No description available.

The aim of this dissertation is to examine and helpfully elucidate Kant’s proleptic philosophy of history by pursuing lines of thought across both his critical and historical body of work. A key motivation for this goal stems from noticing certain repetitive explications of Kant’s philosophy across, among other subjects, history, biology, religion, teleology, culture, and education, which, as precise and careful in their detail, all seem to converge on key Kantian ideas of teleology and morality. Rather than concentrating on any one aspect of Kant’s proleptic philosophy, I set out to (i) investigate seemingly untenable problems with his characterization of reason in history, (ii) to counter what I take as a misreading, if not misattributions, of Kant’s proleptic, and not prophetic, thoughts on historical progress, (iii) to offer an original reflection on Kant’s use of a famous stoic phrase in two of his political essays, and (iv) to an attempt a close exegesis toward tying notions of teleology and hope with that of need. The approach that I take in these chapters is both problem centered and exegetical, and while I attempt to answer concerns in the secondary literature pertaining to Kant’s proleptic philosophy of history, I also stay close to the primary texts by providing references and citations to key claims and passages which reinforce Kant’s forceful portrait of the poietic power of human reason to create a world hospitable to its rational ends. / Philosophy

[EN] It's important to know the political and social life to Giuseppe Terragni. He wanted to express the new artist and political order. He takes part in controversial design and in his public life. His work has been, until recently, a critical for his links with fascism the mussolini. His brother, the fascist mayor of Como, and Margherita Sargatti, Mussolini's lover, they make possible orders of Terragni. He was a high moral, sensitive artist and fascist. He was the most important on Italian modern architecture. The Terragni's life is connected to Como. The study - laboratory from The Terragni brothers in Via Independeza 23, is a place to meet and discuss for the group of artist and intellectual to Como, such as Mariano Radice, Marcello Nizzoli, Manlino Rho and Carlos Badiali. Also Pietro Lingeri, the best friend to Terragni. All of them will be on his professional life. First, the thesis investigates relations between theoretical principles and projects methods, delving in architecture, using the Casa del Fascio and the Danteum. He made architectonic analysis, centered initial objectives, without forgetting any other stimulus. This analysis made with planes and schemes, are graphics documents that help to understand the work to Giuseppe Terragni. The data obtained with the analysis, is sorted in comparative tables that explaining the matters sought. The Casa del Fascio and the Danteum identify with the policy of the fascist revolution, basing its link in abstraction. Research shows a direct relationship between architectural ideas of Terragni and theoretical principles of the Fascist revolution, without them, his work wouldn't exist. The thesis presents the direct relation between political activism and the resulting architecture. The formalist absence between the two buildings increases their representative role. Both projects belong to the world of meaning. These meanings are complex and multiple readings, are very prone to erroneous or contradictory interpretations, endorsing importance of the importance of the work of Terragni. Second, research, using the Novocomum and the Parvulario Sant'Elia, looks for proyectual genesis of the two, start with the first drawing, solutions to problems are compared and try to extract the ideas of both. It's pay close attention to the times when the architect pass from one idea to another and also to understand some of the reasons that cause these changes. This thesis shows that despite their differences, there is a resemblance between the Novocomum and the Parvulario Sant'Elia. Both were built. The Novocomum is the first built in the writings of Gruppo 7. The Parvulario is where Terragni built most elements of his vocabulary with very unique synthesis. Probably the two buildings are the least politically contextualized and the opposite happens in the Casa del Fascio and Danteum, which are a purely architectural analysis. / [ES] Es difícil aproximarse a la figura de Giuseppe Terragni sin tener en cuenta el marco político- social que lo envolvía. En su voluntad de expresar un nuevo orden artístico y político, intervino en las polémicas estéticas y en la vida pública con idéntica pasión. Su obra ha sido, hasta hace bien poco, fuente permanente de incomodidad crítica por sus vínculos, sentidos en profundidad, con el fascismo mussoliniano. Su hermano, el alcalde fascista de Como y Margherita Sarfatti, amante de Mussolini, marcan sus encargos profesionales. Hombre de elevada moral, artista sensible y ardiente fascista, es uno de los protagonistas más importantes de la arquitectura moderna italiana. La vida de Terragni