Tesis por compendio / [ES] Los componentes de los aceites esenciales (CAEs) han demostrado ser eficaces contra una amplia variedad de microorganismos. Sin embargo, su aplicación plantea desafíos debido a su baja solubilidad y alteración de las propiedades organolépticas en los alimentos. Por tanto, la búsqueda de nuevas formas de dosificación es fundamental para promover su uso en la industria alimentaria. La presente tesis doctoral está centrada en el desarrollo y aplicación de sistemas antibacterianos y antivirales basados en la inmovilización covalente de CAEs para mejorar la calidad y seguridad de alimentos líquidos. El primer capítulo evaluó el efecto de la adición de componentes naturalmente presentes en los alimentos (proteínas, lípidos, carbohidratos, ácidos orgánicos y etanol) sobre la actividad antimicrobiana de diferentes CAEs (carvacrol, eugenol, geraniol, timol y vainillina) en su forma libre. Además, se evaluó la influencia de los componentes alimentarios sobre la vainillina inmovilizada. Los resultados mostraron que la albúmina sérica bovina (BSA), el aceite de girasol y algunos carbohidratos fueron los componentes que más inhibieron la actividad antimicrobiana de los CAEs libres, con algunas excepciones. En los medios que contienen BSA, no se inhibió la actividad antimicrobiana del geraniol. Lo mismo ocurrió con eugenol en aceite de girasol, o con carvacrol, eugenol, geraniol y timol en presencia de D-lactosa. La vainillina inmovilizada confirmó el efecto inhibidor de las proteínas, lípidos y carbohidratos sobre la actividad antimicrobiana, pero el ácido cítrico y el etanol mejoraron la actividad antimicrobiana. Estos resultados demuestran la importancia de considerar la composición de la matriz alimentaria al seleccionar un compuesto antimicrobiano. El segundo capítulo evaluó la aplicación de CAEs frente al crecimiento y producción de guaiacol por un microorganismo alterante y termorresistente como Alyciclobacillus acidoterrestris en zumo de naranja. Para ello, se utilizaron CAEs inmovilizados con dos enfoques diferentes: como aditivos y como coadyuvantes tecnológicos. La presencia de CAEs provocó una reducción microbiana y una inhibición de la producción de guayacol, que fue mantenida tras la inmovilización. Este hecho es de gran interés, ya que la inmovilización evita el problema de alteración organoléptica del producto, derivado de la aplicación de estos antimicrobianos en forma libre. En el tercer capítulo se estudió la actividad antiviral de los CAEs, tanto en forma libre como inmovilizada, frente al virus Tulane en agua. La aplicación de CAEs en forma libre logró una reducción de la infectividad de sólo 1 log10, mientras que concentraciones equivalentes de antimicrobiano inmovilizado redujeron la infectividad a más de 4,5 log10. Por otro lado, el mecanismo antiviral se basó en la modificación o alteración de cápside viral. Además, se determinó que los CAEs inmovilizados no son citotóxicos en concentraciones antivirales efectivas. A pesar de la eficacia observada tras la inmovilización de los CAEs, su aplicación práctica en la industria alimentaria presenta varios desafíos, siendo uno de ellos la aceptación de esta tecnología por parte de los consumidores. El último capítulo estudió la percepción de los consumidores sobre el uso de la nanotecnología en el procesamiento de alimentos. La valoración de los distintos alimentos en los que se había aplicado nanotecnología en su procesamiento o envasado fue en general positiva. De todos los productos, aquellos en los que la nanotecnología no formaba parte de los alimentos recibieron la mejor valoración. Teniendo en cuenta este resultado, los CAEs inmovilizados aplicados como coadyuvantes tecnológicos serían los más valorados y, por tanto, podrían ser una excelente alternativa a los tratamientos de conservación convencionales, para controlar tanto virus como bacterias durante la producción y el almacenamiento de alimentos. / [CA] Els components dels olis essencials (COEs) han demostrat ser eficaços en fornt d'una àmplia varietat de microorganismes. Tot i això, la seua aplicació planteja desafiaments a causa de la seua baixa solubilitat i alteració de les propietats organolèptiques en els aliments. Per tant, la recerca de noves formes de dosificació és fonamental per promoure'n l'ús a la indústria alimentària. Aquesta tesi doctoral està centrada en el desenvolupament i l'aplicació de sistemes antibacterians i antivirals basats en la immobilització covalent de COEs per a millorar la qualitat i la seguretat d'aliments líquids. El primer capítol va avaluar l'efecte de l'addició de components naturalment presents als aliments (proteïnes, lípids, carbohidrats, àcids orgànics i etanol) sobre l'activitat antimicrobiana de diferents COEs (carvacrol, eugenol, geraniol, timol i vainillina) en la seua forma lliure. En aquesta primera part també es va avaluar la influencia dels components alimentaris sobre la vainillina immobilitzada. Els resultats van mostrar que l'albúmina sèrica bovina (BSA), l'oli de gira-sol i alguns carbohidrats van ser els components que van inhibir més l'activitat antimicrobiana dels COEs lliures, amb algunes excepcions. Als mitjans que contenen BSA no es va inhibir l'activitat antimicrobiana del geraniol. El mateix va passar amb eugenol en oli de gira-sol, o amb carvacrol, eugenol, geraniol i timol en presencia de D-lactosa. La vainillina immobilitzada va confirmar l'efecte inhibidor de les proteïnes, els lípids i els carbohidrats sobre l'activitat antimicrobiana, però l'àcid cítric i l'etanol van millorar l'activitat antimicrobiana. Aquests resultats demostren la importància de considerar la composició de la matriu alimentària quan s'ha de seleccionar un compost antimicrobià per a una aplicació concreta. El segon capítol va avaluar l'aplicació de COEs en front del creixement i la producció de guaiacol per un microorganisme alterant i termorresistent com Alyciclobacillus acidoterrestris en suc de taronja. Per això, es van utilitzar COEs immobilitzats amb dos enfocaments diferents: com a additius i com a coadjuvants. La presència de COEs provoca una reducció microbiana i una inhibició de la producció de guaiacol, així com manté la seua eficàcia després de la immobilització. Aquest fet és de gran interès, ja que la immobilització evita el problema d'alteració organolèptica del producte, derivat de l'aplicació d'aquests antimicrobians en forma lliure. Al tercer capítol es va estudiar l'activitat antiviral dels COEs, tant en forma lliure com immobilitzada, davant del virus Tulane en aigua. L'aplicació de COEs en forma lliure va aconseguir una reducció de la infectivitat de només 1 log10, mentre que concentracions equivalents d'antimicrobià immobilitzat van reduir la infectivitat a més de 4,5 log10. D'altra banda, es va comprobar que el mecanisme antiviral es va basar en la modificació o alteració de la càpside viral. A més, es va determinar que els COEs immobilitzats no són citotòxics en concentracions antivirals efectives. Tot i l'eficàcia observada després de la immobilització dels COEs, la seua aplicació pràctica a la indústria alimentària presenta diversos desafiaments, un dels quals és l'acceptació d'questa tecnologia per part dels consumidors. El darrer capítol va estudiar la percepció dels consumidors sobre l'ús de la nanotecnologia en el processament d'aliments. La valoració dels diferents aliments en que s'havia aplicat nanotecnologia al seu processament o envasat va ser en general positiva. De tots els productes, aquells en que la nanotecnologia no formava part dels aliments van rebre la millor valoració. Tenint en compte aquest resultat, els COEs immobilitzats aplicats com a coadjuvants de processament serien els més valorats i, per tant, podrien ser una alternativa excel·lent als tractaments de conservació convencionals, per controlar tant virus com bacteris durant la producció i l'emmagatzematge d'aliments. / [EN] Essential oil components (EOCs) have proven to be effective against a wide variety of microorganisms. However, the direct application of these compounds poses challenges due to their low solubility and alteration of the organoleptic properties of foods. Therefore, the search for new dosage forms of these promising antimicrobials is essential to promote their use in the food industry. The present doctoral thesis is focused on the development and application of antibacterial and antiviral systems based on the covalent immobilization of EOCs to improve the quality and safety of liquid foods. The first chapter evaluated the effect of the addition of components naturally present in food (proteins, lipids, carbohydrates, organic acids and ethanol) on the antimicrobial activity of certain EOCs (carvacrol, eugenol, geraniol, thymol and vanillin) in their free form. In this first part, the influence of these food components on the antimicrobial activity of vanillin immobilized on silicon oxide particles was also evaluated. The results showed that bovine serum albumin (BSA), sunflower oil and some carbohydrates were the food components that most inhibited the antimicrobial activity of the free EOCs, with some exceptions. In media containing BSA the antimicrobial activity of geraniol was not inhibited. The same occurred with eugenol in media containing sunflower oil, or with carvacrol, eugenol, geraniol and thymol in media with D-lactose. Immobilized vanillin confirmed the inhibitory effect of the proteins, lipids and carbohydrates on the antimicrobial activity, but citric acid and ethanol enhanced the antimicrobial activity. These results demonstrate the importance of considering the composition of the food matrix when selecting an antimicrobial compound. The second chapter evaluated the application of EOCs against the growth and production of guaiacol by a spoilage and heat-resistant microorganism such as Alyciclobacillus acidoterrestris in orange juice. For this purpose, EOCs immobilized on silicon oxide particles were used with two different approaches: as additives and as processing aids. The presence of EOCs causes a microbial reduction and an inhibition of guaiacol production, maintaining their effectiveness after immobilization. This fact is of great interest, since immobilization avoids the problem of organoleptic alteration of the product, derived from the application of these antimicrobials in free form. In the third chapter, the antiviral activity of EOCs, both in free and immobilized form, against Tulane virus in water was studied. The application of EOCs in free form achieved a reduction in infectivity of only 1 log10, equivalent concentrations of immobilized antimicrobial reduced infectivity to more than 4.5 log10. On the other hand, it has been demonstrated that the antiviral mechanism is based on the ability of immobilized antimicrobials to modify or disrupt the viral capsid. Furthermore, it was determined that immobilized EOCs are not cytotoxic at effective antiviral concentrations. Despite the efficacy observed after immobilization of EOCs against bacteria and viruses, their practical application in the food industry presents several challenges, one of them is the acceptance of this technology by consumers. Thus, the last chapter studied the perception of consumers regarding the use of nanotechnology in food processing. The evaluation of the different foods in which nanotechnology had been applied in their processing or packaging was generally