Aquesta tesi té per objectiu analitzar i comprendre la capacitat de Ferrer Saiol com a traductor de l’Opus agriculturae de Pal•ladi. D’aquesta traducció, redactada pels volts del 1385, en conservem dos exemplars posteriors, un en català (València, Biblioteca Municipal Serrano Morales, 6437) i un en castellà (Madrid, Biblioteca Nacional de España, 10211), que ens ajuden a entendre fins a quin punt Saiol comprèn l’obra llatina i de quines fonts disposava per al seu treball. Dividim aquest estudi en tres seccions. La primera versa sobre la difusió de l’Opus agriculturae durant l’Edat Mitjana i el Primer Renaixement. Incloem la pervivència de l’obra pal•ladiana a la Corona d’Aragó i la traducció del protonotari Ferrer Saiol. En la segona secció analitzem els dos testimonis conservats i la seva filiació; examinem les fonts llatines emprades per Ferrer; i realitzem una anàlisi del tresor lexicogràfic, morfològic i sintàctic, nucli del nostre estudi. La tercera és una edició del llibre primer de l’Opus agriculturae en què incloem el text llatí canònic i les dues versions iberorromàniques. / The aim of this thesis is to analyse and to understand Ferrer Saiol's skills as a translator of Palladius' Opus agriculturae. Only two manuscripts of this translation written around 1385 have reached us: one of them, in Catalan, (from Biblioteca Municipal Serrano Morales in Valencia, 6437) and the other one, in Spanish, (from Biblioteca Nacional de España in Madrid, 10211). Both texts help us to discern which Ferrer Saiol’s comprehension of the Latin work was and which sources were followed to make his translation. Our thesis is divided into three parts. The first one deals with Opus agriculturae’s dissemination during the Middle Ages and the First Renaissance. It also includes the presence to the Palladian work in the Kingdom of Aragon as well as Saiol’s translation. The second section analyses both preserved testimonies and their filiation by examining the Latin sources used by Ferrer and it studies their lexicographical, morphological and syntactic treasure, which is the core of our thesis. The third part consists of an edition of the Opus agriculturae first book, that includes the canonical Latin text and both Ibero-Romance versions.

El asumir la diversidad lingüística y cultural de México —mediante la instauración de la Ley de Derechos Lingüísticos (2003)—, como una característica invaluable del país condujo hacia la búsqueda de estrategias que desarrollen y fortalezcan cada una de las lenguas y las culturas que conforman el territorio mexicano. Una de las estrategias implementadas para tal fin ha sido la creación de universidades interculturales, entre los objetivos de dichas universidades está el de fortalecer las lenguas y culturas indígenas. Sin embargo, y aun con las leyes a favor y los espacios construidos para tal fin, dicha tarea no resulta fácil ni mucho menos inmediata, es un proceso largo y a veces complicado. Este trabajo desarrollado en la Universidad Intercultural Maya de Quintana Roo, una de las 10 universidades Interculturales de México, tiene como propósito contribuir a fortalecer las estrategias de revitalización lingüística del maya. Con dicho propósito el objetivo de la investigación fue conocer las razones de la escasa comunicación en lengua maya de los estudiantes en la mencionada universidad. Es una investigación-acción que opta como metodología el análisis del análisis del discurso. Mediante la palabra de los participantes se develan las actitudes e ideologías de docentes y alumnos. Las voces dejan al descubierto las razones que dificultan la comunicación oral en lengua maya de los estudiantes. Las actitudes e ideologías de los participantes reflejan tanto un pasado de represión lingüística y cultural como un presente lleno de carencias y falto de motivación y de herramientas que procuren una revitalización lingüística y cultural real. Entre los problemas destacan la falta de motivación de los alumnos, las actitudes negativas por el uso del maya tanto de docentes como de alumnos y la poca competencia comunicativa en maya de parte de los bilingües receptivos y en castellano de parte de los mayahablantes. El análisis del discurso también permitió conocer estrategias para una revitalización lingüística del maya, entre ellas la preparación y actualización docente y la motivación de los estudiantes para usar el maya. / Assuming that linguistic and cultural diversity of Mexico - through the establishment of the Law of Linguistic Rights (2003) - is an invaluable feature of the country led to the search for strategies that develop and strengthen each of the languages and cultures that make up the Mexican territory. One of the strategies implemented for this purpose was the creation of Intercultural Universities. Among the objectives of these universities is to harness indigenous languages and cultures. However, even with the laws in favour and purpose-built space and venues, the task is not easy, and much less immediate. It is a long and sometimes difficult process. The present work was carried out at the Universidad Intercultural Maya de Quintana Roo, one of the 10 Intercultural Universities running at present in Mexico. This institution aims to contribute to strengthening linguistic revitalization strategies of Maya. Fuelled by this purpose, the aim of this research was to determine the reasons for poor communication in the Mayan language among students in that University. It is an action-research work carried out according to the discourse analysis methodology. The attitudes and ideologies of both instructors and students are unveiled through the analysis of their words. Their voice exposes the reasons that hinder oral communication in Maya among students. Those participants’ attitudes and ideologies reflect a past of linguistic and cultural repression as well as a present lacking both motivation and the tools which would effectively promote linguistic and cultural revitalization. The main problems include lack of students’ motivation, negative attitudes towards the use of Maya both by teachers and students, and little communicative competence in Maya among passive bilinguals, on one hand, and lack of competence in Spanish among Maya speakers, on the other. Discourse analysis also provided insights for language revitalization strategies of Maya, including the preparation and updating of teachers and students' motivation to use the Mayan language.

