No description available.

Made available in DSpace on 2015-05-14T12:52:37Z (GMT). No. of bitstreams: 1 arquivototal.pdf: 4566769 bytes, checksum: d9acd3e725af5c1a5cd9a4125639edeb (MD5) Previous issue date: 2014-04-30 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / This paper takes as its object of exegetical analysis, based on the translation from English to Portuguese, the treatise on the fundamental principles for violin, written by Leopold Mozart, first published in 1756. The Portuguese version was based on the English version made by Editha Knocker and edited in 1948 by the Oxford University Press. The translation into Portuguese brings the possibility of a careful and specific study of the treatise, making possible an effective and clear apprehension of the ideas about the music and the violin, proposed and supported by Leopold Mozart. The fundamental categories elaborated in that work are explained in a more substantive and understandable way, which constitutes the core of this project. That treatise is a work of undeniable historical relevance and, along with the treatise for flute by J. J. Quantz and the one for keyboard by C. P. E. Bach, is one of the most significant works of the genre. In his work, L. Mozart deals not only with the technique for the violin and musical styles, but also displays an honest concern with the musical training of instrumentalists. In his didacticism, leads the reader to study the characteristics of violinistic musical practice, as well as the string instruments with bow, from the eighteenth century to the present day. / O presente trabalho toma por objeto de análise exegética, a partir da tradução do inglês para o português, o Tratado sobre os princípios fundamentais para tocar violino escrito por Leopold Mozart, publicado pela primeira vez em 1756. A versão para o português foi feita a partir da tradução para o inglês realizada por Editha Knocker e publicada, em 1948, pela Oxford University Press. A versão para o português abriu a possibilidade de seu mapeamento cuidadoso e específico, fazendo ser mais clara e efetiva a apreensão do ideário musical e violinístico proposto e sustentado por Leopold Mozart e explicitando, em termos mais substantivos e compreensíveis, as categorias fundamentais elaboradas no Tratado e que constituem o núcleo central desse projeto. O referido tratado é obra de relevância histórica incontestável e, configura, ao lado do tratado para flauta escrito por J. J. Quantz, e ao de C. P. E. Bach, para teclado, como uma das mais expressivas obras do gênero. Na sua pena tratadista, L. Mozart discorre não apenas sobre a técnica do violino e estilos musicais, mas, também, apresenta franca preocupação com relação à formação musical dos instrumentistas. Em seu didatismo, leva o leitor a conhecer as características da prática musical violinística, bem como dos instrumentos de corda com arco, desde o século XVIII até os dias atuais.

In dieser Sammlung von Aufsätzen aus den Jahren 2004 bis 2023 werden neben einer methodischen Einführung und einem Resümee über kindliches Komponieren einige Kompositionen verschiedener Gattungen des 7- bis 12-jährigen Mozart auf ihre Denk- und Kompositionsweise hin untersucht. Sie werden als eine Auseinandersetzung mit den kompositions- und instrumentaltechnischen Traditionen einerseits und als Eröffnung anderer, eigener Wege andererseits bei dem jungen Komponisten beschrieben und bewertet. Peter Sühring, geb. 1946 in Berlin, studierte Musik- und Literaturwissenschaften sowie Philosophie in den Jahren 1967–1970 und 2001/02, promovierte über Mozarts Kindheitsopern und erschloss den Nachlass von Gustav Jacobsthal. Publikationen zur Musik vom europäischen Mittelalter bis zur Moderne und zur Fachgeschichte der deutschen Musikwissenschaft.

Leopold Mozart‘s Violin Tutor (Versuch einer gründlichen Violinschule [= “Essay on a well-founded instruction for the violin”], Augsburg 1756) is one of the most important sources concerning the aesthetics of violin playing in the 18th century. A critical digital edition, prepared within the Digital Mozart Edition (DME) at the International Mozarteum Foundation (Salzburg), has been freely accessible online since 14 November 2019; see <https://dme.mozarteum.at/digital-editions/violinschule>. At present, the digital edition includes the first edition of 1756 only; further early releases (1769, 1787) and translations will follow. The editorial concept encompasses features like interactive searchability, synopses of various edited texts and the integration of facsimiles. The article describes how the encoding of the source material accomplishes these objectives and how the digital edition is presented online. The pathway from the textual sources to the online presentation is discussed considering the relations of the sources with each other, their intratextual structure as well as their data types and formats.

