This research looks into literary translations from Korean into English right after the Korean War (1951 to 1975), comparing them to the translations published in the later years of truce and development (1976 to 2000). The aim is to discern to what extent a historical situation of interest in another culture rises in parallel to the demand for literary translations from that culture. The comparison shows no direct correlation between one and the other, suggesting that the translation flows have a logic on its own. However, several relations are displayed. The more volumes in the flow and the longer the cultural exchange, the wider the availability of agents (translators, editors, publishers), and the more specialized they become. The presentation discourses also specialize, becoming more target-oriented. As the flow grew, Korean literature was presented in more specific terms; translation and translators lost visibility; and the commercial aim becomes more noticeable. / Este estudio investiga la traducción literaria coreano-inglés en Estados Unidos tras la Guerra de Corea (1951 a 1975) en comparación con la producción en los posteriores años de desarrollo (1976 a 2000). Su objetivo es dilucidar el alcance de la relación entre una situación histórica de interés en otra cultura y la demanda de traducciones literarias de esa cultura. La comparativa muestra la falta de una relación directa y sugiere que los flujos traductores tienen una lógica propia. Igualmente, muestra varias relaciones. A mayor número de volúmenes e intercambio cultural, mayor disponibilidad de agentes (traductores, agentes literarios, editores), y mayor la especialización de los mismos. Los discursos que representan el flujo también se especializan, orientándose a la cultura meta. Al aumentar el flujo, la literatura coreana se presenta en términos más específicos, la traducción y los traductores pierden visibilidad y se acentúa el fin comercial de las obras. / Aquest estudi investiga la traducció literària coreà-anglès a Estats Units al període posterior a la Guerra de Corea (1951 a 1975) en comparació a la producció en anys de bonança (1976 a 2000). Es tracta de comprovar si una situació històrica d’interès en una altra cultura té una correlació directa amb la demanda de traduccions literàries d’aquesta cultura. La comparació no mostra una relació directa i suggereix que els fluxos traductors tenen una lògica pròpia. A més, mostra altres correlacions. Quants més volums e intercanvis culturals, major disponibilitat d’agents (traductors, agents literaris, editors) i més especialitzats. Els discursos que presenten el flux també s’especialitzen, orientant-se cap a la cultura meta. A un flux més voluminós, la literatura coreana es presenta en termes més específics, la traducció i els traductors perden visibilitat i s’accentua la finalitat comercial de les obres.

The purpose of the present study is to investigate the influence of first language (L1) patterns on the acquisition of Greek as a foreign language (L2) by Spanish/Catalan L1 learners, as well as to determine whether L2 proficiency level and stays in the target- language country have an effect on such influence. More specifically, the current study aims to explore an under-researched crosslinguistic phenomenon which concerns the expression of EXPERIENTIAL STATES. In Spanish and Catalan, EXPERIENTIAL STATES tend to be expressed by means of periphrases composed by the verbs tener/tenir (“to have”), dar/donar (“to give”) or hacer/fer (“to make”) and a noun, whereas in Greek the equivalent experience tends to be expressed with a single verb (experiential verbs) (e.g., tener hambre/ tenir gana vs. πεινάω /pináo/ “to be hungry”, me da vergüenza/ em fa vergonya vs. ντρέπομαι /drépome/ “to feel embarrassed”). Native speakers of different languages tend to describe the same events or thought using different thinking-for-speaking patterns (Berman & Sloman, 1994). These patterns acquired in childhood tend to be resistant to reconstruction in adult Second Language Acquisition (SLA) (Slobin, 1991, 1993, 1996a), and are often transferred by L2 learners (Cadierno, 2004, 2008, 2010; Han & Cadierno, 2010). Following this line of inquiry, the present study aims to examine whether the dissimilarity in the L1-L2 patterns regarding the construal of the EXPERIENTIAL STATE (Langacker, 2008a) will result in cases of crosslinguistic influence (CLI). The present study takes as a point of departure Cognitive Linguistics’ recent application to SLA studies (Cadierno, 2004; Cadierno & Lund, 2004; Robinson & Ellis, 2008a; Tyler, 2012a). It also discusses its hypotheses and findings in light of conceptualization transfer (Jarvis, 2007, 2011) and the thinking-for-speaking hypothesis (Slobin, 1991, 1993, 1996a). The participants (N=114) were Spanish/Catalan L1 learners of Greek in a formal language setting in Spain. They belonged to five different proficiency levels (from A2 to B2.2 according to the Common European Framework of Reference) and had experienced stays in Greece of various durations. Native speakers of Greek (N=30) were also recruited to provide a baseline for comparison. A battery of instruments (including a grammaticality judgment test (GJT), a written description task, an oral description task, a questionnaire and interviews with the teachers of the language schools under analysis) were designed first-hand for the purposes of the study. Both quantitative and qualitative analyses were performed. The results of the analyses demonstrated that there were significant differences in the way Spanish/Catalan learners of Greek and Greek native speakers construed the EXPERIENTIAL STATES under analysis. Even at advanced proficiency levels, traces of L1 influence were still detected, and the divergence with the native speakers was still significant. This finding suggests that the acquisition of these verbs constitutes a problematic area for Spanish/Catalan learners of Greek. L2 proficiency appeared to be important mainly for the low proficiency levels. L1 influence decreased as proficiency increased. Nevertheless, for the higher proficiency levels in the sample, proficiency did not play such a determining role, since significant differences were not found among these levels. Results indicated that the acquisition of experiential verbs progresses linearly up to a certain level and then stabilizes. The study also showed certain task effects, in the sense that CLI was more clearly exhibited in the recognition task (GJT) than in the production tasks. Stays in the target-language country were found to be beneficial for the acquisition of the patterns under analysis. Participants who had spent more time in Greece were more aware of the target forms and showed fewer instances of L1 transfer. However, the impact of stays abroad was more apparent in the case of pattern recognition (as measured in the GJT), than in the case of actual production (as measured in the picture description tasks). This doctoral dissertation concludes by suggesting that explicit instruction of the patterns under analysis (i.e., direct crosslinguistic comparisons in order to sensitize learners’ awareness) and/or the combination of formal instruction “at-home” with stays in the target language country could potentially lead to a better acquisition of the experiential verbs under study. / El objetivo del presente estudio es investigar la influencia de patrones de la primera lengua (L1) en la adquisición del griego como lengua extranjera (L2) por hablantes nativos de español y catalán, así como también determinar si tanto el nivel de dominio de la lengua, como las estancias en el país nativo de la misma tienen algún efecto en dicha influencia. Más específicamente, el presente estudio se centra en explorar un fenómeno escasamente investigado sobre la influencia entre lenguas que concierne la expresión del ESTADO EXPERIENCIAL. En español y catalán, ciertos ESTADOS EXPERIENCIALES suelen expresarse por medio de perífrasis verbales mientras que en griego tienden a expresarse con un solo verbo (verbos experienciales). Los hablantes nativos de diferentes idiomas tienden a describir los mismos eventos o pensamientos usando diferentes patrones de “pensar para hablar” (thinking-for- speaking) (Berman & Sloman, 1994). Estos patrones adquiridos durante la infancia tienden a ser reacios a reconstruirse en la adquisición de segundas lenguas en la edad adulta (SLA) (Slobin, 1991, 1993, 1996a), y son frecuentemente transferidos por aprendices de la segunda lengua (Cadierno, 2004, 2008, 2010; Han & Cadierno, 2010). Siguiendo esta línea de investigación, el