El trabajo se asienta sobre en el estudio y la edición de un libro de contabilidad del siglo XV Libre de la magnifica señora Caterina Llull començat el 2 de jener de 1472 compilado por una mujer catalana Caterina Llull y Çabastida que vivió entre Siracusa y Barcelona y que se conserva en el Archivo del Centro Borja de S. Cugat del Vallès dentro del fondo archivístico privado de la familia Requesens. La investigación de la fuente mencionada se ha completado con otros documentos del mismo archivo familiar y con la documentación de otros archivos catalanes permitiendome, además, profundizar en algunos aspectos económicos y sociales de la Sicilia oriental del siglo XV, y llevar a cabo un análisis más amplio de las características y de los diferentes aspectos del así llamado "Medioevo en femenino". La tesis està dividida en tres partes: estudio paleografico-codocologico, socio-economico y transcripciòn completa del manuscrito con indice onomàstico. / The work is based on the study and the edition of a 15th century's account book, the Libre de la magnifica señora Caterina Llull començat el 2 de jener de 1472, written out by Caterina Llull y Cabastida who lived halfway between Siracusa and Barcellona. The manuscript is kept in the Borja Centre Archives in S. Cugat del Valles into the Requenses family's private records. The research of the above-said book has been enriched by other documents coming from the same family archives and from other catalan archives, and this has allowed me to investigate some economic and social aspects related to the eastern Sicily during the 15th century and, moreover, to carry out a wider analysis of the distinctive and different sides of the so-called "Woman's Middle Ages". The thesis is divided into three parts: the paleographic and codicological study, the social-economic examination, and the complete transcription of the manuscript with onomastic index.

El caciquisme en el període de la Restauració ha estat àmpliament estudiat. Aquest fet ha permès una interpretació global, majorment a partir de l’establiment del sufragi universal (1890), amb algunes diferències geogràfiques i cronològiques. Sense qüestionar aquesta interpretació, l’estudi de la microhistòria permet aportar algunes matisacions. Aquesta tesis pretén presentar les característiques del caciquisme al Districte Electoral de Berga en el període 1868-1907. A partir de la segona meitat del segle XIX, en la segona fase de la industrialització catalana, essent insuficient el carbó autòcton, es va recórrer a l’energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Cardener. En el curs del Llobregat al seu pas per aquest Districte, sempre deprimit, s’establiren fàbriques de riu, la majoria de les quals es van beneficiar de l’estatus de colònia. Els industrials establerts es convertiren en els nous cacics que exerciren un poder absolut en tots els ordres. El frau electoral constant, fou una conseqüència d’aquest caciquisme, nou al territori, que va convertir als antics cacics en els seus agents electorals. Dominat políticament cada un d’ells el territori en el que tenien els seus interessos precisaven exercir la seva influència davant dels successius governs centrals, per la qual cosa van intervenir directament en les eleccions legislatives. Resum de les eleccions legislatives: 1876. els lliberals locals, ofereixen l’acta al general Martínez Campos que la deriva al seu col•laborador, el general Bonanza, sense eleccions; 1879. Els cacics locals tornen a presentar a Bonanza, però els germans Rosal, amb interessos fabriles, agraris, ramaders i forestals, aconsegueixen amb l’aprovació de Martínez Campos que l’acta sigui per Duran i Bas; 1891. Els locals tornen a presentar al lliberal Bonanza, però els Rosal presenten al també lliberal Marín. Fou proclamat Bonanza, però finalment l’acta va ser per Marín; 1884 i 1886, Rosal aconsegueix l’acta pel lliberal Marín amb el vot dels carlistes i clergues, integristes inclosos; 1891. Sufragi universal. Els carlistes presenten al seu cap, Llauder que obté l’acta. Rosal abandona a Marín i no intervé aparentment; 1893. L’acta és per Marín, passat ara als conservadors i presentat pels lliberals contraris a Rosal; 1896 Agustí Rosal presenta al seu germà Antoni, l’acta fou per Marín, però no va ser aprovada; 1898, els lliberals locals aconsegueixen l‘acta per Joan Ferrer Vidal, contra Rosal. L’acta tampoc fou aprovada; 1899. Enfrontament entre industrials pel traçat del ferrocarril i els interessos miners: Rosal contra L. G. Pons Enrich, recolzada per Olano. Rosal y Pons es rellevaran fins l’any 1907. En aquestes eleccions l’acta fou per Rosal; el 1901 per Pons; el 1903 per Rosal i el 1905 per Pons; 1907. Eleccions de Solaridad Catalana. El Comitè d’aquest moviment, va assignar l’acta de Berga als carlistes en la persona de Bordas i Flaquer. Antoni Rosal es va retirar i Pons va representar l’antisolidaritat. L’acta fou per Bordas. El desembre de 1909, morí prematurament Agustí Rosal Sala, conegut al seu temps com “el Gran Cacic”. El caciquisme va entrar en una nova etapa. / The aim of this thesis is to present the characteristics of caciquism in the electoral district of Berga in the period from 1868 to 1907. From the second half of the 20th century onwards, due to the