Per una banda les característiques pròpies de l’equipament, com són les condicions ambientals determinades o els paràmetres fisicoquímics concrets de l’aigua dels vasos, i per un altre costat les característiques implícites en el mateix ús, fan que les piscines cobertes i climatitzades siguin les instal·lacions esportives més complexes de gestionar des del punt de vista de la seguretat i la higiene. En els darrers anys les diferents administracions han generat una sèrie de normatives per legislar els aspectes relacionats amb l’ús de les instal·lacions esportives. Des de normes genèriques per a tots els edificis fins a normes específiques per a les piscines. Aquesta legislació posa a l’abast dels gestors prou eines per garantir la seguretat i la higiene dels usuaris. L’objectiu del present estudi ha estat comprovar quin és el grau de compliment de la normativa vigent en les piscines cobertes i climatitzades de Catalunya, mitjançant una entrevista al responsable de manteniment de les instal·lacions. / Por un lado las características propias del equipamiento, como son las condiciones ambientales determinadas o los parámetros fisicoquímicos concretos del agua de los vasos, y por otro lado las características que van implícitas con el mismo uso, hacen que las piscinas cubiertas y climatizadas sean las instalaciones deportivas más complejas de gestionar desde el punto de vista de la seguridad y la higiene. En los últimos años las diferentes administraciones han generado una serie de normativas para legislar aspectos relacionados con el uso de las instalaciones deportivas. Desde normativas genéricas a todos los edificios hasta normativas específicas para las piscinas. Esta legislación proporciona a los gestores suficientes recursos para garantizar la seguridad y la higiene de los usuarios. El objetivo del presente estudio ha sido comprobar el grado de cumplimiento de la normativa vigente en las piscinas cubiertas y climatizadas de Cataluña, mediante una entrevista con el responsable del mantenimiento de las instalaciones. / On the one hand, concerning the characteristics of the equipment, as are the environmental conditions determined or the concrete physical-chemical parameters of the water vessels.On the other hand, concerning the implicit characteristics in its use, make swimming pools which are covered and heated, the most complex sports facilities to maintain from a safe and hygienic point of view. In recent years, different governments have generated a series of regulations to legislate the aspects in reference to the use of the sports facilities. From general regulations for all the buildings to specific regulations of the swimming pools. This legislation provides enough tools for the management to guarantee the safety and hygiene of the users, which. The objective of this study has been to prove, to which degree, the current regulations complement the swimming pools in Catalunya which are covered and heated, through an interview with the head of maintenance of the sports facility.

A la portada: Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. INEFC Lleida / Als esports d'equip, hi ha una complexitat, encara no resolta, del control de l'estat dels jugadors: una pràctica habitual quan es quantifica l'entrenament és considerar només les càrregues prescrites pel cos tècnic i pressuposar l'estat en què "hauria" de trobar-se l'equip, sense tenir en compte l'efecte real sobre els jugadors. En aquest sentit, hi ha algunes publicacions que proposen diferents instruments per al seguiment de l'estat del jugador de bàsquet, però molt pocs es centren en l'estat metabòlic o intern. Considerem de capital importància optimitzar els mètodes de quantificació de l'entrenament en el bàsquet professional i disposar d'informació objectiva i fiable per ajustar les càrregues de treball individualment. En aquest sentit, el control de la resposta hormonal pot ser una eina vàlida per conèixer en quin estat es troba cada jugador. Aquesta tesi doctoral pretén aportar més informació sobre la resposta hormonal del jugador de bàsquet professional, abastant 4 temporades esportives consecutives (2007-2011), en un equip masculí que participa a la primera divisió espanyola (Lliga ACB) (n = 35; Edat: 27.0 ± 2.4 anys; Pes corporal: 93.7 ± 10.1 kg; Alçada: 195.7 ± 4.7 cm; IMC: 24.4 ± 1.2; % Greix: 14.0 ± 3.3%). La investigació s'ha estructurat en tres estudis diferenciats. Les variables dependents estudiades (marcadors hormonals) han estat: la testosterona total, el cortisol, la ràtio testosterona total-cortisol i la ràtio cortisol-testosterona total, i s'han relacionat amb: la freqüència d'entrenament, l'estat emocional (Profile of Mood State), la contribució individual en els partits, el resultat del partit, el percentatge de greix i els minuts jugats, entre d'altres. Tot s'ha tractat de forma global i agrupada per posicions de joc. Com a síntesi dels 3 estudis, la concentració i el percentatge de variació dels marcadors hormonals analitzats han presentat diferències significatives en relació a la majoria de les variables independents controlades. Els factors que més influencien en la resposta de la testosterona total, el cortisol, la ràtio testosterona total-cortisol i la ràtio cortisol-testosterona total en jugadors professionals de bàsquet són: el percentatge de greix, la posició de joc, el promig de minuts de joc per temporada, el nombre de partits jugats la setmana anterior i el moment de la temporada. D'altra banda, s'ha d'atendre al compromès estat metabòlic observat en els alers i els ala-pivots. Finalment, durant la temporada esportiva d'un equip professional de bàsquet, els marcadors hormonals estudiats descriuen un perfil molt similar, mostrant 3 fases diferenciades: la pretemporada, els primers 2/3 de temporada i l'últim 1/3 de la mateixa. Els valors més baixos de concentració i % de variació de testosterona total i de ràtio testosterona total-cortisol i els més alts de cortisol i de ràtio cortisol-testosterona total, així com la major freqüència de jugadors amb decrements de la ràtio testosterona