[ES] En las últimas décadas, el aumento de la edad de la población está siendo una de las realidades presentes en nuestra sociedad. Este hecho conlleva consecuencias de gran índole. A escala mundial, cada segundo, dos personas cumplen 60 años, es decir, el total anual es de casi 58 millones de personas que llegan a los 60 años. Dado que actualmente una de cada nueve personas tiene 60 o más años de edad, el envejecimiento es un fenómeno que ya no puede ser ignorado. Se genera, pues, una etapa más en el ciclo de la vida. Este índice de datos presente en informes reconocidos a nivel internacional, permite plantearnos conclusiones acerca del envejecimiento de la población, que son necesarios abordar, a la hora de promover la salud y el bienestar en la vejez y asegurando entornos propicios y de apoyo. En este sentido, se hace necesaria la creación y adaptación de edificios destinados al cuidado y bienestar de las personas mayores, de acuerdo con sus necesidades y dependencias. Es decir, centros que ofrecen atención integral y vivienda permanente o temporal a personas mayores que no pueden ser atendidos en sus propios domicilios y necesitan de estos servicios. Surgen así las residencias de estancia temporal o permanente para personas mayores. A este respecto, se han ido realizando diversos estudios sobre cómo el entorno y el ambiente cromático puede influir en el carácter y el estado de las personas. Los colores y la calidad en el espacio tienen una amplia relación entre sí, y esta unión se demuestra, en su conjunción, en el diseño. Así pues, partiendo de esta premisa y atendiendo a las nuevas demandas de la sociedad, se precisa estudiar las diversas posibilidades que nos ofrece el diseño de espacios, la arquitectura y sus factores cromáticos donde habita la persona mayor. ¿Cómo influyen estos factores en las personas mayores? ¿Cuáles son sus determinaciones para conseguir estancias y ambientes que fomenten una mayor calidad de vida y autonomía personal? Para ello, es imprescindible conocer todas las necesidades arquitectónicas propias de las personas mayores para que estos espacios, estén completos. Sólo conociendo sus necesidades, podremos saber cómo definir el lugar: la persona mayor, al desenvolverse en un hábitat concreto, recibe del mismo una influencia en cada una de las etapas que se van presentando, a la vez que va dando respuesta a sus necesidades. Para conseguir que los espacios proyecten la solución a estos requisitos, se hace necesario tener presente que las características del hábitat en el que se maneja sean realmente tenidas en cuenta, enfocando sus requisitos y sus deseos. Es decir, se plantea la necesidad de realizar una investigación, acerca de ¿cómo son los requisitos de las personas mayores que se alojan en residencias y centros de día? ¿Cómo son los espacios que usan? ¿Qué influye en el bienestar del usuario dentro de este espacio, para poder dar solución a estas necesidades? Es decir, se requiere una valoración desde distintas perspectivas, además de la arquitectónica. Así pues, el estado de bienestar, la necesidad de una vida y vivienda digna para el conjunto de nuestra sociedad se verá influido no sólo por el contenedor que alberga una actividad, sino también por la percepción de su arquitectura, los objetos, el ambiente cromático, el espacio y las reacciones que se generan ante éstos. Para ello, la presente tesis doctoral se conforma, en primer lugar, de un profundo estudio teórico, acompañado, en segundo lugar, de un trabajo de campo concreto que pretende llevar la teoría estudiada al entorno donde se aplica e identifica la presente investigación, es decir, identificar la teoría en el lugar y en las personas donde se desenvuelve el fenómeno estudiado. Este trabajo de campo se enmarca en la primera fase del Proyecto I+D+i, titulado "Modificaciones del confort visual en centros residenciales para la mejora de la calidad de vida de las personas / [CA] En les últimes dècades, l'augment de l'edat de la població està sent una de les realitats presents en la nostra societat. Aquest fet comporta conseqüències de gran índole. A escala mundial, cada segon dos persones compleixen 60 anys, és a dir, el total anual és de gairebé 58 millons de persones que arriben als 60 anys. Com actualment una de cada nou persones té 60 o més anys d'edat, l'envelliment és un fenomen que ja no pot ser ignorat. Es genera, doncs, una etapa més en el cicle de la vida. Aquest índex de dades present en informes reconeguts a nivell internacional, permet plantejar-nos conclusions sobre l'envelliment de la població que són necessaris abordar, a l'hora de promoure la salut i el benestar en la vellesa i assegurant entorns propicis i de suport. En aquest sentit, es fa necessària la creació d'edificis destinats a la cura i benestar de la gent gran, d'acord amb les seves necessitats i dependències. És a dir, centres que ofereixen atenció integral i habitatge permanent o temporal a persones majors que no poden ser atesos en els seus propis domicilis i necessiten d'aquests serveis. Sorgeixen així les residències d'estada temporal o permanent per a persones majors. Referent a això, s'han anat realitzant diversos estudis de com l'entorn i l'ambient cromàtic pot influir en el caràcter i l'estat de les persones. Els colors i la qualitat en l'espai tenen una àmplia relació entre si, i aquesta unió es demostra, en la seva conjunció, en el disseny. Així doncs, partint d'aquesta premissa i atenent a les noves demandes de la societat, cal estudiar les diverses possibilitats que ens ofereix el disseny d'espais, l'arquitectura i els seus factors cromàtics on habitarà la persona major. Com influeixen aquests factors en la gent gran? Quines són les seves determinacions per aconseguir estança i ambients que fomenten una major qualitat de vida i autonomia personal? Per a això, és imprescindible conèixer totes les necessitats arquitectòniques pròpies de les persones majors perquè aquests espais, estiguen complets. Només coneixent les seves necessitats, podrem saber com definir l'entorn: la persona major, al conviure en un hàbitat concret, rep del mateix una influència en cadascuna de les etapes que es van presentant, alhora que va donant resposta a les seves necessitats. Per aconseguir que els espais projecten la solució a aquests requisits, es fa necessari tindre present que les característiques de l'hàbitat en el qual es maneja siguen realment tingudes en compte, enfocant les seves necessitats i els seus desitjos. És a dir, es planteja la necessitat de dur a terme una investigació, sobre, com són els requisits de les persones majors que s'allotgen en residències i centres de dia? Com són els espais que fan servir? Què influeix en el benestar de l'usuari dins d'aquest espai, per poder donar solució a aquestes necessitats? És a dir, es requereix una valoració des de diferents perspectives, a més de l'arquitectònica. Així doncs, l'estat de benestar, la necessitat d'una vida i habitatge digne per al conjunt de la nostra societat es veurà influït no només pel contenidor que alberga una activitat, sinó també per la percepció de la seva arquitectura, els objectes, l'ambient cromàtic , l'espai i les reaccions que es generen davant d'aquests. Per a això, la present tesi doctoral es conforma, en primer lloc, d'un profund estudi teòric, acompanyat, en segon lloc, d'un treball de camp concret que pretén portar la teoria estudiada a l'entorn on s'aplica i identifica la present investigació, és a dir, identificar la teoria en el lloc i en les persones on es desenvolupa el fenomen estudiat. Aquest treball de camp, s'emmarca en la primera fase del Projecte Estatal I+D +i, titulat "Modificacions del confort visual en centres residencials per a la millora de la qualitat de vida de les persones majors", amb referència BIA2016-79308 -R. (Acrònim MODIFICA). / [EN] In recent decades, the increase in the population's age is one of the realities present in our society. This fact carries consequences of a great nature. Globally, every second, two people turn 60, that is, the annual total is almost 58 million people who reach 60 years. Since currently one in nine people is 60 years of age or older, aging is a phenomenon that can no longer be ignored. Thus, one more stage is generated in the cycle of life. This index of data prepared by internationally recognized reports, allows us to draw conclusions about the aging of the population, which are necessary to address, when promoting health and well-being in old age and ensuring supportive environments. In this sense, it is necessary to create buildings for the care and well-being of the elderly, according to their needs and dependencies. That is, centers that offer comprehensive care and permanent or temporary housing to older people who cannot be attended in their own homes and need these services. Thus, temporary or permanent residences for the elderly arise. In this regard, various studies have been carried out on how the interior spaces and the color environment can influence people's character and state. The colors and the quality in the space have a wide relationship with each other, and this union is demonstrated in its conjunction in the design. Thus, based on this premise and attending to the new demands of society, it is necessary to study the various possibilities offered by the design of spaces, architecture and their chromatic factors where the elderly will live. How do these factors influence the elderly? What are their determinations to achieve rooms and environments that promote a better quality of life and personal autonomy? For this, it is essential to know all the architectural needs of the elderly so that these spaces are complete. Only knowing their needs, we can know how to define the place: the older person, when developing in a specific habitat, receives from it an influence in each of the stages that is presented, while responding to their needs. To ensure that the spaces project the solution to these requirements, it is necessary to keep in mind that the characteristics of the habitat in which it is managed are really taken into account, focusing on their needs and their desires. Tthe need to conduct an investigation is raised, about, how are the requirements of older people staying in residences and day centers? How are the spaces they use? What influences the well-being of the user within this space, to be able to solve these needs? That is, an assessment from different perspectives is required, in addition to the architectural one. Thus, the well-being state, the need for a decent life and housing for the whole of our society will be influenced not only by the container that shelter an activity, but also by the perception of its architecture, objects, the chromatic environment, the space and the reactions that are generated before them. For this, the present doctoral thesis is formed, firstly, by a deep theoretical study, accompanied, secondly, by a specific field work that aims to bring the theory studied to the environment where this research is applied and identified, that is, identify the theory in place and in the people where the studied phenomenon unfolds. This second part of the research work is part of the first phase of the State R&D Project, entitled "Modifications of visual comfort in residential centers for the improvement of the quality of life of the elderly", with reference BIA2016-79308 -R. (Acronym MODIFICA). / Delcampo Carda, A. (2020). La arquitectura residencial para personas mayores y los espacios cromáticos para el bienestar [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/138558