está ligada a Como. El estudio- laboratorio de los hermanos Terragni en Vía Indipendenza 23, es un lugar de encuentro y discusión para el grupo de artistas e intelectuales de Como, entre los que se encuentran Mario Radice, Marcello Nizzoli, Manlio Rho y Carlos Badiali. También estará Pietro Lingeri, querido amigo y colega. Todos quedarán unidos a Terragni de una manera u otra a lo largo de toda su vida profesional. La tesis, en primer lugar, investiga en profundidad las relaciones entre principios teóricos y métodos proyectuales, ahondando en el papel de la arquitectura como representación, utilizando para ello la Casa del Fascio y el Danteum. Realiza análisis arquitectónicos de las mismas, centrados en los objetivos iniciales, pero sin obviar cualquier otro estimulo. Estos análisis, realizados mediante elaboraciones de planos y esquemas, constituyen documentos gráficos que aportan un mayor entendimiento de la obra de Giuseppe Terragni. Los datos obtenidos de dichos análisis, se ordenan en cuadros comparativos, que permiten poner de manifiesto aquellas cuestiones buscadas. La Casa del Fascio y el Danteum, identifican claramente la política de transparencia de la revolución fascista, basando su nexo de unión en la abstracción. La investigación demuestra la relación directa entre los conceptos arquitectónicos usados por Terragni y los principios teóricos que sustentaban su creencia en la revolución fascista y sin los cuales, su obra no existiría. La tesis no elude, en modo alguno, esta cuestión, sino más bien al contrario, plantea de la misma, uno de sus objetivos, poniendo luz e investigando la correlación, que en este caso es directa, entre la militancia política e ideológica y la arquitectura resultante. La inexistencia de formalismo alguno en ambos edificios aumenta su papel representativo, recorriendo ampliamente el trabajo esta cuestión, significándola como un elemento proyectual clave. Ambos proyectos pertenecen al mundo de los significados. Significados complejos y de lecturas múltiples, muy dados a interpretaciones erroneas o contradictorias, que subscriben la importancia de la obra de Terragni. En segundo lugar, la investigación, utilizando el Novocomun y el Parvulario Sant'Elia, busca las génesis proyectuales de ambos, partiendo del primer borrador, comparando soluciones a problemas específicos e intentando extraer las ideas en ellos contenidas. Se trata de poner especial atención en aquellos momentos en que el arquitecto pasa de una idea a otra y de entender y manifestar algunas de las razones que producen estos cambios. Esta tesis manifiesta que a pesar de sus diferencias, la proximidad entre el Novocomun y el Parvulario Sant'Elia, resultaevidente. Ambos son manifiestos construidos. El Novocomun es la primera síntesis construida de los escritos del Gruppo 7. Es en el Parvulario Sant'Elia, donde Terragni construye la mayoría de elementos que, constituyen el vocabulario fundamental del movimiento moderno, enriqueciéndolo con aportaciones personales muy singulares. Son, probablemente ambos, dos de los edificios menos contextualizados a nivel político y, por ello y, en contraposición con la Casa del Fascio y el Danteum, los que permiten un análisis más puramente arquitectónico / [CA] És difícil aproximar-se a la figura de Giuseppe Terragni sense tindre en compte el marc politicosocial que ho embolicava. En la seua voluntat d'expressar un nou orde artístic i polític, va intervindre en les polèmiques estètiques i en la vida pública amb idèntica passió. La seua obra ha sigut, fins fa ben poc, font permanent d'incomoditat crítica pels seus vincles, sentits en profunditat, amb el feixisme mussoliniano. El seu germà, l'alcalde feixista de Como i Margherita Sarfatti, amant de Mussolini, marquen els seus encàrrecs professionals. Home de llevada moral, artista sensible i ardent feixista, és un dels protagonistes més importants de l'arquitectura moderna italiana. La vida de Terragni està lligada a Como. L'estudi-laboratori dels germans Terragni en Via Independenzia 23, és un lloc de trobada i discussió per al grup d'artistes i intel·lectuals de Como, entre els que es troba Mario Radice, Marcello Nizzoli, Manlio Rho i Carlos Badiali. També estarà Pietro Lingeri, benvolgut amic i col·lega. Tots quedaran units a Terragni d'una manera o una altra al llarg de tota la seua vida professional. La tesi, en primer lloc, investiga en primer lloc les relacions entre principis teòrics i mètodes projectuals, aprofundint en el paper de l'arquitectura com a representació, utilitzant per a això la Casa del Fascio i el Danteum. Realitza anàlisis arquitectòniques de les mateixes, centrats en els objectius inicials, però sense obviar qualsevol altre estímul. Estes anàlisis, realitzats per mitjà d'elaboracions de plans i esquemes, constituïxen documents gràfics que aporten un major enteniment de l'obra de Giuseppe Terragni. Les dades obtingudes de dit anàlisi, s'ordenen en quadros comparatius, que permeten posar de manifest aquelles qüestions buscades. Les Casa del Fascio i el Danteum, identifiquen clarament la política de transparència de la revolució