positive, and most consumers would buy them. Of all the products, those in which nanotechnology was not part of the food received the best evaluation. Considering this result, immobilized EOCs applied as processing aids would be the most highly valued, and therefore could be an excellent alternative to conventional preservation treatments, to control both viruses and bacteria during food production and storage. / This research forms part of project PID2021-128141OB-C21 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”. H.G.LL. acknowledges the Universitat Politécnica de València for his predoctoral fellowship. The authors acknowledge native English translator Helen Warburton for editing the text. The authors gratefully acknowledge the financial support from the project PID2021-128141OB-C21 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”. This work is also granted by the project TED2021- 132035B-I00, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “European Union NextGenerationEU/PRTR”. CG-B thanks the financial support received from the Spanish State Agency of Research (PID2022-136963OBI00/AEI/10.13039/501100011033), the Xunta de Galicia [ED431C 2021/29 and Centro singular de investigación de Galicia accreditation 2019-2022 (ED431G 2019/03)], and the European Regional Development Fund (ERDF). H.G.LL. acknowledges the Universitat Politècnica de València for his predoctoral fellowship. The authors gratefully acknowledge the financial support from the project PID2021- 128141OB-C21 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”. This work is also granted by the project TED2021-132035B-I00, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “European Union NextGenerationEU/PRTR”. H.G.LL. acknowledges the Universitat Politècnica de València for his predoctoral fellowship.The authors gratefully acknowledge the financial support for the experiment reported herein from the Spanish Government (RTI2018-101599-B-C21-AR). Héctor Gómez Llorente wishes to thank the Universitat Politècnica de València for the FPI Grant. / Gómez Llorente, H. (2024). New Strategies to Enhance the Quality and Safety of Liquid Foods Based on the Use of Natural Antimicrobial Compounds [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207284 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] The pursuit of sustainable development in urban areas is crucial due to their significance as the primary human habitat and resource consumer. Rapid urbanization poses significant challenges for city management, necessitating actions to ensure sustainability and mitigate resource depletion. The conservation of water resources turns out to be an important focus, particularly in society's development due to the number of factors that depend on this resource. Water resources are essential for, serving critical roles in human health, agriculture, and industry, while also facilitating economic activities, cultural values, and climate regulation. In this context, the sustainability of water systems encompasses social, environmental, economic, and asset dimensions. Nevertheless, the accelerated social growth, exacerbates the strain on water supplies, necessitating measures to ensure sustainability. Key considerations include ensuring equitable access to water services, minimizing environmental impact, implementing cost-effective policies, and enhancing infrastructure resilience. Adopting sustainable practices encounters obstacles, particularly in data measurement and analysis, hindered by the complexities of emerging technologies. Addressing these challenges requires leveraging indicators to assess progress towards Sustainable Development Goals (SDGs) quantitatively. Despite significant strides, evaluating progress toward SDGs remains a complex task, particularly in urban water systems. Consequently, ongoing efforts are essential to advance sustainable development initiatives and ensure the long-term viability of urban water resources. Even though the SDGs have motivated several projects to advance sustainable development. However, it is complex to determine the progress made in fulfilling these goals, especially in particular cases like urban water systems. The development of a framework to measure sustainability in urban water systems contributes to the decision- making process to optimize system performance across the entire water cycle. These decision-making processes are crucial for various stakeholders, including governmental entities, the general population, and, of course, water resource managers. Considering the above, the main objective of this doctoral thesis consists of the development of a methodology to measure and categorize hydraulic systems according to their contribution to sustainability from their three dimensions. The methodology is based on the implementation of a series of indicators linked to each of the goals of the Sustainable Development Goals established by the UN. In this way and as a result of this work, it will be possible to categorize any type of urban water system with labels that indicate the level of contribution to achieving the SDGs and highlight the importance of water resources in meeting the SDGs. Also, another objective of the methodology's implementation is to validate by assessing the progress of the indicators if it is sufficient, or if acceleration and additional measures are required. This will serve as a benchmarking tool, as a support point for decision-making by the different actors involved in hydraulic management, thus achieving more sustainable water management. To achieve this objective, the doctoral thesis has been developed in three phases, the results of which have been published in 3 articles in indexed journals (JCR). The phases of work development are as follows: (i) Contextualization and development of the methodology (Publication I): an investigation was carried out on the concept of sustainability and what it encompassed, as well as the definition of the goals, their progress, and indicators currently used by both the UN and other entities for the evaluation of these. To complement this, case studies of urban hydraulic systems in which sustainability was evaluated were reviewed. Based on the information collected and as a result of the research, the evaluation methodolo / [CA] La cerca del desenvolupament sostenible en les zones urbanes és crucial a causa de la seua importància com a principal hàbitat humà i consumidor de recursos. La ràpida urbanització planteja desafiaments importants per a la gestió de la ciutat, la qual cosa requerix accions per a garantir la sostenibilitat i mitigar l'esgotament dels recursos. La conservació del recurs hídric resulta ser un focus important, particularment en el desenvolupament de la societat a causa de la quantitat de factors que depenen d'este recurs. Els recursos hídrics són essencials per a exercir funcions crítiques en la salut humana, l'agricultura i la indústria, al mateix temps que faciliten les activitats econòmiques, els valors culturals i la regulació del clima. En este context, la sostenibilitat dels sistemes hídrics abasta dimensions socials, ambientals, econòmiques i d'actius. No obstant això, el creixement social accelerat exacerba la pressió sobre el subministrament d'aigua, la qual cosa requerix mesures per a garantir la sostenibilitat. Les consideracions clau en este assumpte inclouen garantir l'accés equitatiu als servicis d'aigua, minimitzar l'impacte ambiental, implementar polítiques rendibles i millorar la resiliència de la infraestructura. L'adopció de pràctiques sostenibles troba obstacles, particularment en el mesurament i anàlisi de dades, obstaculitzats per les complexitats de les tecnologies emergents. Per a abordar estos desafiaments és necessari aprofitar els indicadors per a avaluar quantitativament el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (*ODS). Malgrat els importants avanços, avaluar el progrés cap als *ODS continua sent una tasca complexa, particularment en els sistemes d'aigua urbans. En conseqüència, els esforços continus són essencials per a promoure iniciatives de desenvolupament sostenible i garantir la viabilitat a llarg termini dels recursos hídrics urbans. Encara que els *ODS han motivat diversos projectes per a avançar en el desenvolupament sostenible. No obstant això, és complex determinar els avanços en el compliment d'estes metes, especialment en casos particulars com els sistemes d'aigua urbans. El desenvolupament d'un marc per a mesurar la sostenibilitat en els sistemes d'aigua urbans contribuïx al procés de presa de decisions per a optimitzar el rendiment del sistema al llarg de tot el cicle de l'aigua. Estos processos de presa de decisions són crucials per a diverses parts interessades, incloses entitats governamentals, la població en general i, per descomptat, els administradors de recursos hídrics. Considerant l'anterior, l'objectiu principal d'esta tesi doctoral consistix en el desenvolupament d'una metodologia per a mesurar i categoritzar els sistemes hidràulics segons la seua contribució a la sostenibilitat des de les seues tres dimensions. La metodologia es basa en la implementació d'una sèrie d'indicadors vinculats a cadascuna de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible establits per l'ONU. D'esta manera i com a resultat d'este treball, serà possible categoritzar qualsevol tipus de sistema d'aigua urbà amb etiquetes que indiquen el nivell de contribució a l'assoliment dels *ODS i ressalten la importància dels recursos hídrics en el compliment dels *ODS. Així mateix, un altre objectiu de la implementació de la metodologia és validar avaluant l'avanç dels indicadors si és suficient, o si es requerix acceleració i mesures addicionals. Això servirà com a ferramenta de benchmarking, com a punt de suport per a la presa de decisions dels diferents actors implicats en la gestió hidràulica, aconseguint així una gestió més sostenible de l'aigua. Per a aconseguir este objectiu, la tesi doctoral s'ha desenvolupat en tres fases, els resultats de les quals s'han publicat en 3 articles en revistes indexades (*JCR). Les fases del desenvolupament del treball són les següents: (i) Contextualització i desenvolupament de la metodologia (Publicació I): es va realitzar una investigació sobre e / [EN] The pursuit of sustainable development in urban areas is crucial due to their significance as the primary human habitat and resource consumer. Rapid urbanization poses significant challenges for city management, necessitating actions to ensure sustainability and mitigate resource depletion. The conservation of water resources turns out to be an important focus, particularly in society's development due to the number of factors that depend on this resource. Water resources are essential for, serving critical roles in human health, agriculture, and industry, while also facilitating economic activities, cultural values, and climate regulation. In this context, the sustainability of water systems encompasses social, environmental, economic, and asset dimensions. Nevertheless, the accelerated social growth, exacerbates the strain on water supplies, necessitating measures to ensure sustainability. Key considerations include ensuring equitable access to water services, minimizing environmental impact, implementing cost-effective policies, and enhancing infrastructure resilience. Adopting sustainable practices encounters