[EN] Abstract - This PhD thesis contains the research work carried out by the author between 2012 - 2015. Given the nature of the research, the work has been organized into two thematic blocks: ornamentation and color of the buildings of the Republican era architecture in the historic center of Barranquilla, Colombia. The investigation arose from the need to submit to the Ministry of Culture and Heritage of the city of Barranquilla, Colombia and efficient methodology for analyzing and cataloging of architectural cultural assets and thus contribute through tools and methodologies to rehabilitation and enhancement of the architectural heritage of the historic city center. This research led the author develops a system analysis, cataloging and classification of graphics, aesthetic, ornamental and chromatic level facade of the buildings that correspond to the traditional architecture produced in the old town area of the city resources Barranquilla during the period called "the republic". The study was developed in two parallel lines, a line of work that focuses on the analysis and cataloging of the ornamental repertoire concluding a catalog of ornamental resources and other line of research focused on the exploration and recognition of color values, which converge and are synthesized in the development of chromatic proposals for the facades of 30 buildings studied, in order to generate a color palette that will contribute to the recovery and conservation of the urban landscape of the historical center of Barranquilla. Considering the condition and interventions on architectural heritage they have largely completed in irreplaceable loss of original distributions by adapting the spaces to new uses (shops, storages, community residences, among others); we proceed to the analysis level facade as an exercise in approximation to the recovery of the aesthetic and compositional values of traditional architecture Republican era marking a path for future research addressing studies and analyzes of internal deliveries understanding the high degree of complexity represents a comprehensive study of each building also valuing aesthetics; the composition, functionality and spaciousness and thus contribute to the integrated conservation of the architectural heritage. / [ES] La presente tesis doctoral recoge el trabajo de investigación llevado a cabo por el autor entre los años 2012 - 2015. Dada la naturaleza de la investigación el trabajo se ha organizado en dos bloques temáticos: ornamentación y cromática de los edificios de arquitectura de época republicana del centro histórico de Barranquilla, Colombia. La investigación surge ante la necesidad de presentar a la Secretaría de Cultura y Patrimonio de la ciudad de Barranquilla, Colombia una eficiente metodología de análisis y catalogación de los bienes arquitectónicos de interés cultural y de esta forma, contribuir por medio de herramientas y metodologías a la rehabilitación y puesta en valor del patrimonio arquitectónico del centro histórico de la ciudad. Éste trabajo de investigación liderado por el autor, desarrolla un sistema de análisis, catalogación y clasificación de los recursos gráficos, estéticos, ornamentales y cromáticos a nivel de fachada de los edificios que corresponden a la arquitectura tradicional producida en el sector casco antiguo de la ciudad de Barranquilla durante la llamada época de la república. El estudio se desarrolla en dos líneas paralelas, una línea de trabajo que se centra en el análisis y catalogación del repertorio ornamental concluyendo en un catálogo de los recursos ornamentales y otra línea de investigación enfocada a la exploración y reconocimiento de los valores cromáticos, las cuales convergen y se sintetizan en la elaboración de propuestas cromáticas para las fachadas de 30 edificaciones estudiadas, con el fin de generar una paleta cromática que contribuya a la recuperación y conservación del paisaje urbano del centro histórico de Barranquilla. Teniendo en cuenta el estado de conservación y las intervenciones sobre el patrimonio arquitectónico que en gran medida han concluido en perdida insustituible de repartos originales por la adaptación de los espacios a nuevos usos (comercios, almacenajes, residencias comunitarias, entre otros); se procede a realizar el análisis a nivel de fachada como un ejercicio de aproximación a la recuperación de los valores estéticos y compositivos de la arquitectura tradicional de época republicana marcando un camino a futuras investigaciones que aborden estudios y análisis de repartos interiores entendiendo el alto grado de complejidad que representa el estudio integral de cada edificio valorando además de la estética; la composición, funcionalidad y espacialidad y de ésta manera contribuir a la conservación integral del patrimonio arquitectónico. / [CAT] Resum - La present tesi doctoral recull el treball de recerca dut a terme per l'autor entre els anys 2012 - 2015. Donada la naturalesa de la investigació el treball s'ha organitzat en dos blocs temàtics: ornamentació i cromàtica dels edificis d'arquitectura d'època republicana del centre històric de Barranquilla, Colòmbia. La investigació sorgeix davant la necessitat de presentar a la Secretaria de Cultura i Patrimoni de la ciutat de Barranquilla, Colòmbia una eficient metodologia d'anàlisi i catalogació dels béns arquitectònics d'interès cultural i d'aquesta