insufficiency of domestic coal, they resorted to hydraulic energy from rivers Llobregat, Ter and Cardener. River factories were established along the course of river Llobregat on its way through this electoral district, always depressed, and most of them got a colony status. The industrialists became the new caciques. Electoral fraud was a consequence of caciquism. Summary of legislative elections: 1876. The local liberals offer the act to general Martínez Campos who, in turn, gives it to his partner, general Bonanza, without elections; 1879. Bonanza is put forward again by the local caciques, but Rosal brothers, who had manufacturing, agrarian, farming and forest interests, succeeded in giving the act to Durán y Bas, with Martínez Campos’ approval; 1891. The liberal Bonanza is put forward by the locals again, but Marín, also a liberal, is put forward by the Rosals. Although Bonanza was elected, the act was eventually given to Marín; 1884 and 1886, Rosal gets the act for the liberal Marín, with votes from carlists and priests, fundamentalists included; 1891. Universal suffrage. Carlists put their leader forward, Llauder, who gets the act. Rosal deserts Marín and apparently he does not intervene; 1893. Marín, who is on the conservative side now, gets the act and is put forward by the liberals, who were contrary to Rosal; 1896. Agustín Rosal puts his brother Antonio forward, Marín gets the act although it was not approved; 1898. The local liberals get the act for Juan Ferrer Vidal, against Rosal. The act was not approved neither; 1899. Conflict among industrialists over the railway line and mining interests: Rosal against L.G.Pons Enrich, supported by Olano. Rosal and Pons take turns until 1907. In these elections Rosal got the act; in 1901 Pons got it; in 1903 Rosal got it and in 1905 Pons got it; 1907. Elections in the Catalan Solidarity Party are held. The committee of this movement assigned the Berga Act to carlists, in the person of Bordas y Flaquer. Antonio Rosal disengaged and Pons represented anti-solidarity. Bordas got the act.

El bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats a l’amfiteatre de Tàrraco, l’any 259. La informació primigènia del fet descansa en un text litúrgic-hagiogràfic anomenat Passio Fructuosi (s. III-IV). La tesi analitza el document i el desenvolupament del culte cristià d’aquests sants, des d’una dimensió històrica i arqueològica. S’analitzen, a través del temps, les evidències materials d’aquest culte a partir d’espais, edificacions cultuals, relíquies, documents hagiogràfics o eucològics. Aquest anàlisi permet valorar, diacrònicament i globalment, l’impacte que aquest fenomen ha tingut sobre aspectes com la transformació de la morfologia urbana, aspectes fundacionals de la ciutat cristiana tardoromana o medieval, la lectura simbòlica i litúrgica dels temples i dels espais lligats a la memòria d’aquests màrtirs en època antiga i medieval, les relacions de poder institucional, la transformació de la cultura i els costums, els signes d’identitat dels pobles o les implicacions de caràcter religiós i espiritual. / El obispo Fructuoso y los diáconos Augurio y Eulogio fueron martirizados en el anfiteatro de Tarraco, el año 259. La información primigenia del hecho descansa en un texto litúrgico-hagiográfico llamado Passio Fructuosi (s. III-IV). La tesis analiza el documento y el desarrollo del culto cristiano de estos santos, desde una dimensión histórica y arqueológica. Se analizan, a través del tiempo, las evidencias materiales de este culto a partir de espacios, edificaciones cultuales, reliquias, documentos hagiográficos o eucológicos. Este análisis permite valorar, diacrónicamente y globalmente, el impacto que este fenómeno ha tenido sobre aspectos como la transformación de la morfología urbana, aspectos fundacionales de la ciudad cristiana tardorromana o medieval, la lectura simbólica y litúrgica de los templos y de los espacios ligados a la memoria de estos mártires en época antigua y medieval, las relaciones de poder institucional, la transformación de la cultura y las costumbres, los signos de identidad de los pueblos o las implicaciones de carácter religioso y espiritual. / Bishop Fructuosus and Deacons Augurius and Eulogius were martyred in the Tarraco amphitheatre in the year 259. The principle evidence of this can be found in a liturgical-hagiographic text called Passio Fructuosi (s. III-IV). This thesis analyses the document and the Christian cult worship of these saints, from a historical and archaeological perspective. We analyse their worship over the years, along with the evidence for such worship, to be found in different sites, places, cultural buildings, relics, and also hagiographic and euchologic documents. This analysis enables us to evaluate both diachronically and globally, the impact that this phenomenon had on different aspects such as the transformation of the urban landscape, basic founding aspects of the late Roman and medieval Christian town, the liturgical and symbolic interpretation of the temples and sites associated with these martyrs both in Ancient times and into the medieval period, institutional power relations, changes in culture and customs, signs of identity of peoples or religious and spiritual implications.