presente estudio tiene el objetivo de examinar si la disparidad entre los patrones de la primera lengua y la segunda con respecto al constructo del ESTADO EXPERIENCIAL (Langacker, 2008a) da lugar a casos de influencia entre lenguas (Crosslinguistic Influence). El presente estudio toma como punto de partida la aplicación reciente de la lingüística cognitiva a los estudios de adquisición de segundas lenguas (Cadierno, 2004; Cadierno & Lund, 2004; Robinson & Ellis, 2008a; Tyler, 2012a). Asimismo, se analizan las hipótesis y los resultados a la luz de la transferencia de conceptualización (conceptualization transfer) (Jarvis, 2007, 2011) y la hipótesis del “pensar para hablar” (Slobin, 1991, 1993, 1996a). Los participantes (N=114) eran estudiantes de griego con L1 español o catalán en un contexto lingüístico formal en España. Pertenecían a cinco niveles de competencia diferentes (desde el A2 al B2.2 según el Marco de Referencia Europeo de Lenguas) y habían tenido experiencias de estancias en Grecia de diferentes duraciones. También se incluyeron hablantes nativos de griego (N=30) con el fin de proporcionar una base para la comparación. Los instrumentos empleados en esta tesis fueron diseñados de primera mano para cumplir con los objetivos del estudio. Los resultados de los análisis han demostrado que existen diferencias significativas en la manera en que los estudiantes de griego con L1 español/catalan y los hablantes nativos de griego interpretan los ESTADOS EXPERIENCIALES objeto de análisis. Incluso en los niveles avanzados, se detectaron indicios de influencia de la primera lengua, y la divergencia con los hablantes nativos fue muy significativa. Este resultado sugiere que la adquisición de estos verbos constituye un área problemática para los estudiantes de griego con L1 español/catalan. El nivel de dominio del idioma parece ser importante principalmente para los niveles bajos. Los resultados han indicado que la adquisición de los verbos experienciales progresa de una manera lineal hasta un cierto nivel y luego se estabiliza. Se ha descubierto que las estancias en el país de la lengua meta son ventajosas para la adquisición de los patrones objeto de estudio. La presente tesis doctoral concluye sugiriendo que la instrucción explícita de los patrones objeto de estudio (p.ej., las comparaciones directas de influencia entre lenguas) y/o la combinación de instrucción formal “en casa” y estancias en el país de lengua meta podrían conducir de una manera potencial a una mejor adquisición de los verbos experienciales objeto de estudio.

En aquesta tesi estudio la "Gramática Catalana predispositiva per a la rnés facilinteligéncia de la española y llatina (1796-1829)" (ms. 1128 de la Biblioteca de Catalunya) de Joan Petit i Aguilar (1752-1829), i en faig l'edició. Deixant de banda referències esparses, d'aquesta gramàtica només s'havia estudiat la teoria ortogràfica (Segarra, 1985).En els primers capítols estudio la vida de Petit i situo la seva obra en unes coordenades històriques i intel.lectuals determinades, amb la finalitat de poder anar més enllà de l'afirmació previsible -i potser tòpica- que es tracta d'un testimoniatge, en un moment històric difícil, d'amor a la llengua. En els altres capítols faig una anàlisi i una valoració de la gramàtica. Crec que el que mostro en el treball pot sintetitzar-se en els sis punts següents.1. No hem d'explicar-nos la redacció de la gramàtica de Petit com a símptoma d'un procés de recuperació lingüística i cultural del país, ni com a testimoniatge d'actituds de "defensa i il.lustració" del català en el segle XVIII. Més aviat cal entendre-la com una resposta normal als estímuls lingüístics i gramaticals ambientals de l'Europa de la seva època: dignificació i difusió dels idiomes vulgars, ensenyament de la pròpia llengua i en la pròpia llengua i inici de la progressiva implantació de les gramàtiques escolars d'aquests idiomes. 2. La gramàtica de Petit és una obra de pretensions didàctiques i pràctiques que cal inserir en la tradició escolar catalana influida per aquests estímuls, com a continuïtat espontània dels textos d'ensenyament de llegir i escriure i de les gramàtiques llatines dels medis docents. L'autor va seguir la teoria gramatical d'aquesta mena d'obres, i no coneixia altres eines teòriques i analítiques que en aquell moment eren més modernes.3. Això no vol dir que l'obra de Petit no reflexioni sobre l'herència teòrica que segueix, ni que no tingui originalitat en aquest aspecte. Petit és original per la seva peculiar concepció de les relacions orgàniques entre les "parts" de la gramàtica i pel caràcter innovador de la seva terminologia descriptiva.4. El caràcter instrumental de l'idioma que volia descriure i la idea que les llengües progressen amb el temps van dur Petit a defensar un model de llengua "conforme vuy se parla", i -efectivament- el codi que va establir s'acostamés a la llengua viva de la seva època que el que proposaven els gramàtics amb els quals podem comparar-lo (Ullastra, Ballot). Així, intentà elaborar una ortografia suposadament fonètica i -en contra de la tradició escrita- va descriure trets com la forma reforçada de l'article i dels pronoms febles. el perfet perifràstic o el datiu possessiu (li sóc pare).5. La voluntat d'elaborar una obra didàctica completa que possibilités plenament que el lector/alumne usés formalment la seva llengua, la decisió d'acostar-se a l'idioma viu i una capacitat d'anàlisi i observació bones fan que l'obra de Petit esdevingui el primer intent seriós i exhaustiu de descripció gramatical del català. La consignació de l'existència de seqüències de pronoms febles amb vocaI epentètica (ens-a-la dóna), el descobriment del caràcter recolzat de l'article, i la idea -expressada amb termes d'ara- que els pronoms febles són morfemes flexius del verb són alguns dels aspectes remarcables d'aquesta descripció.6. La gramàtica de Petit no solament proporciona dades per a l'estudi de l'idioma viu i la teoria gramatical del moment, sinó que en forneix també per a la recerca d'altres temes poc coneguts d'història de la llengua i la cultura catalanes. Així, hom hi podrà trobar informació sobre les idees relatives a la variació diastràtica del català (oposició erudit-plebeu), sobre la tradició escolar catalana de gramàtica llatina o sobre l'ensenyament tradicional de primeres lletres. Moltes d'aquestes informacions, però, només podran valorar-se i aprofitar-se en el context de recerques àmplies de caràcter monogràfic. De moment, l'edició d'aquesta gramàtica posa a l'abast dels estudiosos aquestes informacions, i constitueix un primer pas per fer possibles aquesta valoració i aquest aprofitament. Crec que deixar la gramàtica catalana de Petit inèdita constituïa un luxe que la història de la nostra cultura, pobra aquesta mena de documents, no podia permetre' s. / In this thesis, I study the "Gramática Catalana predispositiva per a la mès facil inteligéncia de la española y llatina" (1796-1829) (ms. 1128 of the Biblioteca of Catalunya) of Joan Petit i Aguilar (1752-1829), and I edit its text.In the first chapters I study Petit's life and place his work in a proper historical and intelectual frame. In the other chapters I analyze and evaluate Petit's grammar. I think every thing l point out can be synthetized in the following:1. Petit's grammar can be explained neither by a symptom of a process of linguistic recovery, nor by an evidence of attitudes of "defensa i il.lustració" of Catalan language in the XVlIIth century. We rather must understand it as a logical answer to the lingustic and grammatical stimuli of its time: dignification and difussion of the vernaculars, the teaching of the mother tongue and the progressive implementation of vernacular school grammars.2. Petit's grammar has didactic and practical aims, and we must insert it in the Catalan school tradition influenced by these stimuli and consider it spontaneous continuity of texts for literacy and latin school grammars.3. Nevertheless, Petit is original because of his personal vision of the relationship between parts of grammar and because of his innovating terminology.4. Petit puts forward a linguístic standard close to spoken language, and his proposals are nearer to the every day Catalan language than those of the authors with which we can compare Petit (Ullastre, Ballot ). Thus, he tried to set a phonetic ortography and to rescue some elements strange to the written tradition.5. In addition to that, the intention of writting a complete didactic work and a good analysing capacity produces the first serious attempt of grammatical description of Catalan language.

