Entre el mes de desembre de 1938 i el de febrer de 1939 es va desenvolupar la darrera gran batalla entre les forces lleials i les rebels, de la guerra civil espanyola. Al novembre de 1938 les tropes republicanes tornen a passar l’Ebre, a les posicions que ocupaven al mes de juliol, finalitzant la batalla iniciada per les forces del GERO, el Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental. En aquests moments Catalunya és el més feble dels territoris de la República. Amb les seves unitats militars força gastades pels recents combats al Segre, al Noguera Pallaresa i a l’Ebre. I amb poques possibilitats de rebre reforç de la zona de Madrid o València: impossible per terra i molt difícil per via marítima. Un important objectiu, feble i aïllat de forces amigues. Al Cuartel General del Generalísimo hi ha el propòsit d’iniciar noves operacions en aquest escenari amb un plantejament estratègic organitzat en tres fases. Primer pretenen destruir la capacitat operativa de l’exèrcit enemic. Avançant amb rapidesa cap a l’est superant les dues línies fortificades, entre els Pirineus i la Mediterrània: la L-1 i L-2. Tot seguit caldrà tallar les comunicacions amb França, ocupant la franja territorial de la frontera des del Pallars fins l’Empordà. Barcelona restarà isolada. No podrà resistir massa temps el setge i s’haurà de rendir. El general Franco encomana aquesta missió a les unitats de maniobra de l’Exèrcit del Nord sota comandament del ministre i general Fidel Dávila. Una gran força armada, la més gran de tota la guerra reunida per avançar fins l’ocupació de tota Catalunya. Sis cossos d’exèrcit i més d’un miler de peces d’artilleria. Morters, antitancs, armes automàtiques, blindats... Gairebé tota l’aviació centrada en recolzar l’atac i l’armada amb la missió d’exercir el bloqueig marítim. L’objectiu més feble alhora que força important contra el més fort dels exèrcits. Ben armat i amb una bona proporció de forces de xoc entre les seves files i unitats de veterans que ja saben com fer la guerra. El discurs de la tesi es recolza en la documentació militar escrita per l’exèrcit atacant. Com van pensar, preparar i executar la maniobra. L’alt estat major central escollirà l’escenari de les operacions i prepararà la campanya. I encarregarà a l’Exèrcit del Nord la realització de la maniobra. Aquest organitzarà els seus sis cossos d’exèrcit per complir les ordres de l’alt comandament. Les unitats d’infanteria que els componen informaran de les notícies, dels fets de la jornada. Del que han fet per complir les ordres. Aquestes informacions fan el camí de tornada fins arribar al lloc de comandament central. Segons les novetats rebudes hi haurà noves instruccions, correccions, enhorabones o esbroncades depenent del l’èxit en la batalla. Podem recrear el dia a dia de la campanya militar al llarg de tot el front de guerra a Catalunya en forma de diari. Les notícies dels combats, els moviments de les tropes pel territori, les baixes, presoners i botí de guerra. / Between December 1938 and February 1939 was developed the last big battle between the loyal forces and revels in the framework of the Spanish civil war. In November 1938 the republican troops crossed Ebro River again, recovering to the same positions occupied in July, and ending the battle begun by ORAG’s forces, The Oriental Region’s Armies Group. At those moments Catalonia is the weakest territory under the control of the Republic. Catalonia military units are spoiled because of the recent battles in Segre, Noguera Pallaresa and Ebre areas, and they have few possibilities of receiving reinforcements from Madrid or Valencia areas: impossible by foot and with large difficulties by maritime lines. Spoiled and isolated from their friend forces, these military units were an important war objective. At the Generalísimo Headquarters, the intention is to initiate new operations in this area with a strategic approach, organized in three phases. First, they are going to try to destroy the operative capacity of the enemy. Moving their troops fast to the East and overcoming both strengthened lines between the Pyrenees and the Mediterranean: L-1 and L-2. Afterwards, the communications with France must be cut, occupying the entire border from the Pallars to Empordà area. Due to these operations Barcelona will stay isolated, and won’t be able to resist the siege for a long time. Barcelona will have to come to terms (subdue, give up). General Franco entrusts this mission to North Army units under control of General-minister Fidel Dávila. Those units were the biggest forces assembled during the war, and its aim was to advance up to the total occupation of Catalonia. The force was composed by six army corps and more than one thousand of pieces of artillery. Mortars, antitank and automatic armament, armoured cars…, in addition the whole aviation was focussed in this assault and the navy centred on the maritime blockade. The weakest and most important objective versus the strongest army with many elite corps, volunteers and mercenaries, all of them well trained and experienced. The argument of the thesis is supported by military documentation written by the attacking army. Those documents allow us to know how they thought, prepared and executed the operation. The High Central Commandant will choose the operations scenery and will prepare the military campaign, entrusting it to the North’s Army. The North Army will organise its six army corps to fulfil the orders. Infantry units will inform about the news and daily events of the war. All this information will go back to the Central Commandant, which will take news decisions and orders depending of the evolution of the events. We are able to recreate daily events about Catalonia war phase in the shape of a diary. News of the battles, troop’s movements, soldiers fallen in combat, prisoners and the war earnings captured to the enemy.