feixista, basant el seu nexe d'unió en l'abstracció. La investigació, demostra la relació directa entre conceptes arquitectònics usats per Terragni i els principis teòrics que sustentaven la seua creença en la revolució feixista i sense els quals, la seua obra no existiría. La tesi no eludix, de cap manera, esta qüestió, sinó més aïna al contrari, planteja de la mateixa, un dels seus objectius, posant llum i investigant la correlació, que en aquest cas és directa, entre la militància política i ideològica i l'arquitectura resultant. La inexistència de cap formalisme en ambdós edificis augmenta el seu paper representatiu, recorrent àmpliament el treball esta qüestió, significant-la com un element clau. Ambdós projectes pertanyen al món dels significats. Significats complexos i lectures múltiples, molt donats a interpretacions errònies o contradictòries, que subscriuen la importància de l'obra de Terragni. En segon lloc, la investigació, utilitzant el Novocomun i el Parvulario Sant'Elia, busca les gènesis projectuals d'ambdós, partint el primer esborrany, comparant solucions a problemes específics i intentant extraure les idees en ells contingudes. Es tracta de posar especial atenció en aquells moments en què l'arquitecte passa d'una idea a una altra i d'entendre i manifestar algunes de les raons que produïxen estos canvis. Esta tesi manifesta que a pesar de les seues diferències, la proximitat entre el Novocomun i el Parvulario Sant'Elia, resultaevident. Ambdós són manifestos construïts. El Novocomun és la primera síntesi construïda dels escrits del Gruppo 7. És el Parvulario Sant'Elia, on Terragni construïx la majoria d'elements que, constituïxen el vocabulari fonamental del moviment modern enriquint-ho amb aportacions molt singulars. Són, probablement ambdós, dos dels edificis menys contextualitzats a nivell polític i, per això i, en contraposició a la Casa del Fascio i al Danteum, la qual cosa permeten una anàlisi més purament arquitectònic. / Acosta Llera, FJ. (2015). Las ideas y los instrumentos específicos del proyecto arquitéctónico. Giuseppe Terragni frente a la ortodoxia del Movimiento Moderno [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54119

Most research on teachers' ideas about assessment comes from studies conducted with general education teachers (e.g., primary, secondary, university). In contrast, there are only a few studies focused on teachers of art-related disciplines, specifically those who teach instrumental performance in music conservatories. The features of instrumental music education differ drastically from general education (e.g., one­to­one teaching, marked subjectivity in the judgment of the object of knowledge, etc.). The present Doctoral Dissertation is a descriptive research focused on the ideas on assessment held by instrumental performance teachers from elementary and professional music conservatories. More specifically, we present three studies in which we analyze these teachers' ideas about: 1) The functions and purposes of the assessment; 2) Assessment procedures; and 3) Grading (or rating) procedures. Participants were 18 teachers from three different instrumental specialties: piano, wind-wood and strings. Semi­structured interviews were conducted. Responses were analyzed using content analysis. The findings showed that: 1) Teachers' ideas about the functions and purposes of assessment reflect only partially what is established in the current music curriculum; thus, there is a gap between curriculum requirements and teachers' own interpretations; 2) Ideas pertaining to ongoing and final assessment differ substantially, and both tend to be superficial in the way teachers foster the specific learning outcomes that must be achieved by students; and 3) There is great heterogeneity among conservatory teachers' ideas about what criteria and procedures are used to grade students' performances. We conclude that the ideas of our participating teachers do not refer to the use of systematized and agreed upon assessment and grading procedures. We suggest the need to foster greater awareness among teachers on the importance of using quality assessment and grading procedures, which may provide with optimal levels of validity and reliability. Educational implications, limitations and lines for further research are discussed. / La mayor parte de la investigación sobre las ideas del profesorado acerca de la evaluación proviene de estudios realizados con profesores de educación general (p. ej., primaria, secundaria, universidad). En contraste, existen pocos trabajos realizados con profesores de enseñanzas artísticas, específicamente de interpretación musical en conservatorios, cuyos rasgos difieren marcadamente de las enseñanzas generales (p. ej., carácter individualizado, marcada subjetividad en el juicio del objeto de conocimiento, etc.). La presente Tesis Doctoral es una investigación descriptiva centrada en las ideas sobre la evaluación y la calificación de profesores de instrumento en conservatorios de música de enseñanzas elementales y profesionales. Más concretamente, se presentan tres estudios en los