obstacles, particularly in data measurement and analysis, hindered by the complexities of emerging technologies. Addressing these challenges requires leveraging indicators to assess progress towards Sustainable Development Goals (SDGs) quantitatively. Despite significant strides, evaluating progress toward SDGs remains a complex task, particularly in urban water systems. Consequently, ongoing efforts are essential to advance sustainable development initiatives and ensure the long-term viability of urban water resources. Even though the SDGs have motivated several projects to advance sustainable development. However, it is complex to determine the progress made in fulfilling these goals, especially in particular cases like urban water systems. The development of a framework to measure sustainability in urban water systems contributes to the decision- making process to optimize system performance across the entire water cycle. These decision-making processes are crucial for various stakeholders, including governmental entities, the general population, and, of course, water resource managers. Considering the above, the main objective of this doctoral thesis consists of the development of a methodology to measure and categorize hydraulic systems according to their contribution to sustainability from their three dimensions. The methodology is based on the implementation of a series of indicators linked to each of the goals of the Sustainable Development Goals established by the UN. In this way and as a result of this work, it will be possible to categorize any type of urban water system with labels that indicate the level of contribution to achieving the SDGs and highlight the importance of water resources in meeting the SDGs. Also, another objective of the methodology's implementation is to validate by assessing the progress of the indicators if it is sufficient, or if acceleration and additional measures are required. This will serve as a benchmarking tool, as a support point for decision-making by the different actors involved in hydraulic management, thus achieving more sustainable water management. To achieve this objective, the doctoral thesis has been developed in three phases, the results of which have been published in 3 articles in indexed journals (JCR). The phases of work development are as follows: (i) Contextualization and development of the methodology (Publication I): an investigation was carried out on the concept of sustainability and what it encompassed, as well as the definition of the goals, their progress, and indicators currently used by both the UN and other entities for the evaluation of these. To complement this, case studies of urban hydraulic systems in which sustainability was evaluated were reviewed. Based on the information collected and as a result of the research, the evaluation methodolo / Garcia Rodriguez, CA. (2024). Development of a Methodology to Characterize Sustainability in Hidraulic Systems by Applying Indicators that Evaluate Goals Contained in the Sustainable Development Goals [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213236 / Compendio

[ES] La presente Tesis Doctoral se centra en la síntesis, caracterización y optimización de nanoestructuras de óxido de wolframio (WO3) y nanoestructuras híbridas de WO3-MoO3 mediante anodizado electroquímico. Estas nanoestructuras se emplean como fotocatalizadores para la degradación de contaminantes y como ánodos para baterías de ion de litio. El WO3 destaca por sus propiedades semiconductoras, ópticas y eléctricas excepcionales. En aplicaciones medioambiental, las nanoestructuras de WO3 son de gran interés para la fotoelectrocatalisis, un proceso prometedor para la degradación de contaminantes en el agua. El WO3 destaca como fotoánodo debido a su fotoestabilidad, alta conductividad eléctrica y capacidad de absorción de la luz visible. En el campo energético, el WO3 muestra un gran potencial como ánodo en baterías de ion de litio ya que su estructura cristalina permite la inserción y extracción eficiente de iones de litio, mejorando la capacidad de almacenamiento y la durabilidad de las baterías gracias a su estabilidad electroquímica. Para mejorar las nanoestructuras de WO3, se ha estudiado su combinación con óxido de molibdeno (MoO3). El molibdeno, con propiedades químicas y estructurales similares al wolframio, facilita la deposición efectiva en las nanoestructuras de WO3, ajusta el ancho de banda prohibida, mejora la conductividad, la difusión iónica y reduce la recombinación de portadores de carga. Esta combinación de óxidos resulta en una mayor eficiencia electroquímica, haciendo de las nanoestructuras híbridas WO3-MoO3 una solución prometedora para aplicaciones energéticas. En primer lugar, se sintetizaron las nanoestructuras de WO3, estudiando la influencia de la temperatura de calentamiento tras la síntesis y la adición de disolventes en el electrolito de síntesis. La temperatura óptima fue de 600 °C, obteniendo nanoestructuras cristalinas con excelentes propiedades fotoelectroquímicas. Además, se demuestra que la incorporación de disolventes en el electrolito de síntesis influye significativamente en las propiedades de las nanoestructuras, obteniendo que la adición de un 50 % de isopropanol en el electrolito mejora notablemente sus propiedades electroquímicas. En segundo lugar, se sintetizaron nanoestructuras híbridas de WO3- MoO3·añadiendo diferentes concentraciones de molibdato al electrolito de síntesis. La concentración de 0,1 M de molibdato produjo nanoestructuras con propiedades electroquímicas superiores, destacándolas como prometedoras para su uso como ánodo en baterías. Las nanoestructuras fueron exhaustivamente caracterizadas morfológica, estructural, química, electroquímica y fotoelectroquímicamente. Por último, las nanoestructuras con mejores propiedades fotoelectroquímicas y electroquímicas se emplearon como ánodo en aplicaciones medioambientales y energéticas, respectivamente. En el ámbito medioambiental, se evaluó la eficiencia de las nanoestructuras en la degradación de disruptores endocrinos pertenecientes a diferentes familias químicas, así como sus mezclas y su toxicidad. Las nanoestructuras de WO3 demostraron ser efectivas, logrando una degradación del 100 % de pesticidas, parabenos y fenoles en menos de 4 horas. Sin embargo, la técnica no fue eficiente para eliminar ftalatos, generando productos finales más tóxicos. En el ámbito energético, se estudió el rendimiento de las nanoestructuras como ánodos en baterías de ion de litio, considerando también el impacto del electrolito. La nanoestructura híbrida WO3-MoO3 mostró el mejor rendimiento cuando se utilizó un electrolito que combinaba bisoxalato borato de litio (LiBOB) con aditivos y solventes adicionales. Este trabajo ofrece una contribución significativa al desarrollo de soluciones sostenibles para problemas medioambientales y energéticos, subrayando el potencial de las nanoestructuras de WO3 y WO3-MoO3. / [CA] La present Tesi Doctoral se centra en la síntesi, caracterització i optimització de nanoestructures d'òxid de wolframi (WO3) i nanoestructures híbrides de WO3-MoO3 mitjançant anodització electroquímica. Aquestes nanoestructures s'utilitzen com a fotocatalitzadors per a la degradació de contaminants i com a ànodes per a bateries d'ió de liti. El WO3 destaca per les seues propietats semiconductores, òptiques i elèctriques excepcionals. En aplicacions mediambientals, les nanoestructures de WO3 són de gran interès per a la fotoelectrocatalisi, un procés prometedor per a la degradació de contaminants en l'aigua. El WO3 destaca com a fotoànode per la seua fotoestabilitat, alta conductivitat elèctrica i capacitat d'absorció de la llum visible. En el camp energètic, el WO3 mostra un gran potencial com a ànode en bateries d'ió de liti ja que la seua estructura cristal·lina permet la inserció i extracció eficient d'ions de liti, millorant la capacitat d'emmagatzematge i la durabilitat de les bateries gràcies a la seua estabilitat electroquímica. Per a millorar les nanoestructures de WO3, s'ha estudiat la seua combinació amb òxid de molibdè (MoO3). El molibdè, amb propietats químiques i estructurals similars al wolframi, facilita la deposició efectiva en les nanoestructures de WO3, ajusta l'amplada de banda prohibida, millora la conductivitat, la difusió iònica i redueix la recombinació de portadors de càrrega. Això resulta en una major eficiència electroquímica, fent de les nanoestructures híbrides WO3-MoO3 una solució prometedora per a aplicacions energètiques. En primer lloc, es van sintetitzar les nanoestructures de WO3, estudiant la influència de la temperatura de calentament després de la síntesi i l'addició de dissolvents en l'electròlit de síntesi. La temperatura òptima va ser de 600 °C, obtenint nanoestructures cristal·lines amb excel·lents propietats fotoelectroquímiques. A més, es demostra que la incorporació de dissolvents en l'electròlit de síntesi influeix significativament en les propietats de les nanoestructures, obtenint que l'addició d'un 50 % d'isopropanol en l'electròlit millora notablement les seues propietats electroquímiques. En segon lloc, es van sintetitzar nanoestructures híbrides de WO3-MoO3 afegint diferents concentracions de molibdat a l'electròlit de síntesi. La concentració de 0,1 M de molibdat va produir nanoestructures amb propietats electroquímiques superiors, destacant-les com a prometedores per al seu ús com a ànode en bateries. Les nanoestructures van ser exhaustivament caracteritzades morfològicament, estructuralment, químicament, electroquímicament i fotoelectroquímicament. Finalment, les nanoestructures amb millors propietats fotoelectroquímiques i electroquímiques s'utilizaren com a ànode en aplicacions mediambientals i energètiques, respectivament. En l'àmbit mediambiental, s'avaluà l'eficiència de les nanoestructures en la degradació de disruptors endocrins pertanyents a diferents famílies químiques, així com una mescla d'ells i la seua toxicitat. Les nanoestructures de WO3 demostraren ser efectives, aconseguint una degradació del 100 % de pesticides, parabens i fenols en menys de 4 hores. No obstant això, la tècnica no va ser eficient per a eliminar ftalats, generant productes finals més tòxics. En l'àmbit energètic, s'estudià el rendiment de les nanoestructures com a ànodes en bateries d'ió de liti, considerant també l'impacte de l'electròlit. La nanoestructura híbrida WO3-MoO3 mostrà el millor rendiment quan s'utilitzà un electròlit que combinava bis(oxalat)borat de liti (LiBOB) amb additius i dissolvents addicionals. Aquest treball ofereix una contribució significativa al desenvolupament de solucions sostenibles per a problemes mediambientals i energètics, subratllant el potencial de les nanoestructures de WO3 i WO3-MoO3. / [EN] This Doctoral Thesis focuses on the synthesis, characterization, and optimization of tungsten oxide (WO3) nanostructures and hybrid WO3-MoO3 nanostructures through electrochemical anodization. These nanostructures are used as photocatalysts for contaminant degradation and as anodes for lithium-ion batteries. WO3 stands out for its exceptional semiconductor, optical, and electrical properties. In environmental applications, WO3 nanostructures are of great interest for photoelectrocatalysis, a promising process for contaminant degradation in water. WO3 is highly effective as a photoanode due to its photostability, high electrical