Spelling suggestions: "subject:"espai"" "subject:"mspai""
1 |
Sostenibilitat, espai públic i participació: Conseqüències i paradoxes del model urbà d'una societat postmodernaParés i Franzi, Marc 28 April 2006 (has links)
L'objectiu d'aquesta tesi és elaborar una anàlisi integral de la sostenibilitat en el cas concret dels espais públics de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). L'anàlisi es desenvolupa en un context social de postmodernitat en què, conjuntament a la proliferació d'un model urbà dispers i de baixa densitat, emergeixen nous processos de participació ciutadana. Per fer-ho, s'ha dut a terme una triangulació metodològica integrant mètodes quantitatius amb mètodes qualitatius per acabar desenvolupant una anàlisi integral de la sostenibilitat dels espais públics urbans. Així, s'ha treballat quantitativament a partir de la digitalització cartogràfica des espais públics enjardinats de la RMB, un l'anàlisi quantitatiu de 315 d'aquests espais i un qüestionari enviat a tots els municipis de la regió; però també s'ha treballat amb metodologies qualitatives a partir de 38 entrevistes en profunditat i 19 observacions d'espais públics urbans.La integració s'ha fet a partir de la discussió de dues aparents paradoxes entorn els espais públics urbans de la RMB. La primera, que he anomenat la paradoxa ambiental, es basa en que els espais públics que es desenvolupen en els nous entorns urbans de baixa densitat segurament tenen un impacte ambiental menor que no pas els espais públics desenvolupats en un entorn en general ambientalment més sostenible com és la ciutat compacta. Són els espais públics de la ciutat compacta els que, tot i tenir un paper naturalitzador més destacat, acostumen a estar constituïts per espècies al·lòctones altament consumidores d'aigua.I la segona paradoxa, que he anomenat la paradoxa sociopolítica, es basa en que en la societat actual, en què sembla ser que emergeix la necessitat de desenvolupar noves formes de democràcia participativa, s'està avançant cap a un model territorial dispers i de baixa densitat on es redueix la presència relativa d'espais públics i, en conseqüència, disminueix un actiu que pot actuar com a element potenciador de capital social i catalitzador d'aquests processos participatius emergents. L'anàlisi s'ha dut a terme des de la lògica de l'Ecologia Política, integrant les dimensions ambiental, econòmica, social i política del concepte de sostenibilitat, amb una visió multiescalar de l'objecte d'estudi i seguint la tradició de la geografia marxista que recentment ha incorporat en la darrera dècada la dimensió ambiental en el seu anàlisi.A partir de l'anàlisi empírica es pot concloure que el model urbà i regional produït en les darreres dècades està relacionat amb les dinàmiques d'acumulació de capital, responent als interessos d'una elit que ha gentrificat el centre de la regió i ha originat la migració d'una bona part de la població de classe mitja i mitja-baixa cap a la perifèria, on la urbanització dispersa és la forma urbana predominant.La tesi conclou que els espais públics de la RMB i la seva evolució recent no han contribuït a millorar la sostenibilitat de la RMB en la mesura que responen a la proliferació d'una construcció socioambiental, la urbanització dispersa, que està associada a una disminució dels espais públics i a una proliferació dels jardineria privada. La manca d'espais públics d'aquests nous entorns urbans redueix els espais de relació potencialment generadors de capital social, fet que redueix el compromís cívic dels seus habitants i dificulta enormement l'èxit de les noves formes de govern participatives que, d'altra banda, s'apunten com les noves formes per a governar l'actual societat complexa. Al mateix temps, la proliferació de jardins privats multiplica el consum d'aigua a la RMB, posant cada cop més en crisi el ja precari equilibri hídric entre oferta i demanda. / The objective of this doctoral dissertationthesis is to developmake an integrated analysis of sustainability of public spaces in the Metropolitan Region of Barcelona (MRB). The analysis is performed under a postmodern developed in a context of post modernity where, the expansion of theat the same time that a low density urban model currently taking place in the MRB is contrasted with the rise of is spreading, new processes of political participationare arising.OTo develop this research, an is one of the significantimportant contributions of this thesis is the integration of has been done, integrating quantitative and qualitative methodologies, leading developing, at the end, towards an integrated assessment of the sustainability of urban public spaces sustainability. On the one handIn one hand, the quantitative work has consisted inI have quantitatively worked obtaining the digital cartography digitalizing the cartography of urban gardened public spaces of the MRB, developing a numericalnumeric analysis of several variables from a sample of 315 of these public spaces, and sending a questionnaire to the 163 municipalities of the MRB. On the other hand, the qualitative work has implied I have qualitatively worked with 38 38 open but detailed interviews with residents of the region, and 19 direct observations of urban public spaces of this areaaround the region.Integration has been approached done from two apparent paradoxes of urban public spaces. The first one, that I have called the environmental paradox, is based on the low environmental impact of public spaces in the sprawled areas, , a urban model where, generally, environmental impacts are very high. However, in the On the contrary, in compact city, a typically more sustainable urban model, urban public spaces are less environmentally sustainable because their dependencein the sense that these urban public spaces on are characterized by a predominance of turf grass, a very high water consumption species that needs therefore massive quantities of this scarce resource in the Mediterranean.in a Mediterranean context.The second paradox, that I have called the socio-political paradox, is based in the fact that while on that nowadays, with an emerging need of new forms of governance based on citizens participation are emerging in the MRB, the also emerging process of urban MRB is going to an urban sprawl model, and the decline of public spaces it implies, erodeswhere public spaces are minimized and, in consequence the potential of these public spaces tois diminishing an active that could generate social capital and thus to facilitate these emergent processes of political participation.The theoretical stance of the dissertation has been largely modelled after aThe analysis has been done from a Political Ecology point of view, following the tradition of Marxist Geography that recently has fully incorporated the environmental dimension in its analysis. The eEnvironmental, economic, social and political dimensions of the sustainability concept have been integrated with a scalar vision of the production of urban public spaces.After the empirical analysis, I can concludeaffirm that the urban and regional model produced in the last decades is related to dynamics of capital accumulation, responding to the interest of an elite that has gentrified the centre of the region and has caused the migration of a part of the population of middle and ow-middle-low income classes to the periphery of the region, where urban sprawl is the predominantce urban form.The thesis concludes that public spaces of the MRB and theirits recent evolution have not contributed much to improve sustainability in the MRB. Public spaces in this regionof the MRB respond to a proliferation of the socio-environmental construction of the urban sprawl. This socio-environmental construction reduces urban public spaces as spaces of relation that could generate social capital. At , at the same time, the that a spread of private gardens is associated with this urban sprawlenvironment, multiplies ying water consumption in of the MRB adding new stresses to an already difficult hidrosocial cycle.