Aquesta tesi presenta la primera descripció de les construccions relatives (CR) restrictives en llengua de signes catalana (LSC). A més, inclou una proposta d’anàlisi en el marc de la gramàtica generativa transformacional informada tipològicament. Respecte a la tipologia sintàctica de les CR, aportem proves que mostren que aquestes construccions, en LSC, són estructures circumnominals, és a dir, amb el pivot (o antecedent) dins de l’oració relativa (OR). Això contrasta amb les CR més comunes a les llengües indoeuropees, les adnominals, en què el pivot apareix fora de l’OR. Les CR circumnominals de la LSC, d’acord amb el que diu la tipologia, presenten un determinant que nominalitza l’estructura. Les CR circumnominals de la LSC no apareixen mai a la seva posició bàsica dins de l’oració matriu sinó que han d’aparèixer o bé avantposades o bé posposades. Aquesta mateixa distribució s’observa a les CR circumnominals d’altres llengües de signes, com ara la llengua de signes italiana (LIS). L’anàlisi que presentem és essencialment la d’elevació, en la línia de Kayne (1994), encara que hi introduïm algunes modificacions per tal de donar compte de les dades de la LSC. Aquesta anàlisi, en principi, seria d’aplicació a les CR circumnominals en general, es tracti de llengües orals o signades. Aquest treball representa, doncs, una contribució tant a la tipologia com a la lingüística teòrica. / This work contains the first description of Catalan Sign Language (LSC) Relative Clauses (RCs). Also, it proposes an analysis within the Generative framework that takes a typological approach. Regarding the syntactic typology of LSC RCs, they are circumnominal. In other words, they show the pivot (or antecedent) inside the RC. This contrasts with the most common RCs in Indo-European languages, the adnominal ones, in which the pivot appears outside the RC, that is, in the matrix clause. Other evidence that supports the idea that RCs in LSC are circumnominal is put forward. For instance, this structure shows a determiner that nominalizes the whole construction, as usually found in circumnominal RCs across languages. Circumnominal RCs in LSC never appear in its basic position inside the matrix clause. They have to appear or fronted or postposed to the matrix one. This same distribution is also found in other sign language RCs, for instance, in Italian Sign Language (LIS). The analysis presented here essentially follows the raising one (Kayne 1994). However, I have added some modifications in order to take into account crucial LSC data. The resulting analysis can be applied to the circumnominal construction as a whole, that is, in both oral and signed languages. To sum up, this work is a contribution to both typology and theoretical linguistics.

L'espanyol és una llengua amb moltes realitzacions en funció dels seus diferents registres. És clar que les diferències existents en la llengua espanyola són degudes a la seva àmplia distribució geogràfica i l'alt nombre de parlants; això es materialitza en els termes que designen realitats noves, com en el cas de la informàtica. Per aquesta raó, hem considerat pertinent realitzar un estudi detallat que posés de manifest les diferents realitzacions d'aquest tipus de lèxic en els països de parla hispana, des d'una perspectiva descriptiva i contrastiva, que permetés observar punts de trobades i/o desencontres en aspectes morfològics, semàntics i discursius d'aquest llenguatge d'especialitat. Per a aquesta investigació, hem portat a terme un rastreig d'aquest tipus de lèxic en fonts lexicogràfiques (diccionaris generals, corpus, bases terminològiques i glossaris especialitzats) i en fonts textuals (d’entre els anys 2006 i 2010). Aquestes últimes responen a dos tipus: diaris digitals i pàgines web d'universitats, ambdues de vint països de parla hispana. Amb les fonts textuals, s'ha conformat un corpus mitjançant l'eina TLCorpus de TshwaneDJe, que permet visualitzar llistats de termes i indica la seva freqüència d'aparició; així mateix, possibilita la seva cerca en un microcontext, alhora d'extreure exemples. Finalment, en aquesta recerca s'ha aprofundit tant en l'aspecte teòric com en el pràctic del lèxic de la informàtica i Internet en l'àmbit hispànic. Pretenem que es constitueixi en un antecedent vàlid per a posteriors estudis i anàlisis en aquest camp, així com en la base per a un glossari actualitzat d'aquest tipus de termes. / El español es una lengua con muchas realizaciones en función de sus diferentes registros. Es claro que las diferencias existentes en la lengua española son debidas a su amplia distribución geográfica y al alto número de hablantes; esto se materializa en los términos que designan realidades nuevas, como en el caso de la informática. Por esta razón, se consideró pertinente realizar un estudio detallado que pusiese de manifiesto las diferentes realizaciones de este tipo de léxico en los países de habla hispana, desde una perspectiva descriptiva y contrastiva, que permitiese observar puntos de encuentros y/o desencuentros en aspectos morfológicos, semánticos y discursivos de este lenguaje de especialidad. Para esta investigación, hemos llevado a cabo un rastreo de este tipo de léxico en fuentes lexicográficas (diccionarios generales, corpus, bases terminológicas y glosarios especializados) y en fuentes textuales (entre los años 2006 y 2010); estas últimas responden a dos tipos: periódicos digitales y páginas web de universidades, ambas de veintiún países de habla hispana. Con las fuentes textuales, se ha conformado un corpus mediante la herramienta TLCorpus de TshwaneDJe, que permite visualizar listados de términos e indica su frecuencia de aparición; asimismo, posibilita su búsqueda en un microcontexto, a la vez que extraer ejemplos. Finalmente, en esta investigación se ha profundizado tanto en el aspecto teórico como en el práctico del léxico de la informática e Internet en el ámbito hispánico. Aspiramos a que se constituya en un antecedente válido para posteriores estudios y análisis en este campo, así como en la base para un glosario actualizado de este tipo de términos. / Spanish is a language with many embodiments according to different registers. It is clear that the differences in the Spanish language occur due to its wide geographic distribution and the large number of speakers; this is materialized in the terms designating new realities, as in the case of computing science. For this reason, it was considered appropriate to realize a detailed study that would reveal the different usage of this type of vocabulary in Spanish-speaking countries, from a descriptive and contrastive perspective, that allows to observe all the matches and/or counterpoints in morphological, semantic and discourse aspects of this language for specific purposes. For this investigation, we have accomplished a tracing search of this kind of lexicon in lexicographical sources (general dictionaries, corpora, terminology databases and specialized glossaries), and in textual sources (between 2006 and 2010); the latter ones correspond to two types: digital newspapers and university websites, both from the following twenty-one Spanish speaking countries. With the textual sources, we have assembled a corpus by means of TLCorpus tool by TshwaneDJe, which allows to visualize listings of terms and indicates their frequency of appearance; further on, it also allows searching in a microcontext, as well as extracting examples. Ultimately, in this research we have deepened both into the theoretical and the practical aspect of the lexicon of computing science and Internet in the Hispanic world. We aim to establish it as a valid precendent for further studies and analysis in this field, and also, as the basis for an updated glossary of this type of terms.