[ES] La Realidad Virtual (RV) se ha venido mostrando como un medio emergente y transgresor desde hace décadas. Aunque actualmente continúa su calmado pero imparable ascenso, sigue sin constituir una plataforma masiva, al contrario de lo que ocurre con otros dispositivos como las consolas o los teléfonos móviles. En cualquier caso, su enorme potencial para generar emociones en los usuarios a través de una exposición sensorial más intensa y profunda, se ha explotado especialmente en algunos sectores, como el de la educación y la formación o el de la salud, entre otros. Una vez que los avances tecnológicos han permitido el desarrollo de dispositivos de Realidad Virtual con una alta calidad visual y a un precio asequible, nos encontramos frente a un escenario propicio para su difusión masiva. Actualmente, con más de seis millones de cascos de Realidad Virtual (HMD de sus siglas en inglés, Head Mounted Display) vendidos a lo largo del mundo, el desafío principal reside en la creación de contenidos. Al igual que ha sucedido con otras tecnologías comunicativas, como el cine o la televisión, a partir de este momento deberán ser la creatividad y el diseño las que potencien la consolidación de la RV. La revisión del estado del arte muestra que son factores como la presencia (la sensación de estar "realmente ahí", dentro del entorno virtual) o la comodidad (el no sufrir cibermareos, o "cybersickness" siguiendo la terminología inglesa, mientras se usa un dispositivo de RV) los que hacen que una experiencia de RV basada en HMD sea más o menos satisfactoria. Del mismo modo, extrapolando a ámbitos específicos, como el educativo, también se muestran como determinantes a la hora de originar aprendizajes más profundos y persistentes. Esta investigación tiene como objetivos estudiar como diferentes decisiones relativas al diseño de interacción pueden influir en la experiencia que los usuarios tengan dentro del entorno virtual, aumentando o disminuyendo su comodidad, su sensación de presencia, etc... Para ello, poniendo el foco en una de las interacciones más relevantes, la navegación, se evalúa por primera vez las implicaciones de dos metáforas distintas a través de las tres dimensiones de la presencia: la subjetiva, la conductual y la fisiológica. Adicionalmente, se detallan tanto un flujo de trabajo como dos herramientas software destinadas a recoger, tratar y visualizar los datos de interacción de un usuario dentro de un entorno de Realidad Virtual. La principal novedad recae en la utilización de un Sistema de Información Geográfico para el apartado de visualización, el cual proporcionada una flexibilidad sin precedentes para analizar comportamientos y conductas. Por último, se presenta una breve guía de diseño de entornos gamificados de aprendizaje en RV basados en la teoría de la cognición corporizada, con el objetivo de ayudar a diseñadores y desarrolladores a la hora de construir las experiencias de aprendizaje del futuro. / [EN] Virtual Reality (VR) has been showing itself as an emerging and transgressive medium for decades. Although currently continues its calm but unstoppable rise, it still does not constitute a massive platform, contrary to what happens with other devices such as consoles or mobile phones. In any case, its enormous potential to generate emotions in users through a more intense and profound sensory exposure, has been exploited especially in some sectors, such as education and training or health, among others. Once the technological advances have allowed the development of Virtual Reality devices with high visual quality and at an affordable price, we are faced with a propitious scenario for its mass diffusion. Currently, with more than six million Virtual Reality headsets, (Head Mounted Display) sold throughout the world, the main challenge lies in content creation. As has happened with other communication technologies, such as film or television, from this moment on, creativity and design should be the ones that enhance the consolidation of the RV. The review of the state of the art shows that they are factors such as presence (the feeling of being "really there", within the virtual environment) or comfort (not suffering from cybersickness while using an RV device) which make a VR experience based on HMD more or less satisfactory. Similarly, extrapolating to specific areas, such as education, they are also shown as determining factors when it comes to creating deeper and more persistent learning. This research aims to study how different decisions related to interaction design can influence the experience that users have within the virtual environment, increasing or decreasing their comfort, their sense of presence, etc ... To do this, focusing on one of the most relevant interactions, navigation, the implications of two different metaphors are evaluated for the first time through the three dimensions of presence: subjective, behavioral and physiological. Additionally, both a workflow and two software tools designed to collect, process and visualize user interaction data within a Virtual Reality environment are detailed. The main novelty lies in the use of a Geographic Information System for the visualization section, which provided unprecedented flexibility to analyze behaviors and behaviors. Finally, a brief guide to the design of gamified learning environments in VR based on the theory of embodied cognition is presented, with the aim of helping designers and developers in building the learning experiences of the future. / [CA] La Realitat Virtual (RV) s'ha vingut mostrant com un mitjà emergent i transgressor des de fa dècades. Encara que actualment continua el seu calmat però imparable ascens, segueix sense constituir una plataforma massiva, al contrari del que ocorre amb uns altres dispositius com les consoles o els telèfons mòbils. En qualsevol cas, el seu enorme potencial per a generar emocions en els usuaris a través d'una exposició sensorial més intensa i profunda, s'ha explotat especialment en alguns sectors, com el de l'educació i la formació o el de la salut, entre altres. Una vegada que els avanços tecnològics han permés el desenvolupament de dispositius de Realitat Virtual amb una alta qualitat visual i a un preu assequible, ens trobem enfront d'un escenari propici per a la seua difusió massiva. Actualment, amb més de sis milions de cascos de Realitat Virtual (HMD de les seues sigles en anglés, Head Mounted Display) venuts al llarg del món, el desafiament principal resideix en la creació de continguts. Igual que ha succeït amb altres tecnologies comunicatives, com el cinema o la televisió, a partir d'aquest moment hauran de ser la creativitat i el disseny les que potencien la consolidació de la RV. La revisió de l'estat de l'art mostra que són factors com la presència (la sensació d'estar "realment ací", dins de l'entorn virtual) o la comoditat (el no patir cibermaretjos, o "cybersickness" seguint la terminologia anglesa, mentre s'usa un dispositiu de RV) els que fan que una experiència de RV basada en HMD siga més o menys satisfactòria. De la mateixa manera, extrapolant a àmbits específics, com l'educatiu, també es mostren com a determinants a l'hora d'originar aprenentatges més profunds i persistents. Aquesta investigació té com a objectius estudiar com a diferents decisions relatives al disseny d'interacció poden influir en l'experiència que els usuaris tinguen dins de l'entorn virtual, augmentant o disminuint la seua comoditat, la seua sensació de presència, etc... Per a això, posant el focus en una de les interaccions més rellevants, la navegació, s'avalua per primera vegada les implicacions de dues metàfores diferents a través de les tres dimensions de la presència: la subjetiva, la conductual i la fisiològica. Addicionalment, es detallen tant un flux de treball com dues eines programari destinades a recollir, tractar i visualitzar les dades d'interacció d'un usuari dins d'un entorn de Realitat Virtual. La principal novetat recau en la utilització d'un Sistema d'Informació Geogràfic per a l'apartat de visualització, el qual proporcionada una flexibilitat sense precedents per a analitzar comportaments i conductes. Finalment, es presenta una breu guia de disseny d'entorns ludificats d'aprenentatge en RV basats en la teoria de la cognició corporitzada, amb l'objectiu d'ajudar a dissenyadors i desenvolupadors a l'hora de construir les experiències d'aprenentatge del futur. / Soler Domínguez, JL. (2020). Influencia del diseño de interacción sobre la experiencia de usuario en entornos de aprendizaje en Realidad Virtual: un estudio centrado en las metáforas de navegación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149393

Fashion clothing plays an important part in the interface between humans and their environment, actively participating in the physical adaptation to the environment and the mediation of individual expressions and social representations. The interaction occurs by the spatial connection between the body, the artifact and the context, in which the configuration of the clothing constitutes a space of sensory experiences that promotes identification processes and transfer of meanings. This communicative action emphasizes the bond between the formal composition (syntax of the form) and the expressive content as an essential issue in the planning of this type of product. Therefore, this research aimed to investigate the methodological strategies for the articulation between the configurative ordination (syntactic dimension) and the informational content (semantic dimension) in the fashion design project. Specifically, it was applied strategies for decoding / encoding expressive references which were identified in the aesthetic and formal composition of fashion clothing, proposing an instrument destined to facilitate the expressive orientation and the generation of formal possibilities in projective practices of Fashion Design students. The nature of this research was qualitative and a research-action strategy was applied. The methodological proceedings included bibliographical studies, documental and field interventions in the Fashion Design course at the State University of Londrina. The results evaluation was realized by means of the triangulation of data collected through participant observation, testimonies and focus group, allowing the reduction and classification of information and subsequently by putting it in accordance with the theoretical concepts. To consolidate the proposed instrument, it was implied theoretical and practical contents of the field of design, fashion, communication and pedagogy. They have been considered as theory references, transversely applied and taken as a whole, with the approaches on design methodology, systemic thinking, visual thinking and syntax of the form. The results from the evaluation processes made evident an improvement in the ability to delimitate and generate the syntactic organization of fashion clothing, confirming the hypothesis that the systemic information management, assisted by visual thinking, facilitates the synthesis of expressive concepts and the perception of compositional structures for the experimentation of the form syntax. Upon the direction of a meaningful learning, of a systemic project and visual thinking management, it is credible to affirm that this has made advances in the search for better educational practices for the development of design thinking amongst fashion design students, therefore making contributions to the expansion of knowledge about the design methodologies in this field. / El vestuario de moda cumple un importante papel en el interfaz entre el ser humano y su entorno, siendo partícipe activo de