total-cortisol superiors al -30%, es troben a final de temporada. / En los deportes de equipo, existe la complejidad, aún no resuelta, del control del estado de los jugadores: una práctica habitual cuando se cuantifica el entrenamiento, es considerar tan solo las cargas prescritas por el cuerpo técnico y presuponer el estado en que “debería” encontrarse el equipo, sin tener en cuenta el efecto real sobre los jugadores. En este sentido, existen algunas publicaciones que proponen diferentes instrumentos para el seguimiento del estado del jugador de baloncesto, pero muy pocos se centran en el estado metabólico o interno. Consideramos de capital importancia optimizar los métodos de cuantificación del entrenamiento en el baloncesto profesional y disponer de información objetiva y fiable para ajustar las cargas de trabajo individualmente. En este sentido, el control de la respuesta hormonal puede ser una herramienta válida para conocer en qué estado se encuentra cada jugador. Esta tesis doctoral pretende aportar más información sobre la respuesta hormonal del jugador de baloncesto profesional, abarcando 4 temporadas deportivas consecutivas (2007-2011), en un equipo masculino que participa en la primera división española (Liga ACB) (n=35; Edad: 27.0 ± 4.2 años; Peso corporal: 93.7 ± 10.1 kg; Altura: 195.7 ± 7.4 cm; IMC: 24.4 ± 1.2; % Graso: 14.0 ± 3.3 %). La investigación se ha estructurado en tres estudios diferenciados. Las variables dependientes estudiadas (marcadores hormonales) han sido: la testosterona total, el cortisol, la ratio testosterona total-cortisol y la ratio cortisol-testosterona total, y se han relacionado con: la frecuencia de entrenamiento, al estado emocional (Profile of Mood State), la contribución individual en los partidos, el resultado del partido, el porcentaje graso y los minutos jugados, entre otros. Todo ello, se ha tratado de forma global y agrupada por posiciones de juego. Como síntesis de los 3 estudios, la concentración y el porcentaje de variación de los marcadores hormonales analizados han presentado diferencias significativas en relación a la mayoría de las variables independientes controladas. Los factores que más influyen en la respuesta de la testosterona total, el cortisol, la ratio testosterona total-cortisol y la ratio cortisol-testosterona total en jugadores profesionales de baloncesto son: el porcentaje graso, la posición de juego, el promedio de minutos de juego por temporada, el número de partidos jugados la semana anterior y el momento de la temporada. Por otro lado, debe atenderse al comprometido estado metabólico observado en los aleros y los ala-pívots. Por último, a lo largo de la temporada deportiva de un equipo profesional de baloncesto, los marcadores hormonales estudiados describen un perfil muy similar, mostrando 3 fases diferenciadas: la pretemporada, los primeros 2/3 de temporada y el último 1/3 de la misma. Los valores más bajos de concentración y % de variación de testosterona total y de ratio testosterona total-cortisol y los más altos de cortisol y de ratio cortisol-testosterona total, así como la mayor frecuencia de jugadores con decrementos de la ratio testosterona total-cortisol superiores al -30%, se encuentran a final de temporada. / In team sports, monitoring the state of each player is complex: a common practice to quantify training is to consider only the training loads dictated by the technical staff and then to assume the state in which the team should find itself, without taking into account their real effect on players. In this regard, there are some papers that propose different instruments to monitor the state of the basketball player, but few of them focus on the metabolic or internal state. We consider that being able to optimize training quantification methods in elite basketball, and having objective and reliable information, is critical to adjusting training loads individually. Hence, monitoring the hormonal response may prove to be a useful tool to assess each player’s state. This doctoral thesis intends to contribute information on the hormonal response of the professional basketball player, over a period spanning four consecutive sport seasons (2007-2011), in a male team that participates in the Spanish first division (ACB League) (n=35; Age: 27.0 ± 4.2 years; Weight: 93.7 ± 10.1 kg; Height: 195.7 ± 7.4 cm; BMI: 24.4 ± 1.2; % Fat: 14.0 ± 3.3 %). The investigation has been structured into three different studies. The dependent variables (hormonal markers) studied: total testosterone, cortisol, total testosterone-cortisol ratio and cortisol-total testosterone ratio, and all have been related to training frequency, emotional state (Profile of Mood State), individual contribution in game, result of game, fat percentage and minutes played, among others. All this information has been treated globally and has been aggregated by player’s role. To summarize, the concentration and percentage of variation of the hormonal markers analyzed have showed significant differences in relation to the large majority of the independent variables studied. The most influential factors in total testosterone, cortisol, total testosterone-cortisol ratio and cortisol-total testosterone ratio response in professional basketball players are: fat percentage, role, average minutes played, previous week’s games played and phase of the season. On another note, attention should be paid to the compromised metabolic state observed in small forwards and power forwards. Finally, throughout a professional basketball team’s season, the hormonal markers studied describe a similar profile, showing three distinct phases: preseason, the first two-thirds of the season and the last third of the season. The lowest values, in concentration and percentage of variation of total testosterone and total testosterone-cortisol ratio, as well as the highest values of cortisol and cortisol-total testosterone ratio, along with the greater frequency of players with decreases of over -30% in total testosterone-cortisol ratio, are to be found at the end of the season.