The contents of the first article in this PhD thesis (from page 30), namely "Is this a paraphrase? What kind? Paraphrase boundaries and typology" by Marta Vila, M. Antònia Martí, and Horacio Rodríguez, were finally published at the Open Journal of Modern Linguistics journal. Vila, Marta, M. Antònia Martí, and Horacio Rodríguez. 2014. Is this a paraphrase? What kind? Paraphrase boundaries and typology. Open Journal of Modern Linguistics, 4:205-218. http://dx.doi.org/10.4236/ojml.2014.41016 / Els continguts del primer article d'aquesta tesi doctoral (des de la pàgina 30), titulat "Is this a paraphrase? What kind? Paraphrase boundaries and typology" de Marta Vila, M. Antònia Martí i Horacio Rodríguez, van ser finalment publicats a la revista Open Journal of Modern Linguistics. Vila, Marta, M. Antònia Martí i Horacio Rodríguez. 2014. Is this a paraphrase? What kind? Paraphrase boundaries and typology. Open Journal of Modern Linguistics, 4:205-218. http://dx.doi.org/10.4236/ojml.2014.41016 / Los contenidos del primer artículo de esta tesis doctoral (desde la página 30), titulado "Is this a paraphrase? What kind? Paraphrase boundaries and typology" de Marta Vila, M. Antònia Martí y Horacio Rodríguez, fueron finalmente publicados en la revista Open Journal of Modern Linguistics. Vila, Marta, M. Antònia Martí y Horacio Rodríguez. 2014. Is this a paraphrase? What kind? Paraphrase boundaries and typology. Open Journal of Modern Linguistics, 4:205-218. http://dx.doi.org/10.4236/ojml.2014.41016 / Paraphrasing is generally understood as approximate sameness of meaning between snippets of text with a different wording. Paraphrases are omnipresent in natural languages demonstrating all the aspects of its multifaceted nature. The pervasiveness of paraphrasing has made it a focus of several tasks in computational linguistics; its complexity has in turn resulted in paraphrase remaining a still unresolved challenge. Two basic issues, directly linked to the complex nature of paraphrasing, make its computational treatment particularly difficult, namely the absence of a precise and commonly accepted definition and the lack of reference corpora for paraphrasing. Based on the assumption that linguistic knowledge should underlie computational-linguistics research, this thesis aims to go a step forward in these two questions: paraphrase characterization and paraphrase-corpus building and annotation. The knowledge and resources created are then applied to natural language processing and, in concrete, to automatic plagiarism detection in order to empirically analyse their potential. This thesis is built as an article compendium comprising six core articles divided in three blocks: (i) paraphrase scope and typology, (ii) paraphrase-corpus creation and annotation, and (iii) paraphrasing in automatic plagiarism detection. In the first block, assuming that paraphrase boundaries are not fixed but depend on the field, task, and objectives, three borderline paraphrase cases are presented: paraphrases involving content loss, pragmatic knowledge, and certain grammatical features. The limits between paraphrasing and related phenomena such as coreference are also analysed. Paraphrase characterization takes on a new dimension if we look at it in extensional terms. We have built a general and linguistically-grounded paraphrase typology in line with this approach. The third issue addressed in this block is paraphrase representation, which we consider to be essential in order to formally apprehend paraphrasing. In the second block, the Wikipedia-based Relational Paraphrase Acquisition method (WRPA) is presented. It allows for the automatic extraction of paraphrases expressing a concrete relation from Wikipedia. Using this method, the WRPA corpus, covering different relations and two languages (English and Spanish), was built. A subset of the Spanish WRPA corpus, together with paraphrases in two English paraphrase corpora that are different in nature were annotated applying a new annotation scheme derived from our paraphrase typology. These annotations were validated applying the Inter-annotator Agreement for Paraphrase-Type Annotation measures (IAPTA), also developed in the framework of this thesis. In the third and final block, our typology is applied to the field of automatic plagiarism detection, demonstrating that more complex paraphrase phenomena and a high density of paraphrase mechanisms make plagiarism detection more difficult, and that lexical substitutions and text-snippet additions/deletions are the most widely used paraphrase mechanisms when plagiarizing. This provides insights for future research in automatic plagiarism detection and demonstrates, through a concrete example, the value of the knowledge and data provided in this thesis to computational-linguistics research. / S'entén per paràfrasi la igualtat aproximada de significat entre fragments de text que difereixen en la forma. La paràfrasi és omnipresent en les llengües naturals, on es troba expressada de múltiples maneres. D'una banda, la ubiqüitat de la paràfrasi l'ha convertit en el centre d’interès de moltes tasques específiques dins de la lingüística computacional; de l'altra, la seva complexitat ha fet de la paràfrasi un problema que encara no té una solució definitiva. Dues qüestions bàsiques, lligades a la naturalesa complexa de la paràfrasi, fan el seu tractament computacional particularment difícil: l'absència d'una definició precisa i comunament acceptada i la manca de corpus de paràfrasis de referència. Assumint que el coneixement lingüístic ha de ser a la base de la recerca en lingüística computacional, aquesta tesi pretén avançar en dues línies de treball: en la delimitació i comprensió del que s’entén per paràfrasi, i en la creació i anotació de corpus de paràfrasis que proporcionin dades sobre les quals fonamentar tant la recerca com futurs recursos i aplicacions. Amb l'objectiu d’avaluar empíricament el seu potencial, el coneixement i els recursos creats com a resultat d'aquest treball han estat aplicats a la detecció automàtica de plagi. Aquesta tesi consisteix en un compendi de publicacions i comprèn sis articles principals dividits en tres blocs: (i) abast i tipologia de la paràfrasi, (ii) creació i anotació de corpus de paràfrasis i (iii) la paràfrasi en la detecció automàtica de plagi. En el primer bloc, partint de la base que els límits de la paràfrasi no són fixos, sinó que depenen de l'àrea de treball, la tasca i els objectius, es presenten tres casos límit de la paràfrasi: la pèrdua de contingut, el coneixement pragmàtic i la variació