la adaptación física al medio ambiente y del intercambio de expresiones individuales y representaciones sociales. Esta interacción se hace efectiva mediante la conexión espacial entre el cuerpo, el artefacto y el contexto, en la cual la configuración del vestuario constituye un espacio de vivencias sensoriales que fomenta la existencia de procesos de identificación y transferencia de significados. Esta actuación comunicativa enfatiza el vínculo entre la composición formal (sintaxis de la forma) y el contenido expresivo, como razón de ser en el planeamiento del vestuario de moda. De esta forma, la investigación se ha dirigido al estudio de estrategias metodológicas con objeto de mejorar la articulación entre la ordenación configurativa (dimensión sintáctica) y el contenido de información (dimensión semántica) en el proyecto de diseño de moda. Concretamente se ha centrado en la identificación de estrategias para la codificación y decodificación de referenciales expresivos en la composición estético formal del vestuario de moda, proponiendo instrumentos destinados a facilitar el direccionamiento expresivo y la generación de posibilidades formales, en las prácticas del proyecto de los estudiantes de Diseño de Moda. La investigación ha sido de naturaleza cualitativa. La estrategia usada ha sido de investigación-acción. Los procedimientos metodológicos utilizados han incluido estudios bibliográficos, documentales e intervenciones en campo en el Grado de Diseño de Moda de la Universidade Estadual de Londrina. La evaluación de los resultados se ha realizado mediante la triangulación de datos recogidos en el desarrollo de la observación participante, testimonios individuales y realización de focus group. Con ello, se ha posibilitado la reducción y clasificación de la información y, posteriormente, el señalamiento de referencias con los conceptos teóricos. Al objeto de consolidar el instrumental propuesto, se han utilizado contenidos teóricos y prácticos de los campos del diseño, la moda, la comunicación y la pedagogía. Todos ellos se han adoptado como referencial teórico, de forma conjunta y transversal, para los abordajes que integran la metodología de proyecto, el pensamiento sistémico, el pensamiento visual y la sintaxis de la forma. Los resultados obtenidos en los procesos de evaluación han evidenciado un avance en la capacidad para delimitar y generar la organización sintáctica del vestuario de moda, confirmando la hipótesis de que la gestión sistémica de la información, apoyada por el pensamiento visual, facilita la sintaxis de los conceptos expresivos y la percepción de las estructuras compositivas para la experimentación de la sintaxis de la forma. En el camino del aprendizaje significativo, de la gestión sistémica del proyecto y del pensamiento visual, se confía en haber avanzado en la búsqueda de mejores prácticas educacionales para el desarrollo del razonamiento de proyecto entre estudiantes de diseño de moda, contribuyendo a la ampliación del conocimiento relativo a las metodologías de proyecto en este campo. / El vestuari de moda compleix un important paper en la interfície entre l'ésser humà i el seu entorn, sent partícip actiu de l'adaptació física al medi ambient i de l'intercanvi d'expressions individuals i representacions socials. Aquesta interacció es fa efectiva mitjançant la connexió espacial entre el cos, l'artefacte i el context, en la qual la configuració del vestuari constitueix un espai de vivències sensorials que fomenta l'existència de processos d'identificació i transferència de significats. Aquesta actuació comunicativa emfatitza el vincle entre la composició formal (sintaxi de la forma) i el contingut expressiu com a raó de ser en el planejament de vestuari de moda. D'aquesta forma, la recerca s'ha dirigit a l'estudi d'estratègies metodològiques per a l'articulació entre l'ordenació configurativa (dimensió sintàctica) i el contingut d'informació (dimensió semàntica) en el projecte de disseny de moda. Més específicament, s'ha centrat en la identificació d'estratègies per a la codificació i descodificació de referencials expressius en la composició estètic formal del vestuari de moda, proposant un instrumental destinat a facilitar l'adreçament expressiu i la generació de possibilitats formals en les pràctiques de projecte dels estudiants de Disseny de Moda. La recerca ha sigut de naturalesa qualitativa. L'estratègia usada ha sigut de la recerca-acció. Els procediments metodològics han inclòs estudis bibliogràfics, documentals i intervencions en camp en el Grau de Disseny de Moda de la Universidade Estadual de Londrina. L'avaluació dels resultats s'ha realitzat mitjançant la triangulació de dades arreplegades en el desenvolupament de l'observació participant, testimoniatges individuals i realització de focus group. Amb açò, s'ha possibilitat la reducció i classificació de la informació i, posteriorment, l'assenyalament de referències amb els conceptes teòrics. A fi de consolidar l'instrumental proposat, s'han utilitzat continguts teòrics i pràctics dels camps del disseny, la moda, la comunicació i la pedagogia. Tots ells s'han adoptat com a referencial teòric, de forma conjunta i transversal, per als abordatges que integren la metodologia de projecte, el pensament sistèmic, el pensament visual i la sintaxi de la forma. Els resultats obtinguts en els processos d'avaluació han evidenciat un avanç en la capacitat per a delimitar i generar l'organització sintàctica del vestuari de moda, confirmant la hipòtesi que la gestió sistèmica de la informació, recolzada pel pensament visual, facilita la sintaxi dels conceptes expressius i la percepció de les estructures compositives per a l'experimentació de la sintaxi de la forma. En el camí de l'aprenentatge significatiu, de la gestió sistèmica del projecte i del pensament visual, es confia a haver-hi avançat en la cerca de millors pràctiques educacionals per al desenvolupament del raonament de projecte entre estudiants de disseny de moda, contribuint a l'ampliació del coneixement relatiu a les metodologies de projecte en aquest camp. / Sanches, MCDF. (2016). O PROJETO DO INTANGÍVEL NA FORMAÇÃO DE DESIGNERS DE MODA: Repensando as estratégias metodológicas para a sintaxe da forma na prática projetual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/76169

The present study contributes to the need presented by academia to innovate and transfer within the current National System of Science, Technology and Innovation (SCTeI) in Colombia, since the universities, both public and private, have been exposed to face challenges related to their training, research and social responsibility functions, such as: extension of coverage, quality assurance and the search for alternative financing sources. This implies the creation and implementation of new work approaches both internally and in the processes of relationship between the academia and the other constituents of the system (government, industry and civil society), so that it is possible to ensure the sustainability of the cycle of Research, Development, Innovation and Transfer (R + D + i + T) in the political, economic and socio-cultural framework of a country like Colombia. This project addresses the problem from a systemic approach, which seeks to explore the political, economic, social and cultural factors that condition the system where knowledge is produced in Colombia (from knowledge generation, to its management and staging in real areas). In addition, relating it to the disciplinary training of design, its interdisciplinary and intercultural articulation procedures, the understanding of "habitability" and its own languages recognized today in different academic and research fields. In order to create a base model that uses the design as a tool for intervention with the various actors of the academic community at different levels of training and complexity of projects, and to give value to the knowledge and skills of Colombian universities in favor of transference. The research is based on a mixed methodology that combines the collection and treatment of both qualitative depth data in a case study, Universidad El Bosque, and quantitative in 95 Colombian Higher Education Institutions (IES), to construct the components and structure of the Model to propose and clarify the opportunity and pertinence of replication of the proposed model in environments analogous to the specific case. The resulting model proposes both concepts and instruments that seek to support the processes of conception, organization and execution within the work of the different actors involved in the productive system of knowledge in Higher Education Institutions. Likewise, the proposal verifies the usefulness of design as a tool to be applied in these processes at different levels of an organization, through the recognition of the disciplinary competences of this area of knowledge and the generation of clear intervention objectives in the processes of R & D & I + T. Thus, through the use of the model it is hoped that new dynamics of interrelation are generated between the pillars of the SNCTeI, to enhance the interaction between organizations and people at different levels, and in this way establish a direct relationship between design and the internal structure of the systems of innovation and transfer in academia, to increase the contribution of the universities towards the development of the country. / El presente estudio aporta a la necesidad que presenta la academia de innovar y transferir dentro del actual Sistema Nacional de Ciencia, Tecnología e Innovación (SNCTeI) de Colombia, ya que las universidades, tanto públicas como privadas, se han visto expuestas a hacer frente a retos relacionados con sus funciones de formación, investigación y responsabilidad social, como lo son: la ampliación de cobertura, el aseguramiento de calidad y la búsqueda de fuentes de financiación alternas. Esto implica la creación e implementación de nuevos enfoques de trabajo tanto a nivel interno, como en los procesos de relacionamiento de la academia con los demás conformantes del sistema (gobierno, industria y sociedad civil), para que sea posible procurar la sostenibilidad del ciclo de Investigación, Desarrollo, Innovación y Transferencia (I+D+i+T) en el marco político, económico y sociocultural de un país como Colombia. El proyecto aborda el problema desde un enfoque sistémico, que busca explorar los factores políticos, económicos, sociales y culturales que condicionan el sistema productivo del conocimiento en Colombia (desde la instancia de generación de conocimiento hasta su gestión y puesta en escena en ámbitos reales), a la vez que lo relaciona con la formación disciplinar del Diseño, sus procedimientos de articulación interdisciplinaria e intercultural, el entendimiento de la "habitabilidad" y sus lenguajes propios reconocidos hoy día en diferentes ámbitos académicos e investigativos. Para así, plantear un modelo base que utilice el Diseño como una herramienta de intervención con los variados actores de la comunidad académica en distintos niveles de formación y complejidad de proyectos, y dotar de valor el conocimiento, así como las capacidades de las universidades colombianas para favorecer la transferencia. La investigación se basa en una metodología mixta que combina la recolección y tratamiento de datos tanto cualitativos de profundidad en un caso de estudio, a saber, la Universidad El Bosque (UEB) ubicada en Bogotá, Colombia, como cuantitativos en 95 Instituciones de Educación Superior (IES) colombianas, para construir los componentes y estructura del modelo a proponer y clarificar la oportunidad