que se analizan las ideas de estos profesores sobre: 1) Las funciones y finalidades de la evaluación; 2) Los procedimientos de evaluación; y 3) Los procedimientos de calificación. Los datos se recogieron mediante una entrevista semi-estucturada a 18 profesores de tres especialidades instrumentales: piano, viento-madera y cuerda. Las entrevistas se analizaron mediante análisis de contenido. Los resultados muestran que: 1) Las ideas de los profesores acerca de las funciones y finalidades de la evaluación reflejan sólo parcialmente lo establecido en el currículo de música vigente, existiendo un lapso entre lo prescrito y su interpretación por parte del profesorado; 2) Las ideas relativas a los contextos de evaluación procesual y final difieren sustancialmente, y ambas tienden a ser superficiales respecto a la forma de evaluar y fomentar los aprendizajes específicos que los alumnos han de lograr; y 3) Existe gran heterogeneidad de ideas acerca de los criterios y procedimientos de calificación entre los profesores de conservatorio. Se concluye que las ideas de los profesores participantes no remiten al uso de procedimientos de evaluación y calificación sistematizados y consensuados. Se sugiere la necesidad de fomentar una mayor conciencia en el profesorado sobre la importancia del uso de procedimientos de evaluación y de calificación que ofrezcan unos niveles óptimos de validez y fiabilidad. Se discuten las implicaciones, limitaciones y futuras líneas de investigación. / La major part de la recerca sobre les idees del professorat al voltant de l'avaluació prové d'estudis realitzats amb professors d'educació general (p. ex., primària, secundària, universitat). En contrast, hi ha pocs treballs realitzats amb professors d'ensenyaments artístics, específicament d'interpretació musical en conservatoris, els trets dels quals difereixen marcadament dels ensenyaments generals (p. ex., caràcter individualitzat, marcada subjectivitat en el juí de l'objecte de coneixement, etc.). La present Tesi Doctoral és una recerca descriptiva centrada en les idees sobre l'avaluació i qualificació dels professors d'instrument en conservatoris de música d'ensenyaments elementals i professionals. Concretament, es presenten tres estudis en els quals s'analitzen les idees d'estos professors sobre: 1) Les funcions i finalitats de l'avaluació; 2) Els procediments d'avaluació; i 3) Els procediments de qualificació. Les dades s'arreplegaren mitjançant una entrevista semiestructurada a 18 professors de tres especialitats instrumentals: piano, vent-fusta i corda. Les entrevistes s'analitzaren mitjançant anàlisis de contingut. Els resultats mostren que: 1) Les idees dels professors sobre les funcions i finalitats de l'avaluació reflectixen només parcialment allò que establix el currículum de música vigent, i existix un lapse entre allò que es prescriu i la interpretació que en fa el professorat; 2) Les idees relatives als contextos d'avaluació processual i final diferixen substancialment, i ambdós tendixen a ser superficials pel que fa a la forma d'avaluar i fomentar els aprenentatges específics que els alumnes han d'assolir; i 3) Hi ha gran heterogeneïtat d'idees sobre els criteris i procediments de qualificació entre els professors de conservatori. Es conclou que les idees dels professors principiants no remeten a l'ús de procediments d'avaluació i qualificació sistematitzats i consensuats. Se suggerix la necessitat de fomentar una major consciència en el professorat pel que fa a la importància de l'ús de procediments d'avaluació i de qualificació que oferisquen uns nivells òptims de validesa i fiabilitat. Es discutixen les implicacions, limitacions i futures línies de recerca. / González Royo, A. (2017). "Ideas de los profesores de instrumento en conservatorio sobre la evaluación y la calificación" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86156

The purpose of this essay is to distinguish different perceptions about reason in lutheran Sweden during the 18th century enlightenment. By analyzing the discourse in the newly established scientific academy in Stockholm, I examine how the scientist valued reason and its relation to faith and science. Further I examine during which sociopolitical and theological contexts these perceptions formed and if the discourse can be explained by Lutheranism and a religious enlightenment. The study found a generally positive attitude towards reason as it was perceived as a gift from God and an important trait inherent only to humans. Reason had its limits however but these were not expressed as negatively as Luther warned during the 16th century. While Luther expressed great skepticism towards reason, especially in the realm of theology, the scientist had a more positive attitude. With previous research, this study finds that this shift in attitude, together with utilism, could be contributed to a religious enlightenment, in which a more orthodox church embrace enlightenment ideals – such as reason – to defend their faith and find a more solid ground during pressed times when criticism against religion grew and Pietism took hold.

