"Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" té l'objectiu fonamental de realitzar una tasca d'estudi i lexicalització de l'ibèric a partir dels textos epigràfics en aquesta llengua coneguts des de l'any 1991 fins al moment de finalització d'aquest estudi. El 1991 és, d'una banda, l'any de publicació del volum IV dels Monumenta Linguarum Hispanicarum de J. Untermann, on apareixen recollides la gran majoria d'inscripcions en llengua ibèrica, i, de l'altra, és també l'any d'edició del Lèxic d'inscripcions ibèriques de Velaza, que, tant per qüestions metodològiques com pel seu abast temporal, és el precedent immediat d'aquest. El material que ha servit de base per a la redacció d'aquesta tesi, per tant, és un material en certa manera de difícil accés, ja que es troba editat sols de manera esparsa en publicacions i revistes de caire divers. Així, doncs, una de les finalitats de la tesi és l'aglutinació i sistematització en una mateixa obra de tot aquest material epigràfic i, en aquest sentit, Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006) té la pretensió de funcionar de complement a les obres de referència citades més amunt. D'altra banda, quan ens enfrontem a l'estudi d'una llengua fragmentària i de família lingüística desconeguda, com és el cas que ens ocupa, l'augment del material escrit en aquesta llengua no suposa sols un increment quantitatiu, sinó també, i això és el que justifica en realitat aquesta tesi, significa també un progrés qualitatiu en el domini d'aquesta llengua. El material bàsic que apareix compilat en aquest lèxic el configuren unes 270 inscripcions en llengua ibèrica. Encara que aquest conjunt de textos epigràfics suposa un percentatge relativament baix respecte del total de 2000 epígrafs existents, és un conjunt molt significatiu del que representa aquesta epigrafia. En efecte, en aquestes 270 peces queda ja representada la gran majoria de suports i de sistemes de notació gràfica emprats per escriure l'ibèric. Aquests textos cobreixen també tot el territori i la cronologia en què creiem que es va desenvolupar la pràctica epigràfica en llengua ibèrica.El lèxic ha estat organitzat a la manera d'un diccionari, en el qual les formes ibèriques es troben ja transcrites i ordenades alfabèticament segons l'ordre llatí habitual. La majoria d'entrades, unes 850, recullen formes segmentades extretes directament dels epígrafs ibèrics, però, entre aquestes, se n'hi troben d'altres en les quals s'estudia, d'una manera més teòrica i general, el funcionament d'una expressió, una seqüència o un sufix recurrents. La tesi també consta d'una introducció general on es proporciona, d'una banda, la informació referent a la metodologia de treball i a l'estructuració de la tesi i on es descriu, de l'altra, la tradició lexicogràfica sobre l'ibèric i l'estat general de coneixement d'aquesta llengua. Al final de l'estudi, s'hi adjunten dos índexs de paraules, la presentació detallada del material i la transcripció dels textos analitzats. / The aim of "Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" is to update the study and lexicalization of the Iberian language, taking into account the epigraphical texts known from 1991 till 2006. The lexicon has been structured as a dictionary in which the Iberian tokens are already transcripted and arranged in alphabetical order. Most of the forms, approximately 850, are directly attested in Iberian epigraphs; other entries report the analysis of a recurring segment, word or expression in this language. The introduction focuses on the methodology and structure of the survey. It also incorporates a description of the lexicographical tradition in the Iberian studies as well as a general review of the present knowledge of this language. Two word indexes, a detailed presentation of the material and the transcription of the texts can be found at the end of the lexicon.