conductivity, and visible light absorption capacity. In the energy field, WO3 shows great potential as an anode in lithium-ion batteries because its crystalline structure allows efficient insertion and extraction of lithium ions, improving storage capacity and battery durability thanks to its electrochemical stability. To improve WO3 nanostructures, their combination with molybdenum oxide (MoO3) has been studied. Molybdenum, with chemical and structural properties similar to tungsten, facilitates effective deposition in WO3 nanostructures, adjusts the bandgap, improves conductivity, ionic diffusion, and reduces charge carrier recombination. This results in greater electrochemical efficiency, making hybrid WO3-MoO3 nanostructures a promising solution for energy applications. Firstly, WO3 nanostructures were synthesized, studying the influence of the annealing temperature and the addition of solvents to the synthesis electrolyte. The optimal temperature was 600 °C, obtaining crystalline nanostructures with excellent photoelectrochemical properties. Additionally, it was demonstrated that the incorporation of solvents in the synthesis electrolyte significantly influences the properties of the nanostructures, showing that the addition of 50 % isopropanol in the electrolyte notably improves their electrochemical properties. Secondly, hybrid WO3-MoO3 nanostructures were synthesized by adding different concentrations of molybdate to the synthesis electrolyte. The concentration of 0.1 M molybdate produced nanostructures with superior electrochemical properties, making them promising for use as anodes in batteries. The nanostructures were exhaustively characterized morphologically, structurally, chemically, electrochemically, and photoelectrochemically. Finally, the nanostructures with the best photoelectrochemical and electrochemical properties were used as anodes in environmental and energy applications, respectively. In the environmental field, the efficiency of the nanostructures in the degradation of endocrine disruptors from different chemical families, as well as their mixtures and toxicity, was evaluated. WO3 nanostructures proved to be effective, achieving 100 % degradation of pesticides, parabens, and phenols in less than 4 hours. However, the technique was not efficient in eliminating phthalates, generating more toxic final products. In the energy field, the performance of the nanostructures as anodes in lithium-ion batteries was studied, also considering the impact of the electrolyte. The hybrid WO3-MoO3 nanostructure showed the best performance when an electrolyte combining Lithium bis(oxalate)borate (LiBOB) with additional additives and solvents was used. This work offers a significant contribution to the development of sustainable solutions for environmental and energy problems, highlighting the potential of WO3 and WO3-MoO3 nanostructures. / Agradezco al Ministerio de Universidades por la ayuda predoctoral recibida para la realización de la presente Tesis Doctoral (FPU19/02466). También al Ministerio de Economía, Industria y Competitividad, por la concesión de los proyectos CTQ2016-79203-R (2016) y PID2019-105844RB-I00 (2019) en los cuales he podido participar durante la Tesis Doctoral. Además, agradezco la financiación a la Red Española de Investigación E3TECH-PLUS (RED2022- 134552-T, MICINN/AEI). / Cifre Herrando, M. (2024). Nanotecnología con WO3 y aplicaciones: Degradación fotoelectroquímica de disruptores endocrinos y ánodos avanzados para baterías de ion de litio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/211319

[ES] La amenaza para la prevención y tratamiento de las infecciones bacterianas provocada por la resistencia a los antibióticos es cada vez mayor. En este trabajo hemos estudiado distintos tipos de agua, a fin de obtener información integrada de la contaminación y los patrones locales de resistencia a antibióticos de bacterias indicadoras, con el objetivo de determinar el potencial de estos sistemas acuáticos para actuar como medios de dispersión de determinantes de resistencias a antibióticos en el ambiente, dentro de la perspectiva "One Health". Nuestro objetivo era obtener información acerca del nivel de contaminación por bacterias resistentes a antibióticos (ARB) y la presencia de genes determinantes de resistencias (ARG) en distintos tipos de aguas ambientales, evaluando el origen de esta resistencia, relacionando los patrones de resistencia presentes, valorando los posibles riesgos para la población y proponiendo medidas para combatir el problema. En las muestras de agua recogidas en diversas localizaciones realizamos recuentos bacterianos selectivos de bacterias consideradas indicadores de contaminación fecal, tales como los coliformes totales, Escherichia coli y Enterococcus spp. (enterococos), seleccionados dependiendo del origen de la muestra, con el fin de conocer su calidad higiénico-sanitaria. Empleando E. coli como microorganismo monitor de la resistencia en todos los tipos de agua, junto con Enterococcus spp. en el caso de aguas continentales y marinas, seleccionamos y aislamos un número significativo de cepas, valorando su concentración mínima inhibitoria (CMI) frente a antibióticos de uso frecuente para el tratamiento de infecciones en humanos. Por último, verificamos mediante PCR la presencia o ausencia de diferentes genes de resistencia, tanto en el medio acuático como en las cepas seleccionadas. Los resultados obtenidos reflejan que la calidad higiénico-sanitaria de las aguas procedentes de los efluentes de dos EDAR, aguas de mar y aguas continentales, están dentro de los estándares de calidad establecidos por la normativa española. No ocurre lo mismo con las aguas de riego y las aguas de una de las EDAR, las cuales estaban muy por encima de esos límites. Mediante recuento en medios selectivos adicionados con distintos antibióticos, se observó que un elevado porcentaje de las cepas provenientes de EDAR y aguas de riego eran resistentes a ampicilina, eritromicina, y sulfametoxazol, siendo la resistencia a la ampicilina la más prevalente. Estos resultados fueron confirmados por la CMI en los aislados de E. coli, los cuales mostraron un patrón global de resistencia independientemente del origen de la muestra, siendo la resistencia a ampicilina la más prevalente, seguida de tetraciclina y sulfametoxazol, con un porcentaje muy alto de cepas multirresistentes, especialmente en EDAR y aguas de riego. La mayoría de las cepas presentaron resistencia a los antibióticos betalactámicos, sulfonamidas y tetraciclinas, siendo los perfiles predominantes de multirresistencia similares en todos los tipos de agua. En el caso de Enterococcus spp., el número de cepas resistentes y multirresistentes fue escaso, siendo las resistencias a la eritromicina y tetraciclina las más prevalentes. La determinación por PCR de la presencia de diversos genes de resistencia confirmó que su dispersión en el medio acuático es muy elevada, encontrándose casi todos ellos en todas las muestras de agua, aunque en un menor porcentaje en el agua de mar. Se pudo determinar la existencia de un patrón genómico homogéneo de resistencias en las cepas de E. coli en esta área geográfica. La elevada prevalencia de determinantes de resistencia a los antibióticos encontrados en los distintos tipos de agua supone un riesgo elevado de transferencia horizontal de genes a otras bacterias, y contribuye de forma determinante a su llegada al ser humano. / [CA] L'amenaça per a la prevenció i el tractament de les infeccions bacterianes provocada per la resistència als antibiòtics és cada vegada més gran. En aquest treball hem estudiat diferents tipus d'aigua per obtenir informació integrada de la contaminació i els patrons locals de resistència a antibiòtics de bacteris indicadors, amb l'objectiu de determinar el potencial d'aquests sistemes aquàtics per actuar com a mitjans de dispersió de determinants de resistències a antibiòtics a l'ambient, dins de la perspectiva "One Health". El nostre objectiu era obtenir informació sobre el nivell de contaminació per bacteris resistents a antibiòtics (ARB) i la presència de gens determinants de resistències (ARG) en diferents tipus d'aigües ambientals, avaluant l'origen d'aquesta resistència, relacionant els patrons de resistència presents, valorant els possibles riscos per a la població i proposant mesures per combatre el problema. A les mostres d'aigua recollides en diverses localitzacions realitzem recomptes bacterians selectius de bacteris considerats indicadors de contaminació fecal, com ara els coliformes totals, Escherichia coli i Enterococcus spp. (enterococs), seleccionats depenent de l'origen de la mostra, per tal de conèixer-ne la qualitat higienicosanitària, i valorem el nivell de resistències d'aquests microorganismes davant de diferents antibiòtics d'ús freqüent, mitjançant recomptes en plaques amb medi selectiu a les quals s'havia afegit concentracions estàndard dels mateixos. Emprant E. coli com a microorganisme monitor de la resistència en tots els tipus d'aigua, juntament amb Enterococcus spp. en el cas d'aigües continentals i marines, seleccionem i aïllem un nombre significatiu de ceps, valorant-ne la concentració mínima inhibitòria (CMI) davant d'antibiòtics d'ús freqüent per al tractament d'infeccions en humans. Finalment, verifiquem mitjançant PCR la presència o absència de diferents gens de resistència, tant al medi aquàtic com als ceps seleccionats. Els resultats obtinguts reflecteixen que la qualitat higienicosanitària de les aigües procedents dels efluents de dues EDAR, aigües de mar i aigües continentals, estan dins dels estàndards de qualitat establerts. No passa el mateix amb les aigües de reg i les aigües d'una de les EDAR, que estaven molt per sobre d'aquests límits. Mitjançant recompte en mitjans selectius addicionats de diferents antibiòtics, es va observar que un elevat percentatge dels ceps provinents d'EDAR i aigües de reg eren resistents a ampicil·lina, eritromicina, i sulfametoxazol, sent la resistència a l'ampicil·lina la més prevalent. Aquests resultats van ser confirmats per la CMI als aïllats d' E. coli, els quals van mostrar un patró global de resistència independentment de l'origen de la mostra, sent la resistència a l'ampicil·lina la més prevalent, seguida de tetraciclina i sulfametoxazol, amb un percentatge molt alt de ceps multiresistents, especialment a EDAR i aigües de reg. La majoria de les ceps van presentar resistència als antibiòtics betalactàmics, sulfonamides i tetraciclines, sent els perfils predominants de multiresistència similars en tots els tipus d'aigua. En el cas d' Enterococcus spp., el nombre de ceps resistents i multiresistents va ser escàs, sent les resistències a l'eritromicina i tetraciclina les més prevalents. La determinació per PCR de la presència de diversos gens de resistència va confirmar que la seva dispersió en el medi aquàtic és molt elevada, i gairebé tots es troben en totes les mostres d'aigua, encara que en un menor percentatge a l'aigua de mar. Es va poder determinar l'existència d'un patró genòmic homogeni de resistències als ceps d' E. coli en aquesta àrea geogràfica. L'elevada prevalença de determinants de resistència als antibiòtics trobats en els diferents tipus d'aigua suposa un risc elevat de transferència horitzontal de gens a altres bacteris, i contribueix de manera determinant a l'arribada a l'ésser humà. / [EN] The threat to