Tradicionalment l'estudi de la guerra, especialment pel que fa a la època moderna, s'ha basat en l'anàlisi de fonts textuals i cartogràfiques. Mitjançant la contrastació de fonts de diversos orígens, i sumant-hi els coneixement previs sobre un determinat conflicte, és possible reconstruir un enfrontament de caràcter bèl·lic de manera general.Aquest tipus de plantejaments, però, no tenen en compte un conjunt de variables que difícilmente queden recollides en els documents textuals, com per exemple la importància del territori en el qual es lliurà una batalla, les decisions dels dos bàndols, i els factors psicològics i culturals dels combatents.Dins aquest marc de treball, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació de la història de la guerra a l'edat moderna, tenint en compte els factors comentats anteriorment. La recerca, doncs, ha intentat generar nous procediments metodològics que permetin integrar variables de caire històric i geogràfic anteriorment ignorades.En aquest sentit s'ha proposat l'ús dels camps de batalla, en tant que elements patrimonials completament ignorats, com a font de coneixement sobre la guerra. A partir del seu estudi mitjançant l'arqueologia del conflicte ha estat possible recuperar el registre material generat per un determinat enfrontament bèl·lic, tot incorporant d'aquesta dades addicionals, impossible d'adquirir a partir de fonts textuals.Donat que estem treballant amb dades d'orígens molt diferents és necessari establir una nova metodologia que permeti relacionar-les i emmarcar-les dins d'un context d'investigació general. Així, per tal d'integrar tota aquesta informació (anàlisi del terreny, registre arqueològic, cartografia, fonts textuals, etc.) la tesi proposa l'ús de models matemàtics i geogràfics com a metodologia unificadora de treball. Dins dels mateixos es destaca l'ús de GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica) per a estudiar les dades espacials, i la teoria matemàtica de jocs com a sistema apte per a modelar el procés de presa de decisions de cadascun dels protagonistes d'un enfrontament bèl·lic.Així, la segona part de la tesi doctoral presenta dos casos d'estudis diferents que permetin validar les hipòtesis generades al voltant d'aquestes propostes metodològiques.El primer exemple és la campanya militar en la qual es va desenvolupar la batalla d'Almenar (1710), dins la Guerra de Successió. En aquest cas s'ha fet servir un model geogràfic amb simulacions de rutes de mínim cost per a validar una hipòtesi de treball formulada a partir de fonts textuals. En aquesta simulació s'han modelar dades històriques a més de les geogràfiques, amb la intenció de trobar una línia logística no definida dins els documents de la campanya. D'altra banda, es presenta un model matemàtic realitzat amb teoria de jocs per a intentar esbrinar els motius que portaren ambdós exèrcits a Almenar el dia de la batalla.El segon exemple se centra en la batalla de Talamanca (1714), última victòria de l'exèrcit català contra les forces borbòniques. Donada l'escassetat de fonts textuals es va decidir realitzar una excavació arqueològica del camp de batalla, que proporcionà abundant material relacionat amb l'enfrontament. El model proposat en aquest cas és geogràfic, definit a partir d'un GIS que incorporés totes les dades provinents de l'anàlisi espacial, l'excavació i les fonts textuals conegudes.Així doncs, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació dels conflictes bèl·lics des dels punts de vista de la didàctica i la recerca, tot introduint l'ús de models matemàtics apropiats a l'estudi dels fets històrics. / Classic military history research focuses on the use of textual sources contemporary to the studied topic. This methodology, although effective, ignores information that can't be gathered from these primary sources, like importance of terrain and landscape in the outcome of a given battle, the decisions making process or psychological and cultural factors of soldiers.This dissertation focuses on methodological research about the study and interpretation of warfare, trying to collect and integrate data coming from variables often not considered by military historians.Inside this framework the main proposal is the use of the battlefield itself as a strong heritage remain of the past, as well as an archaeological site, capable of providing useful information, invisible to