El turmell és una articulació que registra un alt percentatge de lesions. Els individus afectats per lesions al turmell acostumen a mostrar alteracions de l’equilibri postural i de la capacitat de percebre l’articulació estable, cosa que fa augmentar el risc de patir de nou un esquinç al turmell, així com també s’han descrit alteracions en els patrons d’activació muscular de diferents grups musculars de la cama. Per aquest motiu s’han desenvolupat diferents protocols d’entrenament neuromotor orientats a disminuir el risc de patir una lesió al turmell, però malauradament fins avui, aquests han mostrat baixos nivells d’evidència i efectivitat. Aquesta tesi va tenir dos objectius principals: analitzar l’efectivitat d’un protocol d’entrenament neuromotor com a eina de prevenció sobre la millora de l’estabilitat dinàmica del turmell, i determinar la relació existent entre els nivells d’activació de la musculatura pèlvica i els de la musculatura estabilitzadora del turmell. Els resultats obtinguts en la realització dels estudis realitzats per aquesta tesi, indiquen que la realització d’un entrenament neuromotor tradicional orientat a la millora de l’estabilitat del turmell no va suposar un estímul suficient per obtenir millores en la capacitat d’equilibri de la mostra estudiada, i que la influència observada entre l’activació de la musculatura proximal de la cama i la pròpia del turmell, sembla indicar que la introducció d’exercicis d’entrenament específic de la musculatura estabilitzadora de la pelvis podria representar una eina interessant per la millora dels nivells d’estabilitat del turmell. / El tobillo es una articulación que sufre un alto porcentaje de lesiones. Los individuos afectados por alguna lesión en esta región suelen mostrar alteraciones del equilibrio postural y de la capacidad de percibir la articulación estable, lo que aumenta el riesgo de sufrir de nuevo un esguince en el tobillo, así como se han descrito alteraciones en los patrones de activación muscular de distintos grupos musculares de la pierna. Por este motivo se han desarrollado diferentes protocolos de entrenamiento neuromotor orientados a disminuir el riesgo de sufrir una lesión en el tobillo, pero desafortunadamente hasta nuestro tiempo, han mostrado bajos niveles de evidencia y efectividad. Por estos motivos esta tesis tuvo dos objetivos principales: analizar la efectividad de un protocolo de entrenamiento neuromotor como herramienta de prevención sobre la mejora de la estabilidad dinámica del tobillo, y determinar la relación existente entre los niveles de activación de la musculatura pélvica y los de la musculatura propia del tobillo. Los resultados obtenidos en la realización de los estudios realizados para esta tesis, podemos concluir que la realización de un entrenamiento neuromotor tradicional orientado a la mejora de la estabilidad del tobillo no supuso un estímulo suficiente para obtener mejoras en la capacidad de equilibrio de la muestra estudiada, y que la influencia observada entre la activación de la musculatura proximal de la pierna y la propia del tobillo, parece indicar que la introducción de ejercicios de entrenamiento específico de la musculatura estabilizadora de la pelvis podría representar una herramienta interesante para la mejora de los niveles de estabilidad del tobillo. / The ankle is a joint that undergoes a high percentage of injuries. People who have suffered from an injury can show some kind of imbalance according to postural balance and related to the ability to perceive joint stability, which increases the risk of suffering an injurie again. In addition, changes have been described in muscle activation patterns for those who have suffered an injury in this joint. All this data has led physiotherapists to design different neuromotor training programs to reduce the risk of injuring the ankle again. Unfortunately until now, there is very little scientific evidence about their effectiveness. For these reasons, this thesis had two main objectives: first, to analyse the effectiveness of a neuromotor training program as a prevention mechanism for improving the dynamic stability of the ankle, and second, to determine the relationship between the electromyographic activity of the hip muscles and the ankle muscles. Based on the results obtained in this thesis, we can conclude that the performance of a traditional neuromotor training program, with the aim of improving ankle stability, does not represent a sufficient stimulus to generate balance improvements in the sample studied. The influence observed between the proximal muscle activity and the ankle muscle activity, seems to show that it is necessary to introduce specific training based on the hip muscles, and this could represent an interesting tool for improving ankle stability.

INEFC Lleida. Departament de Fonaments de la Motricitat i el seu Ensenyament / La meva trajectòria de doctorat es relaciona directament amb el projecte de recerca: Innovacions en l’avaluació en contextos naturals: Observació de les respostes motrius en l’Expressió Corporal i la Dansa pel qual se’m va atorgar una beca de recerca de l’AGAUR-INEFC-PR . Aquest projecte es realitzà en el Laboratori d’Observació de la Motricitat de l’INEFC-UdL (http://lom.observesport.com/) durant el període 2006- 2010. La Dra. Marta Castañer i Balcells (INEFC-UdL) és la investigadora principal del projecte i codirectora de la present tesi conjuntament amb la Dra. Carlota Torrents Martín (INEFC-UdL), també investigadora del projecte. En el projecte també han participat els següents investigadors: Dra. Teresa Anguera Argilaga (UB), Dr. Angel Blanco Vilaseñor (UB), Dr. Oleguer Camerino i Foguet (INEFC), Dr. Gudberg Jonsson (UI), Dra. Mª Jesús Cuéllar Moreno (ULL), Dr. José Luis Losada López (UB) i Dr. Tomás Motos Teruel (UV). Fruit d’aquest treball es van presentar 16 comunicacions en 11 congressos tant nacionals com internacionals. La productivitat del grup està representada principalment pels articles publicats en revistes d’impacte indexades per JCR i per INRECS que conformen la present tesi. El tema de la nostra recerca s’ha centrat en l’observació de les respostes motrius en l’Expressió Corporal i la Dansa. El marc teòric se centra, emmarcat en la conducta motriu, en les manifestacions relacionades amb l’Expressió Corporal i la Dansa, que són fonamentals en la formació de llicenciats en Ciències de l’Activitat Física i l’esport, així com en l’educació de la corporalitat en la nostra societat. Els objectius que hem perseguit s’han centrat en crear sistemes de categories d’observació ad hoc i en aplicar-los per constatar la varietat de respostes singularitzades en relació a les habilitats motrius específiques a partir de models proposats pel docent. La metodologia emprada per a tots els estudis que conformen aquesta tesi és la Metodologia Observacional Sistematitzada, donada la habitualitat en el comportament dels docents i els discents i la naturalitat del context (Anguera, Blanco i Losada, 2001). Els instruments utilitzats foren de tres tipus: d’observació, de registre i d’anàlisi. Com a instrument d’observació es va dissenyar el format de camp amb els sistemes de categories per analitzar les accions motrius executades pels