y pertinencia de réplica del modelo propuesto en entornos análogos al caso específico. El modelo resultado, propone tanto conceptos como instrumentos, que buscan apoyar los procesos de concepción, organización y ejecución dentro del quehacer de los diferentes actores que intervienen en el sistema productivo del conocimiento en las IES. Así mismo, la propuesta verifica la utilidad del Diseño como una herramienta para aplicarse en estos procesos a distintos niveles de una organización, a través del reconocimiento de las competencias disciplinares de esta área de conocimiento y la generación de objetivos claros de intervención en los procesos de I+D+i+T. Así, a través del uso del modelo se espera generar nuevas dinámicas de interrelación entre los pilares del SNCTeI, para potenciar la interacción entre las organizaciones y las personas en distintos niveles, y de esta manera establecer una relación directa entre el Diseño y la estructura interna de los sistemas de innovación y transferencia en la academia, que procurará incrementar los resultados de aporte de las universidades al desarrollo del país. / El present estudi aporta a la necessitat que presenta l'acadèmia d'innovar i transferir dins de l'actual Sistema Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació (SCTeI) de Colòmbia, ja que les universitats, tant públiques com privades, s'han vist exposades a fer front a reptes relacionats amb les seues funcions de formació, investigació i responsabilitat social, com ho són: l'ampliació de cobertura, l'assegurament de qualitat i la busca de fonts de finançament alternes. Açò implica, la creació i implementació de nous enfocaments de treball tant a nivell intern, com en els processos de relacionamiento de l'acadèmia amb els altres conformantes del sistema (govern, indústria i societat civil), perquè siga possible procurar la sostenibilitat del cicle d'Investigació, Desenrotllament, Innovació i Transferència (I+D+i+T) en el marc polític, econòmic i sociocultural d'un país com Colòmbia. El projecte aborda el problema des d'un enfocament sistèmic, que busca explorar els factors polítics, econòmics, socials i culturals que condicionen el sistema productiu del coneixement a Colòmbia (des de la instància de generació de coneixement fins la seua gestió i posada en escena en àmbits reals) , al mateix temps que ho relaciona amb la formació disciplinar del disseny, els seus procediments d'articulació interdisciplinària i intercultural, l'enteniment de la "habitabilidad" i els seus llenguatges propis reconeguts hui en dia en diferents àmbits acadèmics i investigativos. Per a així, plantejar un model base que utilitze el disseny com una ferramenta d'intervenció amb els variats actors de la comunitat acadèmica en distints nivells de formació i complexitat de projectes, i dotar de valor el coneixement i les capacitats de les universitats colombianes per a afavorir la transferència. La investigació es basa en una metodologia mixta que combina la recol·lecció i tractament de dades tant qualitatius de profunditat en un cas d'estudi, Universitat El Bosc, com a quantitatius en 95 Institucions d'Educació Superior (IES) colombianes, per a construir els components i estructura del model a proposar i aclarir l'oportunitat i pertinència de rèplica del model proposat en entorns anàlegs al cas específic. El model resultat, proposa tant conceptes com instruments, que busquen recolzar els processos de concepció, organització i execució dins del quefer dels diferents actors que intervenen en el sistema productiu del coneixement en les Institucions d'Educació Superior. Així mateix, la proposta verifica la utilitat del disseny com unaferramenta per a aplicar-se en estos processos a distints nivells d'una organització, a través del reconeixement de les competències disciplinares d'esta àrea de coneixement i la generació d'objectius clars d'intervenció en els processos d'I+D+i+T. Així, a través de l'ús del model s'espera generar noves dinàmiques d'interrelació entre els pilars del SNCTeI, per a potenciar la interacció entre les organitzacions i les persones en distints nivells, i d'esta manera establir una relació directa entre el Disseny i l'estructura interna dels sistemes d'innovació i transferència en l'acadèmia, que pro / Salcedo Obregón, JP. (2017). DISEÑO, herramienta de transferibilidad para la I/c+D+i de la Universidad El Bosque [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90509

Esta investigación examinó el uso de rúbricas de ensamblaje, describiendo su evolución a partir de rúbricas de piezas, y estudió cómo afectan a la autoevaluación de los estudiantes. También se valoró la evaluación de los estudiantes por los instructores, encontrando que, mientras que las rúbricas de ensamblaje fueron parcialmente comprendidas y utilizadas de manera eficiente por los estudiantes, éstas fueron usadas con más éxito por los instructores. En esta investigación se han abordado estrategias diseñadas para mejorar la comunicación de la intención de diseño en modelos CAD, acrecentando así su calidad, con directrices dirigidas a evaluar su eficiencia. Es evidente que se necesitan métricas dirigidas hacia la instrucción de la intención de diseño, ya que la intención de diseño transferida a través de modelos CAD puede realizarse en tres etapas con criterios contradictorios que deben ser equilibrados para llegar a la mejor estrategia de modelado. La investigación ha incluido el desarrollo de un método de validación que demuestra que las rúbricas son dispositivos útiles para garantizar una comunicación consistente de la intención de diseño, y son fundamentales no sólo para evaluar, sino también para comunicar las expectativas del instructor. En esta investigación se examinó cómo definir claramente las cualidades de la intención de diseño para permitir una más fácil evaluación de un ensamblaje CAD. Para todas las dimensiones de la rúbrica, se encontró más concordancia y correlación entre instructores que entre instructores y estudiantes. Existe una correlación moderada/fuerte entre los instructores para las dimensiones de la validez, completitud, concisión y claridad, mientras que existe una ligera correlación para las dimensiones de consistencia e intención del diseño. En segundo lugar, las rúbricas también pueden ser descritas como estáticas o dinámicas. Las rúbricas estáticas, existen sólo en papel, no proporcionan retroalimentación inmediata al educando. Las rúbricas dinámicas realizan cálculos que proporcionan observaciones de evaluación inmediatas al usuario. Además, pueden adaptarse a situaciones específicas dependiendo de la capacidad del usuario. Las rúbricas electrónicas son ideales para rúbricas dinámicas, y permiten el uso y desarrollo de rúbricas adaptativas y adaptables, como se describe a continuación. En tercer lugar, las rúbricas deben ser adaptables lo que debería hacerlas fácilmente comprensibles y fáciles de usar, y adaptativas. Las rúbricas de evaluación se usan cuando un experto determina el progreso pedagógico de un educando, mientras que las rúbricas formativas son empleadas por los propios estudiantes, para trazar su progreso e identificar las deficiencias escolares para las que necesitan apoyo. Las rúbricas se deben refinar y mejorar de forma continuada, en un proceso iterativo y colaborativo, hasta que se alcance un acuerdo satisfactorio, tanto entre evaluadores como entre evaluadores y alumnos. Por ello, se desarrollaron mapas de aserciones que ilustran el modo en que la estrategia de expansión-contracción adapta las rúbricas al progreso del aprendiz de CAD, a la vez que ayudan a comprender las diferentes dimensiones de la rúbrica. Basándose en los experimentos con las rúbricas de ensamblajes, es evidente que las pequeñas diferencias entre los instructores sugieren que la rúbrica de ensamblajes propuesta es lo suficientemente sofisticada como para proporcionar una evaluación acumulativa imparcial del desempeño del alumno. En consecuencia, se puede afirmar con confianza que los evaluadores pueden usarse indistintamente sin sacrificar la precisión. Sin embargo, la rúbrica de ensamblaje posee una eficacia finita para producir una autoevaluación formativa de las habilidades de ensamblaje CAD para nuevos alumnos. / This research examined the use of assembly rubrics, described how they evolved from parts rubrics, and studied how they affect student self-evaluation. Instructor assessment of students was also evaluated, finding that while the assembly rubrics were partially understood and effectively used by the students, they were more successfully utilized by the instructors. Strategies designed to improve design intent communication in CAD models, in order to enhance their quality, with guidelines targeted to evaluate efficiency, have been addressed with this research. It is apparent that metrics directed toward the instruction of design intent are needed, since design intent transferred through CAD models can be performed at three stages with competing tradeoffs that must be balanced to arrive at the best modeling strategy. Research included the development of a validation approach that reflects that rubrics are valuable devices to expedite consistent design intent communication, and are vital not only for evaluation, but also for the communication of instructor expectations. This research examined how to clearly define qualities of design intent to enable easier CAD assembly assessment. It has been found that there is more inter-rater agreement and correlation between instructors than between instructors and students, for all rubric dimensions. There is strong to moderate correlation between instructors for the dimensions of validity, completeness, conciseness, and clarity, while slight correlation exists for the dimensions of consistency and design intent. Secondly, rubrics can also be described as being either static or dynamic. Static rubrics, existing in paper form only, do not provide immediate feedback to the learner. Dynamic rubrics perform calculations that provide immediate evaluative observations to the user. Besides, they can be independently adapted to specific situations depending on the capability of the user. Electronic rubrics are ideally suited for dynamic rubrics, and permit the use and development of both adaptable and adaptive rubrics, as described next. Thirdly, rubrics need to be adaptable which should make them easily understood and user-friendly, and adaptive (rubric can change itself, depending on the usage pattern). Evaluative rubrics are used when an expert determines the pedagogical progress of a learner, while formative rubrics are employed by the learners themselves, in order to chart their progress and identify scholastic deficiencies that are in need of remediation. Rubrics must be continually refined and improved, in an iterative, collaborative process, until satisfactory agreement is attained, both between raters, but also between raters and learners. Thus, assertions maps were developed, illustrating how the expand-contract strategy adapts the rubrics to CAD trainee progress, while assisting the understanding of the different rubric dimensions. Based on the assembly rubric experiments, it is apparent that the small differences between instructors suggests that the proposed assemblies rubric is sufficiently sophisticated to furnish an unbiased accumulative assessment of student performance. Accordingly, it can be confidently stated that raters can be used interchangeably without sacrificing accuracy. However, the assembly rubric possesses finite efficacy to produce formative self-evaluation of CAD assembly skills for new learners. / Aquesta investigació