manera, contribuir per mitjà d'eines i metodologies a l' rehabilitació i posada en valor del patrimoni arquitectònic del centre històric de la ciutat. Aquest treball de recerca liderat per l'autor, desenvolupa un sistema d'anàlisi, catalogació i classificació dels recursos gràfics, estètics, ornamentals i cromàtics a nivell de façana dels edificis que corresponen a l'arquitectura tradicional produïda en el sector casc antic de la ciutat de Barranquilla durant l'anomenada època de la república. L'estudi es desenvolupa en dues línies paral·leles, una línia de treball que se centra en l'anàlisi i catalogació del repertori ornamental concloent en un catàleg dels recursos ornamentals i una altra línia d'investigació enfocada a l'exploració i reconeixement dels valors cromàtics, les quals convergeixen i es sintetitzen en l'elaboració de propostes cromàtiques per a les façanes de 30 edificacions estudiades, per tal de generar una paleta cromàtica que contribueixi a la recuperació i conservació del paisatge urbà del centre històric de Barranquilla. Tenint en compte l'estat de conservació i les intervencions sobre el patrimoni arquitectònic que en gran mesura han conclòs en pèrdua insubstituïble de repartiments originals per l'adaptació dels espais a nous usos (comerços, emmagatzematges, residències comunitàries, entre d'altres); es procedeix a realitzar l'anàlisi a nivell de façana com un exercici d'aproximació a la recuperació dels valors estètics i compositius de l'arquitectura tradicional d'època republicana marcant un camí a futures investigacions que aborden estudis i anàlisis de repartiments interiors entenent l'alt grau de complexitat que representa l'estudi integral de cada edifici valorant a més de l'estètica; la composició, funcionalitat i espacialitat i d'aquesta manera contribuir a la conservació integral del patrimoni arquitectònic. / Llanos Díaz, RC. (2016). INVENTARIO ORNAMENTAL Y CROMÁTICO DE LA ARQUITECTURA · ÉPOCA DE LA REPÚBLICA · CENTRO HISTÓRICO DE BARRANQUILLA, COLOMBIA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63668 / TESIS

El presente proyecto pretende lograr a través de alternativas gráficas contemporáneas que la retórica del Partido Socialista de Chile se abra al imaginario juvenil contemporáneo. Otorgando un nuevo valor a la comunicación visual de la Juventud Socialista, a través de los códigos y el lenguaje contemporáneo del Stencil, de manera de posicionarlo como un partido moderno y vigente en el tiempo. Se definira la técnica Stencil, analizar sus características morfológicas e implicancias en la sociedad actual. Utilizare la técnica Stencil para pintar los diseños en los muros de las cuatro comunas socialistas de Santiago. Se generaran mensajes comunicacionales a partir del uso de la retórica de la imagen. Luego de atraer la atención de adolescentes y jóvenes santiaguinos con éstas atractivas propuestas aplicadas como módulo de repetición optimizare el tiempo de ejecución de los mensajes, comparativamente, respecto de otras técnicas de pintado utilizadas en la actualidad en los muros.

[EN] Leopold Mozart's "Violin School": analysis and critical study. This thesis aims to provide a first study starting from the critical translation already done in the "Masters Thesis" (presented in the UPV in September 2011). This was the first Spanish translation of this important instrumental treatise, already widely known for its original German version, as well as its "historical" translations into English, French, Italian, etc. The Spanish philological translation (where the reader could compare the facsimile version of the original's first edition with the Spanish translation in the facing page) offered a first approach to the contents of Leopold Mozart's text, which had been restricted for the common Hispanic reader from its publication in 1756. I was able to publish that work (Barcelona, Editorial Arpeggio, 2013) and now I had the opportunity to complete it with this analysis and critical study of the treatise, facilitating the text to professionals (musicians in general, interpreters, musicologists, etc.), and general public interested in the field of musical interpretation and/or in the context of the Enlightenment period in Europe in the mid-eighteenth century. The work pretended to do a thorough analysis of the contents offered by Leopold Mozart and to compare them with other important texts of the same context (F. Marpurg, C. P. E. Bach, F. Geminiani intended G. Tartini, etc.), connecting them to the contemporary Hispanic world (J. Herrando, F. Valls, P. Rabassa, etc.), an issue which had not been approached to date in a systematic and rigorous way. In this sense, this study fulfills two objectives: First, it provides a detailed study of a key piece of musical literature and of violin technique, which was restricted to the date to the Spanish-speaking world. Second, it facilitates the general access to the text through a "definitive" study of it (in the sense that it provides a tool so far non- existent and that anyone may compare, improve, correct or expand), in order to contribute to its maximum exposure. / [ES] La "Escuela de Violín" de Leopold Mozart: análisis y estudio crítico. La presente tesis doctoral pretende ofrecer un primer estudio a partir de la traducción crítica ya realizada en la Tesis de Máster (presentada en la UPV en septiembre de 2011). Dicha traducción supuso la