Aquesta tesi se centra en l’estudi del fenomen de la dixi, concretament de la dixi d’espai en català, castellà i anglès, des d’una perspectiva multimodal que té en compte tant la part verbal com la part no verbal d’aquest fenomen. La dixi és concebuda, des d’un punt de vista lingüístic, com un fenomen que permet d’observar la connexió entre trets estructurals del llenguatge i dominis contextuals específics, particularment, en el cas que ens ocupa, en l’eix espacial. Aquesta connexió ve donada pel fet que certs mecanismes no verbals actuen també com a recursos díctics en molts registres i situacions corrents en la llengua oral, i és per aquesta raó que són necessaris estudis sobre la relació entre aquells per tal d’incrementar el nostre coneixement sobre la sincronització i la coordinació dels senyals multimodals, els quals són una font de comunicació constant en el nostre dia a dia. Aquesta tesi ha estat possible gràcies al fet de disposar del corpus Corpus CAP (Corpus Audiovisual Plurilingüe). Es tracta d’un corpus multimodal –es disposa del so i la imatge gravada–, multilingüe –en català, castellà i anglès– i multitextual –textos narratius, descriptius, expositius, instructius i argumentatius– que inclou l’enregistrament de 12 informants, cadascuna de les quals va produir 30 textos (10 en cada llengua) fins a conformar un total de 360 textos. Els textos instructius d’aquest corpus –en total, 36 textos– van permetre la integració de l’anàlisi dels elements verbals de la dixi d’espai amb la dels seus corresponents elements no verbals, tenint en compte també les diferències entre les tres llengües del corpus. Aquesta tesi acompleix quatre objectius específics: En primer lloc, s’analitzen quins són els elements que en català, en castellà i en anglès gramaticalitzen la dixi d’espai en el nostre corpus. En segon lloc, es posen en relació aquests elements díctics verbals amb el seu context, és a dir, amb els trets no verbals de la situació comunicativa, de tal manera que s’observen uns patrons gestuals generals per a uns díctics d’espai determinats amb uns valors semàntics determinats. En tercer lloc, a partir de la divisió en diferents fases dels diversos gestos, s’analitza la relació entre la parla i la gestualitat dels díctics d’espai en termes de coordinació temporal. D’altra banda i estretament relacionat amb aquest objectiu, es posen a prova dues teories sobre la relació entre el gest i la parla: la teoria interactiva de la parla i el gest (Furuyama 2002) i la teoria balística (Levelt 1985; De Ruiter 1998). Per últim, s’estableixen les semblances i les diferències, tant pel que fa als patrons gestuals com pel que fa a la coordinació temporal, entre els tres grups d’informants del corpus i les diferents llengües que s’usen, tenint en compte que són la L1, L2 i L3 de les informants. De la mateixa manera, es té en compte també les diferències que hi ha causades per l’estil personal de les informants. Pel que fa a la metodologia, cada un dels textos del corpus va ser recollit amb dues càmeres de vídeo digitals i va ser emmagatzemat per, posteriorment, ser analitzat mitjançant el programa ELAN (EUDICO Language Annotator), una eina d’anotació creada pel Max Planck Institute for Psycholinguistics que permet crear, editar, visualitzar i cercar anotacions per a dades audiovisuals. Amb aquesta eina es marcaren tant els díctics com els seus corresponents trets no verbals, i a partir dels díctics d’espai trobats prèviament en els documents de text, es cercaren les imatges que hi corresponien i s’hi afegiren totes aquelles informacions rellevants per a la descripció i anàlisi dels patrons gestuals. També es segmentaren els gestos en diferents fases (Kendon 2004). / The aim of this thesis is to analyze the relationship between certain verbal and nonverbal deictic resources in the production of oral text by multilingual speakers, specifically of instructive texts. Deixis is usually conceived from the linguistic point of view as a phenomenon that allows the connection between structural language features and specific contextual domains, particularly in personal, temporal, and spatial axes. Non-verbal mechanisms also act as deictic resources in many registers and situations in oral language. However, studies of the combination of these different kinds of mechanisms are needed to improve our knowledge of the synchronization of these multimodal signals. The data used in this research come from a multilingual, multimodal corpus (CAP, Corpus Audiovisual Plurilingüe, University of Barcelona). This corpus contains 360 oral texts by twelve informants (all of them Catalan-Spanish bilinguals with an intermediate level of proficiency in English) who were interviewed in three individual sessions, in a different language each session (Catalan, Spanish and English). These are the main objectives of the thesis: 1) To analyze which are the elements that act as space deictic markers in our corpus, in Catalan, Spanish and English. 2) To look at the relationship between these deictic elements and their context, namely, the non-verbal features in communication, in order to reveal if there are any patterns. 3) Through the division of the gestures in different parts, to study the relantionship between verbal and non-verbal deictic elements in terms of time coordination. 4) To stablish the similarities and differences within the three groups of speakers (Catalan speakers, Spanish speakers and no predominant language speakers) and the three languages they use. Regarding the methodology, each text was recorded by two digital cameras and saved; afterwards, they were analyzed using ELAN (EUDICO Language Annotator), a professional tool for the creation of complex annotations on video and audio resources. With this tool the verbal and non-verbal deictics were annotated and any relevant information was noted down in order to describe and analyze the non-verbal patterns. Gestures were also divided in different phases (Kendon 2004) so that the time relationship between gesture and verbal deictics could be studied.