In the domain of task-based language teaching (TBLT), researchers have long been interested in exploring the impact of internal task features and conditions on a range of outcomes, such as the occurrence and frequency of conversational episodes (between-participant interaction), interlanguage variation at a particular point in time (performance), and interlanguage transformation over time (development). In the cognitive strand of TBLT explorations, most of the theorizing, and subsequent empirical work, have been guided by the notion of cognitive task complexity, and two particularly influential frameworks have been the Trade-off Hypothesis (Skehan, 1996a, 1998) and the Cognition Hypothesis (Robinson, 2001, 2003). An area which received particular interest from researchers has been determining whether universal task design features exist which systematically influence learners’ interlanguage in predictable ways. However, most research carried to date has focused solely on the impact of task complexity by employing a dichotomy of hypothetically simple and complex tasks, rather than a sequence of tasks. Moreover, in the TBLT domain the role of individual differences, for example L2 proficiency, has been a largely underrepresented construct in both conceptual and empirical work. Given this state of affairs, the objective of the current study was three-fold. First, it aimed to contribute further evidence to the role of task complexity on performance, as measured by general and specific fluency, complexity, and accuracy measures. Second, by employing three tasks of different cognitive complexity levels, rather than a dichotomy, it set out to explore short-term effects of simple-complex task sequencing. Third, it enquired about the role of L2 proficiency by investigating the production of two groups of participants at different stages of competence, as identified through a placement test. In order to address the aforementioned issues, three tasks of different cognitive complexity levels were developed, identified through Needs Analysis (Long, 2005, 2006), and validated by means of participants’ subjective ratings. Cognitive complexity in these tasks was manipulated along two variables form Robinson’s (2005, 2007) Triadic Componential Framework: ±number of elements, and ±reasoning demands. The participants in the study (N=117), were divided into three groups: 1) simple—complex sequencing (N=30), 2) randomized sequencing (N=30), and 3) individual task performance, in which different speakers performed the tasks in its simple, complex, and very complex condition (N=18, N=19, and N=20, respectively). In the sequencing groups, half of the participants were classified as “low proficiency” and half as “high proficiency”. The results of the dissertation have contributed further evidence to the role of cognitive task complexity on performance, with accuracy and lexical complexity being the areas which have shown an increase when task demands were high. The findings revealed a potential role of simple-complex sequencing in promoting more target-like output, but at the same time it was demonstrated that tasks performed in alternative orders presented advantages in other areas of performance: speech rate and lexical complexity. Regarding proficiency, while high proficiency speakers took advantage of increases in cognitive complexity in terms of accuracy, low proficiency speakers did so at the level of structural complexity. The findings obtained were discussed in light of the theoretical task complexity and sequencing models which have guided this work, as well as in light of speech production attention allocation models, and where possible, they were contextualized in light of previous work. / En el área de la enseñanza basada en tareas pedagógicas (TBLT), los investigadores se han interesado por el impacto de las características internas de las tareas sobre la interacción entre los aprendices, la producción en la segunda lengua, y la adquisición. En la línea cognitiva, la investigación conceptual y empírica ha sido guiada por la idea de la complejidad cognitiva de las tareas, Trade-off Hypothesis (Skehan, 1996a, 1998) y Cognition Hypothesis (Robinson, 2001, 2003) siendo los marcos teóricos particularmente influyentes. Una parte substancial de las investigaciones se ha centrado en determinar si existen características universales en el diseño de las tareas que influyen en la interlengua de manera sistemática. Sin embargo, la mayoría de los estudios realizados hasta ahora han investigado el impacto de la complejidad cognitiva en dos tareas diseñadas como simples y complejas, es decir, una dicotomía, y no una secuencia de tareas. Además, en el área de TBLT el papel de las diferencias individuales, tales como la proficiencia en la segunda lengua, no ha recibido suficiente atención tanto en la investigación teórica como en la empírica. El objetivo del presente estudio es llenar estos huecos investigando la producción moderada por la complejidad cognitiva de la tarea, la secuenciación de las tareas, y la proficiencia en la segunda lengua. Se desarrolló una secuencia de tres tareas, cuya complejidad cognitiva fue manipulada a través de dos variables de Triadic Componential Framework (Robinson, 2005, 2007): ±número de elementos y ±razonamiento. Los participantes en el presente estudio (N=117) fueron divididos en tres grupos: secuenciación de simple a compleja (N=30), secuenciación aleatoria (N=30), y 3) producción individual de tareas, en la cual diferentes participantes realizaron las tareas en su condición simple, compleja, y muy compleja (N=18, N=19, y N=20, respectivamente). En los grupos que realizaron secuencias de tareas, la mitad de los participantes fueron clasificados como de “proficiencia baja” y la otra mitad como de “proficiencia alta”. Se demostró que el aumento cognitivo llevó a más precisión y complejidad lingüística, lo cual confirma los resultados de la investigación previa. Los resultados también revelaron un posible papel de la secuenciación de simple a compleja en promover la precisión lingüística. En cuanto al efecto de la proficiencia, mientras que la complejidad cognitiva benefició a los participantes de proficiencia alta en el área de la precisión lingüística, en el otro grupo fue el caso en el área de complejidad estructural.