Aquest estudi investiga la figura del mort vivent –zombi- des de una perspectiva interdisciplinar per tal de descubrir les causes del renaixement al que s’ha vist sotmès el subgènere a partir del atemptat terroriste produït als Estats Units l’ onze de setembre del 2001. Per això, el treball aborda la figura del no-mort des de diferents àmbits i èpoques històriques. Primer, dibuixant un recorregut que mostra la rellevància d’aquesta figura en la cultura occidental, a través de la iconografía macabra a partir de la seva representació a les Dances Macabres i els Triomfs de la Mort durant l’Edat Mitjana, per a prosseguir amb el Renaixement i la cultura de la dissecció dels cossos que tènia lloc en els Teatres Anatòmics i finalment mostrant la rellevància d’aquesta figura entesa des de un prisma capitalista i psicoanalític, basant-se en les teoríes marxistes i freudianes del capitalisme i del sinistre. La següent part de l’estudi es centra en el simbolisme del zombi en el folclore europeu per a prosseguir cap al seu inici etnogràfic. Aquí tendrán rellevància tres figures que mostraràn les primeres aproximacions d’aquesta figura des de l’àmbit de l’etnografía. En primer lloc W. Seabrook amb el seu treball “The Magical Island” que marcarà un punt d’inflexió entre les obres de no-ficció prèvies així com a la popularització de la figura del zombi en la cultura popular americana. Seguidament, el treball de camp de Zora Neale i la seva aproximació al vudú i als rites religiosos haitians i finalment, la controvertida i més actual investigació de Wade Davis sobre el procès de zombificació en les societats haitianes. Aquestes tres visions enmarcaràn el context històric i cultural haità i la seva religió majoritaria –el vudú- per a ajudar-nos a entendre els inicis del zombi com a aparell ideològic i la zombificació com un càstig social en la societat haitiana. La segona part de l’estudi canalitza la figura del zombi dins del circuit cinematogràfic com la consecució lògica de l’arribada d’aquesta figura de terror a occident, explorant el seu éxit com arquetip fílmic a partir del considerat primer film del subgènere “White Zombie” i de la seva primera explotació fílmica entre els anys 1930 i 1950. Acte seguit, s’explora tres cinematografíes bàsiques i complementàries entre sí que mostren l’evolució del subgènere, així com els seus principals directors. De Estats Units, George A. Romero, d’Espanya Amando de Ossorio i Jorge Grau i d’Italia Lucio Fulci. Finalment s’analitza l’últim renaixement de la figura del zombi en la cultura popular a través de la Cultura de l’Apocalipsis de Parfrey i l’estètica de la destrucció a partir del 11/S analitzant els motius de l’inici d’aquest renaixement així com tenint en compte els aspectes de mercat i tècnics que converteixen al zombi en una figura transmediàtica, exemplificat a través del videojoc “Resident Evil” i de la novela gràfica de Robert Kirkman “The Walking Dead” que ens portarà a traçar el futur d’aquest icone de terror al finalitzar la seva tercera explotació. / Este estudio investiga la figura del muerto viviente –zombi- desde una perspectiva interdisciplinar para descubrir las causas del renacimiento al que se ha visto sometido el subgénero a partir del atentado terrorista producido en Estados Unidos el 11 de septiembre del 2001. Para ello el trabajo aborda la figura del no-muerto desde diferentes ámbitos y épocas históricas. Primero, trazando un recorrido que muestra la relevancia de esta figura en la cultura occidental, a través de la iconografía macabra a partir de su representación en las Danzas Macabras y los Triunfos de la Muerte durante la Edad Media para proseguir en el Renacimiento y la cultura de la disección de los cuerpos que acontecían en los Teatros Anatómicos y finalmente mostrando la relevancia de esta figura entendida desde un prisma capitalista y psicoanalítico, basándose en las teorías marxistas y freudianas del capitalismo y de lo ominoso. La siguiente parte del estudio se centra en el simbolismo del zombi en el folclore europeo para proseguir hacía su inicio etnográfico. Aquí tomarán relevancia tres figuras que mostrarán las primeras aproximaciones a esta figura desde el ámbito de la etnografía. En primer lugar W. Seabrook con su trabajo en “The Magical Island” que marcará un punto de inflexión entre las obras de no-ficción previas así como a la popularización de la figura del zombi en la cultura popular americana. Seguidamente, el