|
2 |
La interpretació Kantiana de LeibnizOlesti i Vila, Josep 10 April 1991 (has links)
No description available.
|
3 |
Proyecciones espaciales para la relación entre las referencias temporal y modal en el procesamiento del lenguajeAguirre Fernández de Lara, Roberto 26 October 2012 (has links)
La evidencia experimental sobre las proyecciones espaciales del tiempo en los ejes espaciales sagital, lateral y vertical para eventos fácticos de pasado y de futuro sugiere preguntarse si la línea mental del tiempo se activaría durante el procesamiento de eventos potenciales, en dos formas principales. En primer lugar, para el procesamiento de los valores de tiempo (pasado fáctico y potencial vs. futuro fáctico y potencial), y en segundo lugar, para el procesamiento de los valores epistémicos (pasado y futuro fácticos vs. pasado y futuro potenciales).
El principal objetivo del estudio reportado en esta tesis es generar evidencia experimental para evaluar la asignación espacial de la dimensión abstracta del tiempo (pasado vs. futuro) en los dominios epistémicos (certeza vs. potencialidad). Este trabajo presenta cinco experimentos que probarán si la línea mental del tiempo, en el eje de la izquierda a la derecha, es activada por los lectores para expresiones de certeza (fácticas) y de potencialidad. Para ello se usarán formas verbales sintéticas y perifrásticas de pasado y de futuro en la lengua española y en la lengua alemana. Además, los experimentos presentes también evaluarán si la dimensión de certeza (facticidad) tiene una asignación alternativa con el eje vertical del espacio.
Siguiendo la propuesta básica de la Metáfora conceptual, según la cual las dimensiones abstractas de la experiencia se procesan a partir de la experiencia de los eventos concretos, el estudio parte de la hipótesis de que los valores no prototípicos o no cronológicos del tiempo, expresados por el modo, son capaces de activar la línea mental del tiempo. Es decir, estos valores no cronológicos del tiempo activarían las asignaciones espaciales del tiempo para los eventos potenciales pasados y futuros.
Los datos de los experimentos nos permiten concluir que los intérpretes de las oraciones de eventos potenciales son capaces de simular mentalmente el estado temporal de dichos eventos, y, de manera rutinaria, pueden activar la simulación espacial del tiempo durante el procesamiento de las formas verbales de eventos posibles de pasado y de futuro. Sin embargo, al mismo tiempo, nuestros resultados sugieren que algunos factores sintácticos, temporales y no temporales, involucrados en la representación de la secuencia de los eventos o para distinguir claramente el tamaño y la duración de los segmentos de tiempo, expresados por las formas verbales, juegan un papel principal en la activación del eje lateral de la línea mental del tiempo en el procesamiento de eventos potenciales pasados y futuros.
Adicionalmente, la evidencia experimental presentada en esta tesis no es compatible con la existencia de correlaciones espaciales de la dimensión epistémica por sí misma. Contrariamente a las predicciones de la Conceptual Metaphor Theory y del Polarity Matching Principle, el contraste epistémico de los eventos (facticidad vs. potencialidad) no parece participar en las proyecciones espaciales en el eje vertical. Sin embargo, la evidencia no es totalmente concluyente y la cuestión queda abierta.
Los intereses futuros son ampliar la investigación actual sobre las proyecciones espaciales de los eventos potenciales para incluir la tarea de categorización de la potencialidad en el eje lateral y la tarea temporal de clasificación motora en el eje vertical. También, introducir el procesamiento de oraciones complejas, con formas de indicativo y subjuntivo, en la investigación sobre las proyecciones espaciales del tiempo. / The experimental evidence of spatial mappings of factive past and future expressions on saggital, lateral and vertical axes suggests to question whether the mental timeline would be activated during the processing of potential past an future events in two main ways: first, for processing time valences (potential past - potential future); second, for processing epistemic valences (factive past and future - potential past and future).
The main aim of this thesis is to generate experimental evidence in order to evaluate the spatial mapping of the interaction between the abstract dimension of time (past vs. future) and the epistemic domain (certainty vs. potentiality). This work presents five experiments that test whether the left-right mental timeline is activated by readers of factive and potential expressions using synthetic and periphrastic verb forms in Spanish and German. Moreover, present experiments also evaluate whether the dimension of certainty has an alternative mapping with the vertical spatial axis.