In the life long process of language development, the school years play a major role. The linguistic knowledge of schoolers can hardly be characterized without taking into account their performance in the written modality. Writing becomes the necessary platform for the remarkable changes that occur at the lexical, morphosyntactic and discursive levels, all of which are key to the successful attainment of literacy. In order to characterize the pathways of language development of Catalan schoolers ranging from 5 to 16 years of age we compiled the CesCa (Català Escolar Escrit a Catalunya) corpus. CesCa includes written vocabularies of 5 different semantic fields and texts of 6 different types produced by 2,436 school children and adolescents attending 32 state and semi-state schools in Catalonia. The participants were grouped into 5 separate groups according to their home languages. Only two groups spoke Catalan at home as their only language or in a bilingual condition along with Spanish. The sample thus notably represents the multilingualism of the school population at present, and renders an updated picture of authentic (written) language productions by that school population. All the written productions have been digitalized and prepared for computational processing in the studies presented in the thesis. Using a corpus-based approach, we have examined different domains of development: the lexicon, the syntax (and the relation between these both domains) and spelling, as a problem solving space in which different levels of language are involved. We have also examined the influence of multilingualism on lexical development. First, the domain of lexical development accounts for the acquisition through (linguistic) experience and interaction with their environment, of new lexical items and constructions that become better interconnected and that better represent the child’s knowledge-base. We have found the lexicon to grow markedly throughout gradeschool in size as well as in quality, to include longer morphologically complex words, a higher proportion of adjectives (a later developing category) and more advanced terms or multiword constructions. Against similar research in other languages we have not found text lexical density to grow with age. Home language arose as a relevant variable for lexical outcome. However, multilingualism was not necessarily damaging for later lexical development. In fact, bilingual and multilingual children outperformed children who use only Spanish for out-of-school purposes. Thus, being instructed in a language different from one’s home language is more a handicap for monolingual children than for those other children who speak more than one language (in addition to using Catalan at school) out of school. Both the vocabularies and the texts yield evidence that different semantic fields and types of texts trigger different types of lexicon. The different semantic fields triggered different grammatical categories and some primed more frequent words and other less frequent, more sophisticated terms. However, it is by the analysis of the text-embedded lexicon that we can best assess how, with age, children learn to fine tune their lexical uses to the type of text they are producing. Next, the domain of syntactic development is related to the acquisition of more complex, low frequency, structures deployed for an increasingly varied range of purposes. We have analyzed the texts regarding the pattern(s) of growth of syntactic complexity in two different sites: the noun phrase and the clause level. Compared to lexical development, acquisition of syntactic complexity is a more protracted, and in the case of clause complexity, late process. Only 10th graders produced significantly more complex syntactic architectures and explanations, the most school-like type of text, arouse as the preferred site for this increased complexity. We have found significant but scarec correlations between the lexical and syntactic uses in the written texts. Finally, the domain of spelling regards the way linguistic information is mapped onto orthographic segments in a particular language. We have examined the developmental pattern of spelling from 1st through 5th grade, with a particular regard on he different types of knowledge necessary for rendering orthographic spelling in Catalan. We have found children to make fewer mistakes when they can turn to phonographic and morphological analysis of the words than when they need to use orthographic or lexical knowledge. Morphologically based spellings increase substantially between 1st and 2nd grade pointing to a possible effect of the salient rich morphology in Catalan. This thesis contributes to the field of later language development by covering a sample of children and adolescents wide-ranging