primera versión en lengua castellana de este importante tratado instrumental ya ampliamente conocido a nivel internacional a través de su versión original en lengua alemana así como de sus traducciones ya "históricas" a la lengua inglesa, francesa, italiana, etc. Con el aporte de una traducción filológica (en la que se ofrecía al lector la versión facsímil de la primera edición del original en páginas enfrentadas frente a la traducción española) se ofreció una primera aproximación a unos contenidos restringidos para el lector común de habla hispana desde la aparición del tratado en 1756. Con la plataforma generada desde entonces, que he podido publicar con posterioridad (Barcelona, Editorial Arpegio, 2013), he tenido oportunidad de abordar el presente análisis y estudio crítico de los contenidos del mencionado tratado acercándolos tanto a profesionales (músicos en general, intérpretes, musicólogos, etc.) como a aficionados e interesados en el ámbito de la interpretación musical y/o en el contexto del periodo de la Ilustración en la Europa de mediados del siglo XVIII. El trabajo ha pretendido, además de hacer un trabajo minucioso a través de los contenidos ofrecidos por Leopold Mozart en los capítulos de esta Escuela, contrastarlo con otros textos de referencia del mismo ámbito espacio-temporal (F. Marpurg, C. P. E. Bach, F. Geminiani, G. Tartini, etc.), conectarlo con el ámbito hispánico coetáneo (J. Herrando, F. Valls, P. Rabassa, etc.), cuestión que hasta la fecha no se había planteado de forma sistemática y rigurosa desde la investigación musicológica de ámbito hispánico. Cumple, así, el presente estudio con un doble objetivo: por un lado, aportar un estudio detenido de una obra clave de la literatura musical y para violín universal hasta la fecha muy restringida para el ámbito hispanohablante y, por otra, facilitar el acceso del gran público a la obra a través de un estudio "definitivo" de la misma (en el sentido de que ofrece una herramienta hasta ahora inexistente y que cualquiera podrá cotejar, mejorar, corregir o ampliar), con el objeto de contribuir a su máxima divulgación. / [CA] La "Escola de Violí" de Leopold Mozart: anàlisi i estudi crític. La present tesi doctoral pretén oferir un primer estudi a partir de la traducció crítica ja realitzada en la Tesi de Màster (presentada en la UPV al setembre de 2011). La dita traducció va suposar la primera versió en llengua castellana d'este important tractat instrumental ja àmpliament conegut a nivell internacional a través de la seua versió original en llengua alemanya així com de les seues traduccions ja "històriques" a la llengua anglesa, francesa, italiana, etc. Amb l'aportació d'una traducció filològica (en la que s'oferia al lector la versió facsímil de la primera edició de l'original en pàgines enfrontades amb la traducció espanyola) es va oferir una primera aproximació a uns continguts restringits per al lector comú de parla hispana des de l'aparició del tractat en 1756. A partir d'aquesta plataforma, que he pogut publicar amb posterioritat (Barcelona, Editorial Arpegi, 2013), he tingut oportunitat d'abordar la present anàlisi i estudi crític dels continguts del mencionat tractat acostant-los tant a professionals (músics en general, intèrprets, musicòlegs, etc.) com a aficionats i interessats en l'àmbit de la interpretació musical y/o en el context del període de la Il·lustració en l'Europa de mitjan del segle XVIII. El treball ha pretés, a més de fer un treball minuciós a través dels continguts oferits per Leopold Mozart en els capítols d'esta Escola, contrastar-ho amb altres textos de referència del mateix àmbit espai-temporal (F. Marpurg, C. P. E. Bach, F. Geminiani, G. Tartini, etc.), connectar-ho amb l'àmbit hispànic coetani (J. Ferrant, F. Valls, P. Rabassa, etc.), qüestió que fins a la data no s'havia plantejat de forma sistemàtica irigorosa des de la investigació musicològica d'àmbit hispànic. Complix, així, elpresent estudi amb un doble objectiu: d'una banda, aportar un estudi detingut d'una obra clau de la literatura musical i per a violí universal fins a la data molt restringida per a l'àmbit castellanoparlant i, d'una altra, facilitar l'accés del gran públic a l'obra a través d'un estudi "definitiu" de la mateixa (en el sentit que oferix una ferramenta fins ara inexistent i que qualsevol podrà confrontar, millorar, corregir o ampliar), amb l'objecte de contribuir a la seua màxima divulgació. / Pascual León, MDLN. (2015). La "Escuela de Violín" de Leopold Mozart (AUGSBURGO, JAKOB LOTTER, 1756): análisis y estudio crítico [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53453

