[ES] La Administración Pública Local produce bienes y servicios que impactan en la vida cotidiana de la ciudadanía. Una preocupación perenne y compartida tanto por la ciudadanía, los usuarios, directivos y empleados públicos, es que la producción de esos bienes y servicios se realice bajo criterios de eficacia, eficiencia, economía, calidad y transparencia. Así se recoge en la meta 16.6 del ODS16 de la Agenda 2030: "crear a todos los niveles instituciones eficaces y transparentes que rindan cuentas". El paradigma de la Nueva Gestión Pública (NGP) surgido en los años ochenta, impulsó la adopción de distintas prácticas de management exitosas del sector privado en el sector público. Una de las reformas de mayor calado fue la divisionalización de la administración pública en agencias especializadas por mercados, clientes o territorios. La estructura organizacional resultante se asemeja a los conglomerados empresariales. Efectos positivos como negativos pueden ser observados en el desempeño de estas organizaciones complejas. Para paliar estos últimos, sería oportuno avanzar en procesos gerenciales de alineación estratégica, coordinación y creación de sinergias. Sin embargo, los procesos selectivos de reclutamiento de personal en el sector público siguen anclados en estándares pasados, lastrando la implantación de la Dirección Pública Profesional. Esta investigación desarrolla un modelo de madurez prescriptivo, como solución innovadora para guiar a la Alta Dirección (política) de organizaciones complejas del sector público local en la implantación de una iniciativa orientada a la gestión de los procesos gerenciales de planificación y alineación estratégica, gestión y medición del desempeño. Se pretende con ello, dotar y mejorar las capacidades organizacionales que permitan avanzar hacia el cumplimiento de la meta 16.6 del ODS 16 de la Agenda 2030. El desarrollo y definición del modelo tridimensional propuesto se ha fundamentado en sólidas bases teóricas y metodológicas, tratando de solventar gran parte de las críticas que desde la Academia se han manifestado sobre el desarrollo de modelos previos. Incluye un conjunto de mejores prácticas, combinando los marcos de referencia Balanced Scorecard (BSC) y Organizational Project Management (OPM). También dispone de una herramienta de evaluación del nivel de madurez utilizando los conjuntos intuicionistas difusos (IFS) que permita el benchmarking entre organizaciones. / [CA] Local Public Administration produces goods and services that have an impact on the daily life of citizens. A perennial concern shared by citizens, users, managers and public employees is that the production of these goods and/or services is carried out under criteria of effectiveness, efficiency, economy, quality and transparency. This is stated in 2030 Agenda, SDG16, target 16.6: 'to create effective, transparent and accountable institutions at all levels. The New Public Management (NPM) paradigm, which emerged in the 1980s, encouraged the adoption of various successful private sector management practices in the public sector. One of the most far-reaching reforms was the division of public administration into specialised agencies by markets, clients or territories. The resulting organisational structure resembles business conglomerates. Both positive and negative effects can be observed in the performance of these complex organisations. To mitigate the latter, it would be opportune to advance in managerial processes of strategic alignment, coordination and synergies. However, selective recruitment processes in the public sector are still anchored in past standards, hindering the implementation of Professional Public Management. This research develops a prescriptive maturity model as an innovative solution to guide Senior Manager (political) of complex local public sector organisations in the implementation of an initiative to manage the managerial processes of strategic planning and alignment, management and performance measurement. The aim is to provide and improve organisational capacities that enable progress towards the fulfilment of 2030 Agenda, SDG16, target 16.6. The development and definition of the proposed three-dimensional maturity model has been based on solid theoretical and methodological foundations, attempting to overcome many of the criticisms that have been voiced from Academia regarding the development of previous models. It includes a set of best practices, combining the Balanced Scorecard (BSC) and Organisational Project Management (OPM) frameworks. It also has a maturity level