other sources applying the methodology known as archaeology of conflict.As we are trying to work with sources with different origins, the development of a new methodology is mandatory, in order to collect, integrate and connect all the data related to a given battle. This work proposes the use of mathematical and geographical models as a valid approach.Some of the tools that can be used are Geographical Information Systems and game theory, given the capabilities these systems have to define variables and identify possible connections between them.The validation of these methodological innovations is made from their application to two different case studies, both of them inside the War of the Spanish Succession.The first one focuses on the campaign and the battle of Almenar (1710). A geographical model was created in order to proof a hypothesis about the allied line of communications using least-cost paths. On the other hand, the study shows how a game model can be used to gain some insights in the decisions making process of both allied and bourbon commanders.The second case, the battle of Talamanca (1714), got a different approach. Given the scarce available text sources an archaeological excavation was designed to get new data about the conflict.A GIS database was created to organize the information and create a geographical model, providing a new look to the entire dataset of textual sources and archaeological findings.In conclusion, this PhD dissertation tries to improve the methodology used to research and present a battlefield, proposing the use of mathematical and geographical models as an integration tool of all the information related to a given historical event.

L'estudi d'una ciutat del Ponent català durant els anys de la guerra civilespanyola era una tasca que encara estava per emprendre. Als ciutadans de laCatalunya occidental els hi va tocar viure durant el període 1936-1939 gairebé totesles experiències possibles d'aquella etapa. En la seva capital, Lleida, l'exèrcit vaparticipar en la revolta del mes de juliol de 1936 amb la col·laboració de la guàrdiacivil i de sectors civils que creien possible una solució violenta a la crisi d'hegemoniasocial que patia l'estat espanyol, com estava passant en altres països d'Europa.Com a reacció al fracàs de la revolta, en bona mesura condicionat per laderrota dels rebels a Barcelona, es va desencadenar una revolució social contra la queles autoritats republicanes es van mostrar incapaces de reaccionar, com tampoc hohavien sabut fer contra els sollevats. La revolució, que va afectar la vida institucional,política, econòmica i judicial dels lleidatans, multiplicà els centres de poder per tot elpaís i generà unes pràctiques violentes en les que el component de classe i anticlericaltingueren un paper central.La manca de consens entre les forces polítiques de la rereguarda republicana,l'evolució de la guerra i la poca maduresa d'un projecte revolucionari que esdesencadenà de manera espontània expliquen el seu col·lapse. Per altra banda, i amesura que la guerra s'allargava, es començaren a patir problemes en la distribucióde proveïments, agreujats per l'arribada de refugiats de la resta d'Espanya, i a notarels efectes directes de les accions militars traduïdes en durs atacs aeris.En aquestes condicions s'inicià la primavera de 1938, l'exèrcit franquistatrencà el front aragonès i ocupà una part important de les províncies de Lleida i deTarragona. L'estabilització del front seguint els rius Segre i Noguera Pallaresa des del'abril fins el Nadal deixà aquestes terres en primera línia de foc i, per tant, sota eldomini directe de l'exèrcit. Durant l'últim any de guerra els lleidatans van conèixerdirectament els principis del que seria l'estat franquista a partir de 1939.Centrar l'estudi d'aquestes etapes en un espai reduït, la ciutat de Lleida, peròsense oblidar en cap moment els problemes d'abast general que marquen la històriadel país i d'Europa, ha permès a l'investigador fixar millor l'atenció en lesexperiències vitals dels que patiren aquests esdeveniments. / Estudiar una ciudad del Poniente catalán durante los años de la guerra civilespañola era una labor que aún estaba por hacer. A los ciudadanos de la Catalunyaoccidental les tocó vivir en el período 1936-1939 prácticamente todas lasexperiencias posibles de aquella etapa. En su capital, Lleida, el ejército participó enla revuelta del