L'objectiu d'aquesta tesi és definir el concepte d'esdeveniment i fer una proposta sobre la representació dels esdeveniments en la llengua catalana. El treball combina la revisió de bibliografia semàntica, sintàctica, pragmàtica, i de filosofia del llenguatge amb l'anàlisi qualitativa de quinze textos orals del Corpus de català contemporani de la Universitat de Barcelona. Els capítols 2 i 3 defineixen els criteris bàsics per a la caracterització dels esdeveniments. El capítol 2 distingeix les relacions objectives entre les entitats que participen en una situació, de la visió subjectiva que té el parlant d'aquestes relacions, i situa la tesi en relació amb la segona perspectiva. En el capítol 3 es revisen deu tipologies d'esdeveniments, entre les quals Vendler (1957), Mourelatos (1978), Pustejovsky (1991) i Jackendoff (1991). Aquest capítol mostra que la major part dels criteris que tenen en compte aquests autors es poden agrupar en dues nocions bàsiques: la DIMENSIONALITAT (de la qual formen part la perfectivitat, la telicitat, la idea de límits i la quantificació) i la DIRECCIONALITAT (que es relaciona amb la propietat de dinamicitat i amb la idea de canvi d'estat). Sobre la base d'aquests dos paràmetres, es proposa una tipologia de quatre esdeveniments bàsics: (a) ESTATS DIMENSIONALS, (b) ESTATS NO DIMENSIONALS, (c) PROCESSOS i (d) ACCIONS. El capítol 4 s'ocupa de la representació oracional dels esdeveniments. Aquest capítol parteix de la hipòtesi que la flexió temporal (aspecte i temps) domina els altres constituents de l'oració en la representació dels esdeveniments, i que quan la flexió és no marcada la representació depèn de la combinació de les propietats semàntiques del predicat, els arguments i els adjunts. Per comprovar aquesta hipòtesi, s'analitza, en primer lloc, la relació entre, d'una banda, els paràmetres de conceptualització dels esdeveniments i, d'altra banda, l'aspecte i la localització temporal (que inclou el temps, l'orientació i la distància temporal), que són codificats en la flexió verbal. La conclusió a què s'arriba és que els aspectes són diferents manifestacions de la dimensionalitat i de la direccionalitat, mentre que la localització temporal és una relació díctica entre la situació i un punt de referència en el temps. En segon lloc, es fa una caracterització del significat fonamental del present i dels pretèrits de mode indicatiu en català i es mostra de quina manera aquests temps contribueixen a la representació oracional dels esdeveniments. En tercer lloc, i sense cap pretensió d'arribar a conclusions definitives, es fan algunes reflexions sobre la contribució de predicats, arguments i adjunts a la representació dels esdeveniments. Es defensa la idea que els adjunts aspectuals determinen el tipus d'esdeveniment que codifica l'oració, mentre que els adjunts temporals afecten només la localització temporal. Quan l'oració no conté adjunts aspectuals, el predicat i els arguments representen composicionalment la visió que té el parlant de la situació. El darrer capítol de la tesi, previ a les conclusions, tracta la representació textual dels esdeveniments. Aquest capítol evidencia que la dimensionalitat i la direccionalitat que el parlant atribueix a la situació que vol descriure no es representen només en els nivells morfològic, lèxic i oracional, sinó que condicionen, també, l'organització del discurs. En primer lloc, la dimensionalitat es manifesta en la distinció entre la presentació sintètica i l'analítica de les situacions, així com en la relació de coherència aspectual entre les oracions que descriuen analíticament una mateixa situació. En segon lloc, la direccionalitat determina, entre d'altres factors, l'ordre en què el parlant presenta les situacions que mostren aspectes d'un mateix esdeveniment. Al mateix temps, aquest capítol explora l'estructura informativa del text, que té relació amb la forma de recuperació (sintètica o analítica) dels esdeveniments. / The purpose of this dissertation is presenting a unified account of events and their representation in Catalan sentence and discourse. The work combines philosophical, semantic, syntactic, and pragmatic approaches to eventuality, aspect and tense. Events are defined as ways of conceptualizing world experience on the basis of two primitive parameters, DIRECTIONALITY and DIMENSIONALITY, which include most of the semantic properties traditionally attributed to situation types. It is said that directionality depends on the cognitive capacity to perceive movement, which is related to the properties of dynamism or process in time, and change of state. On the other hand, dimensionality is said to depend on the cognitive ability to see objects, concepts and situations (dimensionally). The properties of perfectivity, telicity, bounding, and quantification are related to this primitive. In Catalan sentences, dimensionality is coded by verbal aspect morphology, while directionality depends on the lexical meaning of the verb. Temporal location morphology (which includes tense, orientation, and temporal distance) does not mark dimensionality nor directionality, but relates deictically a described situation to a reference time. However, anterior tenses are pragmatically interpreted as non dimensional. Whenever verbal forms are not marked for aspect, nor for anteriority, the speaker's view of a situation is coded compositionally, i.e. by the combination of the eventual meaning of predicate, arguments and adjuncts. In discourse, dimensionality determines whether a situation is described synthetically or analytically. In analytical representations, the dimensionality of each substitution is conditioned by the dimensionality of the whole. At the same time, the directionality of the event determines (among other factors) the order of sentences in a discourse unit.

Aquesta tesi inclou dues parts que poden ésser destriades. D'una banda, els capítols I i II ("Llengües en contacte" i "La comunitat lingüística catalana") i de l'altra, els capítols III i IV ("El procés de minorització" i "La facilitació"). Els dos capítols inicials, però, no tenen un valor exclusivament propedèutic o introductori ja que, per exemple, la revisió crítica de la història i dels usos del terme diglòssia forneix els clements bàsics sobre els quals es pot elaborar una interpretació antiformalista (en el sentit d'usos lingüístics formals), no literària i no elitista dels processos de substitució lingüística. Pel que fa al concepte bilingüisme -si considerem la seva dilatada i contradictòria evolució- és evident que cal desentendre-se'n, per tal com es tracta d'un concepte ideològic i no científic. Tanmateix, substituir-lo pel terme diglòssia -en el cas de la comunitat lingüística catalana- implicaria sortir del foc i anar a caure a les brases, llevat que hom estigui disposat a acceptar que la diglòssia és un fenomen pràcticament universal.Per contra, m'he servit de la noció "llengües en contacte" -que és molt més operativa- i he preferit substituir "diglòssia" per "conflicte lingüístic", partint de la base que la diglòssia implica (en la concepció original de Ferguson) estabilitat, modes d'adquisició radicalment diferenciats i distribució funcional complementària, i és evident que cap d'aquestes condicions no s'acompleix en el cas del contacte lingüístic del català (d'una banda) amb el francès, l'italià o el castellà (de l'altra).Del segon capítol, retindria especialment l'evidència que els problemes de la disgregació lingüística són difícilmente explicables, des del punt de vista de la lingüística estricta, ja que es plantegen, es desenvolupen i es resolen (quan es resolen) en el camp dels usos lingüístics. Més exactament, he dit que el tema de la unitat de la llengua s'ha plantejat gairebé per atzar en el domini de la filologia i que el contraatac lingüístic resulta inadequat, ja que amb arguments exclusivament filològics no és possible demostrar l'existència real d'una comunitat lingüística -amb els seus límits espacials i humans- llevat que s'estigui disposat a negar, contra tota evidència, que les llengües no existeixen per elles mateixes, sinó a través dels seus parlants i de l'ús que aquests en fan.Per tant, són aquestes i d'altres que ara no detallo les constatacions que proporcionen una basc objectiva al raonament seguit en el tercer i quart capítol i a les conclusions que se'n desprenen.A partir del tercer capítol, m'he endinsat en l'anàlisi de la situació minoritària; he prcs en consideració les caractcrístiques definitòries proposades per Lluís V. Aracil i, sobretot, he partit d'una hipòtesi cabdal a l'hora de comprendre totes les afirmacions posteriors: la situació minoritària es deriva d'un vast procés històric, social, econòmic... que denominem modernització i constitueix, al mateix temps, l'altra cara de la moneda de la difusió i la implantació de la llengua nacional. Per tant, el que he fet és molt senzill: m'he oblidat de l'obsessió persistent de parlar de les ensulsiades històriques de la llengua catalana i el que m'he plantejat en primer terme ha estat la forma com es va produir l'interessantíssim fenomen històric de la consolidació de les llengües nacionals europees i, més específicament, del