Aquesta tesi doctoral tracta de forma específica els programes decoratius amb motius vegetals en tipologies arquitectòniques de caràcter públic destinades al lleure en la ciutat de Barcelona. Cronològicament, la investigació es situa en el període del modernisme, comprès entre finals del segle XIX i començaments del XX. La recerca estableix un marc comparatiu amb París, la capital cultural i artística europea per excel•lència en què Barcelona pretenia veure’s reflectida. Es tracta d’un estudi amb caràcter interdisciplinari que interrelaciona art ornamental i botànica. En el context de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX es van anar desenvolupant determinades activitats relacionades amb les plantes i les flors: la Festa de l’arbre i les batalles de flors, a més d’altres festivitats efímeres. També un grup d’especialistes formaren la Societat Catalana d’Horticultura, tot emmirallant-se en el precedent francès de la Société Nationale d’Horticulture de France de París. Aquest tipus d’entitats desenvoluparen exposicions i concursos de plantes i flors, que més enllà de l’exhibició botànica, també van difondre l’art floral, tot incentivant la creació i l’exposició d’obres artístiques de temàtica vegetal. D’altra banda, l’ensenyament amb flors estava present des dels orígens a l’Escola de Llotja. Si en el segle XVIII les classes amb flors anaven enfocades a les composicions d’indianes, a partir de mitjans del segle XIX va evolucionar cap a la formació d’artistes ornamentals per al disseny de les arts aplicades i industrials, en què s’utilitzaven les flors naturals com a material docent. Entre els recursos de creació que disposaven els artífexs del modernisme per a la configuració dels programes decoratius, obtenen una rellevant importància els mètodes d’aplicació ornamental perquè ofereixen amplis repertoris d’il•lustracions de plantes i flors. Les arquitectures de l’oci en l’època del modernisme responen a sis tipologies arquitectòniques, com són els establiments per al menjar i el beure, les fondes i els hotels, els teatres, els espais de l’espectacle, els cinemes i els espais esportius. A partir d’aquests espais, s’ha configurant un mapa de l’oci de la Barcelona del 1900 en què s’estableixen tres nuclis: Ciutat Vella, Eixample i Paral•lel. Hi ha dos esdeveniments de l’arquitectura de l’oci que es presenten com a freqüents al llarg del modernisme, com són les noves construccions i paral•lelament les reformes d’espais predecessors. L’ornamentació de les arquitectures era signe de distinció i un reclam del bon gust per a captar a la clientela. Per aquest motiu, els propietaris competien per aconseguir els millors conjunts artístics del moment, contractant a arquitectes-decoradors, projectistes i artesans col•laboradors destacats de la fi-de-segle. Els programes decoratius amb ornamentació vegetal de les arquitectures de l’oci responen a dues clares tendències, per una banda el historicisme i l’eclecticisme i per l’altra el naturalisme-simbolisme versus Art Nouveau. La segona és la que obté una major rellevància. Els programes decoratius es confeccionen en funció de la confluència dels motius vegetals, aquests es poden fer més extensius quan la flora esdevé l’eix vertebrador o concentrats a partir de la distribució unitària i el detallisme. Quan la flora és l’ornament central pot arribar a la seva concepció de màxima esplendor, tot adoptant la forma estructural amb la simbiosi organicista a partir de simulacions d’arbres o la metamorfosi de les plomes de paó en tiges de fulles i flors. És en aquest punt quan l’ornamentació vol esdevenir natura en un sentit orgànic arquitectònic i escultòric quan es produeix una unitat com a resultat de la síntesis que proporcionava el significat simbòlic. Així mateix, hem identificat un conjunt de plantes i flors que formen part del mateix fenomen, representatiu i simbòlic. / This doctoral thesis deals specifically with the decorative programs containing vegetal motifs used in architectural typologies of public nature destined to leisure time in the city of Barcelona. The research is set chronologically in the period of Catalan modernism, which spans from the end of the 19th century to the beginning of the 20th. It lays down a comparative framework with Paris, the European cultural and artistic capital par excellence, in which Barcelona intended to be reflected. It is a research with an interdisciplinary character that interrelates ornamental art with botany. Within the context of Barcelona in the second half of the 19th century, activities related to plants were developed: the Tree Festival, flower battles and other ephemeral festivities. Looking at the French precedent of la Société Nationale d’Horticulture de France in Paris, a group of specialists founded la Societat Catalana d’Horticultura. On the other hand, from the mid-nineteenth century on, natural flowers were used in l’Escola de Llotja (Llotja School) as teaching material. The methods of ornamental application were another resource that the modernism architects had in order to configure the decorative programs. Leisure time architectures in the modernism time respond to six architectural typologies: establishments to eat and drink, boarding houses and hotels, theatres, entertainment spaces, cinemas and sport spaces. Taking these spaces as a starting point, a map from the leisure time of Barcelona in 1900 has been configured. It establishes three centres: Ciutat Vella, Eixample and Paral•lel. The decorative programs containing vegetal ornamentation used in the leisure time architectures reflect two tendencies: historicism-eclecticism and naturalism- symbolism versus Art Nouveau. When flora becomes the central ornament it can reach its conception of maximum magnificence taking the structural form by means of tree simulations or by the metamorphosis of peacock’s feathers into leaves and flowers’ stems. It is at this point when the ornamentation wants to become nature in an organic, architectural and sculptural sense, causing an ensemble as a result of the synthesis provided by the symbolic meaning. We have also identified a collection of plants from the ornamental programs.