Based on the proposal, done by Conceptual Metaphor Theory, that abstract concepts are defined metaphorically in terms of more concrete and clearly structured concepts, we hypothesize that non-prototypical or non-chronological values of time, expressed by Mood, will be able to activate the mental timeline. It is, the non-chronological values of past and future will activate the spatial mappings for past and future potential events.
The data of our experiments suggest that comprehenders of potential sentences are able to simulate the potential state of affairs, and routinely can focus their attention on this simulation during the processing of potential past and future verb forms into sentences. However, at the same time, our results suggest that some temporal and non-temporal syntactic factors, for giving a clear direction on sequencing events or for distinguishing clearly the size of past and future time's spans expressed by verb forms, play main roles on activating lateral mental timeline of potential past and future events.
Additionally, the evidence registered by our experiments does not give support to spatial mappings of the contrast certainty vs. potentiality. Opposite to the predictions of the Conceptual Metaphor Theory and the Polarity Matching Principle, the factive vs. potential contrast does not seem to activate spatial mappings on vertical axis. However, this evidence is not conclusive and the question ins open to further research.
Our future interests are to extend the current inquiry on spatial mappings, for including potentiality categorization task on the lateral axis, and a temporal categorization on the vertical axis. Additionally, we are interested on introducing the processing of complex factive-potential sentences into spatial mappings research.
|
4 |
Aplicacions entre espais classificadors de grups de Kac-Moody de rang 2Ruiz Cirera, Albert 02 July 2001 (has links)
No description available.
|
5 |
La Cerdanya, una ciutat al tombant del mil·leni? Metamorfosi de l'espai, la identitat i el paisatge cerdàVivas i Elias, Josep 27 May 2004 (has links)
Aquesta tesi està plantejada en forma de viatges i, per tant, està plena de recorreguts sobre l'experiència d'un mateix com ciutadà/a, de trajectes particulars sobre àmbits de saber concrets, d'etapes particulars viscudes en traspassar els diferents espais quotidians, etc. Tot plegat es converteix en els fonaments que mostren una visió particular (de les moltes visions que una persona pot obtenir) de com la realitat de la Cerdanya s'ha anat transformant al llarg del segle passat, emfasitzant, sobretot, el seu tram final i, destacant abundantment, la impactant metamorfosi que ha sofert al llarg de les dues últimes dècades a partir de la proliferació, al llarg del territori ceretà, del fenomen de les segones residències (sobretot a partir de la inauguració del Túnel del Cadí). Així mateix, tractem d'analitzar com les formes i les interaccions socials de la comarca han evolucionat en el sentit estimat i desitjat per la urbanitat i per la tècnica, és a dir, destaquem la importància que ha tingut la metròpoli barcelonina i la tecnologia en l'evolució social de la comarca. Allò que pretenem explicar amb aquest treball és com la ciutat s'ha estès al llarg del territori català, visualitzar la seva arribada a la Cerdanya i esbrinar quins són els efectes d'aquesta arribada en l'àmbit de l'espai, del paisatge i de la identitat ceretana. En definitiva, allò que tractem de detallar és com el discurs de la ciutat s'ha imposat, ha quedat instituït, al llarg de la demarcació catalana, com la paraula urbana ha pres forma en totes les seves expressions i formes, com les paraules de l'urbs s'han desplaçat fins a llocs que, fins i tot fa poc temps, estaven apartats o en els extrems de la metròpoli.Per poder explicar com ha succeït aquesta metamorfosi (descrita àmpliament en el cinquè apartat), iniciem, prèviament, una reflexió teòrica que gira al voltant de quatre conceptes: l'espai, la ciutat, el paisatge i la identitat social, que són analitzats i repensats des del punt de vista d'una Psicologia Ambiental Crítica (etiquetada aquí com a Psicologia Ambiental Espacialitzada). D'aquesta forma, proposem quatre viatges diferents, els quals són una part dels mateixos trajectes que el meu "jo" ha fet per poder escriure el volum (de paraules) que suposa aquest tesi. L'estratègia que utilitzem per fer memòria i recordar de forma més clara aquests desplaçaments, i també per ajudar-vos en les vostres travessies (si us llegiu aquest treball en algun moment), serà que la paraula (escrita o visual) prengui el màxim protagonisme possible. Així doncs, allò que queda escrit és una espècie de guia turística sobre aquests viatges, entesa aquesta en el sentit més pur del terme, és a dir, com aquella guia plena d'indicacions, d'itineraris i de fotografies sobre els llocs més significatius i simbòlics que hem visitat o que heu de visitar. En certa mesura, aquest text es convertirà en una mena d'àlbum ple de fotografies, amb breus explicacions teòriques i quotidianes sobre l'espai, la ciutat, el paisatge i la identitat social. Al final de cada un d'aquests quatre viatges trobareu una espècie d'apunt final (a tall de síntesi) sobre aquestes travessies que pretenen emfasitzar, destacar i/o relacionar algun aspecte o concepte concret del trajecte amb el tema que ens ocupa: la transformació de la Cerdanya en una ciutat límit. D'aquesta manera relacionem cada apartat, diguem més teòric, amb la realitat ceretana actual. / This dissertation has the form of a trip and, thus, is full of travelling routes through the experience of the author as a citizen. Those routes exemplify areas of knowledge, particular phases experienced when trespassing daily spaces. They reflect the basis of a particular view (one of the multiple visions a person may have) of how the reality of the Cerdanya has been transformed during the last century emphasizing, mainly in its final stages, and highlighting the shocking metamorphosis that the Cerdanya has undergone in the last few decades. This metamorphosis was largely started in the Cerdá territory as a 'second residential area' phenomenon (mainly since the opening of the Cadí tunnel, which connected metropolitan areas with more rural areas). Also, I try to analyze how social interactions have evolved in the Cerdá County following a pattern imposed for those dwellers coming from the Barcelona