en determinats trets gramaticals. La caracterització de la paràfrasi pren una nova dimensió si l'observem des d'una perspectiva extensional. En aquesta línia, s'ha construït una tipologia general de la paràfrasi lingüísticament fonamentada. La tercera qüestió tractada en aquest bloc és la representació de la paràfrasi, essencial a l'hora de tractar-la formalment. En el segon bloc, es presenta un mètode per a l’adquisició de paràfrasis relacionals a partir de la Wikipedia (Wikipedia-based Relational Paraphrase Acquistion, WRPA). Aquest mètode permet extreure automàticament de la Wikipedia paràfrasis que expressen una relació concreta. Utilitzant aquest mètode, s'ha creat el corpus WRPA, que cobreix diverses relacions i dues llengües (anglès i espanyol). Un subconjunt del corpus WRPA en espanyol i exemples extrets de dos corpus de paràfrasis en anglès s'han anotat amb els tipus de paràfrasis que es proposen en aquesta tesi. Aquesta anotació ha estat validada aplicant les mesures d’acord entre anotadors (Inter-annotator Agreement for Paraphrase-Type Annotation, IAPTA), també desenvolupades en el marc d'aquesta tesi. En el tercer i últim bloc, la tipologia proposada s'ha aplicat a l'àmbit de la detecció automàtica de plagi i s'ha demostrat que els tipus de paràfrasis més complexos i l'alta concentració de mecanismes de paràfrasi fan més difícil la detecció del plagi. També s'ha demostrat que les substitucions lèxiques i l'addició/eliminació de fragments de text són els mecanismes de paràfrasi més utilitzats en el plagi. Així, es demostra el potencial del coneixement parafràstic en la detecció automàtica de plagi i en la recerca en lingüística computacional en general.

En este tesis se presenta una caracterización de la entonación de las variedades meridionales del español peninsular (Andalucía, Castilla La Mancha, Extremadura y Murcia) y Canarias en habla espontánea, a partir de los postulados teóricos del modelo Análisis Melódico del Habla. Los presupuestos de la teoría del Análisis Melódico del Habla (AMH) están expuestos de forma detallada en Cantero (2002) y Font-Rotchés (2007) y las últimas aportaciones teóricas de la evolución del modelo en Cantero y Mateo (2011). La entonación se articula mediante procesos dinámicos según una determinada jerarquía fónica (entonación prelingüística) para producir entidades significativas, fonológicas (entonación lingüística), en base a la combinación de tres rasgos (/enfático/, /suspendido/, /interrogativo/). Estas representaciones permiten la incorporación de muy diversas significaciones no lingüísticas que aportan información de carácter personal y expresivo (entonación paralingüística). El estudio de la entonación puede centrarse en cada uno de estos tres niveles. La forma de integrar y delimitar el habla es lo que conocemos como el nivel prelingüístico de la entonación, en el que intervienen, junto con la melodía, los fenómenos del acento y el ritmo del habla. En este trabajo nos hemos centrado en este nivel de análisis, que permite identificar, entre otros, fenómenos como el “acento extranjero” o el “acento dialectal”, que es el que aquí nos interesa. Cada melodía es individual y se caracteriza por una serie de rasgos concretos (fonéticos), que en el modelo AMH se denominan rasgos melódicos. Estos rasgos son los siguientes: Anacrusis: sílabas átonas anteriores al primer pico. Primer pico: prominencia inicial de la melodía, que normalmente se corresponde con la primera vocal tónica del grupo o con la vocal átona siguiente. Declinación (o cuerpo): las sílabas entre el primer pico y la última vocal tónica, en la que empieza la Inflexión final (o núcleo): segmentos tonales desde la última vocal tónica hasta el final del grupo fónico. Para realizar la descripción de las características melódicas del español de las zonas indicadas, previamente se han realizado dos trabajos que considerábamos imprescindibles para establecer la validez de los resultados obtenidos: 1) Establecimiento de un amplio corpus: hemos obtenido y analizado 3238 grupos fónicos emitidos por 475 informantes. Es un corpus compensado en cuanto a su composición (sexo, edad, formación, etc.) y configurado de forma aleatoria. 2) Creación y validación de programas en PRAAT (scripts), que nos permitieran obtener de forma rápida y fiable los datos de frecuencia fundamental que configuran los perfiles melódicos. Se han realizado dos programas: uno que extrae los datos tonales y otro que realiza la estandarización de la curva melódica (aspecto capital del modelo AMH). Para la representación de los gráficos de dicha curva se han construido rutinas Excel. Esta automatización de la extracción de los datos nos ha permitido analizar, describir e interpretar los rasgos melódicos de la entonación del corpus constituido, las características que definen lo que conocemos como “acento dialectal”, en este caso del español hablado en el sur peninsular y Canarias. Estas características, como ya señalara Navarro Tomás (1944), recaen, básicamente, en el cuerpo, en la parte central del contorno; pero también se ha podido identificar un comportamiento hasta ahora no descrito del primer pico del contorno, el primer acento del enunciado. Los principales rasgos comunes en todos los corpus que hemos podido identificar son los siguientes: - Tendencia a la ausencia de primer pico tonal - Presencia mayoritaria de contornos con cuerpo “ondulado”, en “zigzag”, sin una declinación propiamente como hasta ahora la entendíamos (fundamentalmente descendente). - Tendencia destacable a cuerpos sin variación tonal, sin movimientos significativos entre los diferentes segmentos del contorno, los hemos denominado, en este trabajo, contornos de cuerpo plano. - En cuanto a la inflexión final. / In this thesis we present a characterization of the intonation of southern varieties of Peninsular Spanish (Andalucia, Castilla La Mancha, Extremadura and Murcia) and the Canary Islands in spontaneous speech, from the theoretical model Melodic Speech Analysis Budgets theory Melodic Speech Analysis (AMH, in spanish) are exposed in detail in Cantero (2002), Font- Rotchés (2007) , and Cantero y Mateo (2011). Intonation is articulated by dynamic processes according to a certain hierarchy phonic (Prelinguistic intonation) to produce significant entities, phonological (linguistic intonation), based on the combination of three features (emphatic /, / suspended /, / interrogative /). These representations allow incorporation of a variety of non-linguistic meanings that inform personal and expressive ( paralinguistic intonation ) . Intonation study can focus on each of these three levels. In our work we focus on intonation prelinguistic, one that can identify such phenomena as “foreign accent" or "dialectal accent", which is what interests us. To make the description of Spanish melodic characteristics of the areas listed previously have been two papers that we considered essential to establish the validity of the results obtained: 1) Establishment of a comprehensive corpus we collected and analyzed 3238 audio units issued by 475 informants 2) Creation and validation of PRAAT programs (scripts) that allow us to obtain fast and reliable fundamental frequency data that make up the melodic contours. This automation of data extraction allowed us to analyze, describe and interpret the melodic features of intonation corpus constituted the defining characteristics of what we know as "dialectal accent", in this case the Spanish spoken in the southern peninsula and Canaries. These characteristics, as noted Navarro Tomas (1944), fall, basically, in the body, in the central part of the contour, but also behavior has been identified so far described the first peak of the contour, the first sentence accent.

La tesi "Carducci a la literatura catalana: recepció i traduccions" estudia la recepció de la poesia de Giosue Carducci a les lletres catalanes des de les primeres manifestacions del fenomen (1878) fins als nostres dies. S'hi publiquen i analitzen els resultats d'una recerca que abraça, fonamentalment, tres modalitats de recepció: a) traduccions; b) comentaris i opinions d'escriptors i de crítics; c) intertextualitat present en la producció dels poetes catalans. En tots tres àmbits són aportades dades no recollides pels estudiosos que anteriorment s'havien ocupat de la matèria, alhora que s'estableix l'abast i la tipologia del carduccianisme dels autors en els quals només era conegut d'una manera superficial. Retòrica contrastiva, teoria dels polisistemes i semiòtica de l'espai configuren el principal instrumental metodològic amb el qual es determinen des de les línies de força fins als mínims detalls de l'ascendència exercida pel mestre bolonyès sobre la cultura catalana i de les lectures de què va ser objecte la seva obra. Queda confirmada la preponderància d'un Carducci primaveral i espiritualitzat en la recepció per part de l'Escola Mallorquina i d'un Carducci polític, heroic i satànic per part del Modernisme barceloní, així com la culminació de la fortuna del poeta en els anys immediatament posteriors al Premi Nobel (1906) i al seu traspàs (1907), als quals segueix una ràpida paràbola descendent que ja comença a l'entorn de 1915-1916. S'introdueixen, tanmateix, importants matisos dins aquest quadre general, derivats, d'una banda, de la singular actitud de cada autor davant els variats accents de la poesia carducciana, i, d'altra banda, de paradoxals recuperacions detectables fins i tot en autors a priori anticarduccians de la segona meitat del segle XX. Els moviments d'acostament i d'allunyament respecte al model retòric carduccià, les relacions de contraposició i de coexistència amb la poètica decadentista, l'alternativa entre elitisme i esquerranisme, les dificultats dels receptors davant una accepció hedonista i no metafísica del classicisme, el grau d'hiperregularitat amb el qual fou importada la mètrica bàrbara, les superposicions entre un Carducci vulgaritzat i un Carducci més autèntic, o entre la seva figura pública i la complexitat de la seva producció, constitueixen les claus dialèctiques d'un recorregut històric que de vegades presenta forts paral·lelismes amb la fortuna de l'escriptor a la mateixa Itàlia, però que en molts aspectes assumeix un perfil propi en virtut sigui d'interferències d'arrel cristiana o barroca, sigui de les diverses opcions lingüístiques i estilístiques a les quals s'obria un català literari encara en formació. No s'ha deixat de posar tampoc esment en les contribucions realitzades per traductors i escriptors catalans en llengua castellana, i la bibliografia (Nova Bibliografia Carducciana) comprèn, a més del material comentat al llarg del volum I (Exposició) i reproduït en el volum II (Corpus Documental), tot tipus de manifestació de carduccianisme que ha estat possible localitzar no sols en territoris de llengua catalana, sinó també en els de llengua espanyola, inclosa Llatinoamèrica. / Thesis "Carducci in Catalan literature: Reception and Translation" studies how the poetry of Giosue Carducci was received in the Catalan literary world from the early signs of the phenomenon (1878), up to the present. This work publishes and analyses the results of research into a) translations; b) commentaries and opinions of writers and critics; c) intertextualities present in the production of Catalan poets.Contrastive rhetoric, poly-system theory and semiotic theory make up the main methodological instruments for confirming, but also enhancing, the prevalence of the breezy and spiritual Carducci perceived by the Majorcan school, or of the political, heroic and satanic Carducci favoured by Barcelonan modernism. The swift downward slope of the fortunes of the Bolognese master (initiated around 1915-1916 and promoted by the Catalan intellectual movements the noucentistes and post-noucentistes) did not impede him influencing even those authors from the second half of the 20th century who were a priori anti-Carduccian.Some key dialectics covered include his relationship with so-called decadent poetry (between counterpoint and coexistence), his alternations between elitism and socialism, the difficulty of readers faced with a hedonistic and non-metaphysical acceptance of classicism, the degree of hyper-regularity with which his Barbarian poetic metre was imported, the movements in favour and against the Carduccian rhetorical model and the superpositioning of a vulgarised Carducci with a more authentic one. These are the keys to outlining a historical review of the poet, a review that often presents strong parallels with the fortunes of the writer in Italy itself, but in many aspects takes on its own profile through interferences from Christian or Baroque roots, largely through the diverse linguistic and stylistic options that the incipient Catalan literary scene applied to him.The bibliography (Nova Bibliografia Carducciana) comprises in addition to the material commented on throughout Volume I (Exposition) and reproduced in Volume II (Documentary Corpus) every type of Carduccianism it has been possible to locate not only in Catalan speaking areas, but also in those coming under Spanish influence, including Latin America.

La lingüística aplicada té un àmbit natural de recerca i d’actuació en les diverses organitzacions (empreses, associacions, fàbriques, institucions), perquè aquestes estan constituïdes per persones que es comuniquen entre si per aconseguir la seva finalitat. Aquesta tesi explora les necessitats de comunicació que té avui una organització, alguns dels tipus de textos tecnicocientífics escrits que utilitzen i les diverses tasques que hi pot desenvolupar un mediador lingüístic, amb el propòsit d’incrementar la seva eficàcia. La primera part del treball descriu l’estat de l’art: defineix els conceptes fonamentals de la lingüística i dels estudis sobre l’organització en aquest camp; analitza l’impacte que està tenint el desenvolupament tecnològic i d’altres circumstàncies socioeconòmiques; estableix els tipus comunicatius bàsics (extern i intern; formal i informal; horitzontal i vertical; oral i escrit; tecnicocientífic, organitzatiu, comercial i protocol・lari) i proposa una classificació de les tasques que hi realitza un lingüista mediador: distingeix la intervenció sobre l’estructura (establiment de nous canals, auditoria comunicativa, implementació de tecnologia), sobre el personal (assessoria, formació, autoaccés), sobre l’estil (imatge corporativa, manual d’estil, formularis, plantilles de textos) i sobre un text (traducció, redacció i edició). La segona part està dedicada a la formació professional en redacció especialitzada en informes d’auditoria interna. Presenta i avalua diverses experiències de formació realitzades en empreses públiques i privades, amb un corpus rellevant de documents autèntics. Els capítols centrals analitzen i interpreten amb diversos exemples alguns aspectes bàsics de la redacció tècnica i científica: l’estructura i els seus components (portada, títol, índex, resum, objectius, conclusions i annexos, etc.), els recursos per fer més comprensible la prosa tècnica o les estratègies de processament de discursos especialitzats. Els annexos finals inclouen els materials didàctics de les experiències realitzades: els currículums, la planificació detallada de les lliçons, textos originals i reformulats i dades de l’avaluació. / La lingüística aplicada tiene un ámbito natural de investigación y de actuación en las organizaciones (empresas, asociaciones, fábricas, instituciones públicas), porque están constituidas por personas que tienen que comunicarse entre si para conseguir su finalidad. Esta tesis explora las necesidades de comunicación que tiene hoy una organización, algunos de los tipos textuales técnico-científicos que utiliza y las variadas tareas que puede desarrollar en ella un mediador lingüístico, con el propósito de incrementar su eficacia. La primera parte del trabajo describe el estado del arte: define los conceptos fundamentales de la lingüística y de los estudios sobre la organización en este campo; analiza el impacto que está tiene el desarrollo tecnológico y otras circunstancias socioeconómicas; establece los tipos comunicativos básicos (externo e interno; formal e informal; horizontal y vertical; oral y escrito; técnico-científico, organizativo, comercial y protocolario), y propone una clasificación de las tareas que realiza un lingüista en este ámbito: distingue la intervención sobre la estructura (establecer nuevos canales, auditoría comunicativa, implementación de tecnología), sobre el personal (asesoría, formación, autoacceso), sobre el estilo (imagen corporativa, manual de estilo, formularios, plantillas de textos) y sobre un texto particular (traducción, redacción, edición). La segunda parte está dedicada a la formación profesional en redacción especializada en informes de auditoría interna. Presenta y evalúa varias experiencias de formación realizadas en empresas públicas y privadas, con un corpus relevante de documentos auténticos. Los capítulos centrales analizan e interpretan algunos aspectos básicos de la redacción técnica y científica: la estructura y sus componentes (portada, título, índice, resumen, objetivos, conclusiones y anexos), los recursos para hacer más comprensible la prosa técnica o las estrategias de procesamiento de discursos especializados. Los anexos incluyen los materiales didácticos de las experiencias realizadas: los currículums, la planificación de las lecciones, textos originales con sus reformulaciones y datos detallados de su evaluación. / Linguistics has an interesting field of research and application at the organizations’ environment (companies, associations, industries, public organizations), because they are all made up of people who have to communicate amongst each other, in order to attain their goals. My thesis explores the communication needs of a modern organization and the kind of jobs that a linguistic mediator can do in order to satisfy them and improve the general activity of the organization. The first section of my thesis describes the current situation in this field: it defines fundamental linguistic and managerial concepts; it discusses the growing impact of the technological evolution and of social and economic trends; it sets up the basic communication categories (external and internal; formal and informal channels; horizontal and vertical; oral and written; technical-scientific, organizational, commercial and public relations), and it also proposes a classification of the sorts of interventions that linguists mediator may carry out in an organization: it distinguish interventions over the structure (establishing communication channels, communication audit, using technological resources), over the employed people (providing linguistic advice, training, selfacces), over the communication’s style (corporate image, designing style, publishing collection of formulae) and over a single communication (translating, editing, writing). The second section is devoted to the training of professional experts in the writing of audit reports. It presents and evaluates different experiences carried out in private and public companies, with a relevant corpus of authentic documents. The central chapters develops and discuss with examples some aspects of the technical report: the structure and his components (front page, title, index, abstract, objectives, conclusions, graphics, appendices), the resources to improve comprehension in technical style or the processing strategies used with technical discourses. The final appendices includes all the pedagogical materials of the experiences: curricula, planning lessons, original and reformulated texts, exercises and assessment reports.