francès, l'italià i el castellà, que són les que afecten a la comunitat parlant del català. Penso que aquest és, sens dubte, el punt decisiu de l'enfocament que aqucsta tesi proposa, ja que plantejar-se la qüestió del procés de substitució lingüística del català des del punt de vista de l'expansió dc les llengües nacionals amb qui competia, trenca radicalment amb el que he denominat «discurs efusiu» de la història de la llengua catalana.Partint de la consideració de tres grans blocs de factors decisius en la implementació de la situació minoritària del català (les condicions històriques i socio-econòmiques, la política lingüística dels Estats europeus i els mecanismes psico-socials), he arribat a la conclusió que els factors estrictament legislatius i jurídics (als quals tanta atenció s'ha atorgat, tradicionalment) han estat hipervalorats i incorrectament avaluats. A banda, he introduït un concepte (la facilitació) a l'entorn del qual gira una part substancial de les conclusions d'aquesta tesi.En condicions òptimes per a una ràpida resolución del conflicte lingüístic que suposi la desaparició de la llengua recessiva, és absolutament imprescindible que -de forma simultània a l'exercici de les pressions històriques i socio-econòmiques, legislatives i psico-socials, les estructures dc l'Estat i llurs capacitats administratives proporcionin les condicions necessàries per a un procés que proposo de denominar de facilitació del coneixement i de l'ús de la llengua expansiva. Aquèst procés es deu a l'efecte conjunt d'una sèrie de condicions objectives: la mobilitat social, els desplaçaments, la implantació escolar i els ritmes d'alfabetització, la influència dels mitjans de difusió, les pautes dominants en la interacció entre els individus, la centralització administrativa...El que es pretén demostrar, al llarg del quart capítol, és que aquest punt òptim de fàeilitació -pel que fa a la comunitat catalana- s'assolí al llarg d'un període que abasta aproximadament la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX. Per tal com no hi ha cap argument científic per demostrar que la lleialtat lingüística dels parlants del català a França, Espanya i Itàlia divergia ab ovo, la meva hipòtesi és que els decalatges cronològics entre els diferents països de llengua catalana -pel que fa a la recessió lingüística- s'expliquen en base a l'existència d'asincronismes evidents, referits a la modernització dels respectius estats i als moments històrics en què s'assolí l'índex màxim de facilitació del coneixement i l'ús de les llengües nacionals respectives.Per tant, si s'observa la recessió del català des de la perspectiva de l'expansió de les llengües nacionals en cadascun dels tres estats, s'observa que els diferents ritmes de la recessió no depenen tant de la resistència oposada al desplaçament per la part afectada de la nostra comunitat com de l'eficàcia i de la velocitat amb què els estats respectius difongueren i imposaren la que havia estat definitivamente assenyalada com llur llengua nacional. Per tant, d'aquestes dues operacions (difondre i imposar), la primera fou més important i decisòria que la segona, a l'hora d'entendre per què el català reculava, aquí o allà, amb major o menor embranzida.De tots els factors compromesos en la facilitació del coneixement i l'ús de la llengua nacional, m'he centrat -en la segona part del darrer capítol- en l'anàlisi ponderada dels respectius ritmes d'implantació escolar a França, Espanya i Itàlia, d'acord amb les peripècies històriques viscudes pels tres estats, al llarg dels segles XVIII i XIX. En síntesi, es pot comprovar com aquest punt òptim s'assolí al llarg d'una franja que abastaria els quaranta anys transcorreguts entre la fi de la I Guerra Mundial, per a l'Estat francès; entre els anys trenta i cinquanta, per a l'Estat espanyol; la dècada dels seixanta, per a la ciutat de l'Alguer.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és la formulació d'un sistema de redacció de definicions lexicogràfiques per a diccionaris generals del català que redueixi al mínim els efectes de circularitat, que no limiti a priori el conjunt d'elements disponibles de la metallengua, que estableixi amb rigor els criteris d'utilització de la metallengua i que elimini la redundància en la descripció lexicogràfica. La formulació d'aquest sistema parteix de certes anàlisis teòriques sobre el mètode de descripció lexicogràfic, les seves mancances i les seves necessitats de sistematització descriptiva. Les aportacions teòriques de la tesi se centren en: 1. La sistematització dels criteris de delimitació dels objectes de descripció (les entrades de diccionari); 2. L'anàlisi dels diccionaris com a model estructurat del lèxic i la revisió d'algunes aportacions de la lexicografia computacional y dels lèxics electrònics; 3. L'estudi de les característiques semàntiques que incideixen o haurien d'incidir en la forma de les paràfrasis de definició; i 4. L'estudi de la definició lexicogràfica, a partir de les contribucions de la lexicografia teòrica i la presentació original de certs aspectes teòrics sobre l'equivalència definit-definició.El principal objectiu de la tesi s'aconsegueix amb la proposta d'un conjunt nuclear de metallengua de definició integrada en un sistema adequat que estableix els mecanismes de projecció d'una metallengua total del diccionari. La proposta plantejada en aquesta tesi reuneix les següents propietats:a) Supera els problemes descriptius dels vocabularis controlats, i aprofita els seus avantatges pel que fa a l'organització estructurada del diccionari.b) Permet descriure de manera organitzada el significat lèxic i concentrar en un petit grup de mots (mínim, d'acord amb els arguments exposats en la tesi) totes les desviacions estructurals i metodològiques del diccionari.c) Integra per a la seva aplicació la caracterització completa d'un nivell axiomàtic que és la base de la projecció estructurada de tot el diccionari.La consecució de l'objectiu principal d'aquest treball i la demostració de les seves hipòtesis s'inscriuen en el marc general d'una concepció de la lexicografia metodològicament renovada, amb una visió integrada dels aspectes teòrics, computacionals y aplicats de la descripció lèxica, però alhora respectuosa amb les claus interpretatives dels diccionaris convencionals, i molt especialment amb la utilització de la llengua natural com a mitjà d'expressió de les definicions i, per tant, com a metallengua de descripció del lèxic. / The main goal of this thesis is the formulation of a system able to construct lexicographic definitions in monolingual dictionaries of Catalan. Such a system should minimize the deviation effects of circularity, without any aprioristic restriction on the set of elements belonging to the description metalanguage, rigorously establishing the application criteria of the metalanguage and avoiding redundancy in lexicographic description.The formulation of the system proposed derives from certain theoretical analysis on the lexicographic description method, and especially on its lacks and its needs of sistematization. The theoretical contributions of this thesis are focussed in: 1. The systematization of the relevant delimitation criteria in order to define the objects of description (dictionary entries); 2. The analysis of dictionaries as a structured model of the lexicon and the review of several contributions from computational lexicography and electronic lexicons; 3. The study of semantic aspects relevant (or that should be taken as relevant) in order to establish the form of definition paraphrases; and 4. The study of lexicographic definition from the point of view of the contributions of theoretical lexicography, and the original presentation of different theoretical implications on the equivalence between the word defined and its definition.The main goal of this thesis is achieved by means of the proposal of a nucleus of a definition metalanguage integrated in a suitable system that clearly establishes the projection devices in order to obtain the global metalanguage of the dictionary. The proposal given in this thesis presents the following properties:a) Avoids the descriptive underlying problems in controlled vocabularies, taking profit from their advantages with regards to the structured organization of the dictionary.b) Allows to describe in an organized way the lexical meaning and to concentrate in a reduced set of words (that should be taken as the minimum, according to the reasons exposed in the thesis) all the structural and methodological deviations of the dictionary.c) Integrates the complete description of an axiomatic level, which is the base of the structured projection of the dictionary.The achievement of the principal goal of this work and the demonstration of its hypothesis must be included in the general framework of an innovative conception of lexicography, that takes into account both practical, computational, and theoretical aspects of lexical description, without putting aside the interpretative keys of conventional lexicography, especially those referred to the use of natural language as a way to express definitions and, consequently, as a descriptive metalanguage of the lexicon.