principiants per acabar concretant el sistema OSMOS que fou publicat en Castañer; Torrents; Anguerai Dinušová (2009). En relació al instrument de registre, per a la codificació s’ha utilitzat el software Match Vision Studio (Perea, Alday y Castellano, 2004) i el software THEMECODER (Pattern Vision, 2001). Posteriorment, com a instruments d’anàlisi, per a la detecció de patrons temporals (T-patterns), es va utilitzar el software THEME v.5. (Magnusson, 1996, 2005) que permeté obtenir una anàlisi seqüencial de les dades. El corpus de la tesi el conformen un total de 7 articles indexats que considero que mostren no només el treball per optar pel doctorat, sinó tot el recorregut del procés investigador que s’ha dut a terme durant el període indicat i que seguim realitzant, tenint en compte els nous articles que s’estan revisant en revistes científiques. / Mi trayectoria en el programa de doctorado se relaciona directamente con el proyecto de investigación: Innovaciones en la evaluación en contextos naturales: Observación de las respuestas motrices en la Expresión Corporal y la Danza por el cual se me otorgó una beca de investigación por la AGUAR- INEFC-PR . Este proyecto se realizó en el Laboratorio de Observación de la Motricidad en INEFC-UdL (http://lom.observesport.com/) durante el periodo 2006-2010. La Dra. Marta Castañer i Balcells (INEFC-UdL) es la investigadora principal del proyecto y codirectora de la presente tesis conjuntamente con la Dra. Carlota Torrents Martín (INEFC-UdL), también investigadora del proyecto. En el mismo también han participado los siguientes investigadores Dra. Teresa Anguera Argilaga (UB), Dr. Angel Blanco Vilaseñor (UB), Dr. Oleguer Camerino i Foguet (INEFC), Dr. Gudberg Jonsson (UI), Dra. Mª Jesús Cuéllar Moreno (ULL), Dr. Jose Luis Losada López (UB) y Dr. Tomás Motos Teruel (UV). Fruto de este trabajo se presentaron 16 comunicaciones en 11 congresos tanto nacionales como internacionales. La productividad del grupo está representada principalmente por los artículos publicados en revistas de impacto indizadas por JCR y por INRECS que conforman la presente tesis. El tema de nuestra investigación se ha centrado en la observación de las respuestas motrices en la Expresión Corporal y la Danza. El marco teórico se centra, dentro de la conducta motriz, en las manifestaciones relacionadas con la Expresión Corporal y la Danza, que son fundamentales en la formación de licenciados en Ciencias de la Actividad Física y del deporte, así como en la educación de la corporalidad de nuestra sociedad. Los objetivos que hemos perseguido se han centrado en crear sistemas de categorías de observación ad hoc y en aplicarlos para constatar la variedad de respuestas singularizadas con relación a las habilidades motrices específicas a partir de modelos propuestos por el docente. La metodología que hemos utilizado para todos los estudios que conforman esta tesis es la Metodología Observacional Sistematizada, dada la habitualidad en el comportamiento de los docentes y los discentes y la naturalidad del contexto (Anguera, Blanco y Losada, 2001). Los instrumentos utilizados fueron de tres tipos: de observación, de registro y de análisis. Como instrumento de observación se diseñó el formato de campo con los sistemas de categorías para analizar las acciones motrices ejecutadas por los participantes para acabar concretando el sistema OSMOS que fue publicado en Castañer; Torrents; Anguera y Dinušová (2009). Con relación al instrumento de registro, para la codificación se utilizó el software Match Vision Studio (Perea, Alday y Castellano, 2004) y el software THEMECODER (Pattern Vision, 2001). Posteriormente como instrumentos de análisis, para la detección de patrones temporales (T-patterns), se utilizó el software THEME v.5. (Magnusson, 1996, 2005) que permitió obtener un análisis secuencial de datos. El corpus de la tesis lo conforman un total de 7 artículos indizados que considero que muestran no solo el trabajo para optar por el grado de doctora, sino todo el recorrido del proceso investigador que se ha llevado a cabo durante el periodo indicado y que seguimos realizando, a tenor de nuevos artículos que se están revisando en revistas científicas. / My trajectory as a researcher and PhD. student is directly related to doctoral research project: Innovations in observation of a natural context requires: Observations of motor skill responses in Corporal Expression and Dance for which I obtained a research grant by the AGUAR- INEFC-PR . This project was carried out in the Laboratory of Human Movement Observation in INEFC-UdL (http://lom.observesport.com/) during the period 2006-2010. Dr. Marta Castañer i Balcells (INEFC-UDL) is the principal investigator of the project and co-director of the thesis, together with Dr. Carlota Torrents Martin (INEFC-UDL), also investigator in the project. The project also involved the following investigators: Dr. Teresa Anguera Argilaga (UB), Dr. Ángel Blanco Vilaseñor (UB), Dr. Oleguer Camerino i Foguet (INEFC), Dr. Gudberg Jonsson (UI), Dra. Mª Jesús Cuéllar Moreno (ULL), Dr. Jose Luis Losada López (UB) and Dr. Tomás Motos Teruel (UV). Following the trajectory of the project were presented 16 communications in 11 national and international conferences. The productivity of this group is mainly represented by the articles published in journals indexed by JCR impact and INRECS that form this thesis. The topic of our research was focused on the observation of motor skill responses in the Corporal Expression and Dance. The introduction focuses on motor behavior, in demonstrations related to Corporal Expression and Dance, which are essential in the university degree formation of Science in Physical Education and Sport, as well as education of corporality of our society. The objectives we have chased have focused on creating ad hoc systems observation categories and apply them to observe the variety of different responses depending on the type of instruction by the teacher or interaction or on the quantity of motor responses. The methodology we have used for all studies that comprise this thesis is Systematized Observational Methodology, given the regularity in the behavior of teachers and learners and natural context requires. The instruments used were of three types: observation, recording and analysis. As observation instrument was designed with field format category systems for analyzing motor actions performed by the participants to finish specifying the OSMOS system which includes instructions to enhance motor skills. (Castañer, Torrents, Anguera & Dinušová, 2009). Regarding the observation instrument for coding was used Match Vision Studio software (Perea, Alday & Castellano, 2004) and software THEMECODER (Pattern Vision, 2001). Later as analysis instrument for the detection of T-patterns we used the THEME software v.5 (Magnusson, 1996), which revealed the relevance and configuration of the registered events. The base of this thesis is made up with 7 articles indexed to consider showing not only the work for obtained doctorate, but also the trajectory of complete research process that has taken place during the given period and we continue making new publications that are reviewing in scientific journals.