examinà l'ús de rúbriques de acoblament, descrivint la seua evolució a partir de rúbriques de peces, i estudià cóm afecten a la autoavaluació dels estudiants. També es va valorar la avaluació dels estudiants per els instructors, trobant que, mentre que les rúbriques de acoblament van ser parcialment compreses i fetes servir de manera eficient per els estudiants, van ser usades amb mes èxit per els instructors. En aquesta investigació s'han abordat estrategues dissenyades per a millorar la comunicació de la intenció de disseny en models CAD, creixentat així la seua qualitat, amb directrius dirigides a avaluar la seua eficiència. Es evident que es necessiten mètriques dirigides cap a la instrucció de la intenció de disseny, ja que la intenció de disseny transferida a través de models CAD pot realitzar-se en tres etapes amb criteris contradictoris que deuen ser equilibrats per a arribar a la millor estratègia de modelatge. La investigació ha inclòs el desenvolupament de un mètode de validació que demostra que las rúbriques son dispositius útils per a garantir una comunicació consistent de la intenció de disseny, i son fonamentals no només per a avaluar, però també per a comunicar les expectatives de l'instructor. En aquesta investigació s'examinà com definir clarament les qualitats de la intenció de disseny per a permetre una mes fàcil avaluació de un acoblament CAD. Per a totes les dimensions de la rúbrica, es va trobar mes concordança i correlació entre instructors que no pas entre instructors i estudiants. Existeix una correlació moderada/fort entre els instructors per a les dimensions de la validesa, completesa, concisió i claredat, mentre que existeix una lleugera correlació per a les dimensions de consistència i intenció del disseny. En segon lloc, les rúbriques també poden ser descrites com estàtiques o dinàmiques. Les rúbriques estàtiques, existeixen sòls en paper, no proporcionen retroalimentació immediata a l'educand. Les rúbriques dinàmiques realitzen càlculs que proporcionen observacions de avaluació immediates al usuari. A mes, poden adaptar-se a situacions específiques dependent de la capacitat de l'usuari. Les rúbriques electròniques son ideals per a rúbriques dinàmiques, i permeten l'ús i desenvolupament de rúbriques adaptatives i adaptables, como es descriu a continuació. En tercer lloc, les rúbriques deuen ser adaptables, el que deuria ferles fàcilment comprensibles i fàcils d'usar, i adaptatives. Les rúbriques d'avaluació se usen quant un expert determina el progrés pedagògic de un educand, mentre que les rúbriques formatives son fetes servir per els propis estudiants, per a traçar el seu progrés i identificar les deficiències escolars para a les que necessiten suport. Les rúbriques es deuen refinar i millorar de forma continuada, en un procés iteratiu i col·laboratori, fins que se arriba a un acord satisfactori, tant entre avaluadors como entre avaluadors i alumnes. Por això, es desenvoluparen mapes de assercions que il·lustren el mode en que la estratègia de expansió-contracció adapta les rúbriques al progres del aprenent de CAD, a la vegada que ajuden a comprendre les diferents dimensions de la rúbrica. Basant-se en els experiments amb les rúbriques de acoblaments, es evident que les xicotetes diferencies entre els instructors suggereixen que la rúbrica de acoblaments proposta es lo suficientment sofisticada com per a proporcionar una avaluació acumulativa imparcial del acompliment de l'alumne. En conseqüència, es pot afirmar amb confiança que els avaluadors poden usar-se indistintament sense sacrificar la precisió. No obstant, la rúbrica de acoblaments posseeix una eficàcia finita per a produir una autoavaluació formativa de les habilitats de acoblament CAD per a nous alumnes. / Otey, JM. (2017). A Contribution to Conveying Quality Criteria in Mechanical CAD Models and Assemblies through Rubrics and Comprehensive Design Intent Quantification [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/94627

La presente tesis recoge la investigación llevada a cabo sobre la modelización y diseño de un producto desde una perspectiva holística e integradora -como es la sistémica- aportando un espacio secuenciado de trabajo que sirve de ayuda al diseñador para acometer el óptimo desarrollo de la actividad del diseño, en lo que al producto se refiere. Mediante el estudio de un caso se dispone el desarrollo de la investigación sobre la implementación de dicho marco metodológico, tanto en las cuestiones de índole abstracta y conceptual como en las concretas y de detalle, permitiendo de esta manera la sistematización de los procesos de diseño. El caso de estudio propuesto es el de un dispositivo de asistencia terapéutica para la ayuda de la disminución del estreñimiento idiopático. El cometido de este dispositivo es abordar la fisiopatología funcional que presenta esta afección aportando una solución de carácter funcional-mecánica en la paliación de la sintomatología y, con ello, incrementar la calidad de vida de los usuarios, además de reducir la probabilidad de sufrir complicaciones de mayor severidad. Por todo ello, se estableció como objetivo principal, el diseño de un dispositivo de asistencia abdomino-intestinal de ayuda a la disminución del estreñimiento mediante la aplicación de la metodología sistémica. Se propone, por tanto, la concepción de un escenario multifactorial de estudio capaz de contemplar el producto como un sistema multivariable y además, permitir llevar a cabo el abordaje del desarrollo y la consecución de todas las etapas y fases necesarias que propone el diseño concurrente hasta la consecución del producto final. La metodología empleada en la investigación posee un carácter de orden teórico y cualitativo en las etapas descriptivas y exploratorias de extracción del conocimiento y de la modelización conceptual de la temática; y un carácter cuantitativo y experimental en las etapas de aplicación longitudinal y análisis del sistema producto. La aplicación cualitativa de las distintas técnicas y herramientas sistémicas, especialmente el modelo sistémico de producto de Hernandis (2000), fue utilizado en la construcción del escenario de estudio, con la identificación de los agentes intervinientes, así como en la aportación de la secuencia de estructuración lógica de los procesos de diseño. Se concluye que la integración de los diversos métodos utilizados, desde el planteamiento sistémico inicial con la construcción del escenario hasta la resolución última del diseño de detalle, presentan una gran afinidad y complementariedad entre ellos, así como una elevada idoneidad en el abordaje de cada uno de los diferentes enfoques planteados. Para cada etapa o proceso de diseño, donde se requiere del estudio particular de los aspectos relacionados, existe un método acólito que permite y facilita su abordaje. La implementación de estas técnicas al proceso de diseño pone de manifiesto la flexibilidad e inclusividad que la metodología sistémica presenta en todos sus ámbitos de acción, incluido el diseño de productos. Adicionalmente, se puede decir que la exhaustiva aplicación de todos los métodos empleados secuencialmente aporta un elevado grado de innovación y trazabilidad tanto en la modelización del sistema como en el diseño del producto. Otro punto destacable es la utilización de técnicas estadísticas aplicadas al diseño como herramientas epistemológicas de investigación, las cuales han resultado ser de suma relevancia en la aportación de la objetividad y rigurosidad a una disciplina, como la del diseño industrial, que tradicionalmente apela a un carácter de mayor subjetividad e inspiración personal y no al empirismo y la demostración del método científico. / This thesis collects the research carried out on the modeling and design of a product from a holistic and integrating perspective -as it is the systemic- providing a sequenced work space that helps the designer to undertake the optimal development of the activity of the design, as far as the product is concerned. By means of the study of a case the development of the investigation on the implementation of said methodological frame is arranged, as much in the questions of abstract and conceptual nature as in the concrete ones and of detail, allowing this way the systematization of the processes of design. The case study proposed is that of a therapeutic assistance device for the help of the decrease of idiopathic constipation. The purpose of this device is to address the functional pathophysiology of this condition by providing a functional-mechanical solution in the palliation of symptoms and, thereby, increase the quality of life of users, in addition to reducing the likelihood of suffering complications of greater severity. For all these reasons, the main objective was to design an abdominal-intestinal assistance device to help reduce constipation by applying the systemic methodology. Therefore, it is proposed the conception of a multifactorial study scenario capable of contemplating the product as a multivariable system and, in addition, allow to carry out the development approach and the achievement of all the necessary stages and phases that the concurrent design proposes up to the achievement of the final product. The methodology used in the research has a theoretical and qualitative character in the descriptive and exploratory stages of knowledge extraction and conceptual modeling of the subject; and a quantitative and experimental character in the stages of longitudinal application and analysis of the product system. The qualitative application of the different systemic techniques and tools, especially the systemic product model of Hernandis (2000), was used in the construction of the study scenario, with the identification of the intervening agents, as well as in the contribution of the sequence of logical structuring of design processes. It is concluded that the integration of the different methods used, from the initial systemic approach with the construction of the scenario to the final resolution of the detailed design, have a great affinity and complementarity between them, as well as a high suitability in the approach of each one. of the different approaches proposed. For each stage or design process, where the particular study of the related aspects is required, there is an acolyte method that allows and facilitates its approach. The implementation of these techniques to the design process shows the flexibility and inclusiveness that the systemic methodology presents in all its areas of action, including product design. Additionally, it can be said that the exhaustive application of all the methods used sequentially provides a high degree of innovation and traceability both in the modeling of the system and in the design of the product. Another noteworthy point is the use of statistical techniques applied to design as research epistemological tools, which have proved to be extremely important in the contribution of objectivity and rigor to a discipline, such as industrial design, which traditionally appeals to a of greater subjectivity and personal inspiration and not to empiricism and the demonstration of the scientific method. / La present tesi recull la recerca duta a terme sobre la modelització i disseny d'un producte des d'una perspectiva holística i integradora com és la sistèmica- aportant un espai seqüenciat de treball que serveix d'ajuda al dissenyador per emprendre l'òptim desenvolupament de l'activitat del disseny, en el que al producte es refereix. Mitjançant l'estudi d'un cas es disposa el desenvolupament de la investigació sobre la implementació d'aquest marc