trabajo de campo de Zora Neale y su aproximación al vudú y a los ritos religiosos haitianos y finalmente la controvertida y más actual investigación de Wade Davis acerca del proceso de zombificación en las sociedades haitianas. Estas tres visiones enmarcarán el contexto histórico y cultural haitiano y su religión mayoritaria –el vudú- para ayudarnos a entender los inicios del zombi como aparato ideológico y la zombificación como un castigo social en la sociedad haitiana. La segunda parte del estudio encauza la figura del zombi dentro del circuito cinematográfico como la consecución lógica a la llegada de esta figura de terror a occidente, explorando su éxito como arquetipo fílmico a partir del considerado primer film del subgénero “White Zombie” y de su primera explotación fílmica entre los años 1930 y 1950. Acto seguido se explora tres cinematografías básicas y complementarias entre sí que muestran la evolución del subgénero, así como a sus principales directores. De Estados Unidos, George A Romero, de España Amando de Ossorio y Jorge Grau y de Italia Lucio Fulci. Finalmente se analiza el útlimo renacimiento de la figura del zombi en la cultura popular a través de la Cultura del Apocalipsis de Parfrey y la estética de la destrucción a partir del 11/S analizando los motivos del inico de este renacimiento así como teniendo en cuenta los aspectos de mercado y tecnológicos que convierten al zombi en una figura transmediática, ejemplificado a través del videojuego “Resident Evil” y de la novela gráfica de Robert Kirkman “The Walking Dead” que nos llevará a trazar el futuro de este icono de terror al finalizar su tercera explotación. / This study investigates the figure of the undead –zombi- from an interdisciplinary perspective to discover the causes of his rebirth in the film genre since the terrorist attacks ocurred in the United States on September 11, 2001. This investigation deals with the figure of the undead from different areas and historical periods. First, tracing a route that shows the importance of this figure in Western culture, through the Macabre Iconography and its representation in the Dances of Death and the Triumph of Death during the Middle Ages to continuing in the Renaissance with the culture of dissection of corpses that happened in the Anatomical Theatres to finally showing us the relevance of this figure understood from a psychoanalytic and marxism prism, based on Freudian and Marxist theories of the uncanny and capitalism. The next part of the study focuses on the symbolism of the zombi in European folklore to continue seeking his etnographic start. Here take relevance three fundamental authors and their approaches to this figure from the field of etnography. Firstly W. Seabrook with his work on “The Magical Island” wich will mark a turning point between non-fiction works prior to he popularization of the zombi figure in American popular culture. Then, the fielwork of Zora Neale and her approach to vudoun and the Haitian religious rites and finally the most current and crontroversial investigation leaded by Wade Davis, showing us the process of zombification in Haitian society. These three views frame the historical and cultural context and its principal religion –vudoun- to help us understand the beginnings of the zombi as ideological apparatus and zombification as a social punishment in Haitian society. The second part of the study directs the zombi within the film circuit and the arrival of this horror figure into the West, exploring his success as a film archetype with effect from “White Zombie” considered the first zombi film, and the start of the first film explotation of the genre between 1930 and 1950. Then explores the three principal countries showing the evolution of the genre, and their main directors. From United States, Geaorge A. Romero, from Spain Amando de Ossorio and Jorge Grau, and from Italy Lucio Fulci. Finally we analyze the renaissance of the zombi figure in popular culture trhough Adam Parfrey’s “Apocalypse Culture” and the Aesthetics of Destruction after 11/S studing the reasons for this revival and taking into account the market and techological aspects that rebuild the zombi as a transmedia icon, exemplified trhough the video game “Resident Evil” and the graphic novel by Robert Kirkman “The Walking Dead”, leading us to chart the future of this horror icon –the zombi- at the end of his third wave, and at the moment, last wave.