mes de julio de 1936 con la colaboración de la guardia civil y desectores civiles que creían posible una solución violenta a la crisis de hegemoníasocial que sufría el estado español, como estaba pasando en otros países de Europa.Como reacción al fracaso de la revuelta, en buena medida condicionada por laderrota de los rebeldes en Barcelona, se desencadenó una revolución social contra laque las autoridades republicanas se mostraron incapaces de reaccionar, comotampoco lo habían sabido hacer contra los sublevados. La revolución, que afectó lavida institucional, política, económica y judicial de los leridanos, multiplicó loscentros de poder por todo el país y generó unas prácticas violentas en las que elcomponente de clase y anticlerical tuvieron un papel central.La falta de consenso entre las fuerzas políticas de la retaguardia republicana,la evolución de la guerra y la poca madurez de un proyecto revolucionario que sedesencadenó de manera espontánea explican su colapso. Por otra parte, y a medidaque la guerra se alargaba, se comenzaron a padecer problemas en la distribución delos abastecimientos, agravados por la llegada de refugiados del resto de España, y anotar los efectos directos de las acciones militares traducidas en duros ataques aéreos.En estas condiciones se inició la primavera de 1938, el ejército franquistarompió el frente aragonés y ocupó una parte importante de las provincias de Lleida yde Tarragona. La estabilización del frente siguiendo los ríos Segre y NogueraPallaresa desde abril hasta Navidad dejó estas tierras en primera línea de fuego y, portanto, bajo el dominio directo del ejército. Durante el último año de guerra losleridanos conocieron directamente los principios de lo que sería el estado franquista apartir de 1939.Centrar el estudio de estas etapas en un espacio reducido, la ciudad de Lleida,pero sin olvidar en ningún momento los problemas de ámbito general que marcan lahistoria del país y de Europa, ha permitido al investigador fijar mejor la atención enlas experiencias vitales de los que sufrieron estos acontecimientos. / An essay about a city of the Catalan West during the civil war years is a task that hasnever been undertaken. During the years from 1936 to 1939 the inhabitants of thewestern Catalonia had to live almost all the possible experiences of that period. In itscapital, Lleida, the army took part in the riot of July 1936, in the collaboration withthe Civil Guard and with civilian sectors that believed a violent strategy would be ananswer to the social hegemony crisis the Spanish state was suffering, like it washappening in other European countries.As a reaction to the failure of the riot, in great part due to the defeat of the rebels inBarcelona, it started a social revolution against which the republican authorities wereunable to react, just like it happened with the rebels. The revolution, which affectedthe institutional, politic, economic and judicial life of the inhabitants of Lleida,increased the number of centres of power throughout the country and caused a seriesof violent methods in which the class and anticlerical component had the main role.The lack of accord among the political forces of the republican rearguard, theevolution of war and the lack of wisdom of a revolutionary project that set offspontaneously are mainly the reasons of its collapse. On the other side, and as the warprolonged, they started to suffer some problems of supplies distribution, worsened bythe arrival of refugees from the other regions of Spain, and also the directconsequences of the military actions that entailed harsh air raids.In theses conditions comes the spring of 1938, when the pro-Franco army broke theAragonese front and occupied an important part of the provinces of Lleida andTarragona. The station of the front along the rivers Segre and Noguera Pallaresa fromApril to Christmas, left these lands on the front line and therefore, under the directauthority of the army. During the last year of the war the inhabitants of Lleida got toknow the beginnings of what it would be the pro-Franco state from 1939.Focusing this essay in a limited area, the city of Lleida, but without forgetting in anymoment the problems with a general range and which mark the history of the countryand of Europe in those moments, has enabled the researcher to draw his attention tothe essential experiences that caused these events.