metodològic, tant en les qüestions d'índole abstracta i conceptual com en les concretes i de detall, permetent d'aquesta manera la sistematització dels processos de disseny. El cas d'estudi proposat és el d'un dispositiu d'assistència terapèutica per a l'ajuda de la disminució del restrenyiment idiopàtic. La comesa d'aquest dispositiu és abordar la fisiopatologia funcional que presenta aquesta afecció aportant una solució de caràcter funcional-mecànica en la pal·liació de la simptomatologia i, amb això, incrementar la qualitat de vida dels usuaris, a més de reduir la probabilitat de patir complicacions de major severitat. Per tot això, es va establir com a objectiu principal, el disseny d'un dispositiu d'assistència abdomino-intestinal d'ajuda a la disminució del restrenyiment mitjançant l'aplicació de la metodologia sistèmica. Es proposa, per tant, la concepció d'un escenari multifactorial d'estudi capaç de contemplar el producte com un sistema multivariable ia més, permetre dur a terme l'abordatge del desenvolupament i la consecució de totes les etapes i fases necessàries que proposa el disseny concurrent fins la consecució del producte final. La metodologia emprada en la investigació té un caràcter d'ordre teòric i qualitatiu en les etapes descriptives i exploratòries d'extracció del coneixement i de la modelització conceptual de la temàtica; i un caràcter quantitatiu i experimental en les etapes d'aplicació longitudinal i anàlisi del sistema producte. L'aplicació qualitativa de les diferents tècniques i eines sistèmiques, especialment el model sistèmic de producte de Hernandis (2000), va ser utilitzat en la construcció de l'escenari d'estudi, amb la identificació dels agents intervinents, així com en l'aportació de la seqüència de estructuració lògica dels processos de disseny. Es conclou que la integració dels diversos mètodes utilitzats, des del plantejament sistèmic inicial amb la construcció de l'escenari fins a la resolució última del disseny de detall, presenten una gran afinitat i complementarietat entre ells, així com una elevada idoneïtat en l'abordatge de cadascun dels diferents enfocaments plantejats. Per a cada etapa o procés de disseny, on es requereix de l'estudi particular dels aspectes relacionats, hi ha un mètode acòlit que permet i facilita la seva abordatge. La implementació d'aquestes tècniques al procés de disseny posa de manifest la flexibilitat i inclusivitat que la metodologia sistèmica presenta en tots els seus àmbits d'acció, inclòs el disseny de productes. Addicionalment, es pot dir que l'exhaustiva aplicació de tots els mètodes emprats seqüencialment aporta un elevat grau d'innovació i traçabilitat tant en la modelització del sistema com en el disseny del producte. Un altre punt destacable és la utilització de tècniques estadístiques aplicades al disseny com a eines epistemològiques de recerca, les quals han resultat ser de gran rellevància en l'aportació de l'objectivitat i rigorositat a una disciplina, com la del disseny industrial, que tradicionalment apel·la a un caràcter de major subjectivitat i inspiració personal i no a l'empirisme i la demostració del mètode científic. / Esnal Angulo, I. (2017). Investigación y desarrollo de un asistente abdomino-intestinal mediante métodos sistémicos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/95409

Las estaciones de ferrocarril de vía estrecha de Valencia que se erigieron a finales del siglo XIX principios del siglo XX, pertenecientes a una arquitectura industrial, guardaban una similitud en sus características intrínsecas. Se concibieron de corte clasicista, siguiendo unos patrones tipológicos constructivos de la época, en los que predominaba: la funcionalidad, la economía y la estandarización. Obteniendo una belleza estética con la sencillez y la proporción en sus elementos. Estas semejanzas no se veían alteradas por las diferentes compañías ferroviarias, ni por los diferentes ingenieros que las diseñaron a lo largo de su implantación en la ciudad. Las dos compañías que se formaron con las distintas unificaciones de líneas se constituyeron en: -La Sociedad Valenciana de Tranvías, con las líneas: Valencia (Marchalenes)-Liria (ing: A. Barber), El Grao-Valencia (Santa Mónica)-Bétera (ing.: J. Verdú, arqt.: J. Belda), y Valencia (Santa Mónica)-Rafelbuñol (ing.: J. Verdú), que comprendía la zona Norte de la ciudad. -La Sociedad de Carbones Minerales de Dos Aguas y Ferrocarriles del Grao de Valencia a Turís, con la línea de Nazaret-Valencia (Jesús)- Villanueva de Castellón (ings.: J. Pérez Sanmillán y Justo Vilar), que se desarrolló en la zona Sur de Valencia. Se ha efectuado un estudio pormenorizado de la estaciones de vía estrecha de Valencia en el periodo de su construcción de las diferentes líneas de ferrocarril que aparecieron y actualmente forman parte de las líneas del metro de Valencia. El análisis ha profundizado en los aspectos de su implantación, funcionalidad, sistema compositivo y matérico de las estaciones más representativas en función de su categoría de cada compañía, con una introducción general para ubicarlas en el contexto histórico social de su construcción, de tal forma se aprecien unos parámetros de intervención comunes en todas ellas y se mantenga el patrimonio arquitectónico ferroviario lo más fieles posibles a su configuración primigenia. / Les estacions de ferrocarril de via estreta de València que es van erigir a finals del segle XIX principis del segle XX, pertanyents a una arquitectura industrial, guardaven una similitud en les seues característiques intrínseques. Es van concebre de tall classicista, seguint uns patrons tipològics constructius de l'època, en els que predominava: la funcionalitat, l'economia i l'estandardització. Obtenint una bellesa estètica amb la senzillesa i la proporció en els seus elements. Estes semblances no es veien alterades per les diferents companyies ferroviàries, ni pels diferents enginyers que les van dissenyar al llarg de la seua implantació en la ciutat. Les dos companyies que es van formar amb les distintes unificacions de línies es van constituir en: -La Societat Valenciana de Tramvies, amb les línies: València (Marchalenes) -Liria (ing: A. Barber) , El Grao-Valencia (Santa Mònica) -Bétera (ing.: J. Verdú, arqt.: J. Belda) , i València (Santa Mònica) -rafelbunyol (ing.: J. Verdú) , que comprenia la zona Nord de la ciutat. -La Societat de Carbons Minerals de Dos Aigües i Ferrocarrils del Grau de València a Turís, amb la línia de Nazaret-Valencia (Jesús) - Villanueva de Castellón (ings.: J. Pérez Sanmillán i Justo Vilar) , que es va desenrotllar en la zona Sud de València. S'ha efectuat un estudi detallat de les estacions de via estreta de València en el període de la seua construcció de les diferents línies de ferrocarril que van aparéixer i actualment formen part de les línies del metre de València. L'anàlisi ha aprofundit en els aspectes de la seua implantació, funcionalitat, sistema compositiu i matèric de les estacions més representatives en funció de la seua categoria de cada companyia, amb una introducció general per a ubicar-les en el context històric social de la seua construcció, de tal forma s'aprecien uns paràmetres d'intervenció comuna en totes elles i es mantinga el patrimoni arquitectònic ferroviari el més fidels possibles a la seua configuració primigènia / The narrow gauge railway stations of Valencia that were erected at the end of the 19th century beginning of the 20th century, belonging to an industrial architecture, kept a similarity in their intrinsic characteristics. They were conceived of classicist cut, following constructive typological patterns of the time, in which predominated: the functionality, the economy and the standardization. Obtaining an aesthetic beauty with simplicity and proportion in its elements. These similarities were not altered by the different railway companies, nor by the different engineers who designed them throughout their implementation in the city. The two companies that were formed with the different unifications of lines were constituted in: -The Valencian Society of Trams, with the lines: Valencia (Marchalenes) -Liria (eng.: A. Barber), El Grao-Valencia (Santa Mónica) -Bétera (eng.: J. Verdú, arch.: J. Belda) , and Valencia (Santa Mónica) -Rafelbuñol (eng.: J. Verdú), which comprised the North zone of the city. -The Society of Mineral Coal of Dos Aguas and Ferrocarriles del Grao from Valencia to Turís, with the line of Nazaret-Valencia (Jesús) - Villanueva de Castellón (engs.: J. Pérez Sanmillán and Justo Vilar), which was developed in the South zone of Valencia. A detailed analysis of the narrow gauge stations of Valencia has been carried out in the period of its construction of the different railway lines that appeared and currently constitute the Valencia metro lines. The analysis has deepened in the aspects of its implementation, functionality, compositional and material system of the most representative stations according to their category of each company, with a general introduction to place them in the social historical context of their construction, in such a way appreciate common intervention parameters in all of them and keep the railway architectural heritage as faithful as possible to its original configuration. / Gisbert Vivó, M. (2018). LAS ESTACIONES DE FERROCARRIL DE VÍA ESTRECHA EN VALENCIA EN LA ÉPOCA DE SU CONSTRUCCIÓN [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/114822

[EN] This research work concentrates on the possibilities of paper as a material for creating pieces of artwork with volume in addition to considering it as an alternative to other kinds of paste with a longer tradition in sculpture. The main aim is to study the possibilities provided by this material for specific formal and structural aspects of the pieces of work. The study includes a review of the plastic materials used in sculpture, involving contributions from the most recent design materials. Paper is also presented here as a material and format, classifying it into different formal and aesthetic variants and demonstrating its possibilities as pulp and modelling paste¿and thereby its plastic capabilities¿in an attempt to put forward and establish new artistic practices. The research corroborates the use and long tradition of paper in the artistic world, including in works of volume, since there are many sculptures and ceramic artists much of whose work is created by making use of the properties of paper in any of its forms. One of the main examples is to be found in the East with the technique of origami, but in Europe this material's versatility and potential for creativity can be found with collage and cut-outs. Artists not only have the option of creating their own paper pulp and paste; thanks to development in the industry and research, today the market offers a wide range of papers and paper-based pastes that harden in air. These commercial pastes are easy to handle and maintain, and they provide a plasticity similar to ceramic pastes for modelling. As a modelling paste, paper meets the objectives that were initially set for the research. Among other aspects, it enables workpieces that last to be made quickly and economically; to find a more direct way of working on the piece that helps to ensure the artist's gestures are not lost in it; to reduce to the number of phases in the artistic production process; and to bring down material and energy costs. Furthermore, the paper added to different pastes used during the research has provided very beneficial properties to both the creative process and the aesthetics of the work or art. Notably, it is more resistant and lighter, as