Para la correcta valoración del acervo documental del epistolario de Quinto Aurelio Símaco resulta fundamental el análisis de las cronologías de las misivas conservadas, así como la detección de cartas perdidas: documentos que, por distintas razones, no han llegado hasta nosotros. Esta revisión en profundidad de dichos parámetros, así como un nuevo enfoque en la interpretación de los textos, son los pilares básicos de esta tesis doctoral. A partir de esta premisa, la necesidad de acotar ha requerido la selección de un elenco de documentos a partir de dos volúmenes del epistolario simaquiano, los libros III y IV, cuyo contenido comprende un total de 165 epístolas que hemos sometido a un exhaustivo análisis para precisar su cronología. A partir de estos parámetros, el estudio consta de tres partes fundamentales. En primer lugar, una introducción breve a la trayectoria y la carrera política de Símaco, así como a su producción literaria. La segunda parte del estudio analiza el corpus epistolar y constituye la parte central y de mayor extensión de la investigación. Un tercer bloque, compuesto por índices y tablas, tiene como objetivo clarificar el contenido y facilitar la consulta de los datos plasmados. Las epístolas analizadas mantienen la división por corresponsales pero su orden es alterado para ofrecer una sucesión cronológica, tanto de las conservadas, como de las que no han llegado hasta nosotros. Se otorga a cada una de ellas una numeración propia para dotar al corpus de una coherencia interna y facilitar la remisión de los documentos. En el análisis de cada misiva, se toman en consideración el estudio cronológico, la reconstrucción del contenido de las epístolas perdidas, la modalidad de envío, así como los lugares de origen y destino de cada misiva, el estatus político de los corresponsales y los nombres que aparecen en las epístolas. El desarrollo de esta metodología permite sentar las bases para revisar la datación, la sucesión y, finalmente, la reinterpretación de los documentos analizados: se han modificado (o precisado) las fechas de 72 de las cartas conservadas. A partir del análisis de estas fuentes, también ha sido posible detectar un gran número de epístolas perdidas: 80 en total, cuya existencia se constata a partir de los textos conservados, así como cuatro grupos de documentos que no han llegado hasta nuestros días, compuestos por cartas cuyo número resulta imposible de precisar. Este trabajo ha permitido establecer una sucesión diacrónica de envíos de epístolas, así como de sus respuestas. Esta concatenación, no obstante, es fragmentada e incompleta, hasta el punto que demuestra la desaparición de una gran parte de la información que contenía la obra simaquiana. Esta conclusión se fundamenta en cuatro hechos: la constatación de la existencia segura de 12 cartas perdidas escritas por el propio Símaco, así como cuatro grupos de cartas desaparecidas, los cuales también incluían misivas del orador; la ausencia mayoritaria de una carta introductoria, o de presentación, que sirva como inicio del establecimiento de una relación epistolar; la presencia de importantes interrupciones en la relación epistolar del orador con los diversos corresponsales; y las irregularidades que se observan en la sucesión de las epístolas en función de su temática. Finalmente, la tesis central del trabajo ha permitido también reinterpretar la lectura de muchos de los documentos conservados y las relaciones del orador con sus corresponsales, así como establecer importantes apuntes en aspectos distintos a la cronología, a nivel prosopográfico, a nivel geográfico e incluso al respecto de la publicación original de las misivas. / For a proper assessment of the Quintus Aurelius Symmachus’ epistolary, both an analysis of the chronology of the preserved letters and the detection of lost letters are required. The review of these parameters and a new approach to the interpretation of texts are the cornerstones of this doctoral thesis. The need to establish limits has required the selection of documents from two volumes of Symmachus’ correspondence, books III and IV, which contain 165 letters. The study consists of three main parts. The first one is a brief introduction to Symmachus’ life, his political career and his literary production. The second and most extensive part of the research, analyzes the corpus of the letters. The third part of the content includes indexes and tables. The succession of letters is changed in order to provide a chronological sequence of both the conserved and the lost documents. The study takes into consideration a chronological revision of each letter, a content reconstruction of lost epistles, the delivery method of all letters, the political status of their correspondents, and the names as they appear in the text. The development of this methodology provides the basis for reviewing the dating, the progress and the reinterpretation of the documents analyzed. The study changes (or clarifies) the chronology of 72 preserved letters. The analysis of these sources has made possible the detection of a large number of lost letters: 80 in total, and four sets of documents that have not survived, consisting of an undetermined number of letters. This work has established a diachronic succession of epistle shipments and their answers. However, this concatenation is fragmented and incomplete. Finally, the central thesis of the work has also allowed the reinterpretation of many preserved documents and Symmachus’ relationships with his correspondents, the establishment of important notes on different aspects, and the prosopography, geography and even original publication of the letters.