La prisión de guerra provoca en la antigüedad la pérdida del status jurídico de ciudadano y de la libertad. El prisionero de guerra tenía la condición jurídica de esclavo, no sólo para el ordenamiento jurídico del pueblo que lo había hecho prisionero sino también para su propio pueblo. Esto afectaba a sus relaciones patrimoniales y también familiares. La tesis estudiaba la condición jurídica y patrimonial de los hijos que permanecían en Roma; una situación transitoria o en suspenso, pendientes del posible regreso del padre y la recuperación de su status jurídico o su muerte en prisión y la consolidación por parte de sus hijos de sui iuris y herederos del padre.

Esta tesis doctoral profundiza en el conocimiento de la historia política y social de la década de 1960 concentrándose en un tema y unos actores escasamente atendidos por la historiografía uruguaya, como son los grupos y prácticas de las derechas. En ella se identifican numerosos movimientos sociales, grupos de presión, organizaciones y facciones políticas hasta entonces desconocidos o estudiados de manera superficial y se demuestra la existencia de una “reacción” derechista, consolidada de manera progresiva en el lapso comprendido entre 1959 y 1966 y en respuesta a varios factores, entre los que sobresalía la percepción de crisis interna, sobredimensionada por el contexto de Guerra Fría. La investigación propone una explicación novedosa para entender el proceso de violencia política y social de la década de 1960, así como la paulatina asimilación de la Doctrina de la Seguridad Nacional y la idea del “enemigo interno”. A su vez, este trabajo deja en evidencia conexiones y redes sociales entre derechistas uruguayos y actores de América y Europa y demuestra que los cambios en la estrategia de intromisión de EE. UU. en Uruguay incidieron en la modalidad e intensidad de esa reacción.

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / This research examines the social relationships on the family´s context available in Rio Grande do Sul, a Captainship, after named the province of Rio Grande de São Pedro, in the locality of Rio Pardo, with a focus on women's situation during the military campaigns in the Banda Oriental (1811-1828). The border wars, typical in our space of study, and contributed to the formation / consolidation of South Rio Grande area, had influence in family formations due to the strategies and alliances established and constant military mobilizations of male troops, putting women in some positions that usually would be earmarked to male households components. By consulting bibliographies, funding requirements and Military Authorities of the Historical Archive of Rio Grande do Sul (AHRS), correspondences, petitions, letters, receipts of the Municipality of Rio Pardo (AHMRP), Varella´s Collection of documents and reports of travelers, We observed, in a qualitative manner, as the context of frontier and war have affected families in the region. We infer that the war situation did not allow the accommodation of family members into traditional social roles, since the absence of men because of the conflicts, has forced women to perform their duties. This research was conducted with funding Reuni/Capes and it is a part of the Integration, Policy and Frontier line research. / Essa pesquisa analisa as relações sociais no âmbito da família existentes no Rio Grande do Sul, então Capitania e a seguir província do Rio Grande de São Pedro, a partir da localidade de Rio Pardo, com enfoque à situação feminina durante as campanhas militares na Banda Oriental (1811- 1828). As guerras de fronteira, típicas de nosso espaço de estudo, e que contribuíram para a formação/consolidação do espaço sul-rio-grandense, influíam nas formações familiares, devido às estratégias e alianças estabelecidas e às constantes mobilizações militares dos efetivos masculinos, que colocavam as mulheres desempenhando papéis que usualmente seriam destinados aos componentes masculinos das famílias. Através da consulta de bibliografias e dos fundos Requerimentos e Autoridades Militares do Arquivo Histórico do Rio Grande do Sul (AHRS), correspondências, requerimentos, ofícios, recibos da Câmara Municipal de Rio Pardo (AHMRP), de documentos da Coleção Varella e de relatos de viajantes, verificamos, de maneira qualitativa, como o contexto de fronteira e guerra influenciou as famílias da região. Inferimos que a conjuntura de guerra não permitia a acomodação dos membros familiares aos papéis sociais tradicionais, uma vez que a ausência dos homens em virtude dos conflitos obrigava as mulheres a exercer suas funções. Este trabalho foi realizado com o financiamento da bolsa Reuni/Capes e fez parte da linha de pesquisa Integração, Política e Fronteira.