In today’s globalised world it is becoming increasingly common that adults need to learn new languages at any age. And while the number of foreign language adult learners keeps growing, there is still a dearth of research aiming at elucidating what individual differences explain variation in foreign language learning outcomes in students placed in schools which do not have any entry requirements. This study investigated which individual differences impact second language acquisition at two levels of proficiency out of a set of four IDs: language aptitude, L1 literacy, motivation and orientations, and age; with a special focus on language aptitude and L1 literacy. Finally, the study aimed at explaining the possible interactions amongst the four IDs under scrutiny. Two groups of adult EFL learners at two different levels of proficiency (beginners, n = 52, and upper intermediate learners, n = 88), were tested on a number of variables composing the four constructs, and on five L2 language dimensions. It has been speculated that different IDs may have different impacts at two levels of proficiency; in terms of language aptitude, it has been hypothesised that for low-proficiency students, the faster learning students will exhibit higher levels of auditory ability, while analytic ability is expected to contribute in a similar manner at beginner and advanced levels (Skehan, 1989). Concerning L1 literacy, the hypothesis is that at beginner levels L1 literacy will play a much more prominent role than for advanced learners, providing support for the threshold hypothesis (Cummins, 1979a), and the linguistic coding differences hypothesis (Sparks, 1995; Sparks&Ganschow, 1991, 1993, 1995). Findings did not confirm a differential impact of language aptitude in L2 learning at two levels of proficiency when looking at a global language aptitude score; however, when looking at language aptitude components, results confirmed the hypothesised prominent role of auditory ability for beginners and a role for analytic ability at the two proficiency levels, although the impact of the latter was larger in the upper intermediate learners’ group. For L1 literacy, the hypothesis that L1 literacy would play a key role for beginners and not for upper intermediate learners was confirmed. This is consistent with the main tenet of the linguistic coding differences hypothesis that L1 skills serve as the foundation for L2 learning, as well as for the purported existence of a threshold of L1 literacy which learners need to attain for cross-linguistic transfer to occur. Results for motivation and orientations were also different for the two proficiency groups: while professional orientations explained variance in the beginner group, in the upper intermediate learners’ group motivation was the variable that correlated with L2 learning. Finally, age at testing was the variable exerting the largest impact on L2 development in the beginner group, while it did not have any impact on the upper intermediate learner group. However, when L2 development scores where disaggregated in five L2 dimensions, findings were asymmetric: while age at testing impacted four out of five dimensions for beginners, there was only one skill which was strongly impacted in the upper intermediate learner group: L2 listening. The study also investigated the interactions amongst variables by applying multiple regression analysis and PLS modelling. In the model obtained for beginners, only three variables were predictive: academic development, L1 literacy, and age at testing. Conversely, the predictive variables in the model for upper intermediate learners were motivation, language aptitude, and reading habits. As a conclusion, findings suggested that different IDs impact L2 learning differently at two levels of proficiency for this participant sample. In addition, the study provided insights as to which were the language aptitude components having an influence at each stage, and what L2 language dimensions were impacted by language aptitude and L1 literacy. Finally, and to the best of the author’s knowledge, this is the first study in second language acquisition to use PLS-SEM to explore complex relationships amongst latent constructs. / En el món globalitzat que ens envolta és cada cop més comú que els adults hagin d’aprendre idiomes a qualsevol edat. Aquest estudi investiga quines són les diferències individuals que tenen impacte en l’adquisició de segones llengües en dos nivells de llengua estrangera, d’un conjunt de quatre diferències individuals: aptitud lingüística, nivell de primera llengua, motivació i orientacions, i edat; a més de les interaccions entre elles. Els participants són dos grups d’estudiants adults d’anglès com a llengua estrangera en dos nivells (nivell inicial, n = 52; nivell intermedi-alt, n = 88). Pel que fa a aptitud lingüística, la hipòtesi planteja que, en nivells inicials, els alumnes que progressen més ràpidament són aquells que tenen un nivell més alt d’aptitud auditiva, mentre que la capacitat analítica és igual d’important a tots els nivells. Respecte al nivell de primera llengua, la hipòtesi suggereix que pot tenir un paper fonamental en els nivells inicials. Els resultats no confirmen que hi hagi un impacte diferent de l’aptitud lingüística global segons el nivell de llengua estrangera. En canvi, si es miren els components, els resultats confirmen el paper primordial que té l’aptitud auditiva per als principiants, i també que la capacitat analítica és important per ambdós nivells. Pel que fa al nivell de primera llengua, els resultats confirmen la hipòtesi que té un paper clau per als principiants. Els resultats per motivació i orientacions també varien en funció del nivell de segona llengua: en el nivell inicial, la orientació professional explica la major part de les diferències; en canvi, en el nivell intermedi-alt la variable més important és la motivació. Finalment, el factor edat en el moment de prendre els tests és la variable més predictiva en el grup inicial. En canvi, no juga cap paper en el nivell intermedi-alt. Tot i així, quan els resultats de desenvolupament de la segona llengua es categoritzen per dimensió lingüística, els patrons són asimètrics: l’edat té efecte en quatre de les cinc dimensions lingüístiques en el grup inicial, mentre en el grup de nivell intermedi-alt només una dimensió mostra els efectes de l’edat: la comprensió oral. Pel que fa a interaccions, en el model PLS del grup inicial, només tres variables tenen valor predictiu: desenvolupament acadèmic, nivell de primera llengua, i edat. En canvi, les variables predictives del model generat pel grup intermedi-alt són motivació, aptitud lingüística, i hàbits de lectura.