Metropolitan Area, which in turn has also affected technological transformations in this rural area. The work presented here tries to explain how the city has been extended toward the rural areas of the Catalonian territory as well as to identify its arrival to Cerdanya and to explore its effects in the spaces, landscapes and identities of the people from Cerdanya. Overall, we try to offer a picture about how the 'urban discourse' has been imposed and formalized in most areas of the Cerdanya reaching areas that, not so long ago, where distant from the metropolis.In trying to explain this metamorphosis (largely detailed in Chapter Five) I began with a theoretical analysis that is anchored in four concepts: space, city, landscape, and social identity. These four concepts are analyzed from a Critical Environment Psychology point of view (here labelled as Spatialized Environmental Psychology). The dissertation details four different trips that parallel an ego-trip undergone by the author when writing this doctoral thesis. Writing is the vehicle that transports us through this trip. The outcome (the written words) resembles a travel guide about these trips, in the purest sense of the term 'travel-guide': a guide full of indications, itineraries, and pictures with brief explanations both theoretical and daily-based, about the space, the city, the landscape and the social identity of residents. At the end of each of the four trips the reader may find a conclusion about the itineraries, that tries to emphasize and highlight/relate particular elements or concepts of the dissertation topic: the transformation of the Cerdanya in a city in the outskirts of the Metropolis. Thus, each chapter combines a theoretical commentary and aspects of the daily live of residents in the actual Cerdanya.
|
6 |
Estimulació multisensorial en un espai snoezelen en persones adultes amb greu discapacitat intel·lectualCid Rodríguez, María José 30 March 2009 (has links)
La present tesi doctoral ha estat plantejada amb l'objectiu general de poder valorar l'efecte de l'estimulació multisensorial en les persones amb greu discapacitat intel·lectual. En particular, aquest objectiu se centra en analitzar l'efecte que pot tenir el fet de participar en un programa snoezelen en persones amb greu discapacitat intel·lectual.Esmentar que el treball empíric es desenvolupa en un espai snoezelen. Aquests són espais especialment dissenyats per a poder proporcionar estimulació sensorial a diferents nivells a persones amb greus afectacions. Aquests espais es van crear als anys setanta a Holanda i, la paraula snoezelen és una contracció de dues paraules holandeses "dozzelen" i "snufelen", que significarien quelcom semblant a dormitar o relaxar-se i olorar. En definitiva, és un espai agradable a la persona i que li ha de produir sensacions de benestar emocional i relaxació, entre altres. Destacar com a novetat d'aquest treball el fet d'haver dissenyat un instrument per a poder mesurar objectivament l'efecte que sobre l'estat de la persona provoca el fet d'haver participat en una sessió d'estimulació en un espai snoezelen. I, alhora un software que analitza les valoracions i en treu resultats.La investigació ha estat dissenyada per obtenir dades que ens confirmin o rebutgen la hipòtesi general plantejada que ha estat la següent: "El fet de participar en un espai snoezelen contribueix a augmentar la qualitat de vida de les persones amb greu discapacitat intel·lectual". Per a comprovar aquesta hipòtesi la investigació empírica s'ha plantejat de la següent manera. En primer lloc, s'ha elaborat després d'un llarg procés, un full de valoració de l'efecte de les sessions snoezelen en les persones amb discapacitat intel·lectual greu. Aquest full de valoració de les sessions analitza variables de resposta conductual per part del subjecte (conductes disruptives, nivell de motivació, nivell d'activitat, benestar emocional i nivell de relaxació) en tres moments diferents (en començar la sessió snoezelen, en finalitzar-la i mitja hora després). El fet d'analitzar les variables esmentades comparant els seus valors en els diferents moments establerts, ens ha de permetre veure l'efecte de la sessió snoezelen i també si aquest efecte dura o no en el temps. A banda d'aquestes variables s'han analitzat també respostes del subjecte com puguin ser somriures, fixació visual i vocalitzacions de plaer o displaer. Aquestes respostes ens han d'indicar si la persona gaudeix o no de la sessió i si presenta o no respostes de conducta adaptades durant les sessions. Hem valorat important també, analitzar una variable psicofisiològica com és la freqüència cardíaca de la persona, en començar i en acabar la sessió; aquesta serà una dada clarament objectiva a l'hora de poder valorar l'efecte de la sessió snoezelen en l'estat del subjecte.S'han analitzat un total de mil sis-cents divuit fulls de valoració de les sessions i amb aquest full s'ha realitzat un estudi estadístic emprant la prova no paramètrica de Wilcoxon. Amb aquest estudi analitzem de manera detallada la significació o no en el valor de les variables analitzades en els tres moments diferents en què hi ha dades. A més s'analitza també per a cadascun dels individus de la mostra, com cada variable augmenta o disminueix segons sigui en començar la sessió , en acabar-la o mitja hora després.Després d'analitzar i discutir amb detall tots els resultats, podem dir que, de manera molt clara es confirmaria la hipòtesi que plantegem. És a dir, el fet de participar en una sessió snoezelen augmenta la qualitat de vida de les persones amb greu discapacitat intel·lectual. Si considerem que una millora en el nivell de les variables analitzades després de participar en una sessió snoezelen, ha d'implicar una millora en la qualitat de vida, és molt clar el fet que sobretot la variable benestar emocional i nivell de relaxació augmenten de manera significativa després de dur a terme les sessions snoezelen en el 100% dels casos. / The main goal of the thesis is to assess the effect of multisensory stimulation on adult people with profound mental disabilities. The work includes an in-depth review of the scientific literature concerning the effects of multisensory stimulation and an experimental study with 23 individuals. The literature review showed that there is little work aiming to quantify the effects of multisensory stimulation in a systematic and objective way. The experimental