prevention and treatment of bacterial infections caused by antibiotic resistance is increasing. In this work we have studied different types of water, in order to obtain integrated information on pollution and local antibiotic resistance patterns of indicator bacteria, with the aim of determining the potential of these aquatic systems to act as means of dispersion of determinants of antibiotic resistance in the environment, within the "One Health" perspective. Our objective was to obtain information about the level of contamination by antibiotic-resistant bacteria (ARB) and the presence of resistance-determining genes (ARG) in different types of environmental waters, evaluating the origin of this resistance, relating the present resistance patterns, assessing the possible risks for the population and proposing measures to combat the problem. In water samples collected at various locations, we performed selective bacterial counts of bacteria considered indicators of fecal contamination, such as total coliforms, Escherichia coli and Enterococcus spp. (enterococci), selected depending on the origin of the sample, in order to know its hygienic-sanitary quality, and we assess the level of resistance of these microorganisms against different frequently used antibiotics, through counts on plates with selective medium to which standard concentrations of them had been added. Using E. coli as a monitoring microorganism of resistance in all types of water, together with Enterococcus spp. in the case of continental and marine waters, we selected and isolated a significant number of strains, assessing their minimum inhibitory concentration (MIC) against antibiotics frequently used for the treatment of infections in humans. Finally, we verified by PCR the presence or absence of different resistance genes, both in the aquatic environment and in the selected strains. The results obtained reflect that the hygienic-sanitary quality of the waters from the effluents of two WWTPs, sea waters and continental waters, are within the quality standards established by the Spanish. The same does not occur with irrigation water and water from one of the WWTPs, which were well above those limits. By counting in selective media added with different antibiotics, it was observed that a high percentage of the strains from WWTP and irrigation water were resistant to ampicillin, erythromycin, and sulfamethoxazole, with resistance to ampicillin being the most prevalent. These results were confirmed by the MIC in the E. coli isolates, which showed a global pattern of resistance regardless of the origin of the sample, with resistance to ampicillin being the most prevalent, followed by tetracycline and sulfamethoxazole, with a very high percentage. of multi-resistant strains, especially in WWTP and irrigation water. Most strains presented resistance to beta-lactam antibiotics, sulfonamides and tetracyclines, with the predominant multiresistance profiles being similar in all types of water. In the case of Enterococcus spp., the number of resistant and multiresistant strains was low, with resistance to erythromycin and tetracycline being the most prevalent. The determination by PCR of the presence of various resistance genes confirmed that their dispersion in the aquatic environment is very high, almost all of them were found in all water samples, although in a lower percentage in seawater. It was possible to determine the existence of a homogeneous genomic pattern of resistance in E. coli strains in this geographical area. The high prevalence of antibiotic resistance determinants found in different types of water represents a high risk of horizontal gene transfer to other bacteria, and contributes decisively to their arrival in humans. / Dasí Camaró, DM. (2024). Estudio del agua como fuente de entrada y dispersión de determinantes de resistencia a antibióticos al medio ambiente en el área metropolitana de Valencia y alrededores [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/210135

Tesis por compendio / [ES] El riego desempeña un papel vital en la agricultura productiva y sostenible. En el contexto actual, está determinado no solo por la disponibilidad de agua, sino también por la gestión eficiente de los recursos. Varios autores han intentado medir el desempeño de las redes de riego a través de diversos enfoques en términos de indicadores técnicos. En aras de impulsar el desarrollo sostenible en el dimensionamiento en redes de riego presurizadas, se evaluaron modelos de diferentes autores para discutir las ventajas y desventajas a considerar en futuras metodologías, garantizando la operación óptima de la red y mejorando la sostenibilidad. Para el desarrollo de dicha metodología, el paso inicial será la realización de una revisión del estado del arte de los métodos de diseño de redes. Una vez establecida la metodología se desarrollará la auditoría de diseño a través de la asignación de indicadores para diseño y gestión cuantificando su impacto en términos energéticos y de sostenibilidad. Por último, se aplicará a casos reales y ser integrará como parte de una herramienta para la mejora energética en sistemas de distribución. En esta tesis se presenta el desarrollo de una metodología integral para el diseño y análisis de redes de riego presurizadas, centrada en la optimización de la distribución de caudales y en la mejora de los indicadores de sostenibilidad técnica, económica y ambiental. La investigación se divide en varias etapas clave que abarcan desde la revisión del estado del arte hasta la aplicación práctica de la metodología desarrollada. (i) Contextualización: Primero, se realizó una revisión exhaustiva del estado del arte de los métodos existentes de diseño y análisis de redes de riego. Este análisis permitió identificar las limitaciones y áreas de mejora en las metodologías actuales, sentando las bases para el desarrollo de un modelo analítico avanzado. (ii) Desarrollo metodológico: En la segunda etapa, se estableció una metodología para desarrollar un modelo analítico capaz de evaluar y optimizar la distribución de caudales en las redes de riego. Paralelamente, se desarrolló una auditoría de diseño que utiliza indicadores específicos de diseño y gestión para evaluar el impacto en términos de eficiencia energética y sostenibilidad. Esta metodología fue validada mediante pruebas iniciales que demostraron su robustez y adaptabilidad. (iii) Aplicación a casos de estudio: En la etapa final, la metodología desarrollada fue aplicada a casos reales utilizando datos experimentales, lo que permitió comprobar su efectividad en situaciones prácticas. Además, se desarrolló una herramienta práctica basada en esta metodología, diseñada para facilitar la mejora energética de los sistemas de distribución de riego. Los resultados obtenidos a lo largo de esta investigación fueron publicados en 3 publicaciones en revistas indexadas en JCR. Los resultados de la contextualización se presentan en la Publicación I, sentando las bases para los siguientes pasos y el proceso de investigación. El desarrollo de la metodología correspondió a la Publicación II y estuvo compuesta de dos pasos paralelos. El primer paso fue establecer una metodología de desarrollo de modelos analíticos para evaluar las distribuciones de caudal. Se empleó un enfoque multicriterio, incorporando varios factores técnicos y ambientales para asegurar un diseño sostenible. El segundo paso consistió en la implementación de una auditoría de diseño, asignando indicadores de energía y sostenibilidad para medir el impacto de las decisiones de diseño. La Publicación II y la Publicación III contenían los resultados para las aplicaciones prácticas. El desarrollo metodológico se aplicó al estudio de caso y sus resultados se incluyeron en la Publicación II. Luego, en la Publicación III, se desarrolló una herramienta para la mejora energética en los sistemas de distribución y se aplicó a los estudios de caso, aumentando así la eficiencia y la sostenibilidad en el caso de estudio. / [CA] El reg exercix un paper vital en l'agricultura productiva i sostenible. En el context actual, està determinat no sols per la disponibilitat d'aigua, sinó també per la gestió eficient dels recursos. Diversos autors han intentat mesurar l'acompliment de les xarxes de reg a través de diversos enfocaments en termes d'indicadors tècnics. A fi d'impulsar el desenrotllament sostenible en el dimensionament en xarxes de reg pressuritzades, es van avaluar models de diferents autors per a discutir els avantatges i desavantatges a considerar en futures metodologies, garantint l'operació òptima de la xarxa i millorant la sostenibilitat. Per al desenrotllament d'esta metodologia, el pas inicial serà la realització d'una revisió de l'estat de l'art dels mètodes de disseny de xarxes. Una vegada establida la metodologia es desenrotllarà l'auditoria de disseny a través de l'assignació d'indicadors per a disseny i gestió quantificant el seu impacte en termes energètics i de sostenibilitat. Finalment, s'aplicarà a casos reals i ser integrarà com a part d'una ferramenta per a la millora energètica en sistemes de distribució. En esta tesi es presenta el desenrotllament d'una metodologia integral per al disseny i anàlisi de xarxes de reg pressuritzades, centrada en l'optimització de la distribució de cabals i en la millora dels indicadors de sostenibilitat tècnica, econòmica i ambiental. La investigació es dividix en diverses etapes clau que abasten des de la revisió de l'estat de l'art fins a l'aplicació pràctica de la metodologia desenrotllada. (i) Contextualització: Primer, es va realitzar una revisió exhaustiva de l'estat de l'art dels mètodes existents de disseny i anàlisi de xarxes de reg. Esta anàlisi va permetre identificar les limitacions i àrees de millora en les metodologies actuals, establint les bases per al desenrotllament d'un model analític avançat. (ii) Desenrotllament metodològic: En la segona etapa, es va establir una metodologia per a desenrotllar un model analític capaç d'avaluar i optimitzar la distribució de cabals en les xarxes de reg. Paral·lelament, es va desenrotllar una auditoria de disseny que utilitza indicadors específics de disseny i gestió per a avaluar l'impacte en termes d'eficiència energètica i sostenibilitat. Esta metodologia va ser validada mitjançant proves inicials que van demostrar la seua robustesa i adaptabilitat. (iii) Aplicació a casos d'estudi: En l'etapa final, la metodologia desenrotllada va ser aplicada a casos reals utilitzant dades experimentals, la qual cosa va permetre comprovar la seua efectivitat en situacions pràctiques. A més, es va desenrotllar una ferramenta pràctica basada en esta metodologia, dissenyada per a facilitar la millora energètica dels sistemes de distribució de reg. Els resultats obtinguts al llarg d'esta investigació van ser publicats en 3 publicacions en revistes indexades en JCR. Els resultats de la contextualització es presenten en la Publicació I, establint les bases per als següents passos i el procés d'investigació. El desenrotllament de la metodologia va correspondre a la Publicació II i va estar composta de dos passos paral·lels. El primer pas va ser establir una metodologia de desenrotllament de models analítics per a avaluar les distribucions de cabal. Es va emprar un enfocament multicriteri, incorporant diversos factors tècnics i ambientals per a assegurar un disseny sostenible. El segon pas va