La presente investigación, cataloga, estudia y analiza los llamados Toques o Pitadas de Ordenanaza, musical e históricamente, contextualizando y explicando su uso. Todos ellos divididos en diferentes modalidades para su uso en las Fuerzas Armadas Españolas e interpretados todavía en la actualidad. Así mismo, se catalogan y clasifican organológicamente los instrumentos utilizados para ejecutar dichos Toques, atendiendo a su forma, corte, afinación, material de construcción, etcétera, para conocer más sobre la acústica y organológia de estos. Finalmente, se analizan con detalle los mencionados Toques, para su estudio y catalogación, recogiendo tanto los Toques editados en partituras como los que se conservaron oralmente. Todos ellos se han transcrito y revisado, siendo grabados e interpretados en un CD-Rom por el autor de la Tesis Doctoral y algunos Músicos Militares, teniendo en cuenta las pequeñas variantes de un mismo Toque trasmitido por vía oral. / This research catalogues, studies and examines the so-called bugles or orderly beeps from a musical and historical point of view, contextualizing and trying to explain its use. They have been divided in different forms to be played in the Spanish Armed Forces and they are currently performed. Likewise, the instruments to play these bugles are classified and catalogued according to their size, nature, tuning, manufacturing materials, etc in order to know more about their acoustic and organology. Finally, the aforementioned bugles are analyzed in detail for their study and cataloguing collecting in edited scores and those kept orally. They have been transcribed and revised as well as recorded and performanced in a CD-Rom by the author of the doctoral thesis and some military musicians, taking into account the slight differences of the same bugle transmitted orally.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la defensa de la costa catalana va jugar un paper destacat i pràcticament oblidat dins del desenvolupament del conflicte. Tot el litoral català acabaria artillant-se com si d'un altre front més es tractés a força de nius de metralladores i bateries de costa amb motiu dels atacs que aquest hauria de patir al llarg de tot el conflicte. Aquesta defensa de la costa s'iniciaria a partir de la desfeta de l'operació de conquesta que els republicans farien sobre Mallorca al setembre de 1936 i que tindria unes conseqüències nefastes per la costa catalana i per tot el Llevant Republicà al esdevenir l'illa de Mallorca una gran base aeronaval al servei dels sollevats; tot i que principalment la defensa del litoral català s'acceleraria a partir del bombardeig naval sobre Roses que realitzaria el creuer franquista Canarias el 30 d'octubre de 1936. I és que a partir d'aquest moment seria destinada a la defensa de la costa un gran nombre de recursos, com forces de defensa (destacant entre elles milicians i forces del cos de carrabiners en un primer moment), així com diferents peces d'artilleria, (tot i que moltes d'elles serien peces obsoletes), davant dels possibles atacs que podia patir la costa o davant d'alguna temptativa de desembarcament que podrien realitzar les tropes franquistes des de Mallorca. Per aquest mateix motiu es realitzarien al llarg de tot el conflicte més de 350 nius de metralladores, establerts a qualsevol lloc de la costa catalana que pogués ser perceptible a rebre un desembarcament, participant activament en alguns casos la pròpia població d'algunes d'aquestes poblacions litorals catalanes. Els franquistes per la seva banda estarien en tot moment informats de totes aquestes defenses que es realitzarien a la costa catalana gràcies al seu servei d'espionatge. Per altra banda, els bombardeigs navals contra la costa catalana protagonitzats pels vaixells i submarins sota el comandament del bàndol sollevat i els bombardeigs aeris que hauria de patir el tràfic marítim, així com els ports catalans, i les indústries, la xarxa ferroviària o els centres militars ubicats al litoral català provocaria la ràpida defensa d'aquest, encara que no seria organitzada de la manera més eficient a causa de la penúria d'armament que patiria el bàndol governamental. A aquesta defensa del litoral i davant de la poca actuació que tindria la Marina Republicana a les aigües catalanes se l'afegiria una petita flota de vaixells pesquers (alguns d'ells armats) que rebria el nom de Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya i que realitzaria una gran tasca en la vigilància i protecció del tràfic marítim, però insuficient davant del potencial de l'armament del bàndol sollevat, mentre que també seria creada una Esquadrilla de Defensa de Costes que protegiria els cels de la costa catalana tot i que sempre en inferioritat de condicions