in age and linguistic background and by applying a combination of well established language variables with other not so well known yet, on a so far not well researched romance language such as Catalan. / Dins el procés de desenvolupament del llenguatge , els anys de l'escola juguen un paper important . El coneixement lingüístic dels escolars difícilment pot caracteritzar-se sense tenir en compte el seu acompliment en la modalitat escrita . Per tal de caracteritzar el desenvolupament del llenguatge dels escolars catalans d'entre 5 i 16 anys d'edat, vam compilar el corpus CESCA ( Català Escolar Escrit a Catalunya ) . El CESCA inclou vocabularis escrits i textos produïts per 2.436 escolars. Els participants tenen llengües d'origen diferents i representen el multilingüisme de la població escolar. Seguint un enfocament basat en el corpus , hem examinat diferents dominis del desenvolupament: el lèxic , la sintaxi ( i la relació entre aquests dos dominis ) i l'ortografia. També hem examinat la influència del plurilingüisme en el desenvolupament del lèxic . En primer lloc , hem trobat que el lèxic creix notablement durant l’escola primària tant en tamany com en qualitat , incloent progressivament paraules morfològicament complexes , una major proporció d’adjectius i termes o construccions multiparaula més avançats. A diferència d’estudis similars en altres llengües no hem trobat que la densitat lèxica dels textos creixi amb l'edat. La llengua materna és una variable rellevant per al creixement lèxic . No obstant, el multilingüisme no va ser necessàriament perjudicial per al desenvolupament del lèxic tardà . L’ús a l’escola d’una llengua diferent de la de la llar és més un desavantatge per als nens monolingües que per als nens que usen el català a l’escola i parlen més d'un idioma fora de l'escola . En segon lloc, l’analisi dels textos en relació amb els patrons de creixement de la complexitat sintàctica en dos llocs diferents: el sintagma nominal i el nivell de clàusula, mostra que l'adquisició de la complexitat sintàctica és un procés prolongat, i en el cas de complexitat clàusula, d’aparició tardana. Hem trobat correlacions significatives, pero disperses, entre els usos lèxics i sintàctics en els textos escrits. Finalment , hem mirat com els escolars usen el seu coneixement lingüístic, per representar ortogràficament els diferents segments lingüístics. Hem trobat que els nens cometen menys errors quan poden recórrer a l’anàlisi fonogràfica i morfològica de les paraules , que quan els cal coneixement ortogràfic o lèxic de la paraula. Aquesta tesi contribueix a l’àmbit de coneixement del desenvolupament tardà del llenguatge, usa una mostra de nens i adolescents àmplia representativa de población escolar, i examina una combinació de variables lingüístiques algunes ben establertes i altres no tan conegudes , que, fins ara, no havien estat usades per l’anàlisi del català.

The main aim of the thesis is to give a semantic account of implicit content – the kind of content that plays a crucial role in implicit communication. Implicit communication is a species of communication in which a speaker communicates certain contents that go over and above the contents retrievable from the linguistic meaning of the words used. The focus of the thesis is a certain kind of implicit communication involving locations (when sentences such as “It is raining” are used to communicate that it is raining at a certain location) and judges (when sentences such as “Avocado is tasty” are used to communicate that avocado is tasty for a certain person, called “the judge”). The way the topic of implicit content is approached is via the notion, widespread in contemporary philosophy of language, of “unarticulated constituents”. The thesis contains an investigation of this notion, with the specific aim of disentangling the many senses it has been used and of providing a general definition of the notion. A direct product of this investigation is a partitioning of the logical space; three positions are then selected, which correspond to the main contenders in the current debate involving unarticulated constituents: truth-conditional semantics, truth-conditional pragmatics and relativism. The biggest part of the thesis is dedicated to investigating certain arguments that have surfaced in the debate between these positions, with the ultimate goal of proposing a relativist account of implicit content. The particular version of relativism offered consists in the combination of the claim that locations and judges are part of the circumstances of evaluation, rather than the content of utterances, with “the variadic functions approach” to certain natural language expressions. Also, several arguments against a truth-conditional semantic approach to predicates of personal taste are provided.