consistir en la implementació d'una auditoria de disseny, assignant indicadors d'energia i sostenibilitat per a mesurar l'impacte de les decisions de disseny. La Publicació II i la Publicació III contenien els resultats per a les aplicacions pràctiques. Esta investigació contribuïx significativament a l'avanç de la gestió eficient dels recursos hídrics en l'agricultura, promovent pràctiques més sostenibles i responsables. / [EN] Irrigation plays a vital role in productive and sustainable agriculture. In the current context, it is determined not only by water availability but also by the efficient management of resources. Several authors have attempted to measure the performance of irrigation networks through various approaches in terms of technical indicators. To promote sustainable development in the sizing of pressurized irrigation networks, models from different authors were evaluated to discuss the advantages and disadvantages to be considered in future methodologies, ensuring optimal operation of the network and improving sustainability. To develop this methodology, the initial step will be to review the state of the art of network design methods. Once the methodology is established, the design audit will be developed by assigning indicators for design and management, quantifying their impact in terms of energy and sustainability. Finally, it will be applied to real cases and integrated as part of a tool for energy improvement in distribution systems. This thesis presents the development of a comprehensive methodology for designing and analyzing pressurized irrigation networks, focused on optimizing flow distribution and improving technical, economic, and environmental sustainability indicators. The research is divided into several key stages, from reviewing the state of the art to applying the developed methodology. (i) Contextualization: First, a comprehensive review of the state of the art of existing methods of irrigation network design and analysis was carried out. This analysis allowed identifying the limitations and areas for improvement in current methodologies, laying the foundations for developing an advanced analytical model. (ii) Methodology development: In the second stage, a methodology was established to develop an analytical model capable of evaluating and optimizing flow distribution in irrigation networks. In parallel, a design audit was developed using specific design and management indicators to assess the impact of energy efficiency and sustainability. This methodology was validated through initial tests that demonstrated its robustness and adaptability. (iii) Application to case studies: In the final stage, the developed methodology was applied to real cases using experimental data, which allowed its effectiveness to be verified in practical situations. In addition, a practical tool based on this methodology was developed and designed to facilitate the energy improvement of irrigation distribution systems. The results obtained throughout this research were published in 3 publications in JCR-indexed journals. The contextualization corresponds to results presented in Publication I, setting the foundation for the following steps and the research process. The methodology development corresponded to Publication II and consisted of two parallel steps. The first step was establishing an analytical model development methodology for evaluating flow distributions. A multi-criteria approach was employed, incorporating various technical and environmental factors to ensure a sustainable design. The second step consisted of a design audit implementation, assigning energy and sustainability indicators to measure the impact of design decisions. The results confirm that the proposed methodology is viable and effective and significantly improves sustainability and energy efficiency in pressurized irrigation networks. This research contributes significantly to the advancement of the efficient management of water resources in agriculture, promoting more sustainable and responsible practices. / García Espinal, MA. (2024). Methodological Development based on the Analysis of Flow Distributions to Improve the Design and Management of Pressurized Irrigation Networks Focused on Improving Sustainability [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213417 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Los ecosistemas proveen al ser humano de múltiples servicios ecosistémicos, es decir, beneficios que tanto directa como indirectamente aportan bienestar a la sociedad. Sin embargo, los espacios naturales están sufriendo un retroceso de gran parte de sus servicios ecosistémicos a través de su progresiva degradación debida, entre otros factores, a las transformaciones intensivas sufridas las últimas décadas. Este hecho se debe, en gran medida, a que solamente algunos servicios ecosistémicos, mayormente los que forman parte del mercado económico, son comúnmente valorados por la población. La valoración económica de servicios ecosistémicos resulta fundamental como punto de partida para la posterior toma de decisiones y la instauración de políticas ambientales en busca del desarrollo sostenible de los ecosistemas. Como alternativa a los métodos clásicos de valoración ambiental y agraria, la utilización de técnicas de decisión multicriterio, especialmente los de comparación pareada, permite la priorización de los servicios ecosistémicos como paso previo a su valoración. En esta tesis doctoral se pretende acercar el uso de estas técnicas al ámbito de la valoración económica de servicios ecosistémicos. Para ello, se han realizado una serie de casos de estudio para, en primer lugar, comprobar que las técnicas en red son más acordes al objeto de estos estudios. En segundo lugar, la investigación realizada tiene por objeto analizar, y en su caso mejorar, dichas técnicas para intentar simplificar los procedimientos desde un punto de vista práctico, manteniendo en cualquier caso el rigor metodológico y la consistencia de los resultados obtenidos. Dentro de estas técnicas, el Proceso Analítico Jerárquico (Analytic Hierachy Process, en inglés) es el más utilizado. Sin embargo, y como se ha comprobado en los dos primeros casos de estudio realizados, este método no resulta el más apropiado en ámbitos de estudio complejos en los que los criterios están total o parcialmente interconectados entre sí al no ser capaz de capturar dichas relaciones debido a su estructura jerárquica. Alternativamente, las técnicas multicriterio en red, especialmente el Proceso Analítico en Red (Analytic Network Process, en inglés), si son capaces de capturar todas estas interacciones. Sin embargo, el Proceso Analítico en Red también presenta algunos inconvenientes a la hora de ponerlo en la práctica Entre ellos, destaca su mayor complejidad y el tiempo que deben invertir los expertos en la realización de los cuestionarios con las comparaciones por pares de cada elemento, especialmente cuantos más criterios deban priorizarse, lo cual provoca muchas veces una sensación de cansancio y repetición que puede llegar en ocasiones a alterar los resultados obtenidos. Por ello, en los siguientes casos de estudio, se ha estudiado el uso de un método multicriterio en red híbrido alternativo, DANP como alternativa. Metodológicamente, esta técnica resulta mucho más sencilla siendo fácilmente entendible por todos los decisores y expertos, si bien su diseño metodológico no permite la medición de la consistencia en comparación con los otros métodos estudiados. Aunque a grandes rasgos, los resultados al usar esta técnica mantienen cierta correlación con los obtenidos por el Proceso Analítico en Red, no son totalmente compatibles. En cualquier caso, en los casos de estudio realizados la mayoría de los expertos participantes han mostrado su preferencia hacia los los resultados obtenidos por este método híbrido. Por otro lado, se presenta también un estudio de la influencia de los factores socioculturales y geográficos sobre los estudios de priorización y valoración económica de los servicios ecosistémicos. Vistos los resultados y conclusiones obtenidas a lo largo de la disertación, en el último capítulo se propone un nuevo enfoque, manteniendo el uso del método híbrido DANP, como alternativa a las técnicas actuales, abriendo el camino hacia nuevas líneas de investigación futuras. / [CA] Els ecosistemes proveeixen a l'ésser humà de múltiples serveis ecosistèmics, és a dir, beneficis que tant directa com indirectament aporten benestar a la societat. No obstant això, els espais naturals estan patint un retrocés de gran part dels seus serveis ecosistèmics a través de la seua progressiva degradació deguda, entre altres factors, a les transformacions intensives patides les últimes dècades. Aquest fet es deu, en gran mesura, al fet que solament alguns serveis ecosistèmics, majorment els que formen part del mercat econòmic, són comunament valorats per la població. La valoració econòmica de serveis ecosistèmics resulta fonamental com a punt de partida per a la posterior presa de decisions i la instauració de polítiques ambientals a la recerca del desenvolupament sostenible dels ecosistemes. Com a alternativa als mètodes clàssics de valoració ambiental i agrària, la utilització de tècniques de decisió multicriteri, especialment els de comparació per pars, permet la priorització dels serveis ecosistèmics com a pas previ a la seua valoració. En aquesta tesi doctoral es pretén apropar l'ús d'aquestes tècniques a l'àmbit de la valoració econòmica de serveis ecosistèmics. Per a això, s'han realitzat una sèrie de casos d'estudi per a, en primer lloc, comprovar que les tècniques en xarxa són més concordes a fi d'aquests estudis. En segon lloc, la investigació realitzada té per objecte analitzar, i si és el cas millorar, aquestes tècniques per a intentar simplificar els procediments des d'un punt de vista pràctic, mantenint en qualsevol cas el rigor metodològic i la consistència dels resultats obtinguts. Dins d'aquestes tècniques, destaca el Procés Analític Jeràrquic (Analytic Hierachy Process, en anglés) com al més utilitzat. No obstant això, i com s'ha comprovat en els dos primers casos d'estudi realitzats, aquest mètode no resulta el més apropiat en àmbits d'estudi complexos en els quals els criteris estan totalment o parcial interconnectats entre si al no ser capaç de capturar aquestes relacions a causa de la seua estructura jeràrquica. Alternativament, les tècniques multicriteri en xarxa, especialment el Procés Analític en Xarxa (Analytic Network Process, en anglés), si són capaços de capturar totes aquestes interaccions. No obstant això, aquest mètode també presenta alguns inconvenients a l'hora de posar-lo en la pràctica Entre ells, destaca la seua major complexitat i el temps que han d'invertir els experts en la realització dels qüestionaris amb les comparacions per parells de cada element, especialment quants més criteris hagen de prioritzar-se, la qual cosa provoca moltes vegades una sensació de cansament i repetició que pot arribar a vegades a alterar els resultats obtinguts. Per això, en els següents casos d'estudi, s'ha estudiat l'ús d'un mètode multicriteri en xarxa híbrid, DANP, com a alternativa. Metodològicament, aquesta tècnica resulta molt més senzilla sent fàcilment comprensible per tots els decisors i experts, si bé el seu disseny metodològic no permet el mesurament de la consistència en comparació amb