problemas de convivencia; en segundo lugar, que la sensación de identidad cultural propia sólida, homogénea, única dificulta la cohesión social en las sociedades multiculturales; y finalmente, que es posible formar a las personas en las competencias propias de la Ciudadanía Activa. Sin embargo, este estudio encontró evidencia empírica de que en Cataluña existe un grupo de personas que no cumplen con las condiciones antes descritas y sí realizan actividades propias de la Ciudadanía Activa. Estas personas son las y los voluntarios para la práctica del catalán. Son personas que, desde una sensación sólida de catalanidad, sin haber recibido nunca educación formal o no formal sobre Ciudadanía Activa, buscan activamente el encuentro y la convivencia con personas de identidades y orígenes culturales distintos. A través de la metodología de la Teoría Fundamentada se identificaron las motivaciones de las y los voluntarios para la práctica del catalán para realizar esta labor, y explicar conceptualmente qué oportunidades y limitaciones presenta este programa de voluntariado para promover la Ciudadanía Activa. La categoría Confianza responsable ayudó a entender los motivos, las variables y los efectos de las y los voluntarios por la práctica del catalán. La identidad propia sigue siendo un factor clave para la cohesión social. Y poseer una sensación de identidad cultural única, homogénea y sólida también fomenta la convivencia en las sociedades multiculturales, y no sólo la sensación de identidad múltiple, híbrida y flexible. Pero esto es posible si se cumplen varias condiciones, entre las cuales están que las personas puedan sentir fuertes certezas en su identidad, estar organizadas y al mismo tiempo realizar procesos de identificación dinámicos. A partir de lo anterior, este estudio propone un Modelo Integrado para el Fortalecimiento de la Ciudadanía Activa como la estrategia política educativa que puede articular el valor de la confianza responsable, el servicio del conocimiento responsable y la obligación del gobierno responsable con la intención de producir políticas públicas que incorporen la noción de Ciudadanía Activa. El Modelo tienen un carácter innovador y eficiente porque, tomando en cuenta la composición piramidal de la Administración Pública catalana, y el proceso vertical a través del cual se motivan, diseñan y aplican las políticas públicas, articula un diseño curricular adecuado en niveles. Puesto que los distintos niveles de actuación de la Administración Pública catalana tienen diferentes necesidades de aprendizaje sobre la noción de Ciudadanía Activa, la aportación de las instituciones académicas radica en diseñar el currículum adecuado a esta situación. El Modelo Integrado para el Fortalecimiento de la Ciudadanía Activa es una estrategia para transversalizar la noción de Ciudadanía Activa porque permea a todas las instituciones a través de un proceso horizontal, y a todos los niveles, a través de un proceso vertical. / There is a widespread idea that societies receiving migratory flows behave with hostility towards the immigrants. Thus, three arguments underlie the public policies and educational programmes geared to fostering intercultural values and Active Citizenship competencies in multicultural societies: first, that a strong sense of self-identity is a problem itself in multicultural societies; second, that multiple, hybrids and fluids identities fit better in the social cohesion principles; and third, that it is possible to train people with formal or non-formal educational programmes with the necessary intercultural values and competencies to live together. However, empirical evidence proves that in Catalonia, Spain, there are indigenous people willing to meet voluntarily with people from different cultural background. The volunteers for the practice of the Catalan language do this Active Citizenship practice driven by a strong regional identity and without having had any compulsory or non-formal training in Active Citizenship. This research analyses, through the Grounded Theory methodology, this social phenomenon and proposes the conceptual category Responsible trust as the moral value that allows society to strengthen Active Citizenship among the adult population that is not of compulsory schooling age. This research demonstrates that building flexible, hybrid or multiple identities is not the only way to promote contact between people from different cultural backgrounds, as is commonly said in the European institutional discourse. It is also possible to promote contact between people of different identities if the local identity is reinforced. This form of social cohesion has not been sufficiently studied in multicultural societies, but could offer creative solutions and new values to strengthen Active Citizenship. As a practical result was proposed an Integrated Model to strengthen Active Citizenship. The main characteristics of the Integrated Model are: 1) Their different levels of training courses about Active Citizenship, in relation to the different levels of responsibility to design public policies in the Public Administration; 2) The participation of Academic Institutions, Civil Society and the Public Administration in the design of the curriculum about Active Citizenship; 3) The top-bottom flow of the training courses consider the top-bottom technical process on designing public policies in the Public Administration.