well as allowing for a great variety of shapes and finishes in the works created. In conclusion, one can affirm that the interactions between clay and paper are very positive and that paper pastes are a valid alternative to traditional pastes in certain plastic sculpture practices. Nevertheless, this relationship should not be considered as a replacement but rather a collaboration. Various possible lines of work have opened up following this research, such us introducing paper pastes as a practice in standard and non-standard education; creating one's own paper paste with commercial possibilities; and taking the results obtained further via a series of cultural activities that may enable the language learnt to be honed as well as raising awareness in current artistic circles. / [ES] La presente investigación se centra en las posibilidades del papel como material para la creación de piezas volumétricas, planteándose además, como una alternativa a otras pastas de mayor tradición escultórica. Se fija como principal objetivo estudiar las posibilidades que otorga este material para ciertos aspectos formales y estructurales de las piezas. El estudio abarca una revisión de los materiales plásticos utilizados en escultura, en la que se incluyen las aportaciones introducidas por los materiales de diseño más actuales. De igual modo se presenta el papel como material y formato, clasificándolo en diferentes variantes formales y estéticas mostrando sus posibilidades como pulpa y pasta de modelado y, por consiguiente, en sus capacidades plásticas, pretendiendo ayudar a establecer nuevas prácticas artísticas. La investigación corrobora el uso y la gran tradición que tiene el papel en el ámbito artístico incluido el mundo del volumen, ya que son muchos los escultores y ceramistas que trabajan gran parte de su obra haciendo uso de las propiedades del papel en cualquiera de sus formas. Una de las primeras referencias la encontramos en Oriente gracias a la técnica del origami, pero también en Europa con el collage o los recortables, se pone de manifiesto la creatividad y la versatilidad de este material. El artista no sólo cuenta con la opción de elaborar su propia pulpa y pasta de papel, actualmente gracias al desarrollo de la industria y al de la investigación, el mercado ofrece gran variedad de papeles y pastas con base de papel que endurecen al aire. Estas pastas comercializadas son de fácil manejo y mantenimiento y ofrecen durante su modelado, una plasticidad similar a la de las pastas cerámicas. Como pasta para modelar, el papel cumple con los objetivos inicialmente planteados en la investigación permitiendo, entre otros aspectos, el obtener piezas de rápida ejecución, económicas y duraderas; encontrar una forma de trabajo más directa sobre la obra que ayude a no perder la marca del gesto del artista sobre la misma; reducir el número de fases en la producción artística y abaratar los costes energéticos y de material. Por otro lado, el papel añadido a las diferentes pastas trabajadas durante la investigación, ha aportado características muy beneficiosas tanto en el proceso creativo como en el resultado estético de la obra. Destacando una mayor resistencia y ligereza, así como la admisión de gran variedad de formas y acabados por parte de las piezas realizadas. En conclusión, es posible afirmar que las interacciones entre arcilla y papel son muy positivas y que las pastas de papel son una alternativa válida a las pastas tradicionales en determinadas prácticas escultóricas. Sin embargo, esta relación no debe considerarse una sustitución sino más bien una colaboración. Tras esta investigación se abre una serie de líneas de trabajo como puede ser la incorporación de las pastas de papel como práctica para la formación reglada y no reglada; la elaboración de una pasta de papel propia, con posibilidades comerciales; y el ahondar en los resultados obtenidos mediante una serie de acciones culturales que permitan agilizar el lenguaje aprendido así como darlo a conocer en los círculos artísticos actuales. / [CA] La present investigació es centra en les possibilitats del paper com a material per la creació de peçes volumètriques, plantejant-se a més a més, com una alternativa a altres pastes de més tradició escultòrica. El principal objectiu es estudiar les possibilitats que dona aquest material per aconseguir determinats aspectes formals i estructurals de les peçes. L'estudi fa una revisió dels materials plàstics utilitzats en l'escultura, en la que s'inclouen les aportacions introduïdes pels materials de diseny més actuals. De la mateixa manera es presenta el paper com a material i format, es classifica en diferents variants formals i estètiques mostrant les seues possibilitats com pulpa i pasta de modelat i, conseqüentment, en les seues capacitats plàstiques, intentant ajudar a establir noves pràctiques artísitques. L'investigació confirma l'ús i la gran tradició que té el paper a l'ambit artístic inclós el món del volum, ja que son molts els escultors i ceramistes que treballen gran part de la seua obra fent ús de les propietats del paper en qualsevol de les seues formes. Una de les primeres referències la trobem a Orient gràcies a "la tècnica del origami", però també a Europa amb el collage o els retallables, es posa de manifest la creativitat i la versatilitat de aquest material. L'artista no solament conta amb l'opció d'elaborar la seua propia pulpa i pasta de paper, en l'actualitat gràcies al desenvolupament de l'industria i la investigació, el mercat ofereix gran varietat de papers i pastes amb base de paper que fa dur l'aire. Aquestes pastes comercialitzades son de fàcil tractament i manteniment i ofereixen durant el seu modelat, una plasticitat similar a la de les pastes ceràmiques. Com a pasta per modelar, el paper cumpleix amb els objectius inicialment plantejats en l'investigació permetent, entre altres aspectes, obtenir peçes de rápida execució, econòmiques i perdurables; trobant una forma de treball més directa damunt l'obra que ens ajude a no perdre la marca del gest de l'artista sobre ella; reduïr el nombre de fases a la producció artística i minvar els costes energètics i de material. D'altra banda, el paper barrejat amb les diferents pastes treballades durant l'investigació, ha aportat característiques molt beneficioses, tant en el procés creatiu com en el resultat estètic de l'obra. Destacant una major resistència i lleugueresa, així com l'admissió de gran varietat de formes i acabats per part de les peçes realitzades. En conclusió, es possible afirmar que les interaccions entre argila i paper son molt positives i que les pastes de paper son una alternativa vàlida a les pastes tradicionals en determinades pràctiques escultòriques. No obstant, aquesta relació no ha de considerar-se una subsittució sino més bé una col·laboració. Després d'aquesta investigació s'obri una sèrie de línies de treball com pot ser l'incorporació de les pastes de paper com a pràctica per la formació reglada i no reglada. L'elaboració d'una pasta de paper pròpia amb possibilitats comercials; i aprofundir en els resultats obtinguts mitjançant una sèrie d'accions culturals que agilitzen el llenguatge aprés, així com donar-ho a conéixer en els cercles artísitics actuals / García González, MD. (2016). Acerca del papel y su potencial como configurador plástico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61959

[EN] Training in engineering programs delivered in the Regional Faculty San Francisco address the design from the calculation based on the application of physics in relation to mechanisms, with a strong background in mathematics to understand and develop them from the point of view structural and functional behavior of machinery and equipment, with knowledge of materials related to the metalworking industry and production processes and implementation of specific programs drawing. Engineering industries Industrial Park San Francisco engineering professionals need training in design widest added to its current lineup that includes the product throughout its life cycle, with the same knowledge to devise tools from systemic methodology for comprehensive treatment, such as concurrent engineering, enabling an integrated life cycle from the conceptual design to design deposition. This situation presents a study related to the feasibility of changes in curriculum structure engineering careers with a strong content added to the existing curriculum design, analyzing the qualitative impact it would have on production metalworking Industrial Park San Francisco . Their findings will allow the development of a systemic model for implementation from identifying input variables, management processes, evolution and mutation, corresponding to output variables depending on the answers given by the productive areas and academic. The expert interviews and surveys in the field of interaction of both systems allows to evaluate needs in the metalworking production system linked to training design engineers, also the detection teachers, members of collegial bodies of university governance, authorities and researchers , lack this training to meet current industrial and social needs and their willingness to make the changes necessary to address them successfully. The study carried out it is concluded that this change in the training of engineers in the field of Regional Faculty San Francisco would have a positive impact on the metallurgical production system Industrial Park San Francisco, with viability of academic application and disposal of working together for implementation, the necessary approach considering both research process transfer to the productive system by creating a design center including the development and application of existing tools into the production process providing for the administration of the product throughout its life cycle . The present research, based on aspects that cut the metallurgical education and production, determines the possibility of laying the foundations for a future curriculum of the engineering professions San Francisco Regional Faculty of the National Technological University, which be able to meet existing needs in the metalworking productive sector and is the core for the start of a process of investigation linked to design and metallurgical production in the Industrial Park San Francisco, whose design responds to the development of a systemic model for implementation. Addressing aspects related to the product and its design from conception of the idea in its development stage and production is done during their life cycle in the market and finally in recycling their components considering the involvement of sectors educational and productive, capable of understanding and willing to implement systemic methodology applied to the design, who believe it would have a significant qualitative impact on the metalworking manufacturing sector. / [ES] La formación en carreras de ingeniería dictadas en la Facultad Regional San Francisco abordan al diseño desde el cálculo a partir de la aplicación de la física en relación a mecanismos, con fuerte formación en matemáticas para la comprensión y desarrollo de los mismos desde el punto de vista del comportamiento estructural y funcional de máquinas y equipos, con conocimiento de materiales, vinculados a la industria metalmecánica y procesos productivos y la aplicación de programas específicos de dibujo. Las industrias metalmecánicas del Parque Industrial San Francisco necesitan profesionales de ingeniería con formación en diseño más amplia agregada a su formación actual, que contemple al producto en todo su ciclo de vida, con conocimientos