La tesi és un treball sobre formació de mots en català (morfologia lèxica descriptiva) amb un enfocament sincrònic. S'hi dóna compte dels recursos per a obtenir substantius d'acció i efecte relacionats morfològicament i semànticament amb verbs, i també, doncs, de les regles, tendències i restriccions en aquest àmbit (règim afixal, blocatges homonímics, traslacions semàntiques, etc.). L'estudi s'estructura en diversos apartats: sufixació (trencar > trencament; organitzar > organització; reciclar > reciclatge; obrir > obertura; rodolar > rodoló [a rodolons]; trobar > troballa; cridar > cridadissa; dringar > dringadera; socarrar > socarrim; xiular > xiulet), conversió o derivació zero (tast/tastar, permís/permetre), habilitació gramatical (menjar una cosa > el menjar; caure > la caiguda de l'euro) i altres (pidolar > pidolància; operar > operatòria; morfemes del tipus -mec en xarrar > xarrameca; etc.). / This thesis is a study about word-formation in Catalan language (descriptive lexical morphology) with a synchronic point of view. It describes the resources to obtain action-and-effect nouns related morphologically and semantically with verbs. So, it describes too rules, trends and restrictions in this area (affixal government, homonymous blocking, semantic displacement, etc). The study is structured in sections: suffixation (trencar 'to break' > trencament 'breakage'; organitzar 'to organize' > organització 'organization'; reciclar 'to recycle' > reciclatge 'recycling'; obrir 'to open' > obertura 'opening'; rodolar 'to roll' > rodoló [a rodolons 'rolling']; trobar 'to find' > troballa 'discovery'; cridar 'to yell' > cridadissa 'a lot of yells'; dringar 'to tinkle' > dringadera 'clinking'; socarrar 'to singe' > socarrim 'singeing'; xiular 'to whistle' > xiulet 'whistling'), conversion or derivation-0 (tast/tastar, permís/permetre), grammatical habilitation (menjar una cosa > el menjar; caure > la caiguda de l'euro) and other (pidolar > pidolància; operar > operatòria; morphemes like -mec in xarrar > xarrameca; etc)

Los avances tecnológicos y el aumento de las relaciones internacionales de carácter público, privado, comercial, turístico y cultural, entre otros, ha conducido en nuestro siglo XX a la generalización de una actividad reservada hasta entonces al ámbito de la erudición. Es especialmente en la segunda mitad de siglo cuando comienza el período álgido de la traducción fruto de la imperiosa necesidad de comunicación. En laera de la comunicación surgen, por una parte, nuevas variedades de traducción: interpretación consecutiva, interpretación simultánea, doblaje, subtitulación, traducción automática etc. Por otra parte, la traducción amplía su ámbito hacia todos los campos: técnicos, científicos, jurídicos, comerciales, cine, televisión, deporte. Aparece entonces la necesidad de organizarse, así como los centros de formación de traductores e intérpretes y, por último, el interés genuino por conocer en profundidad en qué consiste y cuáles son las circunstancias que se desarrollan alrededor de la traducción. Surge la investigación.Investigar en traducción, al igual que en cualquier otro campo del saber humano, requiere en primer lugar delimitar el objeto de estudio. En nuestro caso, el motivo que nos llevó a plantearnos la presente investigación fue la coherencia de nuestra experienciacomo profesora de traducción a la vista inglés-español, así como la constatación de queexistía un vacío en los estudios: muy poco se había dicho hasta ahora de la traducción a la vista.Nuestro trabajo se enmarca dentro de un enfoque descriptivo y empírico-experimental de los estudios sobre traducción, puesto que nos proponemos describir y analizar la traducción a la vista mediante la recogida de datos empíricos que la caracterizan.