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. Centre de Lleida / La tesi que s’exposa neix de la voluntat d’estudiar i conèixer millor el futbol. S’enfoquen diferents mètodes que un entrenador pot desenvolupar atenent als condicionants del joc. Amb aquest propòsit és pretén: i) Analitzar i descriure variables comportamentals, espacials i contextuals que permetin caracteritzar els Mètodes de Joc Ofensiu (MJO), utilitzats per dos equips en diferents lligues; ii) Comparar els mètodes de joc ofensiu entre dos equips que han compartit el mateix entrenador i equip tècnic. Es varen observar i analitzar vint-i-quatre partits referents als equips Inter de Milà (IM) i Real Madrid (RM), dotze partits per equip. Les temporades analitzades varen ser la 2009/10 i 2010/11. Durant l’estudi es varen utilitzar per l’anàlisi dels T-patterns el software THEME coder 5.0 i per l’anàlisi seqüencial dels retardaments el software SDIS-GSEQ 5.1. / La tesis que aquí se expone nació de la voluntad de estudiar y conocer mejor el fútbol. Se enfocan diferentes métodos que un entrenador puede desarrollar, atendiendo a las condiciones que influyen el juego. Con este propósito se pretende: i) Analizar y describir variables comportamentales, espaciales y contextuales que permitan caracterizar los Métodos de Juego Ofensivo (MJO), utilizados por dos equipos en diferentes ligas; ii) Comparar los métodos de juego ofensivo entre dos equipos que han compartido el mismo entrenador y equipo técnico. Se observaron y analizaron veinticuatro partidos referentes a los equipos Inter de Milán (IM) y Real Madrid (RM). Las temporadas analizadas fueron las del 2009/10 y 2010/11. Durante el estudio se utilizaron para el análisis de los T-patterns el software THEME coder 5.0 y para el análisis secuencial de los retardos el software SDIS-GSEQ 5.1. / This thesis arose from the desire to study and thus acquire a deeper knowledge of the game of football. It focuses on the different methods that a coach should develop, given the constraints that influence the game. With that purpose we sought: i) to analyze and describe behavioural, spatial and contextual variables that allow to characterize the methods of offensive game, used by two teams in different leagues, ii) to compare the methods of offensive game between teams who shared the same coach and technical team. We observed and analyzed twenty-four games (twelve games per team) of teams Inter Milan and Real Madrid. The sporting seasons analyzed were 2009/10 and 2010/11 respectively. During our course we used two different software programs for data analysis: i) for the analysis of T-patterns we used THEME coder 5.0 ii) for the sequential analysis of delays we used SDIS-GSEQ 5.1.

INEFC. Universitat de Lleida / En aquesta tesi es pretén comprendre l’actuació de la Federació Portuguesa de Bàsquet en els models de gestió durant el període que va des de l’any 2000 al 2010. Es una anàlisi des d’una perspectiva d’estudi de cas de tipus 2 (Yin, 2003). L’estudi ha buscat respondre a les qüestions següents: (Q1) Quins són els factors que incideixen d’una manera més important en els resultats de la Federació?. (Q2) Quin és el grau d’eficiència dels resultats que s’han obtingut? (Q3) Quins són els factors (drivers) més rellevants en relació a la gestió de la Federació? (Q4) A que responen els diferents graus d’eficiència observats per les persones interessades (stakeholders) en el context de la Federació Portuguesa de Bàsquet? Des de la perspectiva de la metodologia s’ha utilitzat un sistema de multitriangulació, basat principalment en la triangulació de les dades i amb una aproximació tant qualitativa com quantitativa (Denzin & Lincoln, 2000; Flick, 2005; M. Miles & Huberman, 1994). En una primera etapa es van definir els factors, les dimensions, les components i els indicadors d’avaluació; després es va avaluar la productivitat general; com a tercera etapa es va interpretar la relació causa-efecte de les diverses actuacions portades a terme en el marc de la Federació; i en quart lloc, es va avaluar l’actuació de la Federació des d’una perspectiva dels (stakeholders). Amb les dades obtingudes es va poder comprovar que durant el període estudiat es va produir un augment important de la productivitat degut principalment a la capacitat econòmica dels districtes; a les mesures de resposta que la Federació introduïa en funció de les modificacions de l’entorn; i a les mesures de relació existents amb les persones interessades. En aquest darrer aspecte, la promoció i els aspectes financers són les dimensions que menys valoració han obtingut per part dels stakeholders i, en canvi, els “resultats esportius” és la dimensió que va obtenir una avaluació de millor acompliment. En atenció a les dades obtingudes en cadascuna de les quatre fases de l’estudi, s’evidencia o es constata que existeix una elevada homogeneïtat a l’hora de la productivitat i del manteniment de les condicions d’actuació. No hi ha hagut grans alteracions ni a la productivitat, ni a l’evolució del progrés tecnològic en el període estudiat. Es pot concloure que les mesures de gestió introduïdes durant aquest període no acaben provocant els canvis i la repercussió desitjada i per les quals foren dissenyades. / En el presente trabajo se pretende comprender a través de un estudio de caso, de tipo 2 (Yin, 2003), se visa comprender el desempeño de la Federación Portuguesa de Baloncesto, en el período de 2000 a 2010. Concretamente se busca respuesta a las siguientes cuestiones: (QI1) ¿Cuáles los factores más importantes en la obtención del desempeño? (QI2) ¿Cuál el grado de eficiencia de los diferentes resultados obtenidos? (QI3) ¿Cuáles son los factores más reveladores del desempeño de gestión? (QI4) ¿Cuál la explicación para los grados de eficiencia encontrados, por parte de las partes interesadas, en la Federación Portuguesa de Baloncesto? El enfoque metodológico utilizado ha sido el de la multi-triangulación, la triangulación de perspectivas teóricas, datos y métodos, cualitativos y cuantitativos (Denzin & Lincoln, 2000; Flick, 2005; M. Miles & Huberman, 1994). En primer lugar, se definieron los factores, dimensiones, componentes y criterios de evaluación; en segundo lugar, se evaluó la productividad general; en tercero lugar, se interpretó la relación causal, determinante del desempeño; y, en cuarto lugar, se evaluó el desempeño desde el punto de vista de los stakeholders. Se comprobó que, en el período de estudio, hubo aumentos de productividad como resultado, principalmente, del poder adquisitivo de los distritos, de las disposiciones de la Federación para hacer frente a las alteraciones del ambiente externo y de las normas de relación con las diferentes partes. En relación a esto último, los aspectos que peor valoraron los stakeholders fueron la promoción y los temas financieros; los “resultados deportivos” fueron la dimensión que obtuvo una valoración de desempeño más alta. Gracias a una combinación de fuentes de evidencia y comprobaciones para cada una de las cuatro fases del estudio, los resultados obtenidos reflejan una elevada homogeneidad en cuanto a la productividad y el mantenimiento de las condiciones de intervención, sin que haya habido grandes alteraciones en la productividad y en el progreso tecnológico en el período temporal estudiado. El impacto de las medidas de gestión no parece haber tenido la repercusión deseada en el desempeño. / In this study, on the perspective of a case study, type 2 (Yin, 2003), it is intended to understand the performance of the Portuguese Federation of Basketball, between 2000 and 2010. Specifically, it is seek to answer the following questions: (QI1) Which are the factors that matter most on the achievement of the performance? (QI2) Which is the level of efficiency of the different results obtained? (QI3) Which are the most revealing drivers on the management performance? (QI4) Which is the explanation for the levels of efficiency found, by stakeholders, on Portuguese Federation of Basketball? The multi triangulation, using the triangulation of theorical perspectives, data and methods, qualitative and quantitative, was the used methodological approach (Denzin & Lincoln, 2000; Flick, 2005; M. Miles & Huberman, 1994). At first it were defined the evaluation factors, dimensions, components and indicators; at second it was evaluated the overall productivity; at third it was interpreted the causal relation of performance determinants; and, at fourth, it was evaluated the stakeholders perspective of the performance. It was found that on the period studied there were productivity gains, which mainly depend upon the districts purchasing power; the federation response measures for any in the external environment and the relation measures with the different stakeholders. In the latter case, the promotion and the financial aspects were the less evaluated dimensions by the stakeholders and the sportive results were the dimension which had the best performance evaluation. By the combination of evidence and finding sources, from each of the four phases of the study, the obtained results reveal a high homogeneity on the productivity and maintenance of the intervention conditions without major changes of productivity and technological progress in the period studied. The impact on management measures does not appear to have the desired impact on performance.