para concebir al mismo a partir de herramientas de metodología sistémica para su tratamiento integral, como es el caso de la ingeniería concurrente, que permitan un diseño integrado para su ciclo de vida desde, el diseño conceptual hasta su deposición. Esta situación plantea realizar un estudio vinculado a la factibilidad de cambios en la estructura curricular de las carreras de ingeniería con un fuerte contenido en diseño agregado al diseño curricular existente, analizando el impacto cualitativo que el mismo tendría en la producción metalmecánica del Parque Industrial San Francisco. Sus conclusiones deberán permitir el desarrollo de un modelo sistémico para su implementación a partir de la identificación de variables de entrada, procesos de gestión, evolución y mutación, en correspondencia con variables de salida en función de las respuestas dadas por parte de los ámbitos productivo y académico. Las entrevistas a expertos y encuestas en el ámbito de interrelación de ambos sistemas permite evaluar necesidades en el sistema productivo metalmecánico vinculadas a la formación en diseño de ingenieros, también la detección en docentes, en miembros de cuerpos colegiados de gobierno universitario, en autoridades e investigadores, de esta carencia formativa para atender necesidades industriales y sociales actuales y su disposición para efectuar los cambios necesarios para atenderlas satisfactoriamente. Del estudio realizado se concluye que este cambio en la formación de ingenieros en el ámbito de la Facultad Regional San Francisco tendría un impacto positivo en el sistema productivo metalmecánico del Parque Industrial San Francisco, con viabilidad de aplicación académica y disposición de trabajo en conjunto para su implementación, considerando necesario el abordaje en conjunto de procesos de investigación con transferencia al sistema productivo mediante la creación de un centro de diseño con inclusión del desarrollo y aplicación de herramientas informáticas existentes al proceso productivo que contemplen la administración del producto en todo su ciclo de vida. El presente trabajo de investigación, a partir de aspectos que cortan transversalmente al ámbito educativo y productivo metalmecánico, determina la posibilidad de sentar las bases de un futuro diseño curricular de las carreras de ingeniería de la Facultad Regional San Francisco de la Universidad Tecnológica Nacional, que sea capaz de atender las necesidades existentes en el sector productivo metalmecánico y sea el núcleo central para el inicio de un proceso de investigación vinculado al diseño y la producción metalmecánica en el Parque Industrial San Francisco, cuyo diseño responda a la elaboración de un modelo sistémico para su implementación. Se realiza el abordaje de aspectos vinculados con el producto y su diseño desde la concepción de la idea, en su etapa de desarrollo y producción, durante su ciclo de vida en el mercado y finalmente en el reciclado de sus componentes contemplando el involucramiento de los sectores educativo y productivo, capaces de comprender y dispuestos a implementar metodología sistémica aplicada al diseño, quienes consideran / [CA] La formació en carreres d'enginyeria dictades en la Facultat Regional San Francisco aborden al disseny des del càlcul a partir de l'aplicació de la física en relació a mecanismes, amb forta formació en matemàtiques per a la comprensió i desenvolupament dels mateixos des del punt de vista del comportament estructural i funcional de màquines i equips, amb coneixement de materials, vinculats a la indústria metal·lomecànica i processos productius i l'aplicació de programes específics de dibuix. Les indústries metalmecàniques del Parc Industrial Sant Francesc necessiten professionals d'enginyeria amb formació en disseny més àmplia agregada a la seva formació actual, que contempli al producte en tot el seu cicle de vida, amb coneixements per concebre al mateix a partir d'eines de metodologia sistèmica per a la seva tractament integral, com és el cas de l'enginyeria concurrent, que permetin un disseny integrat per el seu cicle de vida des, el disseny conceptual fins a la seva deposició. Aquesta situació planteja realitzar un estudi vinculat a la factibilitat de canvis en l'estructura curricular de les carreres d'enginyeria amb un fort contingut en disseny agregat al disseny curricular existent, analitzant l'impacte qualitatiu que el mateix tindria en la producció metal·lomecànica del Parc Industrial Sant Francesc . Les seves conclusions han de permetre el desenvolupament d'un model sistèmic per a la seva implementació a partir de la identificació de variables d'entrada, processos de gestió, evolució i mutació, en correspondència amb variables de sortida en funció de les respostes donades per part dels àmbits productiu i acadèmic. Les entrevistes a experts i enquestes en l'àmbit d'interrelació d'ambdós sistemes permet avaluar necessitats en el sistema productiu metalmecánico vinculades a la formació en disseny d'enginyers, també la detecció en docents, en membres de cossos col·legiats de govern universitari, en autoritats i investigadors , d'aquesta mancança formativa per atendre necessitats industrials i socials actuals i la seva disposició per efectuar els canvis necessaris per a atendre-satisfactòriament. De l'estudi realitzat es conclou que aquest canvi en la formació d'enginyers en l'àmbit de la Facultat Regional San Francisco tindria un impacte positiu en el sistema productiu metall-mecànic del Parc Industrial Sant Francesc, amb viabilitat d'aplicació acadèmica i disposició de treball en conjunt per al seu implementació, considerant necessari l'abordatge en conjunt de processos d'investigació amb transferència al sistema productiu mitjançant la creació d'un centre de disseny amb inclusió del desenvolupament i aplicació d'eines informàtiques existents al procés productiu que contemplin l'administració del producte en tot el seu cicle de vida . El present treball d'investigació, a partir d'aspectes que tallen transversalment a l'àmbit educatiu i productiu metalmecánic, determina la possibilitat d'establir les bases d'un futur disseny curricular de les carreres d'enginyeria de la Facultat Regional Sant Francesc de la Universitat Tecnològica Nacional, que sigui capaç d'atendre les necessitats existents en el sector productiu metallmecànic i sigui el nucli central per a l'inici d'un procés de recerca vinculat al disseny i la producció metal·lomecànica al Parc Industrial Sant Francesc, el disseny respongui a l'elaboració d'un model sistèmic per la seva implementació. Es realitza l'abordatge d'aspectes vinculats amb el producte i el seu disseny des de la concepció de la idea, en la seva etapa de desenvolupament i producció, durant el seu cicle de vida en el mercat i finalment en el reciclatge dels seus components contemplant la implicació dels sectors educatiu i productiu, capaços de comprendre i disposats a implementar metodologia sistèmica aplicada al disseny, que consideren que tindria un important impacte qualitatiu en el sector productiu metall-mecà / Ferradas, DE. (2016). ESTUDIO PARA EL DESARROLLO DE UN MODELO SISTÉMICO ORIENTADO A LA FORMACIÓN EN DISEÑO Y PRODUCCIÓN METALMECÁNICA EN LA FACULTAD REGIONAL SAN FRANCISCO Y SU IMPACTO CUALITATIVO EN EL PARQUE INDUSTRIAL SAN FRANCISCO DE LA REGIÓN CENTRO DE LA REPÚBLICA ARGENTINA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62181

[EN] PLM (Product Lifecycle Management) is a business software solution that allows implementing a management strategy to all the information related to the product, departing from its initial state to its withdrawal from the market. PLM systems integrate existing information islands in business, which result from sequential processes, fragmented, based on papers and files scattered with high manual intervention. In previous experiences, the benefits from implementing PLM solutions resulted in an improvement in timing of the product's change cycle; to a reduction in prototyping, and a reduction in time-to-market; moreover, it showed an improvement in productivity in engineering design; and it saved development time of a family of products as well as review process of engineering. Medium and small enterprises that already implemented PLM solutions noted significant performance improvements, which results in an increase in the income, a reduction in manufacturing and production costs. The next stage is to examine growth constructs, profitability and positioning in a representative sample of medium enterprises (PyMEs) in the Centre Region of Argentina to predict, in percentages, the impact that represents the introduction of a PLM system. / [ES] El PLM (Product Lifecycle Management) es una solución informática empresarial que permite implementar una estrategia de gestión de toda la información relacionada con el producto, desde la primera idea hasta su retirada del mercado. Los sistemas PLM integran las islas de información existentes en las empresas, provocadas por unos procesos secuenciales, fragmentados, basados en papeles y archivos desperdigados con mucha intervención manual. En experiencias analizadas, los beneficios obtenidos de la aplicación de soluciones PLM se concretan en una mejora en los tiempos de los ciclos de cambio del producto; en una reducción de la realización de prototipos y en el tiempo de salida al mercado; como así también, una mejora en la productividad en el diseño de ingeniería; una reducción del tiempo de desarrollo de una familia de productos y la reducción en el proceso de revisión de la ingeniería . En empresas medianas y pequeñas que ya están implantando soluciones PLM se han logrado mejoras de rendimiento significativas, que incluyen el aumento de los ingresos, la reducción de los costos de producto y la disminución de los costos de desarrollo. Se pretende ponderar a través de un mapa de valor los constructos Crecimiento, Rentabilidad y Posicionamiento en una muestra representativa de empresas PyMEs de la Región Centro de Argentina para predecir el impacto porcentual que representa la introducción de un sistema PLM. / [CA] El PLM (Product Lifecycle Management) és una solució informàtica empresarial que permet implementar una estratègia de gestió de tota la informació relacionada amb el producte, des de la primera idea fins a la seua retirada del mercat. Els sistemes PLM integren les illes d'informació existents en les empreses, provocades per uns processos seqüencials, fragmentats, basats en papers i arxius escampats amb molta intervenció manual. En experiències analitzades, els beneficis obtinguts de l'aplicació de solucions PLM es concreten en una millora en els temps dels cicles de canvi del producte; en una reducció de la realització de prototips i en el temps d'eixida al mercat; com així també una millora en la productivitat en el disseny d'enginyeria; una reducció del temps de desenvolupament d'una família de productes i la reducció en el procés de revisió de l'enginyeria En empreses mitjanes i xicotetes que ja estan implantant solucions**PLM s'han aconseguit millores de rendiment significatives, que inclouen l'augment dels ingressos, la reducció dels costos de producte i la disminució dels costos de desenvolupament. Es pretén ponderar a través d'un mapa de valor els **constructos creixement, rendibilitat i posicionament en una mostra representativa d'empreses Pimes de la regió Centre d'Argentina per a predir l'impacte percentual que representa la introducció d'un sistema PLM. / Mina, HO. (2016). Estudio para la implementación de un sistema PLM en las empresas PYMES de la región centro de Argentina [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62683