Los lenguajes de especialidad han sido tratados, en los últimos años, desde un punto de vista filológico. No obstante, su análisis se ha planteado principalmente desde disciplinas terminológicas, con el objetivo de delimitar y unificar en el presente el corpus léxico de una rama especifica del saber. En algunas otras ocasiones, su estudio se ha centrado en su posible caracterización teórica, en relación con el lenguaje común o con otros lenguajes. Ambas perspectivas, entendidas como intentos por delimitar cuantitativa y cualitativamente determinadas parcelas del léxico, no han incidido en demasía en dos aspectos fundamentales. En primer lugar, en el trazado de un itinerario histórico-lingüístico de la adopción y desarrollo de un grupo de términos comunes a una ciencia, a una técnica o a una profesión, con los textos en la mano; en segundo lugar, en la necesidad de establecer las relaciones que existen entre lengua, cultura y sociedad en los momentos de aparición y evolución de un lenguaje de especialidad. Por tanto, esta vertiente une el lenguaje con la historia de las ciencias y de las técnicas, sin restringir en ningún momento la explicación de los hechos lingüísticos al ámbito filológico.Este es el objetivo de la presente tesis doctoral: analizar y exponer exhaustivamente el proceso de introducción y desarrollo del léxico del ferrocarril en el español, teniendo en cuenta los documentos originales, la historia de los términos y el transcurrir paralelo de los mismos respecto a la evolución técnico-científica de nuestro país en materia ferroviaria.En cuanto a la estructura del estudio, éste se organiza en tres grandes apartados. El primero, tras una breve presentación, incluye los capitulas dos, tres y cuatro, que suponen una introducción alterna en distintos estadios.El capitulo dos se desdobla en una sucinta exposición de los antecedentes españoles en el tratamiento de los lenguajes de especialidad y en una serie de reflexiones teóricas de carácter metodológico sobre los mismos. En especial, en torno a la dificultad que existe, desde un punto de vista semántico, para establecer criterios que expliquen los procesos significativos y de cambio de sentido, o la organización del léxico por campos.Centrado ya en el léxico ferroviario, el capitulo tres ofrece, por una parte, un repaso de los estudios anteriores dedicados a este campo. En concreto, se dan referencias de las escasas aportaciones producidas en relación con la lengua española, así como de los estudios publicados durante el siglo XX sobre el léxico del ferrocarril en el inglés, el alemán y el francés. Por otra parte, se ubica la terminología ferroviaria española en la historia de los orígenes del nuevo medio de transporte en España.El capítulo cuatro es un extenso análisis de las fuentes consultadas para la documentación de los términos a partir de 1829, techa de los primeros testimonios escritos relativos al ferrocarril. Las obras corresponden a seis ámbitos diferenciados: 1) tratados y manuales técnicos, que en los primeros momentos correspondieron a traducciones de textos franceses; 2) documentación técnico-administrativa, en forma de prospectos, proyectos, memorias, instrucciones y manuales de divulgación; 3) obras legislativas, estatutos y reglamentos (con diferencia el tipo de fuente menos productivo); 4) prensa especializada, tanto específicamente ferroviaria como técnica en general; 5) textos literarios, de gran interés por lo que respecta a las primeras décadas; y 6) obras lexicográficas.El segundo gran apartado de la tesis corresponde a los capitulas cinco y seis, cuerpo fundamental del estudio.En el capitulo cinco, la introducción y el desarrollo del léxico del ferrocarril en la lengua española han sido analizados a través de siete periodos que van desde 1829 hasta 1910. Se ha intentado que los criterios seguidos para la delimitación de cada periodo se vean reflejados en su encabezamiento. De este modo, el itinerario se inicia con el titulo "Los primeros términos (1829-1835)" al que, tras un silencio en consonancia con la propia historia de España, siguen los siguientes cortes: "Testimonios literarios (1840-1842)", "Un nuevo arranque (1844-1846)" -coincidente con los proyectos que dieron lugar a los primeros kilómetros españoles de vía férrea-, "Primeras Incorporaciones lexicográficas (1846-1850)", "La consolidación del léxico ferroviario (1851-1862)", "La lexicografía ferroviaria (1863-1887)" y, finalmente, "El cambio de siglo (1888-1910)."El seguimiento del léxico del ferrocarril en todos los periodos se ha basado en una estructura de árbol de campo, que incluye los siguientes subcampos: Denominación del medio, Material fijo, Material móvil, Dependencias y construcciones, Personal, Circulación y servicios, y Señalización y seguridad. A su vez, el Material fijo, el Material móvil y las Dependencias y construcciones se han subdivido en diversos subcampos, con el fin de acercar la realidad del ferrocarril a un tipo de estructura cognitiva. El diseño ha facilitado el plan de vaciado de las fuentes y el establecimiento de relaciones internas entre los términos. Además, como puede observarse en el índice, esta organización posibilita una lectura distinta de la lineal. Se trata de una lectura transversal que permite el seguimiento de cada subcampo con una solución de continuidad entre los distintos periodos cronológicos. De este modo, por ejemplo, el subcampo correspondiente a "Dependencias y construcciones" puede hallarse en cada periodo bajo el subapartado cuatro. El seguimiento de todos los subapartados que figuran bajo esta numeración en !os sucesivos cortes adquiere una unidad propia en torno al subcampo y no obliga al lector a pasar por el resto de subcampos.En el capitulo seis, dos apéndices completan el estudio: el aludido anteriormente en relación a la "Evolución del léxico ferroviario español (Siglo XX"), donde a la misma estructura nocional ya comentada se unen unas paginas dedicadas a las siglas, y un segundo apéndice dedicado al léxico ferroviario hispanoamericano.Sobre la estructura de la tesis, resta aludir a un tercer apartado que concluye el estudio y que está formado por los capítulos siete, ocho y nueve. A ellos corresponden, respectivamente, las conclusiones, un índice de términos citados y las referencias bibliográficas utilizadas, bien como fuentes, bien como obras de consulta. Estos capítulos ofrecen una información de gran utilidad, añadida a la que, por supuesto, puede derivarse del uso de todo el texto en general. Hay que insistir en el valor que el índice de términos tiene en el conjunto de la tesis, ya que su disposición permite seguir los pasos de cada voz a lo largo de la obra y, por tanto, determinar su evolución en el tiempo de forma documentada. Además, la lematización del índice hace que, en los casos de estructuras complejas, cada uno de los lemas que las forman posea una entrada propia. Con ello se ha pretendido facilitar las remisiones internas y dar un rigor filológico a su contenido. El índice conviene así el trabajo en una especie de diccionario histórico del léxico ferroviario. / The languages of specific themes have been treated, in the last years, from a philological point of view. Nevertheless, their analysis has been expounded mainly from terminological disciplines with the objective of defining and unify the corpus lexical of a specific branch of the knowledge presently. In some other occasions, Their study has been centred in their possible theoretical characterization, in connection with the common language or with other languages. Both perspectives there aren't fall into two fundamental looks. In first place, in the tracing of a historical-linguistic itinerary of the adoption of a group of common terms to a science, to a technique or to a profession, with the texts in the hand; in second place, in the necessity of establishing the relationships that exist between language, culture and society in the moments of apparition and evolution of a language of specialty.This is the objective of this doctoral thesis: analyzing the process of introduction and development from the lexicon of the railroad in the Spanish language, keeping in mind the original documents, the history of the terms and their lapse parallel to the technician-scientific Spanish evolution in rail matter.As for the structure of the study, this is organized in three big sections. The first supposes an introduction to the topic with metodological character. In the second section, the apparition of the lexicon of the railroad in the Spanish language has been analyzed through seven periods that go from 1829 up to 1910, with two appendixes corresponding to the XX century and to the Hispanic-American railway lexicon. The pursuit in all the periods has based an opinion on a lexical structure of tree of field. The third section pertains to the conclusions, an index of cited terms and the bibliographical references. The index of terms turns into the work in a kind of a historical dictionary of the railway lexicon.