work was carried out in a Snoezelen room, where stimuli can be programmed and controlled. This is a space specifically designed to produce basic multisensory stimulation to disabled people, through vestibular, tactile, visual, auditory, olfactory and other sensations, in order to increase the quality of life (defined through several quantifiable variables).A new methodology to quantify the effect of the Snoezelen sessions on individuals has been developed by defining and measuring several variables before and after the session. The general hypothesis is that the participation of profound mentally disabled people in Snoezelen sessions increases his quality of life. This global variable is measured through several response behavioural variables such as disruptive behaviour, motivation level, activity level, emotional wellbeing and relaxation level. Other measured variables were heart rate, smiles, visual attention and pleasure vocalizations. These variables were measured before starting the session, at the end of it and 30 minutes after. A total of 1618 individual sessions were analyzed in order to determine statistically significant differences in the measured variables using the non-parametric Wilcoxon test.Results showed a significant increase of the quality of life of most of the individuals after the Snoezelen sessions. The variables related to emotional wellbeing and relaxation level increased significantly in a major portion of individuals, and the effect lasted at least 30 minutes after the sessions. The disruptive behaviour decreased significantly in 65 % of individuals 30 minutes after the sessions; the motivation level increase significantly in 69% of individuals; the activity level changed significantly (increased or decreased) in 43% of individuals; the emotional wellbeing increased significantly in 87% of individuals; the relaxation level increased significantly in 74% of individuals. In three particular individuals a significant amount of sessions (up to 30%) resulted in negative or non-significant effects. These cases are related to the cyclical behavioural alteration of the individuals, so they were less sensitive to stimuli during some periods.The results of this work stress the importance of developing and improving quantitative methods to asses the effect of multisensory stimulation, using a significant number of individuals and sessions. The correct definition of quantitative variables and the determination of the effect of the observer on the results of the sessions are two aspects to be improved in future works in order to obtain more conclusive results.
|
7 |
Estudio de la vascularización cutánea del 4º espacio intermetacarpiano dorsal. Aplicación en cirugia reconstructiva de la manoYoon Kim, Tai-Sik 30 October 2009 (has links)
El dorso de la mano ha sido utilizado frecuentemente en la Cirugía Plástica como zona donante de colgajos locales para la reconstrucción de defectos de la mano y los dedos de pequeño a mediano tamaño. Sin embargo, el 3º y especialmente el 4º espacio intermetacarpiano dorsal de la mano ha sido utilizado en menor medida debido a la supuesta variabilidad desde el punto de vista de la anatomía vascular. Nuestro interés por el 4º espacio procede de la necesidad de disponer de un colgajo fiable para reconstruir defectos de los dedos localizados en la cara dorsal y volar del 4º y 5º dedos.Se ha realizado un estudio descriptivo basado en la disección anatómica de 40 especimenes anatómicos previamente inyectados con látex natural, para el estudio de la vascularización cutánea del 4º espacio intermetacarpiano dorsal, con el objetivo de establecer la existencia de una vascularización constante a ese nivel y por otro lado para determinar el patrón vascular predominante en el colgajo metacarpiano dorsal de base distal. El 4º espacio intermetacarpiano dorsal de la mano es constante desde el punto de vista de la vascularización cutánea, habiéndose identificado la presencia de la 4ª arteria metacarpiana dorsal en el 100% de las disecciones anatómicas. Así mismo, dicha arteria presenta ramas musculares, tendinosas y periostales sin ningún patrón identificable, y ramas cutáneas directas como la rama recurrente distal y ramas cutáneas perforantes de predominio en la mitad proximal del dorso de la mano. El colgajo metacarpiano dorsal de base distal puede ser elevado en un plano suprafascial basándose únicamente en la rama recurrente distal, sin necesidad de incluir la arteria metacarpiana dorsal ni de seccionar el tendón del extensor común de los dedos para el 5º dedo, lo que simplifica significativamente la técnica quirúrgica y disminuye la morbilidad de la zona donante. Sin embargo, en caso de precisar un colgajo compuesto (osteocutáneo o tenocutáneo) es preferible incluir la arteria en el seno del colgajo así como sus conexiones vasculares para incrementar la seguridad del procedimiento. / THESIS SUMMARY:The dorsum of the hand has been frequently used by plastic surgeons has a local flaps donor site to reconstruct small to medium size defects localized within the hand and fingers. Nevertheless, the 3rd and very specially the 4th dorsal intermetacarpal space has been utilized in selected cases because of the supposed variability regarding the vascular anatomy. Our interest in the 4th space comes from the necessity to perform a sound flap to reconstruct defects within the dorsal and volar aspects of the 4th and 5th fingers.
|
8 |
Thermal diagnostics experiments for LISA PathfinderGibert Gutiérrez, Ferran 23 February 2016 (has links)
The LISA Pathfinder project is an ESA/NASA technology demonstrator mission that must test the critical instrumentation required for a future space-borne gravitational wave observatory based on the LISA design. The satellite, to be launched by December 2015, carries two free-floating test masses and an interferometer that measures the relative distance between them. The main objective of the satellite is to demonstrate that the residual acceleration noise between the masses is lower than 3e-14 m/s^2/sqrt(Hz) in the band between 1-30 mHz. To achieve such a high sensitivity, the instrument is provided with an accurate control system that allows to sense and actuate on any of the 18 degrees of freedom of the system composed of the two test masses and the spacecraft, avoiding interfering the scientific measurements. The whole instrument is called the LISA Technology Package (LTP).