respecte al seu rival. Malgrat això, tots aquests elements de defensa de la costa complirien un més que digne paper en la seva tasca i tindrien l'objectiu comú d'evitar qualsevol agressió de la costa o un possible desembarcament de tropes a la costa catalana, una acció aquesta última que mai es duria a terme durant tot el conflicte armat tot i que l'amenaça sempre estaria present. / During the Spanish Civil War, the defense of the Catalan coast played a prominent role and virtually forgotten during the course of the conflict. All the Catalan coast was arming as if it was another front, with bunkers and coastal batteries because of the attacks that it would have to suffer throughout the conflict. The naval bombardments featuring ships and submarines under the command of the insurgent side, as well as aerial bombardments that would suffer the Catalan coast and maritime traffic, cause the rapid defense of it, but it not would be organized efficiently due to the shortage of armaments that the government side would suffer. At this litoral defense forces would add a small coastal defense fleet of fishing boats (some armed) that would be called "Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya" and would make a great work in the vigilance and protection of maritime traffic, but insufficient in front of the power armament from the insurgent side. Also, it was created for the coast defense, the "Esquadrilla de Defensa de Costes" with the mission to protect the skies of the Catalan coast, but at a disadvantage compared to his opponent. However, all these elements of coastal defense fulfilled a more than worthy role in the task and had the common target of preventing any attack from the coast or a possible landing of troops on the Catalan coast, however this latter action never take place throughout the armed conflict.

Aquesta tesi doctoral està bastida a partir d’un fons documental inèdit, dispers i malmès, que calia salvaguardar. Això ha permès estudiar el territori des del territori i amb les fonts del territori. I, a més, contribuir a la conscienciació de la conveniència de la preservació dels documents històrics amb la recuperació de l'arxiu municipal de Cubells de manera que aquestes actuacions es poguessin adaptar a altres realitats arxivístiques. Aquesta tesi té un triple vessant: per una banda, recuperar un arxiu municipal i posar-lo a l’abast dels estudiosos, en segon lloc fer una recerca històrica a partir d’aquesta documentació i, finalment, aconseguir presentar la documentació històrica com un material didàctic idoni per a la docència universitària i també, per què no, d’altres nivells educatius i així mateix fer-la assequible per a la difusió. Estructura: Capítol 1: descriu la situació en què es trobava la documentació, la cronologia, la llengua, les tipologies documentals i la tradició dels documents de l'arxiu. Capítol 2: descriu amb tot detalli les actuacions dutes a terme per localitzar, recuperar, organitzar i difondre els fons d'aquest arxiu, mostrant detalladament tota la metodologia de treball utilitzada. Inclou catàleg de pergamins. Capítol 3: descriu l'organització i producció de les institucions productores dels documents: el municipi de Cubells, l'escrivania local i els senyors de la terra. Capítol 4: analitza en profunditat els censals morts. Aquesta és la tipologia més freqüent de la documentació estudiada i també la que mostra la situació real dels homes i dones que poblaven aquestes terres als segles baix medievals. Els apèndixs inclouen: transcripció de documents significatius. Un petit apartat sobre l'important tresor artístic, actualment dispers, d'aquest petit lloc. Índex de topònims i índex d'antropònims. / Structure: Chapter 1: It describes in which situation the documents were found, their chronology, their languages, the documentary typologies and the tradition of the documents of this archive. Chapter 2: It describes entirely the performances carried out to locate, recover, arrange and diffusion the documentations, showing in detail all the methodology of work used. It includes the catalogue of parchments. Chapter 3: It describes the study of the institutions that produced the documents: the municipality of Cubells, the local scrivener and the landowners. + Chapter 4: It analyses in depth a documentary typology called “censals morts”, a credit document. This is the most frequent typology it can be found among the documentation studied and also the one who shows the real situation of the men and women who lived in Cubells during the Late Middle Ages. The appendices include: transcription of significant documents; a small study of the important artistic treasure of this small village, nowadays disperse; and Indexes of toponyms and antroponyms.