Las nominalizaciones deverbales del español son construcciones lingüísticas que se caracterizan por presentar propiedades propias de los sustantivos pero al mismo tiempo poder heredar la estructura argumental de los verbos de los que derivan. Esta dualidad les confiere un notable interés lingüístico porque, por una parte, pueden denotar tanto un estado o el resultado de la denotada por el verbo base correspondiente, como pueden también denotar la misma acción o evento que expresa el verbo base, y por tanto, ser paráfrasis de cláusulas oracionales. Por otra parte, son sustantivos que tienen capacidad argumental, es decir, seleccionan argumentos y, en este sentido, es relevante observar los patrones de realización sintáctico-semántica de los argumentos de las nominalizaciones, ya que suponen una manera alternativa de expresar el significado contenido en una oración. Además del intrínseco valor lingüístico que tiene el estudio de estas construcciones, también desde un punto de vista del Procesamiento del Lenguaje Natural resulta interesante disponer de herramientas y recursos que traten y representen las nominalizaciones deverbales del español, tanto en lo que se refiere a la denotación como a la estructura argumental. Tareas como la resolución de la correferencia o la detección de paráfrasis pueden beneficiarse de una herramienta o un recurso que trate el tipo denotativo de las nominalizaciones, y aplicaciones de extracción de información o de búsqueda de respuestas, así como los sistemas de etiquetado semántico, pueden aprovechar herramientas y recursos que representen la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales. Esta tesis pretende conjugar el estudio de las nominalizaciones deverbales tanto desde un punto de vista lingüístico como desde la perspectiva del Procesamiento del Lenguaje Natural. La tesis está dividida en cuatro partes que responden a esa voluntad. La primera parte de este trabajo nos pone en antecedentes acerca de las nominalizaciones deverbales. Se define el objeto de estudio, se presenta la metodología utilizada y se ofrece una revisión bibliográfica amplia que incluye tanto trabajos fundamentalmente teóricos como trabajos esencialmente computacionales sobre las nominalizaciones deverbales. La segunda parte se centra en la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales. En primer lugar, se presenta el estudio lingüístico basado en corpus sobre la realización sintáctico-semántica de los argumentos. A partir de este estudio, se extraen una serie de hipótesis lingüísticas sobre qué constituyentes son argumentos de las nominalizaciones y cuáles no, y qué tipo de argumento verbal se asocia a constituyentes específicos en el dominio nominal. En segundo lugar, estas hipótesis lingüísticas están en la base del paquete de reglas heurísticas (RHN) creado para anotar automáticamente la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales en el corpus AnCora-Es. La evaluación de estas reglas heurísticas aporta nuevas observaciones sobre la realización de la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales y confirma parte de las hipótesis iniciales. La tercera parte trata sobre la denotación de las nominalizaciones deverbales. Primero, se presenta el estudio empírico basado en corpus realizado sobre la distinción entre evento y resultado. De este estudio empírico se obtienen una serie de criterios lingüísticos para establecer dicha distinción, y además, se establece una nueva clase denotativa subespecificada para aquellos casos en los que el contexto oracional es insuficiente. Los criterios lingüísticos resultan de la determinación de qué criterios propuestos en la bibliografía son relevantes para el español, del análisis lingüístico realizado, y de la observación de las reglas simbólicas generadas en los experimentos computacionales para evaluar los criterios anteriores. Estos experimentos están en la base del clasificador ADN, un sistema automático cuyo objetivo es clasificar las nominalizaciones deverbales según su denotación. Este clasificador se desarrolló como herramienta necesaria para la anotación de la denotación de las nominalizaciones deverbales del corpus AnCora-Es y, finalmente, se ha convertido en el primer clasificador de denotaciones del español capaz de trabajar en diferentes escenarios. En la cuarta parte se describen los dos recursos generados en esta tesis: el enriquecimiento del corpus AnCora-Es con la anotación de la denotación y la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales, y la inducción del léxico AnCora-Nom a partir de esta anotación. En relación a AnCora-Es, se detallan los procesos de validación manual de la estructura argumental y la denotación, concretamente, los criterios específicos de validación y las pruebas de acuerdo entre anotadores. Respecto a AnCora-Nom, se especifica la generación automática del léxico a partir del corpus validado, evidenciando la posibilidad de obtener dos recursos con un único proceso de validación manual, el del corpus. Finalmente, en las conclusiones se recogen las aportaciones de esta tesis a la comunidad científica. Estas aportaciones consisten básicamente en herramientas y recursos computacionales para el tratamiento y representación de las nominalizaciones deverbales del español, y en el análisis lingüístico que caracterizan las nominalizaciones deverbales tanto con respecto a la denotación como a la estructura argumental, conjugando las dos perspectivas de estudio de este trabajo. / Some Spanish deverbal nominalizations can denote both the state or the result of the action expressed by the corresponding base verb as well as the same action or event expressed by the base verb. On the other hand, these nominalizations are nouns with argument taking capacity, that is, they select arguments. This thesis aims to study deverbal nominalizations both from Linguistics and NLP approaches. The thesis is divided into four parts, which reflect these two perspectives. The first part defines the object of study, presents the methodology used and provides an extensive review of the literature, including both theoretical and computational works on deverbal nominalizations. The second part focuses on the argument structure of deverbal nominalizations. We present our corpus-based linguistic study of the syntactic-semantic realization of arguments. From this study, we extracted a series of hypotheses about which constituents are arguments of nominalizations and which are not, and what kind of verbal argument is associated with specific constituents in the nominal domain. These assumptions underlie the RHN package of heuristics rules created to automatically annotate the argument structure of deverbal nominalizations in the Ancora-Es corpus. The evaluation of these heuristics provides new observations on the realization of the argument structure of deverbal nominalizations and confirms part of our initial hypotheses. The third part deals with the denotation of deverbal nominalizations. First, we present our empirical corpus-based study of the distinction between event and result nominalizations. From this empirical study a series of linguistic criteria for establishing that distinction was obtained. We also established a new denotative class, underspecified, for those cases in which the sentence context is not enough for disambiguation. The linguistic criteria result from determining which criteria proposed in the literature are relevant for Spanish, from the linguistic analysis performed, and from the observance of the symbolic rules generated in the computational experiments to evaluate the above criteria. These experiments are in the base of the ADN-Classifier, an automatic system for the classification of deverbal nominalizations according to their denotation. The fourth part describes the two resources generated in this thesis: the enrichment of the Ancora-Es corpus by annotating the denotation and argument structure of deverbal nominalizations, and the extraction from this annotation of the Ancora-Nom lexicon. Finally, the contributions of this thesis to the scientific community are presented in the conclusions. These contributions consist of, on the one hand, computational tools and resources for the treatment and representation of Spanish deverbal nominalizations. And, on the other hand, the linguistic analysis carried out to characterize deverbal nominalizations with respect to both their denotation and their argument structure, combining the two approaches of this work.