La investigación se estructura en tres bloques temáticas bien definidos. El primero incide en el momento de inicio de esta arquitectura barcelonesa de la terracota, concretando su contexto, las causas de su génesis y señalando sus protagonistas, provenientes del campo de la arquitectura, de la creación escultórica y de la producción cerámica de la ciudad. Asimismo, se establece la evolución de la utilización de la terracota ornamental en la arquitectura de Barcelona a lo largo de los siglos XIX y XX, desde 1837 a 1968. A lo largo del segundo bloque se enumeran los centros de producción de este material. Se han descrito los procedimientos netamente escultóricos en la creación de modelos y en la realización de moldes. Proceso creativo que se complementa por su manufactura seriada, que utiliza los sistemas de producción de la industria cerámica. Igualmente hemos detallado las manipulaciones necesarias para su ubicación definitiva formando parte de la arquitectura, así como su relación con los elementos constructivos del edificio en el cual se ubica y con los otros materiales ornamentales. Por último, para el reconocimiento de este tipo de material ornamental y de esta arquitectura ha sido necesaria la verificación, mediante un examen exhaustivo, de los cambios sufridos a lo largo del tiempo y su posible deterioro, estableciendo su estado de conservación. Exámenes y análisis previos a cualquier propuesta de actuación de conservación-restauración, necesaria para su protección y pervivencia futura. Propuestas de conservación-restauración que se concretan en la identificación de este patrimonio, en la determinación de los procedimientos legales de protección y de los tratamientos de conservación-restauración que se concretan en la consolidación, limpieza, reintegración volumétrica y cromática y protección.

La evolución de los planteamientos arquitectónicos tras el Barroco derivó, tras un complejo periodo de análisis, en una nueva arquitectura apoyada en unos condicionantes absolutamente nuevos. Criterios revisionistas, historicistas, técnicos o simplemente apoyados en la intencionalidad estética o expresiva dieron lugar a un nuevo estilo de difícil y, desde luego, amplia definición. A finales del XIX, también como respuesta a un largo periodo de indefinición y dogmatismos, surge el Art Nouveau.La ciudad de Cartagena presenta algunas notables singularidades en este último periodo que la hacen especialmente interesante en el campo de la ornamentación y estética arquitectónica. Sus condiciones económicas, geográficas y la personalidad de algunos de los arquitectos afincados, determinaron el desarrollo de un eclecticismo y modernismo singulares que acabaron por fundirse, generando a partir de los primeros años del siglo XX, un panorama estético digno de análisis. / The evolution of architectural approaches after the Baroque period resulted, after a complex period of analysis, in a new architecture supported by some entirely new constrains. Revisionism, historicist, technical or simply based on a aesthetic or expressive intentions criteria led to a new kind of style which was difficult to define. In the late nineteenth century, partly in response to a long period of uncertainty and dogmatism, emerged the Art Nouveau.In this period, the city of Cartagena presents some remarkable peculiarities which makes especially interesting in the field of aesthetic and architectural ornamentation. Its economic and geographic conditions, together with the personality of some of the architects settled, determined the development of a unique eclecticism and modernism that eventually merged, resulting, from the early twentieth century, in an aesthetic landscape worthy of analysis.