Den här uppsatsen handlar om hur den ideala folkhemsmedborgaren skapades och framställdes i sexualupplysningen under folkhemsbyggandets start. Undersökningen fokuserar på två olika sexualupplysningstidskrifter: Populär tidskrift för sexuell upplysning respektive Sexualfrågan, och går igenom vad de har publicerat under åren 1932–1938. Genom artiklar om könslivet, könsdriften, sexualmoral, födelsekontroll, uppfostran, äktenskap och skilsmässa mm. målas det upp en helhetsbild av en ideal medborgare. Undersökningen visar att det var tydligt utskrivet vilka personlighetsdrag och egenskaper den ideala folkhemsinvånaren skulle besitta. Bland dessa var sundhet, rationalitet, förnuft och ansvarsfullhet ständigt återkommande. Genom att hävda dessa drags “naturlighet”, och deras sammankoppling till socialism, legitimerades folkhemmets existens. Parallellt med detta framställs ett borgerligt samhälle, och borgerliga värden, som sjukliga och hycklande samtidigt som “borgerlighet” blir separerad från de eftersträvansvärda personlighetsdragen. Jag menar att forskningen inte har tagit sig an sexualupplysningen som en aktiv aktör i folkhemsbyggandet. Trots forskning kring den svenska sexualupplysningen i sig har sexualupplysningens roll i formandet av folkhemsmedborgaren förbisetts. Genom att analysera sexualupplysningen kommer jag att visa att den skapade och framställde ett ideal för hur folkhemsmedborgaren skulle se ut.

Denna uppsats analyserar efterkrigstidens debatt om jordbrukets framtid som pågick under 1945-1955 i syfte att ta reda på vilka värden som framkommer i diskussionen, och vilka framtidsutsikter som blir möjliga med dessa värden som grund. Det undersöks genom att ställa frågeställningar till tre olika typer av material som erbjuder olika perspektiv på frågan. Genom ett teoretiskt ramverk bestående av begreppen biopolitik, statsindividualism och framtidsvision visar undersökningen på att staten och politiken under tidsperioden värdesatte ekonomiska resultat och nationalekonomiska modeller högre än vad som i efterhand skulle betraktas som rationellt. Lantbrukarna och landsbygdens befolkning samt olika typer av experter ser olika på vilka värden som är viktiga, ändå lämnar det inget utrymme för alternativa framtidsutsikter eftersom rationaliseringen utformad efter politiken betraktas som oundviklig.

Under 2000-talet har digitaliseringen blivit alltmer påtaglig i samhället och befolkningen började i högre utsträckning använda de e-tjänster som erbjöds. E-legitimation blev ett exempel på vad nya teknologiska framsteg kan erbjuda allmänheten. Denna utveckling blev för många revolutionerande, men väckte samtidigt frågor kring vilka samhällsgrupper som blivit inkluderade i utvecklingen av teknologin. Denna uppsats undersöker synen staten haft på e-legitimationens roll i samhället genom att analysera vilka problem som identifieras, vilka samhällsgrupper som ansetts vara exkluderade och hur framtidsvisioner förmedlats i statliga utredningar av 24-timmarsdelegationen, E-delegationen och i Betalningsutredningen. Undersökningen visar att äldre, låginkomsttagare, personer med utländsk bakgrund och personer med funktionshinder har identifierats som exkluderade i statliga utredningar under utvecklingen av e-legitimation i Sverige vilket påverkat deras möjlighet att delta i den digitala utvecklingen. Genom att belysa dessa aspekter av e-legitimationens utveckling bidrar uppsatsen till ytterligare förståelse för hur teknologiska framsteg kan leda till exkludering av samhällsgrupper, och hur statens synsätt på teknologi påverkar detta.