The present dissertation was inspired by the increasing interest in task sequencing in L2 syllabus design, on the one hand, and the lack of empirical studies, on the other hand, where task sequencing and its effects on L2 development would be theoretically wellgrounded and empirically researched. Moreover, no research has been carried out to investigate the mediating role of working memory capacity (WMC) in L2 development along task sequencing. These considerations became fundamental in the design of the present research. The study has been created based on Robinson’s Cognition Hypothesis (2001a, 2001b, 2003, 2005, 2007b), the SAARC model (2010) and its predictions regarding the effects of task sequencing on L2 acquisition (Robinson, 2005, 2007a, 2010). As for the construct of working memory capacity, Baddeley’s model was adopted for the present work (Baddeley & Hitch, 1974; Baddeley, 2000, 2003). Three pilots preceded the main study, where the operationalization of task complexity was empirically determined, along with the list of target items for L2 students employed in the main part. The experimental design consisted of a pretest, an immediate posttest and a delayed posttest which included a descriptive task and a two-part vocabulary test as two control tasks, as well as a treatment session consisting of input and a series of three tasks manipulated along the +/- spatial reasoning demands. Out of 91 participants who originally participated in the data collection 61 were finally selected to be included in the statistical analyses of the data. All the participants were learners of English as an L2. They represented 4 groups of students: two laboratory groups (English Philology, University of Barcelona) and two classroom groups (School of Modern Languages, University of Barcelona). Participants from each context (laboratory and classroom) underwent two different treatments: a) a task sequence from cognitively simple to cognitively complex along spatial reasoning dimension involved in the task and b) a randomized sequence. Working memory capacity was measured by means of the automated operation span test (Unsworth et al., 2005). The control tests were administered before treatment, immediately after treatment and two weeks after treatment. The results showed that task sequencing (from simple to complex) played a beneficial role in input retention in the case of both the laboratory group and the classroom group. Furthermore, it was found that WMC moderated L2 development independently from task sequencing, but most interestingly WMC was very influential in the results obtained by the target laboratory group that performed treatment with the tasks sequenced from simple to complex. The results are discussed in light of the Robinson’s Cognition Hypothesis (2001a, 2001b, 2003, 2005, 2007b) and the SAARC model of task sequencing (2005, 2007a, 2010, as well as with reference to models of working memory capacity (Baddeley & Hitch, 1974; Baddeley, 2000, 2003) and to some previous studies in applied linguistics on L2 development and WMC and in cognitive psychology on the acquisition of spatial relations. / Aquesta dissertació ha estat motivada per l'interès creixent en la seqüenciació de tasques en el disseny curricular de la L2, per una banda, i la manca d'estudis empírics, d'altra banda, on la seqüenciació de tasques i els seus efectes en el desenvolupament de la L2 seria basat en la teoria i investigat empíricament. D'altra banda, no hi ha hagut investigació dut a terme per veure quina és la funció mediadora de capacitat de memòria operativa en el desenvolupament de la L2 a través de la seqüenciació de tasques. Tot això va ser fonamental en el disseny d’aquesta tesi. L'estudi s'ha creat sobre la base de la Hipòtesi Cognitiva de Robinson (2001a, 2001b, 2003, 2005, 2007b), el model SAARC (2010) i les seves prediccions sobre els efectes de la seqüenciació de tasques en l'adquisició de la L2 (Robinson, 2005, 2007a, 2010). Pel que fa a la construcció de capacitat de memòria operativa, model de Baddeley va ser utilitzat pel aquest treball (Baddeley & Hitch, 1974; Baddeley, 2000, 2003). Els tres pilots van precedir l'estudi principal, on la operacionalització de complexitat de tasques va ser empíricament determinada, juntament amb la llista d’expressions d’espai utilitzats en l'experiment principal. El disseny experimental va constar de pretest, de posttest immediat i de posttest aplaçat que incloïa dues tasques de control: una tasca descriptiva i una tasca de vocabulari de dues parts. La sessió de tractament consistia en input i una sèrie de tres tasques manipulades a través de + /- raonaments espacials. Dels 91 participants, qui originalment va participar en la recollida de dades, 61 van ser finalment seleccionats per ser inclosos en l'anàlisi estadística de les dades. Tots els participants eren estudiants d'anglès com a L2. Representaven 4 grups d'alumnes: dos grups de laboratori (Universitat de Barcelona, Filologia Anglesa) i dos grups d’aula (Universitat de Barcelona, Escola d'Idiomes Moderns). Participants de cada context (aula i laboratori) van tenir dos tractaments diferents: a) una seqüència de tasques de cognitivament simple a cognitivament complexa a través de +/- raonaments espacials implicats en la tasca i b) una seqüència barrejada. La capacitat de memòria operativa es va mesurar mitjançant la versió automatitzada de reading span (Unsworth et al., 2005). Les proves de control es van administrar abans de tractament, immediatament després del tractament i dues setmanes després del tractament. Els resultats van mostrar que la seqüenciació de tasques (de cognitivament simple a cognitivament complexa) va jugar un paper beneficiós en la retenció d’input en cas del grup de laboratori com a en cas del grup d’aula. A més a més, es va trobar que la memòria operativa modera desenvolupament de la L2 independent de la seqüenciació de tasques, però més curiosament la memòria operativa ha sigut molt present en els resultats obtinguts pel grup de laboratori, que va realitzar el tractament amb les tasques seqüenciades de simple a complexa. Els resultats són posats en relació a la Hipòtesi Cognitiva de Robinson (2001a, 2001b, 2003, 2005, 2007b) i el model de SAARC de seqüenciació de tasques (2005, 2007a, 2010), així com pel que fa a models de capacitat de memòria operativa (Baddeley & Hitch, 1974; Baddeley, 2000, 2003;) i a alguns estudis previs en lingüística aplicada sobre el desenvolupament de la L2 i WMC i en psicologia cognitiva sobre l'adquisició de les relacions espacials.