assessment tool applying the Intuitionistic Fuzzy Set (IFS) technique that allows benchmarking between organisations. / [EN] L'Administració Pública Local produïx béns i servicis que impacten en la vida quotidiana de la ciutadania. Una preocupació perenne i compartida tant per la ciutadania, els usuaris, directius i empleats públics, és que la producció d'eixos béns i/o servicis es realitze sota criteris d'eficàcia, eficiència, economia, qualitat i transparència. Així s'arreplega en la meta 16.6 de l'ODS16 de l'Agenda 2030: "crear a tots els nivells institucions eficaces i transparents que rendisquen comptes". El paradigma de la Nova Gestió Pública (NGP), sorgit en els anys huitanta, va impulsar l'adopció de diferents pràctiques de management exitoses del sector privat, en el sector públic. Una de les reformes de major importància va ser la divisionalización de l'administració pública en agències especialitzades per mercats, clients o territoris. L'estructura organitzacional resultant s'assembla als conglomerats empresarials. Efectes tant positius com negatius poden ser observats en l'acompliment d'estes organitzacions complexes. Per a pal·liar estos últims, seria oportú avançar en processos gerencials d'alineació estratègica, coordinació i creació de sinergies. No obstant això, els processos selectius de reclutament de personal en el sector públic seguixen ancorats en estàndards passats, llastrant la implantació de la Direcció Pública Professional. Esta investigació desenvolupa un model de maduresa prescriptiu, com a solució innovadora per a guiar a l'Alta Direcció (política) d'organitzacions complexes del sector públic local en la implantació d'una iniciativa orientada a la gestió dels processos gerencials de planificació i alineació estratègica, gestió i mesurament de l'acompliment. Es pretén amb això, dotar i millorar les capacitats organitzacionals que permeten avançar cap al compliment de la meta 16.6 de l'ODS 16 de l'Agenda 2030. El desenvolupament i definició del model tridimensional proposat s'ha fonamentat en sòlides bases teòriques i metodològiques, tractant de solucionar gran part de les crítiques que des de l'Acadèmia s'han abocat sobre el desenvolupament de models previs. Inclou un conjunt de millors pràctiques, combinant els marcs de referència Balanced Scorecard (BSC) i Organizational Project Management (OPM). També disposa d'una ferramenta d'avaluació del nivell de maduresa aplicant la tècnica Intuitionistic Fuzzy Set (IFS) que permeta el benchmarking entre organitzacions. / Baute Gutiérrez, AF. (2024). Modelo de madurez predictivo para el management de procesos gerenciales en organizaciones del sector público local [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213434

[ES] El conocimiento se considera un activo esencial en las organizaciones para gestionar adecuadamente las actividades diarias; pero también es importante que las personas cuenten con los conocimientos, formación y entrenamiento necesarios para responder a situaciones imprevistas cuando se produce un incidente, que puede acabar en una situación de emergencia. Los conocimientos adquiridos en la gestión de emergencias mejoran la respuesta de una organización y de su personal. Proporcionar una capacitación adecuada y de calidad en materia de emergencias a todos los implicados, y conocer el nivel actual de capacitación de los recursos humanos son factores vitales en la respuesta a las emergencias. Centrándonos en el enfoque teórico de la capacitación, las organizaciones necesitan implementar un marco que gestione y fomente la formación y entrenamiento de su personal, así como la toma de decisiones en relación con las actividades para la gestión de emergencias. En esta tesis doctoral proponemos el marco de la Mejora Continua para la Capacitación en la Gestión de Emergencias (CiET) que permite personalizar la capacitación de los involucrados (stakeholders) en las diferentes fases de la gestión de emergencias (pre-desastre, respuesta, post-desastre) en una organización. Dicha capacitación ayuda a preparar a las organizaciones, y proporciona información contextual y no contextual a los involucrados sobre cómo responder a los incidentes y cómo volver a la actividad normal lo antes posible. La gestión del conocimiento mejora la sensibilidad al contexto, aumenta la concienciación de las involucrados, apoya la toma de decisiones, mejora la respuesta de éstos, y aumenta la calidad de la gestión de emergencia. Se propone el marco CiET que incluye un modelo de capacitación propio basado en objetivos de aprendizaje personalizados para cada rol