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. Centre de Lleida / Hi ha molts estudis sobre la manera com els equips finalitzen i materialitzen les jugades, però en canvi no s’ha fet gaire recerca centrada a conèixer què succeeix abans que la pilota arribi a la zona de finalització. Aquest serà el repte del present estudi: conèixer quines de les accions que succeeixen a la zona de gestació del joc permeten a l’equip arribar a la zona de finalització. Un cop el baló ha arribat a la zona de finalització seguirem enregistrant el que esdevé fins que acabi la jugada, independentment de si acaba en èxit o no. D’aquesta manera, observarem la relació entre les dues zones del joc i esbrinarem d’on i com sorgeixen totes les situacions de joc que han estat eficaces per a l’equip (entenem per eficàcia aquelles jugades que han aconseguit arribar a la zona de finalització), informació que considerem molt útil per a l’entrenador i per millorar el rendiment dels jugadors. Per dur a terme aquest estudi hem tingut la col•laboració d’un equip de la Primera Divisió espanyola, el R. C. D. Espanyol, del qual hem enregistrat un total de trenta-dues jornades de les temporades 2009-2010 i 2010-2011. Tenint en compte el fet que avui la recollida, emmagatzematge i tractament de dades obtingudes a partir de l’observació és molt important per millorar el rendiment dels equips, hem creat un instrument d’observació a mida (ZASOF), que ens ha permès canalitzar tota la informació sobre el nostre objecte d’estudi. / Son muchos los estudios que se han realizado sobre cómo los equipos finalizan y materializan las jugadas, pero muy pocas investigaciones se han centrado en conocer lo que sucede antes de que el balón llegue a la zona de finalización. En el presente estudio este va a ser nuestro principal reto: conocer las acciones que suceden en la zona de gestación del juego que permiten al equipo llegar a la zona de finalización. Una vez el balón ha llegado a la zona de finalización seguiremos registrando lo que sucede hasta que acabe la jugada, independientemente de si acaba en éxito o no. De esta forma observaremos la relación entre las dos zonas del juego y averiguaremos de dónde y cómo surgen todas las situaciones de juego que han sido eficaces para el equipo (entendiendo por eficacia aquellas jugadas que han conseguido llegar a la zona de finalización), información que consideramos muy útil para el entrenador y para mejorar el rendimiento de los jugadores. Para llevar a cabo este estudio hemos tenido la oportunidad de contar con la colaboración de un equipo de la Primera División española como es el R. C. D. Espanyol, del que hemos registrado un total de treinta y dos jornadas de las temporadas 2009-2010 y 2010-2011. Teniendo en cuenta que es un hecho que actualmente la recogida, almacenamiento y tratamiento de datos obtenidos a partir de la observación es muy importante para la mejora del rendimiento de los equipos, hemos creado un instrumento de observación a medida (ZASOF) que nos ha permitido canalizar toda la información acerca de nuestro objeto de estudio. / Plenty of research has been done about how football teams finish and conduct their plays, but significantly less has been written about what happens before the ball reaches the completion area. This is the aim of this work: to analise the moves that occur within the area where the play is gestated, which then allow for the team to reach the completion area. We will also examine what happens after the ball has reached the completion area until the play is totally finalised (with or without success). By doing this, we will observe the relationship between the two areas of play and we will discover where and how the most efficient play situations have arisen (i.e efficient being the ones that reached the completion area). We consider this information to be very useful for the coach and to improve the performance of the team. For this research, we have benefited from the assistance of R.C.D Espanyol, a team in Spain's premier league, la Liga, of which we have examined 32 matches in the 2009-10 and 2010-11 seasons. Given that the analysis of data obtained through observation is key for the improvement of a team's performance, we have created a tool, ZASOF, which has allowed us to process and channel all the information obtained through the observation of the object of this study.