À la croisée de la sociologie des intellectuels et de l'expertise, des travaux sur le Parti socialiste et des études de réception, j'ai exploré dans le cadre de ma thèse les mécanismes par lesquels les discours et les idées politiques circulent à la fois entre espaces nationaux et entre espaces savants et politiques. Elle prend pour objet la traduction dans le milieu socialiste français de la « Troisième voie » britannique entre 1997 et 2008. Contribution à une sociologie des discours politiques et idéologiques, elle combine une archéologie des textes produits par les traducteurs, recourant aux outils élaborés par M. Foucault et, à sa suite, l'analyse de discours, avec une analyse écologique de leurs conditions sociales de production, de circulation et de traduction, recourant aux outils d'analyse des propriétés sociales des acteurs et des espaces dans lesquels ils se socialisent. Cette enquête montre comment les usages du référent néo-travailliste et sa circulation se rapportent à la position occupée par ses traducteurs non seulement dans leur différents champs d'origine (en l'occurrence le champ politique, le champ intellectuel et l'espace de l'expertise d'État) mais aussi dans le réseau hybride qu'ils constituent à la croisée de ces différents champs. Mais, contre la tentation de réduire les discours au statut de reflets ou de supports expressifs, la traduction du néo-travaillisme doit aussi se comprendre comme une entreprise d'enrôlement d'une référence étrangère au service d'un travail de problématisation et de redéfinition idéologique du socialisme contemporain face aux problèmes auxquels il est confronté. À la différence d'une approche strictement transnationale ou comparative, la référence à l'étranger fonctionne ici comme une manière de mieux comprendre les logiques socio-discursives à l'œuvre dans le milieu socialiste français. La description des références à la « Troisième voie » ou à la figure de Tony Blair fonctionnent ainsi comme un révélateur fécond de reconfigurations plus larges, comme la mutation des rapports entre savants et politiques, la désintellectualisation de l'activité politique au sein du Parti socialiste ou encore la recomposition idéologique de la gauche française à l'égard du libéralisme dans les années 1990-2000. / My research stands at the meeting point of sociology of intellectuals and expertise, works on the Socialist party and studies on reception. I investigate the mechanisms through which political discourse and ideas circulate both on a national scale and in intellectual and political spaces. I focus on how the British « Third Way » was translated within the French socialist circle between 1997 and 2008. My thesis works as a contribution to the sociology of political and ideological discourse : referring to M. Foucault's theoretical tools, it is based on an « archeology » of texts produced by the translators. It also relies on discourse analysis through an ecological analysis of their social conditions of production, circulation and translation, taking also into account the social characteristics of the agents and the spaces in which they socialize. This investigation underlines how the New Labour model is used and spread in relationship with the translators' position within the diverse fields they belong to (that is to say, political field, intellectual field, state expertise field) but also within the hybrid network they form at the meeting point of these various fields. However, in order to resist the temptation to reduce discourse to simple reflections or expressive material, the translation of the New Labourism has also to be understood as an attempt to incorporate a foreign reference to help problematizing and redefining the ideology of contemporary socialism, given the problems it has been confronted with. My research is not strictly a transnational or comparative approach : the references to Great Britain work here as a way to better understand the socio-discursive logics at work in the French Socialist circle. Therefore, the references to the « Third Way » or to Tony Blair's figure are made explicit to reveal larger reconfigurations, as the mutation of the relationship between scientists and politicians, the desintellectualization of politics within the Socialist Party or the ideological shifting attitude of the French Left towards liberalism during the 1990's.

<p>The 19th century is often described as a period when sexual differences were strongly accentuated in medical interpretations. While this is not an inaccurate description, it is in need of greater nuance. For one thing, notions of the male are usually forgotten in the process. As the female body by the shift to the 18th hundreds, to a greater extent than before, became associated with reproduction and biological constraints of various kinds, representations of the male body also changed. According to medical texts published in Sweden in the 19th century, men’s blood, bones, breath and digestion bore witness to their "freedom" from a forced sexual body. Physically, the male constituted an abstract, cultivated and highly differentiated individual, focused on his own development and wellbeing. The male body was described as clearly fit for public and political life, which legitimized male claims to a monopoly on power as well as the doctrine of "the separate spheres" in 19th century bourgeois society. </p><p>But there is more to this story. A closer examination of more limited discussions in medical texts and advice literature reveal that representations of the male and female body were remarkably unstable and marked by tensions and contradictions. During the Romantic era of medicine in Sweden during the 1830’s and 40’s, the way sex and individuality in the body were valued were totally different from the description above. Reproduction and physical desires were characteristic, according to a number of medical men, of highly developed creatures, connected to God, society, and culture, whereas sexless species, immature children and "lower" peoples were seen as materialistic and focused only on their own individual development. Discussions regarding female puberty and single men further reveal the unstable polarization between sex and individuality as well as culturally constructed differences, not only between men and women, but also between classes, age groups, single and married persons, cultivated and non-cultivated peoples. Notions about nature/culture, tradition/progress, female/male, sex/individuality were not organized into stable dichotomies—rather they constituted an unstable body of representations. </p>