DE LA TESIS:Este trabajo estudia la coarticulación vocálica sobre el estadio temporal más representativo de las consonantes liguales (t,s,n, l, r---) del castellano en posición intervocálica desde el punto de vista articulatorio, concretamente electropalatográfico. Para ello es necesario, por un lado, prestar atención a las características espaciales de cada una de esas articulaciones y también a las configuraciones linguopalatales de las vocales, y, por otro, reflexionar acerca de los modelos y teorías del fenómeno de la coarticulación. La metodología empleada es la electropalatografía y el marco teórico sobre el que se fundamentan los resultados es el modelo de la coarticulación como coproducción, sobre todo la teoría del grado de requerimiento articulatorio (DAC). Los resultados indican que no todas las articulaciones sometidas a estudio son susceptibles de sufrir por igual los efectos coarticualtorios que imponen las vocales adyacentes, del mismo modo que no todas las vocales ejercen la misma influencia sobre ellas. El grado de implicación del dorso lingual en la formación de la constricción principal determina su mayor o menor resistencia a sufrir coarticulación y su mayor o menor influencia sobre los segmentos contiguos.La propuesta de asignación de valor DAC a las vocales y a las consonantes estudiadas, a partir de la clasificación que se establece para ellas, es la siguiente: vocales altas y consonantes alveolopalatales y palatal máximo 3; vocales medias y consonantes (s,r), valor medio 2; vocal central y consonantes alveolares (salvo (s,r)) y dentoalveolar, valor mínimo 1.

Aquesta tesi té dos objectius principals. El primer, que és de tipus descriptiu, és avançar en el coneixement de la prosòdia del friülà. El segon objectiu és de tipus metodològic i consisteix a proposar un sistema d’etiquetatge prosòdic automatitzat fonamentat en un procediment que fa possible reduir el risc de subjectivitat i, alhora, processar una quantitat important de dades. Al Capítol 1, a més de detallar els objectius del treball, s’estableix el marc teòric de referència. Amb aquesta finalitat, es descriuen breuement les característiques essencials dels principals models teòrics d’anàlisi de la prosòdia, donant més espai al model Mètric Autosegmental, que és el que s’escull per a aquest treball. Finalment, s’expliquen els trets característics del projecte internacional de recerca AMPER, en el marc el qual s’insereix l’estudi del friülà que es porta a terme. Al Capítol 2 es descriuen breument les característiques segmentals i morfosintàctiques del friülà que tenen un paper destacat a l’hora de construir el corpus d’aquesta recerca. A més, es presenta una síntesi dels treballs publicats anteriorment sobre la prosòdia del friülà. El Capítol 3 conté la descripció de la metodologia. El primer aspecte metodològic tractat és la construcció del corpus per cada punt d’enquesta. A continuació, s’esmenten els criteris per a la tria dels informants i per a la realització dels enregistraments. Finalment, s’il•lustra el funcionament dels programes informàtics d’etiquetatge prosòdic de les frases del corpus fix d’Amper que s’han creat expressament per a aquest treball (AMPERReno, AMPERExtra i AMPEREti). La tercera d’aquestes aplicacions proporciona un etiquetatge automàtic de les estructures entonatives, de durada i d’intensitat que es fonamenta en els valors acústics obtinguts en l’anàlisi. Els nivells d’etiquetatge prosòdic són dos: el superficial, que és el més adherent a la realitat acústica, i el profund, que s’apropa a una anàlisi de tipus fonològic. Els resultats de l’aplicació dels programes d’etiquetatge prosòdic automàtic al corpus de friülà s’il•lustren al Capítol 4. Les conclusions més destacades a les quals s’arriba són: a) que en friülà la durada vocàlica és un correlat acústic molt clar de l’accent lèxic; i b) que a la mateixa llengua les interrogatives absolutes estan