de los involucrados en la gestión de emergencias, soportado por una herramienta llamada CiET-Tool. Esta herramienta de capacitación gestiona, organiza y proporciona conocimientos, para transformarlos en formación y entrenamiento que fortalecen las capacidades de los involucrados. Los resultados de la evaluación de la capacitación se gestionan en un cuadro de mando (dashboard) con los principales indicadores de los resultados de los objetivos de aprendizaje, apoyando la toma de decisiones para la mejora continua. Además, el marco CiET puede integrarse con otras herramientas de evaluación de la gestión de emergencias, lo que aumenta su potencial. Finalmente, todas las capacidades a mejorar en los involucrados han sido estudiadas y clasificadas, proponiendo una taxonomía, que se presenta como guía para todo marco de capacitación en gestión de emergencias. / [CA] El coneixement es considera un actiu essencial en les organitzacions per a gestionar adequadament les activitats diàries; però també és important que les persones compten amb els coneixements, formació i entrenament necessaris per a respondre a situacions imprevistes quan es produeix un incident, que pot acabar en una situació d'emergència. Els coneixements adquirits en la gestió d'emergències milloren la resposta d'una organització i del seu personal. Proporcionar una capacitació adequada i de qualitat en matèria d'emergències a tots els implicats, i conèixer el nivell actual de capacitació dels recursos humans són factors vitals en la resposta a les emergències. Centrant-nos en l'enfocament teòric de la capacitació, les organitzacions necessiten implementar un marc que gestione i fomente la formació i entrenament del seu personal, així com la presa de decisions en relació amb les activitats per a la gestió d'emergències. En aquesta tesi doctoral proposem el marc de la Millora Contínua per a la Capacitació en la Gestió d'Emergències (CiET) que permet personalitzar la capacitació dels involucrats (stakeholders) en les diferents fases de la gestió d'emergències (pre-desastre, resposta, post-desastre) en una organització. Aquesta capacitació ajuda a preparar a les organitzacions, i proporciona informació contextual i no contextual als involucrats sobre com respondre als incidents i com tornar a l'activitat normal al més prompte possible. La gestió del coneixement millora la sensibilitat al context, augmenta la conscienciació dels involucrats, dona suport a la presa de decisions, millora la resposta d'aquests, i augmenta la qualitat de la gestió d'emergència. Es proposa el marc CiET que inclou un model de capacitació propi basat en objectius d'aprenentatge personalitzats per a cada rol dels involucrats en la gestió d'emergències, suportat per una eina anomenada CiET-Tool. Aquesta eina de capacitació gestiona, organitza i proporciona coneixements, per a transformar-los en formació i entrenament que enforteixen les capacitats dels involucrats. Els resultats de l'avaluació de la capacitació es gestionen en un quadre de comandament (dashboard) amb els principals indicadors dels resultats dels objectius d'aprenentatge, donant suport a la presa de decisions per a la millora contínua. A més, el marc CiET pot integrar-se amb altres eines d'avaluació de la gestió d'emergències, la qual cosa augmenta el seu potencial. Finalment, totes les capacitats a millorar en els involucrats han sigut estudiades i classificades, proposant una taxonomia, que es presenta com a guia per a tot marc de capacitació en gestió d'emergències. / [EN] Knowledge is considered an essential asset in organizations to properly manage daily activities; but it is also important that people have the necessary knowledge, education, and training to respond to unforeseen situations when an incident occurs, which may end in an emergency. The knowledge acquired in emergency management improves the response of an organization and its personnel. Providing adequate and quality emergency training to all involved and knowing the current level of training of human resources are vital factors in emergency response. Focusing on the theoretical approach to training, organizations need to implement a framework that manages and encourages the education and training of their personnel, as well as decision making in relation to emergency management activities. In this doctoral thesis we propose the Continuous Improvement for Emergency Management Training (CiET) framework that allows to customize the training of stakeholders in the different phases of emergency management (pre-disaster, response, post-disaster) in an