La historia de las “relaciones fronterizas” en la región del Biobío, ha sido un tema abordado por diversos autores chilenos, durante las últimas décadas del siglo XX. No obstante lo anterior y las abundantes publicaciones al respecto, hay aspectos como la conflictividad, la mediación y el proceso de mestizaje, que no han sido debidamente abordados; resultando conveniente clarificarlos mediante la investigación, para ofrecer de este modo, nuevos antecedentes que contribuyan a una mejor comprensión, inclusive, del conflicto territorial actual. El principal exponente del comcepto “Relaciones fronterizas” ha sido el historiador Sergio Villalobos, quien ha insistido en el carácter intermitente de la beligerancia, echando por tierra la idea de una Guerra de Arauco ininterrumpida. A su juicio el conflicto habría presentado manifestaciones propias de un proceso de larga duración con marcada tendencia hacia las relaciones pacíficas, que con los años y las modificaciones sociales, económicas y políticas sufridas por las sociedades hispanocriolla y mapuche, habrían terminado por permitir la incorporación territorial, económica y por último “sanguínea” de los avencidados al sur del Biobío. Lo anterior ciertamente tiene un sesgo geográfico (circunscribir el Mundo Mapuche sólo al lado Oeste de la Cordillera o lo que se ha denominado Gulumapu), asunto que ha sido puesto de relieve y reafirmado a cabalidad por las investigaciones de Leonardo León, quien ha resaltado, el carácter ultracordillerano de la sociedad mapuche, sus vínculos y las complejas relaciones sociales y económicas de la misma. Restando importancia a lo anterior y aludiendo a una necesidad comercial y un mestizaje irreversible que progresivamente habría hecho desaparecer a quienes llama “araucanos”; Villalobos establece una periodificación de la Guerra de Arauco, que permitiría clasificar tal o cual coyuntura, como una de conflicto o de paz. En esta clasificación, los años posteriores a la Independencia de Chile, se tornan confusos no obstante se les identifique con una alta beligerancia. Es justamente este período (1817-1825) el que no abordan en profundidad sus trabajos, que se circunscriben en su mayoría, a la segunda mitad del siglo. […] Por mi parte, y como postulado central de esta investigación sostengo que durante el proceso denominado Independencia, se gestó en Araucanía un universo humano complejo que tomó particulares características, distintas de las del resto del país. Universo en el cual, se desenvolvieron los capitanes de amigos, comisarios de naciones y lenguaraces, que articularon el comercio, la guerra y la paz. Ellos, antiguos funcionarios reales durante los siglos coloniales, se transformaron de meros interlocutores e intérpretes en los principales conocedores de la zona, instigadores, cabecillas de levantamientos en armas y conspiradores, según su conveniencia, afectando con ello el panorama general de la guerra y las relaciones.

El proyecto propuesto busca unir variables tales como: lo innovador, lo lúdico y lo interactivo (digitalmente hablando, Interfaz usuario máquina), para generar interés por el conocimiento, a través de una forma diferente de entregar la información, complementando así la enseñanza tradicional. En consecuencia esta propuesta generara un sistema de información con contenido lúdico a través de la Interacción (digital), potenciada por el Diseño Gráfico, para motivar al individuo a explorar el contenido histórico, mejorar su disposición ante temas teóricos como la historia, innovando en el modo de transmitir la información

Dissertação (mestrado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Filosofia e Ciencias Humanas, Curso de Pós-Graduação em História, Florianópolis, 1992 / Made available in DSpace on 2012-10-16T22:51:57Z (GMT). No. of bitstreams: 0Bitstream added on 2016-01-08T17:39:14Z : No. of bitstreams: 1 91068.pdf: 4661331 bytes, checksum: 5e3e90ae5e3dcd8643257feb8ff42c51 (MD5) / Este trabalho tem por objetivo mostrar como os jornais de Florianópolis através das notícias publicadas entre os anos de 1939 a 1945, construíram a imagem do inimigo. A análise das notícias sobre a Segunda Guerra Mundial, desde a forma como são editadas, até o tipo de vocabulário utilizado foram sendo descritos os alemães, italianos e japoneses. Do início do conflito, em 1939 até agosto de 1942, antes da entrada do Brasil na Guerra, e de setembro de 1942 até setembro de 1945, quando o Brasil rompe relações com países do Eixo e se une aos Aliados, até o final do conflito. A análise deste período permite também que se verifique, como a imprensa transmitiu as notícias da Guerra, para uma população composta por significativa parcela de imigrantes alemães e italianos, de forma a tornar a crise mundial mais próxima e real.