At such low frequencies, the system is exposed to a broad list of external perturbations that eventually limit the sensitivity of the instrument. Amongst them, temperature fluctuations at different spots of the satellite can end up distorting the motion of the masses and the interferometer readouts through different mechanisms. In order to measure such fluctuations and to characterise their contribution to the system sensitivity, the satellite is equipped with a thermal diagnostic subsystem composed of a series of heaters and high precision temperature sensors. Three different kind of thermal perturbation mechanisms are to be studied with such a subsystem: (1) thermal effects inducing direct forces and torques to the test masses due to the presence of temperature gradients, (2) thermo-elastic distortion due to temperature fluctuations in the structure hosting the test masses and the interferometer and (3) thermo-optical distortion of two optical parts located outside the ultra-stable optical bench. This thesis focuses on the design of the experiments aimed to study the first two mechanisms. These experiments essentially consist in the injection of a series of heat loads near each of the thermal-sensitive locations in order to stress their associated thermal mechanism. Such an induced perturbation is visible with high SNR at both the optical measurements and the nearby temperature sensors, and allows to derive coupling coefficients for each of the effects or, at least, bound their contribution to the acceleration noise.
The analysis of the impact of forces and torques on the masses has followed two approaches: first, a simulator environment has been designed and implemented to estimate the impact of any kind of heat signal applied close to the test masses and, secondly, a test campaign has been carried out by means of a LTP-test mass replica installed in a torsion pendulum facility. Regarding the simulator, a state-space model has been developed including a thermal system of the whole spacecraft and a specific design for each of the mechanisms that generate forces and torques from temperature gradients: the radiometer effect, the radiation pressure effect and asymmetric outgassing. This model has been integrated to a general simulator of the whole LTP performance, what has allowed to simulate the whole chain between the heater activation and the final impact to the closed-loop performance of the LTP. In parallel, the experimental campaign by means of a torsion pendulum facility of the University of Trento has allowed to characterise the impact of each of the effects in different scenarios of absolute temperature and pressure.
On the other hand, the analysis of thermo-elastic noise in the LTP is based on the results obtained during a spacecraft Thermal Vacuum test campaign. In this test, a series of heater activations in the suspension struts that attach the LTP core assembly to the satellite structure allowed to bound the impact of temperature fluctuations at these locations and to characterise the main mechanical distortion mode associated to them. / LISA Pathfinder és una missió de la ESA amb participació de la NASA que pretén validar la instrumentació necessària per a un futur observatori espacial d'ones gravitatòries basat en el model LISA. Amb data de llançament pel desembre de 2015, el satèl·lit porta dues masses en caiguda lliure i un interferòmetre que mesura la seva distància relativa. L'objectiu principal és aconseguir mesurar una acceleració residual entre masses per sota de 3e-14 m/s^2/sqrt(Hz) en la banda entre 1 i 30 mHz, fet que requereix una precisió de picòmetres en la mesura. Per altra banda, un sofisticat sistema de control regula els 18 graus de llibertat del sistema conformat per les dues masses i el satèl·lit sense pràcticament afectar la mesura principal. El conjunt d'instrumentació que forma part d'aquest experiment s'anomena LISA Technology Package (LTP). Les freqüències d'operació del LTP, a la banda el mili-Hertz, exposen el sistema a una sèrie de pertorbacions externes difícils d'aïllar i que eventualment podrien limitar la precisió de l'instrument. Entre d'altres, fluctuacions de temperatura en punts concrets del sistema poden alterar les trajectòries de les masses i afectar la precisió de l'interferòmetre mitjançant diferents mecanismes tèrmics, per la qual cosa el satèl·lit porta un subsistema de diagnòstics tèrmics format per una xarxa de sensors de temperatura i escalfadors estratègicament col·locats. La finalitat d'aquest subsistema és estudiar tres tipus de pertorbacions tèrmiques mitjançant diferents experiments: (1) les forces i moments que perceben les masses quan estan exposades a gradients tèrmics, (2) les distorsions termo-elàstiques induïdes per fluctuacions de temperatura a l'estructura on es troben les masses i l'interferòmetre i (3) les distorsions termo-òptiques de dos components òptics que es troben fora de l'ultra-estable banc òptic de l'interferòmetre. D'entre tots aquests, aquesta tesi es centra en el disseny associat als experiments (1) i (2). Cada experiment consisteix principalment en la inducció de càrregues tèrmiques a llocs concrets que forcen una pertorbació tèrmica diferent. L'impacte de la pertorbació és visible amb alt SNR (Signal-to-Noise Ratio) tan a l'interferòmetre com als sensors tèrmics propers, cosa que permet extreure els coeficients principals de distorsió de cada cas. L'anàlisis dels efectes tèrmics que provoquen forces directament sobre les masses s'ha fet en dues parts: en primer lloc s'ha desenvolupat un simulador que permet estimar la dinàmica de les masses davant de qualsevol activació dels escalfadors propers i, en segon lloc, s'ha dut a terme una campanya experimental amb una rèplica de les masses de test i els diagnòstics tèrmics que està instal·lada en un pèndol de torsió de la Universitat de Trento. Pel que fa al simulador, s'ha implementant un model d'espai d'estats que inclou un model tèrmic de tot el satèl·lit i submodels per a cada un dels mecanismes que poden generar forces i moments sobre les masses, que són l'efecte radiomètric, la pressió per radiació i el flux de desgasificació (outgassing) de les superfícies. Aquest model s'ha integrat en un simulador global del LTP, cosa que permet estudiar l'impacte que una activació tèrmica acaba induïnt a l'interferòmetre i en els llaços de control. D'altra banda, la campanya experimental ha permès caracteritzar les contribucions de cada un d'aquests efectes tèrmics en diferents condicions de temperature i pressió. Pel que fa a l'anàlisi de la distorsió termo-elàstica, la investigació s'ha centrat en els resultats obtinguts durant una campanya de proves on es va sotmetre el satèl·lit sencer en condicions realistes de pressió, temperatura i radiació solar. Breus activations dels escalfadors col·locats a prop de les barrers que subjecten la part principal del LTP han permès caracteritzar el mecanisme de distorsió principal i definir un límit superior en l'acoblament entre fluctuacions de temperatura en aquesta l'estructura i l'interferòmetre.