caracteritzades per un tonema ascendent a tots els dialectes (L* H%), mentre que les declaratives neutres presenten, a totes les varietats, un tonema caracteritzat per una baixada entre la síl•laba pretònica i la tònica, seguida d’un ascens (que és opcional i menys marcat que el que es retroba a les preguntes totals). Al final del capítol es descriuen alguns patrons entonatius no neutres que s’han pogut trobar mitjançant les dades recollides per a aquest treball (tot i que el focus se situa, d’acord amb les normes d’AMPER, en les modalitats neutres). El Capítol 5 proposa unes conclusions fonològiques que es poden extreure a partir de la descripció dels aspectes fonètics de l’entonació del friülà. S’estableix en primer lloc l’inventari de tons fonològics (tant dels accents tonals com dels tons de frontera). En segon lloc, s’il•lustren algunes de les regles que possibiliten preveure com els tons subjacents es realitzen en el nivell superficial. En concret, es caracteritzen els processos de truncament i de compressió tonal (que representen casos d’al•lotonia deguda al context) i, a més, es descriuen alguns casos d’al•lotonia deguda a variació lliure. Al Capítol 6 es porta a terme una anàlisi dialectomètrica de les dades de friülà recollides en el marc d’aquest treball i, a continuació, també d’altres varietats romàniques. Aquest tipus d’anàlisi permet de destacar que el friülà, des del punt de vista entonatiu, és una llengua força compacta dialectalment i ben diferenciada de la majoria de les parles de la mateixa família lingüística. El capítol de conclusions (Capítol 7), a més de resumir les aportacions d’aquesta recerca, inclou un esbós d’unes línies de recerca per al futur. / This dissertation has two main objectives. The first is describing the prosodic features of Friulian broad focus statements and information-seeking yes-no questions. The second objective is methodological and consists in proposing a system of automatic prosodic labeling that is capable of reducing the risk of subjectivity in prosodic analyses. Chapter 1 states the objectives of this work, establishes its theoretical framework (i.e., the Metric Autosegmental model), and explains the characteristics of the AMPER research project. Chapter 2 describes the segmental and morphosyntactic characteristics of Friulian and offers a synthesis of the literature on prosody Friulian. Chapter 3 illustrates the three prosodic labeling applications that have been created for this dissertation (AmperReno, AmperExtra and AmperEti). The third of these applications provides a labeling of intonation, duration and intensity that is based on acoustic values. The prosodic labeling provided has two levels: a superficial level, which is closer to acoustic reality, and an underlying one, that is closer to a phonological analysis. The results of the application of the abovementioned programs to the Friulian corpus are shown in Chapter 4. The most important conclusions are that: a) vowel duration in Friulian is a clear acoustic correlate of lexical stress, and b) that in all dialects yes-no questions are characterized by a L * H % nuclear configuration, while broad focus statements have a H+L* L% nuclear configuration (where the L% can be implemented as a shallow rise). Chapter 5 draws some phonological conclusions from the description of the phonetic aspects of Friulian intonation. Firstly, it describes the inventory of phonological tones (both pitch accents and boundary tones). Secondly, it describes some of the rules that allow to predict how phonological tones are realized phonetically (special attention is given to tonal truncation and compression as a result of tonal crowding). Chapter 6 carries out a dialectometrical analysis the prosodic data collected for Friulian and other Romance languages. Finally, Chapter 7 summarizes the contributions of this research and sketches an outline for future research.