Dissertação (mestrado)—Universidade de Brasília, Instituto de Relações Internacionais, 2008. / Submitted by Debora Freitas de Sousa (deborahera@gmail.com) on 2009-08-06T14:49:36Z No. of bitstreams: 1 2008_MarinaGuedesDuque.pdf: 1253358 bytes, checksum: e555f41896fb2512baf090a4d4b02307 (MD5) / Approved for entry into archive by Tania Milca Carvalho Malheiros(tania@bce.unb.br) on 2009-08-06T15:10:13Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2008_MarinaGuedesDuque.pdf: 1253358 bytes, checksum: e555f41896fb2512baf090a4d4b02307 (MD5) / Made available in DSpace on 2009-08-06T15:10:13Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2008_MarinaGuedesDuque.pdf: 1253358 bytes, checksum: e555f41896fb2512baf090a4d4b02307 (MD5) Previous issue date: 2008 / Este trabalho realiza um estudo de caso do processo decisório por meio do qual a estratégia militar dos Estados Unidos na Guerra do Iraque foi escolhida. Para tanto, examinam-se: (a) os atores governamentais envolvidos nas questões de segurança nacional, e sua interação; (b) as idéias de cada ator sobre o tipo de estratégia militar a ser empregada na Guerra do Iraque; (c) o arcabouço legal e institucional do processo decisório em assuntos de segurança nacional; e (d) o processo político em que se inseriu a tomada de decisão sobre a estratégia militar dos EUA na Guerra do Iraque. As fontes utilizadas incluem documentos oficiais, pronunciamentos de autoridades governamentais e depoimentos de funcionários do alto escalão do governo, assim como veículos de mídia e bibliografia pertinente. Analisa-se como o processo decisório sobre o tipo de força a ser utilizado na Guerra do Iraque sofreu impacto significativo da securitização bem-sucedida do terrorismo, nos EUA, após os atentados de 11 de setembro. Observa-se que a vinculação, por parte do governo Bush, do regime de Saddam Hussein ao terrorismo anti-estadunidense fez com que as decisões relacionadas à Guerra do Iraque não seguissem as regras normais de tomada de decisão e se conformassem aos interesses dos atores mais influentes dentro do governo. Conclui-se que o resultado do processo decisório correspondeu quase exclusivamente às preferências da liderança civil do Departamento de Defesa, de modo que a idéia de uma Revolution in Military Affairs prevaleceu entre as alternativas disponíveis de estratégia militar. _________________________________________________________________________________ ABSTRACT / This dissertation develops a case study about the decision-making process through which the American military strategy in the Iraq War was chosen. To this end, I examine: (a) the governmental actors involved in national security issues, and their interaction; (b) each actor’s ideas about what kind of military strategy should be used in the Iraq War; (c) the legal and institutional framework for the decision-making process on national security; and (d) the political process that set the backdrop for decisionmaking on the American strategy in the Iraq War. Sources of evidence include official documents, statements by government authorities and declarations by government officials, as well as media vehicles and relevant literature. I analyze how the decisionmaking process on the type of force to be used in the Iraq War suffered a significant impact from the successful securitization initiative of terrorism in the US after the September 11th attacks. I observe that the linkage, advanced by the Bush Administration, between Saddam Hussein’s regime and American-targeted terrorism implied that decisions related to the Iraq War did not follow normal rules of decisionmaking and were therefore shaped by the interests of the most influential actors inside government. I conclude that the outcome of the decision-making process corresponded almost exclusively to the preferences of the civilian leadership of the Department of Defense. As a consequence, the idea of a Revolution in Military Affairs prevailed among the available alternatives of military strategy.