En aquesta tesi s'analitzen les vivències d'un grup d'estudiants de primer de Magisteri d'Educació Infantil suscitades en la pràctica de situaciones motrius introjectives, és a dir, aquelles pràctiques motrius amb un lògica interna que suscita un procés d'autoconeixement i benestar personal de qui les posa en pràctica.Per tal de dur a terme la investigació s'utiliza el diari de pràctiques dels estudiants com a instrument de recollida de dades, i l'anàlisi de contingut és el mètode emprat per tal d'analitzar i interpretar les vivències en el seu context. Es tracta d'un estudi de casos, d'una recerca d'orientació fenomenològico-hermenèutica que s'endinsa en la subjectivitat dels seus protagonistes, on la docent és al mateix temps investigadora.Aquesta investigació asumeix que tota pràctica motriu constitueix un sistema praxiològic (Parlebas, 2001), el que ha permès elaborar un sistema de categories ad hoc deduïnt com a dimensions d'anàlisi el components d'aquest sistema: els participants, l'espai, el temps i el material, i definint els indicadors corresponents a partir de la descripció de les relacions intrasistèmiques entre els components del sistema praxiològic, és a dir, de la lògica interna de cadascún dels exercicis didàctics programats.Categoritzant d'aquesta manera els textos dels estudiants, s'han descrit primer una sèrie d'unitats d'anàlisi que identifiquen les vivències de les dificultats i els beneficis resultants de la pràctica dels exercicis didàctics, i després s'ha interpretat el seu significat en el context educatiu al que pertanyen. Això ha permès identificar l'itinerari pedagògic seguit pels estudiants i posar de relleu l'impacte emocional, afectiu i motor que ha tingut la pràctica de situacions motrius introjectives.Per tant, es considera prioritària una educació motriu conscient i sensitiva en la formació inicial dels mestres, una educació que contribueixi a l'adquisició de competències socials i personals com l'autoconeixement, la conciència sensitiva, l'autorregulació emocional o l'empatia amb els demés, que orienti i estimuli als estudiants, futurs mestres, a emprendre un procés constant de millora personal i professional. / En esta tesis se analizan las vivencias de un grupo de estudiantes de primero de Magisterio de Educación Infantil suscitadas en la práctica de situaciones motrices introyectivas, es decir, prácticas motrices cuya lógica interna suscita un proceso de autoconocimiento y bienestar personal de aquél que las pone en práctica.Se utiliza el diario de prácticas de los estudiantes como instrumento de recogida de datos, y el análisis de contenido como método para analizar e interpretar las vivencias en su contexto.Se trata de un estudio de casos, una investigación educativa con orientación fenomenológicohermenéutica que se introduce en la subjetividad de sus protagonistas, en la que la docente desempeña a su vez el rol de investigadora.Esta investigación asume que toda práctica motriz constituye un sistema praxiológico (Parlebas, 2001), lo que ha permitido elaborar un sistema de categorías ad hoc deduciendo como dimensiones de análisis los componentes de este sistema: los participantes, el espacio, el tiempo y el material, y definir los indicadores correspondientes a partir de la descripción de las relaciones intrasistémicas existentes entre los componentes del sistema praxiológico, es decir, de la lógica interna de cada uno de los ejercicios didácticos programados.Al categorizar de este modo los discursos de los estudiantes, se han descrito primero una serie de unidades de análisis que identifican las vivencias acerca de las dificultades y los logros como consecuencia de la práctica de los ejercicios didácticos, para interpretarlas después a tenor del contexto educativo del que proceden, lo que ha permitido identificar el itinerario pedagógico seguido por los estudiantes y poner de manifiesto el impacto emocional, afectivo y motor que la práctica de situaciones motrices introyectivas ha tenido en ellos.De ahí que se considere prioritario incluir una educación motriz consciente y sensitiva en la formación inicial de los maestros, una educación que contribuya a la adquisición de competencias sociales y personales como el autoconocimiento, la autorregulación emocional, la empatía con los demás o la conciencia sensitiva, que oriente y estimule a los estudiantes, futuros maestros, a emprender un proceso constante de mejora personal y profesional. / The present thesis goes through the experiences that a group of first-year students of Childhood Education (Magisterio de Educación Infantil) lived while practising introjective motor skill situations -i.e. motor skill exercises in which the inner logic provokes a process of sensorial self-awareness and psychosomatic balance on those who practise them.The students' practice diary is used for data gathering, while the content analysis serves as a method for the analysis and interpretation of the experiences in their context. This is a case study, an educational research, phenomenologically and hermeneutically-oriented, that penetrates its object's subjectivity, and one in which the teacher takes on her role as researcher as well.The research considers every motor skill practice as a praxiological system (Parlebas, 2001), and this allows for the composition of a system of ad-hoc categories where the dimensions for analysis are conformed by the system components (participants, space, time and materials), and for the definition of the corresponding indicators from the description of the intra-systemic relations existing among the praxiological system components -i.e. from the inner logic in each of the educational exercises scheduled.By thus categorizing the students' discourse, a series of analysis units has been described first -units that identify the experience lived from difficulties and achievements as a consequence of the practice of educational exercises- to be later interpreted according to the educational context they arose in. This allows for the identification of the pedagogical itinerary followed by the students, and for their manifestation of the emotional, affective and motor impact experienced in the practice of introjective motor skill situations.Hence the regarding of the importance for a conscious and sensorial motor skill education in the initial training of teachers, an education that contribute to the acquisition of social and personal abilities that stimulate students, future teachers, to better understand a constant process of professional and personal improvement. / Dans cette thèse, nous analyserons les expériences (le vécu) d'un groupe d'étudiants de première année d'enseignement universitaire en Education Maternelle (Magisterio de Educación Infantil). Celles-ci, suscitées par la pratique de situations motrices introjectives.C'est-à-dire de pratiques motrices dont la logique interne occasionne un processus de connaissance de soi au niveau sensitif et de l'équilibre psychosomatique de celui qui les met en pratique.Le carnet de bord de chaque étudiant sera utilisé comme instrument de recueil de données et, l'analyse du contenu comme méthode pour analyser et interpréter les expériences dans leur contexte. Il s'agit donc d'une étude de cas. Une investigation éducative avec une orientation phénoménologico-herméneutique, qui s'introduit dans la subjectivité de ses protagonistes et dans laquelle, l'enseignant assume aussi le rôle d'investigateur.Cette investigation considère que toute pratique motrice constitue un système praxiologique (Parlebas, 2001). Ce qui a permis d'élaborer un système de catégories ad hoc, en déduisant comme dimensions d'analyse, les composants de ce système: les participants, l'espace, le temps et le matériel. Puis, de définir les indicateurs correspondants, à partir de la description des relations intrasystémiques existantes, entre les différents composants du système praxiologique. C'est-à-dire de la logique interne de chacun des exercices didactiques programmés.A catégoriser de cette façon les réflexions des étudiants, nous avons décrit d'abord une série d'unités d'analyse qui identifient les expériences (le vécu) face aux difficultés et aux réussites comme conséquence de la pratique des exercices didactiques. Afin de les interpréter plus tard, dans le contexte éducatif dont elles procèdent. Ce qui a permis d'identifier l'itinéraire pédagogique suivi par les étudiants, et mettre en avant l'impact émotionnel, affectif et moteur que la pratique de situations motrices introjectives a provoqué chez eux.Et ainsi donc, mettre en évidence l'intérêt majeur d'inclure une éducation motrice.