The present thesis studies in depth a perspective of the noucentista movement focusing on the professional career of the architect Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) and particularly on his urban design approach and social thought. Noucentisme as a movement takes place during the first decades of the 20th century, it is regarded as an aesthetic expression and political guideline within the context of the Mancomunitat de Catalunya, one hundred years ago. The conducted study results in a conception of the architect from multiple perspectives and, by extension, in a new dimension of the Noucentisme movement that extends beyond the period of the Mancomunitat from 1914 to 1924, and offers a new point of view immersed into the following historical period, until the end of the Franco dictatorship. The presented chronological, stylistic, territorial and ideological viewpoint contributes to the revision of the historical period during which the Catalonia of the 20th century was envisioned and that took the architecture and the local urbanism as a basis to modernize the country / Aquesta tesi aprofundeix en la perspectiva del moviment noucentista a partir de la anàlisi de la trajectòria professional de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) i especialment del seu pensament urbanístic i social. El noucentisme com a moviment s’inscriu en el període històric de les primeres dècades del segle XX, com a llenguatge estètic i programa de intervenció política, en el marc de la Mancomunitat de Catalunya d’ara fa cent anys. L’estudi realitzat proposa una concepció transversal de l’arquitecte i, per extensió, una nova dimensió del moviment noucentista que supera el període del 1914-1924 en que s’inscriu la Mancomunitat i ofereix noves mirades vers els períodes històrics posteriors, fins a la fi del franquisme. Transversalitat cronològica, estilística, territorial i de pensament, que contribueixen a revisar el balanç d’una època en que es gestà el que havia de ser la Catalunya del segle XX, especialment des de l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme municipal com a base de modernització del país

This study aims to analyze the necessities of Alevism as a belief and the limits of freedom that Alevis have had since the foundation of the Republic of Turkey to maintain and practice their cultural and religious components in between a laic state structure and traditionally Sunni Muslim society. It puts the debate on the limits of religious freedom of a certain group; this is to mention Alevis, in a laic state structure, which should aim to keep its distance to any religious identity with possession none of them on the center. The distinguishments aim to emphasize the place of Alevis in political history of the Republic of Turkey, which has been fulfilled with a concrete competition of two aforementioned identities, and to mention the difficulties that Alevis have faced with as a result of their officially unrecognized religious identity by none of the two identities and its consequent limitations. Keywords: Alevism, political history of Republic of Turkey, laicism, religion, political Islam / Este estudio tiene el objetivo de analizar las necesidades del alevismo como una creencia y los límites de la libertad que los alevíshantenido desde la fundación de la República de Turquía, al mantener y practicar sus componentesculturales y religiosos entre una estructura estatallaica y la sociedad tradicionalmente musulmanasunita. Pone el centro del debate en los límites de la libertad religiosa de un grupo determinado, los alevís, en una estructura del Estado laico, que debe tratar de mantener su distancia hacia cualquier identidad religiosa, sin optar por ninguna de ellas. Por lo tanto, las determinaciones tienen el objetivo de destacar el lugar de los alevís en la historia política de la República de Turquía y hablar de las dificultades a lasque se han enfrentado los alevís, como consecuencia de su identidad religiosa no reconocida oficialmente por ninguno de las dos identidades y susconsecuenteslimitaciones. Palabras clave: alevismo, la historiapolítica de la República de Turquía, el laicismo, la religión, el Islam político