els altres mètodes estudiats. Encara que a grans trets, els resultats en usar aquesta tècnica mantenen una certa correlació amb els obtinguts pel Procés Analític en Xarxa, no són totalment compatibles. En qualsevol cas, en els casos d'estudi realitzats la majoria dels experts participants han mostrat la seua preferència cap als resultats obtinguts per aquest mètode híbrid. Finalment, es presenta també un estudi de la influència dels factors socioculturals i geogràfics sobre els estudis de priorització i valoració econòmica dels serveis ecosistèmics. Vistos els resultats i conclusions obtinguts al llarg de la dissertació, en l'últim capítol es proposa un nou enfocament, mantenint l'ús del mètode híbrid DANP, com a alternativa a les tècniques actuals, obrint el camí cap a noves línies d'investigació futures sobre aquest tema. / [EN] Ecosystems provide humans with multiple ecosystem services; these benefits directly and indirectly contribute to the well-being of society. However, natural spaces are suffering a decline in a large part of their ecosystem services through their progressive degradation due, among other factors, to the intensive transformations suffered in recent decades. This is mainly because only some ecosystem services, particularly those that are part of the economic market, are commonly valued by the population. The economic valuation of ecosystem services is essential as a starting point for subsequent decision-making and implementing environmental policies in pursuit of sustainable ecosystem development. As an alternative to the classical methods of environmental and agricultural valuation, multi-criteria decision techniques, especially those of paired comparison, allow the prioritization of ecosystem services as a step before their valuation. This doctoral thesis aims to bring the use of these techniques to the field of economic valuation of ecosystem services. To this end, a series of case studies have been carried out to verify that the network techniques align with the object of these studies. Secondly, the research aims to analyze and, if necessary, improve these techniques to simplify the procedures from a practical point of view while maintaining methodological rigor and consistency in the results obtained. Within these techniques, the Hierarchical Analytical Process is the most widely used. However, as shown in the first two case studies, there are more appropriate methods in complex study areas where the criteria are totally or partially interconnected, as they cannot capture these relationships due to their hierarchical structure. Alternatively, multi-criteria network techniques can capture all these interactions, especially the Analytical Network Process. However, this method also has some drawbacks when putting it into practice. Among them, it is more complex, and the time experts must invest in carrying out the questionnaires with the pairwise comparisons of each element, especially the more criteria to be prioritized, which often leads to a feeling of fatigue and repetition that can sometimes alter the results obtained. Accordingly, a hybrid multi-criteria network method, DANP, has been studied as an alternative in the following case studies. Methodologically, this technique is much more straightforward and can be easily understood by all decision-makers and experts. However, its methodological design does not allow consistency measurement compared to the other methods studied. Although this technique's results sustain a certain correlation with those obtained by the Analytical Network Process, they are only partially compatible. In any case, in the case studies carried out, most of the participating experts have shown their preference for the results obtained by this hybrid procedure. Eventually, this dissertation also delves into the influence of sociocultural and geographic factors on the prioritization and economic valuation of ecosystem services. Building on the insights gained, the final chapter proposes a new approach, maintaining the use of the hybrid DANP method. This novel approach challenges the current techniques and paves the way for new research in this field. / Funding for open access charge: CRUE-Universitat Politècnica de València. / Jorge García, D. (2024). Analysis and application of Multi-Criteria Decision-Making methods for the prioritization and economic valuation of ecosystem services [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/210935 / Compendio

[ES] De natura sonora. Propuestas de exploración desde la materia, espacio y territorio La presente investigación parte de la premisa de que la materia, el espacio y el territorio, de manera interrelacionada, constituyen ámbitos epistemológicos fundamentales para la exploración sonora, entendiendo esta última como una determinada actitud hacia la práctica artística -basada en la motivación, la percepción directa y la creatividad-, que propone el proceso como eje principal de la creación. Para ello, se aproxima a estas interrelaciones generando propuestas de instalación sonora interactivas e interdisciplinarias, que aborden tanto el fenómeno sonoro en la naturaleza y sus posibilidades creativas como la naturaleza del sonido. El objetivo principal de esta tesis consiste en realizar una investigación desde las interrelaciones entre la materia, el espacio y el territorio, como ámbitos cognitivos, basándose en la exploración sonora como eje procesual y a través de seis propuestas interactivas e interdisciplinares de instalación, para abordar tanto el fenómeno sonoro en la naturaleza y sus implicaciones epistémicas como la naturaleza del sonido en estos ámbitos. Los elementos conceptuales y discursivos que confluyen en esta investigación son diversos: la naturaleza y su entorno como ámbitos contextuales e integrativos; la exploración sonora como como una actitud desde la cual establecer planteamientos epistemológicos hacia la realidad; la instalación sonora como herramienta discursiva e interdisciplinariedad de lenguajes; y la materia, el espacio y el territorio como ámbitos cognitivos desde la práctica artística sonora. Cómo resultados de esta investigación, además de la indagación bibliográfica y el desarrollo de un marco teórico sólido para la misma, se planteó un proceso de praxis artística que arrojara información hacia la consecución de los objetivos planteados en el proyecto, desde seis propuestas específicas: Und du? an invitation to sound exploration (2020-2022); Árboles (2021-2022); Dialogues (2022); Water Forest Water (2022-2023); Belongings (2023); y En-Context (2023). Cada una de estas obras constituye en sí misma una exploración sonora, en sus propios procesos. Por ello, las estrategias metodológicas derivadas de cada una de las propuestas artísticas resultan diversas. Sin embargo, generalmente se contemplaron tres fases en su consecución: desarrollo de una perspectiva teórica y conceptual en cuanto al proceso de exploración sonora; y proyección de instalaciones sonoras interactivas en espacios públicos; contraste de los resultados derivados de la praxis artística con los planteamientos iniciales de la propuesta. / [CA] De natura sonora. Exploration proposals from matter, space and territory This research turns from the basis that matter, space and territory, in an interrelated way, constitute fundamental epistemological fields for sound exploration, understanding the latter as a certain attitude towards artistic practice -based on motivation, direct perception and creativity-, which proposes the process as the main axis of creation. To this end, it approaches these interrelationships by generating interactive and interdisciplinary sound installation proposals that address both the sound phenomenon in nature and its creative possibilities and the nature of sound. The main objective of this thesis is to carry out an investigation from the interrelationships between matter, space and territory, as cognitive fields, based on sound exploration as a processual axis and through six interactive and interdisciplinary installation proposals, to address both the sound phenomenon in nature and its epistemic implications as well as the nature of sound in these areas. The conceptual and discursive elements that converge in this research are diverse: nature and its environment as contextual and integrative environments; sound exploration as an attitude from which to establish epistemological approaches to reality; sound installation as a discursive tool and interdisciplinary languages; and matter, space and territory as cognitive environments from the artistic practice of sound. As a result of this research, in addition to the bibliographic research and the development of a solid theoretical framework for it, a process of artistic praxis was proposed to provide information towards the achievement of the objectives set out in the project, from six specific proposals: Und du? an invitation to sound exploration (2020-2022); Árboles (2021-2022); Dialogues (2022); Water Forest Water (2022-2023); Belongings (2023); and En-Context (2023). Each of these works constitutes in itself a sound exploration, in its own processes. Therefore, the methodological strategies derived from each of the artistic proposals are diverse. However, three phases were generally contemplated in their achievement: development of a theoretical and conceptual perspective regarding the sound exploration process; projection of interactive sound installations in public spaces; and contrast of the results derived from the artistic praxis with the initial approaches of the proposal. / [EN] De natura sonora. Propostes d'exploració des de la matèria, espai i territori La present investigació partix de la premissa que la matèria, l'espai i el territori, de manera interrelacionada, constituïxen àmbits epistemològics fonamentals per a l'exploració sonora, entenent esta última com una determinada actitud cap a la pràctica artística - basada en la motivació, la percepció directa i la creativitat-, que proposa el procés com a eix principal de la creació. Per a això, s'aproxima a estes interrelacions generant proposades d'instal·lació sonora interactives i interdisciplinàries, que aborden tant el fenomen sonor en la naturalesa i les seues possibilitats creatives com la naturalesa del so. L'objectiu principal d'esta tesi consistix a realitzar una investigació des de les interrelacions entre la matèria, l'espai i el territori, com a àmbits cognitius, basant-se en l'exploració sonora com a eix procesual i a través de sis propostes interactives i interdisciplinàries d'instal·lació, per a abordar tant el fenomen sonor en la naturalesa i les seues implicacions epistèmiques com la naturalesa del so en estos àmbits. Els elements conceptuals i discursius que confluïxen en esta investigació són diversos: la naturalesa i el seu entorn com a àmbits contextuals i integratius; l'exploració sonora com com una actitud des de la qual establir plantejaments epistemològics cap a la realitat; la instal·lació sonora com a ferramenta discursiva i interdisciplinarietat de llenguatges; i la matèria, l'espai i el territori com a àmbits cognitius des de la pràctica artística sonora. Com resultats d'esta investigació, a més de la indagació bibliogràfica i el desenvolupament d'un marc teòric sòlid per a esta, es va plantejar un procés de praxi artística que llançara informació cap a la consecució dels objectius plantejats en el projecte, des de sis propostes específiques: Und du? an invitation to sound exploration (2020-2022); Árboles (2021-2022); Dialogues (2022); Water Forest Water (2022-2023); Belongings (2023); i En-Context (2023). Cadascuna d'estes obres constituïx en si mateixa una exploració sonora, en els seus propis processos. Per això, les estratègies metodològiques derivades de cadascuna de les propostes artístiques resulten diverses. No obstant això, generalment es van contemplar tres fases en la seua consecució: desenvolupament d'una perspectiva teòrica i conceptual quant al procés d'exploració sonora; i projecció d'instal·lacions sonores interactives en espais públics; contrast dels resultats derivats de la praxi artística amb els plantejaments inicials de la proposta. / Palacios Mateos, F. (2024). De natura sonora. Propuestas de exploración desde la materia, espacio y territorio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/211320