Aquest estudi ha utilitzat una mostra N = 43 dones d'edat adulta intermèdia de la ciutat de Lleida amb l'objectiu de conèixer la influència de dos programes d'exercici físic: condicionament físic aquàtic i entrenament neuromuscular mecànic sobre la força, la flexibilitat i l'equilibri, components de la condició física. S'ha avaluat la força segons el pic màxim de força isomètrica, la flexibilitat segons el test de “Sentar y Alcanzar Modificado” i l'equilibri sobre la plataforma de força mitjançant test tipus Romberg valorat en quatre dimensions o variables (EAOA, EAOC, EVOA, EVOC). Els resultats mostren que les practicants de condicionament físic aquàtic, no presenten canvis significatius per a la força, per al EAOA, EAOC, EVOA, EVOC i milloren la flexibilitat. Les practicants d'entrenament neuromuscular mecànic, no presenten canvis significatius per a la força, per al EAOA i EAOC, milloren la flexibilitat, pujen el EVOA i el EVOC el que es tradueix en un decrement en l’equilibri. Les no practicants d'exercici físic, no presenten canvis significatius per a la força, per la flexibilitat i per EAOA, pujen el EAOC, el EVOA i el EVOC, el que es tradueix en un decrement en l’equilibri. / Este estudio ha utilizado una muestra N=43 mujeres de edad adulta intermedia de la ciudad de Lleida con el objetivo de conocer la influencia de dos programas de ejercicio físico: acondicionamiento físico acuático y entrenamiento neuromuscular mecánico sobre la fuerza, la flexibilidad y el equilibrio, componentes de la condición física. Se ha evaluado la fuerza según el pico máximo de fuerza isométrica, la flexibilidad según el test de Sentar y Alcanzar Modificado y el equilibrio sobre la plataforma de fuerza mediante test tipo Romberg valorado en cuatro dimensiones o variables (EAOA, EAOC, EVOA, EVOC). Los resultados muestran que las practicantes de acondicionamiento físico acuático, no presentan cambios significativos para la fuerza, para el EAOA, EAOC, EVOA, EVOC y mejoran la flexibilidad. Las practicantes de entrenamiento neuromuscular mecánico, no presentan cambios significativos para la fuerza, para el EAOA y EAOC; mejoran la flexibilidad, y aumentan el EVOA y el EVOC, lo que se traduce en un decremento en el equilibrio. Las no practicantes de ejercicio físico, no presentan cambios significativos para la fuerza, para la flexibilidad y para EAOA; aumentan el EAOC, el EVOA y el EVOC, lo que se traduce en un decremento en el equilibrio / This study used a sample N = 43 of middle-aged adult women in the city of the Lleida this objective are to know the influence of two physical exercise programs: water fitness and neuromuscular training mechanical on strength, on flexibility and on balance, components of fitness. We assessed the strength under maximum peak isometric strength, flexibility within the Sit and Reach Modified and balance on the force platform by type Romberg test valuated at four dimensions or variables (EAOA, EAOC, EVOA, EVOC). The results show that aquatic fitness practitioners, no significant changes for strength, for EAOA, EAOC, EVOA, EVOC and improve flexibility. The practitioners of mechanical neuromuscular training, no significant changes for strength, for EAOA and EAOC, improve flexibility, increase EVOA and EVOC resulting in a decrement in the balance. The practitioners do not exercise, no significant changes for strength, flexibility and EAOA; increase EAOC, EVOA and EVOC, resulting in a decrement in the balance

L'esport escolar es presenta com una activitat social que contribueix a la formació integral dels joves i es converteix en un complement útil i necessari per a l'educació. El subjecte que participa en aquestes activitats és un menor d'edat. La seva condició de subjecte en desenvolupament justifica una protecció especial per a garantir el seus drets. Els poders públics han incorporat mesures encaminades a protegir i promocionar el desenvolupament personal i social del menor en l'esport. Aquestes mesures de caràcter educatiu s'han convertit en dret positiu en el nostre ordenament. Esbrinar com s'ha ordenat el dret educatiu en l'esport escolar ha estat un primer objectiu, concluint-se que seria necessària una normativa harmonitzada que regís el desenvolupament d'aquesta activitat. L'objectiu final d'aquest estudi ha estat proposar continguts susceptibles de convertir-se en normes d'actuació que garanteixin, la protecció educativa del menor en l'esport escolar / El deporte escolar se presenta como una actividad social que contribuye a la formación integral de los jóvenes y se convierte en un complemento necesario para la educación. El sujeto que participa en estas actividades es un menor de edad. Su condición de sujeto en desarrollo justifica una protección especial para garantizar sus derechos. Los poderes públicos han incorporando medidas encaminadas a proteger y promocionar el desarrollo personal y social del menor en el deporte. Estas medidas de carácter educativo se han convertido en derecho positivo en nuestro ordenamiento. Averiguar como se ha ordenado el derecho educativo en el deporte escolar ha sido el primer objetivo, concluyendo que sería necesaria una normativa armonizada que rigiera el desarrollo de esta actividad. El objetivo final de este estudio ha sido proponer contenidos susceptibles de convertirse en normas de actuación que garanticen la protección educativa del menor en el deporte escolar. / The school sport is presented as a social activity that contributes to the integral formation of young people, and becoming a necessary complement to education. The subject who participates in these activities is a minor. His status as a developing subject justifies a special protection to ensure their rights. Public authorities have got incorporated measures to protect and promote the personal and social development of children in sport. These educational measures have become positive law in our legal system. Find out as ordered the right education in school sport has been the first objective, concluding that would require harmonized rules to govern the development of this activity. The ultimate goal of this study was proposing contents that could become norms for action that will ensure the educational protection of minors in school sport.