organization. Training helps to prepare organizations, and provides contextual and non-contextual information to stakeholders on how to respond to incidents and how to return to normal activity as soon as possible. Knowledge management improves context sensitivity, increases stakeholder awareness, supports decision making, improves stakeholder response, and increases the quality of emergency management. The CiET framework is proposed that includes an own training model based on customized learning objectives for each role of the emergency management stakeholders, supported by a tool called CiET-Tool. This training tool manages, organizes, and provides knowledge, to transform it into training and coaching that strengthen the capabilities of those involved. The results of the training evaluation are managed in a dashboard with the main indicators of the results of the learning objectives, supporting decision making for continuous improvement. In addition, the CiET framework can be integrated with other emergency management evaluation tools, which increases its potential. Finally, all the capabilities to be improved in the stakeholders have been studied and classified, proposing a taxonomy, which is presented as a guide for any emergency management training framework. / Quiroz Palma, PA. (2023). Gestión de Emergencias: Evaluación y mejora continua de la capacitación de los involucrados [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202603

Tesis por compendio / [ES] La citricultura se enfrenta a escenarios ambientales cambiantes que provocan diferentes estreses bióticos y abióticos que pueden dificultar la producción o afectar a la calidad de la fruta. El patrón sobre el cual se injerta una variedad específica es una importante herramienta para mejorar su adaptabilidad a cada área de cultivo. En la presente Tesis se realiza el estudio del efecto del patrón sobre la calidad físico-química y nutricional de la fruta en variedades de gran interés comercial en la actualidad, mandarinas 'Clemenules' y 'Tango' y naranjas sanguinas 'Tarocco Rosso' y 'Moro'. En 'Clemenules' se llevó a cabo la evaluación de la calidad de la fruta de árboles injertados sobre ocho patrones en tres momentos de cosecha durante dos campañas. Los patrones Forner-Alcaide 13 y C-35 destacaron por adelantar el cambio de color, lo que es de gran interés comercial. Por otra parte, Forner-Alcaide V17 destacó por mantener niveles óptimos de acidez hasta el final de la campaña y presentar el mayor contenido en vitamina C, flavonoides, glucosa y fructosa. Carrizo Citrange también indujo altas concentraciones de sacarosa y vitamina C. 'Tango' es una mandarina de reciente introducción en el área mediterránea de gran interés por su periodo de recolección tardío. En esta Tesis se abordó el estudio de los cambios en la calidad fisicoquímica, nutricional y sensorial de la mandarina 'Tango' injertada sobre dos patrones (Carrizo Citrange y Forner-Alcaide 5) en las dos áreas principales de producción de Andalucía. Los resultados revelaron que la calidad de la fruta se vio influenciada por la localización de las parcelas, lo que se relacionó con la composición de la textura del suelo. En ambas localizaciones, Forner-Alcaide 5 indujo mayor contenido en acidez, sólidos solubles totales, sacarosa, vitamina C y ácido cítrico en la fruta. Las determinaciones físico-químicas, junto con la evaluación sensorial permitieron establecer el momento óptimo de recolección dependiendo de las diferentes condiciones estudiadas. También se ha incluido un estudio del comportamiento postcosecha de esta variedad, ya que no existían datos en nuestras condiciones de cultivo. La mandarina 'Tango' presentó síntomas externos de daños por frío a partir de los 20 días almacenada a 1°C y 5°C. Se realizó un estudio micro-estructural para caracterizar la alteración. Los frutos del patrón Forner-Alcaide 5 presentaron una menor incidencia de los daños por frío. El almacenamiento a 9°C no comprometió la calidad externa o interna. Dentro del grupo de naranjas, en los últimos años existe una creciente demanda por las naranjas sanguinas para su consumo en fresco. Para evaluar el efecto del patrón se tomaron las variedades 'Moro' y 'Tarocco Rosso' injertadas sobre ocho patrones. La calidad interna se vio afectada por el momento de cosecha, siendo más evidente en 'Moro'. En ambas variedades el patrón afectó a los parámetros de calidad durante la maduración. En 'Moro', se observó una reducción en el color del zumo debido a la degradación de los antocianos, siendo los patrones C-35, Macrophylla y Volkameriana los que mostraron un mayor descenso. Esta degradación se relacionó con los cambio de la temperatura durante el periodo de recolección. En 'Tarocco Rosso' no se evidenció ninguna degradación, lo que sugiere que esta variedad es menos sensible a los cambios de temperatura. En esta variedad Forner-Alcaide 5 y Forner-Alcaide 13 produjeron fruta con mayor contenido en antocianos y azúcares. Además se llevó a cabo el estudio de la aptitud a la frigoconservación de las variedades de sanguinas 'Tarocco Rosso' y 'Sanguinelli'. Mientras que la calidad interna no se vio afectada por el almacenamiento (1°C, 5°C y 9°C) durante 45 días, la fruta presentó síntomas de daños por frío a 1°C. 'Sanguinelli' presentó mayor incidencia que 'Tarocco Rosso'. Estas sanguinas se pueden almacenar entre 5 y 9°C / [CA] La citricultura s'enfronta constantment a escenaris ambientals canviants que provoquen diferents estressos biòtics i abiòtics. El patró sobre el qual s'empelta una varietat específica és una important eina per a millorar la seua adaptabilitat agronòmica en cada àrea de cultiu. En la present Tesi s'ha dut a terme l'estudi de l'efecte del patró sobre la qualitat físic-química i nutricional de la fruita en varietats de gran interés comercial, mandarines 'Clemenules' i 'Tango' i, taronges sanguines 'Tarocco Rosso' i 'Moro'. En 'Clemenules' es va dur a terme l'avaluació de la qualitat de la fruita d'arbres empeltats sobre huit patrons en tres moments de collita, en dues campanyes. Entre els patrons avaluats, Forner-Alcaide 13 i C-35 van destacar per avançar el canvi de color. D'altra banda Forner-Alcaide V17 va destacar per mantindre nivells òptims d'acidesa fins al final de la campanya i va presentar el major contingut en vitamina C, flavonoides, glucosa i fructosa. Carrizo Citrange també va induir altes concentracions de sacarosa i vitamina C en la fruita. 'Tango' és una mandarina de recent introducció en l'àrea mediterrània amb gran interés pel seu període de recol·lecció que comença quan finalitza el de les clementines. En la present Tesi es van estudiar els canvis en la qualitat físic-química, nutricional i sensorial de la mandarina Tango empeltada sobre dos patrons (Carrizo Citrange i Forner-Alcaide 5) durant el període de collita en les dues àrees principals de producció d'Andalusia. La qualitat de la fruita es va veure influenciada per la localització, la qual cosa es va relacionar amb la composició de la textura del sòl. En totes dues localitzacions, Forner-Alcaide 5 va ser el patró que va induir major contingut en acidesa, sòlids solubles totals, sacarosa, vitamina C i àcid cítric en la fruita. Les determinacions físic-químiques i l'avaluació sensorial van permetre establir el moment òptim de recol·lecció depenent de les diferents condicions estudiades. També s'ha inclòs un estudi del comportament postcollita d'aquesta varietat, ja que no existien dades en les nostres condicions de cultiu. La mandarina 'Tango' va presentar símptomes externs de danys per fred a partir dels 20 dies emmagatzemada a 1°C i 5°C. Es va realitzar un estudi micro-estructural per a caracteritzar l'alteració provocada per les baixes temperatures. Els fruits del patró Forner-Alcaide 5 van presentar una menor incidència dels danys per fred. L'emmagatzematge a 9°C no va comprometre la qualitat externa o interna d'aquesta varietat. Dins del grup de taronges, en els últims anys existeix una creixent demanda per les taronges sanguines pel seu consum en fresc. Per a avaluar l'efecte del patró sobre sanguines es van prendre dues varietats, 'Moro' i 'Tarocco Rosso' empeltades sobre huit patrons. La qualitat interna es va veure influenciada pel moment de collita, la qual cosa va ser més evident en la varietat 'Moro'. En totes dues varietats el patró va afectar els canvis en els paràmetres de qualitat estudiats. En 'Moro', es va observar una reducció en el color del suc degut a la degradació del antocians. Aquesta degradació es va relacionar amb el canvi de la temperatura experimentada durant el període de recol·lecció. 