Aquesta tesi doctoral vol descriure la situació del català a Mallorca a partir de la seva transmissió en parelles lingüístiques mixtes, en què un dels dos membres tingui el català com a llengua primera i l’altre el castellà. La primera part, teòrica, consta de quatre capítols: Al capítol I, s’ha definit el marc teòric de la investigació. Al capítol II, s’ha tractat la realitat sociolingüística de Mallorca. Al capítol III, s’ha estudiat el concepte de transmissió lingüística intergeneracional. Finalment, al capítol IV, s’han descrit els principis metodològics emprats. La segona part, més analítica, consta de tres capítols més. Al capítol V s’ha caracteritzat lingüísticament les famílies estudiades a partir dels testimonis obtinguts en les entrevistes. Al capítol VI, s’ha estudiat tres variables: a) la d’identitat, b) la de context i c) la de socialització. Com a cloenda, es presenten les conclusions del treball i els corresponents annexos / Esta tesis doctoral pretende describir la situación del catalán en Mallorca a partir de la transmisión en parejas lingüísticas mixtas, en que uno de los dos miembros tengan el catalán como lengua primera y el otro el castellano. La primera parte, teórica, consta de cuatro capítulos: en el primero se ha definido el marco teórico de la investigación, en el segundo se trata la realidad sociolingüística de Mallorca, en el tercero se ha estudiado el concepto de transmisión lingüística intergeneracional; finalmente, en el capítulo cuarto se han descrito los principios metodológicos utilizados. La segunda parte, más analítica, consta de tres capítulos: en el quinto se han caracterizado lingüísticamente a las familias estudiadas a partir de los testimonios obtenidos en las entrevistas, en el sexto se estudian tres variables (de identidad, de contexto y de socialización), como cierre se presentan las conclusiones del trabajo y los correspondientes anejos / This doctoral thesis tries to describe the situation of the transmission of the Catalan language in mixed linguistic couples in Majorca, in which one of the two members speaks Catalan as first language and the other, Spanish. The first part, which is theoretical, has four chapters: the theoretical frames of the investigation, the study of the current sociolinguistic situation in Majorca, the concept of linguistic intergenerational transmission and finally, the description of the methodological principles applied. The second part, which is more analytical, has three chapters: the interviewed families have been characterized linguistically from their testimonies and the study of three variables (identity, context and socialization). Conclusions and attached documents conclude the work

This doctoral dissertation investigates the corporeal basis of global and local coherence. As far as global coherence is concerned, the main argument of this thesis is that the search for global coherence is often guided by means of metaphorical mappings, particularly those having to do with the conceptual metaphor DISCOURSE IS A FORM OF MOTION ALONG A PATH INFLUENCED BY FORCE DYNAMICS. In the case of local coherence, the analysis presented focuses only on a subset of interclausal connections: cause-effect and cause-concession relations, when explicitly marked by means of discourse markers. This thesis successfully assesses the hypothesis that Talmy’s force-dynamic model, along with conceptual metaphor, may account for the semantic content and the type of inferences that said subset of connectives generate during language processing. More broadly, this thesis provides evidence to support the premise that not only the general structure of discourse, but also the coherence relations on which it relies, emerge from our embodied interaction with the world. / Esta tesis estudia la posible influencia que la metáfora conceptual, entendida como un proceso cognitivo, puede ejercer en la producción y comprensión del discurso, en particular en el modo en que las relaciones de coherencia global y local emergen y se sustentan. Mediante un análisis cualitativo, esta tesis muestra que la metáfora conceptual UN DISCURSO ES UNA FORMA DE MOVIMIENTO INFLUENCIADA POR DINÁMICAS DE FUERZA y sus esquemas de imagen subyacentes son recursos estructurales básicos. Dichos elementos dan forma a la organización del discurso, contribuyen a realzar las relaciones de coherencia del texto y facilitan la comprensión lectora al activar inferencias o expectativas que pueden ayudar a predecir el comportamiento del discurso. En el caso de a coherencia local, cuatro estudios experimentales proporciona evidencias empíricas, a través de una análisis comparativo del inglés y del castellano, que apoyan la tesis de que las relaciones de coherencia causales y concesivas tienen una naturaleza corpórea ya que parecen estar basadas en conceptos más concretos: interacciones de fuerza. Además este trabajo también ofrece datos que permiten afirmar que dichos patrones de fuerza no sólo son codificados en términos lingüísticos mediante verbos sino también mediante marcadores del discurso causales y concesivos. Todos estos datos llevan a pensar que los esquemas de imagen y la metáfora conceptual son cruciales en conceptualización de las nociones de causalidad y concesión ya que comprimen nuestra experiencia y la extienden a nociones mucho más abstractas tales como la causalidad y la concesión para hacer estas nociones comprensibles. En definitiva esta tesis proporciona evidencias de que apoyan la premisa de que no sólo la estructura general del texto sino también las relaciones de coherencia local emergen de nuestra interacción corpórea con el mundo que nos rodea.