|
9 |
Contribution to advanced hot wire wind sensingKowalski, Lukasz 22 January 2016 (has links)
La consulta íntegra de la tesi, inclos l'article no comunicat públicament per drets d'autor, es pot realitzar prèvia petició a l'Arxiu de la UPC / The thermal anemometry is a method which allows to estimate wind magnitude be the mean of measuring heat transfer to the ambient in a forced convection process. For Earth's atmosphere condition, this method is typically applied to the hot wires made of temperature dependent electrical conductor, typically platinum or tungsten, which working with overheat in reference to the ambient temperature estimate wind velocity. In case of the low pressure atmospheres, like this on Mars, the mean free path for molecules, due to the rarefied ambient conditions, is much bigger, Using hot wires designed for Earth in this conditions gives that heat exchange at macroscopic scale which does not to obey medium continuum model but rather reveals ballistic behavior Thus, instead of using hot wire, a structure of bigger dimension like hot films are usually propose for such a kind of application. The work included in this thesis is the contribution of the author Lukasz Kowalski to the goal of developing a new generation of wind sensors for the atmosphere of Mars. The work consists in the conception, design, simulation, manufacture and measurement of two novel types wind sensors based on thermal anemometers.
The first kind of concept has been developed in this thesis by using hot silicon die made out of silicon wafer of approximate size: 1.5 x 1.5 x 0.5 mm with platinum resistances deposited on top in order to heat it and sense its temperature. These work was been a part of the bigger undertaking under the project name: "Colaboracíoon en el desarrollo de la estación medioambiental denominada REMS ". Inside the project REMS author of thesis was responsible for sensor shape development and concept validation of proposed geometry. Thermal-fluidical model of the device as well as characterization and behavior were analyzed for a simplified 2-D wind model for typical Martian atmospheric conditions. REMS was a Spanish contribution to the NASA mission MSL which has been a great success since rover Curiosity has landed on Mars on 8th August 2012 on Mars near to the Gale Crater location. Since then has been constantly running experiments on the Red Planet sending data to Earth for interpretation.
From the experience and knowledge gained during REMS project, the author came out with an idea of the novel spherical sensor structure overcoming some fragility problems detected in the REMS wind sensor. The new 3-D wind sensor concept, besides this advantage, also provided a radical simplification of data post-processing providing comprehensive thermal model based on numerical simulation for any possible wind occurrence. This new device has been developed under Spanish Ministry of the Science and Innovation project: "Sensor de viento para la superficie de Marte para la mission Metnet''. This project, denominated as MEIGA, was a joint effort of many Spanish institution under leadership of Instituto Nacional de Tecnica Aeroespacial (INTA) for the development of space technology for Mars oriented application in a framework of upcoming space mission.
To sum up, author's work include contributions to the development of two wind sensor concepts:
1. REMS wind sensor on board of the rover Curiosity in the surface of Mars since August 8th 2012
2. Spherical wind sensor concept developed in a course of MEIGA project
|
10 |
ISFAA : Implicit SPH for astrophysical apllicationsEscartín Vigo, José Antonio 21 January 2016 (has links)
Computational simulation is one of the basic techniques of modern Astrophysics. The long-term time astrophysical processes cannot be treated with explicit approaches because that they are limited, in their maximum time step, by the restriction known as Courant-Friedrichs-Lewy Condition.
In order to use implicit approaches a system of coupled algebraic equations needs to be solved. It is composed by all the equations of each one of the discrete points of the model and the usual solution comes through a Newton-Raphson scheme. The computational cost substantially increases with the number of unknowns of the model. In implicit schemes the properties of the current time step depends on the values of the unknown variables at that time step, so everything has to be calculated simultaneously. The consequence is that all equations should be jointly solved inverting of a huge sparse matrix (it is a squared n*v matrix, being n the number of particles and v the number of independent variables of the system). Due to this restriction, historically the implicit hydrodynamics had been only applied to one-dimensional systems.
It would be very interesting to build an Implicit hydrocode taking advantage of the so called Smoothed Particle Hydrodynamics or SPH. This technique has been being applied successfully in astrophysics and cosmology and fluid physics. SPH integrates the dynamic fluid equations in each point of the Lagragian formalism (named particles because they have an associated mass) calculating speed, position, density and pressure as interpolations from neighbour particles. Unlike Eulerian methods the Lagragian approach does not need from a rectangular grid covering the integration domain. Therefore storage and computing time is not wasted in void regions. Fluids are decomposed in a set of particles where the numerical treatment of the three-dimensional movement derived from pressure and auto-gravity is easier.