La recerca sobre l'expressió escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anàlisi del sistema de la llengua des d'una òptica essencialment gramatical, actualment l'interès dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingüístics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, gràcies a les aportacions de diverses ciències del llenguatge (la lingüística del text, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica filosòfica, la sociolingüística, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit és vist com una unitat lingüística amb entitat pròpia que té una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a través de l'ús de regles de gramàtica, però també, de cohesió i coincidència textuals. I, per l'altre costat, des de la dècada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenció fonamental de plantejar quins són els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i així contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita a les escoles. A partir d'aquí, queda definida la intenció última d'aquest treball: obtenir informació sobre l'ús dels coneixements, habilitats i estratègies implicats en un procés psicològic complex com és l'expressió escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensió, doncs, és contribuir al coneixement de les característiques de l'expressió escrita, tant les que fan referència a les produccions escrites com el procés de composició, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest és un primer pas, un punt de partida, perquè posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tècnico-pràctiques que serveixin per fonamentar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita. Amb aquest propòsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teòric, es defineixen els elements teòrics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepció de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingüístics com les perspectives didàctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tècniques sobre el concepte d'expressió escrita i es formula la definició pròpia, que permet articular coherentment la investigació realitzada: L'expressió escrita és un procés psicològic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l'ús de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicació d'idees per mitjà de símbols gràfics i que, d'una banda fan referència a la gramàtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratègies comunicativo-lingüístiques que s'empren per a produir-los (procés de composició). S'aborda després l'aproximació conceptual al codi escrit, ressaltant la noció moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdevé decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat següent, s'aprofundeix en la comprensió teòrica del procés de composició escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per últim, s'analitza el procés d'ensenyament/aprenentatge de l'expressió escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes teòrico-didàctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les pràctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressió escrita. La segona part o La Recerca inclou tres capítols. En el primer o Capítol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca és a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb què aquesta recerca s'estructura. En el Capítol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conèixer quin és el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressió escrita en llengua catalana, concretament en relació al text produït, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenció, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequació, coherència, cohesió, correcció gramatical i variació. Sota una perspectiva metodològica i un mètode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecució dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procés d'obtenció de la informació necessària, prèviament realitzant una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema de l'avaluació del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bàsic o Prova d'Expressió Escrita i el complementari o Full de Valoració de l'Expressió Escrita per part del Professor. i a recollir també d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadèmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informació prevista. 4) s'analitza la informació obtinguda per mitjà d'una anàlisi estadística descriptiva i diferencial, més exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressió Escrita, en tant que instrument bàsic i específicament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realització d'aquesta primera fase de la recerca. En el Capítol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferències clares pel que fa al procés de composició seguit en l'elaboració i construcció del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conèixer quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició, que segueixen en l'elaboració i construcció del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior però centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propòsits, es defineix primerament el marc teòric que regula eldesenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta teòrica de referència que, en base al model cognitiu del procés de composició escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anàlisi de la situació comunicativa , planificació (generalització d'idees, organització i formulació d'objectius), textualització, revisió i control, alhora que també concreta les estratègies i habilitats específiques a través de les quals es vol obtenir la informació referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodològica qualitativa, definida i especificada a través d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecució dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informació principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell més baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell més alt; 2)es realitza el procés d'obtenció de la informació, a través de l'aplicació de dos instruments: l'observació i l'entrevista, per a l'elaboració a curada i rigurosa dels quals, prèviament s'efectua una revisió bibliogràfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluació dels processos cognitius i sobre els requeriments metodològics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informació obtinguda a través de tècniques d'anàlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximació a ala temàtica enregistrada a través de l'observació i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant així la temàtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, és a dir, s'exposen quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició escrita definides en la proposta teòrica de referència, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe específic per a la comparació entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informació exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realització d'aquesta segona fase de la recerca.En la tercera i última part o capítol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre capítols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions més significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la pràctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'àmbit de l'expressió escrita. / Research about the written expression has been developing in a spectacular way all along the twentieth century. If up to the 60, the aim of the studies used to be focusing on written productions and analyzing the language system from essentially a grammatical point of view, at present, researchers interest directs towards analyzing varied communicative, linguistic and sociocultural aspects of he writing act and towards understanding the different processes and cognitive operations implied in the redactional processes.In this very line, then, the final intention of the work is to: obtain information about the use of knowledge, abilities and strategies implied in a complex psychological process as is the case with the written expression among the boys and girls of the Upper Cicie of Girona's EGB (Educación General Básica).According to this purpose, the study is then structured into three parts:In the first part or Theoretical Frame, the Theoretical elements that govern and base the research are defined.The second part or The Research includes three chapters:In the first part or Chapter II, a general expounding of the research is offered, that's to say, the general expounded aims are established and are presented the two phases with which the research is structured.In the Chapter III, what was denominated research's first phase is developed in descriptive study that, under a quantitative methodological perspective, intends to know the mastery of knowledge and abilities of the writing code of a big group of boys and girls of the Upper Cycle of Girona's EGB.In the Chapter IV, the so called examination of cases or second phase of the research has been expounded. A part in which it was intended, with a group of 12 boys and girls, to notice whether they present clear differences in the use of process of composition's own strategies in a group of cases which, in the first phase of the research, has proven having a low level of mastery of knowledge and abilities of the writing code and another group of cases which, on the other hand, has proven having a high level.In the third and final part or Chapter V, first of all are synthesized the principalcontributions and conclusions of each of four previous chapters to end by displaying the most relevant implications related with practice of the teaching-learning and the research on education in the field d written expression.