[ES] La cuantificación de incertidumbre involucra diversos métodos y técnicas computacionales para abordar las brechas inherentes en la modelización matemática de fenómenos reales. Estos métodos son especialmente útiles para modelar procesos biológicos, físicos y sociales que contienen elementos que no pueden ser determinados con precisión. Por ejemplo, la tasa de transmisión de una enfermedad infecciosa o la tasa de crecimiento de un tumor están influidas por factores genéticos, ambientales o de comportamiento que no se comprenden completamente, introduciendo incertidumbres que afectan los resultados. Esta tesis doctoral tiene como objetivo desarrollar y ampliar técnicas analíticas y computacionales para cuantificar la incertidumbre en sistemas de ecuaciones diferenciales aleatorias utilizando la función de densidad de probabilidad del sistema. Empleando el teorema de transformación de variables aleatorias y la ecuación de Liouville (continuidad), abordamos problemas de cuantificación de incertidumbre hacia adelante e inversos en sistemas aleatorios con datos reales. También diseñamos un método computacional para estimar eficientemente la densidad de probabilidad de un sistema resolviendo la ecuación de Liouville mediante aceleración de GPU. Finalmente, examinamos la evolución de la incertidumbre en una clase de sistemas forzados por impulsos, proporcionando nuevos conocimientos sobre la dinámica de sus funciones de densidad de probabilidad. / [CA] La quantificació d'incertesa involucra diversos mètodes i tècniques computacionals per a abordar les bretxes inherents en la modelització matemàtica de fenòmens reals. Aquests mètodes són especialment útils per a modelar processos biològics, físics i socials que contenen elements que no poden ser determinats amb precisió. Per exemple, la taxa de transmissió d'una malaltia infecciosa o la taxa de creixement d'un tumor estan influïdes per factors genètics, ambientals o de comportament que no es comprenen completament, introduint incerteses que afecten els resultats. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu desenvolupar i ampliar tècniques analítiques i computacionals per a quantificar la incertesa en sistemes d'equacions diferencials aleatòries utilitzant la funció de densitat de probabilitat del sistema. Emprant el teorema de transformació de variables aleatòries i l'equació de Liouville (continuïtat), abordem problemes de quantificació d'incertesa cap endavant i inversos en sistemes aleatoris amb dades reals. També dissenyem un mètode computacional per a estimar eficientment la densitat de probabilitat d'un sistema resolent l'equació de Liouville mitjançant acceleració de GPU. Finalment, examinem l'evolució de la incertesa en una classe de sistemes forçats per impulsos, proporcionant nous coneixements sobre la dinàmica de les seues funcions de densitat de probabilitat. / [EN] Uncertainty quantification involves various methods and computational techniques to address inherent gaps in the mathematical modeling of real-world phenomena. These methods are particularly valuable for modeling biological, physical, and social processes that contain elements that cannot be precisely determined. For example, the transmission rate of an infectious disease or the growth rate of a tumor are influenced by genetic, environmental, or behavioral factors that are not fully understood, introducing uncertainties that impact outcomes. This PhD thesis aims to develop and extend analytical and computational techniques for quantifying uncertainty in random differential equation systems using a system's probability density function. By employing the random variable transformation theorem and the Liouville (continuity) equation, we tackle both forward and inverse uncertainty quantification problems in random systems with real-world data. We also design a computational method to efficiently estimate a system's probability density by solving the Liouville equation with GPU acceleration. Finally, we examine uncertainty evolution in a class of impulse-forced systems, providing new insights into the dynamics of their probability density functions. / Bevia Escrig, VJ. (2024). Advances in Random Differential Equations: Computational Methods and Multidisciplinary Applications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213911

Tesis por compendio / [ES] El uso generalizado de teléfonos inteligentes equipados con receptores GNSS (Sistemas Globales de Navegación por Satélite) ha generado una gran cantidad de datos de posicionamiento. En este contexto, la computación en la nube en tiempo real surge como un enfoque prometedor para aprovechar esta riqueza de información de ubicación. La tesis doctoral se centra en el análisis de latencia y estrategias de optimización para este tipo de aplicaciones. Se presenta el desarrollo de una aplicación Android que captura datos GNSS sin procesar de teléfonos inteligentes, aprovecha los recursos de la computación en la nube, calcula la posición del dispositivo y devuelve la solución computada al usuario. Esta integración no solo conserva los recursos del dispositivo, sino que también permite el cálculo de la posición en tiempo real, lo que abre el camino para aplicaciones y servicios basados en la ubicación mejorados. En segundo lugar, la tesis analiza los desafíos de latencia dentro de las soluciones GNSS basadas en la nube. Se investiga y cuantifica el impacto de diversos factores en el sistema, incluyendo la adquisición de señales GNSS, la transmisión de datos, el procesamiento en la nube y la difusión de resultados. Se realizan experimentos controlados y escenarios del mundo real para evaluar la influencia de las condiciones de la red, las capacidades del dispositivo y la carga del servidor en la nube en la latencia general de posicionamiento. Los resultados resaltan los cuellos de botella del sistema y sus contribuciones relativas a la latencia. Adicionalmente, se presentan recomendaciones para mitigar estos desafíos y garantizar una experiencia de usuario óptima para aplicaciones de posicionamiento en tiempo real. La tesis doctoral contribuye al avance del posicionamiento GNSS con computación en la nube para teléfonos inteligentes. Se analizan los desafíos de latencia y se presentan estrategias de optimización, además de desarrollarse una serie de herramientas para facilitar el trabajo con datos GNSS procedentes de dispositivos móviles. / [CA] L'ús generalitzat de telèfons intel·ligents equipats amb receptors GNSS (Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit) ha generat una gran quantitat de dades de posicionament. En este context, la computació en el núvol en temps real sorgix com un enfocament prometedor per a aprofitar esta riquesa d'informació d'ubicació. La tesi doctoral se centra en l'anàlisi de latència i estratègies d'optimització per a esta mena d'aplicacions. Es presenta el desenvolupament d'una aplicació Android que captura dades GNSS sense processar de telèfons intel·ligents, aprofita els recursos de la computació en el núvol, calcula la posició del dispositiu i retorna la solució computada a l'usuari. Esta integració no sols conserva els recursos del dispositiu, sinó que també permet el càlcul de posició en temps real, la qual cosa obri el camí per a aplicacions i servicis basats en la ubicació millorats. En segon lloc, la tesi analitza els desafiaments de latència dins de les solucions GNSS basades en el núvol. S'investiga i quantifica l'impacte de diversos factors en el sistema, incloent-hi l'adquisició de senyals GNSS, la transmissió de dades, el processament en el núvol i la difusió de resultats. Es realitzen experiments controlats i escenaris del món real per a avaluar la influència de les condicions de la xarxa, les capacitats del dispositiu i la càrrega del servidor en el núvol en la latència general de posicionament. Les troballes ressalten els principals problemes del sistema i les seues contribucions relatives a la latència. Addicionalment, es presenten recomanacions per a mitigar estos desafiaments i garantir una experiència d'usuari òptima per a aplicacions de posicionament en temps real. La tesi doctoral contribuïx a l'avanç del posicionament GNSS amb computació en el núvol per a telèfons intel·ligents. S'analitzen els desafiaments de latència i es presenten estratègies d'optimització, a més de desenvolupar-se una sèrie de ferramentes per a facilitar el treball amb dades GNSS procedents de dispositius mòbils. / [EN] The widespread use of smartphones equipped with GNSS (Global Navigation Satellite System) receivers has generated a large amount of positioning data. In this context, real-time cloud computing emerges as a promising approach to leverage this wealth of location information. The doctoral thesis focuses on the analysis of latency and optimization strategies for such applications. The development of an Android application is presented that captures raw GNSS data from smartphones, leverages cloud computing resources, calculates the device's position, and returns the computed solution to the user. This integration not only conserves device resources but also enables real-time position calculation, paving the way for enhanced location-based applications and services. Second, the thesis analyses latency challenges within cloud based GNSS solutions. It investigates and quantifies the impact of various factors on the system, including GNSS signal acquisition, data transmission, cloud processing, and result dissemination. Controlled experiments and real-world scenarios are made to assess the influence of network conditions, device capabilities, and cloud server load on overall positioning latency. The findings highlight system bottlenecks and their relative contributions to latency. Additionally, recommendations are presented to mitigate these challenges and guarantee an optimal user experience for real-time positioning applications. The doctoral thesis contributes to the advancement of GNSS positioning with cloud computing for smartphones. Latency challenges are analysed, and optimization strategies are presented, in addition to developing a series of tools to facilitate working with mobile devices GNSS data. / Hernández Olcina, J. (2024). Posicionamiento GNSS con computación en la nube para teléfonos inteligentes: análisis de latencia y estrategias de optimización para aplicaciones en tiempo real [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214028 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio