El problema en el presente trabajo ha sido abordado desde distintos ángulos. En primer lugar con relación a la repercusión de la construcción masiva de viviendas en la expansión de la ciudad y en el elevado consumo energético. En segundo lugar, con respecto a la construcción de edificaciones que no responden ambientalmente a las condiciones del lugar, por lo que sus usuarios terminan introduciendo sistemas artificiales de control ambiental, como sistemas de calefacción y aire acondicionado que funcionan con energía eléctrica o gas, lo que eleva el consumo energético y genera una serie de inconvenientes por contaminación del medio ambiente. Y, en tercer lugar, en cuanto a la conversión de antiguas viviendas temporales en permanentes desde años recientes en la zona metropolitana y en la costa catalana.En la actualidad la rehabilitación, remodelación, renovación y el reacondicionamiento de edificaciones ocupan un lugar importante en el campo de la construcción y se han convertido en una necesidad real desde la perspectiva que nos permite aprovechar lo que tenemos y disminuir así el loco crecimiento de las ciudades. No obstante, cuando se aplican estas técnicas normalmente no se toman en cuenta aspectos bioclimáticos o de sostenibilidad para obtener un confort ambiental o un mayor ahorro energético, con lo cual se deja de lado toda posibilidad de mejorar las características de una edificación mediante sistemas pasivos o activos de control.Con este trabajo se ha pretendido, a partir de la evaluación de viviendas de segunda residencia que en la actualidad están experimentando con frecuencia una serie de transformaciones en la región metropolitana de Barcelona, determinar las necesidades y las posibles estrategias bioclimáticas y de automatización que podrían ser aplicadas en la rehabilitación de viviendas de clima mediterráneo con características similares. Para ello se ha recurrido a diferentes técnicas de recolección de datos cuantitativos y cualitativos, así como de análisis y evaluación como la observación, la medición de datos de temperatura, humedad relativa, temperatura de superficie, movimiento del aire, iluminación natural y nivel sonoro, los que determinarían el comportamiento ambiental de cada una de las viviendas analizadas. Además, se introdujeron una serie de datos en el programa ARCHISUN, este ayudaría a evaluar el comportamiento arquitectónico de las viviendas e incluso permitiría visualizar si las mismas se encuentran dentro de la zona de confort o no a lo largo del año.

El Prat de Llobregat comença el segle XX sent una modesta comunitat agrícola. La seva situació privilegiada al costat de Barcelona i les característiques del seu medi físic, que fins a finals del segle XIX l'havien mantingut en un relatiu aïllament, són els principals atractius per als canvis que es produiran al llarg del segle. L'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació, juntament amb la transformació de l'agricultura, provocaran en pocs anys el canvi de la seva estructura econòmica i humana.Aquesta tesi analitza com aquestes transformacions van repercutir en la sociabilitat pratenca i com es materialitzà en el seu teixit associatiu cultural. El marc cronològic escollit, de 1910 a 1960, es prou ampli com per poder estudiar l'evolució d'aquesta xarxa associativa en diferents conjuntures polítiques i a través dels diferents grups humans que les protagonitzaren. En total s'han estudiat vint-i-tres associacions de caire ben divers i quatre-cents cinquanta personatges que van formar les juntes directives d'aquestes societats.Tot plegat ens ha permés conéixer els mecanismes de la sociabilitat pratenca des dels inicis de les societats organitzades, amb les primeres mostres d'associacionisme cultural, fins el 1960, quan la societat pratenca es prepara per iniciar les grans transformacions que la convertiran en la ciutat que és avui.El treball dona resposta en el cas del Prat a qüestions bàsiques a l'hora d'afrontar l'estudi de les societats: quines etapes es van donar a l'associacionisme pratenc? quines activitats organitzaven les associacions? quina va ser la relació entre les associons i la societat pratenca? quina connexió hi va haver entre les entitats estudiades i la immigració? com es van reflectir a l'associacionisme els conflictes de classe? quina va ser la participació de les dones? es detecta la presència d'èlites culturals i de vincles familiars? quina va ser la relació entre entitats i política' i finalment, per què va davallar l'associacionisme cultural pratenc?Tot i tractar un àmbit local, he intentat emmarcar la sociabilitat pratenca amb les dinàmiques generals que funcionaven en els diferents períodes estudiats per al conjunt de Catalunya. L'objectiu darrer és que el cas del Prat es pugui comparar amb el d'altres comunitats amb dinàmiques similars, les d'una ciutat industrial formada eb menys d'un segle a partir d'una modesta comunitat agrícola o que serveixi de contrapunt per a altres dinàmiques diferents. / El Prat de Llobregat begins the 20th century as a modest agricultural community. Its privileged situation next to Barcelona and the characteristics of its physical setting, which until the end of the 19th century had kept el Prat de Llobregat in a relative isolation, are the main appeals for the changes that are going to take place along the century. The arrival of industry and the installation of the aviation, together with the transformation of agriculture, are going to cause, in a few years, the change in its economic and human structure.This thesis analyzes how these transformations had repercussions on the pratenc sociability and how it is going to be materialized on its associative cultural life. The chosen chronological framework, from 1910 to 1960, is wide enough to study the evolution of this associative net in various political situations and through the different human groups that played the lead in them. The study includes the analysis of twenty-three different associations and four hundred and thirty-five people who formed the board of management of these societies.All these things have allowed us to know the mechanisms of the pratenc sociability from the beginning of the organized societies, with the first examples of cultural associationism, until 1960, when the pratenc society prepares itself to begin the great transformations that are going to turn it into the city which is today.Despite the local sphere, this thesis tries to frame the pratenc sociability within the general dynamics functioning at the studied times in Catalonia. The final aim is to compare what happened in El Prat with other communities with similar dynamics, those of an industrial town formed in less than one century from one modest agricultural community or maybe it will just be useful as a contrast to other different dynamics.

El liberalisme polític tenia entre les seves premisses l’expansió de l’educació al conjunt de tota la població. La construcció d’un sistema educatiu universal, amb l’ensenyament primari com a base, havia de servir per transformar,a través del coneixement, als súbdits de l’Antic Règim en ciutadans lliures. Aquesta idea fou recollida pel liberals espanyols a la Constitució de 1812, però no es va poder endegar la seva execució fins el 1834. Aleshores, però, les tesis del liberalisme moderat s’havien imposat, instrumentalitzant el sistema educatiu primari públic dissenyat pels nous governs liberals. L’Estat va ser l’encarregat de dissenyar el sistema, legislant i reglamentant tots els seus aspectes, des del nombre d’escoles, fins als salaris dels mestres, la seva formació o l’edat dels alumnes ..., a l’hora d’executar aquest conjunt legislatiu, però, va traslladar la seva responsabilitat a les administracions locals, que hagueren de fer-hi front amb els seus propis recursos. La inhibició de l’Estat en l’execució pràctica del sistema educatiu de l’ensenyament primari va desembocar en el seu fracàs. La manca de recursos propis de molts ajuntaments, així com certa desídia per part d’algunes autoritats municipals, van esdevenir un greu escull pel desenvolupament de la xarxa escolar i per la pròpia supervivència econòmica de molts docents. El mal estat dels centres escolars, molts d’ells sense les mínimes condicions higièniques i poc aptes per la docència; el retard crònic en el pagament dels sous, que condemnava molts mestres a la misèria; el control ideològic sobre els docents exercit des dels ajuntaments i les parròquies; l’excessiva burocratització del sistema educatiu, centralitzat i molt jerarquitzat; la manca d’inversions estatals, ni en edificis escolars ni en Escoles Normals per la formació dels docents; ... van ser alguns dels problemes que van assolar l’ensenyament primari al llarg de gairebé un segle. Les diverses reformes legislatives impulsades durant aquest període, amb noves lleis d’instrucció pública i un llarg nombre de reials decrets i altres mesures, van ser incapaces de solucionar els problemes crònics de l’ensenyament primari. Uns problemes que tenien el seu origen en la pròpia concepció del sistema educatiu primari, que deixava en mans dels ajuntaments la execució de les mesures legislatives, obligant-los a assumir, dels seus propis fons, el cost del seu finançament, des de la construcció dels edificis escolars, fins al sou dels mestres. Aquests mals, que eren comuns al conjunt de les poblacions de l’estat, eren encara més greus al món rural. Els petits municipis, desproveïts de part dels seus béns amb la desamortització de 1855, eren incapaços de fer front al conjunt de les despeses que suposava sustentar i impulsar l’ensenyament primari. Unes despeses que, en poblacions de menys de 2.000 habitants, podien arribar a suposar el 40% del pressupost municipal. El present treball aborda la realitat escolar d’una zona rural del sud de Catalunya, el partit judicial de Gandesa, format, actualment, per la comarca de la Terra Alta i part de la Ribera d’Ebre. A partir de l’anàlisi de la legislació emesa pels diferents governs liberals al llarg del període estudiat, es comprova quina fou la seva aplicació pràctica en els divuit municipis del partit judicial, cap d’ells amb més de 4.000 habitants, detallant els problemes existents i els conflictes derivats de l’obligació de complir amb unes mesures imposades des del govern sense comptar amb els recursos econòmics necessaris per fer-ho. L’anàlisi pràctica s’estructura a través de tres eixos fonamentals: els centres escolars, el professorat i els alumnes, les tres peces bàsiques per fer possible l’ensenyament. / This thesis investigates the development of the education system in Spain between 1834 and 1931. The advancement of the power of the liberal sectors in 1834 signified the end of the old regime and opened the way for the construction of a political liberal system based on a parliamentary monarchy. Proponents of the theoretical concept of the European political liberalism, Spanish governments drove forward the expansion of a universal education system. The objective of these measures, on a theoretical level, was to provide the whole population with the basic knowledge needed to succeed in transforming the subjects of the old regime into free citizen. The state was the responsible conceptionalizer for a whole century - of an education system which was based on primary education, the only education system which was obligatory and universal. The problem of the Spanish project was the inhibition of the state to execute primary education practically, as it was left to municipal authorities, which had to take care of the financing (construction of schools, dotations of materials, payment of teachers...) with its own resources. The shortage of economic resources of many Spanish municipal authorities, the majority in the agricultural sector, resulted in the failure of the primary education system. Evidence of this development is the slowly growth of the illiteracy rate during this period as well the chronic problems which affected the primary education system. (a lack of school centers, the very bad conditions of the exiting schools, delayed payments of salaries...) From school legislation passed during the whole period, this thesis analyses the problems and conflicts which brought along the practical application in the rural areas in the south of Catalonia, in the district of Gandesa. A territory with small population density, an economy exclusively based on the agrarian sector and isolated from the big urban and industrial centers.

Esta tesis doctoral, titulada “El príncipe de Viana en la Corona de Aragón (1457-1461”, aborda los últimos años de la vida del príncipe de Viana, aquéllos que se corresponden con su exilio del reino de Navarra. Durante estos años, el príncipe pasó por el reino de Nápoles, donde se encontró con su tío el rey Alfonso el Magnánimo, a quien pidió ayuda para arreglar las desavenencias con su padre, el rey de Navarra. Más tarde, pasó por la isla de Sicilia, donde estuvo un año, y logró obtener el apoyo de las instituciones de la isla. Luego, por la isla de Mallorca, donde estableció, finalmente, una concordia con su padre, Juan II, para solucionar sus enfrentamientos. Y, posteriormente, por Barcelona. En Barcelona, el príncipe fue encarcelado por su padre como consecuencia de la mala relación entre ellos. La detención del primogénito de la Corona de Aragón llevó a las instituciones catalanas, la Diputación del General y el Consejo de Ciento de Barcelona, a levantarse contra el rey, Juan II, con el fin de obtener la liberación del príncipe. La detención fue la excusa perfecta para alzarse contra el monarca. Después de convocar al ejército, el monarca claudicó y consintió la libertad del príncipe. Esto dio paso a la firma de las Capitulaciones de Villafranca del Penedés, en las que se prohibía la entrada del rey en el Principado de Cataluña y se establecía un nuevo orden jurídico y político en Cataluña. Finalmente, el príncipe obtenía su ansiado título de primogénito de los reinos de la Corona de Aragón y su lugartenencia, aunque poco tiempo pudo disfrutarlos puesto que murió inesperadamente al cabo de dos meses. En todo este panorama, no podemos olvidar el mito del príncipe de Viana y su santidad. Además de estos aspectos políticos, una biografía sobre el príncipe de Viana no está completa sin un estudio más detallado sobre sus finanzas personales, la organización de su Hostal, su vida más familiar, sus hijos y sus madres, así como los aspectos culturales y literarios. / THE PRINCE OF VIANA IN THE CROWN OF ARAGON (1457-1461) This doctoral, qualified thesis, entitled "The prince of Viana in the Crown of Aragon (1457-1461)", approaches last years of the prince of Viana life, those that correspond with his exile of the kingdom of Navarre. During these years, the prince passed for the kingdom of Naples, where he met his uncle the king Alfonso the Magnanimous, whom he asked for help to arrange the disagreements with his father, the king of Navarre. Later, he passed for the island of Sicily, where he spent one year, and managed to obtain the support of the island institutions. Then, for the island of Majorca, where he finally established a concord with his father, John II, to solve their clashes. And, finally, for Barcelona. In Barcelona, the prince was imprisoned by his father as a consequence of their bad relationship. The detention of the first-born one of the Crown of Aragon led to the Catalan institutions, the General and the municipal Council of Barcelona, to rose up against the king, John II, in order to obtain the liberation of the prince. The detention was the perfect excuse to rise up against the monarch. After summoning the army, the monarch gave in and he consented the freedom of the prince. This gave step to the signature of the Capitulations of Villafranca del Penedés, in which the entry of the king in the Principality of Catalonia was prohibited and a new juridical and political order in Catalonia were established. In all this panorama, we cannot forget the myth of the prince of Viana and his holiness. Besides these political aspects, the prince of Viana biography is not complete without a more detailed study on his personal finances, the organization of his Hostel, his family life, his children and his mothers, as well as the other cultural aspects.

Este trabajo se enmarca dentro de las investigaciones para la salvaguarda y puesta en valor del patrimonio arquitectónico. Su objetivo es el estudio arquitectónico-constructivo del tipo denominado iglesias salón, columnarias o "hallenkirchen", a través de los casos construidos durante el siglo XVIII en el Reino de Valencia. Se han catalogado diecisiete templos formando un conjunto acotado geográfica y cronológicamente, su mayoría en la provincia de Castellón, y segunda mitad de la citada centuria. Entre estos templos se han se encuentran tanto ermitas, como iglesias parroquiales e incluso una arciprestal. Estas habían sido estudiadas desde la disciplina de la Historia, pero no desde el ámbito arquitectónico, siendo ésta la principal aportación de la investigación, que contempla el levantamiento de planos y su análisis gráfico y metrológico, la descripción y el análisis de su sistema constructivo, así como la evaluación de su patología, analizando de manera conjunta aquella que podría devenir del tipo. De forma paralela se ha establecido la comparación entre la obra ejecutada y los tratados arquitectónicos de mayor influencia en la época, tanto en el campo gráfico como en el constructivo. Aunque en conjunto se trata de un estudio de casos realizado a través de una investigación cualitativa, dada la disparidad de temas tratados ha sido necesaria la aplicación de una metodología específica para cada uno de los apartados desarrollados: de representación y análisis gráfico, de inspección, de análisis constructivo, estructural y patológico de edificios históricos. La tesis se descompone en cuatro grandes bloques: Introducción, Catálogo, Comparación y conclusiones, y Anexos. Del primero es de destacar la definición del tipo a través de los planos originales vinculados con los templos objeto de estudio y sus predecesores dentro de la Comunidad Valenciana. En el segundo se analizan de manera pormenorizada las características constructivas de cada uno de los edificios, descubriendo un interesante repertorio de soluciones constructivas entre las que destacan las bóvedas tabicadas .Se aportan sus planos de planta y secciones realizados con exhaustiva minuciosidad y se analiza su geometría y su distribución además de recopilar sus datos históricos relativos a su cronología, autoría y construcción, debiéndose subrayar la aportación de los datos relacionados con intervenciones relativamente recientes, cuyas autorías permanecían hasta la fecha en el anonimato. En el tercero se establece la relación entre los tres hitos más importantes: el gráfico, el constructivo y el patológico, aportándose de manera puntual, mediante estática gráfica, el análisis estructural de uno de los templos, para concluir con aquellos factores comunes al tipo estudiado y aquellos que puedan ser particulares de cada uno de los casos. Por último se presenta un dossier de terminología específica y unas fichas resumen de cada uno de los templos.

En aquesta tesi s'analitza l'evolució sòciopolítica de Cervera a la Guerra de Successió i en el decurs del segle XVIII. A les seccions I i II s'explica la seva opció felipista pel mite realista autòcton, conformat en el procés de consolidació com a comunitat urbana de jurisdicció reial i la contestación gremial al nou poder absolutista borbònic local pels trets propis d'una cultura política plebea pre-industrial. A les seccions III i IV s'analitza la composició i evolució sòcio-econòmica de la població i de la comarca circumdant de la Segarra en el procés d'arrencada de la industrialització capitalista de Catalunya, tot i fent un especial èmfasi a l'importància del sistema creditici-usuari de l'Antic Règim (Censals) en la detracció de rendes als petits camperols i artesans emfiteutes endeutats estructuralment, la qual cosa determinaria una orientació rendista i parasitària dels grupos socials patricis i burgesos amb capacitat d'estalvi i inversió, cosa que aïllaria econòmicament aquesta zona del Principat de les noves activitats comercials i Industrials que es desenvolupaven en el litoral i algunes ciutats de l'interior, fent-la bascular cap a l'anomenada "Catalunya pobre rural".

La present tesi doctoral –titulada “Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)”– reflexiona sobre el problema d’aquells territoris rurals i de muntanya que sovint són considerats com marginals. Per tal d’abordar aquest objectiu, la recerca s’estructura en tres idees fonamentals: les conseqüències del que la literatura científica anomena “canvi rural” (expressió traduïda de l’anglès “rural change”); els canvis que han afectat el paisatge (entès en una concepció àmplia i transversal); i la intervenció en el territori a través de determinades polítiques públiques. La recerca es concentra en un àmbit territorial ben definit, al Prepirineu central (vessant sud de la serralada, entre Catalunya i Aragó i en plena regió històrica de la Ribagorça). La Terreta es correspon a la secció mitjana de la vall de la Noguera Ribagorçana, i reuneix els trets socioeconòmics que la identifiquen amb un indret perifèric; uns trets que queden reforçats per un factor clau per a comprendre la recerca: una determinada organització politicoadministrativa que fa que l’àmbit seleccionat quedi dividit entre dues comunitats autònomes, tot i representar un territori homogeni geogràficament i socialment parlant. Al mateix temps, la recerca compta amb un cas d’estudi secundari localitzat als Alps austríacs. Aquest sector, igualment seleccionat per nosaltres, se situa dins dels anomenats Gurktaler Alpen; encara que nosaltres l’anomenem convencionalment “muntanyes de Metnitz” (Metnitzer Berge, en alemany). Aquest territori comparteix trets fonamentals amb la Terreta, perquè esdevé una perifèria dins de l’espai alpí. Tanmateix, manté una diferència clau que fa que tots dos casos no puguin ser comparats en les mateixes condicions de partida, ja que les muntanyes de Metnitz no són un territori homogeni des del punt de vista geogràfic i, per tant, no pateixen amb tanta intensitat les dinàmiques negatives de la divisió politicoadministativa. Tot això malgrat formar part del sector limítrof entre dos estats federats, Estíria i Caríntia. La recerca s’estructura en quatre parts que combinen els aspectes formals amb els resultats de la recerca: - La primera part presenta la recerca com una investigació transversal (des del punt de vista temàtic), però que fixa el seu objectiu en el territori seleccionat. Al mateix temps, també es presenta el marc teòric i dels precedents de la investigació seguint la referència dels tres pilars de la recerca. - La segona part ofereix una descripció a fons de l’àmbit d’estudi, combinant les bases geohistòriques que conformen el territori amb una anàlisi diacrònica i sincrònica del paisatge. Aquesta anàlisi combina informació quantitativa i qualitativa relativa al canvi de cobertes i usos del sòl de la Terreta; però, a més, també desenvolupa una interpretació que parteix de la concepció del paisatge com quelcom subjectiu i complex. - La tercera part afronta de ple les polítiques territorials, posant èmfasi en el planejament territorial a diferents escales, com també en determinades polítiques de caràcter sectorial amb una significació important en un territori com el que estudiem, i que tenen a veure amb aspectes com les activitats agràries i forestals, les infraestructures i el patrimoni. En aquesta anàlisi introduïm el cas d’estudi secundari, especialment en tot allò relatiu al disseny i l’aplicació pràctica dels instruments d’ordenació del territori, des de l’àmbit estatal fins al municipal. - La quarta part reflexiona sobre els resultats obtinguts en les dues anteriors, posant de manifest les mancances existents en molts àmbits relatius a la gestió del territori (en un sentit ampli) i, al mateix temps, justificant els factors que fan que l’àmbit d’estudi pugui ser considerat com un territori marginal. En aquest punt, la crítica es combina amb la proposta per buscar els canvis més adients en un cas d’estudi representatiu de molts altres indrets en el context europeu. / This research project aims to examine the problems faced by rural mountain areas that are often classed as marginal. It takes as its main case study an area occupying the southern slopes of the Pyrenees (i.e. a sector associated more closely with a Mediterranean than an Alpine environment). La Terreta lies in the mid-section of the Noguera Ribagorçana river valley, in the historical region of Ribagorça. The area has been shaped by its demographic decline, the testimonial presence of tertiary-sector activities, its complex political-administrative organization and, therefore, by its marginal character. In addition, the project examines a secondary case study area, lying in the Austrian Alps. The area has several features in common with la Terreta, but also certain key differences, namely, the fact that geographically it does not form a homogeneous region. This research project has a four-part structure determined by its three central pillars, the main issues addressed herein: - The first part presents the project as a cross-sectional piece of research, and introduces the main case study selected for analysis. At the same time, it also provides a justification for the theoretical framework adopted and outlines the antecedents to the present project. - The second part undertakes an exhaustive description of the main case study area, including its historical and geographical features. This is combined with a thorough analysis of its landscape and evolution. It offers an open interpretation of the concept of landscape, which is seen as an eminently subjective term. - The third part tackles territorial policies, with a special emphasis on spatial planning at different scales, as well as certain partial policies that are of considerable significance to the case study area. In this appraisal, the secondary case study is introduced as a point of direct comparison. - Finally, the fourth part reflects on the results presented in Parts I to III, highlighting the shortcomings in many areas related to territorial management (understood in its broadest sense). At this juncture, a critical assessment of these policies is combined with proposals.

Aquest treball és una mena de guia topogràfica, de visió de sistema de l'imaginari medieval del més enllà, el món dels morts i l'àmbit sobrenatural. Parafrasejant Bourdieu, l'existència de l'imaginari no és imaginària, i un qualsevol intent d'explicació global de les societats medievals ha d'integrar les subjectivitats, sense les quals són inintel·ligibles els comportaments dels agents històrics. El mètode d'investigació ha estat l'aplec, organització i confrontament de materials procedents de diferents époques (entre el s. XII i el XVI), llocs (Europa ocidental, i en la mesura del possible, dels països catalans) i canals comunicatius. Precisament el possible interés d'aquest treball rau en la seua "interdisciplinareïtat": iconografia, textos i interpretacions històriques, des d'una perspectiva antropològica o cultural. I la principal dificultat hi ha estat, precisament, l'articulació d'aquests diferents llenguatges i visions, l'establiment d'una cruïlla metodològica.En primer lloc en destaquem l'antropomorfització i l'anacronisme, consubstancials al pensament de l'Edat Mitjana; les societats dels esperits es conceben ahistòricament d'acord amb els models terrenals.Conseqüència d'aquest fet -i entrem dins el joc medieval de miralls- hi trobem diverses simetries: entre terra i cel (duplicat sublimat de la societat feudal); infern i purgatori (reflexos dels sistemes punitius terrenals); cel i infern (el segon, negatiu del primer). I encara una simetria doble, delimitada als quatre espais inferiors, qualitativa (pena de dany o de sentit) i quantitativa temporal (eterna o transitòria). Una nítida conceptualització com a espais físics "reals", en una geografia jeraquizada; són "transparents" -amb intercomunicació visual i acústica- i tendeixen a l'especialització funcional: gaudi social i contemplació divina, espera, turments purificadors, inòpia perpètua i punició eterna. Espais oberts; Crist els recorre -encarnació i catàbasi-, un per un, tots; àngels i dimonis coneixen limitacions per a desplaçar-se: uns no baixen als espais inferiors, i els altres no pugen al cel. Les ànimes, immaterials, són força viatgeres: en morir, pugen de la terra a les portes del cel, on se celebra el judici particular. Si no hi són acceptades baixen provisionalment al purgatori o als llimbs dels patriarques, o definitivament als llimbs dels infants o a l'infern. La mort humana, doncs, suposa l'inici d'un desplaçament espacial, un viatge a l'altre món.Tanmateix, la frontera medieval entre el món dels vius i el dels morts, o els àmbits real i sobrenatural és elàstica, i tots dos es comuniquen mitjançant epifanies, aparicions reals o virtuals, o bé el viatge al món dels morts; aquest pot ser també únicament espiritual o real, físic. L'Edat Mitjana arribarà a la banalització literària del viatge meravellós; els models indefugibles en seran l'Eneida, el Purgatori de Sant Patrici i la Divina Commedia. L'inici del viatge sol ésser induït per un habitant del més enllà, alhora guia, protector i informador. S'hi entra travessant una "terra de ningú" liminar, fora dels marges del món ordinari. En contrast amb l'eix vertical jeràrquic dels espais, el viatge es concep com un recorregut espacial horitzontal; hi sol aparéixer la figura del porter, qui controla els accessos -el llindar entre dos móns-. Una volta al més enllà, el viatger visita els compartiments de cada espai, amb descripcions topogràfiques i funcionals. El viatge culmina amb l'experiència mística, la prova purificadora o el terror pànic. El transcurs del temps sobrenatural té una característica elasticitat: és màgic, simultani, lent o accelerat. El viager hi rep sovint unes marques físiques, senyal o condició del viatge fet o del contacte hagut amb allò sobrenatural, o encara el preu de la supervivència a aquesta experiència privilegiada, i en ve a demostrar a posteriori la veracitat. El posterior relat serà sempre en primera persona; el fet mateix de la narració respon a les ordres expresses del guia. / This work is something like a topographical guide, a vision over the Middle Age imaginary about the afterlife, the dead's land and supernatural bound. His existence isn't imaginary, and any attempt of global explanation about Middle Age societies must include subjectivities, or then the historical agent's behaviour becomes incomprehensible. The method has been to get together, organize and compare materials from different times (between XIIth and XVIth centuries), places (Occidental Europe and above all, Catalonia), and communication channels. Precisely, the sens of my investigation lays in his "interdisciplinarity", treating iconograph, texts and historical interpretations from an antropological or cultural perspective. And the main difficulty has been these different languages and visions articulation, the stablishment of a methodological crossing. In first place we emphasize antropomorfization and anacronism, consubstantials in Middle Age's thinking; the afterlife societies are ahistorically conceived according the earth models. We meet here, then, different simetries, in a mirror's game: heaven, sublimed version of feudal society; hell and purgatory, reflections of punishment systems on earth; hell like a negative of heaven, and still a double simetry, in the four lower spaces, qualitative (two different penalties) and quantitative (different terms: transitory or eternal).With a clear concept like physical, real spaces, in a jerarquized geography; they are transparent, with visual and acoustic communication; and they tend to functionnel specialization: social pleasure and contemplation of God, waiting, purifying torments, perpetual vacant and eternal punishment.Open places; Crist run over all of them one by one; angels and devils have some limits for their moving. The souls, immaterial, are very travellers: when die, they go up from earth to heaven's doors, where they are judged. If they cannot enter, they fall temporary or for ever in one of the four hell's floors.But Middle Age's border between alives and deads worlds, or between real and supernatural is elastic, and both are in communication by real or virtual appearances, or by the travel to the deads' land, real or only spiritual. Middle Ages arribes to the literary banalisation of wonder travel; the unavoidable models are the Aeneis, the Saint Patrick's purgatory and the Divina Commedia.

Los movimientos reformadores religiosos contra la Iglesia de Roma que se produjeron en la Europa del Quinientos y las voces discordantes dentro de dicha Iglesia propiciaron la Celebración del Concilio de Trento a mediados de la centuria. Tras la celebración del mismo y hasta el siglo XVIII se abrió una etapa en la Iglesia Católica y su entorno conocida como Contrarreforma. Dicho movimiento fue más allá de la religión y afectó a la sociedad, las costumbres y la cultura. Este espíritu reformador se hizo patente en numerosos y diversos programas artísticos que afectaron a los diversos templos que componían el patrimonio eclesiástico y a sus distintas comunidades repartidas por el orbe. Para esta labor el Vaticano se apoyó en los obispos otorgándoles los poderes necesarios para aplicar dichos cambios mediante los sínodos diocesanos y las visitas pastorales principalmente. Los objetivos fundamentales de esta investigación son los de estudiar las manifestaciones artísticas del siglo XVII desde un punto de vista más transversal, no analizando las obras de arte como si de un ente individual se tratara sino como la manifestación de un contexto histórico, social y religioso que respondía a unas nuevas necesidades litúrgicas y devocionales. Por tanto, este trabajo pretende suplir esa carencia articulando las distintas manifestaciones artísticas en su conjunto surgidas en Murcia por las necesidades de la época de forma integradora y no como una monografía de una disciplina concreta como se había realizado hasta el momento. Todo ello intentando alcanzar una visión profunda del arte regional barroco desde un prisma más trasversal que unifica historia, sociedad, cultura, mentalidades y religión. En cuanto a la metodología empleada, se puede cifrar en tres grandes fases. La primera de ellas se dedicó a establecer el estado de la cuestión y a la recopilación de la bibliografía necesaria para comenzar dicho trabajo. Posteriormente fue acotando el campo de acción a la centraba en la diócesis de Cartagena durante el siglo XVI y XVII. Tras dicha recopilación se fijó exactamente el área geográfica de estudio y el tiempo que abarcaría dicha investigación acotándola principalmente en la ciudad de Murcia como referente de dicha diócesis entre 1583, con la llegada del primer obispo claramente contrarreformista a la diócesis como Manrique de Lara, y 1705 con la toma de posesión del obispo Belluga, cuyo episcopado puede ser considerado un periodo de nueva contrarreforma. La segunda fase metodológica se empleó en la búsqueda documental por diferentes archivos locales, nacionales e internacionales ya fuese desplazándome hasta ellos o mediante el acceso a los fondos digitalizados. Tras la labor bibliográfica y archivística, llega la tercera fase que comprendió la reflexión sobre los datos obtenidos para, mediante un análisis profundo de los mismos y una sistematización de dicho proceso, dar lugar a la organización final del trabajo investigador y las oportunas conclusiones que muestran como Murcia fue un claro ejemplo de cómo se aplicaron las directrices trentinas adaptándose a las concretas circunstancias de la ciudad en la catedral, iglesias, conventos y ermitas, así como en las fiestas religiosas como la Semana Santa, la procesión del Corpus Christi ó las canonizaciones. Así, la Semana de Pasión estará protagonizada por las cofradías penitenciales que se vieron fomentadas y reguladas tras el Concilio de Trento quedando bajo la autoridad del obispo. Por otro lado, la fiesta del Corpus y su procesión aglutinó a los principales estamentos de la ciudad que pujaban ese día por tener mayor relevancia y notoriedad. Todo ello, evidentemente, ha sido contemplado desde una necesaria amplitud de miras, interrelacionando unos aspectos y otros gracias a una perspectiva interdisciplinar que ha permitido estudiar el fenómeno en toda su riqueza.A / Both the religious reforming movements against the Church of Rome arisen in the sixteenth century Europe and the dissenting voices of the above mentioned church led to the Council of Trent in the middle of this century. After the celebration of this council and till the middle of the eighteenth century the result was a new stage in the Catholic Church and its environment, widely known as Counter-Reformation. This movement went beyond the theme of religion and affected the society, traditions and culture. This reforming spirit was highlighted by many and different artistic projects taken place in the different churches from the ecclesiastic heritage and the religious communities around the world. In order to accomplish this task, the Vatican was supported by the bishops. In fact, they were given the necessary powers to apply the required changes mainly by means of the diocesan Synods and the pastoral visits. The main target of this research is to study the seventeenth century artistic works from a more cross-curricular point of view. It consists of analysing the works of art not as isolated items but taking into account their historic, social and religious context meeting new liturgical and devotional needs. Therefore, this study is intended to fill this gap considering the different artistic manifestations of Murcia because of the needs of that time as a whole and in a more inclusive way and not as a particular discipline monograph as it has been previously done. All that tries to provide a deep insight into the Baroque art of the Region of Murcia from a more cross-curricular point of view interconnecting history, society, culture, mindsets and religion. According to the applied methodology, it can be divided into three main stages. The first of them consisted of establishing the starting point and collecting all the required bibliography to deal with this thesis. Later on, the search was refined and it was basically focused on the Diocese of Cartagena during the sixteenth and seventeenth century. Once all this literature was gathered, it was possible to set the geographical area of the study and the time needed to be devoted. It was delimited to the city of Murcia as a reference of this Diocese. According to the timeframe, it began in 1583 when the first Counter-Reformist bishop arrived at the Diocese, well known as Manrique de Lara and it finishes in 1705 when the bishop Belluga took position of the Diocese, being his Episcopacy a period of new Counter-Reformation. The second stage was based on searching many documents in different local, national and international files either visiting the places where they are set or finding them on the digital and Internet files. Finally, the third stage of the methodology lied in a reflection about the obtained data in order to clearly organise the research through a deep analysis and a systemized process. The conclusions arisen shed light on the fact that Murcia was a very good example to learn how the guidelines of the Council of Trent were applied, adapting to the particular characteristics of the city in the cathedral, the churches, the convents, the hermitages and the religious celebrations as the Holly Week, the Corpus Christi procession and the Canonizations, as well. Thus, the penitential brotherhoods have the leading role in the Passion Week. They were encouraged and regulated in the Council of Trent under the bishop’s authority. On the other hand, the celebration of the Corpus Christi and its procession gathered the main high-ranking members of the city struggling to become more and more relevant and be noticed. Obviously, all of this has been seen from a necessary, broad and cross-curricular point of view, interrelating some aspects with others and providing a study of the issue in its full richness.

La presente tesis doctoral abordó algunos aspectos sobre la escultura clásica y su relación con la colección de vaciados greco-romanos del Museo Nacional de las Culturas, México. Los orígenes de la arqueología clásica, la historia del arte antiguo, la conformación de las primeras colecciones de escultura greco-romana, así como las grandes gipsotecas europeas, temas vinculados con la conformación de este museo. Tomando como base la documentación inédita extraída del archivo histórico del Museo Nacional de las Culturas, se hace el desarrollo histórico de la colección. Se destaca la participación de la Academia de San Fernando de Madrid, para la futura fundación de su homóloga en México, la Academia de San Carlos, siendo ésta el principal precedente de las colecciones que hacia 1965 pasan a formar parte del Museo Nacional de las Culturas, perteneciente al Instituto Nacional de Antropología e Historia de México. Dicha propuesta cambia de contexto museográfico hacia una propuesta más enfocada en la historia, arqueología y conocimiento de las civilizaciones del Mediterráneo antiguo. Parte de los materiales presentados son calcos de algunas de las expresiones plásticas más conocidas de las civilizaciones del mediterráneo como son los griegos, romanos, etruscos e íberos, materiales que han permitido al público mexicano acercarse a la arqueología clásica y el arte de estas culturas. Este trabajo es una aportación importante al desarrollo del conocimiento del mundo clásico en México, desde la perspectiva de la arqueología, historia e historia del arte. / This thesis aboard some aspects of classical sculpture and its relation to the plaster casts collection of greco- roman of the Museo Nacional de las Culturas, Mexico. The origins of classical archeology, the history of ancient art, the creation of the first collections of Greco- Roman sculpture, as well as major European plaster casts collection, subject associated with the conformation of this collection Based on the unpublished documents extracted from the archive file of the Museo Nacional de las Culturas, the historical development of the collection is made. Participation of the real Academia de San Fernando in Madrid, for the future foundation of its counterpart in Mexico is highlighted , the Academia de San Carlos, and this is the main precedent collections by 1965 become part of the National Museum of Cultures, belonging to the Instituto Nacional de Antropología e Historia. This proposal of museum context switch to a more focused proposal in history, archaeology and knowledge of the civilizations of the ancient Mediterranean. Some of the materials presented are plastercast of some of the best known of the Mediterranean civilizations such as greek, roman , etruscan and iberian, materials that have allowed the mexican public to approach classical archaeology and art artistic expressions of these cultures . This work is important to the development of knowledge of the classical world in Mexico, from the standpoint of archaeology, history and art history perspective.