The goal of this thesis is to describe the main features and the implementation of a new SPH code which uses implicit approach, called ISFAA (Implicit SPH for Astrophysical Applications). This code enlarges the previous work from "An Implicit Smooth Particle hydrodynamic Code", Knapp C. (2000) and recent developments of the SPH scheme (based on the variation principle), artificial viscosity, gravity and thermal conductivity.
Because of the huge effort which has to be invested to build and validate the new SPH code, it is pretended that in the future its use can be extended to a large number of scenarios. With this end a modular design has been implemented that allows to separate the code general treatment, the particular implementation of the basic evolutionary equations and the physical properties (equation of state, artificial viscosity, etc.). Furthermore, to find the solution of the equations' system, the library of parallel algorithms PARDISO, embodied in the library Intel MKL, has been used. Future improvements in these libraries will have a positive impact on the new code.
To validate the code and check each one of the physical ingredients, a set of basic tests (point-like explosion, The wall heating shock, Rayleigh-Taylor instabilities, Free-Fall collapse, etc) were run and analyzed as well as several tests incorporating gravity (Toy Star, stability of a solar mass star and a White Dwarf).
And finally, we show the evolution of a single quasi-static system. To handle with these scenarios we have built a slightly different implicit scheme, were velocities are not explicitly included in the equations of movement. The main aim of this tests is to demonstrate that an implicit quasi-hydrostatic scheme is able to work with time-steps many orders of magnitude large (10^4) than the characteristic current Courant time. / La simulación mediante ordenador es una de las herramientas básicas de la Astrofísica moderna. Los procesos de gran escala temporal son imposibles de tratar con enfoques explícitos ya que estos se encuentran limitados, en su paso de tiempo máximo, por la restricción conocida como condición de Courant-Friedrichs-Lewy. Para utilizar los enfoques implícitos se genera un sistema de ecuaciones algebraicas acopladas, habitualmente resuelto con un esquema de Newton-Raphson y compuesto por todas las ecuaciones de cada uno de los puntos de resolución del modelo. El coste computacional de resolución aumenta sustancialmente con el número de incógnitas que han de determinarse a cada paso de tiempo. Las propiedades del siguiente paso de tiempo dependen de los valores de las variables desconocidas en dicho paso de tiempo y por tanto todas han de ser calculadas simultáneamente. La consecuencia es que todo el sistema de ecuaciones se ha de resolver conjuntamente realizando la inversión de una matriz dispersa enorme (la matriz es cuadrada y tiene un tamaño de n*v, siendo n el numero de partículas y v el número de variables independientes del sistema). Debido a esta restricción, la hidrodinámica implícita históricamente ha sido aplicada a sistemas en una sola dimensión. Para su implementación multidimensional sería interesante utilizar un enfoque lagrangiano como el suavizado de partículas hidrodinámicas denominado "Smooth Particle Hydrodynamics" ó SPH. La técnica se viene aplicando con éxito al campo de la astrofísica, la cosmología y diferentes problemas de la física de fluidos. El SPH integra las ecuaciones de la dinámica de fluidos en cada punto del formalismo lagrangiano (denominado partícula por tener una masa asociada) calculando velocidad, posición, densidad y presión como una interpolación de los valores de las partículas vecinas. Los métodos lagrangianos, a diferencia de los eulerianos, no necesitan de una malla regular que cubra la totalidad del espacio de integración, por tanto, la memoria y el tiempo de cálculo no se desperdician en la resolución de espacios vacíos. Los fluidos se descomponen en un conjunto de partículas donde podemos tratar numéricamente de forma más sencilla el movimiento en tres dimensiones derivado de las fuerzas de presión y auto-gravedad. El objetivo de esta tesis es detallar las principales características y la implementación de un nuevo código SPH, con un enfoque implícito, al que hemos denominado ISFAA (Implicit SPH for Astrophysical Applications). Este código amplia el trabajo previo de Knapp. C., 2000 e incluye el esquema físico más actual del SPH (basado en el principio variacional), viscosidad artificial, gravedad y conductividad térmica. Dado el enorme esfuerzo que supone construir y validar un nuevo código SPH, se pretende que en el futuro su utilidad se extienda al mayor número posible de escenarios. Con este fin se ha optado por un diseño modular que separe el tratamiento general del código de la implementación concreta de ecuaciones evolutivas básicas y de las propiedades del material (ecuación de estado, viscosidad artificial, etc.). Además, para la resolución del sistema de ecuaciones se utiliza la biblioteca de algoritmos paralelos PARDISO, que incorpora la librería Intel MKL y que en el futuro tendrá mejoras que impactarán positivamente en el código. Para comprobar la corrección del código y probar cada uno de los ingredientes físicos, se especifican una serie de test básicos (Explosión puntual, The wall heating shock, inestabilidades de Rayleigh-Taylor, caída libre, etc.) y una serie de test con gravedad (Toy Star, estabilización de una estrella de masa solar y una enana blanca). Por último se muestra la evolución de un sistema cuasiestático, en el que las velocidades no se encuentran explícitamente en el modelo. Este test está orientado a demostrar que el código implícito podría aplicarse con éxito en estas situaciones, consiguiendo simular el sistema en largos intervalos temporales.
|
Page generated in 0.0479 seconds