'Tarocco Rosso' és menys sensible als canvis de temperatura. En aquesta varietat els patrons Forner-Alcaide 5 i Forner-Alcaide 13 van produir la fruita amb major contingut en antocianos i sucres. A mes s'aporta l'estudi de l'aptitud a la frigoconservació en les sanguines 'Tarocco Rosso' i 'Sanguinelli'. Mentre que la qualitat interna no es va veure afectada per l'emmagatzematge a cap de les temperatures assajades (1°C, 5°C i 9°C) durant 45 dies, la fruita va presentar símptomes de danys per fred a 1°C. `Sanguinelli' va presentar major incidència que 'Tarocco Rosso'. La fruita es pot emmagatzemar entre 5°C i 9°C durant 30 dies en el cas de 'Sanguinelli' i fins a 45 en e / [EN] Citriculture faces changing environmental scenarios that cause biotic and abiotic stress. The rootstock onto which a specific variety is grafted is an important tool to help to improve its agronomic adaptability to each crop area. The present Thesis was carried out to study the effect of rootstock on physico-chemical and nutritional fruit quality in some varieties of commercial interest today: 'Clemenules' and 'Tango' mandarins, and 'Tarocco Rosso' and 'Moro' blood oranges. In 'Clemenules', the fruit of the trees grafted into eight rootstocks at three harvest times was evaluated by performing studies during two seasons. Forner-Alcaide 13 and C-35 Citrange stood out for their earlier color change, which is very interesting for this variety, in which early harvesting is a relevant aspect from the commercial point of view. Forner-Alcaide V17 stood out for maintaining optimum acidity levels until the season ended and presented the highest contents in vitamin C, flavonoids, glucose and fructose. Carrizo Citrange brought about high concentrations of sucrose and vitamin C in fruit. 'Tango' is a mandarin variety that has been recently introduced into the Mediterranean Region. Its harvest time is very interesting because it starts when that of clementines ends. The present Thesis studies changes in the physico-chemical, nutritional and sensorial quality of 'Tango' fruit grafted onto two rootstocks (Carrizo Citrange and Forner-Alcaide 5) during the harvest period in the two main production areas in Andalusia. The results revealed that fruit quality during harvest was influenced by the location, which was particularly related to soil texture composition. In both areas, Forner-Alcaide 5 was the rootstock that induced higher acidity content, and more total soluble solids, sucrose, vitamin C and citric acid in fruit. The physico-chemical determinations, along with the sensorial evaluation, allowed the optimum harvest time to be established depending on the different studied conditions. This Thesis also includes a study about this variety's postharvest behavior as no data are available for our crop conditions. The 'Tango' mandarin presented outer chilling injury symptoms after being stored for 20 days at 1°C and 5°C. A microstructural study was done to characterize the alteration caused by low temperatures. The Forner-Alcaide 5 rootstock fruit showed a lower chilling injury incidence. Storage at 9°C did not compromise quality fruit. Among oranges, demand for blood oranges to be eaten fresh has grown in recent years, basically due to their high content in anthocyanins and their positive effect for human health. To assess the effect that rootstock had on blood oranges, two varieties were taken, 'Moro' and 'Tarocco Rosso', grafted onto eight rootstocks. Internal quality was strongly influenced by harvest time, which was more evident for 'Moro'. In both varieties, rootstock affected changes in the quality parameter studied. In 'Moro', juice color faded as anthocyanins degraded, and rootstocks C-35 Citrange, Macrophylla and Volkameriana showed the most marked reduction. Such anthocyanin degradation was related to the change in temperature that took place during the harvest period. In 'Tarocco Rosso', anthocyanins did not undergo degradation, which suggests that this variety is less sensitive to changes in temperature. In this variety, rootstocks Forner-Alcaide 5 and Forner-Alcaide 13 gave fruit with a higher content of anthocyanins and sugars. This Thesis also includes a study of the suitability of cold storage of two blood orange varieties: 'Tarocco Rosso' and 'Sanguinelli'. Although storage at any tested temperature (1°C, 5°C and 9°C) did not affect internal quality for 45 days, fruit displayed chilling injury symptoms at 1°C, with a higher incidence for 'Sanguinelli' than for 'Tarocco Rosso'. Fruit can be stored between 5°C and 9°C for 30 days for 'Sanguinelli' and for up to 45 days with 'Tarocco Rosso'. / This study has been supported by Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias and co-financed by FEDER and European Social Fund. The authors thank Anecoop S. Coop. and Frutaria Agricultura, S.L for supplying the fruit herein used and its technical support. / Morales Alfaro, J. (2021). Effect of Rootstock on the Fruit Quality of Mandarins "Clemenules" and "Tango", and Blood Oranges "Tarocco Rosso" and "Moro" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165858 / Compendio