[EN] Leopold Mozart's "Violin School": analysis and critical study. This thesis aims to provide a first study starting from the critical translation already done in the "Masters Thesis" (presented in the UPV in September 2011). This was the first Spanish translation of this important instrumental treatise, already widely known for its original German version, as well as its "historical" translations into English, French, Italian, etc. The Spanish philological translation (where the reader could compare the facsimile version of the original's first edition with the Spanish translation in the facing page) offered a first approach to the contents of Leopold Mozart's text, which had been restricted for the common Hispanic reader from its publication in 1756. I was able to publish that work (Barcelona, Editorial Arpeggio, 2013) and now I had the opportunity to complete it with this analysis and critical study of the treatise, facilitating the text to professionals (musicians in general, interpreters, musicologists, etc.), and general public interested in the field of musical interpretation and/or in the context of the Enlightenment period in Europe in the mid-eighteenth century. The work pretended to do a thorough analysis of the contents offered by Leopold Mozart and to compare them with other important texts of the same context (F. Marpurg, C. P. E. Bach, F. Geminiani intended G. Tartini, etc.), connecting them to the contemporary Hispanic world (J. Herrando, F. Valls, P. Rabassa, etc.), an issue which had not been approached to date in a systematic and rigorous way. In this sense, this study fulfills two objectives: First, it provides a detailed study of a key piece of musical literature and of violin technique, which was restricted to the date to the Spanish-speaking world. Second, it facilitates the general access to the text through a "definitive" study of it (in the sense that it provides a tool so far non- existent and that anyone may compare, improve, correct or expand), in order to contribute to its maximum exposure. / [ES] La "Escuela de Violín" de Leopold Mozart: análisis y estudio crítico. La presente tesis doctoral pretende ofrecer un primer estudio a partir de la traducción crítica ya realizada en la Tesis de Máster (presentada en la UPV en septiembre de 2011). Dicha traducción supuso la primera versión en lengua castellana de este importante tratado instrumental ya ampliamente conocido a nivel internacional a través de su versión original en lengua alemana así como de sus traducciones ya "históricas" a la lengua inglesa, francesa, italiana, etc. Con el aporte de una traducción filológica (en la que se ofrecía al lector la versión facsímil de la primera edición del original en páginas enfrentadas frente a la traducción española) se ofreció una primera aproximación a unos contenidos restringidos para el lector común de habla hispana desde la aparición del tratado en 1756. Con la plataforma generada desde entonces, que he podido publicar con posterioridad (Barcelona, Editorial Arpegio, 2013), he tenido oportunidad de abordar el presente análisis y estudio crítico de los contenidos del mencionado tratado acercándolos tanto a profesionales (músicos en general, intérpretes, musicólogos, etc.) como a aficionados e interesados en el ámbito de la interpretación musical y/o en el contexto del periodo de la Ilustración en la Europa de mediados del siglo XVIII. El trabajo ha pretendido, además de hacer un trabajo minucioso a través de los contenidos ofrecidos por Leopold Mozart en los capítulos de esta Escuela, contrastarlo con otros textos de referencia del mismo ámbito espacio-temporal (F. Marpurg, C. P. E. Bach, F. Geminiani, G. Tartini, etc.), conectarlo con el ámbito hispánico coetáneo (J. Herrando, F. Valls, P. Rabassa, etc.), cuestión que hasta la fecha no se había planteado de forma sistemática y rigurosa desde la investigación musicológica de ámbito hispánico. Cumple, así, el presente estudio con un doble objetivo: por un lado, aportar un estudio detenido de una obra clave de la literatura musical y para violín universal hasta la fecha muy restringida para el ámbito hispanohablante y, por otra, facilitar el acceso del gran público a la obra a través de un estudio "definitivo" de la misma (en el sentido de que ofrece una herramienta hasta ahora inexistente y que cualquiera podrá cotejar, mejorar, corregir o ampliar), con el objeto de contribuir a su máxima divulgación. / [CA] La "Escola de Violí" de Leopold Mozart: anàlisi i estudi crític. La present tesi doctoral pretén oferir un primer estudi a partir de la traducció crítica ja realitzada en la Tesi de Màster (presentada en la UPV al setembre de 2011). La dita traducció va suposar la primera versió en llengua castellana d'este important tractat instrumental ja àmpliament conegut a nivell internacional a través de la seua versió original en llengua alemanya així com de les seues traduccions ja "històriques" a la llengua anglesa, francesa, italiana, etc. Amb l'aportació d'una traducció filològica (en la que s'oferia al lector la versió facsímil de la primera edició de l'original en pàgines enfrontades amb la traducció espanyola) es va oferir una primera aproximació a uns continguts restringits per al lector comú de parla hispana des de l'aparició del tractat en 1756. A partir d'aquesta plataforma, que he pogut publicar amb posterioritat (Barcelona, Editorial Arpegi, 2013), he tingut oportunitat d'abordar la present anàlisi i estudi crític dels continguts del mencionat tractat acostant-los tant a professionals (músics en general, intèrprets, musicòlegs, etc.) com a aficionats i interessats en l'àmbit de la interpretació musical y/o en el context del període de la Il·lustració en l'Europa de mitjan del segle XVIII. El treball ha pretés, a més de fer un treball minuciós a través dels continguts oferits per Leopold Mozart en els capítols d'esta Escola, contrastar-ho amb altres textos de referència del mateix àmbit espai-temporal (F. Marpurg, C. P. E. Bach, F. Geminiani, G. Tartini, etc.), connectar-ho amb l'àmbit hispànic coetani (J. Ferrant, F. Valls, P. Rabassa, etc.), qüestió que fins a la data no s'havia plantejat de forma sistemàtica irigorosa des de la investigació musicològica d'àmbit hispànic. Complix, així, elpresent estudi amb un doble objectiu: d'una banda, aportar un estudi detingut d'una obra clau de la literatura musical i per a violí universal fins a la data molt restringida per a l'àmbit castellanoparlant i, d'una altra, facilitar l'accés del gran públic a l'obra a través d'un estudi "definitiu" de la mateixa (en el sentit que oferix una ferramenta fins ara inexistent i que qualsevol podrà confrontar, millorar, corregir o ampliar), amb l'objecte de contribuir a la seua màxima divulgació. / Pascual León, MDLN. (2015). La "Escuela de Violín" de Leopold Mozart (AUGSBURGO, JAKOB LOTTER, 1756): análisis y estudio crítico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53453

Den här studien handlar om min upplevelse av att spela Johann Sebastian Bachs Chaconne med en barockstråke och med en modern stråke. Den handlar också om huruvida detta påverkar mitt val av hur jag väljer att spela stycket på i slutändan. På ett tidstroget sätt eller på ett modernt sätt. Mitt syfte är att undersöka om det är någon skillnad att spela ett stycke med en tidstrogen stråke samt med en modern stråke. Finns det några fördelar och nackdelar med samtliga och har någon utav dem bättre förutsättningar i valet av stycke som man ska spela. Arbetet har utförts i Kungliga Musikhögskolans lokaler och inspelningarna i min egen studio. Några av de resultat jag kommit fram till är att jag ännu inte har hittat endast ett sätt att spela chaconne på. Det beror helt från dag till dag och vilket humör jag är på. Det vill säga att jag väljer att spela på ett sätt som känns bäst i stunden. Jag har också upplevt att det känns bättre att spela med den barocka stråken när jag spelar på ett tidstroget sätt och vice versa.